Tendències de les desigualtats en l'ús del preservatiu en adolescents de Barcelona.
Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens i Anna Pérez
Hàbits alimentaris dels adolescents després de l'inici de la crisi econòmica
Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López
Els divendres de Lesseps, 20 de març de 2015
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que hi ha altres factors molt més importants i que fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut percebuda que els homes, tot i tenir una esperança de vida més llarga ?
Tendències de les desigualtats en l'ús del preservatiu en adolescents de Barcelona.
Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens i Anna Pérez
Hàbits alimentaris dels adolescents després de l'inici de la crisi econòmica
Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López
Els divendres de Lesseps, 20 de març de 2015
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que hi ha altres factors molt més importants i que fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut percebuda que els homes, tot i tenir una esperança de vida més llarga ?
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a través del Centre d’Estudis Col•legial (CEC) ha editat el 30è Quadern de la Bona Praxi (QBP), aquesta vegada dedicat al Medi ambient i la salut.
El document, que pretén ser una guia de pràctica clínica i una acció de formació continuada, aborda aquesta temàtica analitzant com els factors ambientals (qualitat de l’aire exterior i interior, radiacions electromagnètiques, soroll i nous agents biològics, entre altres) influeixen sobre la salut.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat
alimentaria per a la salut pública
Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària en l’actual context d’emergència climàtica:
Resultats de l’enquesta sobre percepció i coneixements sobre alimentació saludable i sostenible a la comunitat UB
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
"Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", Eduard Baladia, webinar AIFiV...PonenciesASPCAT
Ponència d'Eduard Baladia sobre "Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
El Sistema Alimentari actual s’enfronta a un repte sense precedents:
Gestionar les conseqüències ambientals i socioeconòmiques del model de producció industrial.
Produir aliments assequibles i nutritius en quantitats adequades en un marc de creixement demogràfic de manera sostenible i resistent, reduint els impactes ambientals i la sobreexplotació dels recursos naturals.
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
La Infermera virtual (Iv) projecte del Col·legi Oficial d’infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) és un actiu per a la salut, un recurs que potencia la capacitat de les persones, les comunitats i les poblacions per mantenir la salut i el benestar. Com a portal de promoció i educació per a la salut és una eina de treball a disposició dels professionals del sector de la salut, educatiu i social i és una font de coneixement per al ciutadà.
El butlletí de Dipsalut nº 11, Ago-Nov 2014Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”
1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a través del Centre d’Estudis Col•legial (CEC) ha editat el 30è Quadern de la Bona Praxi (QBP), aquesta vegada dedicat al Medi ambient i la salut.
El document, que pretén ser una guia de pràctica clínica i una acció de formació continuada, aborda aquesta temàtica analitzant com els factors ambientals (qualitat de l’aire exterior i interior, radiacions electromagnètiques, soroll i nous agents biològics, entre altres) influeixen sobre la salut.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat
alimentaria per a la salut pública
Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària en l’actual context d’emergència climàtica:
Resultats de l’enquesta sobre percepció i coneixements sobre alimentació saludable i sostenible a la comunitat UB
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
"Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", Eduard Baladia, webinar AIFiV...PonenciesASPCAT
Ponència d'Eduard Baladia sobre "Mites en alimentació i Psiconeuroimmunologia", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
El Sistema Alimentari actual s’enfronta a un repte sense precedents:
Gestionar les conseqüències ambientals i socioeconòmiques del model de producció industrial.
Produir aliments assequibles i nutritius en quantitats adequades en un marc de creixement demogràfic de manera sostenible i resistent, reduint els impactes ambientals i la sobreexplotació dels recursos naturals.
Ricard Celorio i Sardà, RDN, MSc, MPHc, PHDc
Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia. Campus de l’Alimentació de Torribera. Universitat de Barcelona.
La Infermera virtual (Iv) projecte del Col·legi Oficial d’infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) és un actiu per a la salut, un recurs que potencia la capacitat de les persones, les comunitats i les poblacions per mantenir la salut i el benestar. Com a portal de promoció i educació per a la salut és una eina de treball a disposició dels professionals del sector de la salut, educatiu i social i és una font de coneixement per al ciutadà.
El butlletí de Dipsalut nº 11, Ago-Nov 2014Dipsalut
www.dipsalut.cat Publicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona. El butlletí és una eina més perquè els municipis puguin tenir tota la informació sobre cada programa del Catàleg de Serveis, les novetats, conèixer els professionals de l’organisme i els seus col·laboradors així com donar la seva opinió sobre què cal reforçar o corregir.
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
El documento analiza las nuevas tendencias en el mercado del alquiler de viviendas en España, especialmente en Cataluña. Se observa un aumento en la demanda de alquiler de habitaciones en lugar de viviendas completas, impulsado por los altos precios. Los jóvenes son los principales demandantes debido a su situación económica precaria. Actualmente, Cataluña tiene los precios más altos por habitación y una rentabilidad un 40% mayor que otras zonas al alquilar habitaciones en lugar de viviendas completas.
El documento resume la situación de la emancipación de los jóvenes en España. Explica que la tasa de emancipación ha disminuido y que muchos jóvenes comparten viviendas o alquilan. También describe las diferencias entre comunidades autónomas, siendo la tasa más alta en Cataluña y la más baja en Canarias. Finalmente, propone algunas soluciones como aumentar la oferta pública de vivienda asequible y aprobar una ley de vivienda que regule los precios.
The document discusses the benefits of exercise for mental health. Regular physical activity can help reduce anxiety and depression and improve mood and cognitive functioning. Exercise causes chemical changes in the brain that may help protect against mental illness and improve symptoms.
1) The document describes a workshop on whistleblower protection run by Transparency International Spain. It provides the itinerary and questions discussed in breakout groups.
2) The breakout groups discussed what characteristics a whistleblower should have and what is needed to build trust in the whistleblowing system. They also considered a scenario of reporting a boss's misconduct.
3) The groups presented their results. There was agreement that whistleblowers should be honest, courageous, and ethical. They also agreed the system needs clear processes, trusted contacts, and protections. Opinions differed on reporting internally vs. externally and confidentiality.
The document outlines plans for a Laboratory of Innovation for Public Participation as part of Spain's fourth Open Government Action Plan. The lab will promote, strengthen, and improve citizens' right to participate in public affairs through digital means and collaboration with the administration. Specifically, it will explore innovative solutions through a pilot digital lab and work with EU networks to co-create improved public services for those over 65 through identifying issues, constraints, and multi-channel prototypes.
More from Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch (20)
1. 23/2/21
1
Alimentar persones: reptes i
propostes per a la gent gran
Prof. Cristina Andrés-Lacueva
Catedràtica de Nutrició i Bromatología.
Dept. Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia
Facultat de Farmàcia – Universitat de Barcelona
CIBERfes de Fragilitat i Envelliment Saludable. Instituto de Salud Carlos III.
Professor ICREA ACADEMIA.
@NutriMetabolom
candres@ub.edu
www.nutrimetabolomics.com
1
Group Leader:
Cristina Andrés-Lacueva (Catedr.)
Scientists (PhD):
• Mireia Urpi-Sarda (Associate Professor )
• Rafael Llorach (Associate Professor)
• Raúl Gonzalez- Dominguez (JdCIn-2020)
• Tomás Meroño (JdCIn-2018)
Pre-docs:
• Fabián Lanuza
• Nicole Hidalgo (Assistant Prof.)
• Pol Castellano
• Núria Estanyol
Innovation Developer:
• Mireia Bosch
Statitians collaborators:
• Alejandro Sánchez-Pla (PTU)
• Antonio Miñarro-Alonso (PTU)
• Esteban Vegas (PTU)
• Francesc Carmona (PTU)
Colaboradores: Raul Zamora-Ros (UB-IDIBELL);
Olga Jáuregui (CCiT-UB); Antonio Cherubini
(INRCA-CiberFES)
Our Team
@NutriMetabolom
candres@ub.edu
www.nutrimetabolomics.com
2
Agenda
• Qué significa envelliment saludable?
• Factors associats a l’envelliment saludable
• El rol de l’estil de vida, incloent la nutrició
• Dieta saludable i sostenible “The Healthy Planetary Diet”
• El paper de la innovació en nutrició i salut
• Reptes i oportunitats
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
3
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Envejecimiento de la población
%Population aged 65 years
2020
%Population aged 65 years
2050
4
2. 23/2/21
2
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
"La salut és un estat de perfecte (complet) benestar físic, mental i social,
i no solament l’absència de malaltia".
- Organització Mundial de la Salut (OMS), 1948
ENVELLIMENT SALUDABLE
"L’envelliment saludable és el procés de fomentar i mantenir la
capacitat funcional que permet el benestar en la vellesa. La capacitat
funcional consisteix en tenir els atributs que permetin a totes les
persones ser i fer el que per elles és important".
- Organització Mundial de la Salut (OMS), 2020
5
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
LIFE EXPECTANCY 2002 vs 2017
6
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
EU-28 population pyramid
LIFE EXPECTANCY 2013 vs 2080
7
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Longevidad_ Ejemplos
Dong, X., Milholland, B., & Vijg, J. (2016). Evidence for a limit to human lifespan. Nature, 538(7624), 257–259.
Gràcies al progrés, l’esperança de vida ha incrementat notablement des del s.XIX.
Malgrat això, les possibilitats de supervivència després dels 100 anys són mínimes i l’edat de les persones més
longeves no ha incrementat des dels anys 90.
Per tant, es sospita que com a organismes vius, malgrat les intervencions farmacològiques, estem arribant al límit de
l’esperança de vida.
Imatge: Jeanne Louise Calment (Arles, França), persona més
longeva de la història, 122 anys i 164 dies. Va morir l’any 1994.
Font: Guiness World Records
117 años, superoel Covidasintomática. hogar de ancianos
Sainte-Catherine Laboure. Lucile Randon, la hermana Andre, en
Toulon, Francia, 10 de febrerode 2021. La monja francesa, que
se cree es la segunda persona más anciana del mundo, sobrevivió
al COVID-19 y festeja sucumpleaños 117 el jueves 11 de febrero
de 2021.
8
3. 23/2/21
3
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
MUJERES
61.3y
Hombres
61.9y
Healthy life years at birth in the EU-28
Aumento de la esperanza de vida
Mayor conciencia de la necesidad de mantener una
buena calidad de vida. WHO Decade of Healthy Ageing 2020-2030. Geneva: World Health Organization; 2019
Tsz Ning Mak, Sandra Caldeira. European Commission. JRC Science and Policy Reports. The Role of Nutrition in Active and Healthy Ageing For prevention and treatment of age-related diseases: evidence so far. 2014
9
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Afegir vida als anys, no anys de vida
ENVELLIMENT SALUDABLE
Esperança de vida als 60 anys: entre 25.5-26 anys Esperança de vida en salut als 60 anys: 19.2 anys
10
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
ENVEJECIMIENTO SALUDABLE: Un Cambio de paradigma Biomédico
Compression of morbidity, healthspan and optimal longevity
11
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Cortesía Dr Rodríguez-Mañas, CIBERFES
12
4. 23/2/21
4
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
SI ESPERAMOS A QUE EL JARRÓN SE ROMPA
Si esperamos a que aparezca la discapacidad...
Nunca volverá a ser como antes.
Habremos llegado Tarde
13
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
INGESTA
DIETÈTICA
PÈRDUA
MASSA
MUSCULAR
Y PES
PÈRDUA DE
INDEPEN-
DÈNCIA
FUNCIÓ
GASTRO-
INTESTINAL
CANVIS EN
LA GANA
PÈRDUA
VISIÓ
SOLITUT,
AÏLLAMENT i
DEPRESSIÓ
SALUT
ORAL
RISC DE
SARCOPENIA,
OSTEOPOROSIS,
FRAGILITAT
PÈRDUA
FORMA
FÍSICA
COVID-19
CONFINAMENT
NUTRICIÓ I ENVELLIMENT SALUDABLE
DIFICULTATS
SOCIO-
ECONÒMI-
QUES
14
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
ENVELLIMENT SALUDABLE
Termes principals envelliment saludable
• La capacitat funcional comprèn les capacitats que permeten a una persona ser i fer tot el que és
important per a ella. Hi ha cinc dominis clau de la capacitat funcional, que els factors ambientals
poden ampliar (o restringir).
Aquestes capacitats són:
1. satisfer les necessitats bàsiques;
2. aprendre, créixer i prendre decisions;
3. tenir mobilitat,
4. establir i mantenir relacions,
5. i contribuir a la societat.
• La capacitat intrínseca és la combinació de totes les capacitats físiques i mentals d’una persona i
inclou la seva capacitat de caminar, pensar, veure, escoltar i recordar. Diferents factors influeixen
sobre la capacitat intrínseca com la presència de malalties, els traumatismes i els canvis
relacionats amb l’edat.
• L’entorn comprèn la casa, la comunitat i la societat en general. En l’entorn es troben una sèrie de
factors que comprenen l’entorn constituït, les persones i les seves relacions, les actituds i els
valors, les polítiques de salut i socials, els sistemes que les sustenten i els serveis que presten.
WHO Decade of Healthy Ageing 2020-2030. Geneva: World Health Organization; 2019
15
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
ENVELLIMENT SALUDABLE
Edat Salut i funcionalitat Genética
Estil de vida Malalties i lesions Prosperitat i ambient físic Ambient social
Cobertura sanitària
Factors que impacten en l’envelliment saludable
RG Evans & GL Stoddart. Producing health, consuming healthcare. Soc. Sci. Med. Vol.31, Nº 12, pp 1347 – 1363, 1990.
16
6. 23/2/21
6
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
MALNUTRITION
A hidden epidemic in developed
countries
21
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
WHO IS AT RISK OF MALNUTRITION?
PREGNANCY BREASTFEEDING
& INFANCY
CHILDHOOD
OLDER ADULTS HOSPITALIZATION LONG-TERM CARE
RESIDENTS
TEENAGERS
CHRONIC DISEASES
22
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
WHO IS AT RISK OF MALNUTRITION?
• In Europe
of the overall population
of the population above 65
of the population at the age of 75-80 and living at home
Ljungqvist O, et al. The European fight against malnutrition. Clin Nutr. 2010
5%
10%
20%
23
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
24
7. 23/2/21
7
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
WHO. Department of Nutrition for Health and Development, 2018.
Caron, P. et al., Agronomy for Sustainable Development; 38:41 (2018)
ODS 13 S’han de prendre accions urgents per
combatre el canvi climàtic i els seus impactes.
Transformació de la cadena de valor
agroalimentària i dels hàbits dels
consumidors
ODS 3.4 Per a 2030, reduir en un terç la mortalitat
prematura per malalties no transmissibles, mitjançant
la prevenció i el tractament, i promoure la salut
mental i el benestar.
NUTRICIÓ, SALUT I SOSTENIBILITAT
25
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
NUTRICIÓ, SALUT I SOSTENIBILITAT
• Menor freqüència d’aliments d’origen
animal: de recomanacions diàries a
setmanals.
• Sucres, carn vermella i carn processada
s’inclouen com a aliments a consumir
ocasionalment.
• Preferència per aliments locals, estacionals,
frescos i mínimament processats que
respectin la biodiversitat, siguin eco-friendly
i tradicionals de la zona.
Nova Piràmide de la Dieta Mediterrània Sostenible Canvis principals
European Comission Farm to Fork Strategy – for fair, healthy and environmentally friendly food system, 2020.
Serra-Majem, LL. et al,. Int. J. Environ. Res. Public Health; 17, 8758 (2020)
EUROPA GREEN DEAL
26
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
NUTRICIÓ, SALUT I SOSTENIBILITAT
DIETA PER A LA SALUT DEL PANETA
• Per primer cop a la història, les guies
nutricionals de Dinamarca no solament
parlen de com fer una dieta saludable, si no
també una dieta més “climate-friendly”.
• Substituir la carn pel peix i les llegums, i
incorporar llegum 7 cops per setmana.
27
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Quin és l’efecte de la Dieta?
Quin component de la Dieta
és el més saludable?
Mecanisme d’Acció?
Quantitat Recomanada?
Igual per tothom?
Algunes preguntes
28
8. 23/2/21
8
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
29
Agenda
• Qué significa envelliment saludable?
• Factors associats a l’envelliment saludable
• El rol de l’estil de vida, incloent la nutrició
• Dieta saludable i sostenible “The Healthy Planetary Diet”
• El paper de la innovació en nutrició i salut
• Reptes i oportunitats
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
30
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
Quines estratègies i innovacions poden ser
implementades per promoure l’envelliment
saludable i escurçar la distancia entre l’esperança
de vida i l’esperança de vida en salut?
IMPACTO DEL COVID-19 EN EUROPA OCCIDENTAL
31
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
IMPACTO DEL COVID-19 EN EUROPA OCCIDENTAL
32
9. 23/2/21
9
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
IMPACTO DEL COVID-19 EN EUROPA OCCIDENTAL
33
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
IMPACTO DEL COVID-19 EN EUROPA OCCIDENTAL
34
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
35
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
BUSINESS EDUCATION
INTEGRITY /
SOCIETY
RESEARCH
Merging science, education,
creativity, and community
to empower innovators and
entrepreneurs of the future.
INNOVACIÓ EN NUTRICIÓ I ENVELLIMENT
SALUDABLE
36
10. 23/2/21
10
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
INNOVACIÓ EN NUTRICIÓ I ENVELLIMENT SALUDABLE
Més de 30 projectes presentats i una comunitat innovadora activa
Més de 100
participants de
tot el món!
37
candres@ub.edu Prof. Andres-Lacueva
INNOVACIÓ EN NUTRICIÓ I ENVELLIMENT SALUDABLE
Ren, Xipei & Lu, Yuan & Visser, Vincent & Le, P.D.Huy & Burg, Reijn. (2017). Interaction Matters? Exploring Interactive Music as a Reminder to Break Sedentary Office Time.
38
ÈPOQUES DE CRISI, ÈPOQUES D’OPORTUNITATS
Prof. Cristina Andrés-Lacueva
Catedràtica de Nutrició i Bromatología.
Dept. Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia
Facultat de Farmàcia – Universitat de Barcelona
CIBERfes de Fragilitat i Envelliment Saludable. Instituto de Salud Carlos
III. Icrea Academia
@NutriMetabolom
candres@ub.edu
www.nutrimetabolomics.com
39