Ús de la tira reactiva d'orina a la consulta de pediatria d'AP i a l'hospital.

1. TIRA D’ORINA
DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA
Dra. Maria Planella Cornudella
Nefrologia pediàtrica HUAV

2. TIRA REACTIVA D’ORINA
pH
DENSITAT
LEUCOS
PROTEINES
NITRITS
SANG
GLUCOSA

3. MÈTODE RECOLLIDA
ORINA EN PEDIATRIA

4. NO INVASIUS – CONTINENTS
1. Raig mig: desestimar primer raig i
agafar la resta en recipient estèril

5. NO INVASIUS – NO CONTINENTS
1. Bossa col·lectora: no precisa canvi
cada 30min. Retirada immediata
amb la micció.
2. A l’aguait: similar al raig mig però
amb el nen/a despullat vigilant
quan fa la micció.

6. A L’AGUAIT
• Útil en recent nascuts i lactants 1-2m
• Estimulació lumbar i vesical
• Taxa de contaminacions similar al
sondatge.

11. NO INVASIUS – NO CONTINENTS
¡¡NO ESTÈRIL!!
Recollida amb cotó/gassa: ficar bolquer,
plàstic i cotó en contacte genitals. Útil
per determinacions no estèrils

12. INVASIUS – NO CONTINENTS
1. Cateterisme vesical: sondes
alimentación 4Fr (<6m) i 6-8 Fr.
Lubricant urològic i introducció
sense forçar.

15. ¿FER SONDATGE
PUNTUAL DES DE AP?

16. ASPECTES FÍSICS
COLOR TRANSLLUÏT
SUBSTÀNCIES
OLOR

18. ¿I ELS URATS?
Són normals… però sabem
perquè aparèixen

19. • El FGE de la mare augmenta durant tot l’embaràs (nivells més baixos
d’urat per hiperfiltració) i disminueix quan s’acosta la data de part
• Els nadons neixen amb els valors d’àcid úric de la mare.
• S’excreta ràpidamet per orina i femta
• Alimentació inicial per calostre:
• Alt contingut de proteïnes
• Baix volum de líquid
• Medi àcid
• La composició del calostre facilita la precipitació dels urats.
• A partir dels primers dies de vida pot significar cert grau de
deshidratació
FISIOPATOLOGIA DELS URATS

20. ASPECTES QUÍMICS

22. PH
• S’ha de fer lectura ràpidament donat que sinó s’alcalinitza
amb l’ambient
• Depèn de la dieta, dejú i equilibri àcid-base.
• 4.5 – 8 fisiològic (mitjana de 6)
Dejú pH baix - Postingesta pH alt
• Truc: Si acidosis sanguínea amb orina pH > 6 sospitar
acidosis tubular renal.

23. PH

24. DENSITAT
Molt bona correlació amb osmolaritat plasmàtica.
Utilitat: en sospita poliuria es pot fer tira d’orina i si densitat >
1020 difícilment serà una orina hipostenuria (diluïda).
Descartariem poliuria real.

25. LEUCÒCITS
Requereix confirmació per sediment d’orina quantificat.
Piuria estèril (leucos+ i UC negatiu): antibioterapia, deshidratació,
hipercalciuria, litiasis, nefritis intersticial, glomerulonefritis, tuberculosis o
durant processos febrils. Rarament >2+
1+ correspondria a 4-5 leucos/camp

26. NITRITS
Determina la presència d’un nombres significatiu de bactèries amb
capacitat reductora dels nitrats (enterobacteries gram negatiu).
Fals negatiu: orina diluïda (requereix aprox 4h de permanència d’orina
en bufeta), àcid ascòrbic, poliuria.
La sensibilitat del test comparat amb un cultiu d'orina és només del 50.
Un resultat negatiu no s'ha d'interpretar com a indicador d'absència
d'infecció urinària, ja que hi ha bacteris que no formen nitrits.
Resultat positiu o negatiu. No hi ha +

27. PROTEÏNES
Detecta albúmina però no proteinuria tubular.
Tota tira positiva s’ha de confirmar al laboratori amb índex prot/creat
No obstant això després d'activitat física, en estat febril, estrès i
exposició al fred, pot haver un augment en l’excreció de proteïnes a
l’orina. S’ha de comprovar fora del procés agut. Normalment <2+
Proteïnúria ortostàtica: només apareix en posició erecta. Desapareix en
decúbit supí. Important valorar orines de primera hora del matí per evitar
aquest efecte
<1+ = < 30 mg/dL proteïnes 2+ = 100-300 mg/dL proteïnes
1+ = 30-100 mg/dL proteïnes 3+ = > 300 mg/dL proteïnes

28. PROTEÏNES
FALSOS POSITIUS FALSOS NEGATIUS
Orina concentrada >1025
Orina alcalina > 7,5
Hematuria macroscopia
Piuria / bacteriuria
Demora en lectura de la tira
Contaminació (secreció vaginal,
esmegma)
Antiseptics (clorhexidina)
Orina diluïda < 1050
Orina ácida < 5,5
Proteinuria tubular

29. PROTEÏNES
Al CAP:
- Tira orina: si 1+ proteïnes comprovar fora de procés agut. Si 2+
estudiar-ho programat si asimptomàtic.
Si ≥2+ amb símptomes o ≥ 3+ indep. dels símptomes derivar
urgències per valoració.
- Petició ECAP: creatinina orina, proteïnes orina, albúmina orina, Na,
K i Cl orina, osmolaritat orina, bàsic orina. Cal ser orina de primera
hora del matí*
*Fer el quocient Prot/Creat en orina, tenir en compte ortostatisme i variació proteinuria al
llarg del dia. Per això es fa en la 1ª orina del matí

30. GLUCOSA
• Valors fins 15 mg/dL es consideren normals. Positiu si >30 mg/dL
• Mirar glucèmia (present glucosuria si glucèmia > 180 mg/dL).
• Vigilar contenedor de recollida que no sigui una botella de refresc.
• Truc: sense hiperglucemia: valorar glucosuria renal, síndrome de Fanconi o nefritis
tubulointersticial

31. SANG
La tira detecta presencia de hemoglobina. Confirmar amb sediment ≥ 1+
Si quadrat amb piquets = eritròcits sencers (via urinària)
Si quadrat uniforme = hemoglobina lliure = eritròcits trencats
Falsos positius: mioglobinúria, agents oxidants, contaminació bacteriana
Falsos negatius: àcid ascòrbic
Orines molt alcalines o de molt baixa densitat es produeix lisi dels eritròcits
amb l'alliberament de l'hemoglobina.
Patologia
tracte urinari
Traumatisme Litiasis renal Hipercalciuria Fàrmacs
Anèmia
hemolítica
Infeccions Glomerulone
fritis
Esport

32. SANG
En ser la membrana dels eritròcits permeable a diversos soluts de l'orina,
els canvis en la forma i mida dels mateixos depèn del gradient osmòtic de
l'orina per la qual cosa els eritròcits es veuen inflats, crenats o de mida
normal.

33. BILIRRUBINA
Si positiu és que és directa. Indica hepatopatia o obstrucció biliar.
Truc: útil en ictericia com a prova ràpida per saber si hi ha component
obstructiu o hepatopatia. Confirmar amb analítica programada

34. CETONES
Alteració del metabolisme de les grasses

35. UROBILINOGEN
Mal Funcionament hepàtic/biliar, anèmia hemolítica o estat patològic del
tracte intestinal.
És produït pel metabolisme dels bacteris intestinals sobre la bilirrubina
conjugada.
La detecció d'urobilinogen no forma part de l'anàlisi de rutina de l'orina
completa.
L'urobilinogen està augmentat a les anèmies hemolítiques i hepatopaties
(hepatitis, cirrosi).
Interferències: falsos positius: presència d'indol, porfobilinogen.
falsos negatius: presència de nitrits, formaldehid.

36. ANÀLISI
MICROSCÒPIC

37. SEDIMENT
• Hematuria: confirmació > 5 hematies/camp en 2-3 determinacions
• Leucocitos: > 10 cel/camp en una determinació

38. CÈL
·LULES
Cèl·lules epitelials escamoses: s'originen a la vagina i a la uretra tant de
l'home com de la dona.
Poden presentar-se en petita o gran quantitat o també estar absents.
Significat clínic: la seva presència no té valor patològic. Si abundants valorar
vaginitis, uretritis, mala neteja a la recollida.

39. CÈL
·LULES
Cèl·lules epitelials de transició: s'originen des de la pelvis renal, ureter i
bufeta fins a la uretra. Es diferencien de les escamoses perquè són
polièdriques a esfèriques.
Significat clínic: la presència en gran quantitat pot indicar una inflamació de
les vies urinàries 🡪 infecció, inflamació (cistitis-urolitiasis), hidronefrosis

40. CÈL
·LULES
Cèl·lules epitelials del túbul renal o columnars: s'originen de l'epiteli de
revestiment dels túbuls renals i càpsula de Bowman. Són difícils de diferenciar de les de
transició.
Significat clínic: Són les més importants de totes les cèl·lules des del punt de vista clínic
del sediment urinari. La seva presència en gran quantitat suggereix dany tubular que es
pot produir en malalties com pielonefritis, necrosi tubular aguda i intoxicació per
salicilicats. També qualsevol patologia glomerular.
Apareixen al sediment urinari en pacients amb malalties virals en general, especialment
en citomegalovirus, xarampió i hepatitis virals, també en lesions tòxiques (metalls
pesants) i reaccions de rebuig a trasplantaments.

41. CILINDRES
• La formació dels cilindres passa als túbuls distals i col·lectors quan
l'acidificació i la concentració de l'orina arriba al màxim abast.
• S'originen per l'espessiment o la precipitació de proteïnes, són
estructures longitudinals que es corresponen amb la llum dels túbuls.
• Així com a les orines concentrades s'afavoreix la formació dels cilindres,
a les orines diluïdes tendeixen a dissoldre's.

42. CILINDRES
Cilindres hialins: es troben tant a orines de persones sanes com a pacients
amb malaltia renal. Persones sanes després de grans esforços psíquics i
físics, febre, deshidratació, també s'incrementen amb la presa de diürètics
com furosemida.
Cilindres granulosos: són presents tant en sediments normals com en
aquells que no ho són. Grans quantitats després d'esforços físics en
persones sanes i d'altra banda estan freqüentment associats amb malalties
agudes i cròniques del ronyó, sobretot a la glomerulonefritis i més rarament a
la pielonefritis.

43. CILINDRES
Cilindres ceris: la seva presència a l'orina indica sempre una malaltia renal
crònica greu.
Cilindres eritrocitaris: són indicadors de lesió glomerular. Se'ls troba sovint
en malalties com la glomerulonefritis, lupus eritematós i més rarament en
endocarditis bacteriana. .
Els cilindres eritrocitaris o hemàtics sempre indiquen l'hematúria d'origen
renal.
Cilindres leucocitaris: no se'ls troba al sediment normal. La majoria de
vegades se'ls associa amb infeccions renals. S'observen en el 80% dels
casos de pielonefritis, també se'ls observa a la glomerulonefritis.

44. CRISTALLS
Es presenten normalment a totes les orines, el més important és saber
diferenciar cristalls normals de l'orina amb aquells que estan associats amb
alguna patologia.
• Cristalls d'àcid úric: no necessàriament indica un estat patològic. Estan
presents a l'orina en malalties com la gota, leucèmia, metabolisme de les
purines augmentat, malaltia febril aguda i nefritis crònica.
• Cristalls d’urats amorfs: freqüents en orines concentrades com en el
cas de la febre i també a la gota, però no tenen importància diagnòstica.
• Cristalls d’oxalats de calci: poden trobar-se en un sediment normal,
depenent de la dieta (tomàquets, taronges espàrrecs, i pomes).
Relacionats amb la formació de càlculs renals.

45. CRISTALLS
• Cristalls d'àcid hipúric: irrellevants, però se'ls ha trobat en gran
quantitat en pacients amb estat febril agut i en malalties hepàtiques.
• Cristalls de fosfats amorfs: no tenen significació clínica.
• Cristalls de fosfats triple: apareixen en processos patològics com
pielitis crònica, cistitis crònica, en casos en què hi hagi retenció vesical de
l'orina. Poden formar càlculs urinaris.
• Cristalls de fosfats triple de calci: no rellevància, se'ls associa a
pacients amb cistitis amb retenció d'orina i amb la formació de càlculs
renals.

46. CRISTALLS
• Cristalls d'urats d'amoni: no tenen significat, però constitueixen una
anormalitat només si es troben en orines recent emeses.
• Cristalls de leucina i tirosina: apareixen en orines de pacients amb
necrosi o degenerament tissular com ara malaltia hepàtica aguda,
hepatitis, cirrosi, leucèmia i febre tifoide.
• Cristalls de cistina: desordres metabòlics hereditaris.
• Cristalls de colesterol: no són comuns a l'orina i sempre que estiguin
se'ls relaciona amb alguna patologia. Se'ls troba en malalties renals com
a la síndrome nefròtica

47. To take home…
● Adequar tècnica recollida a l’edat i motiu
● Maximitzar rendiment tira orina
● Eina ràpida, accessible i fàcil d’utilitzar
● Ampliar coneixement dels resultats
(cèl·lules i cristalls)

48. CREDITS: This presentation template was created
by Slidesgo, including icons by Flaticon, and
infographics & images by Freepik
GRÀCIES!
ALGUNA PREGUNTA?
nefropediatria.lleida.ics@gencat.cat