4. Efecte
no desitjat que apareix després de
l’administració d’un fármac
En
trobem de 2 tipus
5. Efecte
no desitjat que apareix després de
l’administració d’un fármac
En
trobem de 2 tipus
6. En
relació directa amb l’acció farmacològica
del fàrmac. Previsible
Representa el 80% de les RAF
En diferents formes
SOBRESOSI: Hipoglucèmia per excés d’insulina
TOXICITAT: Sordera per aminoglicòsids
TERATOGENICITAT: Talidomida
EFECTES SECUNDARIS: Osteoporosi per GC
EFECTES INDIRECTES: Candidiasis oral per
corticoides inhalats
7. Efecte
no desitjat que apareix després de
l’administració d’un fàrmac
En
trobem de 2 tipus
8. No
relacionades directament amb l’acció del
fàrmac. Imprevisibles.
Tipus
IDIOSINCRÀSIA
INTOLERÀNCIA
Respostes anòmales no relacionades amb fàrmac i
sense base immunològica. Depèn de la dotació
enzimàtica
Ex: hemòlisis pel dèficit de G6PD
Efecte indesitjable que apareix a dosis
infraterapeútiques del fàrmac. Geneticament
determinacdes
Ex: somnolència a dosi baixa d’antihistamínic
REACCIONS HIPERSENSIBILITAT
9. No
relacionades directament amb l’acció del
fàrmac. Imprevisibles.
Tipus
IDIOSINCRÀSIA
INTOLERÀNCIA
Respostes anòmales no relacionades amb fàrmac i
sense base immunològica. Depèn de la dotació
enzimàtica
Ex: hemòlisis pel dèficit de G6PD
Efecte indesitjable que apareix a dosis
infraterapeútiques del fàrmac. Geneticament
determinacdes
Ex: somnolència a dosi baixa d’antihistamínic
REACCIONS HIPERSENSIBILITAT
11. Representen
el 5-10 % de les RAF
Tenen base immunológica demostrable
Existeix contacte previ amb el fàrmac
La reacció ha de millorar al retirar el fàrmac
La reacció ha de ser reproductible amb dosis
mínimes del fàrmac
Es possible la reactivitat creuada amb altres
fàrmacs d’estructura similar
21.
RESPECTE AL FÀRMAC SOSPITÓS
DESCRIPCIÓ
Nom del fàrmac ( Genèric o marca comercial)
Dosi administrada
Número de dosi fins la reacció
Motiu pel qual es va administrar el fàrmac
Possible relació amb altres factors: febre, aliments,
calor ambiental..
Medicació administrada conjuntament
Administració posterior del fàrmac o similars
22.
RESPECTE AL FÀRMAC SOSPITÓS
CRONOLOGIA
CRONOLOGIA
MECANISME
CLÍNICA
< 6 Hores
IgE especifíca
Urticària,
angioedema,
anafilaxia
6-72 hores
Prob. cel·lular
Urticària, DC
> 72 hores
Cel·lular (Lin T)
Necrólisi, ST
jonhson…
IMMEDIATES
NO IMMEDIATES
Acelerades
Tardanes
23.
RESPECTE AL FÀRMAC SOSPITÓS
CLÍNICA
Descripció del quadre clínic detallat
Tipus de lesió
Localització
Existència de prurit
Evolució de la reacció ( dias en resoldre..)
Medicació administrada per resoldre quadre
24. AL · LÈRGIA A
FÀRMACS
Informació a la - Edat del moment de la reacció.
derivació
- Motiu pel qual es va prescriure el fàrmac.
- Nom comercial.
- Dies d'administració abans de la reacció.
- Període de temps des de l’ última dosi fins a la reacció
cutània.
- Si l'havia pres abans.
- Descripció de les lesions. Si poden, portar fotos.
- Ha de constar a la derivació el resultat de l'analítica amb
IgE esp a ampicil·lina, amoxicil·lina, penicil·lina G i V.
26.
RAST/CAP
Busca quantificar la IgE específica
Només útils en reaccions immediates
Disposem:
Penicil·lines G i V
Amoxicilina i ampicilina
Cefaclor
Insulina
Protamina
Toxoide tetánic
ACTH
Gelatina
Làtex
27.
RAST/CAP
Busca quantificar la IgE específica
Només útils en reaccions immediates
Disposem:
Penicil·lines G i V
Amoxicilina i ampicilina
Cefaclor
Insulina
Protamina
Toxoide tetánic
ACTH
Gelatina
Làtex
Un rast positiu aconsella no continuar l’estudi
PACIENT AL·LÈRGIC
La sensibilitat disminueix amb el temps (En 1 any:
50% negativitzen)
Un rast negatiu NO EXCLOU AL·LÈRGIA
28.
Prick test i intradèrmiques
Rentabilitat variable
Sensibilitat elevada
Inicialment prick
Si prick negatiu ID
A l’infància:
Díficil d’interpretar
Proves doloroses
Falta de col·laboració
29.
Intradèrmiques amb lectura tardana i
epicutànies (patch test)
Útils en reaccions no immediates
Interpretació a les 48 i 72 hores
Escassa utilitat a l’infància
30.
Proves no exemptes de risc (1,3% poden fer
reaccions sistèmiques)
Diagnostiquen: (Pediatrics 1999; 104)
73% RHS immediates
37% RHS no immediates
A tenir en compte fals negatiu
Negativització proves pel temps des de la reacció
31.
32. INDICACIONS
Quan l´ús del fàrmac sigui imprescindible
Quan evitar un grup de fàrmacs de primera linia
condicioni el tractament en patologies
prevalents
Per confirmar la tolerància de medicació
sustitutiva
Quan el pacient hagi estat catalogat d’al·lèrgic
per proves no adecuades
33. CONTRAINDICACIONS
Quan l´ús del fàrmac sigui prescindible, sense
suposar un risc pel pacient
Quan la reacció al·lèrgica pel fàrmac posi en
perill la vida del pacient:
Anafilaxia greu
Sindrome Stevens-Johnson
NET
34.
35. Els antibiòtics betalactàmics son els més
utilitzats al nostre medi
Són la causa més freqüents d’al·lèrgia a
fàrmacs per mecanisme immunològic en
nens.
36. Nen
de 6 anys. Requereix antibiótic per
faringoamigdalitis estreptocócica
Antecedents:
Als 4 anys va presentar urticària generalitzada
als pocs minuts d’una presa d’amoxicil·lina Khern
No altra clínica associada
Indicada per otitis mitja aguda
Des d’aleshores nomès ha pres macròlids
37.
38. Nen
de 6 anys. Precisa antibiótico per
faringoamigdalitis estreptocócica.
Antecedents:
Als 4 anys va presentar urticària generalitzada
als pocs minuts d’una presa d’amoxicil·lina
Khern.
No altra clínica associada
Indicada per otitis mitja aguda
Des d’aleshores nomès ha pres macròlids
39. Nen
de 6 anys. Precisa antibiótico per
faringoamigdalitis estreptocócica
Antecedents:
Als 4 anys va presentar urticària generalitzada
als pocs minuts d’una presa d’amoxicil·lina
Khern.
No altra clínica associada
Indicada per otitis mitja aguda
Des d’aleshores nomès ha pres macròlids
40. Quina
serà l’actitud correcta?
a) No creiem l’episodi i tornem a administrar
amoxicil·lina.
b) Administrem cefalosporina de diferent
cadena lateral
c) Administrem macròlid i demanem analitica
sanguiena amb RAST a betalactàmics prèvia
derivació a unitat d’al·lèrgia
41. Quina
serà l’actitud correcta?
a) No creiem l’episodi i tornem a administrar
amoxicil·lina.
b) Administrem cefalosporina de diferent
cadena lateral
c) Administrem macròlid i demanem analitica
sanguínea amb RAST a betalactàmics prèvia
derivació a unitat d’al·lèrgia
42.
43.
44.
45.
46. Si
ens basem en l’estructura química dels BL:
AL·LÈRGIA GLOBAL
Ac IgE contra anell betalactàmic comú
AL·LÈRGIA SELECTIVA
Ac IgE contra la cadena lateral
Estructura de les cefalosporines
Estructura dels betalactàmics
Estructura de la penicil·lina
47. Estructura química
de la penicil·lina
Els betalactàmics es comporten com haptens
Precisen unió a proteïnes per adquirir un poder
immunològic complert
Dins dels conjugats metabolits-proteïna:
DETERMINANT ANTIGÈNIC MAJOR (BPO-PPL)
95% de les unions
PPL s’utilitza en proves cutanees
Té major freqüència reactiva
DETERMINANT ANTIGÈNIC MENOR (MDM)
5% de les unions
MDM ( barreja de determinants menors)
Relació amb major nombre de reaccions greus i
immediates
PPL I MDM representen l’anell betalactàmic en la
realització dels prick test.
48. Presència
d’epitops comuns en diferents
fàrmacs reconeguts per la mateixa IgE
La RC entre penicil·lines es elevada
El gran ús de la amoxicil·lina ( AX) ha
provocat un augment de les reaccions
selectives
La RC entre penicil·lines i cefalosporines 1ª
té incidència del 10% i entre penicil·lines i
cefalosporines 3ª del 1-3%
53. Prick
test/ID/Pach test
Més positivitat si es realitza a les 4-6 setmanes
de la reació
Utilitzar:
PPL i MDM ( al·lèrgia global)
Amoxicil·lina (al·lèrgia selectiva)
Cefalosporines (al·lèrgia selectiva)
59.
Induïdes per la própia vacuna (local,
neurològiques i sistèmiques)
Errors en la fabricació i/o manipulació
Prescripció inadequada.
Reaccions hipersensibilitat
61. FREQÜENTS LOCALS
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNES MÉS FREQÜENTS
Dolor
DTP, DT, Td, Hib i MCC
Envermelliment
DTP, Hib i MCC
Induració/Edema
DTP, Hib i MCC
Nòdul cutani
DTP, DT i TD
Pàpules i vesicules
Varicel·la
Adenopaties regionals
BCG
63. FREQÜENTS GENERALITZADES
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Febre precoç
DTP, DT i Td
Febre tardana
XRP
Febre perllongada
BCG
Exantema cutani (6-12dia)
XRP
Artràlgia
R, varicel·la, DTP
Adenopaties generalitzades
X, R, ràbia
Afectació estat general
DTP, grip
Lipotímia amb reacció
vagal
Qualsevol per via
parenteral
64.
65.
Dirigit a descartar RHS pels components de la
vacuna
Són excepcionals
Important conèixer l’existència dels diferents
components
66.
REACCIONS POC FREQÜENTS
LOCALS
Secundàries per tècnica d’administració deficient o
contaminació (injecció superficial vacunes amb
alumini)
Hipersensibilitat tipus III (IC)i IV (cel·lular)
67. POC FREQÜENTS LOCALS
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Queloide
BCG
Cel·lulitis/erisipela/absces
Contaminació
HS tipo III
Record Td i pneumocòcica
HS cel·lular
Vacunes amb determinats
Neomicina: XRP, VPI
components
Timerosal: DTP/Hib/HB/grip
68. POC FREQÜENTS LOCALS
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Queloide
BCG
Cel·lulitis/erisipela/absces
Contaminació
HS tipo III
Record Td i pneumocòcica
HS cel·lular
Vacunes amb determinats
Neomicina: XRP, VPI
components
Timerosal: DTP/Hib/HB/grip
70. GENERALITZADES POC FREQÜENTS
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Per agent vacunal
Virus atenuats (VPO,
varicel·la i BCG)
Anafilaxia (HS I)
Qualsevol vacuna
parenteral
Plaquetopènia ( HS II)
DTP, X, R
Infeccions secundaries
Contaminació ( VH, VIH,
sepsis)
71. GENERALITZADES POC FREQÜENTS
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Per agent vacunal
Virus atenuats (VPO,
varicel·la i BCG)
Anafilaxia (HS I)
Qualsevol vacuna
parenteral
Plaquetopènia ( HS II)
DTP, X, R
Infeccions secundaries
Contaminació ( VH, VIH,
sepsis)
72.
NEUROLÒGIQUES
TIPUS DE REACCIÓ
VACUNA MÉS FREQÜENT
Convulsions febrils
Qualsevol (sobretot DTP)
Encefalopatia ( dins de les
72h)
Tos ferina
Encefalitis ( 1ª-4ª setmana)
DTP, X, P, Febre groga
(lactantes < 9m)
Hipotonia/adinamia
DTP
Polineuropatia
Virus vius atenuats
Plor persistent
DTP, Hib
73.
NEUROLÒGIQUES
Hipotonia/adinàmia
Atribuibles al component pertusis
Hipotonia/adinamia amb pal·lidesa, cianosi, febre,
disminució o pèrdua de coneixement
Apareixen abans de les 10 hores post-administració de
la vacuna
Solen durar minuts (si somnolència hores)
Son reaccions idiosincràtiques
74.
NEUROLÒGIQUES
Plor persistent
Lactants entre 3-6 mesos
Clinica: plor inconsolable amb crits estridents
Aparició a les 6-10 hores
Duració de minuts o hores
Relació amb tos ferina i Haemophilus
75. ADJUVANTS
( sals d’alumini)
No provoquen reaccions greus
Lesions cutanies diverses (eritema, nòduls, granulomes)
Estudi amb ID retardades o pach test
ESTABILITZANTS
(gelatina)
Es troba a la vacuna triple vírica i tifoidea oral
La major part de les reacciones atribuïdes a l’ou són causades en
realitat per la gelatina
No s’han de vacunar els nens amb al·lèrgia alimentària a la
gelatina, si la clínica es anafilàxia
Estudi positiu a gelatina contraindicada administració de vacuna
76. CONSERVANTS
(Tiomersal)
Composat per 49,6% de mercuri
Té propietats bacteriostàtiques i fungicides
Provoca RHS cutània retardada
No contraindica l’administració de la vacuna
ANTIBIÒTICS (Neomicina, estreptomicina, polimixina)
Es troben a moltes vacunes
Les reacciones solen ser lleus ( urticària)
No son contraindicació per la vacuna, excepte si existència
antecedents d’anafilaxia
77. LÀTEX
Present en algunes xeringues o vials que contenen la vacuna
Solen ser reaccions cutànies retardades
No contraindiquen la vacuna, excepte si anafilàxia
OU
Febre groga i grip obtingudes pel cultiu d’ous embrionaris
(major risc de reaccions anafilàctiques)
Triple vírica Derivada de fibroblastes d’embrió de pollastre
(possibilitat de reacció creuada però reaccions lleus)
79. Recommendations for administering the triple viral
vaccine and antiinfluenza vaccine in patients with
egg allergy
Piquer-Gibert M, Plaza-Martín A, Martorell-Aragonés A, Ferré-Ybarz L,
Echeverría-Zudaire L, Boné-Calvo J, Nevot-Falcó S; Food Allergy Committee of
the Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergología Pediátrica
Food Allergy Committee of the Sociedad Española de Inmunología Clínica y
Alergología Pediátrica
Administració a l’àrea bàsica de salut excepte si
anafilaxia per ou: administrar al’hospital
Després de l’administració romandre entre 30-60
minuts en observació
80.
81.
82.
Història clinica
IgE total
IgE específica:
Toxoide tetànic
Ou
Làtex
Gelatina ( bovina i porcina)
Epiteli i proteïnes animals
Neomicina
Seroalbúmina
Tipo I
83.
Prick test
Específic de la vacuna
Gelatina porcina
Gelatina bovina
Seroalbúmina
Fraccions de l’ou
Pollastre
Inhalants
Intradèrmiques
Especific de la vacuna
Seroalbúmina
Epicutanies
Sulfat neomicina
Hidròxid alumini
Tiomarsal
Gelatines
84.
85. Tota anafilàxia demostrada CONTRAINDICA nova
administració de la vacuna
Algunes reaccions no anafilàctiques poden
requerir avaluació però poques contraindiquen
les següents dosis:
CONTRAINDIQUEN
Sindrome Guillain Barré ( <6 setmanes post antigripal)
Encefalopatia Bordetella pertussis
Encefalopatia per febre groga
86.
NO CONTRAINDIQUEN
Triple vírica: Rash, febre tardana,trombocitopènia,
artritis i convulsió febril
DTP: Convulsions febrils, plor inconsolable, episodis de
hipotonia/adinamia
Toxoide tetànic: Induració local
Reacció Arthus per IgG previ
No relació amb el temps des de la última dosi
Dermatitis atópica
Varicel·la: rash varicel·liforme, febre, CF
91. Inhibidors potents de
la COX 1-COX 2
Inhibidors dèbils de
la COX 1-COX 2
AAS, diclofenac, metamizol,
ibuprofe, ketorolac
Paracetamol
Inhibidors potents de
COX 2 i dèbil COX 1
Meloxicam, nimesulinde
Inhibidors selectius
de COX 2
Celecoxib, rofecoxib
92.
Nen de 12 anys que en context febril per IVRS
presenta urticària generalitzada i angioedema
palpebral als 15 minuts de prendre
paracetamol. Havia pres ibuprofé en una altra
ocasió.
•
Acudeix a urgències on s’administra
polaramine i.m remetent clínica als 60 minuts
•
Des de llavors ha evitat paracetamol, però
també resta d’aines
93. a)
Pot seguir prenent paracetamol ja que
segur que no ha tingut res a veure
b)
Prohibim tots els AINES
c)
Pot prendre ibuprofé però cal fer estudi
al·lèrgic per confirmar al·lèrgia selectiva a
paracetamol
94. a)
Pot seguir prenent paracetamol ja que
segur que no ha tingut res a veure
b)
Prohibim tots els AINES
c)
Pot prendre ibuprofé però cal fer estudi
al·lèrgic per confirmar al·lèrgia selectiva a
paracetamol
95. AL·LÈRGIA
SELECTIVA
Reaccions desencadenades per un únic AINE (o
del mateix grup químic)
Salicilats: aspirina, acetil-salicilat de lisina, diflusal
Pirazolones: metamizol, aminopiridina
Derivats indolacètics: indometacina, sulindac, etodolac
Derivats arilacètics: diclofenac, acoflenaco, Ketoloraco
Derivats arilpropiònics: ibuprofé, ketoprofé
Fenamats: àcid mefenàmic
Derivats del paraaminofenol: paracetamol
Inhibors de la COX-2: celecoxib, rocecoxib
96.
Salicilats: aspirina, acetil-salicilat de lisina, diflusal
Pirazolones: metamizol, aminopiridina
Derivats indolacètics: indometacina, sulindac, etodolac
Derivats arilacètics: diclofenac, acoflenaco, Ketoloraco
Derivats arilpropiònics: ibuprofé, ketoprofé
Fenamats: àcid mefenàmic
Derivats del paraaminofenol: paracetamol
Inhibors de la COX-2: celecoxib, rocecoxib
INTOLERÀNCIA AINES
Reaccions desencadenades per dos aines de 2
grups químics diferents
Alta reactivitat creuada entre els diferents grups
