Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Recomanació del projecte Essencial per a pacients sobre intervencions sanitàries de poc valor que indica: "Els nens i les nenes amb rinosinusitis no haurien de prendre antibiòtics de forma rutinària". +info http://essencialsalut.gencat.cat
Gestión de casos COVID19 en los centros educativos de CataluñaRichard Canabate
Documento elaborado por el Departament d' Educació y el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Enlace original:
https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/gestio-casos-centres-educatius.pdf
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Recomanació del projecte Essencial per a pacients sobre intervencions sanitàries de poc valor que indica: "Els nens i les nenes amb rinosinusitis no haurien de prendre antibiòtics de forma rutinària". +info http://essencialsalut.gencat.cat
Gestión de casos COVID19 en los centros educativos de CataluñaRichard Canabate
Documento elaborado por el Departament d' Educació y el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Enlace original:
https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/material-divulgatiu/gestio-casos-centres-educatius.pdf
Procedimiento de actuación frente al SarsCov2 a 28/03/2022_ Departament de Sa...Richard Canabate
El control de la transmisión de los virus respiratorios pasa ahora por limitar la exposición de las persones vulnerables.
Por ello, el protocolo se actualiza limitando el aislamiento y las cuarentenas a ámbitos vulnerables.
El virus de la Hepatitis C (VHC) causa tant hepatitis agudes com cròniques. Les infeccions agudes pel VHC acostumen a ser asimptomàtiques i molt rarament suposen un risc per la vida. Aproximadament, 15 a 45 de cada 100 persones infectades poden eliminar el virus del seu organisme en els primers 6 mesos de la infecció sense tractament; els restants 55 a 85 de 100 desenvoluparan una hepatitis C crònica. Així mateix, 15 a 30 persones de cada 100 persones que tenen una infecció crònica desenvoluparan cirrosi hepàtica. A la llarga, les hepatitis cròniques també poden evolucionar a càncer de fetge.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
Este documento presenta las actualizadas recomendaciones de la Infectious Diseases Society of America para el diagnóstico y tratamiento de la faringitis por Streptococcus grupo A en pacientes adultos y pediátricos. Se recomienda realizar hisopado de fauces y confirmar con test de antígeno o cultivo, ya que los síntomas clínicos no permiten distinguir entre etiologías viral y estreptocócica. Solo se recomiendan pruebas diagnósticas en niños de 3-15 años con síntomas sugestivos de est
Este documento describe la prestación por riesgo durante el embarazo y la lactancia natural. Se considera una contingencia profesional desde 2007 y se gestiona a través de las mutuas. Se ha ampliado la lista de agentes y condiciones de trabajo que suponen riesgo. La prestación es del 100% de la base reguladora y no requiere carencia. Se extiende también a la lactancia natural.
Este documento describe los procedimientos y requisitos para obtener las prestaciones por riesgo durante el embarazo y la lactancia natural en España. Se explica que la trabajadora debe presentar un informe médico, una declaración de la empresa, y justificantes de cotización. La mutua tiene 30 días para resolver la solicitud y, de ser aprobada, la prestación es del 100% de la base reguladora y dura hasta que finalice el embarazo, parto o lactancia natural.
Este documento proporciona información sobre la enfermedad renal crónica y sus tratamientos. Explica que los riñones filtran la sangre y mantienen los niveles de líquidos y electrolitos. La enfermedad renal crónica ocurre cuando los riñones dejan de funcionar progresivamente debido al deterioro. Cuando los riñones están muy dañados, se necesita un tratamiento para reemplazar su función como la diálisis o el trasplante. El documento analiza las opciones de tratamiento y sus riesgos y beneficios para ay
Este documento resume los resultados de un ensayo clínico que comparó el uso de enoxaparina más medias elásticas de compresión versus solo medias elásticas para la tromboprofilaxis en pacientes hospitalizados por enfermedad aguda no quirúrgica. El estudio no encontró diferencias significativas en la tasa de mortalidad a los 30 días ni en la tasa de sangrado mayor entre los grupos. El documento también resume brevemente otros artículos clínicos sobre el tratamiento del status epiléptico, un caso clínico de p
El protocolo establece las pautas para la explantación, seguimiento y sustitución de las prótesis mamarias PIP en España. Sus objetivos son proporcionar información a las pacientes, ofrecer seguridad en los procedimientos, recabar datos sobre el comportamiento de las prótesis, y realizar un seguimiento de las intervenciones y los incidentes adversos relacionados con estas prótesis. El protocolo detalla los exámenes, indicaciones y datos a recabar durante las intervenciones y revisiones.
El protocolo establece las pautas para la explantación, seguimiento y sustitución de las prótesis mamarias PIP en España. Sus objetivos son proporcionar información a las pacientes, ofrecer seguridad en los procedimientos, recabar datos sobre el comportamiento de las prótesis, y realizar un seguimiento de las intervenciones y los incidentes adversos relacionados con estas prótesis. El protocolo fue aprobado por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud y desarrollado por un comité de expertos.
Este protocolo establece las pautas para la explantación, seguimiento y sustitución de las prótesis mamarias PIP en España. Se creó un comité de expertos para desarrollar el protocolo. Establece que las pacientes con implantes PIP deben ser contactadas para una revisión, y que se les debe ofrecer la explantación tras una evaluación individualizada. El protocolo también regula el registro de datos y notificación de incidentes para supervisar el comportamiento de estas prótesis.
Este documento evalúa las ventajas e inconvenientes de la estrategia de control del ritmo cardiaco frente al control de la frecuencia cardiaca en el tratamiento de la fibrilación auricular. La estrategia de control del ritmo no ha demostrado ser superior y puede dar lugar a más efectos adversos y hospitalizaciones. El control de la frecuencia es la opción preferida, aunque el control del ritmo puede usarse en algunos casos específicos. La elección de la estrategia no debe reemplazar la indicación de anticoagulación según el riesgo de embolia del pac
Este hombre de 57 años está en estado de coma en su casa. Se consideran varios diagnósticos diferenciales posibles, incluyendo hipoglucemia (debido a su diabetes), intoxicación por medicamentos (como los opiáceos en su co-codamol o su amitriptilina), hemorragia intracraneal (debido a su hipertensión), infección como meningitis (debido a su infección en el oído) o un estado post-ictal después de una convulsión. Otras causas como trauma, tumores u otras causas estructural
Este documento presenta un manual para la valoración de la incapacidad temporal en las patologías más prevalentes entre los trabajadores españoles. El manual fue desarrollado por un grupo de trabajo de médicos inspectores y enfermeros de la Comunidad de Madrid, y contiene recomendaciones sobre la valoración de la incapacidad temporal desde la perspectiva de la inspección médica para las patologías más comunes. El manual busca apoyar a los médicos inspectores en la gestión y control de bajas laborales.
Manual práctico de Valoración Incapacidad Temporalmiguelmolina2008
Este documento presenta un manual para la valoración de la incapacidad temporal en las patologías más prevalentes. El capítulo 1 se enfoca en la ansiedad y la depresión. Explica las patologías cubiertas, incluyendo varios trastornos de ansiedad y depresivos. También brinda un algoritmo para la valoración de casos de ansiedad y depresión relacionados con la incapacidad temporal.
Este documento presenta un protocolo para el diagnóstico y tratamiento de la hiperplasia benigna de próstata (HBP) en atención primaria. Incluye realizar una anamnesis, tacto rectal, orina y bioquímica inicialmente y derivar al urólogo si hay sospecha de cáncer de próstata u otras complicaciones. Recomienda vigilancia expectante para síntomas leves y tratamiento con alfa-bloqueantes o inhibidores de 5-alfareductasa para síntomas moderados o graves.
Este documento describe los métodos de cribado de cáncer colorrectal (CCR), incluyendo pruebas de sangre oculta en heces, sigmoidoscopia y colonoscopia. Explica que el cribado reduce la mortalidad por CCR en un 53% mediante el diagnóstico y tratamiento tempranos. Recomienda el cribado para la población de riesgo medio entre 50-74 años usando pruebas anuales o bienales de sangre oculta en heces o endoscopias cada 5-10 años.
Este documento resume y analiza las nuevas guías de práctica clínica sobre el manejo de las dislipemias publicadas conjuntamente por la Sociedad Europea de Cardiología y la Sociedad Europea de Aterosclerosis en 2011. Un grupo de trabajo de la Sociedad Española de Cardiología revisó críticamente las evidencias y recomendaciones de la guía europea, destacando aspectos novedosos como la estratificación del riesgo cardiovascular mediante el baremo SCORE, los objetivos terapéuticos más estrictos para pacientes de alto
This document provides guidelines from the European Society of Cardiology (ESC) and the European Atherosclerosis Society (EAS) for the management of dyslipidaemias. It was developed by a task force consisting of experts from across Europe. The guidelines cover evaluating total cardiovascular risk, lipid parameters, treatment targets, lifestyle modifications, and pharmacological therapies. They also provide guidance on managing dyslipidaemias in various clinical settings such as familial hyperlipidemias and in children. The guidelines are intended to help health professionals develop appropriate treatment plans for individual patients based on their risk factors and lipid levels.
El documento discute el manejo del deterioro cognitivo leve. Explica los conceptos de demencia y deterioro cognitivo leve, la epidemiología y neuropatología asociadas, así como los síntomas, diagnóstico diferencial y pruebas de diagnóstico.
El documento describe el dolor torácico no traumático, un reto diagnóstico con múltiples causas potencialmente graves. El objetivo en urgencias es distinguir las causas graves que requieren tratamiento inmediato, como el síndrome coronario agudo o la disección aórtica. La anamnesis, exploración física, electrocardiograma y marcadores miocárdicos son fundamentales para el diagnóstico.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
1
Informació sobre el brot de xarampió a Catalunya
16 de maig 2011
Situació epidemiològica actual:
Des d’octubre 2010 fins a l’actualitat s’han confirmat 137 casos de xarampió. 127
d’ells en no vacunats (92,7%). 7 en vacunats amb una dosi (1 d’ells per intervenció
preventiva) , i 3 en vacunats amb 2 dosi.
Els casos estan afectant principalment a persones majors de 25 anys no vacunades,
encara que també han emmalaltit alguns infants petits que encara no estan en
edat de rebre la vacunació.
Pendent de determinacions de genotip dels nous casos . Fins ara els genotips del
virus circulant correspon a B3 i D4 .
Continuen les importacions de França, Regne Unit , Itàlia, Suïssa
S’han donat 8 casos en sanitaris
Un 33% dels ingressats presenten alguna complicació:
– 11 % pneumònia , símptomes de distress respiratori
– 12% diarrees i /o vòmits
– 3% otitis
– 5% altres
• Els municipis més afectats són els de la Regió sanitària de Barcelona ( BCN ciutat
amb 40 casos, Baix Llobregat 25 casos, BCN Nord i Maresme 18 casos, Vallesos 21
casos)
– A la resta de províncies
• Girona ( 7 casos)
• Tarragona (2 casos)
• Lleida (1 cas)
2. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
2
Actuacions en curs a nivell d’unitats de Vigilància Epidemiològica:
Llars d’Infants:
Davant la sospita de xarampió en un infant que assisteix a una guarderia, s’
administra vacuna triple vírica a tots els infants no vacunats que tinguin
entre 6 i 12 mesos, així com als adults nascuts després de l’any 1966 que no
acreditin estar vacunats o haver patit la malaltia (en condicions normals, a
Catalunya s’actua davant els casos confirmats).
A les persones en les quals estigui contraindicada la vacuna (persones
immunocompromeses, embarassades) se’ls pot administrar gammaglobulina
inespecífica.
És important que els infants vacunats entre els 6 i els 12 mesos tornin a rebre
una dosi de vacuna als 12 mesos d’edat, que serà considerada com la primera
dosi d’XRP, ja que l’administrada abans dels 12 mesos no es considerarà
vàlida a efectes de compliment del calendari a causa de la baixa efectivitat.
Escoles, Universitats i centres de treball:
Davant la sospita de xarampió, es vacunen tots els contactes que hagin nascut
després del 1966 i que no hagin rebut prèviament dues dosis de la vacuna, o
tinguin documentada immunitat enfront el xarampió.
Els contactes en llars d’infants i escolars que s’han de vacunar i que no volen
o no poden rebre la vacuna per motius religiosos, mèdics o d’altres, son
exclosos de l’escola fins que han transcorregut 21 dies des de l’aparició de
l’exantema de l’últim cas.
Contactes familiars:
als contactes familiars no vacunats, dins de les primeres 72 hores de la
possible exposició, se’ls haurà d’administrar la vacuna. En el cas que hagin
transcorregut més de 72 hores i menys de 6 dies, se’ls administrarà
gammaglobulina inespecífica.
3. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
3
Actuacions en Centres sanitaris:
Cal detectar precoçment les persones que consulten per
simptomatologia compatible amb un quadre de xarampió tant en l’àmbit
de l’atenció primària com d’urgències hospitalàries, per evitar la
transmissió a d’altres infants o persones que es trobin a les sales
d’espera, atendre’ls al més aviat possible i posar-los separadament dels
altres durant el temps que estiguin al centre esperant ser atesos.
Donada la situació epidemiològica actual, cal augmentar la sospita
diagnòstica enfront un quadre compatible amb la malaltia, que és una
malaltia de notificació individualitzada i urgent.
Davant la sospita d’un cas cal seguir l’estratègia següent:
Notificació urgent a la Unitat de Vigilància Epidemiològica per a la
confirmació del cas i per les actuacions de control. Fer una trucada
telefònica el més ràpidament possible.
Les persones amb xarampió (confirmat o per sospita) han de restar a
casa, se les ha d’excloure de l’escola i d’altres activitats col·lectives fins
passats 4 o 5 dies de l’inici de l’exantema. En tractar-se d’una malaltia
molt contagiosa cal que quan siguin citades per l’ EAP es faci tenint en
compte el període de transmissibilitat de la malaltia per evitar la seva
extensió. Habitualment, el període de transmissibilitat es considera des de
4 dies abans de l’inici de l’exantema fins 4 dies després. També cal tenir
present aquesta recomanació amb els seus contactes, en especial si són
persones que no han estat vacunades.
A excepció que hi hagi alguna complicació, No s’ha de derivar al pacient
a un centre hospitalari, especialment durant el període de
transmissibilitat de la malaltia. En el cas que fos necessari, caldria
informar de la sospita de xarampió al centre hospitalari receptor perquè
pugui prendre les mesures d’aïllament per aire necessàries per evitar la
transmissió, si la malaltia en la persona afectada esta en període de
transmissió.
Cal col·laborar amb els serveis de vigilància epidemiològica en les
actuacions en contactes.
Tots els professionals dels centres en contacte amb pacients han de
conèixer les mesures a prendre.
4. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
4
En relació a la vacunació:
És fonamental comprovar la vacunació dels professionals sanitaris i
millorar la cobertura vacunal. Cal recordar que poden actuar com vector
de transmissió de la malaltia
Cal verificar els antecedents de vacunació de les persones nascudes
desprès de 1966, en especial les nascudes entre 1966 i 1990 (any en que
les cobertures de vacunació començaren a ser òptimes) i en cas de no
estar immunitzades o tenir dubte posar una dosi de vacuna triple vírica.
També és recomana l’administració de vacuna triple vírica a les persones
que viatgin i no hagin estat vacunades, almenys dues setmanes abans del
viatge per tal que estiguin protegits enfront del xarampió.
Mantenir molt altes les cobertures vacunals dels infants als 12 mesos i 4
anys, fent esforços de recaptació en les visites que es facin al voltant
d’aquestes edats. Les altes cobertures que tenim fins ara i el fet d’haver
baixat l’edat d’administració de la primera dosi als 12 mesos han estat
fonamentals per la contenció de la transmissió. Cal tenir presents que a
algunes zones les cobertures son més baixes i caldria fer esforços
especifics per incrementar-les.
Antecedents
El xarampió és una malaltia aguda, molt transmissible, que es caracteritza per febre
prodròmica, conjuntivitis, coriza, tos, taques de Koplik a la mucosa bucal i un
exantema facial, que apareix entre el tercer i el setè dia després de l'inici dels
primers símptomes, i després es generalitza i dura de 4 a 7 dies. Les complicacions
poden presentar-se per replicació directa del virus o superinfecció bacteriana i
inclouen: l' otitis mitjana, la pneumònia, la laringotraqueïtis, la diarrea i
l'encefalitis.
L'agent responsable és el virus del xarampió, un membre del gènere Morbillivirus de
la família Paramyxoviridae. Es pot inactivar pel calor o en objectes i superfícies
contaminades, però té una bona capacitat de supervivència en l'aire (més de dues
hores).
El reservori de la malaltia és exclusivament humà i el mecanisme de transmissió és
directe, per contacte de persona a persona, mitjançant gotetes de Pflügge, o també
indirecte, a través d'aerosols.
5. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
5
El xarampió és una de les malalties més transmissibles i pot ser necessària una
immunitat de grup superior al 93% per interrompre la transmissió en una comunitat.
El període d'incubació és de 14 dies, des de l'exposició fins que apareix l'exantema
(aproximadament 10 dies, fins que brota la febre, i pot variar entre 7 i 18).
El temps en què els malalts poden contagiar altres persones és aproximadament de
quatre dies abans de l’inici de l’exantema fins a quatre dies després.
Causa al voltant de 20 milions de casos a nivell mundial i produeix 300.000 morts en
països en vies de desenvolupament (principalment a expenses de complicacions com
pneumònia o encefalitis).
La vacunació és la mesura fonamental en la prevenció del xarampió.
L'administració de la vacuna triple vírica (contra el xarampió, les galteres i la rubèola)
té interès, tant individual com comunitari, per tal d'eliminar la malaltia de la comunitat.
La vacunació és molt eficaç i ha condicionat una davallada espectacular de la seva
incidència en països desenvolupats. A Espanya, seguint les directrius de l’OMS, es va
establir un programa d’eliminació del xarampió i des de 2004 no hi ha casos autòctons.
En alguns països els programes de vacunació són incomplets i la malaltia pot ser
transmesa fàcilment a partir de viatgers internacionals. En els darrers anys, alguns
països amb incidències molt baixes han patit brots epidèmics que han afectat població
no vacunada (per l’edat o d’altres característiques) i que han tingut el seu origen
majoritàriament en població procedent d’altres països. En aquests moments hi ha un
brot molt important a França amb més de 3000 casos confirmats. També hi ha
nombrosos casos a Bulgària.
A Espanya hi han hagut brots epidèmics en els darrers anys a La Rioja, Madrid i
Andalusia, entre d’altres. A l’actualitat està actiu un brot molt important a Andalusia
amb centenars de casos i d’altres brots a altres CCAA.
A Catalunya, l’any 2006-7 va haver un brot a les regions sanitàries de Barcelona i
Tarragona amb 381 casos confirmats, majoritàriament en persones no vacunades, amb
un percentatge important de casos en persones que eren menors de 15 mesos. Desprès
d’aquest brot la primera dosi de vacuna que normalment s’administrava als 15 mesos va
passar als 12 mesos.
A Catalunya, es vacuna del xarampió mitjançant la vacuna triple vírica (contra el
xarampió, la rubèola i la parotiditis [TV o XRP]) als 12 mesos i als 4 anys. L’estratègia de
vacunar amb dues dosis a les edats recomanades al calendari es justifica perquè
l’efectivitat de la vacuna (aproximadament d’un 95% desprès de la primera dosi i d’un
99% desprès de la segona) i la gran transmissibilitat d’aquestes malalties, especialment
del xarampió, les fan necessàries per tal d’aconseguir un nivell de immunitat poblacional
suficient per arribar a la seva eliminació.
6. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
6
Les vacunacions, que es van iniciar de forma sistemàtica a Catalunya l’any 1981, han fet
gairebé desaparèixer la malaltia i l’any 2008 només van haver-hi 5 casos a tot Catalunya
(enfront de 5.489 casos declarats el 1986).
Les cobertures vacunals actuals (2009) son molt altes, d’un 99,0% als 12 mesos i d’un
92,1% als 4 anys.
Definició de cas de xarampió:
Definició clínica de cas
Malaltia que presenta les tres característiques següents:
a) exantema maculopapular generalitzat que dura 3 dies o més
b) febre de més de 38,3ºC
c) tos o rinitis o conjuntivitis.
Criteris de laboratori per al diagnòstic
Un dels següents:
Prova positiva d'anticossos IgM per al xarampió en el sèrum o la saliva
Seroconversió d'anticossos per al xarampió
Alïlament del virus del xarampió en una mostra clínica.
A efectes de vigilància epidemiològica i després d'haver realitzat les investigacions
necessàries, les unitats d'epidemiologia classifiquen els casos declarats en:
sospitós.-malaltia clínicament compatible.
probable.- concorda amb la definició clínica de cas i no està epidemiològicament
relacionat a un de probable o confirmat.
confirmat.- malaltia confirmada per laboratori o que compleix la definició clínica
de cas i que està epidemiològicament relacionada amb un cas confirmat per
laboratori.
7. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
7
Imatges del bloc: Metge de Familia de Miguel Molina de Heras.
http://metgedefamilia.blogspot.com/2010/12/actualitzacio‐del‐xarampio‐cal‐tenir‐la.html
8. Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Direcció General
de Salut Pública
8
Per saber més sobre el xarampió es pot consultar:
- Què és el xarampió
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir514/csfaq_6.htm
- Manual de vacunacions
- http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/v4421.pdf
- Guia per l’eliminació del xarampió a Catalunya
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2094/eliminacio_xarampio.pdf
- Sanitat Respon (902 111 444)
16 de maig de 2011