Download as PDF, PPTX
More Related Content
Similar to Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
- 1. Trastorns del son MontsePujol Neuròloga Unitat de son. Hospital Santa Maria Curs de Formació Continuada en Pediatria Lleida 05/02/2014
- 3. Inici del son Hipotàlem Nuclipreòptic- ventrolateral (VLPO) Inactiu durant la vigília És l’únic lloc que augmenta la seva activitat durant la transició vigília - son Saper 2001
- 4. Connexions del VLPO Nuclisdel Tronc Nuclis del cervell frontobasal anterior Altres nuclis Hipotalàmics Gallopin 2000
- 5.
- 6. Per qué fasesNREM i REM ? Tots aquests grups neuronals disminueixen la seva activitat durant la fase NREM i aquesta arriba a ser mínima durant el REM amb excepció dels nuclis colinèrgics que tenen una enorme activitat en REM
- 7. REM Inhibició sistema aminèrgic Granactivitat sistema colinèrgic Activació del sistema inhibidor del to muscular en la formació reticular bulbar Paràlisi de la musculatura estriada voluntària (excepte el diafragma) + activació tàlem-cortical
- 8.
- 9.
- 10. Trastorns de son Dela fase NREM - Parasòmnies Terrors nocturns Somnambulisme Despertar confusional - Moviments rítmics De la fase REM - Parasòmnies Mals sons Paràlisis de son Apnees Epilèpsia Enuresi nocturna Trastorns alimentaris Bruxisme Moviments periòdics de les cames
- 11.
- 12. Cas 1 Noi de12a. Estudia 1er ESO MC: mentre dormia va saltar per la finestra de la seva habitació... a un altra finestra més avall i d’aquí a la farola del carrer (uns 3m). Va trucar al timbre per entrar a casa i es va ficar al llit • 3a, es despertava plorant i no el podien consolar (10’ màxim) • 6a, el ia que va tenir la varicel·la va començar a caminar mentre dormia, i des de llavors 12 vegades x setmana. • 10a, va obrir la porta de casa i va sortir al carrer • Ara, normalment s’aixeca i passeja per casa, va al bany, parla (pot portar una conversa senzilla). És dòcil
- 13. Cas 1 Antecedents Varicel·la Practica atletisme,futbol, natació, llançament de javelina i pes Antecedents familiars Tiet matern: somnàmbul Germà: terrors nocturns
- 14. Cas 1 Diagnòstic diferencial •Somnambulisme • Epilèpsia
- 15.
- 16.
- 17. Les parasòmnies sónesdeveniments o experiències físiques no desitjades que es donen durant el son - Cursen amb moviments anormals, conductes, emocions, percepcions, somnis i símptomes autònoms - No hi ha consciència ni judici dels actes que es produeixen
- 18. Parasòmnies. Classificació (ICDS-2) Despertarconfusional Parasòmnies NREM Somnambulisme Terror nocturn Trastorn de conducta de la fase REM Parasòmnies REM Mals sons Paràlisis de son Enuresis nocturna Catatrenia Trast. alimentaris durant el son Altres Al·lucinacions durant el son Parasomnies inespecífiques o per malal. Sd de l’explosió cefàlica Parasomnies per fàrmacs o drogues Estats dissociats del son
- 19. Parasòmnies NREM. Característiques Despertarparcial des d’una fase profunda de son, en el primer terç de la nit. Normalment una vegada nit Fisiopatologia: desconeguda Predisposant: genètic Precipitants: privació de son, SAOS, febre, ansietat… Diagnòstic diferencial: epilèpsia
- 20. Parasòmnies NREM. Criterisdiagnòstics Trastorns del despertar Episodis de confusió o conductes associades a confusió Despertar confusional 17% - Deambulació durant el son + 1 de las següents: Dificultat per despertar Confusió mental en el despertar durant l’episodi Amnèsia (complerta o parcial) Conductes rutinàries en un moment inapropiat Conductes inapropiades o absurdes Conductes potencialment perilloses o perilloses - Un episodi agut de por durant el son. Normalment s’inicia plorant o amb un crit + manifestacions del sistema autonòmic + 1 de las següents: Dificultat per despertar Confusió mental en el despertar durant l’episodi Amnèsia (complerta o parcial) de l’episodi Conductes potencialment perilloses o perilloses Somnambulisme 17% Terrors nocturns 1-6.5 %
- 21. Parasomnies NREM. Tractament -No farmacològic: Higiene de son - Farmacològic – Benzodiazepines (clonazepam 0.5-2mgr/nit) per episodis molt freqüents que donin somnolència diürna – Tractar altres trastorns primaris de son (SAOS, cames neguitoses, PLM) que afavoreixin l’aparició de la parasòmnia
- 22. Parasomnies El diagnòstic ésclínic però un videopolisomnograma és indispensable quan la clínica no sigui concloent o quan hi hagi sospita de fragmentació del son
- 23.
- 24. Cas 2 Noia 14a.Estudia 3e ESO i piano MC: insomni MA: no té son quan va a dormir. Està al llit 1-2h llegint i no li ve la son. Quan va a dormir més tard també està 1h desperta Va al llit a les 23h • Al matí té son i està cansada. Quan dorm millor és a les 7-8 del matí. • Al llit està còmoda, no li molesten les cames ni se l’hi mouen, no està inquieta. • Durant la setmana s’aixeca a les 8h però li costa molt • El cap de setmana s’aixeca a les 11h
- 25. Cas 2 A lanit • S’aixeca 1 vegada per anar al lavabo • No ronca ni fa apnees • No creu que somnií • No es mou molt ni dona puntades
- 26. Cas 2 Antecedents Sempre haset mal dormidora • De bebè li costava molt adormir-se • De nena, als 5-6 anys, anava a dormir a les 21h i s’adormia a les 23h però no li costava aixecarse al matí. Mai ha fet migdiada Fàrmacs: no Antecedents familiars: sense trastorns de son
- 27. Diagnòstic diferencial • Insomni •Trastorn del ritme circadià Cas 2
- 28. Insomni • Dificultat perinicià el son, per la duració, consolidació o qualitat del son que passa a pesar de tenir temps i oportunitat per de dormir, i es causa d’algun tipus de trastorn diürn • Dificultats per iniciar o mantenir el son
- 29. Trastorns del ritmecircadià • • • • Retard de fase Avançament de fase Ritme irregular de son - vigília Jet-lag Retard de fase • Retràs en el període de son en relació al període que es desitja dormir • Qualitat i duració del son són normals
- 30.
- 31. Zeitgebers (pistes ambientals) Ciclesde llum i foscor Interacció social Menjars Coneixement de l’hora del dia Exercici ----------------------------------------Temperatura corporal Melatonina
- 33.
- 34.
- 35. Tractament del retardde fase Melatonina No és un hipnòtic. (dosis: 1-3 mgr /dia) • <6 mesos: No recomanada • 6 a 12 mesos: eficàcia demostrada com regulador del ritme circadià (màxim 4 setmanes) • 1 a 3 anys: eficàcia demostrada en un període de 3m • >3 anys: eficàcia demostrada. Sense efectes secundaris durant els primers 3 anys No hi ha estudis a llarg termini Hi ha dubtes no constatats de si pot influir a nivell del sistema endocrí
- 36.
- 37. Cas 3 Nen de8 a. MC: Somnolència diürna Inici: 6a.11m - S’aixeca de mal humor - A mig mati té son. Al menjador té son - A la sortida de classe s’adorm a l’autobús - A la tarda, al parc, està irritable i s’enfada amb tothom - Es queixa de que no hi veu bé i de mal de cap - Quan arriba a casa, abans de sopar, s’adorm al sofà, a terra o a la banyera
- 38. Cas 3 De nit -Va a dormir a les 20-21h, s’aixeca a las 7.30h (Total:10.30h) - S’adorm en segons però es desperta 2-4 vegades durant la nit - Es mou molt, parla, crida i s’incorpora al llit - No ronca ni fa apnees
- 39. Cas 3 Evolució: 2anys Fa migdiada perquè sinó s’adorm a classe Li fa vergonya adormir-se Ha disminuït una mica el rendiment escolar Diu: “soc un fracassat, un tonto, no estic viu, no puc fer res del que vull fer…”
- 40. Cas 3 Antecedents personals Sofrimentfetal, va néixer per cesària (incubadora 1setm) Antecedents familiars de son - Mare: paràlisis de son a l'adolescència - Pare: somnolència diürna no filiada - Avia materna: somnambulisme
- 41. Cas 2 Proves complementàries Analítica:ferritina baixa Rx cornets:normal ECG: normal C. Oftalmologia: hipermetropia (no necessita ulleres) EEG i EEG amb privació de son: normals C. ORL: sol·licita PSG per a descartar apnees C. Terapeuta
- 42. Cas 3 Polisomnograma Latència deson 4 minuts Latència de REM: 15 minuts
- 43. Diagnòstic Diferencial HIPERSOMNOLENCIA Cames neguitoses Sd.d’apnea Hábits incorrectes de son Alt. Ritme circadiá Narcolepsia Depressió-Ansietat Fármacs
- 44. Narcolèpsia fr: 0.1% 40-50% inicien l'adolescència, i un 2-5% abans de la pubertat Dauvilliers et al. Neuroloy 2001
- 45. Narcolèpsia amb cataplexia Diagnòstic Símptomesassociats • Somnolència excessiva diària, 3m • Hta. de cataplexia Paràlisi del son (40-80%) Al·lucinacions hipnagògiques (4080%) Lapsus de memòria Visió borrosa Diplopia Alteració son nocturn (50%) Major índex de massa corporal SAOS • Confirmació per PSG i MSLT latència < / = 8 mi. i 2 o + REM Hipocretina < / = 110pg/ml Clínica Migdiades reparadores Conductes automàtiques Cataplexia: pèrdua del to muscular de segs. a pocs minuts, provocada per emocions i recuperació espontània “Evolució” Fracàs escolar Aïllament Problemes socials Problemes familiars Depressió
- 46. Cas 3 Migdiades (testde latències múltiples) Latència mitja de son: 2 minuts i 4 entrades en REM
- 47. Cas 3 “no pucriure perquè em quedo dèbil” = Cataplexia
- 48. Cas 3 Diagnòstic Narcolepsia ambcataplexia
- 49. Narcolèpsia Hipocretina Estabilitza el ciclevigília-son
- 50. Narcolèpsia Associació • Antigen HLADQB1*0602 • Autoanticossos antitribbles 2 i antiestreptolisina O Patofisiologia • Pèrdua de neurones hipotalàmiques hipocretinergiques • Malaltia immunològica ? Tractament hipersòmnia Metilfenidat: 30-60mg/d Modafinil: 200-400mg/d Oxibat sòdic Tractament cataplexia Clomipramida 10-50mg/d Oxibat sòdic
- 51. Conclusions • Els trastornsde son són molt freqüents en els nens • L’objectiu principal és reconèixer els símptomes i confirmar el diagnòstic • La higiene de son és imprescindible • En la majoria dels casos no serà necessari tractament farmacològic