... L’horror dels desastres humans fa que l’horror del zoo es manifeste de manera més colpidora. Durant els bombardeigs de Berlín, la propaganda nazi utilitzà el zoo com a símbol de normalitat, amb imatges de xiquetes i xiquets front les gàbies. Cínicament, també utilitzà els cadàvers dels animals presoners, víctimes de les bombes, com a imatge de la barbàrie. Els zoos dels desastres es fan tristament famosos: Kabul, Gaza, Tbilissi… Pocs dies després que el Ben i la Kamila publicaren el seu relat, el zoo d’Odense esquarterava públicament el cadàver d’una lleona que havien matat i congelat feia 9 mesos. Tot plegat recordava l’execució i esquarterament públic de la jove girafa mascle Marius, al zoo de Copenhaguen, el febrer de 2014. Aquests animals “els sobren”, o perquè en tenien massa com aquests o perquè no compleixen els requeriments de puresa de raça i, com sempre passa en aquests casos, els aprofiten per a donar-li un nou sentit a la seua idiosincràsia exhibicionista...

1. de1 3
Zoo. L’infern no té fronteres, ni nord ni sud.
Amb risc de ser massa crític amb un zoològic situat enmig d'una revolució, les gàbies on estaven
tancats els animals deixaven molt que desitjar. Sens dubte, una inspecció de crueltat animal
hauria tingut alguna cosa a dir. El recintes eren en gran part de formigó, molts animals estaven
clarament mal alimentats i cap es podia moure a les gàbies. Ho expliquen Ben G. Jones i Kamila
Kingstone. Parlen del zoo de Bengasi 1, la “capital rebel” en la guerra que derrocà Muammar Al-1
Gaddafi.
Em puc imaginar molt bé la situació tots aquests individus presoners. Com a desafiament a
l’especisme, m’agrada fer-ho com si foren éssers humans, famèlics i apàtics dins de les gàbies.
De vegades, són les gàbies del planeta dels simis 2, d’altres les reixes dels camps de2
concentració nazis en les gravacions de les tropes aliades que els alliberaven, d’altres la casa
dels esclaus i esclaves de l’illa de Gorée, a Senegal.
Esquarterament públic del cadàver d’una lleona al zoo d’Odense (Dinamarca, 14/10/2015).
L’horror dels desastres humans fa que l’horror del zoo es manifeste de manera més colpidora.
Durant els bombardeigs de Berlín, la propaganda nazi utilitzà el zoo com a símbol de normalitat,
amb imatges de xiquetes i xiquets front les gàbies. Cínicament, també utilitzà els cadàvers dels
animals presoners, víctimes de les bombes com a imatge de la barbàrie. Els zoos dels desastres
es fan tristament famosos: Kabul, Gaza, Tbilissi…
Pocs dies després que el Ben i la Kamila publicaren el seu relat, el zoo d’Odense esquarterava
públicament el cadàver d’una lleona que havien matat i congelat feia 9 mesos 3. Tot plegat3
recordava l’execució i esquarterament públic de la jove girafa mascle Marius, al zoo de
INTERNATIONAL CONFLICT WITNESS, Ben G. Jones i Kamila Kingstone, 10/10/2015, Libya: Benghazi zoo, http://1
www.internationalconflictwitness.com/#!Libya-Benghazi-zoo/cay8/56197a9b0cf297bd685d344c
Títol original: Planet of the Apes, EUA, 1968, 112’. Dir: Franklin J. Schaffner.2
Seamos más animales, redacció, 15/10/2015, Salvatgisme! Zoológico de Dinamarca cumplió con descuartizar león3
frente a niños desde los 4 años, http://www.seamosmasanimales.com/2015/10/zoologico-de-dinamarca-cumplio-con-
descuartizar-una-leona-frente-ninos-desde-4-anos.html

2. de2 3
Copenhaguen, el febrer de 2014 4. Aquests animals “els sobren”, o perquè en tenien massa com4
aquests o perquè no compleixen els requeriments de puresa de raça i, com sempre passa en
aquests casos, els aprofiten per a donar-li un nou sentit a la seua idiosincràsia exhibicionista.
Els zoos danesos també li
donen el seu propi sentit al
concepte de cinisme a l’hora
de defensar aquest Snuff real.
El defensen com a un exercici
de transparència, perquè tots
els zoos eliminen individus
dels que no en poden traure
profit. És així: un zoo és una
espècie de Theresienstadt 55
animal, amb una façana
dissenyada per a justificar,
m a n i p u l a r i o c u l t a r l a
t e n e b r o s a r e a l i t a t d e
l’explotació. Qui, per exemple,
veja una bonica cria de zebra,
de gasela o de qualsevol altre
herbívor, que pense que les
estan “produint” constantment
per a aprofitar la reacció del
públic i que, quan creixen, es
converteixen en eixos animals
que sobredimensionen el grup
en relació a l’espai disponible, i
per això els maten i els converteixen en aliment per a carnívors. Qualsevol animal “sobrant” que
tinga valor al mercat ix per a engreixar pràctiques com la caça en llauna 6. Els que no en tenen,6
els malalts o els més adults són eliminats sistemàticament.
Als altres zoos no els agrada aquesta publicitat que destapa les seues pràctiques. No agrada
gens, per exemple, al Bioparc de València, una presó d’animals tan simbòlicament propera a
l’antiga presó Model. El Bioparc fa molts esforços per maquillar-se davant el públic, per a fer
creure que les seues gàbies, exclusivament per a animals africans 7, són quasi equivalents a la7
llibertat. Aquest negoci privat gaudeix d’una concessió per a restar sobre sol públic durant 50
anys, concedida pel règim municipal de Rita Barberà, que acabarà actuant com a escut legal
davant qualsevol canvi de sensibilitat que es produïsca en el futur.
A Dinamarca també diuen que les execucions públiques als zoos es fan pel bé de la ciència. El
representant del zoo d’Odense, Michael Walberg Sorensen, ha dit que el zoològic realitza
disseccions en públic des de fa 20 anys i que no són un “entreteniment” ni una “diversió”, sinó la
realització d’una “tasca educativa”. Després, apel·là al principi bàsic de tota explotació: la
negació de la consideració ètica de les víctimes com a dipositàries del dret a no ser-ho. La
ideologia masclista i racista han servit per a fer-ho amb altres éssers humans, i l’especista serveix
Animalisme CAT, 15/02/2014, Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicció de Sant Antoni a Almàssera i4
assassinat de Màrius a Copenhaguen, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/vinga-que-anem-veure-els-
animalets.html?q=anem+a+veure+els+animalets
El camp, situat a la ciutat de Terezín (Txèquia) que la Gestapo dissenyà com a façana amb la que amagar l’operació5
d’extermini de persones jueves. Rodaren la pel·lícula propagandística Der Führer schenkt den Juden eine Stadt (El
Führer regala una ciutat a les persones jueves), on obligaven la gent a simular escenes on reien als barracons de
treball, bars i restaurants amb música ambient, escoles, etc. En realitat, fou un camp de treball que també fou utilitzat
com a transició cap a Auschwitz i altres camps.
El País, Javier Salas, 28/07/2015, España, líder en leones abatidos gracias a la polémica “caza enlatada”, http://6
elpais.com/elpais/2015/07/27/ciencia/1437990170_298773.html
Animalisme CAT, 06/10/2013, Vivers. Noms darrere del decorat del zoo, http://animalismecat.blogspot.com.es/7
2013/10/vivers-noms-darrere-del-decorat-del-zoo.html?q=vivers
Cadàver d’un elefant presoner a la seua gàbia de Berlín, mort víctima dels
bombardejos (1945).

3. de3 3
per a fer-ho amb els altres animals. Sorensen sentencià dogmàticament que “és important no
donar-li als animals atributs humans que no tenen”.
Animals morts a causa d’una gran inundació al zoo de Tbilisi (Geòrgia, juny de 2015).
I la gent mira. Miren els xiquets i xiquetes d’Odense, condicionats per les persones adultes que
els adoctrinen i que també miren. Mira el Ben a Bengasi, que descriu fredament el que veu
mentre “passeja” entre les gàbies i conversa amb el seu amic Mahmud, mentre descriu la gent
que fa pícnic a sobre l’herba seca i juga amb els xiquets i xiquetes i riu. Mentre descriu aquell
infern animal com un “idil·li de calma” pels éssers humans.
El refugi de pau d’humans turmentats per la guerra i la por pot ser un zoo amb gàbies plenes
d’animals que mostren amb cruesa el que signifiquen eixes gàbies, sense que es puga dissimular
com ho fan a Odense o a València. Senzillament, són animals. Per a ells, qualsevol realitat que
els situe al costat dels éssers humans és l’infern. Per a ells no hi ha ni refugis ni “idil·lis en
calma”, ni nord ni sud, ni mars que creuar cap a la salvació ni tanques acabades amb concertines
letals. A una banda i a l’altra de les fronteres capitalistes, tot és el mateix.
Aquestes dues històries mostren què, com digué Isaac Bashevis Singer, “en relació amb els altres
animals, tota la gent és nazi; pels animals, açò és un etern Treblinka”.