El dimarts, a la segona i última jornada de les V Jornades Els drets dels animals: de la protecció als drets, intervingué Pedro Pozas Terrados, en representació del Projecte Gran Simi, amb la ponència Els grans simis, persones no humanes. Deixà molt clar que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutants són persones amb dret a la Vida, a la Llibertat i a la Integritat perquè, amb aquests animals, l’evidència es absoluta. El concepte de “persona” és filosòfic, ètic, polític. Mai ha estat un concepte equivalent a “ésser humà” i ha canviat moltes vegades la seua definició per a excloure, o deixar de fer-ho, bàrbars, enemics, indígenes de les terres ocupades per potències europees, migrants, estrangeres, persones negres esclavitzades, explotades o socialment excloses per la segregació o l’apartheid… S’ha de tornar a revisar per a començar a incloure persones no humanes, començant almenys pels grans simis. (...) Mentre Pozas repetia les paraules del Booee, recordí la força d’aquell crit del jove Kunta Kinte, aquell home que capturaren a Àfrica, que es negava a renunciar a ser ell i rebia una fuetada, i altra, i altra, fins que digué “Em diuen Toby". A Raíces, emesa al 1979 pels Grandes Relatos, vaig veure per primera vegada el patiment de les persones tractades com a coses, que rebien fuetades com les descàrregues elèctriques que patí l’Enos, que somniaven amb la llibertat com el Coco, i que repetien el seu fals nom com el Booee.

1. Memòries. Projecte Gran Simi.
Com et diuen??? El meu nom és Kunta Kinte!!!
Records d’infància.
El dimarts, a la segona i última jornada de les V Jornades Els drets dels animals: de la protecció
als drets , intervingué Pedro Pozas Terrados, en representació del Projecte Gran Simi , amb la1 2
ponència Els grans simis, persones no humanes . Deixà molt clar que ximpanzés, bonobos,3
goril·les i orangutants són persones amb dret a la Vida, a la Llibertat i a la Integritat perquè, amb
aquests animals, l’evidència es absoluta.
El concepte de “persona” és filosòfic,
ètic, polític. Mai ha estat un concepte
equivalent a “ésser humà” i ha canviat
moltes vegades la seua definició per a
excloure, o deixar de fer-ho, bàrbars,
enemics, indígenes de les terres
ocupades per potències europees,
migrants, estrangeres, persones negres
esclavitzades, explotades o socialment
e x c l o s e s p e r l a s e g re g a c i ó o
l’apartheid… S’ha de tornar a revisar
per a començar a incloure persones no
humanes, començant almenys pels
grans simis.
Pel que fa a la genètica, els i les Homo
sapiens comparteixen el 99’4% amb
ximpanzés i bonobos (97’7% amb
goril·les i 96’4% amb orangutans). Són
diferències inferiors a les que mostren
altres espècies que es consideren dins
del mateix gènere i família . Els grans4
simis mostren, a més, capacitats de
comunicació i d’aprenentatge de
llenguatges humans com el de signes, juntament a moltes altres capacitats “humanes”:
autoconsciència, projecció de futur, planificació, construcció d’eines, transmissió de cultura …
5
Pozas explicà moltes d’aquestes qüestions a través de les històries d’individus concrets, moltes
de les quals també es poden trobar a la pagina del PGS . De les tres que més em colpiren, la6
primera fou la de l’estimat Coco, el ximpanzé que visqué presoner de l’infame Zoo de Vivers de
València des de 1978 fins al dia de 2005 que el mataren .
7
Coco observà les rutines de l’equip de neteja de la zona exterior de la seua presó. Cada dia,
quan acabaven, marxaven un temps i deixaven la porta d’entrada oberta fins que tornaven, la
Institut de Drets Humans - Universitat de València, 15/12/2014, V Jornadas los derechos de los animales: de la1
protección a los derechos, http://idh.uv.es/es/archivo/ano-2014/324-jornadas-v-jornadas-los-derechos-de-los-
animales-de-la-proteccion-a-los-derechos.html
http://proyectogransimio.org2
http://idh.uv.es/images/PDF/diptico_animales.pdf3
La família Hominidae inclou tots els grans simis. El gènere dels éssers humans (Homo), però, es diferent del dels4
ximpanzés i bonobos (Pan), goril·les (Gorilla) i orangutans (Pongo). L’arbre de subfamilies separa primer la Pongidae
(orangutans) i l’Homininae, de la que deriven les tribus Gorilini (goril·les) i Hominini (ximpanzés, bonobos i éssers
humans).
Proyecto Gran Simio, Sobre el PGS, http://proyectogransimio.org/que-es-el-pgs/sobre-el-pgs5
http://proyectogransimio.org/que-es-el-pgs/historias6
Animalisme CAT, 06/10/2013, Vivers, norms darrere del decorat del zoo, http://animalismecat.blogspot.com.es/7
2013/10/vivers-noms-darrere-del-decorat-del-zoo.html?q=històries+zoo
El xicotet Coco, en els primers temps a la presó de Vivers.

2. tancaven i obrien les gàbies dormitori per a que el grup poguera eixir a l’exterior. Amb aquestes
dades, Coco planificà i executà la seua fugida. Al final de la jornada, se les arreglà per a no ser
detectat, no entrà als dormitoris i s’amagà a la zona exterior. Passà tota la nit a fora, renunciant al
menjar que es un dels mecanismes d’atracció del grup cap a les cel·les. Quan arribà l’equip de
neteja, aconseguí romandre amagat sense que se n’adonaren i, quan marxaren, actuà amb
rapidesa per a alliberar la seua família i fugir.
Sabia el que havia de fer per fugir, però no sabia el
que es trobaria. Acorralat, va ensenyar les dents, un
gest d’estrès típic dels ximpanzés que estan aterrits, i
els policies ho interpretaren com una amenaça. El
mataren a trets amb 32 anys, 27 d’ells a la presó de
València. La seua família fou capturada: el seu fill
Pascualín de 6 anys, la sua filla Kate, de 14, i la major
Chispi, de 18. A la seua companya Mirinda, de 33
anys, l’atraparen amb el fill més menut de tots als
braços, un nadó que també es diu Coco.
Mirinda ha tingut més fills amb el Napoleón, altre
mascle esclau, a la nova presó del Bioparc. Alguns
individus han estat venuts a altres zoos.
La carrera per arribar a la Lluna convertí alguns
ximpanzés en els primers pilots de les naus espacials
nord-americanes. El primer fou el Ham, i l’Enos fou el
primer en orbitar la Terra. Enos volà, 8 anys abans
que Neil Armstrong donara aquell gran pas per a la
Humanitat, a la cinquena missió del programa
Mercury. Hagué de pilotar la nau, i el forçaren a
aprendre els moviments concrets que havia de fer amb
un sistema de premis i càstigs: durant 1.250 hores, si
l’encertava rebia cacaus i altres llepolies i, si fallava,
rebia descàrregues elèctriques.
A la nau, una de les conseqüències posteriors a
l’enlairament i al xoc amb l’atmosfera fou que la
màquina encarregada del sistema de premis i càstigs
fallà després de la primera òrbita terrestre, i invertí els
seus termes de funcionament. Cada vegada que Enos
feia correctament el que havia de fer patia una
descàrrega elèctrica, però ell no deixà de fer-ho.
Completà la segona volta a canvi de múltiples
descàrregues i uns 90 minuts de patiment. Quan el
tragueren de la seua càpsula de tornada, es dedicà a
abraçar els mariners del vaixell que el rescatà i a donar
salts d’alegria per la coberta. Era un ximpanzé de 5
anys.
El 4 de novembre de 1962, poc més d’un any després,
Enos morí a causa de la sigel·losi, variant de la
disenteria per a la que no es coneixia aleshores cap
tractament antibiòtic. Tampoc importava: l’únic que
interessava era si la infecció tenia res a veure amb el
vol espacial, i no trobaren cap indici. Patí vivisecció
durant els seus últims mesos de vida i, finalment,
s’investigà amb el seu cadàver, que després fou eliminat sense deixar rastre.
Finalment, està el Booee. Roger Fouts és un psicòleg especialitzat en la investigació amb
primats que aprenen el llenguatge de signes humà. El 1970, Fouts arribà a l’Institut d’Estudis
amb Primats de Normal, Oklahoma, amb la ximpanzé Washoe, amb qui acabà treballant més de
30 anys. Foren 10 anys d’enfrontaments amb el director del centre, que semblava gaudir dels
càstigs físics als animals. També castigava la disconformitat del Fouts, venent a laboratoris de
vivisecció els joves ximpanzés que començaven a aprendre el llenguatge de signes. Tot
L’Enos, durant l’entrenament.
El Booee, ja major.

3. semblava que havia acabat quan conseguí marxar a l’oest per a dirigir l’Institut de Comunicació
Ximpanzé i Humà de la Universitat Central de Washington, del que han sorgit importants
descobriments.
Durant la gravació d’un reportatge per a la televisió, Fouts entrà a un laboratori on
experimentaven amb ximpanzés. Quan els veié, un dels animals començà a moure violentament
la gàbia on estava tancat, agafat dels barrots. Aconseguí atraure l’atenció de Fouts i li digué amb
llenguatge de signes: “Hola, sóc el Booee. Hola, sóc el Booee”. Era un d’aquells xicotets que
havien estats enviats des d’Oklahoma a l’infern i que, després de 14 anys, encara recordava el
llenguatge de signes.
Milers de persones veieren el reportatge i escoltaren la història del Boee, contada pel Roger
Fouts. També hi havia moltes persones sordes que “sentiren parlar” l’esclau engabiat, al que
havien inoculat l’hepatitis. Una forta campanya de cartes i trucades telefòniques el salvaren, junt
a 8 individus més. Foren a viure a un santuari per a primats de Califòrnia.
Mentre Pozas repetia les paraules del Booee, recordí la força d’aquell crit del jove Kunta Kinte,
aquell home que capturaren a Àfrica, que es negava a renunciar a ser ell i rebia una fuetada, i
altra, i altra, fins que digué “Em diuen Tobi". A Raíces, emesa al 1979 pels Grandes Relatos , vaig8
veure per primera vegada el patiment de les persones tractades com a coses, que rebien
fuetades com les descàrregues elèctriques que patí l’Enos, que somniaven amb la llibertat com el
Coco, i que repetien el seu fals nom com el Booee.
El País, José Ramón Pérez Ornia, 21/01/1979, Hoy comienza ‘Raices’, la historia del pueblo negro en Estados Unidos,8
http://elpais.com/diario/1979/01/21/radiotv/285721201_850215.html