... Tots es resumeixen en aquella imatge dels invasors de Mars Attacks cridant We come in Peace mentre desintegraven la gent. Negació darrere de negació de l’evidència, les que més es repeteixen són les que giren al voltant de “no maltractem”. (...) Després, arriba el “hui no és el dia per a protestar”, que és dia de festa i l’únic que vol la gent antitaurina és pertorbar-la (...) Segueix amb el “no som nosaltres”, que criminalitzem gent normal, bona gent (...) I, finalment, està el “no és ací”...

1. de1 3
És ara, és ací, és el que feu. Sou vosaltres, ets tu.
Jesús Frare.
Els Simpson ja prediren els taurins anant de contramanifestació.
És el déjà vu antitaurí. Arribes a una
concentració de protesta i veus
moltes cares conegudes, persones
que porten samarretes animalistes,
amb presència destacada de les
gladiadores, i que han viscut mil
vegades la mateixa situació. Al
nostre costat, tenim gent valenta
donant la cara. Veus persones de
bona voluntat que no coneixes,
espantades, amb totes les alertes
enceses i vigilant pels quatre costats
i vivint, és possible que per primera
vegada, una experiència que també
és fastigosament angoixant per a
nosaltres.
I és que, al davant, tenim la
“contramanifestació” de sempre , tan1
suposadament espontània com
sempre, tan dolguda com sempre per la imatge que es dóna del poble, per l’atac injustificat que
estan patint, per les mentires antitaurines… Com sempre, els incendiaris fan de bombers i, molt
de tant en tant, interpreten davant de la policia una falsa preocupació per si les coses van a pitjor.
Sempre és de la mateixa forma: apareixen per a fer que tracen una línia de separació, una terra
de ningú que els seus tornen a ocupar ràpidament mentre ells miren de reüll.
Levante-EMV, L. Sena, 28/08/2017, Animalistas protestan en el Barrio del Cristo contra los actos taurinos, http://1
www.levante-emv.com/horta/2017/08/28/animalistas-protestan-barrio-cristo-actos/1608764.html
https://www.youtube.com/watch?v=kEStyrarp5g

2. de2 3
Els hooligans també són els de sempre. Aquesta vegada, destaca un figura sense samarreta que
veu triple i, com sempre, fa passes toreros al aire, molts, una i altra vegada, entre els olés d’una
gent que sempre troba molt gracioses aquestes coses. El nostre clown (ha de ser-ho per força,
trobar-s’hi amb l’actuació d’un pierrot és missió impossible) balla les consignes animalistes, es
burla dels accents, es peta de riure quan no s’encén el megàfon… Per a que el balle també, li
cantem “Humor matxuno, humor matxuno!”. Ho fa durant uns segons, però les neurones li fan
guspira i s’enfada. La cosa tampoc agrada altra gent de la colla, que ens miren amb molta ràbia
mentre multipliquen els insults. El figura amenaça amb trencar els mòbils per als que abans
posava orgullós i, pel que sembla, acaba identificat per la policia.
Fer el ridícul sense aturador per a ridiculitzar els i les altres. Si, malgrat que semble mentida,
sempre ha estat el pla perfecte d’aquest mascles tan mascles que, després, parlen de respecte i
convivència. Davant la idiòcia testosterònica sempre em ve al cap aquella preocupació que jo
tenia pel meu gos Timi, en qui no veia els mateixos senyals d’aprenentatge, memòria, acumulació
d’experiència o planificació que mostrava l’estimada Kasi. Li preguntí al meu veterinari si podia
ser que tinguera un retard i, amb un somriure, m’ho aclarí tot i per sempre: “no és que siga tontet,
senzillament és que és mascle. Com tu i com jo”.
Sempre he qualificat aquestes situacions com a trobades en la tercera fase. N’hi ha de contacte
visual, però la cinquena fase, la de comunicació amb aquestes entitats dotades de vida , sembla2
impossible. És després quan l’autoritat diu que passà alguna cosa tot negant l’abast real de
l’incident, com si estiguérem a l’Àrea 51.
Que ací eixes coses no passen, perquè la
convivència és perfecta i la nostra
ciutadania és exemplar. Xé, que estem
en festes! Hem de respectar les coses
que es fan des de fa molt. A més, que
Quart de Poblet i Aldaia són ciutats molt
sensibles al patiment animal, que
aprovaren una mocions de ciutats
amigues dels animals molt boniques i les
tenen arxivades a dins de carpetes més
boniques encara .3
I, passat l’incident, cal analitzar
l’informació recopilada. Sempre n’hi ha
d’esforços comunicatius, generalment a
les zones de contacte entre la
concentració animalista i l’aparició
prolinxaments. Mentre que pel centre i de
front es solen manifestar éssers que
udolen sentides queixes i mouen els
braços amb compulsió, per les vores hi
ha taurins que ens criden discretament i
inicien un intent d’argumentació en veu
baixa, com si foren l’apuntador del teatre
a dins del seu coverol, amb l’aspiració de
mostrar-nos la nostra equivocació.
Tornem a marxar amb una sèrie de
missatges en clau que, altra vegada,
sempre són els mateixos.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/08/2013, La cinquena fase, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/08/la-2
cinquena-fase.html
Animalisme CAT, Jesús Frare, 21/08/2017, Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i…3
linxaments de bous al carrer, http://animalismecat.blogspot.com.es/2017/08/barri-del-crist-quart-de-poblet-aldaia.html
Després d’insultar, amenaçar, mostrar odi i generar por, això és
el que diuen. Només cal lligar caps pel que fa a la resta de les
seues afirmacions.

3. de3 3
Tots es resumeixen en aquella imatge dels invasors de Mars Attacks cridant We come in Peace
mentre desintegraven la gent. Negació darrere de negació de l’evidència, les que més es
repeteixen són les que giren al voltant de “no maltractem”. Al barri del Crist no compren cap
salvatge (condemnat a l’escorxador després de ser linxat) i, per això, no paraven de repetir que
tots els bous tornarien a les seues ramaderies com si res haguera passat. Davant d’ells no ha
patit mai un bou, ni s’ha angoixat, ni li ha faltat la respiració ni, per suposat, li han pegat mai. El
civisme evidenciat per aquella gent avalava totes les seues afirmacions. Com sempre, tot el que
s’ha gravat, documentat i evidenciat sobre els linxaments de bous al carrer són excepcions i
tergiversacions malintencionades.
Després, arriba el “hui no és el dia per a protestar”, que és dia de festa i l’únic que vol la gent
antitaurina és pertorbar-la. Aquesta negació evidencia el seu segrest permanent de la festa, com
és de vital pel negoci taurí parasitar-la fins a fer creure que el patiment animal és essencial per a
la diversió. Els va el negoci en sostindre aquesta mentida, perquè s’acaba el dia que la gent veja
que tot flueix igual amb unes festes sense patiment ni sang.
Segueix amb el “no som nosaltres”, que criminalitzem gent normal, bona gent, que viu la seua vida
i les seues aficions des del respecte, que defensa una noble tradició amb uns animals que “es
crien per a això”, que és la primera activitat econòmica de l’estat, principal font de treball del món
rural i garantia de supervivència del quatre matolls que creixen sota les alzines i les oliveres de les
deveses, pulmó verd de la biosfera. La seua negació és l’evidència que són ells els que paguen
per veure patiment i, en aquest cas, per provocar patiment, i són els es que ho justifiquen amb els
pretextos més sonats.
I, finalment, està el “no és ací”. Al barri del Crist, un home no em parava de repetir que se
n’anàrem a protestar a Madrid o, si és que teníem raó, que marxàrem a tancar les ramaderies. La
cosa em recorda a l’argument més elaborat que he sentit prou a Algemesí, de gent que diu que el
poble no té capacitat normativa per a arreglar res i que hem de lluitar front a instàncies
autonòmiques o estatals. També volen negar l’evidència que és a Algemesí on es torturen i
massacren bous i és al barri del Crist on es linxen, que el que fan allí és el que dóna sentit a les
normatives i a les legislacions.
Les seues negacions volen que el problema siguem nosaltres, no ells, que no siga el que fan,
quan el fan i on el fan. Com sempre, neguen l’evidència: és ací, és ara, i sou vosaltres. Ets tu, ací
i ara. Nosaltres som on hem de ser, quan hi hem de ser i front a qui vol defensar l’abús dels altres
animals. I ho tornarem a fer així, sempre. Fins a l’abolició.
Sistemes de comunicació en la tercera fase. Aquest gest el repeteixen molt, com altres. Ens volen dir alguna cosa.