L’11 de desembre de 2010, Igualtat Animal reivindicà el Dia internacional dels drets animals amb una protesta a la Puerta del Sol de Madrid. Participaren més de 250 activistes, cadascun amb el cadàver a les mans d’un animal esclau. Despulles llançades al fem, deixalles de la indústria d’ús i explotació animal . Público.es oferí la notícia . Entre els comentaris, es troba l’experiència d’aquesta persona que va veure de prop el patiment dels pollastres abans de morir...

1. Raig de vapor.
Vaig muntar maquinària a un escorxador de pollastres, a la
província de València. A l’entrada de les gàbies, camí del
“sistema”, hi havia un rètol que deia: “ES PROHIBEIX
MALTRACTAR ELS ANIMALS”. A continuació, se’ls aplicava
un raig de vapor i entraven a la cadena d’especejament. Em
digueren que el vapor era per a “poder desplomar millor les
aus”. Ho sent, però no he deixat de menjar pollastre. No m’ho
por permetre. Però em penedisc.
L’11 de desembre de 2010, Igualtat Animal1 reivindicà el Dia
internacional dels drets animals amb una protesta a la Puerta
del Sol de Madrid. Participaren més de 250 activistes, cadascun
amb el cadàver a les mans d’un animal esclau. Despulles
llançades al fem, deixalles de la indústria d’ús i explotació
animal2. Público.es3 oferí la notícia4. Entre els comentaris, es
troba l’experiència d’aquesta persona que va veure de prop el
patiment dels pollastres abans de morir.
El que descriu és una tècnica que, a la Guia de millors tècniques
disponibles del sector d’escorxadors i dels transformats de
pollastre i gallina (2006) del Ministeri de Medi Ambient del
Govern d’Espanya5, es troba entre les tècniques
emergents, avançades des del punt de vista ambiental,
però que no tenen la viabilitat tècnica/econòmica
necessària o no es troben totalment desenvolupades o
avaluades per al sector de la carn d’au a escala
industrial6.
El sistema més comú és l’escaldat en tancs d’aigua
calenta7, un procés posterior al “sacrifici”8 de les aus.
Els seus cadàvers degollats9 són submergits a tancs que,
molt prompte, queden plens de la sang i la brutícia10 que
van deixat les víctimes. L’aigua calenta dilata els
fol·licles per a facilitar el desplomament mecànic
posterior. Pel que respecta al raig de vapor, els textos parlen de la seua aplicació mentre les aus,
penjades als ganxos, passen per un túnel11. Com diu el testimoni, és un pas previ a l’especejament i,
per tant, aplicat també sobre els cadàvers.
http://www.igualdadanimal.org/
http://www.igualdadanimal.org/noticias/diaderechosanimales2010
3 http://www.publico.es/
4 http://www.publico.es/espana/351213/igualdad-animal-protesta-en-madrid-con-animales-muertos
5 Madrid, 2006, Centre de publicacions, Secretaria general tècnica del Ministeri de Medi Ambient.
http://www.mapa.es/alimentacion/pags/industria/medio_ambiente/guias_mtd/sector_pollo.pdf
6 Op cit, p. 176. Punt 6.1: Tècniques emergents. Punt 6.1.2: Escaldat per vapor.
7 Exemples de tancs d’aigua calenta. Industrias Mac, de Guadalajara. Jalisco, Mèxic.
http://www.industriasmac.com/html/indice.php http://www.industriasmac.com/html/Descripcion%20Escaldadoras.htm
8 Nunes, Fabio. El ABC del escaldado y el desplumado. […] Consisteix passar les carcasses dessagnades per un tanc
d’aigua calenta durant un temps determinat (…).
http://www.engormix.com/MA-avicultura/industria-carnica/articulos/abc-escaldado-desplumado-t1913/471-p0.htm
9 Guia de millors tècniques… P. 26, Punt 2.1.4: Dessagnament. Es pot optar pel trencament amb punxó de la caròtide,
pel tall amb tisora de la jugular o per practicar un tall extern, poc profund, pel costat esquerra del coll. La primera és una
tècnica molt especialitzada, que necessita de personal qualificat. La segona obliga a un dessagnament lent, i es reserva
per a “carns selectes”. La tercera, només és apta per a canals europees (sense coll ni potes) perquè deixa coàguls al tall.
Com que es consideren poc agradables pel consumidor, no s’utilitza esta tècnica per a canals tradicionals, amb les potes i
el cap del cadàver (que, segons es veu, potser si que siga agradable).
10 Ricaurte Galindo, Sandra Lissete.
Problemas del pollo de engorde antes y después del beneficio. A Revista
Electrónica
de
veterinaria
REDVET,
Vol.
6.,
nº
6,
juny
de
2005.
http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n060605/060517.pdf
11 Op cit. P. 176.
1
2

2. L’escorxador des de fora. Molt poca gent pensa en la vida dels animals que es menja. No pensa en
allò que viuen i veuen poc abans de morir. Fins i tot, quan es troben davant d’aquesta realitat,
reaccionen amb indignació, defensant el “dret natural” dels humans a esclavitzar, torturar i matar
per a menjar. Les opinions i comentaris de la notícia ofereixen molts exemples.
L’escorxador des de fora.
La
defensa de la mort es fa amb un
tros de cadàver a la ment. Una
safa de porexpan, un tall de
músculs i ossos a l’aparador d’una
carnisseria o d’una peixateria. A
dins de l’escorxador, altres fan la
faena bruta.
Però hi ha molta gent que s’ha
topat amb el seu particular raig de
vapor, cada vegada més. Potser
una imatge tan colpidora com la de
un munt de cadàvers reals,
enganxats per los potes i penjant
cap per avall. No cal un xoc
damasquí12: també pot ser un
pensament, una reflexió.
Un
pensament que es converteix en un
principi. Un pensament com el de la persona que va veure
el raig de vapor, i que li vingué a la ment en veure la notícia
del Dia mundial dels drets dels animals.
El raig de vapor. Fa que tot comence. És com un mirall que
et torna la teua imatge reflectida, que et situa a la vora
d’eixe munt de cadàvers de pollastre. Ets a dins de
l’escorxador, i obres els ulls. Molta gent escapa, busca una
eixida i, ràpidament, torna a tancar els ulls. Però ja no serà
mai un acte reflex. A partir d’eixe moment, s’ha de fer força
a les parpelles. La resta de gent comença la seua vida a dins
de l’escorxador. Es queda a prop dels cadàvers, amb els ulls
clavats en ells, i comença a somniar. A somniar en el dia en
que ningú penjarà d’aquells ganxos. A somniar en gàbies
buides.
A dins de l’escorxador, es comença un nou aprenentatge.
Aprens que les vaques no “donen” llet. Que han parit petits
vedells moren a l’escorxador amb pocs mesos, i que moren
sense haver tastat la llet de la mare.
Aprens que les gallines que “donen” ous pengen d’aquells ganxos, i que, per a elles, morir significa
l’eixida de l’infern. Aprens que les gallines “ecològiques” també acaben penjant d’aquells ganxos, al
costat de les torturades a les bateries i amb la mateixa edat. Poc més de dos anys, en el millor dels
casos.
Aprens que els vedells i els porcs “ecològics” criden tan fort que els torturats a les granges
intensives, clamant contra la fi que els espera. Els sents cridar des de l’eixida de la granja. Els
sents cridar des de que naixen.
Tom Regan utilitza el terme “damasquí, damasquina” per a les persones que han realitzat el canvi de perspectiva que
permet reconèixer els altres animals com a éssers amb interessos, amb drets, a partir d’un xoc, una experiència colpidora.
Posa com a exemple un vell activista alemany que, de xicotet, en eixir del refugi després d’un bombardeig aliat, va veure
una egua envoltada en flames, corrent pel carrer desesperada. Aquell fet representà un abans i un després: sempre fou
un animalista.
12

3. A dins de l’escorxador, la injustícia et persegueix. Els ulls et miren. El “dret natural” del gran
depredador no és una safa de porexpan. A dins de l’escorxador, és un ésser viu que sent, que pateix
i que clama justícia.
Sóc a dins de l’escorxador des de 2005, poc temps després de veure el raig de vapor. Molt prompte,
la persona que muntà maquinària a un dels molts escorxadors de pollastres de la província de
València serà amb mi, amb nosaltres.
No eixirem si no és per a tancar les seues portes per sempre.