En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.

1. de1 4
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer.
Jesús Frare.
Fa poquets dies, la Generalitat
Valenciana feia pública una nota de
premsa per a anunciar les suposades1
bondats de l’enèsima reforma del
reglament de bous al carrer del País
Valencià, que hauria d’estar en vigor el
proper 1 de gener. Malgrat el titular,
que només pretenia cridar l’atenció
sobre el “benestar animal”, al text ens
parlen sobre tot dels veterinaris que
s’encarregarien de “garantir les millors
condicions de seguretat” i d’eixe
suposat benestar per a l’animal.
El millor que ens han d’oferir és el
desembarcament de la persona
veterinària com a figura administrativa
que, segons la pròpia nota de premsa,
“elabora la documentació necessària”.
Altre tècnic per a signar paperots, com
els que revisaren la seguretat de les
barreres per on s’han escapat bous,
han posat en perill persones que no
participaven en els linxaments i han
generat grans despeses en dispositius
de captura i matança dels animals.
Altre per a mantindre les aparences i
que haurà de dotar-se de repetitius
arguments eximents, especialment per
a quan es grave un animal amb la
banya penjant, sagnant per la boca,
amb la pota trencada o agonitzant
només eixir dels calaixos.
A una xerrada taurina feta a
Pedreguer relacionada amb la seua2
consulta de gener sobre el bou
embolat i encaixonat , ja tinguérem un3
anunci d’aquest “avanç”. Per una
banda, el veterinari Julio Sedeño
cantava les bondats de la persona
veterinària que supervisa i prestigia els
linxaments, “com passa a la lídia”.
També ens digué que hem de tindre
clar que el bou és el que és, que
qualsevol preocupació per eixe
“benestar” que ens anuncien s’ha de
moure en dins dels estrets marges que
genera el seu ús com a instrument de la “festa”.
Generalitat Valenciana, notes de premsa, redacció, 06/10/2017, La Generalitat regula la incorporació obligatòria d'un1
veterinari en els festejos taurins per millorar la seguretat i el benestar animal a la festa, http://www.gva.es/va/inicio/
area_de_prensa/not_detalle_area_prensa?id=723197
Conferència de l’associació taurina Passió pel Bou de Pedreguer: Polèmica per desconeixement del món del bou.2
Dilluns, 09/01/2017, 20:00h. https://www.youtube.com/watch?v=1q4QqUKC1gg
Jesús Frare, “Efecte mascle”. Discurs Taurí a Pedreguer. Diari La Veu, 31/01/217, https://www.diarilaveu.com/veu/3
45444/efecte-mascle-discurs-tauri-a-pedreguer. Animalisme CAT, 29/01/2017, https://animalismecat.blogspot.com.es/
2017/01/efecte-mascle-discurs-tauri-pedreguer.html?q=efecte+mascle
Albalat dels Sorells (Horta Nord), 2015.
Almassora (Plana Baixa), 2017.
Font: Plataforma Bous Embolats Abolició.
https://www.youtube.com/watch?
time_continue=1&v=q0sas4FVvWI

2. de2 4
En paraules del senyor Sedeño,
aquest és el benestar que cap
en en nou reglament: “Parlem
d’animals de producció que,
clar que si, tenen el seu estrès,
perquè estan sotmesos a eixa
producció. La vaca lletera té
l’estrès d’haver de donar 30
litres per vaca i dia. Si no, no és
rendible i, desgraciadament, en
animals de renda parlem de
costos i producció. Per a
l’engreix, hem de tindre
d e t e r m i n a t s q u i l o s a
determinada edat de sacrifici.
Tot això, per suposat, tenint
cura de l’animal i respectant
totes les legislacions de
benestar animal”.
Si, “com passa a la lídia”, el
veterinari garanteix el benestar
d ’ a n i m a l s s a l v a t g e m e n t
torturats i matats, als linxaments
al carrer ho faran amb bous tancats, per exemple, a corrals com els que tallaren durant setmanes
el pas cap a l’estació de Peris Aragó a Alboraia. Com es pot veure a les fotos, eren minúsculs
forns de xapa metàl·lica, perfectes per a matar animals com la víctima recent d’Almassora, el
cadàver de la qual s’ha estat podrint a unes dependències municipals tot vulnerant normes
sanitàries vigents, malgrat els paperots que segur que s’han signat i que, suposadament, són la
garantia per a que això no passe.
A Pedreguer també teníem la versió del món taurí, que acceptarà resignadament aquest nou nas
per a clavar-se als seus assumptes i a qui, a més, l’hauran de pagar. Ho faran per a mantindre el
suport que, segons Julio Franch de l’Associació de Defensa de les Tradicions de Bous al Carrer
de la Comunitat Valenciana, els garantia el govern autonòmic a través de la Direcció General
(actual Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències) i de Presidència.
La prova d’aquest suport s’ha vist al cas dels correbous d’embolats, una forma de linxament
especialment cruel i clarament fora del reglament vigent de bous al carrer que, malgrat això, ha4
comptat amb el suport incondicional del senyor José Maria Ángel, director general de
l’esmentada Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. A principis de
setembre, s’apressà a anunciar la seua inclusió dins d’aquest nou reglament, mentre Borriana els
suspenia en considerar que no estaven autoritzats pels ambigus documents de Conselleria i Vila-
real es refermava en la seua realització .
5
No sabem quines aparences de benestar animals establiran amb aquesta legalització, o si es
mantindran les que el reglament recull pels bous embolats individualment i que resten reduïdes al
ridícul amb els que s’embolen en grup. Si es regulen unes formes i mesures pels ferros
d’embolar que, suposadament, garantirien que els animals no es puguen cremar, aquestes
perden tota validesa amb dos o més animals embolats i cremant-se els uns al costat dels altres.
Altra qüestió preocupant que anuncia la nota de premsa és la regulació de “festejos amb jònecs”
en recintes taurins que ni tan sols poden tindre la consideració de places portàtils (o el que és el
mateix, al mig de qualsevol poble i per qualsevol carrer tallat amb tanques fixades amb cordes i
cadenes). Ens parlen d’espectacles i “classes pràctiques d’escoles taurines”, que ja estan
Jesús Frare, Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot. Diari La Veu, 15/09/2017, https://4
www.diarilaveu.com/veu/76374/correbous-dembolats-el-negoci-per-davant-de-tot. Animalisme CAT, 18/09/2017,
https://animalismecat.blogspot.com.es/2017/09/correbous-dembolats-el-negoci-per_18.html
El Mundo, Andrea Vargas, 08/09/2017, El nuevo decreto regulará el encierro de toros embolados para acabar con el5
vacío legal, http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2017/09/08/59b26979268e3e24478b47fa.html
El cadàver d’aquest bou mort a Almassora, abandonat a unes
dependències municipals i, per tant, incomplint la normativa sanitària
vigent.

3. de3 4
regulades pel reglament taurí estatal. Parlem d’obrir una via per a eludir aquest reglament i els
seus requeriments? Parlem d’horribles becerrades com les que es feien a Algemesí fins al 2014,
allà on es vulguen fer?
I també ens ha de preocupar
la paradoxa de la declaració
favorable, de la que no
parlen. Al reglament del
2015, aprovat in extremis pel
PP, deixaren clar que els
ajuntaments podien ser
valents i acabar amb els
b o u s a l c a r r e r , f e n t
imprescindible la seua
declaració favorable per a
que foren autoritzats .6
Somniaven amb tirar-se a
sobre dels governs del canvi que foren valents, instrumentalitzant els taurins amb el seu cinisme
característic, o amb deixar-los en evidència.
Jesús Frare, La via cap a l’abolició oberta pel PP. Diari La Veu, 04/08/2016, https://www.diarilaveu.com/veu/45418/la-6
via-cap-a-labolicio-oberta-pel-pp. Animalisme CAT, 04/08/2016, https://animalismecat.blogspot.com.es/2016/08/la-via-
cap-labolicio-oberta-pel-pp.html
Alcalà de Xivert (Baix Maestrat),
2016. Imatge general dels corrals
que s’utilitzen habitualment als
bous al carrer.
Dalt: tancat individual.

4. de4 4
Amb aquest magistral caixa o faixa han aconseguit el “no sóc Quixot per a enfrontar-me amb
aquests molins”, explicitat per l’alcalde de Puçol i posat en pràctica per la majoria. La declaració
favorable, que explicita una via per a l’abolició en mans dels ajuntaments del canvi, és una pedra
a la sabata dels que volen viure de les paraules que no obliguen a res. Serà un fet enormement
paradoxal que els món progre derogue d’amagat aquesta via oberta pel PP.
El procés de reforma reglamentària acontentarà l’única veu que ha estat escoltada, una Comissió
de Festejos Taurins Tradicionals formada només pels interessats en els linxaments. Aquesta és la
màxima expressió de la paradoxa valenciana, amb partits que es declaren la millor alternativa per
a avançar en la defensa dels animals, amb persones candidates que acaronen gossets i gatets en
períodes electorals i preelectorals (com el que vivim ara), i amb governs de coalició que
segueixen i milloren la línia del PP a l’hora de blindar els espectacles de maltractament animals i
els negocis que s’aprofiten d’ells.