En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...

1. de1 4
Un quilòmetre i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista.
Jesús Frare.
La referència mínima de separació entre els recintes taurins i aquestes protestes [antitaurines a
França] ronda el quilòmetre, amb viles a les que hi ha fins i tot més allunyament entre ambdós
espais.
El març de 2015, una publicació de Cultoro reclamava això: un quilòmetre de separació entre els
espais on es torturen, linxen i maten bous per negoci i espectacle i les protestes en contra. Ho
feia posant un suposat exemple francès i proposant accions per a forçar mesures idèntiques a
Espanya. Parlem de tortura taurina, però. No els calgué massa faena per a aconseguir-ho.
Posaven l’exemple de València per a que fóra seguit a tot arreu. “Aquest any, València ha donat
exemple del que podem fer a Espanya mentre no es pronuncia una norma com la francesa. Més
concretament, l’Associació d’Abonats i Aficionats de la ciutat mediterrània ha reservat tots els
dies els voltants de la plaça de bous per a la celebració de manifestacions simbòliques a favor de
la festa. Què significa això? Tots els dies, un xicotet grup d’aficionats es dóna cita a les afores
del recinte i, gràcies als permisos obtinguts, bloqueja el dit espai de cara a possibles plantons
antitaurins” .
1
No s’amagava en cap moment que senzillament es tractava d’impedir, pertorbar o menyscabar el
lícit exercici del dret de reunió i manifestació per altres, que suposadament haurien d’estar
protegits per l’autoritat governativa (o, almenys, això és el que diu la llei ). També crida l’atenció2
la prioritat absoluta d’aquestes “protestes contra les protestes” a l’hora d’ocupar l’espai, tant que
els fa semblar un membre de l’Opus saltant-se les llistes d’espera a la sanitat pública.
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que
pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels
seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat
Cultoro, sense signatura, 19/03/2015, Cómo alejar las manifestaciones antitaurinas de las Plazas, http://1
www.cultoro.com/noticias/2015/3/19/como-alejar-manifestaciones-antitaurinas-plazas-9365.html
Ley Orgánica 9/1983, de 15 de julio, reguladora del derecho de reunión. Text consolidat. Article 3.2. https://2
www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1983-19946
Salt a la plaça de tortures de Castelló (12/08/2017).

2. de2 4
Dalt: cartell de l’última concentració a València, amb cita a l’espai de reclusió del carrer Russafa. Baix: imatge de la
concentració (09/10/2017), amb la gent mirant de lluny cap a la plaça de tortures.

3. de3 4
compliment” de la Direcció General de la Policia . Segons les notícies, s’instaurà en abril de 20153
i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés
en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia.
La cosa no arriba al quilòmetre a la rodona des de les places, però si que ens prohibeixen les
manifestacions al davant de les places “per motius de seguretat”. A València, primer ens
relegaren a la vorera del davant del carrer Xàtiva, però als amants de la tortura no els semblà
suficient i continuaren muntant els seus espectacles carregades d’hipocresia i victimisme, fent
com que volien passar pel pas de vianants que ens havien obligat a ocupar. Per a acontentar-los
encara més, qualsevol persona pot comprovar que les accions antitaurines han estat arraconades
al principi del carrer Xàtiva, a l’encreuament del carrer Russafa que el separa del carrer Colom,
amb una eixida de metro ocupant gran part de l’espai i a la porta d’un McDonald’s.
A Algemesí no es volgueren quedar enrere i també es produí aquest esperpèntic espectacle. El
setembre de 2015, l’alcaldessa socialista i l’exalcalde peper encapçalaren una manifestació que
no tenia altre objectiu que impedir el pas de la manifestació antitaurina per davant de la plaça
Major, que és on munten la plaça de tortures . A partir d’aquesta experiència, s’instaurà entre els4
taurins algemesinencs la doctrina d’apropiació de l’espai públic per la tauromàfia, “per motius de
seguretat” i contra els drets i llibertats més fonamentals.
Més hipocresia taurina, en paraules de l’alcaldessa d’Algemesí: “és difícil destriar el càrrec
d’alcaldessa del fet de ser persona, com que no puc deixar de ser alcaldessa em permetreu
mostrar el meu respecte per la gent que hui es manifesta en contra de la tauromàquia. Tenen dret
a manifestar-se, la Constitució els empara, les forces de l’ordre han garantit que es puga celebrar
aquella manifestació igual que aquesta” .
5
Kaos en la red, Represión, 22/04/2015, Interior no espera a la vigencia de la ‘ley Mordaza’ y prohíbe protestas cerca de3
las plazas de toros, http://kaosenlared.net/interior-no-espera-a-la-vigencia-de-la-ley-mordaza-y-prohibe-protestas-
cerca-de-las-plazas-de-toros/
Animalisme CAT, Jesús Frare, 14/09/2015, L’alternativa. X Manifestació Antitaurina d’Algemesí, https://4
animalismecat.blogspot.com.es/2015/09/lalternativa-x-manifestacio-antitaurina.html
Diari La Veu, Sixto Ferrero, 13/09/2015, Marta Trenzano: ‘Mentre siga alcaldessa d’Algemesí, si el poble vol bous,5
tindrà bous’, https://www.diarilaveu.com/noticia/15918/marta-trenzano-mentre-siga-alcaldessa-dalgemesi-si-el-poble-
vol-bous-tindra-bous
Datxu, a l’eixida del jutjat de Sepúlveda (Segòvia).

4. de4 4
El món taurí és especialista en exigir l’ocupació espais públics i la limitació dels drets civils en el
seu favor. Quan veges una plaça de tortures, que quasi sempre està pagada i sostinguda amb
diners públics, has de saber que en dia de massacre tot es seu, tant el circ de la sang com els
seus voltants, on els tauricides estableixen les regles i on està prohibit tot allò que els puga
desagradar. A les places de tortures i als carrers on es linxen bous, es suspenen les llibertats
suposadament vigents i les lleis només s’apliquen en una direcció. L’únic relat vàlid sempre serà
el seu, els seus abusos i vulneracions sempre restaran protegits i silenciats i els animalistes
sempre seran més que sospitosos, seran culpables de tot allò que els vulguen acusar, sense
necessitat de proves i per molt sospitós que puga ser . En definitiva, parlem d’una forma de fer6
molt identificable amb la marca España.
Crec que és un bon exemple que explica el context de la sentència contra Datxu Peris , on7
senzillament es ratifiquen els estranys arguments de l’acusació, que no és la família del torero
sinó la Fundación del Toro de Lídia (no ho dic jo, ho diuen ells ). Entre aquests arguments, podem8
destacar el que considera com a prova de la intenció de calumniar el fet d’anar a la pàgina web
del torero Víctor Barrio i documentar-se sobre el nombre de bous que ha torturat i matat durant la
seua carrera. Insistisc, és una dada que figura a la SEUA pàgina web , publicada com a9
demostració del seu ofici, però la seua utilització no és lliure.
I encara va més enllà amb el seu argument principal:
“(…) No es pot equiparar ni donar igual valor a la vida d’un ésser humà que a la d’un animal.
Senzillament, perquè el que ací ens ocupa i hem d’aplicar, el dret, no ho equipara”.
“(…) Quan la demandada qualifica d’assassí un torero, persona en exercici d’una professió com
activitat lícita i regulada, no fa sinó fer ús erroni i de forma pejorativa de la qualificació d’assassí,
provocant amb això una intromissió en l’honor del finat. Aquesta incorrecta assimilació entre els
drets de la persona i els drets dels animals sembla fonamentar les opinions vessades en la
publicació…”.
Hui mateix, l’advocat de Datxu, Ignacio de Guzmán, ha qualificat aquest argument com una
pretensió de convertir el dret en una religió que no es pot qüestionar. Amb l’honor com a pretext,
s’estableix directament que les persones animalistes no som lliures de defensar allò que pensem,
que és que cap humà està legitimat per a vulnerar els drets a la vida, la llibertat i la integritat dels
altres animals, o que els que ho fan deixen de fer-ho quan moren.
És evident que patim repressió de forma directa, una repressió que atempta contra els nostres
drets civils i que es desenvolupa per les vies política i judicial. Mentre patim aquesta persecució
al carrer, a les xarxes socials i arreu, potser que siga percebuda com a una anècdota, com a una
cosa menor d’animalistes que defensen qüestions intranscendents que distrauen l’atenció de les
autènticament importants, per uns moviments socials i antirepressius i una esquerra que sovint
és veu incòmoda davant la interpel·lació de l’antiespecisme.
Alguns, fins i tot, estaran a l’altra banda, celebrant amb entusiasme aquesta persecució mentre,
davant dels seus ulls, s’assagen i es consoliden aquests instruments repressius.
Mundotoro, sense signatura, 20/03/2015, El silencio de los corderos, http://www.mundotoro.com/noticia/el-silencio-6
de-los-corderos/1159304
Animalisme CAT, Jesús Frare, 29/10/2017, Honor contra Drets. #TotesSomDatxu. http://7
animalismecat.blogspot.com.es/2017/10/honor-contra-drets-totessomdatxu.html
Fundación del Toro de Lídia, comunicació, 06/11/2017, La Fundación del Toro de Lidia logra la condena de Datxu8
Peris, https://fundaciontorodelidia.org/2017/11/06/la-fundacion-del-toro-de-lidia-logra-la-condena-de-datxu-peris/
http://www.victorbarrio.es/estadisticas9