La història d’aquests condemnats a perpetuïtat parla del que signifiquen realment eixes presons d’animals que anomenem zoos. Durant molts anys foren companys al Parc Zoològic de València, un racó de 4.000m2 del jardí dels Vivers on s’arribaren a amuntegar més de 150 animals en minúscules gàbies...

1. Vivers. Noms darrere del decorat del zoo.
La història d’aquests condemnats a perpetuïtat
parla del que signifiquen realment eixes presons
d’animals que anomenem zoos. Durant molts anys
foren companys alParc Zoològic de València, un
racó de 4.000m2 del jardí dels Vivers on
s’arribaren a amuntegar més de 150 animals en
minúscules gàbies.
Portes del vell zoo, quan encara estava obert.
De la meua primera i única visita a aquell horrible
lloc, quan tenia 4 anys, sempre recordaré la
mirada perduda d’una lleona darrere les reixes
d’una gàbia on difícilment podia donar més de 10
passos. Eixe zoo al segle XXI com a mostra viva
dels museus dels horrors que sempre són aquests
llocs. La gent visitant s’entristia davant d’aquell
espectacle, però la de la ciutat l’havia normalitzat i
ho justificava. Idealitzaven els propis records
d’infantesa i utilitzanven els xiquets i xiquetes que
rebien el testimoni de la normalització, la majoria de
les vegades, davant de la gàbia de Tarzán.
Fouun pobre ximpanzé que visqué prop de 38 anys a
dins d’una d’eixes asfixiants gàbies. Arribà l’abril de
1964 com a “donació” d’un funcionari colonial de
Guinea Equatorial, i formà part del grup d’animals
(la majoria procedents d’un circ) amb el que
inauguraren el zoo, l’11 de juny de 19651. Es convertí
en el més vell i en el principal reclam, una espècie de
Floquet de Neu amb la mirada perduda a l’horitzó
mentre, segurament, somniava amb el paradís
d’Àfrica de la seua infància. Una vegada fugí, però
s’aturà davant dels coloms a pocs metres de la presó,
i el capturaren sense cap problema. Morí un dilluns,
5 de juny de 20002.
Tarzán, poc després d'arribar a València.
Com sempre passa, aquell zoo fou el caprici d’una
persona que decideix col·leccionar animals vius en
gàbies i que diu que això és ciència. Es diu Ignacio
Docavo Alberti, i dirigí aquesta col·lecció de
masmorresfins que la tancaren, el 2007.
La
instal·lació tingué el caràcter de provisional durant
aquests 42 anys, sempre esperant un lloc on adornar
el concepte de presó que sempre serà un zoo.
Aquesta fita només arribà amb la parafernàlia dels
grans events i la construcció del Bioparc per una
empresa privada que volia fer grans negocis a costa
dels animals.
El jove Coco, ja a València.
Valenpedia, Hemeroteca valenciana. Las Províncias, 1965, Llegan los primeros habitantes del zoo de Valencia,
http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1965/llegan_los_primeros_habitantes_del_zoo_de_valencia
2 Las Provincias, 17/07/2007, La muerte del chimpanzé Tarzán conmocionó a Valencia por ser el auténtico rey del
zoológico. http://www.lasprovincias.es/prensa/20070617/valencia/muerte-chimpance-tarzanconmociono_20070617.html
1

2. Un dels companys de Tarzán fou Coco. Tenia més caràcter i experiència en fugides, gràcies a la
seua escapada de 1998. El 14 d’abril de 2005, aprofità una badada del personal i es tornà a escapar
amb la seua companya Mirinda, de 33 anys, les
seues filles i el fill: Chispi (18), Kate (14) i
Pascualín(6). Mirinda portava amb ella el seu
nadó,de poc més d’un mes. Només Coco es resistí a
la captura i, quan anava a saltar la tanca cap a
Vivers, la policia local el matà a trets3. Tenia 32 anys
i portava a Vivers des de 1978.
El fill més xicotet del Coco i la Mirinda, que només
ha estat lliure eixe breu temps abans que mataren
son pare, també es diu Coco. La Mirinda ha tingut
més fills amb el Napoleón, altre mascle esclau.
Com a mínim dos han estat venuts a altres zoos.
El zoo continuà engrandint la seua història negra
després del seu tancament, perquè molts animals
encara no tenien lloc al Bioparc o, senzillament, no
el tindrien mai. Qui es va fer famós fou Boris, un
orangutan. Com que aquesta espècie és asiàtica i el
Bioparc nasqué per a representar ecosistemes
africans, no el volien4.
Boris, quan el zoo ja estava tancat.
Les institucions es desentengueren d’aportar els
diners necessaris per a la seua manutenció5, el
Projecte Gran Simi denuncià públicament la seua
situació d’abandonament6 i, a les Corts Valencianes,
membres del PP respongueren als grups de
l’opossició que, si tan preocupats estaven per Boris,
que l’adoptaren. Docavo declarà que l’animal no
patia a Vivers perquè, pel caràcter solitari
d’aquesta espècie, no trobava a faltar la
presència de visitants. No explicà si,
aleshores, patia quan havia de suportar la
presència permanent de gent per a
observar el seu captiveri.
Els zoos oculten el que poden d’aquestes
històries. Diuen que Boris acabà a un zoo
dels Països Baixos, dos anys després del
tancament del vell zoo.
Rómulo, "el rinoceront trist", ja al Bioparc.
Rómulo és un rinoceront que també
visqué aquesta situació. Ell acabà marxant
al Bioparc, però arrossegava les seqüeles
de 23 anys de presó a un cercle de 18m de
diàmetre, completament sol. Desenvolupà
una forta estereotípia, consistent en
El País, 15/04/2005, La trágica fuga de Coco y familia,
http://elpais.com/diario/2005/04/15/cvalenciana/1113592705_850215.html
4 Levante-EMV, 27/07/2008, Tres hipopótamos y un orangután aguardan todavía una salida del olvidado zoo de
Viveros,
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080727/valencia/tres-hipopotamos-orangutan-aguardan20080727.html
5 Levante-EMV, 27/09/2008, El orangután del zoo de Viveros sobrevive gracias a un préstamo de Bancaja,
http://www.levante-emv.com/valencia/2008/09/17/orangutan-zoo-viveros-sobrevive-gracias-prestamobancaja/495856.html
6 Las Provincias, 15/09/2008, Una asociación denuncia el mal estado de un orangután en el zoo de Viveros,
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080915/valencia/asociacion-denuncia-estado-orangutan-20080915.html
3

3. caminar permanentment en cercle7. El Bioparc el recollí com una obligació, i planificà utilitzar-lo
per a que estiguera a prop del nou mascle del zoo i que aquest el veiera com a competència amb les
femelles, s’excitara i s’aparellara amb elles. Per suposat, el Bioparc afirmà que anava a tindre
molta cura del Rómulo i que estava seguint un programa que el curaria de la seua estereotípia.
Poc més de 3 mesos després, informaren que el Rómulo es jubilava. Deien que el que estava
provocant era tot el contrari del que volien d’ell, ja que havia inhibit els instints reproductors del
nou mascle. Deien que l’estereotípia del Rómulo no s’havia corregit. Deien que vendre el Rómulo
a un parc zoològic de Sevilla era donar-li la jubilació8. Amb 39 anys, el Rómulo continuarà patint.
Històries de Vivers. Històries del zoo que també s’estan donant a la presó del Bioparc, que només
és un decorat per a enganyar els nostres ulls. Les gàbies sempre són gàbies, i els zoos només
acumulen víctimes con el Tarzán, el Coco, el Boris i el Rómulo.
Levante-EMV, 19/03/2013, La nueva vida de los animales de Viveros, http://www.levanteemv.com/valencia/2013/03/14/nueva-vida-animales-viveros/981911.html
8
Levante-EMV, 21/06/2013, El rinoceronte de Viveros se jubila, http://www.levanteemv.com/valencia/2013/06/21/rinoceronte-viveros-jubila/1009067.html
7