"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.

1. Escoles de botxins.
Jesús Frare.
Fa poc, un article recuperava la figura de José Luís de Villalonga y Cabeza de Vaca, nové1
marqués de Castellbel i Gran d’Espanya, com l’únic al bàndol guanyador de la guerra civil
espanyola que afrontà la seua responsabilitat. Es tractaria d’una incòmoda excepció al discurs
dels dos bàndols que cometien atrocitats, el mateix que s’ha volgut utilitzar sempre per a
sustentar oblits i garantir immunitats i que, en el cas de la transició espanyola, encara hui s’utilitza
per a igualar víctimes i botxins i per a deixar sense pressupost la llei de memòria històrica.
L’article remetia al documental La vieja Memoria , que recull la primera confessió de Villalonga.2
Aleshores explicà com, amb 16 anys, son pare el va fer traure de l’escola francesa on estava
quan començà la guerra. Un militar el portà cap a Euskadi i el posà sota la protecció de
l’aleshores coronel Joaquín Gual de Torella i Villalonga, qui l’incorporà immediatament a un
escamot d’afusellament. El pare pensava que era massa jove per a anar directament a combatre,
i que seria una bona idea que s’acostumara a sentir els trets i a matar sense córrer cap risc. Al
militar li semblà una magnífica idea.
Acabat de morir el genocida Franco, Villalonga encara explicava aquestes coses com si es
tractara d’anècdotes, amb un somriure a la boca. Explicà que mataven prou gent, generalment
nacionalistes bascos entre els qui hi havia prou rectors. Amb l’exemple d’un grup de més de 300
persones capturades d’un xicotet vaixell que fugia cap a França, parla del “treball per a tres o
quatre dies”.
L’experiència de l’escamot li permet diferenciar entre el front, entre les morts causades en batalla
o immediatament després als pobles capturats, quan els soldats encara estaven dominats per
l’estrès o per la ràbia, i les perpetrades en fred, a causa de la terrible i calculada repressió que
omplí, per exemple, les fosses comunes més grans d’Europa al cementiri general de València.
Per suposat, com a noble que era i com a veterà de les forces tradicionalistes i monàrquiques,
culpa de tot això la xusma falangista.
El Confidencial, Carlos Prieto, 18/01/2018, Oficinista de la muerte: la salvaje confesión de Vilallonga sobre la Guerra1
Civil, https://www.elconfidencial.com/cultura/2018-01-18/villallonga-guerra-civil-espana-memoria-historica_1507316/
La Vieja Memoria, de Jaime Camino. Espanya, 1977 (estrenada el 1979), 175m.2
Escena de la matança a l’institut.

2. Parla dels que s’allistaven voluntaris als escamots d’afusellament perquè els donarien un gran
tassó de conyac cada matí, i de la gent que visitava al coronel els diumenges i que, després de
missa, anaven a veure les matances amb la mantellina posada i el rosari a la mà. Quan
acabaven, marxaven tranquil·lament a esmorzar, com si la cosa fóra la més natural del món.
És impressionant l’experiència de disparar per primera vegada de Villalonga. Com passa amb els
caçadors, és la de la interacció amb el fusell, de l’efecte a les seues mans i de la força del
retrocés contra el seu muscle. Els assassins solen eliminar la víctima del relat i ens parlen de la
seua concentració, de la seua espera, de la seua respiració, de la seua paciència, de la seua
punteria, del seu domini de l’arma o, en aquest cas, del seu primer contacte amb l’eina de matar i
dels seus ulls tancats. Cal eliminar a la víctima per a humanitzar el fet.
I, per suposat, apareixen els animals com a referents: “el primer dia és terrible, el segon també, el
tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines”. Quan ens
diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no
humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del
menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona
amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina .
3
El mateix dia que es recordava el testimoni de Villalonga, mataven un porc al centre de formació
professional Lorenzo Milani de Cabrerizos (Salamanca) amb un gran nombre d’alumnes com a
públic i alguns d’ells i elles participant directament . Era com un escamot que degollà i4
esquarterà una víctima que no podia escapar, i un espectacle com el dels afusellaments que
miraven els del bàndol guanyador. Uns i altres normalitzaven l’horror i, a la vegada, acostumaven
la gent més jove al soroll aterridor de la mort, fet de trets i xiscles.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 10/02/2016, El malson del xiquet colom, http://animalismecat.blogspot.com.es/3
2016/02/el-malson-del-xiquet-colom.html
León Vegano Animal Sanctuary, https://www.facebook.com/LeonVeganoAnimalSanctuary/videos/1516309001825229/4
La cara de l’assassí, amb la seua granota de l’escorxador.

3. El quadre es tanca amb l’individu
que captura un xicotet porcell de
senglar que havia caigut a un
canal. L’animal, fins i tot, anà
corrent en busca d’ajuda cap a
ell, mentre anunciava entre rialles
el que li anava a fer a l’animal al
telèfon mòbil de l’altre individu
que el gravava. Abans d’ofegar-lo
sense cap compassió, el torturà
amb un interminable seguit de
salvatges colps. Més xiscles que
restaran impunes, perquè la cosa
no passarà d’una simple sanció
administrativa .
5
Entre els “detalls” de les imatges,
la granota de faena de l’individu,
que a més és caçador. Pertany a
l’escorxador on suposadament
treballa, dedicat a la matança de
bovins: Osona Vallés Carns SA-
OSVACA. A la seua web,
informen que disposen de
granges on poden criar fins a
7.500 animals, generalment
“mascles frisons i femelles
belgues”, que arriben amb uns 60
quilos de pes i ixen, 9 mesos
després, amb 240-260 quilos. Els
maten a Sabadell.
Tornem als pollastres i els conills
de Villalonga. Matar animals és
l’escola de l’horror que amaga
monstres amb ganivet sota la muntanya de justificacions del sistema especista. Matar animals a
ritme industrial requereix un estómac que s’ha d’entrenar amb les primeres justificacions, com fan
a l’institut de Salamanca o a l’estrena infantil a la grada de les places de bous . Matar animals es6
el primer graó d’una sinistra escala que porta fins al torturador del canal o al botxí de l’escamot.
Villalonga parla d’un xic de la seua edat i de la seua mateixa escola, fill d’uns industrials bilbaïns,
a qui també posaren a afusellar gent i que, incapaç de normalitzar la barbàrie, es torna boig. La
gent com ell és la que pateix depressions al poc de “treballar” a costa dels animals a les granges
o als escorxadors. Potser que també hi foren entre els xiquets i xiquetes que hagueren de mirar
com mataven un porc que plorava i cridava.
Ahir, dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, es commemorava el 73é
aniversari de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau per tropes soviètiques. Entre les mans dels
mostres, que no es diferencien en res de la gent normal, desapareixen un munt de víctimes sense
mort. I, entre els monstres, n’hi ha de gent que és arrossegada pel sistema, i que un dia estarà
de la nostra banda.
Partido Animalista-Pacma, redacció, 24/01/2018, La brutal paliza a un jabalí queradà impune, https://pacma.es/la-5
brutal-paliza-a-un-jabali-quedara-impune/
Animalisme CAT, Jesús Frare, 18/09/2016, Xiquets i xiquetes davant la tortura taurina: “han eixit amb atacs6
d’ansietat!!!”, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/09/xiquets-i-xiquetes-davant-la-tortura.html