Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu.

191 views

Published on

La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
191
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu.

  1. 1. Cientifisme especista. El Tribunal i la foguera de Galileu. Tinc una especial predilecció per les argumentacions especistes que ajuden tant a explicar el problema. La “persona biòloga” és un personatge arquetípic vinculat al monòleg revestit de veritat científica, un lloc comú d’aquestes argumentacions. Cap exemple és millor que aquesta joia signada per Javier Yanes i amb un títol molt ben trobat, breu i aclaridor: L’ecologisme no ha de caure en la trampa animalista1. És comú que, quan les persones “biòlogues– científiques” parlen d’animalisme, descobrisquen el Mediterrani una i altra vegada. Estan legitimades per a definir el que és l’animalisme sense haver-se documentat, perquè són científiques i tenen el títol de biologia (en el millor dels casos, perquè sovint acaba resultant que saben més perquè veieren tots els capítols d’El Hombre y la Tierra2). També estan eixes contradiccions tan difícils d’entendre per a persones que “no som científiques”. A l’article apareix una només començar, quan explica com un Tribunal del Recte Saber decidí que l’animalisme no podia formar part de la informació de medi ambient, i l’expulsà de la secció de Ciència del desaparegut diari Público. Resumint, la sentència diu: “l’animalisme, el de temperatura templada, és quelcom respectable, però, no és ecologisme i ni molt menys ecologia”. Senzillament, el moviment pels drets dels animals és exactament això, un moviment polític amb bases filosòfiques i jurídiques, una lluita de justícia i progrés de les societats humanes pels altres animals i pel planeta, que es recolza amb argumentacions de fonament científic. És com l’ecologisme. En eixe sentit, el moviment pels drets dels animals no ha inventat res. La justificació de la decisió no té base des del punt de vista científic. La seqüència de grau “animalisme–ecologisme–ecologia” (del no-res al tot) és enganyosa perquè, en tot cas, les dos primeres son moviments polítics i socials i l’última és una disciplina científica, generadora de coneixement que també dóna sentit a l’animalisme. Pel que fa a les categories d’animalisme “respectable” i “febril”, introduïdes en aquesta argumentació, no són més que valoracions inquisitorials sense cap base científica. S’ha d’enllaçar això amb la reflexió sense sentit al voltant del mal ús de la ciència com a “ariet ideològic”. Segueix un fil que va del darwinisme al canvi climàtic per a qüestionar que “organitzacions ecologistes hagen assumit una filiació política partidista”, permetent que els sectors conservadors troben amb facilitat els recursos propagandístics per a contradir la ciència. I, pel que sembla, fins i tot d’això tenen la culpa “altres pràctiques subjectives d’allò més variades”, com l’animalisme, “una causa ideològica i subjectiva” que ha colonitzat organitzacions ambientalistes per a “danyar la credibilitat de l’ecologia, la ciència que sustenta l’ecologisme”. L’ecologisme és un moviment social i polític “bo” quan es sustenta en l’ecologia, la ciència innocent que “pretén que els seus descobriments influïsquen de forma coherent en el rumb del progrés social independentment de governs, corrents, ideologies o conjuntures polítiques”. És a dir, que primer és la ciència refutable, però no opinable, i després l’acció social dintre d’un ordre. Res d’extremismes. 1 20 minutos, blog de Javier Yanes, 13/05/2014, El ecologismo no debe caer en la trampa animalista, http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/2014/05/13/el-ecologismo-no-debe-caer-en-la-trampa-animalista/ 2 La gent nostàlgica de la seua infància pot comprar la sèrie a la pàgina de la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente, amb una biografia seua. http://felixrodriguezdelafuente.com/Tienda.aspx
  2. 2. La més mínima comprovació empírica permet és descobrir que aquest senyor està definint el “seu” ecologisme, el que li permeté treballar a ABC i EFE3 com a científic d’ordre. Després està el moviment ecologista de la gent que s’ha penjat de les torres de refrigeració de les centrals nuclears, que ha fet accions directes front els abocaments de residus als rius i als mars, que s’han posat al davant d’excavadores, que s’han instal·lat indefinidament a les copes d’altes sequoies per a impedir la seua tala o que combaten els transgènics. L’ecologisme amb fonaments científics, però tan “febril” com l’animalisme pel que fa a les valoracions subjectives que el senyor Yanes situa en el nivell del pensament científic. És el que passa quan t’erigeixes en Tribunal del Recte Saber. La manipulació de l’article arriba a convertir la indústria de matança de balenes, protegida per governs com el de Japó per a vulnerar els tractats internacionals, en una víctima de l’animalisme que agredeix i posa en perill la seguretat de les persones treballadores, “que no troben altra forma de guanyar-se la vida”. Qui fa front al robatori, és culpable per posar-s’hi. Més ciència. La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística. No puc evitar començar amb el meu tòpic preferit, i que anomene “els nociceptors”. Venen a ser (perdoneu, no sóc biòleg) les terminacions nervioses que capten el dolor, allí on es crida l’alerta davant els estímuls externs que poden ser nocius pels teixits. Tot comença amb el concepte d’especisme, una ideologia feta a mida de l’explotació humana d’altres espècies i que no té cap justificació. L’antiespecisme lluita pels drets de tots els animals amb capacitat de sentir dolor, que ens avisa que les coses no van gens bé. És una adaptació que genera patiment i estrès, per a fer de la reacció una necessitat immediata (defensa, fugida, etc.). L’espècie humana esclavitza, tortura i mata altres animals pel seu profit i sense cap necessitat, sense tindre en compte la greu injustícia que això suposa per a individus que senten i pateixen com els propis éssers humans. Entre aquesta gent que recorre al mètode tan científic de cercar justificacions per a les pràctiques especistes (primer la conclusió i, després, les preguntes, les hipòtesis i les tesis), hi ha qui mostra una compulsiva obsessió per cercar nociceptors. Quan troben un, criden “On és la frontera?”. En aquest cas, Yanes ens parla del Caenorhabditis elegans, un cuc nematode terrestre d’1mm de 3 Del xicotet currículum del blog Ciencias Mixtas, http://blogs.20minutos.es/ciencias-mixtas/ Acció ecologista a la CN de Cofrents. El catamarà Andy Gil, de la flota de Sea Sheperd i amb un cost de 5 milions de dòlars, després de patir l’atac del vaixell japonès Shonan Maru 2, escolta de la flota balenera. http://pijamasurf.com/2010/01/ataque-de-la-flota-ballenera-japonesa- al-catamaran-andy-gil-de-la-sea-shepherd-conservation-society/
  3. 3. llargària, i no pot evitar recórrer als omnipresents paràsits humans. Si has participat a una manifestació antitaurina, segur que t’han demanat dues coses: si defenses l’avortament i si et mates els polls. Si t’has tirat Filvit4 estàs al nivell de Jesulín de Ubrique. Potser que no sigues conscient, però segur que has matat més d’un Caenorhabditis elegans o semblant, i això és com esclavitzar una vaca durant quatre anys per a munyir-la sense parar, enviar totes les seues cries a l’escorxador per a que no consumisquen el que és seu i, quan la vaca ja no s’aguanta dreta, fer el mateix amb ella… A veure, la metàfora de la “frontera” és molt clarificadora: els dubtes només apareixen a les zones límit, no terra endins. Això redueix molt el terreny del dubte, al voltant dels Caenorhad… dels cucs d’1mm. No hi ha cap dubte pel que respecta a torturar bous, a arrencar la pell dels visons, a massacrar rates als laboratoris, a fer rebentar ànecs per a fer foie, a amuntegar gallines en gàbies… A explotar cap animal per a alimentació, investigació, vestit o entreteniment. D’ací passem a altre gran argument que sorprèn, pel poc trellat de voler justificar l’ús d’animals de qualsevol forma. Diu que “és obvia la contradicció entre l’ús de medicaments i l’oposició a l’experimentació amb animals”, a un món on la fase d’experimentació dels medicaments amb animals és una imposició legal. Obviament, la gent vegana està en contra de l’experimentació amb animals, no del tractament de les malalties ni dels medicaments. El que reclamem són medicaments no experimentats amb animals i, òbviament, serien una realitat si els interessos de la indústria de l’experimentació no ho impediren5. Altra de grossa: utilitzem ordinadors i mòbils, quan “les tecnologies de la informació consumeixen un 50% més que tot el sector de l’aviació, i l’equivalent a l’energia total que la humanitat consumia per a il·luminació el 1985”. Aquesta la vull lligar amb l’afirmació que “l’animalisme anteposa la declaració de drets del cranc a la conservació dels ecosistemes”. El nivell és el de ridículs al·legats de firaire que es volen presentar com a exposicions científiques. “El cranc” no és un individu que sempre ha format part de l’ecosistema, sinó això que anomenen “espècie invasora6”, el filó de molta gent revestida de científica per a elaborar costosos programes d’extermini7 que es presenten com a l’única opció realista i econòmicament possible. Mai acaben d’exterminar res, i la majoria de vegades ni tan sols aconsegueixen que les matances assolisquen els “nivells de control” que havien establert com a acceptables, perquè no ataquen la font de la invasió que sempre és un negoci humà (indústria pelletera, comerç legal d’animals, transport internacional…). És aquesta argumentació la que crea la falsa exclusió entre el cranc i els ecosistemes, perquè en la realitat es poden defensar les dues coses. Anem a eixa falsa exclusió, que torna a allò dels paràsits: o tot o res. Si engegues l’ordinador, t’has pujat al carro. Ciència de la bona, només l’ha faltat dir que tampoc podem engegar els llums de casa o conduir un cotxe, que també ho fem. Si el veganisme estiguera assumit pel conjunt de la humanitat, s’eliminaria l’explotació humana de milers de milions d’animals no humans cada any, la seua utilització intencionada en funció d’usos i interessos de la nostra espècie i justificada amb la ideologia especista. S’eliminaria també la 4 És un tractament contra els polls… http://www.filvit.com/ 5 Animalisme CAT, 27/11/2011, Ciència contra animals, no és ciència. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/11/ciencia-contra-animals-no-es-ciencia.html 6 Animalisme CAT, 16/11/2011, Ecologia sostenible, èticament. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/11/ecologia- sostenible-eticament.html 7 Animalisme CAT, 02/12/2011, Mowgli i els neandertals front a l’ecobiologia, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/12/mowgli-i-els-neandertals-front.html
  4. 4. generació de moltes “invasions” derivades8, la destrucció d’ecosistemes per a l’ocupació de terrenys per la indústria d’explotació animal, el consum ineficient de tones i tones de producció agrícola que també provoca la destrucció d’ecosistemes, la matança de la fauna marina per la pesca industrial destinada a la producció de pinsos, la pròpia pesca… Altres morts d’animals a mans de l’espècie humana no poden ser solucionades pel veganisme. Per això, moltes persones veganes estem en altres lluites: l’ecologisme, l’ús sostenible dels recursos naturals, el foment de les energies renovables, el consum responsable, el decreixement, el socialisme. Assumim que, desgraciadament, aquests terrícoles que són els éssers humans no poden ser completament innocus, que sempre provocarem morts d’animals. Però no volem cap d’evitable i, molt menys, cap d’evitable mitjançant el veganisme. Tancaré l’anàlisi d’aquesta proposta “científica” amb la seua recomanació, només per a persones veganes, del moviment per a l’extinció voluntària de la humanitat. A mi em recorda quan els taurins diuen que ens haurien de matar a totes i tots. Només és el desig de la foguera per a cremar el Galileu. 8 Animalisme CAT, 02/07/2011, Roba i esclavatge (II). Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó americà a Espanya. Jesusa Fernández Villergas. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/07/roba-i-esclavatge-ii- depurant_02.html

×