A l’Empordà, el senyor Ignasi de Dalmases ha mobilitzat els i les agents rurals per a caçar qualsevol coipú esquena mullada que haja creuat “la frontera”. Ens expliquen que sabien que venien i els esperaven, que tenen un cos especialitzat que es desplaçà a Perpinyà per a veure un grupet de coipús que viuen a l’estany del parc de Sant Vicens (format per 6 individus al 2012 ). El tenen identificat com a un nucli del que partirà una invasió sense precedents que es menjarà tot el blat de moro transgènic de la contornada i que foradarà les motes dels camps d’arròs...

1. Rates gegants. Justes per pecadores.
Mira, s'els mata i prou. Recoi, que semblem ximples! Quan els pijoprogres haureu decidit si és
millor la castració química o la mecànica, ja no hi serem a temps.
Notícia del 324.cat1. Resposta habitual d’una persona d’ordre i sentit comú.
Pense que eixes pel·lícules que
comencen amb una escena de
tranquilitat quotidiana trencada pel
zombi que anuncia els milions que ja
hi són als carrers, o aquelles d’una
invasió de l’espai que desintegra la
Casa Blanca sense que es puga fer-hi
res, són instruments ideològics per a
generar respostes condicionades en la
gent. La rata gegant d’Almassora
caigué a la trampa mentre, a
l’Empordà, començava el setge als
coipú. Les notícies parlen d’uns
invasors que apareixen de sobte, que
ixen del no-res i es converteixen en
una amenaça imminent.
A l’Empordà, el senyor Ignasi de
Dalmases ha mobilitzat els i les
agents rurals per a caçar qualsevol coipú esquena mullada que haja creuat “la frontera”. Ens
expliquen que sabien que venien i els esperaven, que tenen un cos especialitzat que es desplaçà a
Perpinyà per a veure un grupet de coipús que viuen a l’estany del parc de Sant Vicens (format per 6
individus al 20122). El tenen identificat com a un nucli del que partirà una invasió sense
precedents que es menjarà tot el blat de moro transgènic de la contornada i que foradarà les motes
dels camps d’arròs3.
No ens expliquen res del que ha fet que un gran rosegador originari d’Amèrica del Sud s’haja
introduït a l’Empordà. El coipú (Myocastor coipus) és un animal que pesa entre 6 i 10kg i amida
més de mig metre de cos, amb una cua llarga i rodona, com les de les rates, que pot passar dels
40cm. És un animal herbívor que viu a les ribes dels rius i estanys amb molta vegetació, i la seua
adaptació és semblant a la de les llúdrigues. I, molt abans que saltara aquesta alarma, “ja s’havia
vist” pel Principat de Catalunya.
És a Europa pel seu “interés pelleter”. Aquesta espècies també es coneguda com a rata llúdriga pel
seu pèl suau i tou. Fou introduïda a Europa per a la seua cria en captivitat, per a matar i arrancar
la pell de cada individu i fer-la passar per pell de llúdriga. Com queda clar a les fonts, a partir de
les granges instal·lades en la primera meitat del segle XX, anà colonitzant amples regions. (…)
L’origen de la seua presència es deu a la fugida d’exemplars procedents de les granges de França
(Saint-Girons 1973) i Catalunya, que s’han establert a Euskadi des de fa dècades4.
És un exemple més del que queda molt clar a l’estudi de Jerusa Villergas sobre articles científics
referits a la presència del visó americà (Mustela vison) a la Península Ibèrica5. La indústria
pelletera és responsable de la introducció d’aquests animals als ecosistemes on són considerats
“invasors”, on, per suposat, són presents des de molt abans que es faça cap alliberament per part
1 324.cat,27/08/2013, Elcoipú, la nova espècie invasora de l’Alt Empordà que es menja els conreus de cereal, de blat de
moro i de fruiters. http://www.324.cat/noticia/2164559/altemporda/El-coipu-la-nova-especie-invasora-de-lAlt-
Emporda-que-es-menja-els-conreus-de-cereals-el-blat-de-moro-i-els-fruiters
2 Viquipèdia:coipú. Presència als Països Catalans. http://ca.wikipedia.org/wiki/Coipú
3 TV3,TN Migdia,27/08/2013, Elcoipú, una nova espècie invasora. http://www.tv3.cat/videos/4661993/Nova-especie-
inv asora-a-lAlt-Emporda-el-coipu
4 Echegaray,J.,Hernando, A., Expansión del área de distribución del Coipú en el País Vasco, a Sustrai, nº 66 (febrer
2004) p. 52-53. http://www9.euskadi.net/sustrai/datos/66_52_53_c.pdf.
Rev ista Sustrai: http://www9.euskadi.net/sustrai/
5 Animalisme CAT,02/07/2011, Roba iesclavatge (II).Depurant responsabilitats sobre la introducció delvisó americà
a Espanya. Jerusa Villergas. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/07/roba-i-esclavatge-ii-depurant_02.html
Grup de coipús, a França.

2. d’organitzacions de defensa dels drets dels animals. S’escapen de les gàbies i de les granges o,
senzillament, son abandonats quan el negoci s’enfonsa.
Al nord dels Pirineus, els coipús són molt comuns i fins i tot ja tenen un nom en francès: ragondin.
Al Principat també hi hagué granges, i ja fa molt que es veieren individus lliures al Montseny i la
Vall d’Aran. I res de tot això apareix a les notícies, ja cuinades per notes de premsa que serveixen
per a justificar el gran treball de qui s’encarrega de l’extermini. La primera explotació, que convertí
animals lliures en animals “de granja”, desapareix quan recull el testimoni la segona explotació,
que converteix els animals “de granja” en animals “invasors”. Res ix del no-res ni passa de sobte.
La foto de la rata gegant d’Almassora començà a circular per les xarxes socials i trobà ressò a la
premsa6. Si no està trucada, és molt probable que l’animal estiga relacionat amb les rates gegants
africanes (gènere Cricetomys). Són animals omnívors, amb preferència pels tubercles i les llavors.
I, en aquest cas, els pas previ a que es convertiren en animals “invasors” fou el d’animals
“domèstics”: la indústria responsable és la de captura i/o cria d’animals exòtics per a la seua venda
com a mascotes7 . Així és com aquests pobres animals han aparegut com zombis a les cases i
magatzems de molts racons del món.
A la notícia d’Almassora ens parlen d’animals incòmodes que generen lògica repulsió al veïnatge
humà de les urbanitzacions de la platja. Parlen dels mateixos animals que, pel seu olfacte
superdotat, han estat ensinistrats com a detectors de mines per l’organització flamenca APOPO8. O
els que podrien acabar damunt d’algunes d’aquestes persones de les urbanitzacions de la platja
d’Almassora, olorant-les minuciosament per a pronosticar la tuberculosi. Quan tenen utilitat per a
6 Lev ante-EMV, 30/08/2013, Los vecinos de Almassora piden medidas contra las ‘ratas gigantes’, http://www.levante-
emv .com/comunitat-v alenciana/201 3/08/30/v ecinos-almassora-piden-medidas-ratas/1 028526.html
7 Todo sobre animales,05/11/2011, Rata gigante africana. http://animalesexoticos-
manuel.blogspot.com.es/2011/11/rata-gigante-africana.html
8 Antipersoonsmijnen Ontmijnende Product Ontwikkeling (Desenv olupament de productes [sic] per a la detecció de
mines antipersona).

3. l’explotació humana, deixen de ser incòmodes i repulsius.
Vull acabar amb aclariments pel que fa als ambigus mètodes de control dels es que parlen. A
França, el coipús poden ser exterminats a tirs, amb fletxes i amb trampes, mètodes que sempre
acaben matant altres animals. El 2006, es prohibí l’ús d’esquers enverinats amb anticoagulants,
que generaren molts danys a altes espècies i que, fins i tot, intoxicaren alguns éssers humans.
També s’ha de dir que està documentat que moltes poblacions de coipús han ocupat nínxols buits a
molts ecosistemes sense generar cap desequilibri, tot mantenint poblacions estables i actuant com
a reguladors de la vegetació.
No sé si la gent pijoprogre és pitjor que la solta-tòpics, que engoleix tot el que li tiren sense cap
esperit crític i després, com no pot ser d’altra manera, solta un dels seus tòpics i es queda com si
haguera descobert el Mediterrani. A la seua farmaciola de tòpics mai apareix la indústria pelletera
o la de cria i venda de mascotes, i sempre paguen justos per pecadors. Els seus tòpics sempre són
els que esperen allà on es cuinen aquestes notícies.
La gàbia serveix per identificar l'animal abans de matar-lo.