Amb el Kanzi, l’equip d’investigació demostrà que els bonobos entenen la llengua humana . Sense veure la persona que li parla i que sent per uns auriculars, reprodueix les paraules a través d’una pantalla tàctil amb una enorme quantitat de lexigrames. És a dir, els bonobos d’Iowa han aprés un idioma humà, l’anglès, i han aprés a usar una llengua escrita amb un sistema lexigràfic semblant al que s’utilitza al xinès o el japonès. El vocabulari d’ús del Kanzi, amb el que ell expressa el que vol dir, és d’unes 500 paraules, però compren fins a 3.000 mots en anglès. La Pambanisha també sabia fer aquest exercici, i es va fer encara més famosa en gravar música al costat de Peter Gabriel, que li dedicà a ella i la seua família la cançó Animal Nation . Havia nascut un 17 de novembre de 1985 al centre d’investigació depenent de la Universitat estatal de Georgia, a Atlanta, que després es convertí en el Great Ape Trust d’Iowa. Fou el 2005, quan un milionari local posà 4 milions de dòlars sobre la taula, que el centre deixà el sud i es traslladà a Des Moines. L’aportació de diners del milionari s’anà reduint any rere any fins a desaparèixer totalment el 2011. Si no haguera estat per una pobre aportació privada de 50.000 dòlars, el centre hauria tallat totalment els seus programes d’investigació, que ja eren més aparents que reals...

1. Pambanisha, Kanzi i els bonobos d'Iowa.
Com podem veure, no es nova la relació entre la ciència i el negoci.
BAEZ, Christian, MANSON, Peter, Zoológicos humanos. Fotografías de fueguinos y mapuche en el Jardin
d’Acclimatation de París, siglo XIX, Pehuen, Santiago de Xile, 2010 (primera edició: 2006). P. 38.
ALa Tribu de Catalunya Ràdio1 entrevistaren, el
dijous passat2,la biòloga Carme Maté Garcia3,
etòloga especialitzada en primats que ha estat
nomenada cap del Comité de direcció del
Santuari d’aprenentatge de primats d’Iowa, el
Great Ape Trust4. Per primera vegada vaig saber
del Kanzi i la Panbanisha, dos germans bonobo.
Pambanisha. Vídeo amb el lexigram.
https://www.youtube.com/watch?v=6EZofdBBqhk&fe
ature=player_embedded
Amb el Kanzi, l’equip d’investigació demostrà
que els bonobos entenen la llengua humana5.
Sense veure la persona que li parla i que sent per
uns auriculars, reprodueix les paraules a través
d’una pantalla tàctil amb una enorme quantitat
de lexigrames. És a dir, els bonobos d’Iowa han
aprés un idioma humà, l’anglès, i han aprés a
usar una llengua escrita amb un sistema
lexigràfic semblant al que s’utilitza al xinès o el
japonès. El vocabulari d’ús del Kanzi, amb el
que ell expressa el que vol dir, és d’unes 500
paraules, però compren fins a 3.000 mots en
anglès.
La Pambanisha també sabia fer aquest exercici, i
es va fer encara més famosa en gravar música al
costat de Peter Gabriel, que li dedicà a ella i la seua família la cançó Animal Nation6. Havia nascut
un 17 de novembre de 1985 al centre d’investigació depenent de la Universitat estatal de Georgia, a
Atlanta, que després es convertí en el Great Ape Trust d’Iowa. Fou el 2005, quan un milionari local
posà 4 milions de dòlars sobre la taula, que el centre deixà el sud i es traslladà a Des Moines.
L’aportació de diners del milionari s’anà reduint any rere any fins a desaparèixer totalment el 2011.
Si no haguera estat per una pobre aportació privada de 50.000 dòlars, el centre hauria tallat
totalment els seus programes d’investigació, que ja eren més aparents que reals.
Quan els diners s’acaben, els humans perden la seua font d’ingressos. Pels animals, els seus
OBJECTES d’investigació, el que perilla és la supervivència. La Panbanisha, sense haver conegut
altra cosa que aquell centre d’investigació on aprengué anglès i tocà amb el Peter Gabriel, morí el 6
de novembre de 2012, pocs dies abans del que hauria estat el seu 27é aniversari (l’esperança de
vida dels bonobos és d’uns 40 anys). La causa de la mort, segons el comunicat oficial del centre,
fou una pneumònia7.
Poc abans, Elisabeth Pennisi8 havia signat un article a Science Insider9 que informava d’una
investigació interna al centre pel tracte que patien els animals de la seua directora, Susan Savage1
http://www.catradio.cat/programa/1356/La-tribu-de-Catalunya-Radio
2
http://www.catradio.cat/audio/684543/Carme-Mata
3
http://www.upf.edu/huma/professors/mate.html
4
http://www.greatapetrust.org/
5
ElComercio.es, 06.01.2007. Kanzi, el bonobo que literalmente “entiende” lo que le dices.
http://maikelnai.elcomercio.es/2007/01/06/kanzi-el-bonobo-que-literalmente-entiende-lo-que-le-dices/
6
Stylirics, Animal Nation lyrics, by Peter Gabriel.
http://www.stlyrics.com/lyrics/thewildthornberrysmovie/animalnation.htm
7
Great Ape Trust, 10.11.2012, Loss of Pambanisha (comunicat de la mort de Pambanisha).
http://www.greatapetrust.org/media-center/news-releases/loss-of-panbanisha
8
ScieneInsider, 18.09.2012, Elisabeth Pennisi. Iowa Bonobo Sanctuary Mired in Controversy (El santuari de bonobos
d’Iowa embolicat en la polèmica). http://news.sciencemag.org/scienceinsider/2012/09/iowa-bonobo-sanctuary-miredin-c.html?ref=hp

2. Rumbaugh, psicòloga i primatòloga que, fent servir el Kanzi i la Pambanisha, impulsà eixes
investigacions sobre les habilitats lingüístiques i cognitives dels primats. Denúncies anteriors de
persones que havien treballat al centre portaren a que es reforçara la posició de SavageRumbaugh, amb l’argument que tots els problemes es devien a la falta de fons. Les denúncies
continuaren i, finalment, es limità el seu contacte amb els bonobos a visites supervisades.
Setmanes després, morí la Pambanisha10.
Carme Maté, que actualment és cap de gestió de projectes11 a l’Agència d’Ecologia Urbana de
Barcelona (BCNecologia)12, havia estat coordinadora de projectes de recerca I+D al Zoo de la ciutat,
la presó13 on estan matant poc a poc la Susi14. Mentre estigué en aquest càrrec, es mostrà
partidària de la investigació amb animals com a una de les fonts de justificació del negoci zoològic.
Durant l’entrevista a la ràdio, no es va fer cap referència a la polèmica que envolta el centre d’Iowa
ni a la mort de la Pambanisha, a qui citaren en diverses ocasions i sempre en present.
L’entrevista té un gran valor com a exemple del que és el pensament especista. Mentre Maté
explicava que els i les bonobos fan servir el teclat i les pantalles tàctils dels iPad per a PARLAR amb
humans mitjançant els lexigrames, que tenen gustos i preferències, personalitats, sensibilitats i
habilitats específiques, que possen títols als seus dibuixos i que, per tant, mostren una capacitat
d’abstracció pròpia del que anomenem cultura, la gent que l’entrevistava feia mostres constants de
la seua incredulitat.
Una i altra vegada, situaven l’animal humà com a centre i mesura de totes les coses: Hi alguns
primats que majoritàriament s’assemblin més als humans? Pel comportament, per la manera de
ser…Els treballs que s’estan fent amb bonobos al centre d’Iowa demostren que tenen una
intel·ligència molt semblant a la nostra. Tenen unes capacitats cognitives que, en un context que
afavorisca el seu desenvolupament, es mostren com les d’infants de 5-6 anys… Que vosaltres
parleu amb ells és una cosa que puc, més o menys, entendre. Però, que ells us parlin a vosaltres…
Saps? Que la interacció sigui bidireccional (sic), em costa molt…
És molt semblant amb el que s’ha fet sempre amb els
i les indígenes, humans fermament lligats al seu
entorn, on són una baula més de la sostenibilitat.
Senzillament, no sentiren mai la necessitat de
trencar aquest lligam i iniciar un camí com el dels
humans europeus/blancs, que sempre s’han
considerat centre i mesura de totes les coses. Poden
fer servir la tecnologia que els ve de fora, com els
bonobos poden aprendre i fer servir la llengua
humana, i si no s’han dotat de tot això per elles i ells
mateixos és simplement perquè no hi ha cap
necessitat de fer-ho. Els bonobos, com els gossos,
els voltors o les sardines es comuniquen, es toquen,
parlen i conviuen sense necessitat de lexigrames. La
gent indígena sempre és allí, entre els arbres i les
muntanyes, amb el cel sobre els seus caps i la terra
sota els seus peus, per generacions i generacions.
Kanzi, amb el lexigram.
https://www.youtube.com/watch?v=wRM7vTrIIis
9
A finals del segle XIX, persones maputxe i de les illes
de Terra del Foc foren portades a Europa sota
engany i exhibides com es fa amb els altres animals
als zoològics.
Aquestes experiències foren
http://news.sciencemag.org/scienceinsider/
10
Artículo 7, 10.11.2012, Falleció un bonobo en santuario de dudosa reputación. http://a7.com.mx/reportajes/15425fallecio-un-bonobo-en-santuario-de-dudosa-reputacion.html
11
http://bcnecologia.net/ca/equip/carmen-mate
12
http://bcnecologia.net/ca
13
Animalisme.cat, 27.05.2012, Zoo: falses aparences i trampres comparatives.
http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/05/zoo-falses-aparences-i-trampes.html
14
Libera! Campanya Libera! a Susi. http://www.liberaong.org/nota_campanas.php?id=9

3. responsabilitat de gent que guanyà fama i diners a costa d’aquestes persones, sempre en nom de la
ciència. De les que sobrevisqueren, la majoria foren abandonades a la seua sort, mentre que unes
poques foren “integrades” per a mostrar els beneficis del progrés. Eren els bonobos d’aquella
època, miralls on el rei podria veure la seua estupidesa nua, sense el fals vestit de la sofisticació
tecnològica.
No cal ensenyar a parlar els bonobos, com no calia vestir un maputxe lliure amb les robes de la
classe treballadora europea i convertir-lo en un treballador condemnat a la misèria per la gent que
cantava lloances al Progrés, el seu progrés. No cal mantindre la condemna a cadena perpètua que
pateix la família de bonobos d’Iowa, per a major glòria de la gent com de gent com Susan SavageRumbaugh. No cal que ens demostren una i altra vegada que nosaltres, amb el nostre llenguatge,
la nostra forma de caminar amb dues potes, la mida del nostre cervell o la nostra cultura no som el
centre i mesura de totes les coses.
És hora de deixar viure els bonobos d’Iowa. En memòria de Pambanisha.