"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.

1. Pàgina de1 4
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?
(II). L’explotació sempre será explotació .
1
Jesús Frare.
Aquesta vegada si que tenia ganes de veure el programa , perquè el que s’anunciava era molt2
diferent a aquell ¿Qué comemos? de 2013 . Els dos programes tenen una escena feta a una3
granja de porcs, que hauríem d’agafar per a mostrar-les una darrere de l’altra i a deixar en
evidència la indústria.
http://animalismecat.blogspot.com.es/2018/02/tsunami-stranger-pigs-ii-lexplotacio.html1
La Sexta, Salvados, programa 04/02/2018, Strangers Pigs. Dir: Jordi Évole i Ramón Lara, http://2
www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-13/capitulo-2-stranger-pigs_2018020200851.html
La Sexta, Salvados, programa 05/05/2013, ¿Qué comemos? Dir: Jordi Évole i Ramon Lara. http://3
www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-6/capitulo-28-comemos_2013070200344.html
Dalt: el tristament famós porc amb una enorme hèrnia amb ferides.
Baix: al 2013, Évole a una granja “en perfecte estat de revista”.

2. Pàgina de2 4
L’escena del 2013 és una visita guiada per la indústria. Si, és una d’aquestes escenes que veiem
una i altra vegada als reportatges fets al gust del negoci, que és allò que reclamava sense dir-ho
el senyor José Ángel, del departament de premsa de El Pozo:
- Dona’m més detalls sobre el que pretens… Què es el que voleu fer amb el reportatge?
- Ens veurem sense càmeres?
Si allò que pretenen els
periodistes és seguir les
directrius de la indústria, els
arreglen una visita a una granja
on el terra no té ni un bri de pols
i els porcs són de color rosa
resplendent, com si es dutxaren
tots els dies. Formen grups
ordenats i reduïts a dins de
tancats que semblen les classes
d’una universitat de pagament,
fent de fons perfecte per a que
uns senyors amb bata blanca
t’expliquen que eixa i no altra és
la realitat del sector i que menjar
carn és sa.
En aquest mateix bloc tenim la
denúncia de diversos exemples
d’aquestes visites guiades i4
sempre acaben així : no s’ha de fer cas ni de l’OMS, ni de la classificació dels productes carnis5
com a cancerígens , de de les notícies sobre l’última epidèmia , ni de les alarmes pels bacteris6 7
panresistents … Encara menys de les denúncies de la gent animalista. Res, a menjar carn sense8
problemes.
Al segon programa, però, tenim la baixada als inferns del Dant Évole, amb l’organització Igualtat
Animal fent-li de Virgili. Ja no tenim ni llum i colors ni permisos i catifes roges, tot és9
clandestinitat i foscor amb moments memorables com aquell que es tiren a terra perquè ve un
cotxe o l’altre on Évole bota una tanca com si ho estiguera fent tota la vida. Els porcs,
amuntegats a tancats amb un pams de merda, agonitzen sobre el tarquim fins que moren. Els
cadàvers resten allà sent rosegats pels vius, molts dels quals tenen úlceres i tumors, potes
trencades i unflades, van coberts de ferides. Són, com digué Évole, “monstres”. Els Stranger
Pigs amb els que fan carn.
Eixos inferns són la realitat de la indústria. La realitat que manipulen amb els seus anuncis o amb
eixa informació que controlen a través del seu poder econòmic , del seu pressupost en publicitat10
Per exemple, Animalisme CAT, Jesús Frare, 20/05/2017, Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles,4
http://animalismecat.blogspot.com.es/2017/05/els-costa-explicar-perque-llet-de-bades.html
En el cas concret del porc: Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/12/2015, Holocaust diari, orgull de país, http://5
animalismecat.blogspot.com.es/2015/12/holocaust-diari-orgull-de-pais.html
Animalisme CAT, Jesús Frare, 02/11/2015, El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el6
Càncer (OMS) del consum de carn, http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/el-nostre-argument-sempre-ha-
estat-la.html
Animalisme CAT, Jesús Frare, 31/05/2013, Grip aviar. Ous, carn, vivisecció, indústria, http://7
animalismecat.blogspot.com.es/2013/05/grip-aviar-ous-carn-viviseccio-industria.html
Animalisme CAT, Jesús Frare, 21/01/2018, L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons,8
http://animalismecat.blogspot.com.es/2018/01/lobesitat-mata-i-la-carn-no-la.html
https://elsecretodeelpozo.com9
El Periódico, Jordi Évole, 11/02/2017, Carta a la ministra de Ganaderia, https://www.elperiodico.com/es/opinion/10
20180211/carta-a-la-ministra-de-ganaderia-articulo-jordi-evole-industria-porcina-6617157
I, al 2018, amb la màscara que li permet suportar la pudor, especialment
davant del contenidor de cadàvers a l’exterior de la granja.

3. Pàgina de3 4
i de les seues amenaces, ja siguen velades o directes. Quina ha estat la seua resposta al
documental? I el Humpty Dumpty digué: “Quan utilitze una paraula vol dir el que jo vull que
diga..., ni més ni menys”. Ja ens havia dit Tom Regan que la indústria d’explotació animal sempre
fa com el personatge d’Alícia a través del mirall.
Sense vergonya, han mogut tots els seus aparells per a dir que eixa granja no mostra la realitat,
que es tracta d’una informació tergiversada i malintencionada. Precisament, insistisc, la
informació tergiversada i intencionadament favorable als seus interessos, representada per
aquests granges-decorat, és l’únic que havíem tingut fins al tsunami Stranger Pigs.
Fins i tot, a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de la Regió de Múrcia , el territori on es trobava11
l’infern, s’han inventat el concepte del llatzaret. Un llatzaret!!! En el passat, s’anomenava així als
espais per a fer quarantenes i provar de tractar malalties infeccioses. Eren famosos els que hi
havia als ports per a tancar el passatge de vaixells on s’havien donat casos d’aquestes malalties.
Textualment, aquesta acadèmia diu que es tractaria d’un “espai reservat per a animals malalts, on
se’ls intenta curar, en cas que encara siga possible. Aquesta carn NO es destina al consum
humà. Només van a l’escorxador els porcs sans que poden caminar i entrar pel seu propi peu.
Per cert, els porcs als què es refereix el comentari del sr. Évole com a “monstres”, són
simplement porcs amb hèrnies, com les que pot tindre qualsevol humà, i que són susceptibles de
ser tractades i curades”.
Anem a veure si ho entenem: la mateixa indústria que especula amb l’últim cèntim d’euro que es
puga treure d’un animal, la mateixa que ens ha explicat que la carn ha d’estar tallada al mil·límetre
per a que ni un gram de la més cara es quede enganxada a la més barata, de sobte ens dels
llatzarets. És a dir, que mantenen porcs que és probable que moren per veure si es curen i poden
entrar pel seu propi peu a l’escorxador. I ho fan dins d’un cau de merda, que és l’espai ideal per
a garantir una curació. I com és curen les hèrnies i els tumors? Es veu que els donen unes
Scientia, redacció, 09/02/2018, Stranger Pigs y la Academia de Ciencias Veterinarias de la Región de Múrcia, https://11
scientiablog.com/2018/02/09/stranger-pigs-y-la-academia-de-ciencias-veterinarias-de-la-region-de-murcia/
Contrast de les imatges dels decorats que mostra la indústria amb la realitat que es troba a les granges amb l’entrada
prohibida.

4. Pàgina de4 4
medicines que els fan desaparèixer. I els porcs que semblaven sans? Es veu que són companyia
dels malalts, i se’ls estimen tant que se’ls mengen mentre agonitzen.
Aquestes són les fugides endavant de la indústria, amb les volen enganyar la gent. Si no fóra
perquè eixos animals anaven a anar directes a l’escorxador, no els hagueren mantingut ni un
segon vius. La seua carn anava a estar a les prestatgeries dels supermercats, després de tallar i
rebutjar els tumors, les hèrnies i la resta de parts putrefactes.
Quan començava el segle XX, es publicava “La Jungla” d’Upton Sinclair. Sembla que
Stranger Pigs siga en siga un remake de la novel·la, que ja denunciava les condicions
laborals d’esclavitud amb les que els escorxadors industrials de Chicago explotaven
immigrants pobres i negres arribats del sud. També volgué generar fàstic cap als productes
que eixien d’eixa indústria, descrivint les terribles condicions amb les es tractaven i es
mataven els animals. Parlà de la carn necrosada, la pus i la brutícia amb les que es feixen
les salsitxes o la carn en llauna que anava a tots els racons dels EUA, amb un preu que
podia pagar alguna de la gent que no era rica.
I, aleshores, la indústria ja ho arreglà simulant noves normes de seguretat i controls de
qualitat que ella mateixa s’havia d’aplicar, i també legislacions més estrictes
desenvolupades i aplicades per les administracions amigues. Les lleis són com eixes
normes de l’UE o de l’estat espanyol, però de fa 100 anys. I qui les havia d’aplicar era com
el director general de Múrcia que creu en Déu i en la indústria càrnia, però amb levita i grans
bigotis. Manava Amb els mateixos inspectors i inspectores, que treballen per a cobrir
l’expedient perquè fer un bon treball els provoca molts problemes.
Aleshores ja funcionà, perquè l’especisme fa que la gent enfoque ràpidament cap a la forma
i no cap al fons. Ara, es comença a parlar de El Pozo com si fóra un cas aïllat, i fins i tot de
l’infern de Dant com si fóra un cas aïllat. I ens ensenyen la granja ecològica Dpagés, una de
les set granges “ecològiques” de Catalunya i que està a punt de convertir-se en un parc
temàtic per a les visites més que en una granja. Ja comencen a dibuixar la nova mentida.
Espere que el tsunami, que fins i tot ha escombrat aquell reportatge del Salvados de 2013,
deixe una forta empremta. Espera que aquest Évole no siga el nou Upton Sinclair.