He pensat en la gent que, finalment, pateix una enganxada del bou. Més de 500 persones patiren ferides als bous al carrer del País Valencià durant l’any 2011, i s’hagué de lamentar la mort de dues més . Les banyes obren ferides que fan perdre molta sang i, quan la persona arriba a l’hospital rep, fins que es coneix el seu grup sanguini, transfusions de sang del grup universal, 0 negatiu. Jo sóc donant de sang d’aquest grup, i la meua contribució total ja suma més de més de 25 litres. Només espere que aquesta sang i tota la que encara no he donat haja servit i servisca per a salvar moltes vides. És una bona manera de perdre sang, molt millor que la de tota aquesta gent i molt millor que la del pobre bou...

1. Sang.
Un bou mata a Canet el famós retallador Juan
Soler Majín1. Levante-EMV, 01.07.2012.
Mor una vaca d’un infart als bous a la mar2.
Dénia. Levante-EMV, 10.07.2012.
La gran quantitat d’actes taurins a l’estiu obliga a
sol·licitar més donacions de sang3. Castelló. Las
Províncias, 09.07.2012.
Ell portava una samarreta verda de la Comissió
Taurina d’Almàssera, amb el cap d’un bou embolat
dibuixat a l’esquena. Per la vesprada, soltaren els
mateixos tres bous que embolaren per la nit. Jo
anava en direcció contrària, cap a la manifestació de Gandia4
contra la tortura taurina, amb la meua samarreta del capità
moro d’Alcoi5 i el seu Això ho pague jo!
Me’l vaig imaginar uns mesos abans, camí de Jaén amb els
altres membres de la penya taurina. Arribà, després de moltes
hores de viatge, a les deveses de la finca Navalentisco, a
Villanueva de la Reina, on es troba la ramaderia de Román
Sorando6. Compraren tres dels bous que anaven a soltat aquest
any. Es gastaren milers d’euros que s’han de pagar amb el
grapat que trauen de les quotes anuals d’unes desenes de socis i
els de la loteria i la publicitat, més tot el qu e s’ha de treure dels
calaixos buits de l’ajuntament i altres institucions públiques
que promocionen la tradició i la festa. El resultat és al cartell
anunciador dels bous que ha lluït a les tendes i establiments
públics que paguen la publicitat que es veu a sota.
Els bous són dels descartats pel negoci de les corregudes. La
ramaderia treballà el seu segon mercat amb aquesta gent tan
experta de València. Si el negoci no els eixia be, els seus
desechos de tienta es convertirien en
subproductes destinats al mercat de la carn
que, fins i tot, podien ser pagats amb
subvencions de la Unió Europea a la
ramaderia com les que incentiven la matança
d’animals i la destrucció dels seus cossos, per
a que no es sature el mercat de la carn i es
mantinga el nivell de preus.
Un retallador i un bou de la ramaderia de Román Sorando,
a Almassora (la Plana Alta).
És el trist destí dels altres animals utilitzats
pels humans, sempre envoltats de gent que els
mira i no els veu. La gent d’Almàssera només
veia una nit de bous al carrer quan els mirava.
Saben que el destí d’un bou salvatge és la
mort després de la festa (amb sort, a un
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/07/01/toro-mata-canet-famoso-recortador-juan-solermajin/917205.html
2 http://www.levante-emv.com/comarcas/2012/07/10/muere-vaca-infarto-bous-mar/919695.html
3 http://www.lasprovincias.es/v/20120709/castellon/gran-cantidad-actos-taurinos-20120709.html
4 Plataforma Carles Pinazo, 14.07.2012, Gandia antitaurina: “Artur Torró és el responsable de la tortura i del
balafiament
dels
diners
públics,
el
que
ha
de
representar
el
seu
soterrament
polític”.
http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2012/07/14/gandia-antitaurina-artur-torro-es-el-responsable-de-latortura-i-del-balafiament-dels-diners-publics-el-que-ha-de-representar-el-seu-soterrament-politic/
5 http://www.youtube.com/watch?v=EucAVueRdaA
6 La ramaderia que havia venut els bous que Fandi i Cayetano torturaren i mataren a la plaça de bous de Gandia ahir, 14
de juliol, és la mateixa de la que isqueren els bous linxats a Almàssera per la vesprada i la nit. Negoci rodó.
1

2. escorxador autoritzat) perquè la ramaderia no els ha venut sementals, sinó bous per a ser torejats i
matats. Però ells només pensen en les retallades a tocar de les banyes, les carreres cap als cadafals
i els salts per les barreres.
Un d’ells em digué una vegada: vull que la meua filla de tres anys em veja retallar, encara que
només siga una vegada. Parlen de l’estampa d’un retall com si només hi haguera una persona que
retalla. La part més feble, el bou que s’intenta llevar de damunt eixa persona que retalla amb les
banyes, no compta. La seua filla, però, veurà el bou, i es trobarà amb la seua profunda mirada. No
sabem si, després, serà com ells i aprendrà a mirar i sense veure, o si serà com la gent que ha mirat
i veu per sempre.
Vaig pensar en eixa nit, en la gent que s’enfadaria si aquells bous evitaven les cites. En els que
farien la gràcia d’estirar la cua de l’animal per a que es donara la volta, on els que s’agafarien a ella i
es deixarien arrossegar uns metres com a l’esquí aquàtic, aturant la seua fugida. En els que, quan
ja els ha passat el cap del bou, li pegarien puntades a les potes del darrere, al cul o a la panxa.
Vaig pensar en els bous, a soles entre un munt de gent que els passa per davant i per darrere com si
foren depredadors que els volen caçar, cridant de pànic mentre els agafen i els estiren contra el
piló, sentint els crits i les rialles de la gent mentre els embolen. Potser que caiguen i, com passà fa
poc, es trenquen una pota o una banya, o que moren d’un infart al mig del carrer, ofegats pel
cansament o, senzillament, superats per la situació. Qui els ha portat fins allí patiria per si alguna
persona ha gravat eixa escena tan trista, es lamentaria perquè la nit de bous al carrar s’acaba abans
d’hora.
He pensat en la gent que, finalment, pateix una enganxada del bou. Més de 500 persones patiren
ferides als bous al carrer del País Valencià durant l’any 2011, i s’hagué de lamentar la mort de dues
més7. Les banyes obren ferides que fan perdre molta sang i, quan la persona arriba a l’hospital rep,
fins que es coneix el seu grup sanguini, transfusions de sang del grup universal, 0 negatiu.
Jo sóc donant de sang d’aquest grup, i la meua contribució total ja suma més de més de 25 litres.
Només espere que aquesta sang i tota la que encara no he donat haja servit i servisca per a salvar
moltes vides. És una bona manera de perdre sang, molt millor que la de tota aquesta gent i molt
millor que la del pobre bou.
Aquest també és un motiu pel qual anava en direcció contrària a l’home de la camiseta verda: no
vull que mora ningú, ni cap bou que torne a patir un atac de pànic al mig de l’aigua, ni cap famós
retallador. Ningú. Vull que la meua sang estiga disponible per a qui ha patit un accident de treball,
a la carretera o a casa, per a qui està malalt i la necessita.
Amb poc més de 50 persones que necessiten una transfusió de sang, es consumeix tot el que jo he
pogut donar fins ara. No vull que es consumisca a causa de festes on uns quants es diverteixen i un
pocs s’omplen les butxaques.
Es creuarem al cantó del carrer Colom amb el del Crist. Ell anava camí de la placeta que fa al
Memòria de bous al carrer 2011. Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana. 3.6 Incidències, p. 29.
http://www.gov.gva.es/lrportal/c/document_library/get_file?uuid=fd73e7c2-e1d1-4d53-84e3405fc2bb00d2&groupId=10281
7

3. davant del pas a nivell de l’estació, on es munta el piló d’embolar. Jo, com sempre, donava
l’esquena a tot això i enfilava cap a Gandia.
Cadafals de la placeta Giner. Al davant, a l'encreuament entre els carrers Ramón i Cajal i de
l'Antic Regne de València, embolen el bou.