La relació entre l’ostentació, el balafiament i l’explotació d’animals s’evidencia a moltes de les pràctiques humanes. Al voltant de “l’esport dels reis” es donen algunes de les més cridaneres, amb imatges icòniques com la dels genets britànics amb jaqueta roja i capell negre, envoltats de gossos entrenats per a perseguir una pobre rabosa. També destaquen altres com el món del vestit i la moda, amb una indústria pelletera que aconsegueix que els seus abrics antàrtics passegen per València en primavera. O el del menjar, amb cuines reconegudes plenes de foie-gras, crustacis vius o cadàvers de cries arrencades del costat de sa mare...

1. Amb diners, xiulets. Ostentació i explotació animal.
Publicat a La Veu del País Valencià.
Fa pocs dies que s’han
subhastat, com cada any, els
llocs de caça del vedat de Silla.
S’oferien amagatalls amb dret a
matar, per a seure i disparar
contra les aus migratòries que
nien al parc de l’Albufera durant
40 dies de veda. Diu la notícia
de l’Ajuntament que han
recaptat 121.500€, quasi el
doble que el 2012 i un 40%
més que el 2013(1). Queda
encara molt per a arribar a
aquelles xifres “per sobre de
les nostres possibilitats”: s’han
pagat entre 9.000 i 14.000€ per
diversos d’aquests llocs de
franctirador, encara lluny dels
25.000€ que marquen el
rècord(2).
La relació entre l’ostentació, el
ba l a fi ament i l ’ e xplot a c i ó
Subhasta del Vedat de Silla d'aquest 2014.
d’animals s’evidencia a moltes de les pràctiques humanes. Al voltant de “l’esport dels reis” es
donen algunes de les més cridaneres, amb imatges icòniques com la dels genets britànics amb
jaqueta roja i capell negre, envoltats de gossos entrenats per a perseguir una pobre rabosa.
També destaquen altres com el món del vestit i la moda, amb una indústria pelletera que
aconsegueix que els seus abrics antàrtics passegen per València en primavera. O el del menjar,
amb cuines reconegudes plenes de foie-gras, crustacis vius o cadàvers de cries arrencades del
costat de sa mare.
Molt a prop de Silla hi ha altra
subhasta pensada per a
a p r o fi t a r l a p a l a n c a d e
l’ostentació. Cada mes de
març, les penyes cadafaleres
d’Algemesí són convocades a
la subhasta de cadafals,
cadascuna de les 29 seccions
de la famosa plaça quadrada
on es perpetrarà la matança de
desenes d’animals durant la
setmana de bous de setembre.
Aquest acte també ha passat
per temps millors.
L a s u b h a s t a d e l 2 0 1 4
començà, com la de l’any
anterior, amb la sentència de
dos cadafals buits, perquè
només 27 penyes feren el
dipòsit de 3.000€ que cal per a
Típica imatge de la caça de raboses.
participar-hi. Assetjada per la necessitat dels diners que calen per a ostentar, la Comissió
Taurina tornà a trencar amb la tradició que tant defensa i cridà “associacions, col·lectius i
empreses” a que supliren les vacants(3). La recaptació baixà com cada any des de fa molt i 22
dels cadafals s’adjudicaren al preu d’eixida, sense cap oferta a l’alça. Entr ells es trobava el del
PP, que actuà com a un dels 27 dipositaris inicials de la fiança. Ningú més acudí a la crida, i els
cadafals 27 i 28 es quedaren sense adjudicar(4).

2. Els símbols de poder que
semblen arrelats al més profund
del cervell humà giren al voltant
de les demostracions de força del
mascle guerrer i caçador, que
prompte acabaren lligades amb
les demostracions de riquesa.
Armes, gossos, vehicles, viatges i
safaris… Tot son elements
d’ostentació i complement
necessari de “La escopeta
n a c i o n a l ” d e B e r l a n g a ,
protagonitzada per jutges,
p o l í t i c s , n e g o c i a d o r s ,
comissionistes, empresaris i
banquers, tots al voltant del rei
Mataelefants i el seu pavelló de
caça, els grans sopars de
negocis o els tripijocs arreglats a
les tribunes de preferent de les
places de bous.
Detall d'una escopeta de luxe amb peces de plata i or. Algunes
superen els 100.000€.
Aquesta dèria de l’animal més racional del planeta ha fet que pràctiques de pobres s’hagen
reconvertit en coses de rics. Ha passat amb la paella, un menjar pensat per a aprofitar el que hi
havia i que, ara, alguna gent troba més bona si la condimenten amb esnobisme a un restaurant
car de la platja o de l’Albufera. Pel que fa als animals, fins i tot, fa poc(5) que s’han inventat el tir i
arrossegament, un esport amb olor a fam, suor i llàgrimes com les del Batiste pel pobre Morrut a
“La Barraca”.
Una de les evolucions que més em crida l’atenció és la dels paranys integrats, com la piscina o la
pista de tennis, en el disseny de grans xalets als pobles de Castelló. Un parany era una trampa
amb aspecte d’arbre on els ocells migratoris queien enganxats per les vares impregnades de
lliga(6), i era una forma de caça per a gent a qui el treball de sol a sol no li assegurava el menjar
de cada dia. En aquestes residències, és una construcció on els amos, com Serafín Castellanos
o l’alcalde paranyer de Vila-Real, esmorzen amb els amics mentre els ocells cauen al seu voltant.
La imatge de la barrera de preferent d'una plaça que més m'ha agradat sempre (2008). El bou vol ser lliure i està
disposat a passar per sobre d'Àlvarez Cascos i el seu amic petrificat. L'exalcalde de Madrid declarà que no havia
tingut por, que estava acostumat a veure els bous de prop.
El dictador Franco, un personatge que entrava en èxtasi quan l’arpó que disparava des del seu iot
Azor matava una balena, menyspreava els bous al carrer perquè eren cosa de la xusma. La seua
pretensiosa reconversió ha tirat de ramaderies de renom i ha fet que enormes Miures o Vitorinos
s’arrossegaren per l’asfalt d’alguns pobles com el meu a canvi de quantitats astronòmiques.
L’última moda és una espècie de tot per l’aire consistent en la compra de desenes de bous

3. salvatges que, fins i tot, s’embolen a la vegada a Borriana, el Grau de Castelló, Orpesa o la Pobla
de Vallbona. Per suposat, tothom ha de saber l’enorme quantitat de diners que s’han gastat.
És impossible deslligar els bous als carrers dels seus orígens, quan algú amb poder i diners
soltava animals davant del poble famolenc per a mirar com un estol humà els matava i
esquarterava al mig del carrer. Aquesta linxament, tan semblant en essència a la solta d’ànecs
del Port de Sagunt o les cucanyes de rates per Sant Pere Nolasc al Puig, es continua presentant
com un regal a la població en dies de festa quan, en realitat, es una justificació del caduc sistema
que l’impulsa.
És terrible que tot plegat puga sobreviure a un món que es diu civilitzat, i que els diners s’hagen
convertit en el seu suport i justificació. Totes aquestes formes d’abús s’intenten justificar amb els
diners que mouen i els suposats ingressos que generen, mentre callen les subvencions que
obtenen i les despeses que generen (neteja del bosc, contaminació dels aqüífers amb plom,
manteniment de les places de bous amb diners públics i reformes milionàries, etc.). I és terrible
que siga la crisi i no el progrés la que les pose a la corda fluixa.
Tal vegada siga per això que diuen que les crisis són temps d’oportunitats i de canvi.
!
(1) Ajuntament de Silla, 13/10/2014, La subhasta dels llocs de caça recapta més de 121.500€, http://www.silla.es/
noticies/i/76526/1342/la-subhasta-dels-llocs-de-caca-recapta-121-500-euros
(2) Animalisme CAT, 12/10/2011, Profit. La caça a l’Albufera de València, http://animalismecat.blogspot.com.es/
2011/10/profit-la-caca-lalbufera-de-valencia.html
(3) Algemesí Web, redacció, 21/03/2014, La subhasta de cadafals torna a comptar sols amb 27 penyes, http://
www.algemesiweb.es/la-subhasta-de-cadafals-torna-a-comptar-sols-amb-27-penyes/
(4) Algemesí Web, redacció, 30/03/2014, Menys diners per l'organització de la Setmana de Bous 2014, http://
www.algemesiweb.es/menys-diners-per-lorganitzacio-de-la-setmana-de-bous-2014/
(5) Iniciativa Animalista, 14/10/2012, Informe sobre el tir i arrossegament. Pàgina 3: La boira de la tradició. http://
iniciativaanimalista.cat/index.php/informes/item/823-tir-i-arrossegament-tradició-esport-estima-estètica-de-l’especisme
(6) Animalisme CAT, 17/10/2011, Prou de parany i d’enfilat!, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/10/normal.html