M’agrada somniar amb ponts i passos lliures, símbols de la vida i la llibertat capaces d’aturar el que capitalisme anomena progrés. Històries on els altres deixen de ser coses i són considerats, on la seua vida és valuosa i passa a ser protagonista. Històries com la de l’illa Christmas i els crancs vermells (Gecarcoidea natalis). Històries com la dels gripaus de Richmond i la seua patrulla.

1. Llum al final del llarg túnel.
Són imatges que em generen una enorme buidor al pit, con si el cor haguera fugit a buscar una
eixida d’aquest cos que l’obliga a empassar-se el dolor dels altres sense fer res, sense poder fer res.
És la mateixa sensació que esclatà a dins meu el dia que vaig veure Earthlings, que em deixà sense
forces durant dies i dies, com si el meu cap s’haguera convertit en la presó de tot eixe patiment.
Hui ha estat una vedella que arrosseguen pel túnel d’un escorxador. Arrosseguen el seu cos perquè
el terror que es veu als seus ulls d’infant no li deixa fer un pas. També ha estat el terror als ulls
d’un bou a qui li van a tallar el cap amb una serra mecànica, en viu. Un home que, a través d’un
vidre a un escorxador i amb un somriure a la boca, mostra el xais que estan morint degollats a un
nen molt xicotet que sosté als braços. Un gosset amb el morro lligat i un gest profundament
resignat que està a punt de patir una tortura atroç. Una dona li va a clavar un ferro en una pota,
amb l’ajuda d’un martell, per a satisfer altres persones que obtenen plaer del patiment d’animals
nohumans.
Per a reconstruir aquesta buidor, somnie amb la llum al final de la nauseabunda claveguera de
l’especisme, on pateixen milions i milions d’éssers convertits en coses a mans dels humans i
humanes. M’agrada somniar amb ponts i passos lliures, símbols de la vida i la llibertat capaces
d’aturar el que capitalisme anomena
Pont de crancs a Christmas.
progrés.
Històries on els altres
deixen de ser coses i són considerats,
on la seua vida és valuosa i passa a ser
protagonista.
L’illa Christmas és un paradís molt
proper a les del sud d’Indonèsia i que
forma part de l’estat australià. Els
crancs vermells (Gecarcoideanatalis)
només viuen a aquesta illa i cada
any, quan comença la temporada de
pluges del monsó, abandonen el bosc
on viuen per a cercar les platges on
es reproduiran i posaran els ous.
Només són 5km de distància, coberts
pel color roig intens de més de 100
milions d’animals. Cada cranc tarda
entre 5 i 6 dies en arribar, en marxes
de 12 hores diàries.
Aquest espectacle de vida estava
abans que les carreteres que
vingueren amb la civilització humana,
i on els crancs moriren a milers sota
les rodes dels cotxes fins que les
començaren a tallar al trànsit. A les
que són considerades vitals per les
comunicacions,
s’han
construït
barreres per a crancs a banda i banda,
que els condueixen fins a passos
elevats i túnels que els esperen per a
la tornada1.
Els gripaus que crien a l’estany del
comptat de Richmond, a Anglaterra,
fan un viatge encara més curt: poc
més de 100 metres des de la seua llar a Ham Common2 fins a eixe estany, trencats per la carretera
de l’església de Richmond que molts no aconseguien superar. Veïnes i veïns organitzaren patrulles
Per fi, a la platja.
Cooking Ideas, 14/11/2011, Ayudando a los cangrejos a cruzar la carretera. http://www.cookingideas.es/ayudando-alos-cangrejos-rojos-a-cruzar-la-carretera-20111114.html
1

2. gripau que els ajudaven a creuar sans i estalvis a dins de poals, però molts individus continuaven
morint atropellats.
Els amfibis estan patint una gran
epidèmia
a
causa
del
Gripau a la carretera de l'església de Richmond.
fongquítridBatrachochytriumdendrobatidis. Ataca la seua pell, bàsica per a la seua respiració i
hidratació i pel seu equilibri immunològic. La quitidriomicosi fou detectada en amfibis al 1998, i
ha devastat les poblacions fins a fer témer una extinció general. Com passa sempre, l’espècie
humana té molt a veure en aquesta tragèdia.
Una de las possibles causes té el seu origen en el test de la granota, una prova d’embaràs que es
descobrí a Sud-àfrica als anys 1930. L’orina de les femelles humanes embarassades conté
l’hormona GCH i, si s’injecta sota la pell d’una granota femella, estimula la seua ovulació i la fa
pondre en menys de 24 hores. pondre en menys de 24 hores.
S’ha fet amb femelles esclaves de diverses espècies, que s’han caçat, exportat i criat en granges per
tot el món. Les víctimes més nombroses han estat les granotes d’ungles africanes (Xenopuslaevis),
immunes a aquest fong. També com passa sempre, molts individus s’escaparen i entraren en
contacte amb els de les espècies autòctones, immunodeprimits a causa de l’impacte humà sobre els
seus ecosistemes. La malaltia es començà a estendre.
Aquest any, el Consell de Richmond ha decidit tancar la carretera de l’església durant 15 dies. No
volen que els gripaus de Ham Common moren atropellats, malgrat la gent que es queixa d’haver de
fer una volta de poc més d’un quilòmetre. Els gripaus compten, i eren allí abans que la carretera,
els cotxes i les preses3.
Hui no vull somniar amb el bou que mira la serra elèctrica. Vull somniar amb crancs i gripaus que
caminen i salten com sempre ho han fet, com si visqueren a un món sense humans. Vull somniar
amb humans que recullen gripaus amb poals o que deixen les carreteres per a la marea roja dels
crancs de Christmas. Vull somniar amb vedells, bous i gossos que troben ponts i passos lliures fins
a les seues llars, com si els humans no existiren.
The Telegraph, 10/03/2013, Why did the council close the road? To let the toads get to the other side.
http://www.telegraph.co.uk/earth/earthnews/9919720/Why-did-the-council-close-the-road-To-let-the-toads-get-tothe-other-side.html
3
Igualtat Animal, 15/03/2013, Cortan una carretera para permitir el paso de miles de sapos.
http://www.igualdadanimal.org/noticias/6954/cortan-una-carretera-para-permitir-el-paso-de-miles-de-sapos
2

3. Patrulla gripau.