El 2011 s’acabaven 20 anys de governs municipals del PP amb l’arribada a l’alcaldia de Jordi Juan, de Compromís, mitjançant un govern de coalició amb el PSPV. L’empresa privada que muntava una plaça portàtil i organitzava els linxaments fins a eixe moment intentà aprofitar la situació per a que l’ajuntament li pagara la festa i li garantira els beneficis, sota l’amenaça de deixar el poble sense bous. La resposta del senyor Jordi Juan fou que els organitzara directament l’ajuntament amb una actuació d’emergència total, d’aquestes que després són impossibles de fer quan la cosa no permet el Cèsar eixir a la llotja del circ a rebre l’ovació del públic. Per a eixes coses, sempre fa falta un informe tècnic, un procediment de concurs o una dotació pressupostària que ha de vindre de fora. És millor que la culpa estiga sempre afora... Ara, amb la majoria absoluta acabada d’estrenar, Jordi Juan ja acumula 5 anys pagant els bous al carrer amb diners públics, diuen que per mantindre viva la tradició. El cost d’aquest any es situa en un mínim de 10.000€ per 4 dies, una broma de 2.000€ per cada vegada que es donen el gust de linxar bous. A banda d’un abús injustificable, una broma cara...

1. Tavernes de la Valldigna. Festes 2015. Programació d’explotació animal.
Batuda de porcs senglars: control
de depredadors per danys a
l’agricultura i la fauna autòctona.
L’agricultura serveix com a pretext
per a tot. Aquest text figura al
programa de festes del 2015 de
Tavernes de la Valldigna (Safor).
Dir que el senglar (Sus scrofa) és
un depredador és forçar massa el
concepte. Certament, i gràcies al
seu poderós olfacte, s’alimenta de
xicotets invertebrats, algunes
sargantanes i ratolins que troba
amagats, però la seua alimentació
principal són tubercles, arrels,
llavors… Per suposat, els glans i
l e s t ò f o n e s . E s m o u e n
principalment de nit, i la seua
p r i n c i p a l a r m a f r o n t e l s
depredadors és la fugida. Al País
Valencià, a tota la península
Ibèrica, els senglars són fauna tan
autòctona com la resta que els
éssers humans massacra per a ocupar els seus espais naturals. Tan autòctona com els
depredadors de veritat, també tots els que han estat eliminats o “extingits” pels éssers humans.
Aquesta batuda és una “activitat” del programa de festes de Tavernes dels dos últims anys, ni tan
sols ho poden justificar amb la repetida tradició. S’ha de tindre la ment obtusa per a innovar
d’aquesta forma en el temps què la lluita pels drets animals fa que augmente la sensibilitat cap als
altres éssers amb capacitat de sentir i de patir. S’ha de tindre la ment obtusa per a concebre una
partida de caça, que cobrirà de sang els llocs per on passe, com un element festiu.
Altre espectacle “festiu” és la cagada del camell, una variant, també “innovadora”, de la més
famosa cagada del manso. És un joc d’apostes on un animal que no suposa cap perill camina
sobre una quadrícula dibuixada al terra fins que defeca en qualsevol dels seus quadrants. Si,
siga un bou amansat o un camell, converteixen l’animal en quelcom semblant a una ruleta i a la
seua merda en la bola que gira i gira. En l’escalada de la cosificació banal, s’arriba fins al punt de
cosificar la mateixa cagada de l’animal mitjançant un complicat operatiu amb el qual es redueix
aquest individu a un “cul innocent”, s’utilitzen els seus moviments porucs i les seues prevencions
com a element d’un patètic joc interactiu. Es banalitza i s’obvia el seu desig de fugir lluny d’eixe
quadrant.
No podien faltar els “esports valencians”, organitzats i pagats per l’ajuntament. Tres dies de tir i
arrossegament on s’han desplegat les típiques formes d’aquesta “afició”, inclosos els colps de
Festes de Tavernes de la Valldigna 2015. Explotació animal.
Data Hora Organitza Lloc
DV 11 10 2015 20 00 Cagà del camell Falla Passeig Carrer Nou
DG 13 10 2015 12 00 Volta a cavall Associació Amics del Cavall Nucli urbà
DS 19 10 2015 07 00 Batuda porcs senglars Ajuntament Eixida: bar Lleons

2. vara, els crits, les amenaces (1) a uns animals1
que es deixen l’últim alè, la resistència de les
seues potes, dels seus músculs i els seus
tendons en arrossegar un carro amb centenars
de quilos per un carril de sorra. Durant aquests
tres dies, s’ha representat la història de l’animal
esclau per antonomàsia, obligat a fer el treball
més dur i extenuant si no volia acabar mòlt a
colps, a l’escorxador o a la caldera, on
s’incineraven els cadàvers per a traure profit dels
ossos.
I, per davant de tot, els bous al carrer. Cal
recordar que els linxaments de bous al carrer es
fan a Tavernes de la Valldigna perquè els seu
esplèndid ajuntament els paga íntegrament
mentre, entre linxament i linxament, continua
afrontant les retallades i la crisi amb els laments
de sempre per la falta de diners.
El 2011 s’acabaven 20 anys de governs municipals del PP amb l’arribada a l’alcaldia de Jordi
Juan, de Compromís, mitjançant un govern de coalició amb el PSPV. L’empresa privada que
muntava una plaça portàtil i organitzava els linxaments fins a eixe moment intentà aprofitar la
situació per a que l’ajuntament li pagara la festa i li garantira els beneficis, sota l’amenaça de
deixar el poble sense bous. La resposta del senyor Jordi Juan fou que els organitzara directament
l’ajuntament (2) amb una actuació d’emergència total, d’aquestes que després són impossibles de2
fer quan la cosa no permet el Cèsar eixir a la llotja del circ a rebre l’ovació del públic. Per a eixes
coses, sempre fa falta un informe tècnic, un procediment de concurs o una dotació pressupostària
que ha de vindre de fora. És millor que la culpa estiga sempre afora.
Ara, amb la majoria absoluta acabada d’estrenar, Jordi Juan ja acumula 5 anys pagant els bous al
carrer amb diners públics, diuen que per mantindre viva la tradició. El cost d’aquest any es situa
en un mínim de 10.000€ per 4 dies, una broma de 2.000€ per cada vegada que es donen el gust
de linxar bous. A banda d’un abús injustificable, una broma cara.
Animalisme CAT, 16/10/2012, Tir i arrossegament. Me cague en la mare que t’ha parit o la imatge de la por, http://1
animalismecat.blogspot.com.es/2012/10/tir-i-arrossegament-me-cague-en-la-mare.html
La Veu de la Valldigna, Raül Gil, 29/08/2011, L’ajuntament de Tavernes organitzarà i patrocinarà la festa de “bous al2
carrer” en les festes locals, http://www.laveu.es/actualitat/cultura/2686-lajuntament-de-tavernes-organitzara-i-
patrocinara-la-festa-de-bous-al-carrer-en-les-festes-locals.html
Festes de Tavernes de la Valldigna 2015. Actes organitzats i pagats pel propi ajuntament.
Bous al carrer Tir i arrossegament
Data Hora Lloc Data Hora Lloc
DJ 17 10 2015
13 00
Carrer de la Barca
DV 18 10 2015
10 00
Marjaletes
00 00 16 00
DV 18 10 2015 13 00
DS 19 10 2015
10 00
DS 19 10 2015 13 00 16 00
DG 20 10 2015 13 00 DG 20 10 2015 10 00
Cagada del manso.

3. El repertori d’aquests quatre dies és complet, començant pels i les menors que entren al recinte on
hi ha un animal solt i demostren, altra vegada, que els reglaments no es compleixen mai perquè
és impossible, que només són un pretext als que no s’ha de donar crèdit. S’ha de fer un capítol a
banda sobre l’estructura mateixa on es fan els linxaments, un recinte tancat a mode d’autèntic circ
romà per la seua forma, que aprofita l’amplada del carrer de la Barca.
La “construcció” es fa amb barreres de tisora que conformen tot el perímetre del circ, i que es
lliguen unes a les altres amb cordes i cadenes, amb una fixació al terra per a cadascuna també
amb cordes i cap suport sobre les parets dels edificis. Als éssers humans que hi són els pot
passar de tot: el colp d’un bou pot moure una barrera i esclafar dits, genolls o mans, o pot
provocar una potent tenalla de barrera contra barrera i fer molt de mal. En una situació així, la por
podria fer que les persones que fóren als espais de dins de les barreres es feren molt de mal les
unes a les altres.
També seria fàcil que el colp desencaixara les barreres i obrira espais que els animals, en el seu
esforç constant per fugir de l’abús, veieren com una eixida. Podria ser tan xicotet que es podrien
destrossar en el intent, o podria ser suficientment gran com per a que l’animal s’aconseguira situar
per darrere de les barreres, on cada persona seria un obstacle, una amenaça.
Tavernes de la Valldigna. DRETA: Lligadures entre barreres dels bous al carrer. ESQUERRA: es pot veure la forma de
circ romà. A Tavernes de la Valldigna, les barreres envolten l’asfalt del carrer de la Barca i deixen les amples voreres
a la seua esquena, recolzades unes sobre altres i lligades a una sèrie d’argolles del terra.

4. Finalment, està el perill que les barreres tomben per un colp molt fort que trencara o deslligara
eixes cordes que nugades a les barreres i les argolles del terra, per exemple, per un salt contra
l’estructura d’un bou que prova de fugir com ho fan els individus que, a la seua vegada, fugen d’ell.
“L’accident” podria ser molt greu.
I, per suposat, estan els animals linxats al circ romà per diversió, que s’uneixen als senglars, i al
camell, i als cavalls… Tot un festival de la permanent utilització dels animals que es repeteix cada
any a Tavernes de la Valldigna.
Tavernes de la Valldigna, gir del circ fet amb barreres de tisora.