... Últimament tinc la sensació que l’animalisme és constantment tractat com Arévalo a la foto de l’alcalde, tot esperant que pose per a la foto amb agulletes que no valen res i no obliguen a res, en actes cerimonials que poden ser buidats de tota significació quan convinga (...) En tot cas, crec que les persones repartidores de pins haurien de tindre clar que l’animalisme no és allò que elles han decidit en els seus moments de reflexió sempre tan lúcids. Supose que entenen que han de conèixer les realitats que aborden, que les seues postures han de ser formades i fonamentades si volen fer polítiques responsables. Si ho fan així, no faran una moció on diu que la colombicultura no és maltractament animal, o no afirmaran coses com que “jo he vist els bous al carrer, i no són maltractament”. I si volen continuar amb això, els hem de deixar clar que no volem l’agulleta. Han de restar sense l’oportunitat de continuar amb això...

1. de1 3
Pin animalista.
Fa uns dies, al Ple de Catarroja,
és parlà de l’entrega a Arévalo de
la “insígnia del poble”. És un
xicotet guardó anomenat així per
l’alcalde, qui apareix en una foto
amb el suposat humorista i que
publicà al seu Facebook agraint-li
que haja dut “el nom de Catarroja
per tot arreu”. Davant del
q ü e s t i o n a m e n t t a n t d e l
personatge com del procediment
de concessió, les justificacions del
mateix alcalde devaluaren el que
havia estat la insígnia del poble
fins a la categoria “d’un pin que no
valdrà ni 3€”.
Segons convinga, aquella cosa
pot ser com les claus d’or de la
ciutat o com l’andròmina que està
per casa abandonada a qualsevol
calaix o al fons del traster, que no
es vol per a res i que s’acaba
donant a altra gent embolicada en
paper de regal. El reconeixement
institucional al rei dels acudits de
benzinera es justificà en el fet que
el premi val menys que una de les
seues cassets. Una gran metàfora. Últimament tinc la
sensació que l’animalisme és constantment tractat com
Arévalo a la foto de l’alcalde, tot esperant que pose per
a la foto amb agulletes que no valen res i no obliguen a
res, en actes cerimonials que poden ser buidats de tota
significació quan convinga.
La cerimònia d’entrega sempre està conduïda per un
càrrec polític que diu “Si, si, jo sóc animalista….”. I
aleshores t’encoloma el pin. La meua primera
experiència és amb l’alcalde de Tavernes de la
Valldigna, que és molt animalista i ha rescatat dos
llebrers. Que no se li reconega això ha estat el seu
lament amarg mentre denunciàvem que el govern que
encapçala per segona legislatura, abans que rescatar
persones rescatà els linxaments de bous al carrer,
íntegrament mantinguts amb diners públics durant 4
anys. La cirereta fou una moció per a declarar
Tavernes lliure de maltractament votada per les 9
persones representants de Compromís al Ple, minuts
abans de donar-nos el pin: els linxaments no es veien
afectats perquè “no són maltractament ”.1
Aquesta setmana, he tingut una conversa a les xarxes
socials amb l’alcalde del municipi veí de Benifairó. Ho
Animalisme CAT, 19/11/2015, “Interpretacions” i afirmacions desconnectades. La jugada a Tavernes de la Valldigna,1
http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/interpretacions-i-afirmacions.html

2. de2 3
endevineu? Si, tenim altra agulleta. A l’agost muntaran una plaça portàtil on faran una setmana
de linxaments i, de regal, un festival taurí. És una espècie de correguda de segona, amb els
matancers disfressats amb traje campero i on les víctimes, amb les banyes despuntades per
imperatiu legal, patiran toreig, banderilles i matança a estoc, puntilla, descabello i el que faça falta.
L’Ajuntament ha facilitat tots els informes favorables que han calgut i el regidor de cultura presidirà
l’escabetxada festivalera. Davant la meua sorpresa, l’alcalde em va fer saber que és molt
animalista i que, en tot cas, la culpa és nostra per deixar-lo a soles i no aparèixer més que per a
criticar.
Més dramàtic fou comprovar com a Catarroja, allí mateix on s’explicava la cosa del pin de 3€, ens
acabaven de clavar a les solapes un de la millor ferralla. Com he publicat fa poc , s’aprovaren un2
jo m’ho talle i jo m’ho cus per a declarar exempts de maltractament animal tots els maltractaments
que es fan o es puguen fer a Catarroja, per tradicionals o pel que convinga (quan calga, ja li
trobaran una justificació com la del pin d’Arévalo). Tot això, per gent que també és molt animalista
i que té una regidoria de benestar animal i que utilitza fórmules buides com “vigilarem molt que es
respecte els animals ”.3
Encara és pitjor pel que fa al rescat i refugi de gats i, sobre tot, gossos abandonats. Els municipis
que tenen prevista alguna cosa al respecte solen tindre “un servei de recollida” que situa les
víctimes al nivell del fem dipositat en els contenidors, signats fins a no se sap quan amb els
diversos centres d’extermini que copen el negoci. Tot sol començar amb planyívols cops de pit per
les terribles situacions viscudes en primera persona amb aquell animal maltractat, aquell altre
atropellat o aquell que un xiquet o una xiqueta ha portat a la policia per a que li troben una llar.
L’acte d’entrega del pin arriba quan demanen a xicotetes organitzacions i particulars, quasi sempre
sense recursos, que es facen càrrec dels gossos perquè l’ajuntament no té diners. Són els
mateixos ajuntaments que subvencionen societats de caçadors, colombaires i fins i tot, bous al
carrer, i que treballen dur per a poder gastar en festes més que l’any anterior. Per a rescatar i
refugiar animals, però, només tenen bones intencions malgrat que l’atenció d’aquesta
problemàtica és una de les seues obligacions.
M’agradaria no estar cansat dels pins. Hi ha qui pensa que la meua funció és la de generar
reflexió i conscienciar les persones que han d’impulsar propostes polítiques animalistes, i potser
tinguen raó. Potser que la culpa siga meua si no tinc un accés directe i permanent a aquestes
persones, si no trobe la forma de saltar tots els esculls que representen el funcionament dels seus
partits, les dinàmiques i les agendes, l’actualitat… No ho tenim gens fàcil.
Animalisme CAT, 26/04/2016, Catarroja “lliure de maltractament animal”? El canvi que no canvia res, http://2
animalismecat.blogspot.com.es/2016/04/catarroja-lliure-de-maltractament.html, http://opinions.laveupv.com/jesus-
frare-i-garcia/blog/7142/catarroja-lliure-de-maltractament-animal
Guanyem Catarroja, Facebook, 05/05/2015, Plenari Ordinari d’Abril. Moció del PSOE, https://www.facebook.com/3
guanyemcatarroja/?fref=ts

3. de3 3
En tot cas, crec que les persones repartidores de pins haurien de tindre clar que l’animalisme no
és allò que elles han decidit en els seus moments de reflexió sempre tan lúcids. Supose que
entenen que han de conèixer les realitats que aborden, que les seues postures han de ser
formades i fonamentades si volen fer polítiques responsables. Si ho fan així, no faran una moció
on diu que la colombicultura no és maltractament animal, o no afirmaran coses com que “jo he vist
els bous al carrer, i no són maltractament”. I si volen continuar amb això, els hem de deixar clar
que no volem l’agulleta. Han de restar sense l’oportunitat de continuar amb això.
Quan no tenim alternatives animalistes de veritat, i quan apareixen genis que s’han elaborat un
animalisme a mida i d’anar per casa mentre visiten al senyor Roca, la sol·lució està en crear-les.
El vot animalista on ha de ser, a les institucions i si cal a fora, mai apropiat per qui no té la intenció
de representar-lo i sempre visibilitzat. Ara ens ve una nova oportunitat i m’ha quedat clar: jo votaré
PACMA.
———
NOTA: Notícia que he conegut poc després de publicar aquest article.
Aplausos, redacció, sense informació de data, Alicante deniega los permisos para
celebrar bous al carrer, http://www.aplausos.es/noticia/34244/noticias/alicante-deniega-los-
permisos-para-celebrar-bous-al-carrer.html