Les becerrades cadafaleres d’Algemesí són una barbàrie molt diferent d’altres, i amb molt poques semblances amb el Toro de la Vega. Algemesí no és Tordesillas. A Algemesí hi ha un moviment animalista, la Folgança–Iniciativa Animalista, que porta anys en lluita contra les becerrades. T’expliquem que son les becerrades i com és eixa lluita.

2. 1. Algemesí.
Farem referències a moltes coses que
hem pogut llegir a les xarxes socials
sobre Algemesí. El primer aclariment,
encara que semble innecessari, és que
Algemesí no és una aldea perduda
en els mapes, és un gran municipi amb
diversos parcs industrials, una potent
agricultura i quasi 30.000 persones
habitants.
També és un error dir que Algemesí és
un poble de gent assassina.La majoria
del poble ni participa ni es sent
identificada amb la setmana de
bous. És habitual que la gent marxe
de vacances durant aquesta setmana, i
fins i tot ixen diversos autobusos amb
viatges organitzats. Molta gent sent la tortura taurina com a una cosa aliena a la seua forma de
veure la relació dels éssers humans amb la resta d’animals, i no s’apropa a la plaça. I molta de la
que si que ho fa busca la festa i l’alcohol, no la tortura taurina.
Si donem per bones les dades de Mundotoro, la plaça de Algemesí té un aforament de 4.000
localitats. Si fóra així, plena i sense cap persona forastera podria acollir al voltant del 15% de la
població. S’ha de tindre en compte que aprofiten que és desmuntable per a fer-la amb menys o mes
localitats. Molts testimonis diuen que ara, amb la crisi, redueixen l’aforament deixen més amplària
entre les grades i, així, aspiren a poder penjar el cartell de “ple”.
Malgrat la promoció amb diners públics i la televisió, l’afició és molt minoritària. També a
Algemesí.
Per això,volen amagar la tortura taurinadarrere de la festa i la diversió i, fins i tot,
darrere la cultura. Les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí es celebren a principis de
setembre, abans de la setmana de bous. Són un meravellós espectacle, declarat Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat des de
2011. Destaca pel ball de les
muixerangues, les torres humanes
que són l’origen de les que es fan a
Catalunya i que s’alcen mentre
sona la Muixeranga, un himne per
a tot el poble valencià.
La setmana de bous d’Algemesí no
té res a veure amb aquesta
meravella. Quan es presentà la
candidatura de les festes de la
Mare de Déu de la Salut
davant la UNESCO, hi hagué
molta cura de deixar clar que
la tortura taurina no en
formava part. La setmana de
bous només és patrimoni de la
inhumanitat.
2. La setmana de bous.
Altre error molt comú és el de pensar que a la setmana de bous d’Algemesí només es fan
becerrades. El nucli central d’aquesta setmana és una fira de jonegades convencional, com les
que es fan a qualsevol plaça de tortures. La indústria de la tortura taurina anomena fira a un
programa de molts dies de corregudes. Això es fa a totes les places, perquè el negoci taurí necessita
Vista aèria d’Algemesí.
Festes de la Mare de Déu de la Salut, a la plaça Major.

3. vendre abonaments i fer moltes corregudes juntes per a
que determinades despeses fixes siguen assumibles.
És de novillades perquè toregen joneguers, professionals
de la tortura que estan en el camí de prendre
l’alternativa. Aquests toreros de segona categoria
torturen i maten jònecs (en castellà, novillos), bous
joves d’entre 3 i 4 anys. Els toreros consagrats maten
bous, que són animals de més de 4 anys (cap d’ells arriba
a complir més de 6, per llei1).
Aquesta fira es fa amb corregudes a peui toreig a
cavall (rejoneadores) amb picadors. També sol
incorporar exhibicions amb aprenents a matancer de
l’escola taurina de València, que torturen i maten erals,
jònecs xicotets (en castellà: becerros, diferenciats dels
novillos) de 2 anys.
La fira d’aquest any, per exemple, s’ha saldat amb la
matança de 37 vedells i 4 erals, 41 animals en total, en 10
espectacles de tortura taurina.
S’ha de tindre en compte que el nombre d’animals s’ha reduït a causa de la crisi. Els anys anteriors
comptaven amb dies de dos espectacles: el de jonegades de vesprada combinat amb el de matí per a
la gent de l’escola taurina. A més, es mataven 5 animals cada dia2.
1 Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dóna nova redacció al Reglament d’Espectacles Taurins.
Article 25. http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945
2 Segons el reglament taurí vigent, si es mataren 6 animals, com és habitual als espectacles de tortura taurina, s’hauria de
disposar d’un bou sobrer per a la disposar d’una substitució en cas que altre s’envie a corrals. Aquest animal, que
s’hauria de matar després de l’espectacle, seria una despesa afegida.
Baix, detall dels “espectacles” de la setmana de bous del 2013. Dalt, el cartell.

4. 3. La plaça i les penyes.
La plaça és l’element principal de la història de la
tortura taurina a Algemesí. És famosa per ser
completament de fusta i quadrada, ja que
s’ajusta a la forma de la plaça Major. La munten
i desmunten cada any, segons un una disseny de
1943.
Altra característica de la plaça és que, per la
falta d’espai, han d’incorporar els carrers
dels voltants per a equipaments com els
corrals dels bous. Destaca el carrer
Muntanya, on els cavalls dels picadors es creuen
amb els dels tirs que arrosseguen els animals
morts, pel mig del carrer i a la vista de tothom,
fins a un vehicle tractor de l’Ajuntament que els
alça amb una pala i els porta al camió on es
recullen tots els cossos. La cara desencaixada del
bou cobert de sang és altre espectacle imposat a
la gent que s’estima els animals.
Una qüestió molt important és que, en realitat, el
disseny de la plaça està pensat per a formar
mòduls independents els uns dels altres,
seccions que s’anomenen cadafals. Cadascun
amb la seua grada i, baix, un espai per on es
poden moure els membres de les penyes i les
quadrilles de toreros. La forma de la plaça fa que
tinguen diferents prestacions i qualitats: uns són
molt grans i altres molt xicotets, uns són
d’ombra i altres de sol…
És així perquè aquesta fira taurina sempre s’ha
organitzat al voltant de les penyes
cadafaleres. En molts sentits són com les
penyes taurines que hi ha a molts pobles del País
Valencià, abocades a l’organització d’eixa altra
forma autòctona de linxament d’animals que són
els bous al carrer.
I, en altres sentits, tenen similituds amb les
falles, les comparses de carnaval o, simplement,
les penyes festeres que durant tot l’any preparen
festa major, festa que la gent identifica amb
l’excepcionalitat d’un temps dediversió sense
límits, d’espectacles, concerts, casetes de fira, paelles, alcohol…Des d’aquest punt de
vista, les bases per a una festa sense tortura sempre han existit.
Aquestes penyes tenen com a funció la gestió, cadascuna per la seua banda, d’un cadafal de
la plaça. Implica participar en el muntatge i desmuntatge de la plaça i, sobre tot, assumir la venda
d’entrades pels seus cadafals, fins i tot “competint” entre elles en preus d’entrades i abonaments,
oferint prestacions addicionals com l’accés a les casetes que es munten al parc Salvador Castell, on
s’organitzen dinars i sopars i on es ven beguda.
Tot comença amb la subhasta dels cadafals del mes de març. Es podria dir que, per a cada
penya, el cadafal “és la seua falla”. Entren a la subhasta en funció de les seues capacitats i
aspiracions i, en funció d’aquests condicionants, planifica aconseguir un cadafal millor o pitjor.
Cada penya paga el preu aconseguit en la subhasta i assumeix tot el risc que suposa vendre les
entrades i recuperar el que ha pagat.

5. La Comissió Taurina, formada pel conjunt de penyes cadafaleres, gestiona la setmana de bous
amb la recaptació de la subhasta com a pressupost (en teoria). La subhasta comença amb preus
de partida que la competència entre penyes hauria de fer pujar, però la crisi ha fet que tant aquests
preus de partida com la recaptació final estiga en caiguda lliure des de fa anys i que augmente
el nombre de cadafals que queden deserts. Aquest any ja han arribat a quatre i, en un fet
inèdit, el PP d’Algemesí se n’ha quedat un.
Ací tenim una de les moltes formes
d’injectar finançament públic a la
tortura taurina, tan difícils de
controlar. Diuen que la setmana de
bous s’autofinança, però aquest any
ha rebut diners directament d’un
partit polític, que no és una penya
cadafalera i que es finança en gran
part de fons públics. S’han d’afegir
moltes altres despeses com el
desplegament de policia local i altres
treballadors i treballadores, la neteja i
l’ús de maquinària i equipaments
públics…
4. Les becerrades cadafaleres.
La parafernàlia.
Diuen que les becerrades deriven dels
inicis de la setmana de bous
d’Algemesí, que molta gent provava sort davant els caçatalents i mostrava les seues habilitats
taurines amb els vedells, per si se’ls obria la possibilitat de deixar la fam enrere com a matadors de
bous. El terrible espectacle d’ara està molt lluny d’eixe relat, i per això el doten de tota aquesta
elaborada cobertura festiva que ajuda a la digestió de la massacre, que adoctrina,
que normalitza…
S’ha de tindre clar que deixen les becerrades fora de la fira taurina oficial. Com sol passar
amb els més terribles espectacles de tortura animal, l’ocultació és quasi una obsessió: els
volen com una cosa que no ha de transcendir, que no ha d’eixir del reduït cercle de la gent que els
perpetra, de la que participa com a espectadora, de la que els consent i de la que mira cap a altra
banda. La gent d’altres pobles i ciutats no entén i no ha de saber. Fins i tot quan esclata la
polèmica, l’obsessió continua: la Comissió Taurina no permet que es graven les becerrades perquè
es manipulen per a donar mala imatge d’Algemesí.
Es fan de nit, combinades amb altres espectacles populars com concerts i desfilades, i amb
noves formes de tortura taurina que es van incorporant, com una imitació dels encierro
del Sanfermín de Pamplona, una gimcana amb vaquetes com les del programa de televisió Grand
Prix i, fins i tot, tancaments i festivals infantils.
Esquema dels cadafals de la plaça de bous d’Algemesí.
Cartell d’espectacles nocturns del 2013. Les becerrades cadafaleres es feren el dilluns 23 i el
dijous 26 de setembre.

6. Es volen dotar de les eines més efectives per a incorporar els xiquets i xiquetes a la insensibilització
front al patiment. La insensibilització, la normalització del que han de veure després, és
un l’element essencial per al seu èxit.
Les protagonistes tornen a ser les penyes amb cadafals a la plaça. Encara que semble mentida, les
becerrades comencen com un festival carnavalescon, bàsicament, els homes més joves de les
penyes perpetren una “coreografia”. És un ritual suposadament divertit i molt repetitiu amb altra
obsessió: el travestisme amb roba de dona (minifaldes, sostenidors, mitges de reixa, perruques…).
La gràcia dels “balls” només està en veure gent que coneixes fent allò com si no li fera vergonya,
molt sovint, gràcies a l’ajuda de l’alcohol.
5. La terrible transició a la foscor.
La fan eixes mateixes persones amb eixes
mateixes disfresses, com si no es produïra cap
trencament. I maten vedells(becerrosen
castellà). De 4 a 7 cadascuna de les dues nits de
becerrades, en funció de les penyes cadafaleres
disposades a fer-ho.
Els vedells només són cries, més xicotetes que
els erals. No tenen més d’un any, potser que ni
tan sols l’hagen complit, i són molt porucs. La
por fa que els coste moure’s del lloc, que
busquen constantment la protecció de les
barreres de la plaça, que es queden
immobilitzats davant els cadafalers que van cara
a ells amb banderilles o amb l’estoc de matar. Si
es defensen i arriben a enganxar un ésser humà
adult i de 70kg, solen caure a terra a la vegada
que eixa persona i, sovint, abans. El seu
patiment és difícil d’explicar amb
paraules.
La “quadrilla d’aficionats” no té cap
experiència. Aquest any, la Comissió Taurina
ha proclamat als quatre vents que han fet un
curset de formació d’un mes amb persones
expertes. El que això puga significar s’ha de
comparar amb la “formació” a les escoles
taurines, les llargues carreres acumulant mort a
les esquenes fins a l’alternativa i, malgrat tot, les
eternes agonies que pateixen molts bous a mans
dels toreros consagrats3.
I la falta d’experiència s’afegeixen als efectes
de l’alcohol. La Comissió Taurina també ha dit
que no anava a permetre la participació de
cadafalers borratxos. No sabem si s’acabarà
incorporant l’ús dels alcoholímetres, cosa que
dubtem, però el que és segur és que aquest any, a
fora de la plaça, mentre esperaven a fer la seua
actuació, totes i tots veiérem molts cubates a les
mans dels cadafalers.
Aquesta gent s’apropa amb tanta prevenció a
3 Abans de prendre l’alternativa en una correguda de bous, un torero ha d’acreditar un mínim de 25 novillades amb
picadors. Prèviament, hauria aconseguit la categoria de joneguer amb picadors acreditant 10 novillades sense picadors.
I, per a donar aquest primer pas, haurà d’haver acreditat la seua formació i coneixements, avalada per una persona
professional o ramadera. Si ho fa com a alumne d’una escola taurina, haurà de comptar amb un certificat de la direcció
de l’escola que ha treballat amb aprofitament per un període, com a mínim, d’un any. Reglament d’espectacles taurins,
Capítol I (registre general de persones professionals taurines).
Vedells.

7. l’animal, per a guardar les distàncies i no perdre la vista del camí de fugida, que clava les
banderilles a qualsevol part del cos del vedell mentre aquest crida i plora
desconsoladament. A tocar del cap, al cul, pels costats, a les cuixes… És pràcticament
impossible que encerten a matar a la primera, i punxen l’animal una i altra vegada. Les
terribles imatges que s’han pogut aconseguir mostren vedells amb l’estoc clavat, amb un forat
d’entrada i altre d’eixida que només els pot provocar un enorme patiment, mai la mort. Alguns
testimonis, horroritzats, han vist fins a 14 punxades, 14 intents de matar abans que el vedell
caiguera destrossat a terra.
6. La Folgança – Iniciativa Animalista d’Algemesí.
La Folgança d’Algemesí nasqué fa més de 15 anys com a una proposta alternativa de la gent jove
que, des del principi, posà en marxa una forma de fer festa autogestionada, participativa i sense
tortura animal. No tenia com a motor la lluita pels drets dels animals, però mai es va tacar amb la
sang de la plaça de bous.
La gent d’Algemesí que impulsà el moviment animalista del poble sorgí d’aquesta Folgança. Era
gent conscienciada que, el 2006, organitzà la primera manifestació antitaurina
d’Algemesí que, aquest any, ha arribat a la seua 8ª convocatòria. Aquest moviment ha
evolucionat, ha incorporat cada vegada més gent i, finalment, s’ha integrat en Iniciativa
Animalista com a agrupació local.
Altre errorés equiparar les becerrades cadafaleres amb el Toro de la Vega. Si es pot dir
que alguna forma de tortura taurina és més terrible que el Toro de la Vega, potser que siguen les
becerrades cadafaleres d’Algemesí pel nombre i l’edat de les víctimes, per la forma com se les
tortura i mata i perquè pateixen al costat de 50 bous més.
Equiparar Algemesí amb Tordesillas és una gran equivocació perquè, desgraciadament,
la gent animalista de Tordesillas encara no ha pogut generar una resposta pròpia al Toro de la
Vega, com la que s’ha generat a Algemesí i per gent d’Algemesí.
Pensem que iniciatives com l’ocupació organitzada des de fora d’Algemesí hauria de tindre en
compte totes aquestes qüestions. No es pot ocupar una plaça de bous tancada a pany i forrellat,
només es podria saltar a l’arena per a fer una acció de protesta per a la conscienciació contra la
tortura taurina i perretardar el moment que comence, com a qualsevol altra plaça.
També pensem queté més sentit exportar cap a Tordesillas l’experiència d’Algemesí.
Estem a la disposició de la bona gent de Tordesillas que, com nosaltres, estimen el seu poble i el
volen lliure de barbàrie.
També estem a disposició de tota la gent que vulgueu vindre a Algemesí a lluitar
contra la tortura taurina i, especialment, contra les becerrades cadafaleres. Us rebrem amb els
braços oberts i amb tot l’agraïment del món. Només us demanem que vingueu sabent on veniu i el

8. que teniu en front, i que busqueu la gent que porta molts anys generant consciència per a que la
veu del poble es puga alçar contra les becerrades.
7. A peu de carrer, els 365 dies de l’any, per la consulta ciutadana.
La Folgança continuarà treballant per l’abolició de les becerrades cadafaleres, el primer gran pas
que s’ha de donar. Parlarem amb tothom, participarem en debats i conferències i treballarem per a
afegir cada vegada més veus a la demanda d’una consulta ciutadana popular al poble
d’Algemesí sobre les becerrades cadafaleres.
Volem que els algemesinencs i algemesinenques puguen expressar si volen que el seu poble
continue sent conegut com el lloc on, cada any, es comet la barbàrie de les becerrades cadafaleres, o
si volen que aquesta terrible pràctica passe a la història i Algemesí siga la terra de la Muixeranga,
patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.
Mentre s’entesten en que cada final de setembre hi haja una setmana que faça d’Algemesí un punt
negre del mapa, la Folgança–Iniciativa Animalista convocarà la manifestació antitaurina que
servirà per a fer cada vegada més gran l’Algemesí de veritat.
Us esperem a totes i a tots. Moltes gràcies.