... Es molt senzill: qui compra una papereta de loteria, vol guanyar un premi a la vegada que fa una xicoteta donació; qui va a una festa benèfica, es vol divertir sabent que una part de l’entrada o les consumicions van a una bona causa; qui participa en una activitat esportiva de suport a una causa, també té la solidaritat com un afegit… La solidaritat pot dignificar activitats respectables i sempre respectuoses, que no fan cap mal ni representen cap abús. La solidaritat no es pot associar amb caceres per diversió o espectacles de matances de bous, que es situen a l’extrem contrari d’aquest principi.
Els caçadors disfressats de solidaris, carregats de les seues armes i els seus uniformes de camuflatge, semblen els invasors de Mars Attacks!! quan disparaven els seus làsers a tort i a dret, desintegrant la gent mentre cridaven Venim en Pau! No fugiu! Encara pitjor, els taurins a la plaça són com fardatxos d’V sense màscara, mostrant-se tal com son mentre engoleixen una rata viva. Cap màscara els pot humanitzar, i encara menys mentre torturen i maten cries indefenses. Si volen ser solidaris, només ho poden ser lluny de les armes i les places de tortures. Si volen ser solidaris, que entreguen l’import íntegre de les entrades a les persones que volen ajudar. Que facen com el tio Batiste d’Algemesí, que no volia diners tacats amb la sang dels bous...
Barri del Crist (Quart de Poblet-Aldaia): dues mocions, una consulta i… linxa...
Fardatxos d’V. Caça i becerrades “benèfiques”.
1. de1 3
Fardatxos d’V. Caça i becerrades “benèfiques”.
La Federació de Caça de la
Comunitat Valenciana ha anunciat
que vol “donar una finalitat
social” a la carn dels animals que1
maten les seues, segons diuen,
40.000 persones federades. La
iniciativa és una reacció fulminant
a la publicació de l’anunci d’una
família valenciana en atur i sense
cap ingrés, que demanava carn de
caça per a alimentar els seus fills o
filles .
2
Aquesta maniobra per a posar-li
una cara amable al fet de matar
per diversió consisteix en carregar
el mort, mai millor dit, a les
administracions públiques:
segons diuen, “nosaltres aportem
el subministrament i la Generalitat
ha d’articular el procediment”. També diuen que, com que maten
tant, és costum repartir la “caça menor”, els cadàvers clivellats a
perdigons de conills, guatlles i perdius, entre persones familiars,
amigues i veïnes. Pel que fa a la “caça major”, sempre segons
aquesta argumentació, els controls sanitaris vindrien a ser més
estrictes i, per tant, tot depèn del que decidisquen les autoritats.
S’obliden que, des del 2012, l’AECOSAN aconsella que dones3
embarassades i menors de 6 anys no consumisquen carn de
caça contaminada amb el plom dels perdigons, i que tampoc és
aconsellable per a la resta de persones . En realitat no s’obliden,4
sinó que ho neguen i ho intenten amagar des del mateix dia que
es publicà l’informe . És a dir que, per a justificar la caça del que5
anomenen “control de superpoblacions” i de les seues matances
“esportives”, ofereixen una carn que s’ha de rebutjar per ser
perillosa per a la salut.
La notícia coincideix amb l’anunci d’una “funció taurina benèfica”
impulsada des de la Comissió Taurina d’Algemesí pel lluïment de
figures del món taurí que, en alguns casos, viuen en permanent
retorn a les places de tortures. De cara a l’opinió pública, té per
objectiu la recaptació de fons per a un xiquet i una xiqueta
d’Algemesí, dues persones amb necessitats especials .6
Levante-EMV, Paco Cerdà, 20/01/2016, La federación de caza inicia los trámites para donar la carne a comedores1
sociales, http://suscriptor.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/01/20/federacion-caza-inicia-tramites-donar/
1368128.html
Las Provincias, redacció, 19/01/2016, Una pareja valenciana pone un anuncio en internet para que los cazadores les2
den la comida sobrante, http://www.lasprovincias.es/sociedad/201601/18/pareja-valenciana-pone-
anuncio-20160118120555.html
http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/home/aecosan_inicio.shtml3
Animalisme CAT, 21/06/2012, Traces de metall, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/06/traces-de-metall.html?4
q=traces+de+metall
D.A, Informe del Comité Cientíco de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre el5
riesgo asociado a la presencia de plomo en carne de caza silvestre en España, a Revista del Comité Científico d’AESAN,
nº 15 (abril 2012), p.131-159, https://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2948/plomo_caza.pdf
La Razón, Paco Delgado, 13/01/2016, Tentadero benéfico en Algemesí, http://www.larazon.es/toros/tentadero-6
benefico-en-algemesi-DO11680461#.Ttt1VecumnbS050
2. de2 3
Realment, es tracta d’una maniobra publicitària què la Comissió Taurina d’Algemesí ja ha
practicat abans, amb la recollida de menjar a benefici de Caritas durant la setmana de bous (de la
mà de l’Ajuntament) .
7
Les víctimes d’aquesta “funció” seran vedells, xicotetes cries de menys de 2 anys com les de les
tristament famoses becerrades cadafaleres de la setmana de bous d’Algemesí que la Comissió
Taurina retirà del seu cartell a contracor, com ara i sempre han deixat clar. Són les cries de bou
que el tentadero ofereix com a mercaderia per a torturar i matar mitjançant fotos on apareixen
totes juntetes amb les seues minúscules banyes, porugues, enganxades les unes a les altres.
Ajuntament d’Algemesí, 17/09/2014, La nova campanya solidària duta a terme per Ajuntament d’Algemesí i la7
Comissió Taurina «1 mocador x 1 quilo de menjar» arreplega en el seu primer dia 1.702 quilos de menjar a benefici de
Càritas Algemesí, http://www.algemesi.es/va/report/nova-campanya-solidaria-duta-terme-ajuntament-dalgemesi-
comissio-taurina-1-mocador-x-1-quilo-menjar-arreplega-seu-primer-dia-1702-quilos-menjar-benefici-caritas-algemesi
3. de3 3
Un famós torero ha publicat la foto del moment que torturava un animal com aquests mentre
portava la seua filla al braç. Millor que aquesta gent no ens podem explicar: segons ell, la
xicoteta representa la cinquena generació que toreja. Cinc generacions, tot un segle de sang i
cap evolució. A la foto, sense comptar per a res, apareix eixe vedell de banyes incipients, amb la
llengua fora i tancat de sang. Centenars com ell moren cada any com a objectes d’entrenament
de les escoles taurines i a mans d’aquestes glòries del toreig, i el seu patiment també es regala
en demostracions a les visites de cortijos i ramaderies. Els venen en “lots” als tentaderos com el
que acollirà la matança “benèfica”, negocis al voltant dels linxaments que es volen disfressar de
parcs d’atraccions i que ofereixen paquets per a comiats de fadrí o festes universitàries.
Es molt senzill: qui compra una papereta de loteria, vol guanyar un premi a la vegada que fa una
xicoteta donació; qui va a una festa benèfica, es vol divertir sabent que una part de l’entrada o les
consumicions van a una bona causa; qui participa en una activitat esportiva de suport a una
causa, també té la solidaritat com un afegit… La solidaritat pot dignificar activitats respectables i
sempre respectuoses, que no fan cap mal ni representen cap abús. La solidaritat no es pot
associar amb caceres per diversió o espectacles de matances de bous, que es situen a l’extrem
contrari d’aquest principi.
Els caçadors disfressats de solidaris, carregats de les seues armes i els seus uniformes de
camuflatge, semblen els invasors de Mars Attacks!! quan disparaven els seus làsers a tort i a dret,
desintegrant la gent mentre cridaven Venim en Pau! No fugiu! Encara pitjor, els taurins a la plaça
són com fardatxos d’V sense màscara, mostrant-se tal com son mentre engoleixen una rata viva.
Cap màscara els pot humanitzar, i encara menys mentre torturen i maten cries indefenses. Si
volen ser solidaris, només ho poden ser lluny de les armes i les places de tortures. Si volen ser
solidaris, que entreguen l’import íntegre de les entrades a les persones que volen ajudar. Que
facen com el tio Batiste d’Algemesí, que no volia diners tacats amb la sang dels bous.
Sempre que l’opressió et tendeix la mà, disfressada amb un somriure i un gest amable, té
fosques intencions. Ho fa per a reproduir-se i, també, per a amagar el seu rastre de patiment i
sang. Fal·laç, ho fa per mostrar-se com a una bona opció, necessària i inevitable, quan no és cap
de les tres coses.