Els accidents que pateixen els animals al costat o a causa dels éssers humans ens mostren cruament com són les coses. Ens mostren l’especisme nu de qualsevol vestit, perquè les situacions d’urgència no són moment per a debats filosòfics i, encara menys, per a qüestionar l’especisme. Al mig del desastre i amb totes i tots abocats en actuacions d’urgència, tothom té clar que els animals són càrrega. Viuen, encara respiren i agonitzen, però els protocols i els reglaments diuen que en cap cas poden ser prioritats si no és per la seua perillositat, que són pèrdues materials amb un valor quantificable com la càrrega de gasolina d’un camió cisterna o com la bossa Louis Vuitton deixada caure sobre el seient d’un Bentley...

1. Pèrdues materials. Vehicles, objectes personals, càrrega… animals.
Vaig treballar a una empresa de tractament de
residus que, entre altres serveis, prestava el de
recollida de cadàvers d’animals a la via pública.
En una ocasió, les persones encarregades
hagueren d’intervindre en un dipòsit municipal
de vehicles, on restava un d’accidentat a la
carretera que esperava, des de feia mesos, que
arribaren les resolucions judicials corresponents.
Els bombers socorren amb aigua dos porcs víctimes de
l'accident de Mont-roig del Camp (2011). Font:
PACMA.
L’accident havia estat greu i, en el seu dia, els
éssers humans ferits foren ràpidament
traslladats als hospitals. Però, allí dins, havien
deixat el cadàver d’un gran gos mort a causa de
l’accident.Com que la olor es va fer insuportable,
s’autoritzà
aquella
dantesca
intervenció
d’urgència. Un treballador que hi era ens contà
que altre, considerat el “valent” per a aquestes
coses, entrà sense miraments a les restes del
cotxe.
Tot seguit, isqué amb el cap en
descomposició de l’animal a les mans i començà
a perseguir la resta de companys, que li seguiren
el joc entre rialles.
El cap era una joguina en mans d’aquell
recollidor de fem, que feia la faena que altres no
volien fer per un sou de misèria, perquè no podia fer-ne altra. Cap persona sabia si aquell gos
havia mort a l’acte o si, per contra, l’havien deixat viu i agonitzant, com un més dels objectes de
l’accident que no mereix cap consideració d’urgència.
Els accidents que pateixen els animals al costat o a causa dels éssers humans ens mostren
cruament com són les coses. Ens mostren l’especisme nu de qualsevol vestit, perquèles situacions
d’urgència no són moment per a debats filosòfics i, encara menys, per a qüestionar l’especisme. Al
mig del desastre i amb totes i tots abocats en actuacions d’urgència, tothom té clar que els animals
són càrrega. Viuen, encara respiren i agonitzen, però els protocols i els reglaments diuen que en
cap cas poden ser prioritats si no és per la seua perillositat, que són pèrdues materials amb un valor
quantificable com la càrrega de gasolina d’un camió cisterna o com la bossa Louis Vuitton deixada
caure sobre el seient d’un Bentley.
Als vorals de les carreteres pots trobar algunes d’aquestes pèrdues materials. Pot trobar una ovella
o una cabra molt malalta, tant que
podia haver estat un compromís
davant els controls sanitaris i, per
això, la tragueren furtivament d’un
camió on moltes altres anaven cap a
una granja o cap a un escorxador, i la
llançaren com a una deixalla. Poden
ser
gallines
o
pollastres
completament estabornits que, per la
velocitat dels vehicles, han eixit
llançats de les caixes de transport mal
tancades on els havien embotit a
colps. Tota classe d’animals que
Retirada d'un dels cavalls morts a Fornells de la Selva.
s’han convertit en pèrdues materials
de menys o més valor.

2. L’agost passat, un tren matà 9 cavalls a Fornells de la Selva (el Gironés)1. Pel negoci que els
utilitzava, una hípica, només tenien valor vius: eren animals de caràcter tranquil i ensinistrats per a
a ensenyar a muntar els xiquets i xiquetes. L’amo del negoci diu que no tenien un gran valor al
mercat, ni per la seua raça ni per les seues característiques, i que la seua substitució per altres
cavalls com ells no és especialment cara. És complicada, però, perquè els nous esclaus no tindran
eixe ensinistrament ni eixe hàbit a actuar com a objectes de les classes de munta, que els conferia el
seu valor específic. Els nous esclaus hauran d’adquirir aquest valor afegit i això requereix temps, el
que es tradueix en la impossibilitat d’oferir les classes, en diners, en pèrdues materials.
Més pèrdues materials. El tren amb la sang dels cavalls.
La seua presó comptava amb una
tanca electrificada que la separava
de les vies del tren, però alguna
persona obrí la porta de la tanca o
s’oblidà de tancar-la i onze
cavalls, tan tranquils i tan
ensinistrats, aprofitaren per a
fugir. Restaren junts sobre les
vies, a tocar de la tanca, sense
saber que fer amb la seua
llibertat, fins que els envestí un
tren i nou d’ells es convertiren en
objectes que havia que s’havien de
retirar del lloc de l’accident, sense
que, per sort, “provocaren cap
desgràcia personal”. Els dos que
sobrevisqueren continuen sent
objectes de l’hípica.
Els ulls que et miren entre les
reixes dels camions de la mort
només valen el que val la seua
carn.
Centenars, milers d’ulls
que deixaran de veure per a
sempre després de viure l’infern
de la matança de tots els que van
davant, a l’escorxador. Els ulls
dels porcs, amb la seua por i la
seua angoixa, i les seues cares i els
seus
crits.
Camions
gàbia
tombats, envoltats de cossos
immòbils, d’individus que tenen
espasmes i d’altres que caminen
Mont-roig del Camp (2011). Font: PACMA.
plens de sang.
Alguns que
s’arrosseguen, altres que arrosseguen les potes del darrere, com els de l’accident del 2011 a Montroig del Camp (el Baix Camp) que documentà el PACMA2.
O com els de l’accident d’un camió que tombà, fa pocs dies, a les portes de l’escorxador de
Mercazaragoza. Portava a matar 220 víctimes3, i 75 moriren allí mateix. No permeteren que cap
organització animalista poguera intervindre per a socórrer els individus ferits4. Els que, malgrat el
Diari de Girona, 23/08/2013, Nou cavalls moren atropellats per un tren a Fornells,
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/08/23/nou-cavalls-fugits-moren-despres/631900.html
2
Partido Animalista PACMA, 02/06/2011, Las otras víctimas de los accidentes de tráfico,
http://www.pacma.es/n/11395
3
Heraldo de Aragón, 22/11/2013, El accidente de un camión con 220 cerdos corta el acceso a Merzaragoza durante 10
horas,
http://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/zaragoza/2013/11/22/vuelca_camion_con_220_cerdos_e
ntrada_mercazaragoza_257967_301.html
4
TVAnimalista, 26/11/2013, Els santuaris denuncien que els han impedit rescatar les víctimes de l’accident de
Saragossa, http://www.tvanimalista.com/2013/11/26/els-santuaris-denuncien-que-els-han-impedit-rescatar-lesvictimes-de-laccident-de-saragossa/
1

3. seu estat, tenien possibilitats d’arribar vius fins al ganivet del matancer, foren declarats “aptes pel
consum” i acabaren aquell viatge. I els convertiren en coses de forma inqüestionable, en coses que
ensenyar als aparadors de les carnisseries.
Jo mire als ulls dels individus esclaus i estire del fil. No són coses, és l’ús que es fa d’ells el que els
converteix en coses. L’ús que es fa d’ells necessita de justificacions i els tracta com a coses. A la
carretera, entre la sang i els crits, les justificacions es queden nues i sense utilitat. Estire del fil amb
les justificacions nues i sense utilitat, i les porte fins al negoci que depèn de l’ús dels individus
esclaus, que genera les justificacions i que els converteix en guanys o en pèrdues materials.
I, per a que tot s’acabe, els negue la possibilitat dels guanys, per xicotets i col·laterals que siguen.
Per a que tot s’acabe, sóc vegà.