Ahir mataren més animals a la segona i última becerrada cadafalera de la setmana taurina d’Algemesí del 2012. Amb altra gent d’Iniciativa Animalista i Anima’t Folgança, acompanyàrem un equip de La Sexta que intentà prendre imatges del que anava a succeir a la plaça amb joves animals que s’acosten a l’any de vida i que, absolutament aterrits, romanien als corrals...

1. Lacre de sang. Becerrades cadafaleres d’Algemesí.
Ahir mataren més animals a la segona i
última becerrada cadafalera de la setmana
taurina d’Algemesí del 2012. Amb altra
gent d’Iniciativa Animalista1 i Anima’t
Folgança, acompanyàrem un equip de La
Sexta2 que intentà prendre imatges del
que anava a succeir a la plaça amb joves
animals que s’acosten a l’any de vida i que,
absolutament aterrits, romanien als
corrals.
Gent de les penyes cadafaleres d’Algemesí,
“aficionada” a la tauromàquia, és
l’encarregada de protagonitzar aquesta
“festa”.
Festers d’unes determinades
penyes es converteixen en toreros
improvisats que han de matar un dels
vedells de les becerrades. La seua inexperiència amb les
eines de tortura condemna els animals a patir una llarga
i terrible agonia, amb banderilles clavades a qualsevol
part del cos i mil errades a l’hora de clavar l’estoc. Tot
és precedit per les moltes hores d’ingesta d’alcohol que,
lluny de la plaça i en un ambient de festa de veritat al
voltant de les casetes de les penyes, precedeixen
l’actuació com a mantanceres de moltes d’aquestes
persones.
Les hores prèvies estigueren marcades per l’enèsim
intent de l’Ajuntament d’ocultar aquesta salvatjada.
Gent de l’equip d’atenció als mitjans del consistori els
intentà enganyar dient que s’anava a suspendre el
programa d’ahir per amenaça de gota freda, i que
podrien anar hui. La seua intenció era allunyar els
mitjans del que era, com hem dit, l’última becerrada de l’any. Al dia següent, s’haurien trobat amb
una jonegada convencional, i l’exercici de desinformació i manipulació del consistori hauria estat
un èxit. Afortunadament, nosaltres poguérem informar l’equip de La Sexta, que no caigué en la
trampa.
Becerrades a Algemesí 2010. Notícia i vídeo
de
TVA.http://www.tvanimalista.com/2010/09/
26/becerrades-a-albemesi
Els ànims estaven prou encesos. La Comissió Taurina3 afrontava un nou any de crisi i caiguda
lliure dels ingressos per la subhasta de cadafals entre les penyes cadafaleres4 que, per primera
vegada, deixaren tres sense adjudicar. A més, el rebuig a les becerrades ha crescut dins del propi
sector taurí fins al punt que la Comissió evità que la seua eliminació es posara votació, com havien
proposat algunes penyes. A la becerrada del dilluns 24 de setembre, per primera vegada en molt
temps, algunes de les penyes encarregades de torejar els vedells no els mataren a la plaça. Els
animals, ferits amb les banderilles, acabaren a l’escorxador.
Quan alguns membres de les penyes detectaren la càmera, s’acostaren i increparen, insultaren i
fins i tot amenaçaren fins que envoltaren l’objectiu per a evitar la gravació. Entre els seus insults
estaven els de fer servir la mentida i la manipulació, però qui havia mentit descaradament era
enfront, al voltant del balcó de l’Ajuntament, i que intentava manipular evitant que es poguera
http://iniciativaanimalista.cat/
http://www.lasextanoticias.com/inicio
3 És l’òrgan directiu i de representació de l’Associació de penyes cadafaleres d’Algemesí.
4 A Algemesí, la setmana taurina es finança principalment amb la subhasta dels sectors en que es divideix la plaça
quadrada, els cadafals, i que són tants com penyes cadafaleres existeixen. Aquestes competeixen a la subhasta pels
cadafals segons la seua millor o pitjor situació, garanteixen una bestreta pel seu aforament i gestionen lliurement la
venda d’abonaments i entrades, assumint beneficis o pèrdues. Per la seua banda, la Comissió diu ajustar les despeses
(principalment, els cartells de joneguers i jonegueres i la compra dels animals que mataran) al que s’ha ingressat a la
subhasta.
1
2

2. gravar el terrible espectacle de les becerrades eren, precisament, els que insultaven. Els efectes de
l’alcohol tornaven a ser evidents.
Davant la impossibilitat de fer el seu treball, l’equip decidí eixir al carrer i intentar obtindre
opinions i testimonis de la gent que, fora d’unes poques excepcions, es negà a participar. Mentre
m’entrevistaven per a recollir veus del moviment animalista, alguns membres de les penyes
cadafaleres ens increpaven i ens cridaven a cau d’orella. Actuaren amb total impunitat, i la nostra
sensació de perill i percepció de l’amenaça fou constant.
Algunes persones animalistes decidirem romandre al cantó del carrer Muntanya, al davant de la
porta de la plaça, per on anaven a treure els cadàvers dels vedells, a prop del tractor que els
portaria amb la seua pala fins al transport de
l’escorxador (abans, eren esbudellats allí
mateix i deixaven un reguer de sang que
cobria tot el carrer). Ja no podíem fer res,
només veure la nostra impotència en la seua
mirada perduda.
La primera vegada que obriren la porta de la
plaça, veiérem dos cavalls xicotets que
arrossegaven el primer mort. Quan ja eren al
carrer, els homes que els portaven
desenganxaren un i obligaren l’altre a
arrossegar tot el pes per un carrer de
llambordes on relliscava i perdia l’equilibri
contínuament fins que s’aturava esgotat,
malgrat els colps amb la vara. Els carreters
aprofiten per a improvisar una competició de
tir i arrossegament on la gent ha arribar a
veure apostes. Després de sis intents, algú
aturà aquell espectacle i el cavall fou
desenganxat. Mentre, el tractor que podria
haver carregat el cadàver des d’un primer
moment, esperava.
La tauromàquia és un espectacle de tortura
animal integral, desenvolupat per fases
abans, durant i, fins i tot, després de la
matança del bou. El meu pit es buida sempre
que puc veure de prop com sembla que mai
tenen prou, i que poden convertir un vedellet
mort en un pes per a torturar un cavall. La
seua sang a les llambordes semblava lacre
amb el que segellar una fosca i trista història
entestada en repetir-se una i altra vegada.
Mirant, hi havia algunes persones que
m’havien dit que tot plegat era l’essència de
la seua festa de tota la vida per a l’excés
sense regles. Segons em digueren, aquella
taca de sang, aquella marca deixada per la
banya que rascava el terra i que assenyalava
el camí cap a la plaça, lligava la gent a una
setmanai fins i tot 10 dies de disbauxa sense
interrupció, amb ús lliure del carrer i
trobades assegurades mentre corre l’alcohol,
com un pot de mel atrau les mosques.
Preguntí si un festival com el de Benicàssim
o una gran carnaval de final d’estiu no podia
substituir la mort, i em tornaren a repetir

3. que la preferien com a escut, com a assegurança de vida per a la seua festa.
Era un racó desert de persones que rebutgen la violència i la mort com a forma d’entreteniment o,
fins i tot, com a passió a defensar enèrgicament. S’han de construir espais nous que porten aquests
a ocupar el seu lloc en la història, i això és el que estem intentant. La setmana que s’obre un nou
any sense matances a Algemesí per a que nosaltres continuem treballant.