Continuació de "Bous al carrer. L’espai i el temps ocupat”... ... Són les conseqüències i els punts de vista de la part humana d’aquestes trobades forçades, conegudes i repetides. Moltíssimes històries de persones que s'hi troben sense haver estat conscients que es podria produir, com és el cas de les ferides o mortes mentre observen els bous al carrer des d’una barrera que els animals trenquen o salten, o després que entren a sa casa, situada dins de l’espai de linxament. I de les que l’hem patida perquè l’explotació s’entesta en mantindre una activitat que és perillosa també per a tothom, no només per a qui participa voluntària i conscientment en ella. ... També hem de saber veure les conseqüències per a l’altra part, la víctima principal que només vol fugir...

1. de1 3
L’espant de Camarero. Trobades forçades entre víctimes de la tortura taurina.
Continuació de Bous al carrer. L’espai i el temps ocupat 1.
1
Ja he contat que sempre he estat antitaurí i què, malgrat això, he estat davant d’una vaca dels
bous al carrer. He estat perquè m’han posat on mai he volgut estar, com a la vaca.
No recorde l’any, era la primera meitat dels 1990. Trobe que el lloc és molt simbòlic: el carrer de
la Llibertat de Massalfassar (Horta Nord). Tornava a casa amb la BTT des de la Calderona i, com
cada vegada, evitava les carreteres tot el que podia, anant pel mig dels pobles. Venint des de la
carretera de Barcelona, girí enganxat al cantó dels carrers Major i Llibertat, deixant que la
trajectòria de la bici s’obrira cap a la dreta. I, a mig camí del cantó amb el carrer Sant Antoni, per
allí girà la vaca cap a mi. Venia de la plaça de l’Església i va dibuixar una trajectòria contrària a la
meua, enganxada al seu cantó i obrint-se cap a la seua dreta. Frení la bicicleta en sec i ella passà
pel davant meu, mantenint tota la distància que l’amplada del carrer permetia, mentre em mirava
a mi i a la meua samarreta completament roja.
I ja no la torní a veure mai més. Pel barri del Forn d’Albuixec, la megafonia de l’ajuntament
clamava que s’havia escapat la vaca de Massalfassar, i que tothom havia de restar, per seguretat,
a les seues cases. Al dia següent, la notícia de la premsa informava que l’havien matat a trets al
terme de Foios mentre continuava fugint de la mateixa manera que va fer davant meu, evitant la
confrontació i cercant l’enèsim forat com aquell que trobà, contra tot pronòstic, entre les barreres
on l’estaven linxant.
Animalisme CAT, Bous al carrer, l’espai i el temps ocupat, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/06/bous-al-1
carrer-lespai-i-el-temps-ocupat.html?q=L’espai+i+el+temps+ocupat
Camarero, mort després d’escapar i amagar-se 25 dies dels éssers humans.

2. de2 3
Si jo haguera arribat a aquell cantó del carrer Llibertat només 30 segons després, o si la vaca
s’haguera escapat 30 segons abans, s’haurien trobat allí cara a cara, un en front de l’altra com un
obstacle al mig de la seua fugida. No sabem què podria haver passat en aquella trobada que ni
ella ni jo volíem, però és probable que jo haguera acabat sent una “víctima dels bous al carrer” o,
segons els taurins, “una desgràcia inevitable”.
La història de Camarero també compta amb una trobada semblant a Carbajales, el poble de la
Tierra de Alba, a Zamora, on fa més de 400 anys que es perpetra l’Espanto Carbajalino, un
correbous on el linxament dura 3 hores i mitja i al què participen multitud de persones, moltes a
cavall i armades amb piques. Que el bou s’aconseguisca amagar en una zona de vegetació
densa i que s’haja d’eixir al dia següent a matar-lo és altre “al·licient” de la festa, però és també el
que ha fet famós el Camarero, qui ha pogut evitar la seua captura durant 25 dies.
Després de fugir del linxament del 8 de setembre, Camarero romangué ocult a la vista dels
humans fins el 2 d’octubre. L’alcalde de Carbajales, qui encapçalà les partides de recerca ”per
llocs difícils” i completament sorprès perquè el bou continuara pels voltants del poble, pensa que
“pot haver passat pel seu costat i ni tan sols haver-lo vist 2”. Quan tenen l’oportunitat, els bous2
desmenteixen les falòrnies taurines sobre “l’animal que va contra natura” i envesteix a la primera
oportunitat. El salvatge bou de lídia espanyol és un animal que roman immòbil entre els matolls
per a no ser descobert per un humà al que segurament quadruplica en pes.
Eixa madrugada del 2 d’octubre, una veïna de sentí sorolls a la porta de sa casa i isqué pensant
que era un dels cavalls del seu fill, i es trobà amb “alguna cosa negra” cap a la que es pogué
apropar fins que s’adonà que era un bou, que ràpidament fugí en direcció contrària. Així cresqué
la llegenda del Camarero, que només aconseguí escapar de les partides de caça un dia més.
Finalment, fou abatut a trets en un prat per membres de la Guàrdia Civil, mentre fugia dels seus
perseguidors 3.
3
Diuen que s’ha acabat així amb una “situació incòmoda pel veïnatge”, que podria haver passat
alguna cosa si tornava al poble i es trobava amb alguna persona en un carrer sense eixida.
Camarero es queda sense l’indult que anava a demanar l’alcalde del poble on el linxaren, que
pensà en “llançar-lo com a semental al es seues vaques” per a reproduir la seua intel·ligència
“mereixedora d’un homenatge”.
I tornem a aquella trobada de Gestalgar del 2009 4, la mateixa que hem viscut totes i tots els que4
hem tingut eixa experiència i una de les que acabà molt malament. Allí, el bou aconseguí tombar
una tanca mal fixada i, en la seua fugida, es topà amb una persona que no estava participant en
el seu linxament i l’enganxà, provocant-li greus ferides. I, com sempre, el món taurí i les
autoritats que li donen cobertura no tingueren altra resposta que “les coses són així i no es poden
evitar”, i obligaren la víctima a seguir un calvari judicial fins a veure reconegut el seu dret a una
reparació.
Són les conseqüències i els punts de vista de la part humana d’aquestes trobades forçades,
conegudes i repetides. Moltíssimes històries de persones que es s’hi troben sense haver estat
conscients que es podria produir, com és el cas de les ferides o mortes mentre observen els bous
al carrer des d’una barrera que els bous trenquen o salten, o després que entren a sa casa,
situada dins de l’espai de linxament. I de les que l’hem patida perquè l’explotació s’entesta en
mantindre una activitat que és perillosa també per a tothom, no només per a qui participa
voluntària i conscientment en elles.
Ens han deixat molt clar que les víctimes han de donar un pas més enllà i reclamar que les
persones responsables assumisquen les conseqüències penals de les seues accions, de les
ocupacions dels carrers i de les autoritzacions i suports a aquestes ocupacions. En el meu cas,
si em tornara a veure en eixa situació, les exigiria.
La Opinión de Zamora, J.A. Garcia, 03/10/2015, Una vecina de Carbajales tropieza en plena calle con el toro bravo2
desaparecido en el espanto hace 26 días, http://www.laopiniondezamora.es/comarcas/2015/10/03/vecina-carbajales-
tropieza-plena-calle/875035.html
Interbenavente,es, Rebeca Castaño, 03/10/2015, Aparece Camarero, el toro perdido en Carbajales, http://3
interbenavente.es/not/13468/aparece-camarero-el-toro-perdido-en-carbajales-/
Animalisme CAT, 27/01/2015, Bombolla, prioritats i senyes tauricides. Gestalgar i Cullera, http://4
animalismecat.blogspot.com.es/2015/01/bombolla-prioritats-i-senyes-tauricides.html?q=Gestalgar

3. de3 3
També hem de saber veure les conseqüències per a l’altra part, la víctima principal que només vol
fugir. Com el vedell de Borriana 5, que aconseguí viure 3 mesos entre els tarongers, fugint de la5
gent que fugia d’ell, fins que un valent el matà a trets. Com la meua vaqueta de Massalfassar,
que només volia trobar el camí de la Llibertat. Com la del Camarero, el cimarró que s’amagà 20
dies entre esbarzers, garrics i alzines i a qui també acabaren matant perquè mai es pogué allunyar
del tot dels éssers humans que l’havien criat en captivitat.
Elles i ells, primer que ningú, no s’haurien de trobar mai en aquestes situacions.
Animalisme CAT, Vedells. 19/09/2013, Quan el malson de les becerrades d’Algemesí ja és a tocar, http://5
animalismecat.blogspot.com.es/2013/09/vedells-quan-el-malson-de-les.html
Vedell de Borriana (2013). Poruc, amagat entre els tarongers i, finalment, assassinat perquè si.