Dona i ocell. Joan Miró

El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. L’ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
PRIMERA APROXIMACIÓ
2. CONTEXT HISTÒRIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Material i tècnica
- Forma i Tipologia
Dona i ocell
Joan Miró
Mironià / Surrealista
- Cromatisme Textura
- Dimensions
- Localització
1983
Ciment , recobert en part de trencadís de diferents colors
Escultura exempta
Propis dels materials emprats. Rugosa / llisa
Grans dimensions (22 m. d’alçada)
Parc Joan Miró (Barcelona)

2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Finals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco
i la democràcia sembla plenament assentada.
EPOCA
Es un moment de creixement , tan econòmic com demogràfic i d’obertura cap a
l'exterior desprès del llarg període ostracisme i aïllament viscut durant gairebé 40
anys que havia durat la dictadura.
El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europea Miró
realitza Dona i Ocell per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava
preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92.
Aquesta enorme escultura de 22 metres d’alçada , es troba
situada al parc d’en Joan Miró a Barcelona i va ser una de
les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de
l'era democràtica.
L’obra forma part d’un projecte d’en Miró de crear tres
obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat
segons en el medi en que hi arribessin: Per terra, mar o aire

Mural aeroport de Barcelona (aire)
Paviment Pla de l’ós . Rambla de Barcelona (mar)
Dona i ocell (terra: cotxe o tren)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTOR
Joan Miró fill d’una família de tradició artesana, es forma com a pintor a la Llotja de
Barcelona. També desenvoluparà un ample activitat escultòrica i ceramista
Joan Miró ( Barcelona 1893 - 1983 )
Les seves primeres obres mostren influències fauvistes, cubistes i expressionistes.
L’any 1919 viatjà a París on contactà amb el grup dels surrealistes, moviment que
influirà de manera decisiva en la seva obra, tot i que ell no va arribar mai a
incorporar-se formalment a aquest moviment.
Entre 1921 i 1922 Miró realitza “La Masia”, pintura a partir
de la qual Miró inicia el camí cap a l’elaboració d’un
llenguatge sígnic personal.
La seva pintura evolucionà molt ràpidament, allunyant-se
cada cop més de la figuració. La influència de les teories
dels surrealistes el portà a pintar les coses tal com les
sentia, i no com les veia. (Miró pinta com un poeta)

A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació on treballa principalment
escultura i el collage.
Cap de dona
Durant la Guerra Civil Espanyola, la pintura de Joan Miró reflecteix la violència del
conflicte armat.. adquirint un caràcter expressionista
El Segador (1937)
Aidez l’Espagne (1937)

Moment, en en Miró accentuà el seu camí cap a la construcció d’un llenguatge propi i
molt personal.
Un llenguatge, que cada cop girarà més entorn alguns signes concrets: la lluna, la
dona, l’ocell, les estrelles... i amb el que construirà un univers simbòlic, molt personal.
Al 1939, es refugia de la segona guerra mundial en un poble de Normandia on inicia
una sèrie de pintures coneguda com “Constel·lacions”

Al 1950 en Miró s'instal·la a Mallorca, on continuarà elaborant i construint el seu
propi llenguatge, un llenguatge que cada cop es farà més directe, més essencial, i en
el que progressivament anirà eliminant tot el que és accessori.
Un llenguatge que aplicarà a més de la pintura , a l’escultura, la ceràmica i el gravat.
L’or del blau del Cel (1967) Mural del sol (Edifici UNESCO. Paris) 1955-1958

ESTIL
L’obra de Miró presenta un estil marcadament personal que va anar desenvolupant
al llarg de la seva vida.
Però en Miró també desenvolupa
un llenguatge propi per expressar
la seva personal visió de la vida.
En la recerca del seu propi llenguatge Miro presenta influències del surrealisme,
moviment amb el que comparteix part de les seves premisses, com l’automatisme i
especialment la llibertat d’acció que va caracteritzar als artistes d’aquest moviment.
PROPI, MOLT PERSONAL AMB INFLUÈNCIES DEL SURREALISME
Un llenguatge que concretarà
plàsticament mitjançant la creació
i la utilització d’un conjunt de
símbols i signes que fan referència
a l'ésser humà, als animals, a la
vegetació, al cosmos...
És a dir, a la realitat del món que
l’envolta.

Al seu llenguatge, en Miró cerca I 'essencial dels objectes, dels homes, dels
animals de la natura, i el cosmos..
El llenguatge plàstic d’en Miró s’allunya de la representació descriptiva o imitativa
de la realitat
Les seves formes presenten un fort component al·legòric , però mai son abstractes
Amb aquesta representació depurada i simplificada de la realitat, en Mirò crea un
univers propi de signes plàstics ple de simbolisme: ulls ( ésser humà) escales
(infinit, l’evasió) cercles (el Sol, la Terra) vulva (dona) ...

Un primitivisme que li permetia plasmar allò que el considerava con I'únic important
d'aquesta vida: la vida en si mateixa.
En Mirò era un enamorat de la vida, i això és el que volia i va plasmar preferentement
a les seves obres.
Per expressar això, en Miró creà
un llenguatge de formes
simplificades, composicions
sencilles i acolorides amb colors
purs com el roig, el blau, el verd,
el groc, el negre i el blanc.
Les seves produccions mostren
una gran claredat, lluinositat i un
marcat dinamisme.
En suma, les obres d’en Miró
expressen una gran vitalitat.
Miró, com els primitius, captava la vida i I 'expressava plàsticament a través de
colors y de formes molt depurades i despullades de qualsevol element accessori.

Dona i ocell és una escultura exempta
realitzada en formigó i recoberta en part de trencadís de
ceràmica de color: vermell, blau, verd, groc i negre que
aporta a l’escultura la coloració típica mironiana.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
DESCRIPCIÓ
L’escultura de dimensions colossals ( 22 m d’alçada)
presenta una estructura composada per tres elements.
A sobre, i en perpendicular a l’estructura vertical, hi ha
un tub cilíndric lleugerament desviat respecte de l’eix
central que el sosté.
Una estructura vertical de formes arrodonides i evident
aparença fàl·lica que s’aixeca sobre un estany artificial i
que presenta en el fust una marcada incisió negra, que
en forma de vulva encarna la representació de la
feminitat en l’escultura.
Sobre d’aquest una mitja lluna groga de banyes ben
definides corona finalment l’escultura.

El marcat caràcter auster del ciment de textura aspre i rugosa contrasta fortament
amb la brillantor i la polidesa de la ceràmica emprada en el fragments que
apareixen coberts de trencadís de vius colors.
Els materials emprats per la seva realització presenten un marcat contrast, tant de
textura com de color, la qual cosa contribueix de manera clara a incrementar
l’expressivitat i la vitalitat de l’obra.
Un contrast accentuat per la llum, que incideix de forma diferent sobre cada un
d’aquests materials.

Dona i Ocell presenta una composició asimètrica i
oberta.
LA COMPOSICIÓ
L’obra presenta una marcada verticalitat
desenvolupant-se el seu cos principal entorn d’un
eix central que li confereix un gran equilibri i
estabilitat .
Els dos elements (el cilindre i la lluna) que coronen
l’obra trenquen aquesta verticalitat i equilibri al
sustentar-se de forma horitzontal i desplaçats cap
un costat de l'eix entorn del qual es desenvolupa el
cos principal.

L’escultura també presenta multifacialitat , és a dir no està pensada per ser vista
des de un únic punt de vista sinó que potser contemplada des de diferents angles,
la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.

VOLUM
L’obra presenta en general un marcat caràcter
volumètric, potenciat per les seves extraordinàries
dimensions (22 m d’alçada)
L’estructura vertical presenta un caràcter massís i
compacte, que contrasta amb el elements horitzontals
que la coronen: el cilindre i la mitja lluna, que doten a
l’obra en la seva part superior d’una certa lleugeresa.
Una lleugeresa que aquests dos element confereixen a
l’escultura en la seva part superior en raó de:
La seva disposició, lleugerament desviats respecte
a l’eix central, (sensació d’una certa inestabilitat).
Les seves formes: banyes de la lluna, i presencia
del buit en l’interior del cilindre. (penetra l’aire)
Per tant, una obra de volum massís i compacte, dotada
de certa lleugeresa en el seu extrem superior.

SUPERFÍCIES
Dona i ocell presenta en general unes formes arrodonides suaus , les superfícies de
les qual presenta una marcada diversitat de textures.
Així observem como la textura rugosa del formigó contrasta amb la polidesa de les
tessel·les de ceràmica que formen la decoració de trencadís que recobreix certes
parts de l’escultura.
El mateix contrast es dona a nivell cromàtic,
on la grisor cromàtica i l’opacitat del formigó
contrasta vivament amb la diversitat cromàtica
i la lluentor de les tessel·les que formen el
trencadís.
Aquests jocs de contrastos en les superfícies, tant de textura com de cromatisme
doten a l’obra d’una gran expressivitat.

LA LLUM
La llum te una important funció en l’obra: es reflecteix sobre la superfície ceràmica
del trencadís i es absorbida sobre la textura aspre del formigó
Especialment significatiu son els reflexos que l’aigua de l’estany provoca sobre el
cos de l’escultura accentuant de manera significativa la seva vitalitat i dinamisme
Això provoca un conjunt de contrastos i jocs lumínics que confereixen a
l’escultura una gran vitalitat.

Dona i ocell tot i el seu aspecte colossal i voluminós presenta un marcat
dinamisme que doten a l’escultura una accentuada vitalitat.
Varis són els recursos que en Miró utilitza per donar a aquesta escultura
dinamisme i vitalitat:
EL RITME
1.- Predomini absolut de les formes arrodonides en tota l’escultura
2.- Vitalitat i lluentor dels
colors del trencadís: Blau,
groc, vermell ... Uns colors
purs, la vitalitat dels qual
s’accentua pel contrast amb
la sobrietat i opacitat del
formigó. (parts no recobertes)
3.-El ritme ascendent que
presenten les diferents
formes creades amb el
trencadís de colors

5.- Un altre element que contribueix a dotar a l’escultura de ritme i vitalitat és el
marcat caràcter ascendent que presenta el cos principal.
6.- Per últim, també contribueixen a donar
lleugeresa i una sorprenent sensació de
moviment a esta voluminosa estructura de
formigó el joc gravitatori que suggereixen els
elements que coronen l’escultura: El cilindre i
la mitja lluna,
Un joc gravitatori que Miró aconsegueix
situant aquest elements perpendicularment, i
lleugerament desplaçats respecte a l’eix
entorn al qual es desenvolupa l'estructura
vertical.
Amb aquests recursos Miró trenca la simetria
i la verticalitat del cos principal, i acaba dotant
a l’escultura d’un cert caràcter d’inestabilitat.
(moviment)
Resumint: Dona i Ocell presenta un marcat ritme i vitalitat aconseguit per mitja de la predominança
de les formes arrodonides, els contrastos cromàtics i de textura i mitjançant l'oposició de les línies
compositives que conformen la seva estructura.

TRACTAMENT DELS MOTIUS
Dona i Ocell és un exemple clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró.
Les formes dels motius representats presenten un marcat caràcter sintètic i
al·legòric, a través de lo qual en Miró ens vol mostrar l’essencial d’allò representat.
Aquestes formes poden resultar difícils
de reconèixer o identificar per la seva
llunyania amb la forma que presenten a
la realitat, però, en cap cas arriben a
l’abstracció.
Lluna - ocell
Vulva
(feminitat de
l’escultura)
Forma fàlica
(masculinitat
de l’escultura )

Dona i Ocell manifesta una clara voluntat d’eternitat como eterns o intemporals són
el missatge i els valors que en Miró en vols transmetre amb la seva obra.
EL TEMPS
Amb Dona i Ocell Miró ens transmet el seu amor i fascinació per la vida, la vida
entesa en el seu sentit més ampli, com la categoria màxima amb la qual se´ns
mostra i revela la naturalesa.

4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀ ( ICONOGRAFIA )
Malgrat que el títol, Dona i ocell, el primer que suggereix fer una lectura figurativa:
Una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre.
Hem de tenir present que dona Dona i
ocell és sobretot un exemple molt clar
de l’univers iconogràfic desenvolupat
per Joan Miró al llarg de la seva vida
com artista.
Per tant, hem de prestar atenció, al
valor sígnic dels elements representats
Així, amb aquesta escultura el que
veiem és que en Miró estableix una
connexió entre el món masculí (forma
fàl•lica del cos central de l’escultura)
i el món femení, representat en l’obra
per una marcada incisió negre, en una
clara al•lusió al sexe femení. (vulva)

L’escultura esdevé així, un tot hermafrodìtic, que combina elements de genitalitat
femenina i elements fàl·lics i al capdamunt del qual hi ha situat un cilindre, que ha
estat considerat per alguns autors, com la representació sintètica i estilitzada d’un
nadó enfaixat.
Finalment l’escultura és coronada per un ocell,
representat amb la forma de una lluna en quart creixent
Destacar, també com una part de la superfície dels
diferents cossos que integren l’escultura, es troben
recoberts de trencadís de colors típicament mironians
(groc, vermell, blau i verd) dotant-la d’una gran
expressivitat i vitalitat.
Cal remarcar per últim, com la base de l’escultura es situa
sobre un petit llac artificial.

SIGNIFICAT
Partint del fet de que Dona i ocell és un clar exponent del llenguatge i de la
iconografia personals d’en Joan Mirò.
I tot i que el caràcter sintètic i al·legòric del llenguatge
d’en Miró, pot dificultar la interpretació de l’obra
Podríem afirmar que el significat últim de Dona i ocell, és
el de ser “un cant , una exaltació a la vida”. Un aspecte
que de manera recurrent en Miró va tractar a la seves
obres al llarg de tota la seva trajectòria artística.
Per mitjà del seu personal llenguatge sígnic en Miró, ens
presenta una estructura de caràcter hemafrodític, que no
és més que una representació de la dona, tal com ell la
concep: com tot un univers, un generador de vida, i que
per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt
masculí.
En definitiva una estructura, en la que s’expressa una
connexió entre el món femení i el masculí representats
en l’escultura per la marcada incisió negre, en al·lusió al
sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en
al·lusió al món masculí.

Al capdamunt del qual, en Miró, hi situa un cilindre, que segons, alguns autors,
podria suggerir la forma d’un nadó enfaixat., la qual cosa, vendria a reforçar la idea de
la dona com a esser generador de vida.
Aquesta idea de que Dona i ocell és un cant, una
exaltació de la vida, es veu reforçada pel fet que
l’escultura emergeix d’un llac artificial ple d’aigua,
referent inequívoc de vida i fecunditat.
Una imatge de vida, que finalment l’artista corona amb
un ocell, en forma de lluna creixent, un element poètic
amb qual en Miró apropa o connecta la realitat terrenal
humana amb la immensitat del cosmos: el cel i les
estrelles.

Com ja hem comentat anteriorment aquesta escultura forma part d’un conjunt de
tres obres amb les que Miró volia donar la benvinguda als que arriben a Barcelona,
ja sigui per aire, mar o terra.
Per últim, destacar que Dona i ocell, també presenta un significat iconogràfic
relacionat amb un dels pobles més representatius del Mediterrani : Els romans
En el cas de Dona i Ocell per la seva ubicació en un espai a mig camí entre
l’Estació de Sants i la Gran Via , portes d’entrada a la ciutat amb ferrocarril i
carretera respectivament donaria la benvinguda als visitants que arriben a
Barcelona per terra.
I és aquí, on atenen a l’evident forma fàl·lica del cos principal de l’escultura, l’obra
d’en Miró entroncaria amb el costum existent a l'Antiga Roma de gravar un fal·lus
a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven.
A Catalunya hi tenim un exemple d’això a l'entrada
de la ciutat romana d'Empúries.

FUNCIÓ Dona i Ocell presenta varies funcions:
L’escultura es troba ubicada en el Parc de Joan Miró de
Barcelona. Lloc on anteriorment havia estat situat l’antic escorxador de la ciutat,
el qual va ser enderrocat al 1979, per a construir un espai d’oci per a la ciutat.
Estètica i decorativa
Per tant, unes de les seves funcions bàsiques és decorar l’espai urbà,

Però la seva funció no es sols la decoració de l’espai urbà, sinó que va més enllà.
En tant que ordena el teixit
urbà a partir de crear un element significatiu i referent
d’un espai a la ciutat.
Funció urbanística
En tant que, l’escultura
també presenta una vinculació, més o menys directa,
amb la projecció de la ciutat com a destinació
turística.
Funció propagandística
Aquesta, junt amb altres
obres que en Miró creà per ubicar-les en espais
públics, és una mostra de la intenció de l’artista per
apropar l'art contemporani a un públic majoritari.
Funció democratitzadora

5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES)
L’obra de Joan Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la
seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES
Són molts els artistes que, en major o menor mesura, van esdevenir un punt de
referència per en Miró, en la creació del seu propi llenguatge personal.
I entre ells volem destacar a tres:
Artista surrealista del
qual en Miró va rebre l’automatisme...
Andrè MASSON
Un element a partir del qual sorgirà
l'espontaneïtat, l’associació lliure
d’idees i la llibertat creativa que
caracteritza el llenguatge d’en Miró.

Un escultor que realitzà obres amb una forta dimensió poètica,
resultat de la utilització de formes orgàniques i la lliure associació d’idees.
Jean ARP
Tres conceptes que influïren de forma determinant en Miró. Essent provablement
l’artista que més ha influït en algunes de les escultures monumentals d’en Miró.
D’aquest pintor, creador de l'abstracció, en Miró va
adquirir el gust pel color, especialment l'ús dels primaris, i les formes corbades
que evoquen un món microscòpic, i que indirectament també influencià a Miró
en la creació d’alguns dels signes que configuren el seu llenguatge.
Wassily KANDINSKY

Amb aquets arquitecte modernista, aquesta obra d’en Miró,
comparteix l'ús del trencadís com a element ornamental i la utilització de formes
orgàniques procedents de la natura.. Elements presents en gairebé totes les
obres que aquests arquitecte realitzà a la ciutat de Barcelona: Casa Batlló, casa
Milà, La Sagrada Família, el Parc Guell....
Antoni GAUDI
En aquest sentit, fins i tot hi ha algun autor, ha arribat a afirmar que Dona i ocell
és un homenatge a Antoni Gaudí.

ALTRES OBRES
Inerior Holandes ( 1928 ) Dona , ocell i estrella 1942

Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller, 1975

AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 1
INFO 2
INFO 3
VIDEOS

Dona i ocell. Joan Miró

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Dona i ocell. Joan Miró

Similar to Dona i ocell. Joan Miró (20)

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (17)

Dona i ocell. Joan Miró