Art neoclàssic

L’art neoclàssic




  Història de l’Art
IES Serra de Marina
L’art neoclàssic
Context històric general
Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la
burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim.
Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques: les noves
activitats industrials (Revolució Industrial) i comercials les demanen, per
millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de
la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el
sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de
1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament,
sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant
reformes acabarà en revolució (Revolució Francesa). Aquesta nova sensibilitat
té un art, que és el Neoclassicisme.

Nuclis bàsic d’aquest nou estil varen ser les ciutats de Roma i París. La
primera fou el focus principal de recerca dels principis del neoclassicisme. París
el l’adoptà sobretot durant el procés revolucionari i l’imperi de Napoleó.
Aquest estil es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració, i coexistí amb la fi
del Rococó.
Característiques generals

A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als
excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin
racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a
ell és equivalent a “racional”.
Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art
dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga
Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a
implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al
servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei
de l’imperi napoleònic.

L’obra de l’artista neoclàssic s’ha
d’adaptar a les necessitats socials.
Un conjunt de circumstàncies perme-
teren el redescobriment de l’antigui-
tat clàssica: troballes d’Herculà
(1719) I Pompeia (1748). Les
Acadèmies fundades al segle XVIII
subratllaren el valor del classicisme
com art reglamentat, criticant el
Barroc i volent recuperar el “bon
gust”.
Imatges de
Pompeia
Art neoclàssic
Art neoclàssic
Imatges de
Herculano
Art neoclàssic
Winckelmann publicà al 1764 la
                                        seva Història de l’Art Antic, en
                                        un moment al que es buscava la
                                        inspiració en l’Art Clàssic.
                                        Considerà que cada època feia el
                                        seu Art seguint una mateixa
                                        evolució. L’Art Grec el considerà
                                        molt millor que el Romà.
                                        Creia que el pintor i l’escultor
                                        havien d’imitar la realitat però
                                        tambè tenir present les millors
                                        obres de la História, perquè li
                                        servissin de model, establint una
                                        llista, que encara avui usem, i que
                                        són les clàssiques.

                                        Sempre s’havia escrit sobre l’Art
                                        però, amb el Neoclàssic, apareix
                                        el professional de la Història de
                                        l’Art que, ja al XIX començarà a
                                        ensenyar-se a les Universitats.
Johann Joachim Winckelman (1717/1768)
L’art neoclàssic
La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple
artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als
revolucionaris un llenguatge diferent del tot a l’utilitzat
per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia
(rococó).
Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament
als seus interessos polítics.
El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però
es va donar a molts altres països.




Panteó de
París
                                                              Columna   de la Vendôme
L’arquitectura neoclàssica
-Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació.
-Cerca línies simples, basades en els models clàssics.
-Les columnes substituïren els pilars, i els murs es deixaren llisos o amb estuc.
-Predominen els edificis de caràcters públic sobre els religiosos, com mercats,
biblioteques, museus...
-Una obra emblemàtica dels neoclassicisme va ser la Madeleine de Pierre Vignon,
primer temple de la Glòria i després església.
-També construïren grans columnes commemoratives i arcs de triomf.
Porta de Brandemburg (Berlín)


                              No és una simple imitació del món
                              clàssic, sinó una revisió o adaptació
                              d’aquest model al món del segle XIX.

                              Va voler ser un art modern i
Arc de l’Étoile de Chalgrin
                              compromès a la problemàtica del seu
(París). Commemora les
                              temps.
victòries de Napoleó
Museu del Prado


                                             L’academicisme, o la necessitat
                                             d’ajustar-se a les normes
                                             establertes per les acadèmies, va
                                             ser una altra característica de
                                             l’estil neoclàssic.



Capitolio, Washington. Als EE.UU. Va tenir una influència molt gran.
L’escultura neoclàssica
Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del
XVIII.

-Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats.
-Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats
barroques. Predomina l’equilibri i la proporcionalitat. Harmonia.
- El material més utilitzat és el marbre blanc.
-Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de
caràcter pictòric.
-Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i
monuments públics i funeraris.
-Les escultures es conceben amb independència total del marc
arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.
-La base és la imitació de models de l’antiguitat, copiant-los més que
inspirant-se en ells.
-A demés de la monarquia, l’alta noblesa i l’Església, la burgesia serà un nou
client d’aquest art, i preferirà temes més prosaics.
-Els dos principals escultors són: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova.
Bertel Thorvaldsen




                      Jason
Bust d’Alexandre I.
Venus i Les tres Gràcies
Júpiter i Gamínedes


                      Lord Byron
Damià Campeny
(Mataró 1771- Barcelona, 1855) fou un
escultor neoclàssic català.




   Almirall Galceran, Pl. Duc Medinacelli,
   Barcelona

   Lucrècia, Llotja de Mar, Barcelona
La pintura neoclàssica

-Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha
de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)

- L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut,
l’heroisme i que li despertin la moral cívica.

- El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els
grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma
republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).

-Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El
color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten
millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.

-Aplicació de la perspectiva lineal.

- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions
sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que
pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la
claredat compositiva i cromàtica.
Anton Rafael Mengs (1728-1779) va voler aplicar les teories
neoclàssiques a la pintura. Decorà el sostre d’una estança de la villa Albani de
Roma. En el seu Parnaso rebutjà els efectes coloristes de la composició
barroca per crear una pintura basada en la simetria i la raó, on es conjugaven
les formes de l’escultura antigues amb els valors de Rafael.
Resultà una obra freda, sense profunditat, distant, que recorda els relleus
antics.
Antoine-Jean Gros (1771-1835)
Començà en l’estil neoclàssic i desembocà en el romanticisme. Destacà en el
retrat.




                                                Napoleó el 1796
    Madame Pasteur
Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867)

                  Fou deixeble de Groz i David, i seguí el més pur estil
                  acadèmic al començament, trobant també l’esperit romàntic
                  en la seva obra més evolucionada.
                  Retratà a Napoleó i a les classes altes del moment. Un tema
                  que mai abandonà fou el nu femení.
Autoretrat




         La gran odalisca, 1814
Napoleó al seu tron imperial, 1806   Madame Moitessier, 1851
Ingres: El bany, 1808   Ingres: Mademoiselle Rivière
El bany turc, 1862 i La font, 1856
1 of 25

More Related Content

What's hot(20)

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez37K views
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez50.5K views
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
Antonio Núñez35.4K views
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
Antonio Núñez31K views
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Carme Aranda- Mònica Navarro25.6K views
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez23.7K views
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
Carme Aranda- Mònica Navarro39.5K views
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
Antonio Núñez38.3K views
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
Carme Aranda- Mònica Navarro28.9K views
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez55.3K views
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
Carme Aranda- Mònica Navarro23.2K views
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
Antonio Núñez52.8K views
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
Carme Aranda- Mònica Navarro34.5K views
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
Carme Aranda- Mònica Navarro33.2K views
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
Antonio Núñez54.9K views
P.P.RomanticismeP.P.Romanticisme
P.P.Romanticisme
Carme Aranda- Mònica Navarro4.6K views
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
Carme Aranda- Mònica Navarro11.9K views
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
Carme Aranda- Mònica Navarro40.1K views
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
Antonio Núñez52.5K views
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio Núñez37.9K views

Similar to Art neoclàssic(20)

Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
Carme Aranda- Mònica Navarro8.8K views
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
Kristyan Luna Martinez5 views
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
Assumpció Granero21.7K views
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
historialavilaroja968 views
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83803 views
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
ramonagusba4.8K views
El NeoclassicismeEl Neoclassicisme
El Neoclassicisme
munsha.reines5.5K views
Tema 13: Neoclassicisme (1)Tema 13: Neoclassicisme (1)
Tema 13: Neoclassicisme (1)
Ainhoa Gutiérrez Villanueva3K views
NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME
NEOCLASSICISME
Assumpció Granero5.5K views
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
Kristyan Luna Martinez4 views
Art xviiiArt xviii
Art xviii
Eduard Costa453 views
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
Assumpció Granero6.1K views
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83721 views
La pintura romàntica: DelacroixLa pintura romàntica: Delacroix
La pintura romàntica: Delacroix
historialavilaroja555 views
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
Ramon Pujola22.9K views
L'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓL'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓ
L'ART EN TEMPS DE REVOLUCIÓ
monicapj451 views

More from Carme Aranda- Mònica Navarro(20)

Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
Carme Aranda- Mònica Navarro18.2K views
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro10.4K views
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
Carme Aranda- Mònica Navarro24.1K views
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
Carme Aranda- Mònica Navarro31.9K views
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
Carme Aranda- Mònica Navarro69.1K views
Art romànicArt romànic
Art romànic
Carme Aranda- Mònica Navarro10.8K views
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Carme Aranda- Mònica Navarro2.7K views
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Carme Aranda- Mònica Navarro2K views
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
Carme Aranda- Mònica Navarro9.4K views
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
Carme Aranda- Mònica Navarro15.3K views
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
Carme Aranda- Mònica Navarro127.2K views
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
Carme Aranda- Mònica Navarro27.6K views
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Carme Aranda- Mònica Navarro32.7K views
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Carme Aranda- Mònica Navarro8.5K views
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
Carme Aranda- Mònica Navarro7.5K views
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
Carme Aranda- Mònica Navarro9.7K views
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
Carme Aranda- Mònica Navarro4.5K views
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
Carme Aranda- Mònica Navarro6.2K views
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
Carme Aranda- Mònica Navarro27.1K views
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Carme Aranda- Mònica Navarro9.2K views

Recently uploaded(8)

Reflexió personal.pdfReflexió personal.pdf
Reflexió personal.pdf
RaulGomez82256147 views
ELECTRÒNICA ANALÒGICAELECTRÒNICA ANALÒGICA
ELECTRÒNICA ANALÒGICA
Lasilviatecno 8 views
Notícies de la setmana.pdfNotícies de la setmana.pdf
Notícies de la setmana.pdf
RaulGomez82256142 views
Pràctica 1.pdfPràctica 1.pdf
Pràctica 1.pdf
RaulGomez82256124 views
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .pptFIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt
FIGURES RETÒRIQUES 2023-2024 BO .ppt
MARIBEL SOSPEDRA56 views
Avaluar competències sl.pptxAvaluar competències sl.pptx
Avaluar competències sl.pptx
Ramon Grau5 views
PGA 23-24 PGA 23-24
PGA 23-24
zerlaparellada7 views
4 RATLLES DESEMBRE.pdf4 RATLLES DESEMBRE.pdf
4 RATLLES DESEMBRE.pdf
SuperAdmin913 views

Art neoclàssic

  • 1. L’art neoclàssic Història de l’Art IES Serra de Marina
  • 2. L’art neoclàssic Context històric general Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials: la burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques: les noves activitats industrials (Revolució Industrial) i comercials les demanen, per millor desenvolupar-se. El Despotisme il·lustrat va voler conjugar la realitat de la Monarquia Absoluta amb la Il·lustració: reformar la societat sense tocar el sistema polític, millorant diferents aspectes de la realitat social; però, des de 1780, l’Absolutisme es nega al canvi i pretén mantenir-se, desesperadament, sense fer res; això farà que, a França, s’iniciï un moviment que demanant reformes acabarà en revolució (Revolució Francesa). Aquesta nova sensibilitat té un art, que és el Neoclassicisme. Nuclis bàsic d’aquest nou estil varen ser les ciutats de Roma i París. La primera fou el focus principal de recerca dels principis del neoclassicisme. París el l’adoptà sobretot durant el procés revolucionari i l’imperi de Napoleó. Aquest estil es desenvolupà paral·lelament a la Il·lustració, i coexistí amb la fi del Rococó.
  • 3. Característiques generals A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment. Per Winckelmann, aquest requisit es troba en l’art clàssic, que per a ell és equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. A l’antiga Grècia i a la Roma republicana hi troben els valors morals i cívics que aspiren a implantar a la seva societat. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials. Un conjunt de circumstàncies perme- teren el redescobriment de l’antigui- tat clàssica: troballes d’Herculà (1719) I Pompeia (1748). Les Acadèmies fundades al segle XVIII subratllaren el valor del classicisme com art reglamentat, criticant el Barroc i volent recuperar el “bon gust”.
  • 9. Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic, en un moment al que es buscava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la História, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX començarà a ensenyar-se a les Universitats. Johann Joachim Winckelman (1717/1768)
  • 10. L’art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent del tot a l’utilitzat per la monarquia absoluta (barroc) i l’aristocràcia (rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. Panteó de París Columna de la Vendôme
  • 11. L’arquitectura neoclàssica -Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació. -Cerca línies simples, basades en els models clàssics. -Les columnes substituïren els pilars, i els murs es deixaren llisos o amb estuc. -Predominen els edificis de caràcters públic sobre els religiosos, com mercats, biblioteques, museus... -Una obra emblemàtica dels neoclassicisme va ser la Madeleine de Pierre Vignon, primer temple de la Glòria i després església. -També construïren grans columnes commemoratives i arcs de triomf.
  • 12. Porta de Brandemburg (Berlín) No és una simple imitació del món clàssic, sinó una revisió o adaptació d’aquest model al món del segle XIX. Va voler ser un art modern i Arc de l’Étoile de Chalgrin compromès a la problemàtica del seu (París). Commemora les temps. victòries de Napoleó
  • 13. Museu del Prado L’academicisme, o la necessitat d’ajustar-se a les normes establertes per les acadèmies, va ser una altra característica de l’estil neoclàssic. Capitolio, Washington. Als EE.UU. Va tenir una influència molt gran.
  • 14. L’escultura neoclàssica Winckelman exercí gran influència en els escultors de la segona meitat del XVIII. -Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats. -Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats barroques. Predomina l’equilibri i la proporcionalitat. Harmonia. - El material més utilitzat és el marbre blanc. -Als relleus, les figures se situen en un primer pla, renunciant-se als fons de caràcter pictòric. -Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i monuments públics i funeraris. -Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics. -La base és la imitació de models de l’antiguitat, copiant-los més que inspirant-se en ells. -A demés de la monarquia, l’alta noblesa i l’Església, la burgesia serà un nou client d’aquest art, i preferirà temes més prosaics. -Els dos principals escultors són: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova.
  • 15. Bertel Thorvaldsen Jason Bust d’Alexandre I.
  • 16. Venus i Les tres Gràcies
  • 17. Júpiter i Gamínedes Lord Byron
  • 18. Damià Campeny (Mataró 1771- Barcelona, 1855) fou un escultor neoclàssic català. Almirall Galceran, Pl. Duc Medinacelli, Barcelona Lucrècia, Llotja de Mar, Barcelona
  • 19. La pintura neoclàssica -Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot) - L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. - El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David). -Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. -Aplicació de la perspectiva lineal. - El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.
  • 20. Anton Rafael Mengs (1728-1779) va voler aplicar les teories neoclàssiques a la pintura. Decorà el sostre d’una estança de la villa Albani de Roma. En el seu Parnaso rebutjà els efectes coloristes de la composició barroca per crear una pintura basada en la simetria i la raó, on es conjugaven les formes de l’escultura antigues amb els valors de Rafael. Resultà una obra freda, sense profunditat, distant, que recorda els relleus antics.
  • 21. Antoine-Jean Gros (1771-1835) Començà en l’estil neoclàssic i desembocà en el romanticisme. Destacà en el retrat. Napoleó el 1796 Madame Pasteur
  • 22. Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) Fou deixeble de Groz i David, i seguí el més pur estil acadèmic al començament, trobant també l’esperit romàntic en la seva obra més evolucionada. Retratà a Napoleó i a les classes altes del moment. Un tema que mai abandonà fou el nu femení. Autoretrat La gran odalisca, 1814
  • 23. Napoleó al seu tron imperial, 1806 Madame Moitessier, 1851
  • 24. Ingres: El bany, 1808 Ingres: Mademoiselle Rivière
  • 25. El bany turc, 1862 i La font, 1856