Renaixement pintura

1,841 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat d'Història de l'Art

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,841
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
698
Actions
Shares
0
Downloads
88
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Renaixement pintura

  1. 1. Júlia López Valera Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres EL RENAIXEMENT: PINTURA
  2. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Imitació de la natura, pintant les coses tal com són (antecedent Giotto), i emulació a l’antiguitat clàssica. Temàtica: Religiosa (en esglésies i capelles) però carregada d’humanisme i sentit classicista. Apareixen nous temes. Històrics: esdeveniments heroics (pintures commemoratives, paisatge). Mitologia (al·legories que volen destacar valors humans, plasmació de les idees neoplatòniques). Retrats (persones soles, en grup, o bé apareixen els donants), primer el retrat de perfil, després de front. Desapareix el límit entre sagrat i profà. Tècniques: Fresc de grans dimensions. Tremp sobre pla i oli (d’influència flamenca). Suports: Quadre de tela o mur. El llenç pren importància front a paret i fusta.
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS La figura humana és el centre de totes les seves composicions: l’ésser humà com a centre de l’univers i mesura de totes les coses. S’estudia l’anatomia, coneixent les funcions del cos i el procés orgànic del moviment. Representació del nu.  Interès per la figura humana que és naturalista i idealitzada. La major part dels pintors són de la Toscana o bé pinten a Florència. Fan una interpretació científica de la naturalesa, cercant la profunditat, l’expressivitat i el moviment: Ús de la perspectiva lineal: Tres dimensions on només hi ha dues. Consisteix en plasmar línies de fuga que convergeixen en un únic punt de fuga. Els objectes representats redueixen la seva dimensió, proporcionalment, quan s’acosten al punt de fuga, donant sensació de profunditat. També s’utilitza la tècnica de la perspectiva aèria (el teòric de la qual va ser Leon Battista Alberti). Els colors es difuminen quan, teòricament, estan més llunyans.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Amb la llum aconsegueixen mostrar el volum dels objectes. Estudi de la llum, que envolta les figures, donant-li un volum que ocupa espai o crea la unitat ambiental. Predomini de la línia. Les figures es retallen sobre el fons i ocupen el lloc que els correspon dins el joc de la perspectiva lineal. Els colors es supediten a aquest efecte de recreació de l’espai. A més de la visió frontal i del perfil pur, es domina l’escorç. S’apliquen sistemes de proporcions. El cànon, la mesura perfecta del cos humà i la relació proporcional entre totes les seves parts, constitueix la preocupació fonamental de la tècnica artística del Renaixement. Composicions racionals, matemàticament calculades i equilibrades. Esquemes de composició elementals: circumferència, quadrat, triangle.
  5. 5. QUATTROCENTO
  6. 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I) L’antecedent més important és GIOTTO: intenta representar la realitat, naturalisme i introducció del paisatge natural i arquitectònic.
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II) Suposa un trencament conscient amb la pintura gòtica, encara que trobarem elements gòtics fins a la segona meitat del s.XV. Dos punts de partida: 1. Afany per representar la realitat de manera convincent, en tres dimensions (perspectiva), tant les persones com la natura (observació de la natura. 2. Art clàssic: no tenien restes de pintura clàssica però sí escrits descriptius. Apliquen les ides procedents de l’arquitectura i l’escultura: importància de les composicions i el volum, la claredat, l’ideal de bellesa, la proporció, l’harmonia, els cànons... Perspectiva lineal o geomètrica: es situa un espai il·lusori, normalment arquitectònic, que simula un real i on es situa un punt de fuga, fent les mesures més petites a mesura que s’allunyen de la nostra vista i s’apropen al punt de fuga (influència de les matemàtiques).
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III) Antropocentrisme:  Figura humana centre de la representació i principal preocupació.  Estableixen cànons ideals (idealisme) de les mides del cos humà (importància de la teorització i els tractats).  Es tornen a representar figures nues.  Doten a les figures de volum i relleu (major realisme). Influència de la filosofia neoplatònica: el naturalisme o realisme és idealitzat, és a dir, es busca la representació ideal del tema, buscant la bellesa. Importància de la geometria i la matemàtica en general. Es buscarà cada vegada més captar la psicologia dels personatges, però des de la sobrietat expressiva (contenció).
  9. 9. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(IV) El dibuix és un element fonamental: es dibuixen contorns nítids i clars ( de vegades això dóna una aparença plana). Hi ha una preocupació pel volum: a través de la perspectiva, els escorços i els efectes de llum i ombra es dota a les figures de volum. Les gradacions tonals dels colors permeten captar els efectes de llum i ombra que afavoreixen el modelatge i volum de les figures i la naturalitat de les composicions. Els colors són naturals, amb una tendència als tons suaus, pastels, blaus, roses i verds clars, i s’utilitzen amb una gradació tonal.
  10. 10. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(V) La LLUM: 1. Solen ser clares, diàfanes i homogènies. 2. L’alternança de llums i ombres per a modelar volums i crear espais. 3. Es passarà de l’experimentació inicial a una creixent perfecció en l’ús de la llum en la segona meitat del segle.
  11. 11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VI) La COMPOSICIÓ: 1. És un element fonamental i de preocupació. 2. Són coherents, harmòniques i creïbles, normalment basades en figures geomètriques simples (triangles,...). 3. Es busca destacar els efectes visuals mitjançant elements arquitectònics o paisatgístics. 4. El paisatge, sense detallismes, serveix per enquadrar escenes i donar-los una dimensió espacial i les figures es reparteixen ordenament i amb un pla preconcebut. 5. L’obra té unes línies compositives de tensió que ens fa recórrer la imatge en el seu interior. 6. S’introdueix l’anomenada finestra aperta: una finestra oberta que permet veure el paisatge o altra acció de fons.
  12. 12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VII) La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai, dóna lloc a un moviment i dinamisme contingut, però cada vegada major, que té en els escorços l’exemple principals. Cada obra és concebuda com un tot que no depèn de l’exterior. Es tendeix a la unitat i, encara que hi hagi diversos temes, tots poden entrar en la mateixa obra.
  13. 13. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(VIII) La TEMÀTICA: 1. Continua sent predominantment religiosa (frescos de les esglésies o taulers d’altars i oratoris): vida de Crist, verges, sants, Antic Testament. 2. En la pintura profana apareixen nous temes i gèneres: - Retrats: solen de petit format i de perfil. La major seguretat i domini de la perspectiva farà que s’imposin progressivament els retrats de tres quarts i frontals (finals segle). - Les al·legories: representació amb imatges d’idees abstractes. - Els temes mitològics (influència clàssica). - Els paisatges: passaran de format part dels quadres a ser els protagonistes d’alguns d’ells a finals del segle XV.
  14. 14. MASACCIO(I)  És el primer gran mestre de la pintura renaixentista, el que trenca amb la pintura gòtica.  El fort naturalisme de les seves obres enllaça amb Giotto, amb un tractament plàstic i escenogràfic.  La seva amistat amb Brunelleschi i Donatello, es nota a les seves obres: perspectiva lineal, preocupació pel volum, monumentalitat, proporció i harmonia.  És el primer en aplicar la perspectiva lineal, geomètrica o matemàtica: preocupació per crear un espai real i representar la profunditat, les tres dimensions, en una superfícies plana.  Preocupació pel volum: mitjançant els jocs de llum i ombres i la gradació tonal dels colors aconsegueix modelar cossos i vestimentes.
  15. 15. MASACCIO(II)  Li dóna als temes un aspecte natural i realista: tracta de captar la psicologia dels personatges, incorpora paisatges naturals i arquitectònics,...  Les figures tendeixen a la monumentalitat i grandiositat, amb el domini de la massa i el volum (solidesa escultòrica).  El dibuix és bàsic, nítid i clar, però centrant-se en les línies fonamentals i sense entrar en el detallisme.
  16. 16. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(I) LA TRINITAT (1425-1427)
  17. 17. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(II) FRESCOS DE LA CAPELLA BRANCACCI (1426-28)
  18. 18. PRINCIPALS OBRES DE MASACCIO(III) TRIBUT DE LA MONEDA ( 1426-28)
  19. 19. OBRES PRINCIPALS DE MASACCIO(IV) L’EXPULSIÓ D’ADAM I EVA DEL PARADÍS (1426-28)
  20. 20. SANDRO BOTTICELLI (I)  És el pintor més important de l’últim terç de segle, protegit dels Medicci i lligat a la història de Florència.  Implanta un estil més líric, delicat, gràcil, dolç i idealitzat.  Intenta unir el platonisme i el cristianisme i busca expressar les idees i la bellesa ideal.  Naturalisme molt idealitzat.  Bellesa idealitzada i serena, però sempre amb un toc de tristor i melancolia.  Utilització d’un dibuix fluid, molt nítid i clar en què predomina la línia ondulant, que dóna dinamisme a les composicions.  Les composicions són harmonioses, equilibrades i clàssiques.
  21. 21. SANDRO BOTTICELLI (II)  Colors freds que no li serveixen per a modelar el cossos, que tenen tendència a aparèixer plans.  Llum diàfana. Apareixen tons cristal·lins.  Tota la seva obra és una mostra de classicisme idealitzat (tècniques, nus, temes mitològics) i perfeccionisme tècnic.  Temàtica: pintura religiosa, retrats, i temes mitològics i al·legòrics.  Al final de la seva vida (des del 1491) la seva pintura es fa més nerviosa i pessimista, fins i tot convulsiva (decadència de Florència): té una forta càrrega moral i ètica (que ja tenia abans) i es basa en el triomf de la rectitud i la veritat sobre l’obscuritat i la mentida.
  22. 22. OBRES PRINCIPALS DE BOTICCELLI(I) VERGE AMB EL NEN I DOS ÀNGELS (1468-70) RETORN DE JUDITH A BETHÚLIA (1470-72) DESCOBRIMENT DEL CADÀVER D’HOLOFERNES (1470-72) SANT SEBASTIÀ (1474) L’ADORACIÓ DELS REIS MAGS (1475)
  23. 23. PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(II) VERGE DEL MAGNIFICAT (1480-81)
  24. 24. PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(III) LA PRIMAVERA (1480-82)
  25. 25. LA PRIMAVERA (1480-82) PRINCIPALS OBRES DE BOTTICELLI(IV)
  26. 26. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(V) CÀSTIG DELS REBELS QORAHE, DATHAN I ABIRAM (1481-82) PALAS ATENEA DOMANT EL CENTAURE (1482-83) VENUS I MART (1483)RETRAT DE JOVE (CAP AL 1483)
  27. 27. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VI) ANUNCIACIÓ (1489) PIETAT AMB SANT JERÒNIM, SANT PAU I SANT PERE (1426-28)
  28. 28. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VII) EL NAIXEMENT DE VENUS (1482-84)
  29. 29. PRINCIPALS OBRES DE BOTICCELLI(VIII)
  30. 30. CINQUECENTO
  31. 31. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I) Roma serà el nucli. Els tres grans pintors (Leonardo, Rafael i Miquel Àngel), són d’origen florentí, però treballaran sobretot a Roma. Els principals clients seran l’aristocràcia i l’església. Temàtica: es repeteixen temes del Quattrocento, però destaquen més el religiosos, els retrats i el temes cortesans.
  32. 32. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(II) Tècniques i materials: perden importància la pintura al tremp i la taula. Torna a ser molt important la pintura al fresc, i comença a imposar-se l’oli i el llenç. Introducció nova perspectiva per part de Leonardo: la perspectiva aèria, que pretén representar l'atmosfera difuminant els contorns de les figures a mesura que s’allunyen de nosaltres (sfumato). Color i dibuix: el color s’aplica amb una pinzellada més solta. Ja no es dibuixa una línia tan clara i nítida, sinó que la línea que delimita les figures es difumina sota el color.
  33. 33. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(III) Llum: es perfecciona, es fa més dramàtica (veladures, contrasts entre llums i ombres, introducció del clarobscurs als retrats i altres obres,...) Les escenes adquireixen un major naturalisme: profunditat, captació de l’atmosfera, relació entre els personatges..., però un naturalisme idealitzat (neoplatonisme). Les composicions són clares (amb freqüència triangulars) i més dinàmiques amb les figures relacionant-se entre elles i pràcticament sempre es presenta una sola escena a cada obra. Destaquen: Leonardo, Rafael i Miquel Àngel (ja evolucionant cap al manierisme). Posteriorment donaran pas a l’escola veneciana (Giorgione, Tiziano, Veronés, Tintoretto) i al manierisme per una altra (Parmigianino, Correggio, Bronzino).
  34. 34. LEONARDO DA VINCI (I)  És l’home del Renaixement per excel·lència: pintor, artista en general, teòric, enginyer, inventor, ...  Destaca per la introducció de la perspectiva aèria (sfumato), el domini del dibuix (moviment i estudis anatòmics) i el volum, el realisme i l’expressió dels rostres (amables, lluminosos i amb un lleu somriure).  Entre les seves obres cal destacar: l’Anunciació, la Verge de les Roques, l’Últim Sopar, la Gioconda i la Verge, Santa Anna i el nen.
  35. 35. PRINCIPALS OBRES DE LEONARDO DA VINCI (I) L’ANUNCIACIÓ (1472-75) LA VERGE DE LES ROQUES (1483-86 i 1495-1508)LA DAMA DE L’ERMINI (1483-90) L’ÚLTIM SOPAR (1494-98) LA GIOCONDA (1503-05)SANTA ANNA, LA VERGE I EL NEN (1508-10) SANT JOAN BAPTISTA (1513-15)
  36. 36. RAFAEL DE SANZIO(I)  Destaca pel domini del dibuix, l’ús acurat de la perspectiva, l’harmonia, l’equilibri de les grans composicions amb un espai ample i profund i l’ús del color i la llum (clarobscur) als retrats i el tema recurrent de la Verge amb el Nen.  Té un classicisme més pur, utilitzant colors clars i delicats, i llums suaus buscant sempre una expressió amable i dolça als rostres.  Obres importants: Esposalles de la Verge, Madonna del Gran Duc, Madonna de la Cadernera, l’Escola d’Atenes, l’Incendi del Borgo, ... .
  37. 37. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(I) MADONNA DE LA CADERNERA (1505)LES ESPOSALLES DE LA VERGE (1504) RETRAT DE CARDENAL (1510-11)MADONNA DEL GRAN DUC (1504)INCENDI DEL BORGO (1514)LA TRANSFIGURACIÓ (1519) LA FORNARINA (1518) RETRAT DE BALTASAR CASTIGLIONE (1514-15)
  38. 38. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(II) ESCOLA D’ATENES (1509) 1. Plató 2. Aristòtil 3. Sòcrates 4. Xenofont 5. Esquines (o Alcibíades) 6. Alcibíades (o Alexandre) 7. Zenó 8. Epicur 9. Federico Gonzaga 10. Averrois 11. Pitàgores 12. F. M. della Rovere 13. Heràclit 14. Diògenes 15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolemeu 18. Autoretrat de Rafael 19. Retrat de Sodoma
  39. 39. PRINCIPALS OBRES DE RAFAEL DE SANZIO(II) ESCOLA D’ATENES (1509)
  40. 40. MIQUEL ÀNGEL(I)  Partint del classicisme, trenca amb ell, imposant la seva llibertat creativa.  Característiques més important: volumetria, dinamisme i expressivitat. 1. Per aconseguir el volum, posar els cossos en figures forçades. 2. El dinamisme el trobem en la relació entre els personatges , escorços acusats, predomini de les línies corbes i molt de moviment. 3. L’expressivitat la capta en el moviment dels cossos, els gestos i, sobretot en els rostres: la terribilità de les escultures també està present a les pintures.  Tendeix a la monumentalitat, a l’estudi anatòmic, a pintar personatges musculats (grans, física i espiritualment, fins i tot en el cas de les figures femenines). No té interés en el paisatge.
  41. 41. MIQUEL ÀNGEL(II)  La base de la seva pintura està en el dibuix, especialment en el dibuix anatòmic de les figures: és un dibuix clar i potent (molt visible), molt ben dominat.  Colors: brillants, forts i lluminosos, destacant els verd i violats.  Les composicions són variades i es compliquen (línies corbes, diagonals i ascendents), enquadrant les seves obres en grandioses simulacions arquitectòniques.
  42. 42. MIQUEL ÀNGEL(III)  Temes: religiosos perquè són encàrrecs dels papes, amb referències mitològiques i una gran importància de les figures nues.  Busca captar la idea a què fa referència cada personatge, més que no la realitat.  Obres més importants: Tondo Doni, Volta de la Capella Sixtina i Capçalera de la Capella Sixtina. TONDO DONI (1506)
  43. 43. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(II) VOLTA DE LA CAPELLA SIXTINA (1508-12)
  44. 44. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(II) DÉU CREANT EL SOL, LA LLUNA I ELS PLANETES (1508-12)CREACIÓ D’ADAM (1508-12)
  45. 45. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(III) SEPARACIÓ DE LA LLUM I LES TENEBRES (1508-12)CREACIÓ D’EVA (1508-12)
  46. 46. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(IV) SEPARACIÓ DE LES AIGÜES I LA TERRA (1508-12)PECAT I EXPULSIÓ DEL PARADÍS (1508-12)
  47. 47. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(V) CAPÇALERA DE LA CAPELLA SIXTINA (1537-41)
  48. 48. PRINCIPALS OBRES DE MIQUEL ÀNGEL(VI) CAPELLA PAULINA: CONVERSIÓ DE SANT PAU (1542-50)CAPELLA PAULINA: CRUCIFIXIÓ DE SANT PERE (1546-50)

×