Material per a l'assignatura d'Història de l'Art de Segon de Batxillerat. M. Victòria Almuni

1. El naixement de Venus. Sandro Botticelli
Exemple de comentari 2on de batxillerat. Institut La Sénia
M. Victòria Almuni

2. LÍNIA I COLOR
Predomina la línia per sobre del color.
És, per tant, una obra dibuixística i molt
detallista (es veu al vestit de la Primavera
i a les fulles dels arbres). Les línies
corbes, sinuoses, són les predominants.
Podem observar una certa gradació de
tonalitats, sempre al servei de la línia.
Els colors són vius, el conjunt posseeix
una suau calidesa, pròpia d’un ambient
primaveral. Els colors són naturals, i
busquen l’harmonia entre tots els
elements de l’obra. Podem observar
molta varietat cromàtica, amb
predomini dels ocres, blaus i rojos, tots
amb una funció concreta. El blau del cel
està al servei de la composició (dóna
sensació de profunditat). A primer terme
predominen els colors càlids, fet que
contribueix a apropar les figures a
l’espectador. La imatge d’Eolo és més
fosca que les altres, i ens recorda la
tradició medieval en la que l’home se
representava més fosc que la dona.

3. FORMES
Les formes són volumètriques, però la poca
gradació de tonalitats dóna una certa sensació de
planimetria (com a la imatge de Venus). Destaca el
contrast amb el cos de la Primavera, amb més
volum.
El tractament de l’anatomia és idealitzat i
proporcionat. El cos de Venus té algunes
imperfeccions (muscles, braços llargs...), però la
intenció és representar les figures de manera
realista.

4. LLUM
El tractament de la llum és artificial, i omple la pintura sense indicar d’on prové. Les figures
s’il·luminen quasi uniformement; només un lleugeríssim enfosquiment del to al cantó esquerre
de les figures, revela una tímida focalitat. La llum ve de diferents llocs, és intel·lectualitzada
(passada pel filtre de la raó i dels interessos del pintor), al servei de la claredat compositiva.
L’efecte general és que les figures sembla que tinguin llum pròpia. Facilita la lectura i la
composició de l’obra.

5. COMPOSICIÓ
Tancada, simètrica, triangular i superficial.
Equilibri entre les línies generals de la composició. En conjunt, la composició és triangular, on el cap de Venus
és el vèrtex. Aquest fet aporta estabilitat. Botticelli té un evident interès per les proporcions encara que Venus
té el braç molt llarg i el cap menut. La col·locació de la línia de l’horitzó ens intenta mostra una perspectiva
lineal de l’obra. La línea de la costa també ajuda. Les figures estan concentrades entre elles mateixes
(composició tancada). L’eix compositiu és vertical representat per la Venus, situada al centre.
Les figures estan ben relacionades entre elles i amb l’entorn. L’escena és creïble, malgrat que les figures de
Venus i la Primavera semblen gravitar, amb els peus de puntetes.

6. MOVIMENT / RITME
L’obra dona sensació de moviment. Es basa en l’efecte del vent sobre els cossos i objectes. Els cabells de la
Venus, el mantell de la primavera, les flors volant estan sent agitats per la bufada dels Zèfirs, aconseguint donar
un punt de verisme a l’escena. Les ones ajuden a donar sensació de que Venus s’apropa. Hi ha ritme suau,
tranquil, al servei de l’equilibri general.
Les figures de la dreta de Venus són les que donen més idea de moviment. Les robes reforcen la sensació de
que estan volant.

7. EXPRESSIONS
Les expressions són idealitzades. La Venus és una visió platònica (molt present en els pintors renaixentistes)
que ens la vol mostrar com a un ésser innocent, perfecte, aïllat per l’expressió absorta del rostre. Els rostres
femenins són suaus i dolços. Reforça l’efecte la posició delicada de mans i peus, els llargs cabells femenins...

8. TEMPS
Busca ser una obra atemporal (no fa referència a un moment real), però té elements de temporalitat: el mantó
que la vol tapar, la bufada d’Eol·lo, el cabell onejant, les ones que es mouen...

9. RELACIÓ AMB L’ESTIL DE L’ÈPOCA
Pertany al Renaixement del
Quattrocento, amb una forta influència
de la tradició gòtica.
Incorpora els avenços formals del
Renaixement: voluntat de realisme, cura
per les proporcions, gust per la
representació del nu, situació dels
personatges en un entorn real,
representació de moviments naturals...
La influència gòtica s’adverteix en elements com el linialisme,
el fet que a la composició superficial hi manca cert interès per
la perspectiva. També la relativa planimetria del cos de Venus i
les limitacions en el treball de la seua anatomia.
Se tracta d’un tema mitològic en què el pintor cerca la bellesa
ideal en la representació de Venus com una escultura clàssica
i inspirat en l’estàtua de l’Afrodita púdica. L’autor barreja
d’una manera molt subtil i equilibrada l’herència gotitzant
amb la bellesa clàssica.

10. RELACIÓ AMB LA BIOGRAFIA DE L’AUTOR:
Botticelli va viure al llarg de la segona meitat del segle XV. Va
iniciar la seua formació com a orfebre, fet que va influir en
aspectes com el detallisme de les seues obres. Com a pintor
representa el pas definitiu des del Gòtic al Renaixement. Per
això les seues obres tenen elements dels dos estils.
Botticelli va pintar esta obra en la seua maduresa, per a un
dels membres de la família Mèdici, cosí de Llorenç el
Magnífic. En este moment, era ja un pintor reconegut a
Florència, ciutat on s’havia format al taller De Filippo Lippi.
Quan va pintar esta obra havia acabat de tornar d’un viatge
a Roma on va ser cridat pel papa Sixte IV per a participar en
la pintura de la part baixa de la capella Sixtina, a Sant Pere
del Vaticà.
En tornar de Roma, va encetar una dècada molt activa en la
qual va treballar força els temes mitològics. En les obres
d’esta època s’adverteix la influència dels humanistes del
cercle de Llorenç el Magnífic i de la filosofia neoplatònica. La
fama d’este grup d’obres mitològiques ha estat tant gran
que ha relegat les religioses a un segon terme. És
l’introductor del tema mitològic al Renaixement, del qual
esta obra n’és molt representativa.
En general l’obra del Naixement de Venus encaixa molt bé
dins de les característiques formals del pintor. Destaca el
tractament dels rostres femenins, dolços i amb cabells
arrissats i llargs. Botticelli els representa de la mateixa
manera a totes les obres.

11. Madonna del Magnificat
(Galeria dels Uffizi)

12. La Primavera (Galeria dels Uffici)

13. La calumnia (Galeria dels Uffici)

14. Retrat pòstum de Simonetta Vespucci
Retrat anònim

15. CONTEXT HISTÒRIC
GENERAL: Segle XV a Itàlia
IMMEDIAT: regal de noces fet per Llorenç el Magnífic a un cosí ( excusa per
parlar del mecenatge i de les famílies burgeses de les repúbliques italianes)

16. ICONOGRAFIA:
Es basa en fonts literàries clàssiques,
concretament de la mitologia grega.
L’escena representa la deessa Venus sortint del
mar, damunt una petxina. Està nua, en actitud
pudorosa, cobrint-se el cos amb les mans i els
cabells.
A la dreta de Venus, dos figures que s’apropen
voltant representen a Zèfir o Eol·lo i l’Aurora. El
primer és el vent del nord, que alena i
espargeix flors per l’aire. Tots dos personatges
es representen també nus, envoltats per un
mantell blau, color propi dels personatges
celestials.
A l’esquerra de la composició hi ha una jove,
vestida, que espera a Venus a la costa i la vol
tapar amb un mantell. Es tracta d’una divinitat
de les estacions, concretament de l’Hora
primaveral.

17. ICONOLOGIA O SIMBOLISME
La pintura és una al·legoria del naixement de la
deessa de l’amor, que segons la interpretació
mitològica que feien els renaixentistes va nàixer pura
de l’escuma del mar en ser tallats els testicles del seu
pare Urà per Cronos, el temps. Vol simbolitzar el
regnat de Venus, la Bellesa, sobre la Terra. Té una
clara influència de les teories neoplatòniques
imperants en aquest moment entre els cercles
intel·lectuals. Venus, nua perquè és innocent, arriba a
la Terra i la Primavera la vol protegir dels vicis i les
maldats humanes tapant-la amb un mantell.
Aquest quadre pot interpretar-se com una al·legoria
de l’adveniment de la Bellesa al món, un sentiment
que meravellava a aquestes persones.
Una segona interpretació d’esta representació de la
Venus púdica -és a dir, concebuda sense acte sexual-
estaria relacionada molt directament amb la creença
cristiana de la puresa de la Verge Maria, que va
concebre Jesucrist de l’Esperit Sant. La Venus, d’esta
manera, s’entén com a símbol o paral·lel de la Verge.
Cal recordar que la mentalitat dels renaixentistes, si
bé innovadora en molts aspectes, continuava sent una
societat profundament cristiana, on la pràctica de la
religió estava dins d’allò quotidià. Pal·lesa doncs, una
coexistència de fonts culturals diverses.

18. FUNCIÓ I RELACIÓ FORMA/FUNCIÓ
Este quadre és una obra destinada a un receptor
intel·lectual – Llorenç de Pierfrancesco-, que, de
segur, va saber apreciar l’obsequi que li feia el seu cosí
Llorenç de Mèdici.
Tenia una funció decorativa i a la vegada simbòlica.
Botticelli la va saber reunir els nous gustos estètics i
una temàtica dotar d’una gran complexitat que
combina la tradició cristiana i la pagana.

19. VALORACIÓ FINAL
Botticelli es va inspirar en les figures de l’antiguitat,
com la Venus Capitolina, que va poder contemplar en
col·leccions privades dels nobles florentins.
El gran pintor florentí va gaudir d’un extraordinari èxit
en vida, per bé que va ser una mica oblidat i eclipsat
per les figures de Miquel Àngel i Leonardo.
Al segle XIX la seua obra va ser recuperada i valorada
novament com es mereixia. L’obra de Botticelli va
exercir una profunda influència, a més d’altres artistes
del Quattrocento, especialment sobre els
Prerafaelites.
Al naixement de Venus va saber representar d’una
manera molt clara els valors estètics del cercle de
burgesos i intel·lectuals humanistes florentins.
Representa molt bé la mentalitat renaixentista que
busca conciliar raó i fe.
És d’altra banda, el primer nu femení en pintura fet en
època renaixentista seguint els paràmetres de l’art
clàssic.