1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2 Núria Alart [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Abril 2009

2. ÍNDEX Què entenem per competència? 2. De quina manera podem ensenyar i/o aprendre? 3. Quines activitats són competencials? 4. De quina manera podem avaluar?

3. 1. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què

4. Què hem d’entendre per competència? “ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. Generalitat de Catalunya 2004

5. Per què hem de parlar de competències? Irrupció de les TIC (internet) Canvis en l´economia global Consolidació de sistemes democràtics Creixement exponencial del coneixement Ràpida obsolescència. Els canvis i transformacions de la societat anomenada de la informació i el coneixement com ara:

6. Vivim en societat. Aprenem interactuant

7. És la que mobilitza adequadament determinats coneixements, habilitats, estratègies ... de manera integrada per resoldre eficaçment els problemes, les necessitats que li genera una situació determinada en contextos concrets. Té la capacitat de construir en cada situació un projecte d’acció. Té la capacitat de comprendre, reflexionar ... Disposa d’ uns sabers suficients, potents i eficaços i d’un saber fer. PERSONA COMPETENT

8. Què vol dir ser competent?

9. Natació Ciclisme EXEMPLES Necessitem uns procediments (tècniques) Exercici de papallona, crol,… Exercicis d’equilibri amb cons,.. Necessitem unes habilitats ( saber fer) Coordinació, força, resistència, equilibri, Les habilitats s’aprenen gràcies als procediments

10. 2. DE QUINA MANERA PODEM ENSENYAR I/O APRENDRE?

11. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions (reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes

12. Les endorfines ( endògen = interior) que segreguem són les principals responsables de multitud d’estats d’ànim = felicitat. Hem d’intentar identificar totes aquelles situacions que les generin per a un millor aprenentatge. (J.M. Gaona)

13. Exemple: Csikszentmihalyi (psicòleg americà ) els corredors assoleixen un estat d’elevació anímica, per: 1. Tenir un objectiu com: guanyar la cursa, participar o bé acabar-la. 2. Concentrar-se al màxim. 3. Gaudir d’allò que s’està fent, admirar el paisatge, la natura, el sol, l’aire pur,… L’exercici per si sol millorarà el nostre estat d’ànim sempre que la pràctica ens sigui motivadora i ens agradi. Pot ser: el ball, salsa, hip-hop, tennis, futbol, .... L’augment d’exercici genera efectes positius sobre la capacitat de comprendre, especialment a la facultat memorística, a la rapidesa de reacció i a l’agilitat intel·lectual. (JM Gaona) Altres formes de produir endorfines: l’alimentació, la música, el massatge, .. COGNICIÓ EMOCIÓ

14. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho …

15. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR Captar l’atenció de l’alumnat. Fer que l’alumnat s’interessi de veritat Despertar la seva curiositat Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu) MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.

16. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: Tasques variades: treball per projectes Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

17. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors , habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS EDUCACIÓ EMOCIONAL INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

18. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES PER A L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Per una prenentatge multinivell i/o multimodal Múltiples propostes de presentació de la informació. Auditiva, visual i/o kinestèsica Múltiples propostes de tasques Múltiples maneres d’implicació de l’alumnat Múltiples maneres d’avaluació

19. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) Coneixement de les pròpies emocions - Capacitat de controlar-les. - Capacitat d’automotivar-se Reconeixement de les emocions alienes - Control de les relacions TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES HOWARD GARDNER INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL INTEL·LIGÈNCIA

20. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres

21. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB

22. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge

23. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner

24. Factors que intervenen en l’aprenentatge ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS Capacitats mentals: depenen de les IM Capacitats per actuar i fer Afectivitat Motivació Interès Conceptes a aprendre SER PENSAR FER SABER COMPETÈNCIA APRENENTATGE SOCIALS Empatia, assertivitat

25. Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %

26. Processos mentals d’ordre superior Identificar Coneixement Enumerar Classificar Comprensió Explicar Calcular Aplicació Usar Compara Anàlisi Elegir Crear Síntesi Contrastar Avaluació Justificar Taxonomia de Bloom Competències Bàsiques Prendre decisions

27. El nou currículum tracta de donar resposta als nous reptes que l´educació té plantejats en el marc del segle XXI Un currículum per a l’adquisició de les competències bàsiques Alumnes del segle XXI, docents del segle XX i centres pensats al segle XIX.

28. Disseny del nou currículum S’entén per competència la capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers Currículum: S’entén per currículum el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.

29. Ref: Roser Canals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual COMPETÈN CIES COMUNICA TIVES 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈN CIES PERSONALS 5. Competència d’aprendre a aprendre 8. Competència social i ciutadana 4. Competència matemàtica 3. Tractament de la informació i competència digital COMPETÈN CIES METODOLÒGIQUES 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 2. Competències artística i audiovisual COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

30. Les CCBB es basen en: Integració dels continguts Enfocament globalitzador Renovació metodològica Competències docents Sistema d’avaluació

31. EXEMPLES Contingut de socials: Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància. Contingut de llengua: Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,…. Integració dels continguts

32. Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.

33. Renovació metodològica Treball individual Transmissió i reproducció del coneixement Contestar Escoltar Copiar Ref: R.Canals

34. Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció compartida del coneixement

35. Competències docents Treball en grup Dominar les noves eines de gestió del coneixement. Posar en pràctica les TIC. Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar. A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació” Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna. Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències.

36. EL CONTEXT A LES CCBB Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Fem un telenotícies: llengües, ciències, matemàtiques, música,... El context és el centre del treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi ”, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” Què volem estudia? Per què? El context forma part de l’educació de l’alumne. Tot gira al seu voltant. El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del contingut disciplinar. Globalment. El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors. No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada dels continguts: cal sistematitzar les tècniques i els procediments . Canvi climàtic al nostre entorn proper Ref: Departament d’Educació 2009

37. Connecten els continguts amb la realitat . Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta. Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”. Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts . Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi. Reals Els continguts ha de ser: Rellevants Coherents Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?

38. Implicacions metodològiques La verbalització : indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament. La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe. L’experimentació i el treball pràctic . L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball. Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees. Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic. Ref: Departament d’Educació 2009

39. Criteris per a la selecció de contextos Ref: Departament d’Educació 8) La significació cultural, històrica, ideològica. No hi ha temes neutres. 7) La interdisciplinarietat. A quines àrees disciplinaries correspon el context? 6) Riquesa i densitat dels continguts implicats. Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps. 5) Recursos i metodologies implicades. Possibilitat de treballs pràctics o experimentals, ús de les TIC... Possibilitat de treball en grup, ... 4) El grau de dificultat. Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat. 3) L’interès de l’alumnat. Interessos induïts Interessos immediats Interessos profunds 2) Criteri epistemològic. Necessitat autèntica dels continguts. Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals. L’experiència didàctica. La pròpia i la dels altres Hi ha materials escrits i experimentats?

40. Quines activitats són competencials? WEBQUEST: Fem un telenotíces CACERES DEL TRESOR: Valors PBL (Aprenentatge basat en problemes): Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunya PROJECTES a l’AA: Sant Jordi

41. PBL: Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunya http://www.slideshare.net/nalart/pbl-visita-cosins-catalunya Plantejament del problema. Identificació de coneixements previs, necessitats, recursos i accions que calen per resoldre el problema, Organització del procés Planificació de les fases i seqüenciació de les accions. Desenvolupament i regulació del procés per trobar respostes o explicacions (realització de les accions, localització i selecció de la informació) Formulació d’una resposta. Justificació (ús de la informació, aplicació del coneixement)

42. PBL: Ens visiten els nostres cosins i volen conèixer Catalunya http://www.slideshare.net/nalart/pbl-visita-cosins-catalunya El valor d’aquesta estratègia està en què reprodueix els passos que se segueixen en processos d’aprenentatge informal, aquelles que realitzem tots nosaltres quan aprenem autònomament al marge de l’escola Els coneixements s’adquireixren al llarg del procés de resolució del problema i prenen sentit en el context de l’activitat que es realitza

43. 4. De quina manera podem avaluar? Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge): Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixements Constatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge) Caràcter formatiu , regulador i orientador del procés educatiu Els referents seran l'assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees

44. MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA Observació del professor/a Elaboració de projectes Experiments Demostracions Productes escrits Recerques Debats Revisió i discusió de documents Observació directa de l’aplicació dels coneixements Valoració del treball fet Autoavaluació Rúbrica d’avaluació Examen oral Valoració del dossier Portfoli

45. AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben

46. QUÈ CAL FER??? Partir de situacions-problema que simulen contextos reals. Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions, Canviar l’avaluació Exemples: Apunts de classe. Dossier de treball. Autoavaluacions Diaris de classe. Observacions. Rúbriques. Portfoli ….

47. FONTS EMPRADES ALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat . Col·lecció Pau Vila.(UB) ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències . WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit. Edu21 ALART,N I RUAIX, J: (2008): Recursos TIC per a la tutoria en l’educació secundària: una visió pràctica a partir de la multiplicitat d’intel·ligències dels alumnes. UOC ALART, N: www.xtec.cat/~nalart ALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalart ALART, N: vídeos: http ://www.youtube.com/nuriaalart CANALS, R: Desplegament del curriculum per competències . 2008 GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro . Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums . 2008 SANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències . 2008 ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències . Graó. Barcelona. 2007