Diversitat IM

4,164 views

Published on

Atenció a la diversitat i les Intel·ligències Múltiples

Published in: Education, Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,164
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
181
Actions
Shares
0
Downloads
149
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Diversitat IM

    1. 1. GRANOLLERS 17 de març de 2009. Núria Alart I N T E L . L I G È N C I E S M Ú L T I P L E S ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
    2. 2. Presentació Mestra d’Educació Infantil. Mestra d’Educació Primària. Especialitats: E. Musical, E. Física… Llicenciada en Psicopedagogia. Especialitat: Atenció a la Diversitat, … Formadora del Departament d’Educació: Competències Bàsiques i tutoria d’ESO Formadora del Projecte Espurna Coordinadora del grup GRAIM (Grup de recerca en aplicacions de les Intel·ligències Múltiples) ICE. Universitat de Barcelona Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest. Professora d’Aules d’Acollida de secundària. Pàgina personal: www.xtec.cat/~nalart Bloc: http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/ Presentacions: http://www.slideshare.net/nalart Vídeos: http://www.youtube.com/nuriaalart Pàgina en construcció : http://sites.google.com/site/nuriaalart/
    3. 3. ÍNDEX 3. Aspectes comuns entre les Intel·ligències Múltiples i les competències bàsiques 2. La teoria de les Intel·ligències Múltiples i la seva aplicació a l'aula. 1. L'atenció a la diversitat a l'aula. http://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY&feature=channel_page
    4. 4. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT TOT L’ALUMNAT ÉS DIFERENT Molt Ràpid Amb dificultats Lent Físiques Sensorials Emocionals Cognitives A LES NOSTRES AULES APRENEM MINUSVALIES Poc
    5. 5. Intel.ligències Estils i ritmes Interessos Cultures Situació social Diversitat TOTS SOM DIVERSOS La diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésser humà.
    6. 6. UNESCO (2001) Plantejà “nou regles d’or de la inclusió: <ul><li>Incloure a tot l’alumnat </li></ul><ul><li>Comunicar-se eficaçment a l’aula </li></ul><ul><li>Eliminar barreres d’aprenentatge i participació a l’aula </li></ul><ul><li>Planificar les classes (UD) de manera que resultin més efectives per a tothom (accessibilitat al currículum de l’aula) </li></ul><ul><li>Planificar individualment l’accés al currículum de l’aula (PI) </li></ul><ul><li>Utilitzar suports específics(ajuts tècnics,) i generals a l’aula. </li></ul><ul><li>Controlar el comportament de tot l’alumnat a l’aula </li></ul><ul><li>Treballar en col·laboració a l’aula </li></ul>
    7. 7. UNESCO (2001) <ul><li>La 4ª regla d’or es refereix a la recomanació de planificar les classes (UD), el treball a l’aula per a tot l’alumnat. </li></ul><ul><li>Pensar els objectius per tot l’alumnat de l’aula i per altres (PI) </li></ul><ul><li>Adaptar la classe i la feina d’acord amb les seves habilitats, interessos i motivació. Una mateixa aula pot està treballant a diferents nivells. </li></ul><ul><li>Intervenir activament a les activitats. Aprendre fent. </li></ul><ul><li>Veure i tocar els objectes per aprendre millor </li></ul><ul><li>Fer servir suports visuals, auditius, fotografies, dibuixos,… </li></ul><ul><li>Fer un llistat de paraules clau de la sessió. </li></ul><ul><li>Preparar materials i exercicis que després es podran compartir. </li></ul><ul><li>Treballar en grups cooperatius. </li></ul>
    8. 8. Un centre inclusiu treballa la diversitat…. Aprenentatge cooperatiu Planificació individual Docència compartida Resolució col.laborativa de conflictes Educació socioemocional
    9. 9. L’escola inclusiva L’única manera de fer possible aules inclusives , en las quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents , és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa Pere Pujolàs (2008)
    10. 10. Escola inclusiva Inclusió escolar Aprenentatge cooperatiu Una escola i una aula inclusiva Acull a tothom No rebutja ningú Tothom té dret a anar-hi Sense distinció de la discapacitat L’origen cultural o qualsevol altra diferència Poder-hi aprendre amb els seus companys/es
    11. 11. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E
    12. 12. Aplicació pràctica de les Intel·ligències Múltiples <ul><li>Reconeixement de la diversitat cognitiva </li></ul><ul><li>Educació equilibrada de les diferents intel·ligències </li></ul><ul><li>Promoció explícita de les experiències cristal·litzants (projecte de màxims, valoració de mèrits... ) </li></ul><ul><li>Projectes personalitzats (implicació amb objectius) </li></ul><ul><li>Exercici de responsabilitats + treball en equip </li></ul><ul><li>Diversificació dels estils d’aprenentatge (Input i output. </li></ul><ul><li>Avaluació diversificada i orientada a la productivitat: portfoli. </li></ul>
    13. 13. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. </li></ul>Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
    14. 14. H. Gardner va oferir al món el resultat de la seva investigació sobre la psicobiologia de l`ésser humà Currículum escolar Model per a ser utiltzat a les aules NO VA DISSENYAR UN NOU: Crear i desenvolupar la teoria de les IM
    15. 15. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS? MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
    16. 16. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris: <ul><li>Tenir una localització definida en el cervell. </li></ul><ul><li>Posseir un sistema simbòlic i representatiu. </li></ul><ul><li>Ser observable en grups de població. </li></ul><ul><li>Evolucionar de manera independent i pròpia </li></ul>
    17. 17. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. </li></ul><ul><li>Es combinen de forma única en cada ésser humà. </li></ul><ul><li>Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. </li></ul>
    18. 18. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres
    19. 19. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>emocions </li></ul><ul><li>- Capacitat de controlar-les. </li></ul><ul><li>- Capacitat d’automotivar-se </li></ul><ul><li>Reconeixement de les </li></ul><ul><li>emocions alienes </li></ul><ul><li>- Control de les relacions </li></ul>
    20. 20. Dos tipus d’intel·ligències <ul><li>Intel·ligència làser : intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar. </li></ul><ul><li>2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre . </li></ul>
    21. 21. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM <ul><li>EXPERIÈNCIES </li></ul><ul><li>CRISTAL·LITZANTS </li></ul><ul><li>Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona. </li></ul><ul><li>(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) </li></ul><ul><li>EXPERIÈNCIES PARALITZANTS </li></ul><ul><li>Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. </li></ul><ul><li>(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) </li></ul>Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner
    22. 22. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner Ref: Àlex Sala
    23. 23. Què hem d’entendre per competències? <ul><li>“ La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”. </li></ul><ul><li>Generalitat de Catalunya 2004 </li></ul>
    24. 24. Què vol dir ser competent?
    25. 25. Factors que intervenen en l’aprenentatge ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS Capacitats mentals: depenen de les IM Capacitats per actuar i fer Afectivitat Motivació Interès Conceptes a aprendre SER PENSAR FER SABER COMPETÈNCIA APRENENTATGE SOCIALS Empatia, assertivitat
    26. 26. “ Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles, es recolza en coneixements i també en valors , habilitats, experiència…” PROCESSOS COGNITIUS PROCESSOS EMOCIONALS
    27. 27. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho …
    28. 28. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes
    29. 29. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T
    30. 30. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR <ul><li>Captar l’atenció de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Fer que l’alumnat s’interessi de veritat </li></ul><ul><li>Despertar la seva curiositat </li></ul><ul><li>Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol, com en petit grup cooperatiu) </li></ul>MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer.
    31. 31. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: <ul><li>Tasques variades: treball per projectes </li></ul><ul><li>Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat </li></ul><ul><li>Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo </li></ul><ul><li>Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació </li></ul><ul><li>Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. </li></ul><ul><li>Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. </li></ul><ul><li>Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació </li></ul>
    32. 32. Ref: Roser Canals 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual <ul><li>COMPETÈN </li></ul><ul><li>CIES </li></ul><ul><li>COMUNICA </li></ul><ul><li>TIVES </li></ul>6. Competències d’autonomia i iniciativa personal <ul><li>COMPETÈN </li></ul><ul><li>CIES PERSONALS </li></ul>5. Competència d’aprendre a aprendre 8. Competència social i ciutadana 4. Competència matemàtica 3. Tractament de la informació i competència digital <ul><li>COMPETÈN </li></ul><ul><li>CIES </li></ul><ul><li>METODOLÒGIQUES </li></ul>7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 2. Competències artística i audiovisual COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
    33. 33. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB
    34. 34. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Per aconseguir-ho és clau l'organització del centre i/o aules Organització del professorat Participació de l'alumnat Procés d'aprenentatge de l’alumnat Treball individual Treball cooperatiu Ús de determinades metodologies Recursos didàctics
    35. 35. EXEMPLES A L'AULA HABILITATS S I N T E T I T Z A R PROCEDIMENTS Fer esquemes Subratllar Quadres sinòptics Mapes mentals
    36. 36. ESTRATÈGIES És necessari saber quan i per què utilitzar procediments EXEMPLE ALUMNAT Un missatge escrit segons sigui per: AMIC, MÒBIL ESCRIT PEL PROFESSOR
    37. 37. Per què han estat més ben valorades per part de l’alumnat algunes àrees o aules d’AD, AA, AO, EF, EM i EVP?
    38. 38. Com es treballa en aquestes àrees i/o aules? AMB: OPORTUNITAT DE TREBALLAR ALTRES INTEL·LIGÈNCIES TRANSVERSALITAT: un enfocament interdisciplinar AUTONOMIA: més protagonisme de l’alumnat FUNCIONALITAT: significatiu per l’alumnat
    39. 39. Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge ( National Training Labs., Bethel, Maine) Aprenentatge escola activa “Aprenem fent” “ Escolto i oblido, veig i crec, faig i comprenc ” ( Confucio) Grups de discussió Demostrant Audiovisual Llegint Escoltant 95 % Ensenyant i avaluant mútuament 90 % Ensenyant mútuament 75 % Fent 50 % 30 % 20 % 10 % 5 %
    40. 40. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge
    41. 41. Processos mentals d’ordre superior Identificar Coneixement Enumerar Classificar Comprensió Explicar Calcular Aplicació Usar Comparar Anàlisi Elegir Crear Síntesi Contrastar Avaluació Justificar Taxonomia de Bloom Prendre decisions
    42. 42. EXEMPLES Contingut de socials: Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes , utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància . Contingut de llengua: Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya , en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques : respecte, tolerància, companyonia,….
    43. 43. Enfocament globalitzador Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components EXEMPLE http://www.xtec.cat/ ~nalart / moltesmescoses / fem %20anuncis/ index.htm   WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
    44. 44. 3. Renovació metodològica Treball individual Transmissió i reproducció del coneixement Contestar Escoltar Copiar
    45. 45. Discutir Treball cooperatiu Preguntar Parlar Reconstrucció compartida del coneixement
    46. 46. Competències docents <ul><li>Treball en grup </li></ul><ul><li>Dominar les noves eines de gestió del coneixement. </li></ul><ul><li>Posar en pràctica les TIC. </li></ul><ul><li>Aprendre a agafar d’aquí i d’allà i construir noves maneres d’ensenyar. </li></ul><ul><li>Contextualitzar les activitats. </li></ul><ul><li>A fer un alumnat competent:“Tenir eines per actuar davant una situació” </li></ul><ul><li>Planificar en xarxa. Ex: Projecte Espurna. </li></ul><ul><li>Conèixer l’alumnat per orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Cal conèixer les diferents intel·ligències. </li></ul>
    47. 47. Constructivisme competencial La bona programació no és la que diu QUÈ ha d’ensenyar el professor, sinó què ha de SABER FER l’alumne Font: Adaptat de Bernie Dodge
    48. 48. INNOVACIÓ PROFITAR ELS RECURSOS QUE TENIM AUTOAVALUAR-NOS CONNECTAR L’ESCOLA I EL MÓN FER PENSAR A L’ALUMNAT MOTIVACIÓ APRENDRE FENT
    49. 49. APRENENTATGE COOPERATIU L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge J. Domingo (2007)
    50. 50. Han definit l’ AC: com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats , de tal manera que cadascun d'ells &quot;només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus&quot;. Els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials
    51. 51. 5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups: 1. Interdependència positiva: els components del grup comprenen que han d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament. 2. Responsabilitat individual : cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components. 3. Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.
    52. 52. 5 elements que fan cooperatiu el treball dels grups: 4. Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, l’assoliment del consens, que cada component s’involucri personalment, ... Són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu. Això s’ha d’ensenyar i s’ha de fer que els grups ho practiquin abans de donar-los activitats d’aprenentatge. 5. Processament de grups: els grups estudien la seva efectivitat i decideixen la manera de millorar-la.
    53. 53. FORMACIÓ DE GRUPS Ref: P. Pujolàs (2008) Per formar els equips de composició heterogènia, cal distribuir els estudiants del grup classe en tres sub-grups: La resta dels estudiants del grup… Els més necessitats d’ajut… Els més capaços de donar ajut…
    54. 54. L’AULA D’ACOLLIDA Treballo a l’AA, AO I també fora. L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic. Estratègia didàctica : que arribin a poder pensar de diferents maneres No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball cooperatiu) No treballo només amb companys nouvingunts, també tinc a l’AA companys “natius”: som heterogenis No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni
    55. 55. RACONS Àmbits de treball creats en diferents indrets acotats de l’aula, per on l’alumnat passa successivament. Fomenta l’ autonomia. Poden ser de nivell, aula o cicle. TALLERS Espai social organitzat per facilitar un marc d’ actuacions sobre un eix temàtic, a partir d’ una proposta oberta plantejada pel mestre/a. Poden abraçar totes les àrees (llenguatge, plàstica, matemàtica,. PLA DE TREBALL Treball individualitzat, que aprofitant els interessos de l’alumnat, permet treballar aspectes del currículum seguint el ritme de l’alumne/a i el seu nivell de competències. E S T R A T È G I E S M E T O D L Ò G I Q U E S
    56. 56. GRUPS FLEXIBLES Agrupament de l’alumnat segons el nivell de competències que modifica l’estructura del grup-classe durant el temps que se li destina. DESDOBLAMENTS Agrupament heterogeni i reduït d’alumnat que facilita l’atenció més personalitzada i l’assoliment dels objectius. CONTRACTE DIDÀCTIC O PEDAGÒGIC Document que permet negociar amb l’alumnat el treball que cal fer en un temps determinat i anotar els compromisos adquirits. Serveix per totes les àrees i per modificar aspectes actitudinals. E S T R A T È G I E S M E T O D L Ò G I Q U E S
    57. 57. TUTORIA ENTRE IGUALS Treball que facilita la interacció entre companys utilitzant els recursos dels mateixos alumnes. Es proposen models d’ actuació i resolució en un pla d’igualtat que permet incorporar fàcilment els aprenentatges. DOCÈNCIA COMPARTIDA Forma de treball que implica més d’un professor/a per tal de dur a terme el treball de l’ aula, planificant les unitats didàctiques i establint les relacions d’ensenyament-aprenentatge amb l’alumnat de forma compartida. Requereix un temps de preparació i un treball cooperatiu entre el professorat. Cal ser flexible i adaptatiu i mantenir una actitud d‘obertura. Permet una millor observació i detecció de necessitats. E S T R A T È G I E S M E T O D L Ò G I Q U E S
    58. 58. GRUPS COOPERATIUS Instrument idoni per construir socialment el coneixement i per a l’ajuda mútua. Implica que tothom treballi amb tothom. A nivell personal es treballa per la satisfacció d’autosuperar-se i a nivell grupal es plantegen objectius de millora evitant la competició entre els membres del grup. TREBALL PER PROJECTES Recurs metodològic que permet l’alumnat escollir l’ objecte d’aprenentatge. Fomenta la recerca, creativitat, autonomia i socialització. TREBALL PER PARELLES Forma organitzativa que permet sumar esforços i recursos per aconseguir un objectiu únic. E S T R A T È G I E S M E T O D L Ò G I Q U E S
    59. 59. ACTIVITAT DOCENT P R O F E S S O R 1 P R O F E S S O R A 2 P R O F E S S O R 3 Tenen en comú Difereixen: Les habilitats docents que tenen i les tècniques i recursos didàctics que utilitzen: en com conceben i, per tant, com organitzen, l’activitat dels estudiants dins de l’aula. Motiva, contagia les ganes de saber i aprendre Coneixen en profunditat les matèries que ensenyen. Ref: P. Pujolàs
    60. 60. QUÈ CAL FER??? <ul><li>Partir de situacions-problema que simulen contextos reals. </li></ul><ul><li>Exemple: Les WebQuest proposen situacions de la vida real. Debats, còmics, anuncis publicitaris, telenotícies, emissora radiofònica, revistes, blocs, filmacions, presentacions, investigacions, </li></ul><ul><li>Canviar l’avaluació </li></ul><ul><li>Exemples: </li></ul><ul><li>Apunts de classe. </li></ul><ul><li>Dossier de treball. </li></ul><ul><li>Autoavaluacions </li></ul><ul><li>Diaris de classe. </li></ul><ul><li>Observacions. </li></ul><ul><li>Rúbriques. </li></ul><ul><li>Portfoli …. </li></ul>
    61. 61. AVALUACIÓ COMPETENT L’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
    62. 62. MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICA <ul><li>Observació del professor/a </li></ul><ul><li>Elaboració de projectes </li></ul><ul><li>Experiments </li></ul><ul><li>Demostracions </li></ul><ul><li>Productes escrits </li></ul><ul><li>Recerques </li></ul><ul><li>Debats </li></ul><ul><li>Revisió i discusió de documents </li></ul><ul><li>Observació directa de l’aplicació dels coneixements </li></ul><ul><li>Valoració del treball fet </li></ul><ul><li>Autoavaluació </li></ul><ul><li>Rúbrica d’avaluació </li></ul><ul><li>Examen oral </li></ul><ul><li>Valoració del dossier </li></ul><ul><li>Portfoli </li></ul>
    63. 64. EL CONTEXT Canvi climàtic? Situacions més o menys problemàtiques que poden ser objecte d’estudi i que generen preguntes o problemes que es poden contestar o resoldre dins d’una matèria del currículum. Exemples: Què ha passat al nostre entorn proper? TIPUS Notícies: diaris, revistes, ràdio, TV Anàlisi d’imatges Problemes, dilemes morals,…
    64. 65. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/telenoticies/index.htm
    65. 66. Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/santpons/index.htm
    66. 67. Què és el context? És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?” Quin és el teu esport preferit?
    67. 68. Què és el context? El context forma part de l’educació de l’alumne. Coneixem el nostre entorn proper natural: educació mediambiental Volem conèixer el nostre entorn natural proper
    68. 69. Què és el context? El context esdevé un punt d’ancoratge (lligam) del contingut disciplinar. Globalment. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/gotaaigua/index.htm
    69. 70. Què és el context? El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà fer-hi referència en fases posteriors.
    70. 71. Què és el context? No n’hi ha prou amb el treball de la construcció justificada dels continguts: cal sistematitzar les tècniques, estratègies, les actituds i els procediments E X E M P L E
    71. 72. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten els continguts amb la realitat Anem a comprar i utilitzem l’euro
    72. 73. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
    73. 74. Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/index.htm
    74. 75. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Connecten de forma transversal diferents blocs de continguts . E X E M P L E
    75. 76. Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències? Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
    76. 77. ELS CONTINGUTS HAN DE SER: E X E M P L E R E A L S RELLEVANTS COHERENTS http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/hortifruitilandia/index.htm
    77. 78. Implicacions metodològiques <ul><li>La verbalització : indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament. </li></ul>
    78. 79. Implicacions metodològiques La discussió i el treball en petit grup i en el grup classe. Discutim i compartim en petit grup
    79. 80. Implicacions metodològiques L’experimentació i el treball pràctic . Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar
    80. 81. Implicacions metodològiques L’ús de materials escrits adequats per orientar i organitzar el treball. E X E M P L E http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tablon_c.php?id_actividad=2852&id_pagina=1
    81. 82. Implicacions metodològiques Gestió adequada del possible canvi del contracte didàctic. E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/compostatge/index.htm
    82. 83. Implicacions metodològiques Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees E X E M P L E http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.htm
    83. 84. Criteris per a la selecció de contextos Ref: Departament d’Educació 8) La significació cultural, històrica, ideològica. No hi ha temes neutres. 7) La interdisciplinarietat. A quines àrees disciplinaries correspon el context? 6) Riquesa i densitat dels continguts implicats. Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps. <ul><li>5) Recursos i metodologies implicades. </li></ul><ul><ul><li>Possibilitat de treballs pràctics o experimentals, ús de les TIC... </li></ul></ul><ul><ul><li>Possibilitat de treball en grup, ... </li></ul></ul><ul><li>4) El grau de dificultat. </li></ul><ul><ul><li>Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat. </li></ul></ul><ul><li>3) L’interès de l’alumnat. </li></ul><ul><ul><li>Interessos induïts </li></ul></ul><ul><ul><li>Interessos immediats </li></ul></ul><ul><ul><li>Interessos profunds </li></ul></ul><ul><li>2) Criteri epistemològic. </li></ul><ul><li>Necessitat autèntica dels continguts. </li></ul><ul><li>Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals. </li></ul><ul><li>L’experiència didàctica. </li></ul><ul><li>La pròpia i la dels altres </li></ul><ul><li>Hi ha materials escrits i experimentats? </li></ul>
    84. 85. Procès d’implantació de les IM i CB a l’aula i/o centre (esglaons) BASE: HARMONIA ENTRE TOTHOM (CULTURA DE GRUP) Coneixement del subjecte d’aprenentatge (Test IM) Objectius vinculats amb el propi valor cognitiu. (Perfil personalitzat) Diversificació dels estils d’aprenentatge ( TIC , lleng. multimèdia, blocs, Moodle, pissarra digital,…) Diversificació de les formes d’avaluació (A. Portfoli, simulacions, diaris) Emfatització dels resultats (Revista, presentacions … Reconeixement per a l’excel·lència (Val) Ref: A.Sala
    85. 86. OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA <ul><li>Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM. </li></ul><ul><li>Multiplicar les seves habilitats: ser més competent. </li></ul><ul><li>Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida. </li></ul><ul><li>Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre </li></ul><ul><li>Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons, manipulacions, simulacions… </li></ul>
    86. 87. Objectius a treballar a l’aula <ul><li>Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes. </li></ul><ul><li>Diversificar les formes d’avaluar als alumnes. </li></ul><ul><li>Utilitzar mapes conceptuals i/o mentals: per noves connexions. </li></ul><ul><li>Aplicar tot allò après a noves situacions. </li></ul><ul><li>Implantació de les TIC dins del currículum (WebQuest, Caceres, blocs, pissares digitals, …) </li></ul><ul><li>Donar molta importància l’atenció i a la motivació. </li></ul><ul><li>Programes de competències socials transversals (Educació socioemocional) </li></ul><ul><li>Treball en xarxa. </li></ul>
    87. 88. COM PODEM DESCRIURE LES INTEL·LIGÈNCIES DELS ALUMNES No amaguis els teus talents, es van fer per a què els utilitzis. De què serveix un rellotge de sol a l’ombra? B. Franklin Observacions Qüestionaris Parlar amb professors i/o pares Alumnes quan es porten malament Lingüístic = parlarà quan no li toca Espacial = farà gargots Interpersonal= relacions socials Cinestèsic= moure’s constantment Naturalista = mirar finestra IM: diferents edats Informació addicional Preguntar als alumnes Fer el pastís o pizza de les IM
    88. 89. SINTETITZANT LES TRES C: CONFORT, CONFIANÇA I COHERÈNCIA MOTIVACIÓ,INTERÈS I PARTICIPACIÓ ACTIVA EXPERIÈNCIES CRISTAL.LITZANTS: per l’autoestima motivació PROGRAMAR AMB IM: per poder arribar a tothom, incloure l’emoció per educar CREATIVITAT: El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. Ken Robinson, 2006
    89. 90. Hem d’evitar l’espiral descendent de l’aprenentatge Baix perfil acadèmic en grups d’AD Currículum adaptat No assoleixen els objectius + baix el nivell + desmotivació + baix el nivell + desmotivació + desmotivació + desmotivació + desmotivació + baix el nivell + baix el nivell CERCLE VICIÓS GRUPS HOMOGENIS
    90. 91. Espiral ascendent de l’aprenentatge AULES INCLUSIVES G R U P S H E T E R O G E N I S CERCLE CREIXENT + Motivació +Interès +Acollida + Col·laboració + Satisfer necessitats +Feliç Benefici mutuu
    91. 92. FONTS EMPRADES ALART, N: (2004) L’evolució d’un hort al llarg d’un any al Baix Llobregat. Col·lecció Pau Vila.(UB) ALART, N: (2008) Aprenent amb totes les intel·ligències. WebQuest-Internet a l’Aula d’Acollida: una experiència d’èxit. Edu21 ALART, N: www.xtec.cat/~nalart ALART, N: presentacions: http://www.slideshare.net/nalart ALART, N: vídeos: http ://www.youtube.com/nuriaalart CANALS, R: Desplegament del curriculum per competències. 2008 GARDNER, H:(2005) Las cinco mentes del futuro. Paidós. MONEREO, C: Competències i els nous currículums. 2008 PUJOLÀS, P: (2008) El aprendizaje cooperatiu. Graó SANMARTÍ, N : Què comporta aplicar un currículum orientat al desenvolupament de competències. 2008 ZABALA, A i ARNAU, L: Cómo aprender y enseñar competències. Graó. Barcelona. 2007
    92. 93. MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ! “ el miedo fue el gran tema de mi escolaridad: su cerrojo. Y la urgencia del profesor en que me convertí fue curar el miedo de mis peores alumnos para hacer saltar el cerrojo, para que el saber tuviera una posibilidad de pasar” Daniel Pennac: Mal de escuela, 2008 http://www.youtube.com/watch?v=xAJrhR0_zj0&feature=channel IM,WQ,CB

    ×