Intel·ligències Múltiples a l'aula

2,888 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,888
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
30
Actions
Shares
0
Downloads
87
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Intel·ligències Múltiples a l'aula

  1. 1. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES APLICACIONS A L’AULA IES QUERCUS St. Joan de Vilatorrada. 29 de gener de 2010 Núria Alart, [email_address] , www.xtec.cat/~nalart , http:// blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/
  2. 2. E S C R I P T O R P R O F E S S O R …” Quan no era l’últim de la classe, és que n’era el penúltim… Obtús per a l’aritmètica …. Profundament negat per a l’ortografia, incapaç de memoritzar les dates i de localitzar els llocs geogràfics, … mandrós … Jo no entenia res…
  3. 3. … valors com l’autoconfiança, el gust pels reptes i la característica de divertir-se mentre competeix, humilitat i respecte als seus companys/es… N A D A D O R
  4. 4. “ Albert va decidir molt aviat d’abandonar el curs …. Li faltaven tres anys per acabar la seva educació … El col·legi no el motivava … no li interessava ….” F Í S I C P R E M I N O B E L
  5. 5. EDUCACIÓ SEGLE XXI Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Donar una mirada positiva al canvi de paradigma Promoure processos de canvi Provocar un posterior debat Fer una reflexió individual i/o grupal per “ La veritable educació consisteix en obtenir el millor d’un mateix” ( Gandhi)
  6. 6. Realitat als centres Destaquem Diversitat Conflictes (Inter-intra) Obligatorietat Poc esforç Poca motivació.. Autoconeixement Emoció Motivació Esforç Atenció Convivència H A B I L I T A T S S O C I A L S Nivell acadèmic SOCIOEMOCIONALS (Vaello,2008)
  7. 7. O R I E N T A C I Ó PERSONAL ACADÈMICA PROFESSIONAL ALUMNAT IM ÈXIT ATENCIÓ DIVERSIAT Dibuixos grup GRAIM
  8. 8. NOVES ALFABETITZACIONS Comunicació a través del llenguatge audiovisual : interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se... Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres. Cultura de la globalització : coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local. Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC / TAC) apropiades Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica .
  9. 9. Competències en el context educatiu COMPETÈNCIES PER A LA VIDA LES 5 MENTS DEL FUTUR (H.Gardner) Cognició mental Cognició emocional Cognició social Cognició moral Cognició corporal Cognició cognoscitiva Cognició: processar informació Ment disciplinada. Ment sintètica. Ment creativa Ment respectuosa. Ment ètica Pensament: és una activitat i creació de la ment Educador/a Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 http://www.slideshare.net/nalart/les-im-i-5-ments-futur
  10. 10. El cervell reptilià. Estructura més antiga. MacLean (1952) Joseph LeDoux Antonio Damasio Les memòries emocionals no s’esborren Importància del lòbul prefrontal en el control de la conducta SISTEMA LÍMBIC Emocions Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 1. Instintiu. 2. emocions 3.dividit en 2 hemisferis H A B I L I T A T S S O C I A L S
  11. 11. Giacomo Rizzolatti i el seu equip descubreixen “les neurones mirall” aportant evidències biològiques a l’aprenentatge per imitació i l’empatia. Vilayanur Ramachandran anomena les neurones mirall “neurones de l’empatia” per ser les implicades en la comprensió de les emocions dels altres. Es troben en l’escorça frontal inferior, a prop de l’àrea de Broca. Àrea de Broca NEURONES MIRALL Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  12. 12. NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 NEUROPLASTICITAT
  13. 13. COGNICIÓ EMOCIÓ És necessari que es treballin els continguts (història, llengua, matemàtiques,….) juntament amb les emocions ( reconèixer allò que senten vers als demés, a l’entorn, enfrontar-se als problemes, conflictes, a les penes, …) L’emoció i la cognició treballen juntes Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. C. Timoneda
  14. 14. E S Q U E R R E H. dret Raó Mates Llenguatge Lògica Creativitat Emocions Intuició Imaginació Art H. esquerre D R E T Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Lineal Global
  15. 15. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Capacitat per adaptar-se aprenent de l’experiència “ La intel·ligència és allò que medeix un test” (Binet) “ La intel·ligència és l’aptitud per a pensar, tractar i resoldre problemes en situacions de complexitat” (E Morin) “ Capacitat d’un subjecte per a dirigir el seu comportament, utilitzant la informació captada, apresa, elaborada i produïda per ell mateix” (J.A. Marina) Inter = entre Eligere = Escollir Saber escollir la millor alternativa
  16. 16. SINAPSIS contacte entre les cel·lules nervioses Importància dels estímuls i la motivació
  17. 17. El cervell humà és més o menys com una casa heretada amb nou finestres diferents. Cadascuna d’elles té un moment especial per a entreobrir-se i altre per a obrir-se totalment, depèn de les experiències. Algunes d’aquestes finestres comencen a obrir-se en el ventre de la mare, d’altres posteriorment.
  18. 18. El tancament d’una finestra representa una dificultat per aprendre. L’obertura d’una finestra és positiva, és un gran moment per als estímuls i per a l’aprenentatge .
  19. 19. En què consisteix la intel·ligència del nostre alumnat? Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Els atrau les operacions matemàtiques Una comprensió especial pel món natural Els agrada llegir i escriure Líders naturals amb models positiu de rol Gran percepció respecte a la seva persona amb fortes fites Gran habilitat esportiva i moviments corporals Toquen instruments musicals amb força destressa Creen objectes artístics fantàstics De tots aquest alumnat qui seria el més intel·ligent? Cadascu és únic Diferent Contribucions valuoses a la cultura humana
  20. 20. Estils d’aprenentatge. AtencióDiversitat Ritme Coneixements previs Input/ output preferències Autonomia Persistència/esforç Agrupament Habilitats d’aprenentatge Modalitat d’interacció A P R E N E N T A T G E Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  21. 21. LA INTEL·LIGÈNCIA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Principis del s.XX A. Binet Crea el primer instrument Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,… CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ABANS Una Invariable Quantificable Innata/heredada Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
  22. 22. CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 És múltiple És educable És una capacitat Es pot desenvolupar Pot variar segons les experiències Pràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
  23. 23. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard. </li></ul>Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment” Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
  24. 24. INTEL·LIGÈNCIA PER H. GARDNER MÚLTIPLE ORGÀNICA RESOLDRE, GENERAR, CREAR La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un determinat àmbit cultural. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  25. 25. Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris: <ul><li>Tenir una localització definida en el cervell. </li></ul><ul><li>Posseir un sistema simbòlic i representatiu. </li></ul><ul><li>Ser observable en grups de població. </li></ul><ul><li>Evolucionar de manera independent i pròpia </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  26. 26. INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES <ul><li>Necessitem totes les intel·ligències. </li></ul><ul><li>Totes són igualment importants. </li></ul><ul><li>Es combinen de forma única en cada ésser humà. </li></ul><ul><li>Totes les persones les tenim totes en diferents graus de desenvolupament. </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 http ://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-2010
  27. 27. MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA VUIT INTEL·LIGÈNCIES Sensibilitat especial pel llenguatge parlat i escrit Capacitat de produir i apreciar ritmes, tons, timbres… Capacitat de reconèixer i manipular espais. Sensibilitat als patrons lògics o numèrics. Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat . Capacitat d’identificació del llenguatge natural. Capacitat d’autoestima i automotivació. Capacitat de percebre i comprendre als altres Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  28. 28. I. INTRAPERSONAL + INTERPERSONAL= INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL (Goleman) <ul><li>Coneixement de les pròpies </li></ul><ul><li>emocions </li></ul><ul><li>- Capacitat de controlar-les. </li></ul><ul><li>- Capacitat d’automotivar-se </li></ul><ul><li>Reconeixement de les </li></ul><ul><li>emocions alienes </li></ul><ul><li>- Control de les relacions </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  29. 29. ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM <ul><li>EXPERIÈNCIES </li></ul><ul><li>CRISTAL·LITZANTS </li></ul><ul><li>Són moments importants, crucials en el desenvolupament de les habilitats d’una persona. </li></ul><ul><li>(Exemple Einstein als 4 anys el seu pare li va ensenyar una brúixola) </li></ul><ul><li>EXPERIÈNCIES PARALITZANTS </li></ul><ul><li>Les vivències negatives que tanquen intel·ligències. </li></ul><ul><li>(Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne) </li></ul>Hi ha dos tipus d’experiències: “ En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  30. 30. Els fonaments psicopedagògics 1. Aprenentatge per competències 2. Aplicacions didàctiques de la teoria de les IM S’INSPIREN Plantejaments socioconstructivistes Vigotsky Zona ZDP Ausubel A. significatiu Kilpatrick Projectes Decroly C. interès Montessori A. actiu Bastida ; estructura temporal que ajuda a l’aprenentatge … Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  31. 31. Les I.M. al sistema educatiu. Howard Gardner Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. A. Sala http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mltiples-08
  32. 32. Què entenem per competència? Ref: A. Zabala Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Al mateix temps i de forma interrelacionada Com Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements Per mitjà de En un context determinat A on De forma eficaç De quina manera D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses Per a què És la capacitat o habilitat Què
  33. 33. A S P E C T E S C O M U N S IM i CB Dibuixos grup GRAIM
  34. 34. Les CCBB i les aplicacions IM es basen en: <ul><li>Integració dels continguts </li></ul><ul><li>Enfocament globalitzador </li></ul><ul><li>Renovació metodològica </li></ul><ul><li>Competències docents </li></ul><ul><li>Sistema d’avaluació </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Programació competencial 2 Programació competencial Metodologies competencials
  35. 35. No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc capaç de resoldre-ho… IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA No entenc res,… no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho … Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Ref. C. Timoneda
  36. 36. MOTIVACIÓ INTERESSOS ALUMNES = MOMENT EVOLUTIU ENSENYAR ÉS MOTIVAR <ul><li>Captar l’atenció de l’alumnat. </li></ul><ul><li>Fer que l’alumnat s’interessi de veritat </li></ul><ul><li>Despertar la seva curiositat </li></ul><ul><li>Aconseguir que l’alumnat quedi en condicions per poder fer feina (tant sol com en petit grup cooperatiu) </li></ul>MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treball a fer. Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  37. 37. Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge? Quines estratègies utilitza? DOCENT MOTIVACIÓ ALUMNAT Quines habilitats utilitza? A L’ALUMNAT S’HAN DE POTENCIAR: <ul><li>Tasques variades: treball per projectes </li></ul><ul><li>Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat </li></ul><ul><li>Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo </li></ul><ul><li>Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació </li></ul><ul><li>Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrès individuals. </li></ul><ul><li>Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps. </li></ul><ul><li>Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació </li></ul>Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  38. 38. CREATIVITAT El procès de tenir idees originals que tinguin valor i s’assoleixin per mitjà de diferents formes disciplinàries de veure les coses. La creativitat té la mateixa importància que l’alfabetització Exemple: Nena de 6 anys dibuixant. La mestra pregunta: Què és? Déu Ken Robinson (2006) EDUCAR LA TOTALITAT DE L’ÉSSER HUMÀ FUTUR NOVA CONCEPCIÓ DE L’ECOLOGIA HUMANA Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010
  39. 39. LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 <ul><li>La seva significativitat. </li></ul><ul><li>La seva complexitat. </li></ul><ul><li>La importància de l’entorn físic. </li></ul><ul><li>El seu vessant pràctic. </li></ul><ul><li>La transversalitat del coneixements. </li></ul><ul><li>La selecció dels continguts. </li></ul><ul><li>La seva importància social. </li></ul><ul><li>La creativitat </li></ul><ul><li>La motivació </li></ul>
  40. 40. Ens ajuden a aconseguir un treball competencial Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 <ul><li>Activitats relacionades en fets reals o problemes quotidians </li></ul><ul><li>Activitats basades en fer, en experimentar o manipular . </li></ul><ul><li>Treballs de camp . </li></ul><ul><li>Simulacions. </li></ul><ul><li>Dramatitzacions. </li></ul><ul><li>Notícies d’actualitat. </li></ul><ul><li>Problemes d’interès per l’alumnat. </li></ul><ul><li>Lectura d’imatges, de sons, músiques, gràfics, icones. </li></ul><ul><li>Activitats on es vivenciïn comportaments i actituds observables i avaluables . </li></ul><ul><li>Activitats a la xarxa com les WebQuest, blocs, Caceres del Tresor, Wiki ,... </li></ul><ul><li>Activitats de la web 2.0 </li></ul>Activitats diverses per als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat i que tinguin en compte la multiplicitat d’intel·ligències
  41. 41. Estratègies didàctiques més adients Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Activitat de role playing o simulacre. Crear moviments per a explicar ... Crear una coreografia Inventar un joc de taula Fabricar fitxes o trencaclosques Construcció Gimcanas Material de rebuig Dissenyar un producte Fabricació de materials Expressió corporal “ Aprendre fent”, actuant, construint, tocant i sentint Recursos tecnològics per a jugar. Presentacions amb acompanyaments musicals. Escriure la lletra d’una cançó. Cantar una cançó que expliqui ... Reconèixer patrons rítmics Relacionar la lletra d’una cançó amb ... Semblances entre una obra musical i ... Presentació d’un breu espectacle musical Fabricar un instrument Recopilar i presentar cançons. Crear un collage musical Recursos tecnològics musicals Crear situacions problemàtiques. Traduir …a una fòrmula Crear una línea del temps. Dissenyar i realitzar un experiment. Inventar un joc d’estratègia. Crear silogismes per a demostrar. Preguntes socràtiques Dissenyar un codi. Classificar dades. Descriure models o simetries. Organitzadors gràfics Recursos tecnològics per a calcular La narració. Debats. Relatar contes, novel·la Presentacions Programa de ràdio. Redactar un prospecte. Inventar eslògans. Realitzar entrevistes. Escriure una carta. Activitats de biblioteca. Diaris Acudits Embarbussaments Revistes. Recuros tecnològics per a escriure Cinestèsicacorporal Musical Logicomatemàtica Lingüística
  42. 42. Estratègies didàctiques Núria Alart, [email_address] / www.xtec.cat/~nalart Gener 2010 Coordinar reunions Debats entre companys Dramatitzacions Integració un grup Aplicació d’habilitats socials Projectes de treballs socials Tutoria entre iguals Treballs grupals. Crear un cultugrama o roda de sistemes Manipulacions. Mim. Fabricació material Recursos tecnològics per a interactuar Descriure els teus sentiments Crear una analogia personal Explicar la teva filosofia Desriure els valors personals Estratègies d’aprenentatge autodirigides Diari personal Motivacions per a l’estudi Dur a terme projectes Rebre feedbak per part d’una altre persona Autoavaluacions Recursos tecnològics personals Dissenyar mapes, associacions, gràfics,... Crear presentacions amb diapositives, vídeos, àlbum de fotografies,... Sistemes mnemotècnics per a aprendre Crear objectes artísitcis Dibuixos arquitectònics Crear anuncis publicitaris Variar la forma i el tamany Utilitzar un codi de colors per a il·lustrar un procès Inventar un joc per a demostrar Il·lustrar, pintar, escolpir, construir,... El retroprojector per ensenyar Recursos tecnològics per a dibuixar Col·leccionar i classificar informació Confeccionar un diari d’observacions Comparar fenòmens meteorològics Semblances d’una especie vegetal o animal Crear un taxonomia Microscopis, lupes, telescopis, ... Observació directe Relacions entre,... Cura de plantes o animals Descriure els cicles Sortides a la natura Recursos tecnològics per a explorar Interpersonal Intrapersonal Visualespacial Naturalista
  43. 43. METODOLOGIES COMPETENCIALS QUE DESENVOLUPEN INTEL·LIGÈNCIES Cooperatiu Racons Estudi de casos Portafolis Projectes Contractes PBL TIC/TAC Eines 2.0, WQ, Wiki, Caceres, blocs,vídeo,... TREBALL
  44. 44. C. social i ciutadana : Interacció amb els demés, normes de convivència, consciència de diversitat,… C. Coneixement i la interacció amb el món físic: interacció manipulativa i sensorial amb els elements del món físic C. comunicativa, ling. audiovisual: conversar i escoltar. Expressar-se per escrit, i diferents llenguatges audiovisuals C. Aprendre a aprendre: Consciència i control de les pròpies capacitats i coneixements. Autoavaluació. C. matemàtica: Comprendre, utilitzar i relacionar els números . Resoldre problemes C. Artística i cultural: observació i expressió creativa C.Tractament de la informació i c. digital: gestionar la informació, ús de les TIC C. Autonomia i iniciativa personal: aplicació de valors i actituds personals. Projectes individuals o col·lectius
  45. 45. Com podem treballar amb IM i CB? Canviar el “xip” tothom és intel·ligent, + 1 intel·ligència, combinació pròpia, ... Activitats docent diversitat d’activitats, materials, avaluacions, treball d’habilitats socials, reflexió aprenentatge, Ambients d’aula decoracions aula, expliquem a l’alumnat, Perfils d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacions, conductes disruptives,
  46. 46. És possible desenvolupar les intel·ligències dèbils? Mètode Suzuki (1898-1998) aprenentatge musical. Llenguatge per imitació. Desenvolupat en diferents països arreu del món. Llengua materna: escolta, imita, sil·labeja i parla. És un bon mètode. Està centrat no només en l’educació musical, sinó en el desenvolupament personal, formant éssers humans sensibles, tolerants, dialogants, capaços de treballar en grup cooperatiu. www.xtec.cat/~nalart , [email_address] , http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/ “ El desenvolupament de les nostres capacitats, ens portarà a la felicitat”
  47. 47. IES QUERCUS St. Joan de Vilatorrada. 29 de gener de 2010 Núria Alart, [email_address] , www.xtec.cat/~nalart , http://blocs.xtec.cat/aulaacollidaolorda/ MOLTES GRÀCIES! Professora de Secundària IES Olorda Professora de Pedagogia de la Universitat de Barcelona Formadora del Departament d’Educació Formadora de l’ICE de la Universitat de Barcelona Coordinadora del grup de recerca de les aplicacions de les IM: GRAIM Membre de la Comunitat Catalana de WebQuest Membre del Projecte Espurn@

×