(...) Però, és possible que hi haja gent a la zona zero sense voler ser-hi? Per suposat. El major nombre d’aquestes persones són les que viuen allí, patint directament l’ocupació. Dins dels “recintes” hi ha moltes cases i edificis que, a més, s’han de protegir per a evitar l’entrada dels animals, que poden entendre les portes i vestíbuls com una opció de fugida (fins i tot les finestres). També s’han de protegir de les seues envestides i del que puguen fer les persones realment participants quan volen fugir i s’agarren a qualsevol cosa: fanals, reixes, aparells d’aire condicionat…

1. de1 3
Zona Zero. Recinte taurí.
Jesús Frare.
Si vius a un poble com el meu, on es perpetren linxaments de bous al carrer, et pots trobar amb
aquest cartell camí de l’estació de MetroValència . Són les evidències de l’ocupació del carrer1
per a linxar animals, que tenen la seua màxima expressió en les proteccions de portes i finestres
o en les barreres fetes a un costat i entorpint el pas de vianants o la circulació de vehicles. A
Almàssera, el meu poble, fins i tot poden deixar fixades a les parets les barreres verticals durant
setmanes, mentre dure la programació de linxaments. A l’estret encreuament del carrer del
Sagrament amb el de l’Estació, entorpeixen el gir dels vehicles i obliguen la gent a baixar de
l’estreta vorera amb carros de la compra o de nadons, persones de totes les edats i al mateix
encreuament.
La fixació dels cartells és una obligació establerta pel reglament vigent de bous al carrer . Crida2
l’atenció aquesta advertència: “qualsevol persona que es trobe al recinte taurí, es declara
participant del mateix, inclosa l’estada en cadafals, barreres, refugis, etc., o per on puga circular o
accedir el bou”. Estableix una espècie de toc de queda, advertint que la presència al recinte taurí
és responsabilitat única de qui hi siga.
Però, és possible que hi haja gent a la zona zero sense voler ser-hi? Per suposat. El major
nombre d’aquestes persones són les que viuen allí, patint directament l’ocupació. Dins dels
“recintes” hi ha moltes cases i edificis que, a més, s’han de protegir per a evitar l’entrada dels
animals, que poden entendre les portes i vestíbuls com una opció de fugida (fins i tot les
finestres). També s’han de protegir de les seues envestides i del que puguen fer les persones
https://www.metrovalencia.es/page.php?idioma=_vl1
DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la2
Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176] (DOGV 7.482, 10/03/2015).

2. de2 3
realment participants quan volen fugir i s’agarren a qualsevol cosa: fanals, reixes, aparells d’aire
condicionat…
Aquestes persones han de blindar les seues cases i restar a dins. Jo sempre he anomenat
segrest a aquesta usurpació del seu espai i del seu temps , i una persona de Sueca que el patí3
directament el qualificà com a arrest domiciliari. Oblida’t de fer coses tan normals com demanar
una pizza perquè no parlem d’una berbena o altres festes generadores de molèsties, a fora hi ha
un perill real per a la integritat física i fins i tot per a la vida. Si, per qualsevol eventualitat, els i les
que hi viuen hagueren d’assumir eixe risc, aquest cartell designa aquestes persones com a
participants i carrega sobre elles tota la responsabilitat de l’acció.
N’hi ha més de persones que poden ser-hi sense voler? La gent animalista ha pogut veure mares
i pares cercant menors a dins de les barreres i, quan els han trobat, discutint amb ells i elles per a
que s’allunyen del perill. També està la gent que té cura o es preocupa de persones amb
problemes amb l’alcohol, que acudeixen a aquests aldarulls com mosques a la mel. Com elles,
tota una diversitat de persones tutelades o assistides poden portar altres a aquests recintes on
no hi volen ser.
Una vegada que era amb mon pare a les urgències del Clínic de València, estiguí parlant amb una
dona major d’un poble proper al meu que havia acompanyat el seu fill. Em contà que havia estat
una enganxada d’un bou a la panxa, que no s’estava curant bé. Em digué que el fill “no estava
bé”, que sempre anava als bous i que, malgrat que el coneixen i saben com és, sempre l’han
deixat entrar. El bou l’enganxà perquè l’home isqué de les barreres sense ni tan sols adonar-se’n
que hi era. Ella era major, i no tenia manera de retindre’l a casa perquè és gran i gros, molt més
fort que ella. Altres, però, si que es veuen a la zona de perill, portades per eixe esforç de protegir
persones que no són del tot o gens conscients del que pot passar.
Està la gent que hi treballa a dins dels recintes. No només parlem de policies, personal mèdic i
d’ambulàncies o periodistes i tècniques de ràdio i televisió. Precisament, un policia local de la
comarca de la Marina Alta argumentà en un debat que era impossible impedir el consum
d’alcohol als linxaments del poble on treballa, perquè dins del mateix recinte n’hi ha de bars
oberts i servint beguda permanentment, amb barreres a la porta com si es tractara d’un refugi
més. Dins d’aquests bars hi haurà persones treballant que poder ser-hi a gust, o no.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 22/06/2014, Bous al carrer. L’espai i el temps ocupat, https://3
animalismecat.blogspot.com.es/2014/06/bous-al-carrer-lespai-i-el-temps-ocupat.html

3. de3 3
Finalment, estem nosaltres, animalistes que volem documentar la realitat dels bous al carrer i les
seues flagrants vulneracions de les normes, davant de tothom. Nosaltres no som participants
diga el que diga aquest cartell, som gent que denuncia la presència de menors als recintes, o eixe
consum d’alcohol i la gent amb seriosos problemes que arriba a posar-se davant del bou sense
que ningú li diga res. Sobre tot, documentem els abusos, el maltractament i el patiment dels
animals.
Tornem al text del cartell, perquè ni tan sols s’ajusta al que diu el reglament. Recordem que ens
adverteix que som participants si som al recinte taurí, i que aquest inclou cadafals, barreres,
refugis, etc.
El reglament diu que és participant aquella persona que hi pren part lliure i voluntàriament,
assumint el risc i la responsabilitat que se’n deriva, o aquella que simplement es troba al recinte
de celebració de la festa pel qual pot circular o accedir el bou . És curiós que el reglament es4
preocupe per diferenciar qui es troba al recinte per pròpia voluntat i sota la seua responsabilitat
de qui hi és per altres motius, per a després igualar-los en responsabilitat sense més.
Per altra banda, diferencia participants d’espectadores, que són les persones que assisteixen
“des dels llocs als que els caps de bestiar no hi poden accedir”. Quan parla de les “instal·lacions
i elements estructurals de protecció, tancament i delimitació” , diu que “impediran, en tot cas, el5
pas dels caps de bestiar i serviran com a element de protecció i refugi a participants i
espectadores”, fet que haurà d’estar certificat per la persona tècnica responsable de donar el
vist-i-plau a l’estabilitat i resistència d’aquests elements.
Prèviament, ha deixat clar que es refereix a les barreres verticals o de tisora, els cadafals i, fins i
tot, les defenses individuals dels recintes particulars. És a dir, que allà on el reglament diu que hi
poden ser indistintament participants i espectadores, qui elabora el cartell s’arroga d’una autoritat
que no li correspon per a igualar-les a totes en la major responsabilitat, agreujant encara més
l’apropiació del seu espai en el cas de les residents.
El bou no ha de “circular” per aquestes zones; la seua raó de ser és evitar-ho, precisament. No
ens han de deixar tan clar que es volen posar la bena abans que la ferida, que volen eludir
responsabilitats en cas d’accident. Li tenen molta por als accidents perquè són prou freqüents a
una festa amb tanta gent que no està en condicions de participar-hi, que no hi vol ser o que
pateix arrest domiciliari.
Article 3, Espectadors i participants (TÍTOL I: Dels festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana. CAPÍTOL I:4
Disposicions generals).
Article 26 (TÍTOL I. Capítol V. Elements estructurals de protecció, tancament, delimitació i diversió).5