Doncs ací està, encapçalant la manifestació tauricida i tauròpata, la màxima representació dels dos partits més votats a les últimes eleccions municipals: majoria absoluta de 13 regidories i 8.735 vots, 57’90% dels totals emesos i 41’90% dels cens electoral. Pel que fa a la resta de representacions, a banda de posicionaments a títol individual, no hi són en aquesta lluita. Marrons fora, segons algunes explicacions: la cosa no venia al programa electoral i el debat ha de ser “supralocal”. Segons altres, quan la cosa evolucione més, tenen la seguretat que el partit i la seua gent també evolucionarà. Vaja, el que ve a ser l’esquerra transformadora de tota la vida del Senyor, amb el vestit i el seny que es posà el 1978. Des del meu punt de vista, per una banda està bé que ens diguen que els canvis només venen quan nosaltres els deixem completament fets al forn del carrer, que aleshores segur que la NOSTRA representació “evolucionarà”. És tota una lliçó de política que assenyala on és la democràcia i on no s’ha de cercar. Per altra banda, passa que els vots animalistes queden presoners d’aquesta “majoria” de l’alternativa torera, i això no està gens bé. És una extorsió que posa la recollida del fem, les ajudes socials, les beques menjador i els llibres de text, si els paga la Generalitat o la Diputació, com a moneda de canvi de la massacre anual d’uns 40 animals a la plaça de tortures d’Algemesí...

1. L’alternativa. X Manifestació antitaurina d’Algemesí.
Publicat a La Veu del País Valencià .1
Capçalera de la “concentració” taurina d’Algemesí, 12/09/2015. Al centre, amb mocador de les penyes cadafaleres al
coll, l’alcaldessa d’Algemesí Marta Trenzano. A la seua dreta, el padrí Vicent Ramon Garcia Mont, alcalde del PP fins el
passat maig. Al seu voltant, més representants socialistes i populars, al costat dels de la Comissió Taurina.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, i algunes són tan potents que calen més
de mil paraules per a descriure tot el que condensen. Aquesta, la de la capçalera de la
“concentració tap” d’Algemesí, n’és un gran exemple.
Primer de tot, és la foto dels últims de Filipines apostats en la seua església de Baler
particular, la sacrosanta plaça de tortures d’Algemesí, en aquest cas.
Al taurí no li agrada que la veritat aparega per a assenyalar-lo amb el dit pels voltants dels
seus circs de sang, dels seus escorxadors amb parets de vidre i banda de música. No li
agrada gens ni miqueta, i per això ens explica que eixos voltants són seus i només seus,
que no anem per allí a “provocar” i que no els obliguem a amenaçar-nos i agredir-nos.
Volen una espècie de territori prohibit però, això si, garantit per les forces de l’ordre.
A Algemesí, els últims de Filipines tenen taquicàrdies quan pensen en les manifestacions
antitaurines, que ja han complert 10 anys. Des del primer dia, han cercat noves formes
http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/lalternativa-x-manifestacio-antitaurina-dalgemesi?1
id_butlleti_enviar=970&utm_source=butlleti_blog&utm_medium=but%20lleti&utm_campaign=lalternativa-x-
manifestacio-antitaurina-dalgemesi

2. d’impedir que se’ns veja pel carrer Muntanya, a tocar del patíbul en construcció. El món
taurí, Delegació del govern espanyol i Ajuntament formen un trio amb molta pràctica per a
cantar una i altra vegada la cançó de la prohibició: l’statu quo és el que és i no es pot
tocar, fer-ho genera soroll i perill. La gent del partit demòcrata de tota la vida, que ara ha
recuperat l’alcaldia, ja ens convidava a manifestar-nos pel barri del Raval.
I arribem així a l’any 2015, l’any del canvi. El canvi ha estat una prohibició més “cool”,
amb els aparells polítics dormint al costat del fax per a demanar una concentració taurina
que coincidira en dia i hora amb la nostra manifestació i per a la qual, per suposat, han
obtingut preferència. Gràcies, altra vegada, Delegació del Govern i Ajuntament
d’Algemesí què, com deixa clar aquesta foto, és jutge i part a l’hora de decidir allò que és
millor.
I ací estan els últims de Filipines, sense altra mania que taponar el carrer Muntanya des
dels Quatre Cantons fins a la plaça, com cada any des de fa 10 anys. Visca la Llibertat.
Visquen els Dret Fonamentals d’una ciutadania farta de sang amb els seus impostos.
Visca el Progrés. Hip, Hip, Hurra!
Visca, també, “la total normalitat” que s’aconsegueix. La magnífica crònica de La Veu (1)2
sobre l’encreuament impossible de manifestacions a Algemesí (2), i només estic en3
desacord amb això, també subratlla aquesta “total normalitat”. Jo mateix vaig ser
perseguit fins al cotxe per adolescents amb pedres a les mans, que ens obligaren a traure
els mòbils, a fer com que els gravàvem i a eixir cremant roda. Altres persones pateixen
amenaces on es repeteix el mafiós “sabem on vius”, “tens família ací”. Altres persones
que han participat a la manifestació antitaurina han vist com s’implica familiars seus, com
es fa servir el seu malnom per a assenyalar-los amb el dit.
Eixa, però, és la “normalitat” dels taurins, acostumats a llançar pedres i a amagar el braç.
Del que es tracta és de justificar allò que és injustificable, de mantindre el negoci de la
mort del que poc o molt, rasquen moltes persones, de comissionistes a experts amb
programa de ràdio. Res que tinga a veure amb la massacre de bous per diversió pot ser
normal.
Continue amb la potència de la foto, que també és la millor imatge de la continuïtat, de
l’abans i el després que no pot ser d’altra forma amb aquesta gent, del suposat canvi per
a que res no canvie.
Manifestació antitaurina, l’altra cara de la moneda de la història d’Algemesí.
La Veu del País Valencià, http://www.laveupv.com2
La Veu del País Valencià, redacció, 13/09/2015, Marta Trenzano: ‘Mentre siga alcaldessa d’Algemesí, si el poble vol3
bous, tindrà bous’, http://www.laveupv.com/noticia/15918/marta-trenzano-mentre-siga-alcaldessa-dalgemesi-si-el-
poble-vol-bous-tindra-bous

3. A mi em sembla la imatge d’una alternativa torera, amb l’inefable Vicent Ramon Garcia
Mont fent de padrí de la senyora alcaldessa, Marta Trenzano. Al seu parlament en
defensa de la tortura taurina, començà mostrant el seu respecte per la manifestació
antitaurina “perquè no es pot destriar el càrrec d’alcaldessa del fet de ser persona (sic)”.
Jo crec què, si la gent taurina s’ho proposa, un dia podrà dir alguna cosa que no estiga
tan carregada de cinisme. Jo crec que es pot.
Doncs ací està, encapçalant la manifestació tauricida i tauròpata, la màxima representació
dels dos partits més votats a les últimes eleccions municipals: majoria absoluta de 13
regidories i 8.735 vots, 57’90% dels totals emesos i 41’90% dels cens electoral. Pel que
fa a la resta de representacions, a banda de posicionaments a títol individual, no hi són en
aquesta lluita.
Marrons fora, segons algunes explicacions: la cosa no venia al programa electoral i el
debat ha de ser “supralocal”. Segons altres, quan la cosa evolucione més, tenen la
seguretat que el partit i la seua gent també evolucionarà. Vaja, el que ve a ser l’esquerra
transformadora de tota la vida del Senyor, amb el vestit i el seny que es posà el 1978.
Des del meu punt de vista, per una banda està bé que ens diguen que els canvis només
venen quan nosaltres els deixem completament fets al forn del carrer, que aleshores
segur que la NOSTRA representació “evolucionarà”. És tota una lliçó de política que
assenyala on és la democràcia i on no s’ha de cercar. Per altra banda, passa que els vots
animalistes queden presoners d’aquesta “majoria” de l’alternativa torera, i això no està
gens bé. És una extorsió que posa la recollida del fem, les ajudes socials, les beques
menjador i els llibres de text, si els paga la Generalitat o la Diputació, com a moneda de
canvi de la massacre anual d’uns 40 animals a la plaça de tortures d’Algemesí.
Ens obliga a pensar què, en el futur, cap vot animalista d’Algemesí ha de quedar presoner,
què cap vot animalista d’Algemesí ha de fer possible aquesta foto, ni directa ni
indirectament. Hui, ja, hem de començar a treballar per a que el vot animalista d’Algemesí
tinga la seua veu. Com diu el Francesc Viadel (3), a qui agraïsc molt aquestes paraules:4
“la valentia és, per exemple, enfrontar-se a la tribu abominable amb un argument, a la
trista tribu que lentament mor en el seu immobilisme mental, ofegada en la seua estúpida
llibertat de no voler deixar de ser tribu”.
Aquesta foto també ha de ser el principi d’altra alternativa, gens torera.
La Veu del País Valencià, Francesc Viadel, Els bous i la tribu, 12/09/2015, http://opinions.laveupv.com/francesc-viadel/4
blog/5824/els-bous-i-la-tribu