1. 36
|
EL PUNT AVUI
DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014
Cultura i Espectacles
Martí Gironell publica avui ‘El primer heroi’
Herois i humans com n
Xavier Castillón
BANYOLES
Dos anys després de la publicació del seu últim èxit
en el camp de la novel·la
històrica, L’últim abat,
l’escriptor i periodista garrotxí Martí Gironell (Besalú, 1971) publica avui el
seu sisè llibre, El primer
heroi (Ediciones B), en el
qual fa un gran salt enrere
en el temps fins a la prehistòria, concretament
fins al neolític, entre
5.000 i 7.000 anys enrere:
l’època dels primers assentaments humans sedentaris, del naixement
de l’agricultura i la ramaderia i de moltes altres coses que ja prefiguraven,
encara que fos remotament, la nostra societat
actual. En aquest context,
Gironell narra la història
d’una comunitat, el clan
dels Cavalls, i especialment la d’un dels seus
membres, el jove Ynatsé,
destinat pels déus a fer un
llarg viatge a la recerca
d’un remei contra un mal
terrible que està exterminant la seva tribu.
“Aquesta novel·la és
molt especial per a mi. La
vaig començar a concebre
el 2007, quan va aparèixer El pont dels jueus i ja
em rondava pel cap la idea
d’una novel·la ambientada a les coves de Serinyà i
a l’actual Parc Neolític de
la Draga de Banyoles, un
enclavament prehistòric
molt especial, ja que és
l’únic de la península Ibèrica que es troba al costat
d’un estany, i tot i així fins
ara ha passat força desapercebut.” Ho explicava
fa pocs dies Gironell sobre
el terreny en una visita
promocional organitzada
per la seva nova editorial
al parc de la Draga, amb
un bon grapat de periodistes i llibreters, per preparar un llançament editorial en què no s’estalvien
recursos: El primer heroi
envairà des d’avui les lli-
Martí Gironell, a dins d’una de
les cabanes de la Draga, i una
imatge del parc ■ L. SERRAT
“La Draga és un
enclavament
prehistòric molt
especial i tot i així
ha passat força
desapercebut”
breries amb una primera
edició de 50.000 exemplars, 30.000 en català i
20.000 en castellà, amb
el mercat llatinoamericà
també en perspectiva. El
llibre, de 430 pàgines, es
publica amb tapes dures i
un paper tan bo com la
qualitat d’impressió. A
més, per orientar una mica el lector, el volum ve
acompanyat d’un punt de
llibre que dóna informació
sobre una trentena de personatges de diferents
clans –amb noms com ara
Aahm, Mabruk, Dro i Uloquí– i també d’un mapa
que descriu el llarg viatge
d’Ynatsé, des del seu poblat a la vora de l’estany
fins al seu destí: el Cercle
de Pedra, inspirat per l’as-
sentament de Stonehenge, a la Gran Bretanya. El
mapa resulta especialment aclaridor en un món
en què òbviament no hi
havia fronteres ni indicadors. “Volíem un llibre que
fos físicament diferent,
per reivindicar el llibre
com a objecte: un objecte
que estigués a l’altura del
text”, va dir a Banyoles el
director editorial d’Ediciones B, Ernest Folch.
Assessorat per científics com ara Eudald Carbonell –autor també del
pròleg del llibre–, Maria
Saña, Toni Palomo, Ra-
“En realitat,
aquells homes i
dones neolítics
no eren tan
diferents de
nosaltres”
quel Piqué i Ramon Buxó,
Martí Gironell fa descripcions molt detallades de la
vida i l’entorn natural de
les comunitats neolítiques
que vivien a la Draga o a les
mines de Gavà. Amb totes
les llicències que es permeten a un novel·lista –la
llengua franca que, durant
el seu llarg viatge, permet
a Ynatsé comunicar-se
sense cap dificultat amb
membres d’altres clans,
tot i que alguns li vulguin
menjar el cervell–, Gironell aconsegueix crear
una notable sensació de
versemblança, en part
perquè,
en
realitat,
aquells homes i dones neolítics no eren tan diferents
de nosaltres: “Volia trencar falsos tòpics sobre

2. | Cultura i Espectacles | 37
EL PUNT AVUI
DIMECRES, 5 DE MARÇ DEL 2014
L’APUNT
Vendre llibres
sense complexos
Xavier Castillón
Martí Gironell és un autor de best-sellers, la qual cosa
vol dir, ni més ni menys, que ven un munt de llibres,
molts per Sant Jordi, però no només per Sant Jordi.
I ho fa indagant en el nostre passat col·lectiu, amb històries en què no falten les dosis necessàries d’intriga,
sexe –El primer heroi conté algunes escenes realment
tòrrides–, violència i humor perquè una novel·la arribi
nosaltres
al gran públic. Gironell sap perfectament el que fa i ho
fa bé. I la seva feina no acaba quan el llibre surt d’impremta: llavors inicia una intensa campanya personal
de promoció, anant amunt i avall del país, a totes les
llibreries i els clubs de lectura que el criden. I ell va
sempre, a tot arreu, amb un somriure. Així es venen
llibres, sense complexos.
De la història a la prehistòria
La ciutat dels somriures (Cossetània, 2005)
b Subtitulat Històries de supervivència a Bombai,
el llibre de debut de Gironell és el més periodístic i
també el més diferent respecte a la seva posterior
producció novel·lística. A partir de les experiències
viscudes en dos viatges a Bombai, l’autor narra la
dura tasca dels treballadors d’una ONG per fer més
digna la vida de les dones i els nens a l’Índia.
El pont dels jueus (Columna, 2007)
b El primer gran èxit literari de Gironell està
ambientat a la seva localitat natal, Besalú, durant la
construcció de l’emblemàtic pont fortificat. Unes
quantes edicions, diverses traduccions –castellà,
italià, portuguès–, una ruta turística, un projecte
de llargmetratge i un còmic demostren el gran
potencial d’aquesta història d’intrigues medievals.
La venjança del bandoler (Columna, 2008)
b Gironell va guanyar el premi Nèstor Luján de
novel·la històrica amb aquesta obra que també té
el punt de partida a Besalú, però en una època més
recent: a principi del segle XIX, durant la invasió
francesa, el traginer Josep Pujol de can Boquica
passa de liderar una guerrilla antinapoleònica a
convertir-se en un bandit enemic dels dos bàndols.
L’arqueòleg (Columna, 2010)
b Un altre dels grans èxits de Gironell està basat
en l’apassionant vida del monjo Bonaventura Ubach
(1879-1960), creador de la Bíblia de Montserrat i
del Museu de l’Orient Bíblic del monestir de
Montserrat. Ubach va ser un gran viatger i un
notable coneixedor del territori i de les llengües
de l’Orient bíblic. La seva important tasca com a
arqueòleg l’acaba convertint en un personatge
novel·lesc de primera magnitud.
L’últim abat (Columna, 2012)
b Gironell torna a triar un monjo com a
protagonista, l’abat Pere Frigola, en una novel·la
escrita en part –mentre l’autor continuava informant
sobre el trànsit cada matí a TV3– al llarg d’un any
al monestir de Sant Benet de Bages, on també està
ambientada aquesta història d’intrigues i lluites de
poder polític i eclesiàstic, en la segona meitat del
segle XVI. El vi i la gastronomia de la zona també
hi tenen un pes important.
aquella gent, que no eren
uns salvatges que feien
crits guturals. En realitat,
hi tocaven molt més que
nosaltres, com ho demostra el fet que tenien molta
cura de la gent gran i no la
deixaven mai de banda.”
Per Gironell, El primer
heroi és també una manera de “conèixer els nostres
orígens ja des d’una realitat que ens sembla molt
llunyana, però que en realitat no ho és tant”. De fet,
és el que ha fet també amb
les seves novel·les anteriors, sempre ambientades en espais molt pro-
“Com Ynatsé,
tots tenim un
heroi a dins que
hem de deixar
sortir quan van
mal dades”
pers i en diferents moments de la història de
Catalunya. I darrere
d’aquesta voluntat de divulgació, hi ha també mis-
satges molt actuals: “Com
Ynatsé, un home corrent
que ha d’afrontar una
gran aventura per salvar
la seva comunitat, tots tenim un heroi a dins i,
quan van mal dades,
l’hem de deixar sortir encara que no ens veiem capaços. I la seva companya
Aynires i el vell Baasi, que
es queden al poblat, ens
mostren que sovint no cal
anar tan lluny com Ynatsé per trobar la solució
dels problemes. Només
cal aturar-se, mirar al teu
voltant, i segurament trobaràs el que busques.” ■
Els autèntics pioners del feminisme i l’ecologisme
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
“Ja fa molt de temps que penso que nosaltres, les dones,
som determinants, providencials, gosaria dir, per a la supervivència del grup i per a la
transmissió dels coneixements i els valors. No m’ho
negareu.” Així comença Aynires, la protagonista femenina
de la novel·la –en certa manera, la primera heroïna–, la
seva argumentació en la reunió del clan, per reclamar
que les dones puguin també
anar a caçar: “Perquè som
capaces de fer-ho, i ho sabeu.” Els homes no reben gaire bé la seva proposta però al
final el cap del clan ho accepta –en realitat, amb segones
intencions– i la cacera mixta
resulta ser tot un èxit, en bona part per les habilitats d’Aynires com a estratega.
El clan dels Cavalls que
descriu Gironell no és només
una societat força avançada
per la precisió de les seves eines i armes; pel seu domini de
l’agricultura, la ceràmica o la
domesticació de cavalls i abelles, i pel repartiment de funcions dins d’un grup poc jerarquitzat. Alguns dels seus
membres, com el savi Baasi,
demostren que tenen una visió molt a llarg termini de
l’evolució del món: “I d’aquesta manera [l’home] seguirà tenint i prenent-ho tot fins que la
Terra un dia digui: «Prou, deixo d’existir perquè ja no tinc
res més per donar.»” Així acaba la seva faula sobre la relació de l’home amb la natura.