... En definitiva, estem una vegada més davant de la pregunta “I l’avortament, què?”, que crida la gent taurina als i, especialment, les manifestants contra la tortura. El nazisme desenvolupà programes eugenèsics amb l’aplicació d’esterilitzacions forçades i interrupcions de l’embaràs igualment forçades, o amb formes d’assassinat selectiu que disfressaren amb el nom d’eutanàsia. Aquest fet es força com a argument a favor de la “santedat de la vida humana”, el moviment antielecció que s’enfronta al dret a decidir, d’optar per una mort digna o per una interrupció voluntària de l’embaràs...

1. de1 3
Fins i tot els genocides nazis…
Fa poc, llegia un article amb l’eloqüent títol Animalisme, nazisme, esquerra . No és una llista de la1
compra, és un joc de relacions pretesament creatiu, un dir sense dir. No cal entrar en els detalls
de l’article, perquè és el recull de llocs comuns de sempre: no entenem l’art, només volem
prohibir i coses així .
2
La relació del nazisme amb l’animalisme em féu pensar. És altre feixuc lloc comú que té com a
referent estrella la visita de Himmler a l’Espanya feixista per a organitzar la trobada d’Hendaia
entre Franco i Hitler. L’última vesprada d’aquesta visita, el 20 d’octubre de 1940, el Reichsführer
SS es veié obligat pel protocol a assistir a una correguda de bous en el seu honor, que suportà
impertèrrit . Segons alguns testimonis, a la tornada a Alemanya, digué que allò que havia vist li3
semblava “menyspreable i extremadament sanguinari”.
Associen animalisme i feminisme, perquè la gent que exterminà sis milions de persones a la Shoa
era antitaurina i promulgà lleis animalistes, perquè posaven per davant els animals a les persones.
Per a explicar que qualsevol persona d’aquests sis milions que fóra animalista era tan nazi com
els seus botxins, un article ho concreta d’aquesta manera: “els animals per damunt de les
persones, especialment jueves. Curiosament, Hitler fou el primer en promulgar lleis que penaven
el maltractament animal des de l’època de l’antic imperi romà (sic). Pel que sembla, allò
El País, Francisco López Barrios, 19/07/2016, Animalismo, nazismo, izquierda, http://cultura.elpais.com/cultura/1
2016/07/19/actualidad/1468914161_368417.html?id_externo_rsoc=TW_CM
Animalisme CAT, 07/01/2011, Lògica taurina, els “arguments” de sempre, http://animalismecat.blogspot.com.es/2
2010/12/logica-taurina.html
Magazine Pasion, redacció, 18/06/2016, Cuando Himmler estuvo en la plaza de toros de las Ventas, http://3
www.magazinepasion.com/cuando-himmler-estuvo-en-la-plaza-de-toros-de-las-ventas/
Himmler, envoltat de nazis, mira Marcial Lalanda.

2. de2 3
d’Auschwitz li devia semblar raonable, i les
persones jueves éssers vius amb menys drets
que els animals” .
4
No cal remuntar-se a l’imperi romà. Les lleis
animalistes modernes es remunten a 1641,
quan el codi penal de la colònia de la badia
de Massachussets castigà el maltractament
dels animals domèstics. Al segle XIX es
promulgaren famoses normes britàniques
com la Llei per a la prevenció del tractament
inadequat al ramat de 1822 o la Cruelty to
Animals Act de 1835. En eixe temps, mentre
al Regne Unit s’abolia definitivament el Bull-
baiting per la seua crueltat, i mentre els
espectacles de linxament i matança de bous
desapareixien de territoris com l’actual
Alemanya, a Espanya s’estava acabant de
perfilar la tortura taurina moderna.
L’autor de l’article citat inicialment diu que
Hitler i Himler, “seguint la inspiració de
postdarwinistes sonats com Davenport o
Madison Grant, cregueren a ulls clucs en la
igualtat entre animals i persones, que és el
mateix que tractar les persones com a
animals”. Després d’aquesta magnífica
definició del privilegi, per al que la igualtat i la
justícia sempre serà una rebaixa cap a la
condició dels éssers espoliats i explotats,
enllaça amb la figura de Peter Singer, l’autor
d’Animal Liberation i, segons aquest
personatge, “amb participació prohibida en
actes culturals de les universitats alemanyes
per les seues teories filonazis”.
Per a començar, Singer és australià d’origen
jueu, fill d’una parella austríaca que fugí del
terror nazi i net de tres víctimes de
l’Holocaust. A l’apèndix d`’Ètica pràctica5
explica que ha estat en nombroses ocasions
a Europa des dels 1980, per defensar que les
persones amb fills i filles “acabats de nàixer
amb greus discapacitats [posa els exemples
de l’anencefàlia i la trisomia 18] haurien de
poder decidir, juntament amb el personal
mèdic que els assisteix, si han de viure o no.
Si decideixen conjuntament que la seua vida
serà tan desgraciada o tan buida de les
satisfaccions mínimes que seria inhumà o
inútil prolongar la vida, en aquest cas se’ls
hauria d’assegurar que la mort dels nadons es
produirà de forma ràpida i sense patiment”.
En definitiva, estem una vegada més davant
Antena 3, Bloc Torito, Dionisio San Miguel, 26/01/2012, A los nazis las corridas les parecían un espectáculo4
"extremadamente sangriento”, http://www.antena3.com/blogs/nazis-corridas-les-parecian-espectaculo-
extremadamente-sangriento_2012012600051.html
Singer, Peter, Ética práctica, Madrid, Akal, 2009. Apéndice: Sobre cómo se me impidió hablar en Alemania, p.5
335-355.
Cartell de la correguda en honor a Himmler. Per a qui
vulga trobar vincles amb el nazisme. Han de ser com
aquest.

3. de3 3
de la pregunta “I l’avortament, què?”, que crida la gent taurina als i, especialment, les
manifestants contra la tortura. El nazisme desenvolupà programes eugenèsics amb l’aplicació
d’esterilitzacions forçades i interrupcions de l’embaràs igualment forçades, o amb formes
d’assassinat selectiu que disfressaren amb el nom d’eutanàsia. Aquest fet es força com a
argument a favor de la “santedat de la vida humana”, el moviment antielecció que s’enfronta al
dret a decidir, d’optar per una mort digna o per una interrupció voluntària de l’embaràs.
De la mateixa manera, el pretés animalisme nazi vol ser un argument a favor de la tortura taurina.
Tornem a aquell dia de 1940, quan un dels monstres més grans de la història sentí fàstic per
l’excés de sadisme desplegat davant dels seus ulls. Crec que cal insistir en la idea: ja fa 76 anys,
Himmler i el seu immaculat uniforme de las SS es removien al seu seient de la llotja de Las Ventas
perquè no podien suportar aquella orgia de sang.
Al segle XXI, i davant d’eixes imatges en blanc i negre, podem dir que la tortura taurina era una
barbaritat fins i tot pels genocides nazis, que ja havien començat la guerra que es saldaria amb
més de 50 milions de víctimes humanes, 6 de elles a l’Holocaust. Els genis que volen defensar la
tauromàfia, en lloc de veure l’evidència, el que veuen és un pretext per l’associació l’animalisme
amb el nazisme. En lloc de veure’s a l’espill i sentir vergonya, signen articles i es creuen uns
genis.
Fins i tot els genocides nazis. Hui, al 2016, ens podem preguntar què es el que passa a dins
d’eixos caps.
Plaça de tortures de Pinto (2013). Aleshores, en què tenia raó?