Ideologia del terror front a la lluita per la justícia. Sobre les històries de por i alguns mètodes per a la desmobilització.

1. S’ha de sembrar el terror…1
Homes del Klan, ocults amb la seua disfresa, desfilen pels carrers de Madison (Wisconsin).
El tipus de coses que les persones no fan obertament i de dia, per por o per vergonya, ho
aconsegueixen fer en secret, cobertes amb màscares i de nit.
W.E.B. Du Bois, sobre el KuKluxKlan.
La meua àvia em contà que, quan s’assabentaren que els moros anaven a entrar a Puertollano,
persones que tenien dents i queixals d’or se’ls arrencaren amb unes tenalles. La cosa tenia molt
d’aquella propaganda del terror que es generava el propi bàndol feixista i que també explotava el
republicà. Ella em contava històries de por de la guerra com aquella i moltes altres, com que el
tauricidaManolete torejava persones amb banderilles i estoc.
Més major, em contaren una història que tenia com a protagonista el José Maria Izquierdo. El
1979, havia estat elegit alcalde de Massamagrell (L’Horta) pel PCPV. El 23 de febrer de 1981, un
grup d’homes de be que el saludaven quan es creuaven pel carrer, es presentaren a sa casa armats
amb escopetes de caça. Alguns eren destacats membres de les forces vives, fatxes de tota la vida i
de casa bona, dels que havien estat 40 anys al bàndol dels guanyadors. Mentre els tancs
abandonaven els carrers de València, els colpistes es donaven per derrotats i molts fugien del
Congrés per una finestra per a continuar amb les seues carreres militars, els homes de be tornaren
a saludar el senyor Izquierdo i li digueren que marxaven cap a casa a guardar les escopetes de caça,
que tot havia estat “pel que poguera passar”. Coses de la reconciliació.
Altre dia, un obrer em comptà que havia treballat amb PedroCuevas, l’assassí del Guillem Agulló.
Que recordava perfectament el dia que desaparegué misteriosament de l’obra, després d’haver vist
la notícia de l’assassinat a la tele del bar on dinaven. Deien que buscaven l’assassí, però no
digueren qui era. El ventosa i els altres esmorzaren tranquil·lament a Montanejos un dilluns de
Pasqua de 1993, al matí següent d’haver matat el Guillem2. Acabada la festa, el roder anà a
General Mola, El Director. De la Instrucció reservada pel colp militar contra la República Espanyola.
Cadenas, Núria, Guillem Agulló, a El Temps, nº 982 (8 al 14/04/2003). De La paraula nostra, 21/02/2006,
http://laparaulaesnostra.blogspot.com.es/2006/02/guillem-agull_114053003290674786.html
1
2

2. treballar com si res, com si tinguera l’esperança que tot anava a continuar igual, o com si tinguera
la falsa seguretat que l’anaven a protegir. Necessitaven, però, un cap de turc que complira uns pocs
anys de presó i amagara la conspiració del terrorisme feixista que matà el Guillem. Hui, els
feixistes encara acumulen víctimes impunement.
No fa molt, un company de treball em digué que, quan era jove, tenia un amic feixista. Li contava
que una de les seues activitats preferides era eixir a, literalment, petar maricas. Escorrialles
meridionals de la raça ària, amb la seua salutació romana i el seu SiegHeil, es dedicaven a
perpetrar violacions en grup amb assiduïtat. Em sorprengué que ho feren ells, amb els seus penis,
els seus orgasmes i les seues ejaculacions. Tot plegat era un càstig homòfob i, quan acabaven,
pegaven una pallissa a la seues víctimes per a que no quedara cap dubte.
Sembla que els neonazis de Rússia (si, gent amb la mala costum de nàixer i viure sobre el
Lebensraum ari) no han creat l’OccupyPedofilyaj del no res. Només han aplicat les ensenyances
de Goebbels i han adornat allò de petar maricas amb un discurs i una marca, amb una simbologia i
una forma de fer contra “els perills de l’educació homosexual”. Com no podia ser d’altra manera,
les escorrialles meridionals s’han entusiasmat i s’han afegit, amb el Projecte Pilla Pilla, a aquest
nou KuKluxKlan que perpetra linxaments i crema creus a través de la xarxa.
VirginieDespentes diu que la violació és, a la mateixa vegada, una realitat i un relat per a amenaçar
les dones lliures3, una decimatio patriarcal per a alliçonar i sotmetre el conjunt de les dones. És el
mateix que passa amb els moros de les històries de la meua àvia, monstres mitològics que el
sistema creà per a glaçar la sang de la gent que volia ser lliure i, més encara, que volia lluitar pel
somni de ser socialment iguals, humanament diferents i completament lliures.
Els dimonis del sistema es poden fer reals davant els teus ulls. Quasi sempre els tenen amagats a
les clavegueres fins que els fan aparèixer per sota dels teus peus, de sobte, com li passà al Guillem
Agulló. En èpoques de terror, els fan passejar pel carrer en bandes, a cara descoberta i amb noms
com Braunhemd, camicie nere o camisas azules. De vegades, apareixen en escena quan no toca,
sense que els hagen cridat, com els va passar als idiotes de Massamagrell amb les seues escopetes
de caça. De vegades, brollen per les escletxes de les clavegueres amb cert descontrol i protegits per
la foscor, com els fantasmes virtuals que s’amaguen darrere les pantalles d’ordinador per a
perseguir i, sobre tot, amenaçar persones que viuen la seua sexualitat en llibertat.
La defensa consisteix en parar els colps i, per tant, en conèixer i esperar els colps que s’han de
parar. Eixa gent aparentment normal que pot aparèixer en tombar qualsevol cantó, guanya amb la
nostra por. Qüestió d’actitud, de valentia, d’insubmissió. Existeix una classe de força, que no és
masculina ni femenina, que impressiona, que fa embogir, que dóna seguretat. Una capacitat de
dir que no, d’imposar una visió pròpia de les coses, de no amagar-se4. La seua derrota és la nostra
lluita.
Hay que de sembrar el terror5 ... Jesús Frare , de la CUP de Almàssera.
El Tipo de cosas que las personas no hacen Abiertamente y de día, por miedo o por vergüenza , lo
consiguen hacer en secreto, cubiertas con máscaras y de noche.
W.E.B. Du Bois, sobre el Ku Klux Klan.
Mi abuela me contó que, cuando se enteraron de que a los moros iban a entrar en Puertollano,
personas que tenían dientes y muelas de oro se los arrancaron con unas tenazas. La cosa tenía
mucho de aquella propaganda del terror que se generaba el propio bando fascista y que también
explotaba el republicano. Ella me contaba historias de miedo la guerra como aquella y muchas
otras, como el tauricidaManolete toreaba personas con banderillas y estoque.
Más mayor, me contaron una historia que tenía como protagonista a José María Izquierdo. En
1979, había sido elegido alcalde de Massamagrell (L’Horta) papel PCPV. El 23 de febrero de 1981,
un grupo de hombres de bien que lo saludaban cuando se cruzaban por la calle, se presentaron en
Despentes, Virginie, Teoria King-Kong, Madrid, Medusa, 2007.
Ib., p. 120.
5 General Mola, El Director. De la Instrucción reservada para el golpe militar contra la República Española.
3
4

3. su casa armados con escopetas de caza. Algunos eran destacados miembros de las fuerzas vivas,
fachas de toda la vida y de buena familia, de los que habían estado 40 años en el bandode los
ganadores. Mientras los tanques abandonaban las calles de Valencia, los golpistas es daban por
derrotados y muchos huían del Congreso por una ventana para continuar con sus carreras
militares, los hombres de bien volvieron a saludar al señor Izquierdo y le dijeron que se marchaban
a casa a guardar los escopetas de caza, que Todo había sido "por lo que pudiera pasar". Cosas de la
reconciliación.
Otro día un obrero me contó que había trabajado con Pedro Cuevas, el asesino de Guillem Agulló.
Que recordaba perfectamente el día que desapareció misteriosamente de la obra, después de haber
visto la noticia del asesinato en la tele del bar donde comían. Decían que buscaban el asesino, pero
no dijeron quién era. El ventosa y los otros almorzaron tranquilamente en Montanejos un lunes de
Pascua de 1993, a la mañana siguiente de haber Matado a Guillem6. Terminada la fiesta, el matón
fue a trabajar como si nada, como si tuviera la esperanza de que todo iba a seguir igual, o como si
tuviera la falsa seguridad de que la iban a proteger. Pero necesitaban un cabeza de turco que
cumpliera unos pocos años de cárcel y escondiera la conspiración del terrorismo fascista que matóa
Guillem. Hoy, los fascistas todavía acumulan víctimas impunemente.
No hace mucho, un compañero de trabajo me dijo que, cuando era joven, tenía un amigo fascista.
Le contaba que una de sus actividades preferidas era salir, literalmente , a petar maricas. Restos
meridionales de la raza aria, con su saludo romano y suSiegHeil, se dedicaban a perpetrar
violaciones en grupo con asiduidad. Me sorprendió que lo hicieran ellos, con sus penes, sus
orgasmos y sus eyaculaciones. Todo era un castigo homófobo y, cuando terminaban, pegaban una
paliza a sus víctimas para que no quedara ninguna duda.
Parece que los neonazis de Rusia (si, gente con la mala costumbre de nacer y vivir sobre el
Lebensraum ario) no han creado el OccupyPedofilyaj de la nada. Sólo han aplicado las enseñanzas
de Goebbels y han adornado lo de petar maricas con un discurso y una marca, con una simbología
y una forma de hacer contra "los peligros de la educación homosexual". Como no podía ser de otra
manera, los restos meridionales se han entusiasmado y se han unido, con el Proyecto PillaPilla, a
este nuevo Ku Klux Klan que perpetra linchamientos y quema cruces a través de la red.
VirginieDespentes dice que la violación es, a la vez, una realidad y un relato para amenazar a las
mujeres libres7, unadecimatio patriarcal para aleccionar y someter el conjunto de las mujeres. Es
lo mismo que pasa con los moros de las historias de mi abuela, monstruos mitológicos que el
sistema creó para helar la sangre de la gente que quería ser libre y, más aún, que quería luchar por
el sueño de ser socialmente iguales, humanamente diferentes y completamente libres.
Los demonios del sistema se pueden hacer reales ante tus ojos. Casi siempre los tienen escondidos
en las alcantarillas hasta que los hacen aparecer bajo tus pies, de repente, como le pasó a Guillem
Agulló. En épocas de terror, los hacen pasear por la calle en bandas, a cara descubierta y
connombres como Braunhemd, camicie nere o camisas azules. A veces, aparecen en escena
cuando no toca, sin que los hayan llamado, como les pasó a los idiotas de Massamagrell con sus
escopetas de caza. A veces, manan por los resquicios de las alcantarillas con cierto descontrol y
protegidos por la oscuridad, como los fantasmas virtuales que se esconden detrás los pantallas de
ordenador para perseguir y, sobre todo, amenazar personas que viven su sexualidad en libertad.
La seua derrota és la nostra lluita.
La defensa consiste en parar a los golpes y, por tanto, en conocer y esperar los golpes que se deben
detener. Esa gente aparentemente normal que puede aparecer al girar cualquier esquina, gana con
nuestro miedo. Cuestión de actitud, de valentía, de insumisión. Existe una clase de fuerza, que no
es masculina ni femenina, que impresiona, que enloquece, que da seguridad. Una capacidad de
decir que no, de imponer una visión propia de las cosas, de no esconderse8. Su derrota es nuestra
lucha.
Cadenas, Núria, Guillem Agulló, a El Temps, nº 982 (8 al 14/04/2003). De La paraula nostra, 21/02/2006,
http://laparaulaesnostra.blogspot.com.es/2006/02/guillem-agull_114053003290674786.html
7 Despentes, Virginie, Teoria King-Kong, Madrid, Medusa, 2007.
8 Ib., p. 120.
6

4. La CUP rebutja enèrgicament les agressions de la banda homòfoba denominada
"Projecte Pilla Pilla"
La Candidatura d’Unitat Popular vol fer públic el seu més enèrgic rebuig les actuacions del
denominat Projecte Pilla Pilla, la versió autòctona del moviment neonazi rus OcuppyPedofilyaj.
Aquest moviment es dedica a perseguir, vexar i humiliar homes gais fent-se passar per persones
que volen mantenir relacions sexuals amb ells. Concerten una cita i un cop allà els retenen contra la
seva voluntat, els vexen, els humilien, els graven en vídeo i després publiquen les gravacions. Al
nostre país el denominat Projecte Pilla Pilla ha penjat varis vídeos a les xarxes socials on es veu
com acusen diferents homes gais de pederastes, malgrat que en cap moment aquestes persones han
fet res il·legal. Malgrat que els seus comptes a les xarxes socials han estat tancats, ja n’han obert de
nous.
Des de la CUP exigim que es posin tots els mitjans necessaris per tallar d’arrel aquest moviment
homòfob i evitar així situacions encara més greus. Cal recordar que a Rússia aquest mateix
moviment fins i tot ha provocat algunes morts. Si bé ahir els mitjans de comunicació anunciaven
que la banda havia estat desarticulada, la seva activitat recent a les xarxes socials indica que això no
és cert, i a més ens alerta d’un pas endavant en la gravetat de les seves accions.
L’Observatori contra l’Homofòbia va anunciar ahir que havia activat totes les accions i gestions
possibles per aclarir els fets, explicava que la Fiscalia de delictes d’odi i discriminació n’estava al
corrent i demanava que els Mossos d’Esquadra prenguessin mesures per evitar les accions d’aquest
grup d’extrema dreta. Des de la CUP ens fem nostres les demandes de l’Observatori contra
l’Homofòbia i de les diferents organitzacions i entitats d’alliberament LGBTI i fem una crida a tota
la societat catalana a combatre el feixisme i l’homofòbia.
Altre anunci promocionat per Facebook i pensat especialment per a mi, com el de la Falange.
S’afegeix a l’oferta d’adolescents, totes de València, que volen una aventura amb mi.