... A una banda i altra del puny tancat de l’assassí, la línia ideològica que separa els éssers humans dels altres animals es difumina totalment. Desapareix en la ment d’aquell home xiquet que es veu colom front a la poderosa heteronormativitat, i desapareix en la ment d’aquell pare que amenaçava el seu fill amb un assassinat ritual per a espantar el fantasma d’un món afectiu i sexual divers, sense regles ni imposicions, tan lliure com el vol dels coloms que no volien castigar les femelles i tan infantil, tan necessitat de referents i d’estima com la tornada al colomar dels condemnats. Desapareix per a la dona del Luburić, entre la paret del matrimoni nacionalcatòlic i la mà de Maks el Carnisser, qui li argumenta fredament que tots els colls són iguals entre les seues mans...

1. de1 3
El malson del xiquet colom.
L’amo creia molt en el colom. Si no haguera estat així, si haguera tingut altre amo, aquest colom
no ens haguera delectat amb eixes vesprades tan meravelloses… .1
En el camí de tornada a Otos, el Sal·lus Herrero em contà la història del Vjekoslav Luburić, Maks
el Carnisser. Aquest feixista croat, membre del partit Ustàixa, estigué al front del terrible camp
d’extermini de Jasenovac, on mataren desenes de milers de persones sense sentir cap necessitat
de mètodes “humanitaris” com les cambres de gas. Amb la derrota final, membres de l’església
catòlica l’ajudaren a resseguir la ratline que portava nazis, assassins i genocides fins a l’Espanya
feixista de Franco, on el Carnisser trobà refugi, passaport i una nova vida amb el nom de Vicente
Pérez Garcia .
2
Colombibook, Francisco Orquin Messeguer, Historia del Bronco, http://colombibook.com/?page_id=3051
antifeixistes.org, redacció, 07/05/2013, El responsable dels camps de concentració nazis a Croàcia va viure a2
Carcaixent durant 25 anys, http://www.antifeixistes.org/6472_el-responsable-dels-camps-de-concentracio-nazis-a-
croacia-va-viure-a-carcaixent-durant-25-anys.htm
A l’esquerra, escena de l’horror habitual a Jasenovac, on la majoria de les víctimes foren persones sèrbies ortodoxes.
Dalt a l’esquerra, Maks el Carnisser mentre cometia els seus crims; baix, ja refugiat a Benigànim, amb els seus fills i
filles.

2. de2 3
L’home a qui alemanys de les SS qualificaren com a “sàdic extrem” acabà a Benigànim, on es
convertí en Don Vicente o el tio polaco, pel seu accent. Sal·lus em contà que la seua dona un dia
acabà contra la paret i agafada pel coll per haver-li portat la contrària. Maks li anava dient que no
li suposava cap problema matar amb les seues mans, que ho havia demostrat a Jasenovac quan
perdé per molt poc una aposta per a veure qui matava més persones en un determinat temps
amb un tall de ganivet al coll. Li digué què, sense problema, li podia trencar el coll com li’l
trencava als pollastres, perquè el Carnisser fou amo de granges de pollastres i porcs.
Fa poc, em contaren altra
història que també passà a
les terres de la Vall d’Albaida
i la Costera. Era d’un home
amb un somni recorrent i un
pare colombaire i que
odiava “els maricons”. De
xicotet el portava al colomar
i li ensenyava amb orgull els
millors coloms, els que
millor assetgen les femelles
a la manera que estableix la
p r à c t i c a d e l a
colombicultura. Des de la
primera joventut s’han de
mostrar sexualment voraços
davant dels amos, amb les
femelles més adultes i
experimentades què els faciliten les primeres experiències dels rituals del corteig i l’aparellament
i, després, amb les “noves” com les que patiran l’atac del pilot de mascles durant les
competicions. Els colombaires utilitzen la majoria de les femelles que crien com a objectes
d’entrenament dels seus futurs campions.
Més d’una vegada, entre els mascles joves apareixen individus que no ho volen fer, que no
aprenen el sentit d’aquesta representació permanent de la violació i la imposició masclista. Quan
els solten nomes volen volar i, desgraciadament per a ells, sempre acaben tornant al colomar que
entenien com a sa casa. Aquell home ho aprofitava per a escenificar una execució davant del seu
fill espantat. Sempre feia el mateix: treia els coloms de les gàbies, els agafava pel cap i el
recargolava fins trencar-los el coll. Com si no tinguera cap interès per la víctima, remarcant el seu
absolut menyspreu per ella, sempre pronunciava les mateixes paraules plenes de ràbia amb els
ulls clavats en el xiquet: “maricons, ni els coloms!”.
En el somni, són pare s’assabentava que ell era un “colom coix”, que no era un mascle com cal.
Aleshores, aquell home li clavava la seua mirada encesa mentre deia “maricons, ni els coloms!”,
l’agafava pel cap i el cargolava d’aquella manera. Ell restava immòbil mentre els seus ossos es
trencaven lentament i, indefens com els coloms, assumia una fi que no arribava mai. Es feia
eterna, fins que es despertava d’un salt.
No fa molts dies, dos joves treballadors d’una granja de porcs d’Almeria consideraren divertit
matar 72 porquets acabats de deslletar saltant a sobre d’ells: un els esclafava mentre l’altre
gravava la matança amb el mòbil per a compartir-la a les xarxes . I tampoc fa molt, qui entrà al3
refugi sevillà El Sueño de Mufie dedicà molt de temps a torturar salvatgement i matar tres gossos
i a enveninar 17 més . Al matí següent, al mig d’una escena tan dantesca com les que generà4
Maks el Carnisser, la gent de la protectora trobà que una gosseta havia intentat ocultar els seus
cadells sota tot el que tenia al seu abast a dins del box, mentre sentia els terrorífics crits de les
víctimes.
El País, Antonio J. Mora, 21/01/2016, Dos jóvenes matan a 72 lechones tras saltar sobre ellos en Almería, http://3
ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/20/andalucia/1453305407_672076.html
20 Minutos, Melisa Tuya, 31/01/2016, Torturan hasta la muerte a tres perros, una a punto de parir, y envenenan a 17 en4
un refugio sevillano. Al bloc En busca de una segunda oportunidad, http://blogs.20minutos.es/animalesenadopcion/
2016/01/31/torturan-hasta-la-muerte-a-tres-perros-una-a-punto-de-parir-y-envenenan-a-17-en-un-refugio-sevillano/

3. de3 3
A una banda i altra del puny tancat de
l’assassí, la línia ideològica que separa els
éssers humans dels altres animals es
difumina totalment. Desapareix en la ment
d’aquell home xiquet que es veu colom front
a la poderosa heteronormativitat, i
desapareix en la ment d’aquell pare que
amenaçava el seu fill amb un assassinat
ritual per a espantar el fantasma d’un món
afectiu i sexual divers, sense regles ni
imposicions, tan lliure com el vol dels
coloms que no volien castigar les femelles i
tan infantil, tan necessitat de referents i
d’estima com la tornada al colomar dels
condemnats. Desapareix per a la dona del
Luburić, entre la paret del matrimoni
nacionalcatòlic i la mà de Maks el Carnisser,
qui li argumenta fredament que tots els colls
són iguals entre les seues mans.
El pànic dels gossos torturats és idèntic al
de les víctimes del Carnisser, aquelles que
esperaven en fila per a que els tallara el coll
mentre intentava guanyar una juguesca.
Totes acaben tenallades pel pànic, totes
amb la mateixa mirada vençuda de l’últim
jueu de Vinnitsa, aquella què, al 1941, es
clavà a un negatiu poc abans de ser
tancada per a sempre pel tir al bescoll d’un
soldat dels Einsatzgruppen. El seu cadàver
caigué a un piló com el que formaren els 72
lletons de Huercal-Overa, com el que
formen els animals massacrats per les
distintes indústries d’explotació animal.
Aribert Heim fou el Car nisser de
Mauthausen, Klaus Barbie el Carnisser de Lió,
Eduard Roschmann el Carnisser de Riga i Reinhard Heydrich el Carnisser de Praga. Luburić fou,
senzillament, el Carnisser. Curiós ofici que abasteix mostradors davant els què la gent fa cua i
conversa sobre el temps, mentre serveix per a dotar d’una terrible dimensió el nom d’assassins
en sèrie i genocides. El per què què sorgeix davant l’aclaparadora dimensió de la Shoa té
resposta en eixos mostradors i eixes cues del genocidi connectat amb els inferns, del genocidi
normalitzat dels i les altres.
I són les víctimes les que assenyalen amb el dit els carnissers nazis. Són elles les que els
bategen, i les supervivents son les que conten les seues històries. Com ha de ser sentir-se sota
el ganivet d’un carnisser? Indefensió apresa, impotència, pànic, trauma per la mort que
t’envolta… Ho sabem tot, de la mà de les persones que s’han sentit corders a l’escorxador, dels
xiquets que s’han sentit coloms, dels éssers humans que s’han sentit animals.
L’últim jueu de Vinnitsa.