Traducció al català d'un article original en castellà de Rafael Narbona, publicat el 03/03/2013 a Into de Wild Union, el seu blog. ... Les cambres de gas foren la "solució humanitària" a l'extermini mitjançant escamots d'afusellament. "Mai serem durs o despietats si no és necessari", afirmà Himmler el 4 d'octubre de 1943 a la conferència anual d'alts comandaments de les SS. "Molts de vosaltres sabeu què significa contemplar muntanyes de cadàvers i no perdre la decència. És una pàgina gloriosa de la nostra història, mai escrita, i que no s'ha d'escriure [...]. Hem complert aquesta feixuga tasca per amor al nostre poble. I no hem danyat nostre el ésser interior, la nostra ànima, ni, en conseqüència, el nostre caràcter". Les paraules altisonants de Himmler esmentant la decència resulten particularment grotesques, ja que totes les fonts històriques assenyalen que les matances foren acompanyades de corrupció a tots els nivells. Inclòs el propi Himmler, tots els membres de les SS robaren sistemàticament els béns de les famílies jueves assassinades: or, joies, obres d'art.

1. Auswitch i els drets animals. Rafael Narbona.
Article original en castellà1, del 03/03/2013. Into de WildUnion2. El blog de Rafael Narbona.
Traducció amb acció directa no violenta (ADNV) per un llenguatge inclusiu.
Escorxadors.
S'ha dit que el nazisme va tractar les persones jueves, gitanes i altres minories com a animals,
acceptant implícitament que és lícit matar o esclavitzar a altres espècies. A Amos de la mort: Els
SS Einsatzgruppen i l'origen de l'Holocaust (2003), l'historiador RichardRhodes explica que els
alemanys obligaven les persones adultes a que s’amuntegaren unes sobre altres a les fosses per
rebre un tret al clatell. Aquest mètode implicava que –llevat dels que morien en primer lloc– les
víctimes es tombaven sobre un cadàver o un cos agonitzant abans de ser assassinades a sang freda.
Els SS anomenaven aquest procediment Sardinenpackung. Ens horroritza aquest mètode, però no
ens preocupa que cada dia milions d'animals siguen electrocutats, decapitats o apunyalats. Albert
Camus mai va oblidar el crit d'una gallina degollada per sa mare al pati del darrere de casa. Aquest
dia la seua consciència es va estremir, pensant que l'animal "va parlar" invocant una improbable
inclemència. La nostra espècie s'ha acostumat a conviure amb una "taca moral" que algun dia
qüestionarà els fonaments del nostre arbitrari sentit de l'ètica.
Després d'emprar reiteradament el Sardinenpackung, els nazis van advertir que els xiquets i
xiquetes més petites sobrevivien, ja que el cos de les seues mares actuava com parapet. Per això, a
l'hospital de maternitat de Vinnitsa, ficaren els nadons en sacs i els llançaren al carrer des de les
finestres. De vegades, colpejaven violentament el sac contra una paret abans de llançar-lo al buit.
1 Into de Wild Union, 03/03/2013, Auschwitz y los derechos animales.
http://intothewildunion.blogspot.com.es/2013/03/auschwitz-y-los-derechos-de-losanimales.html?zx=a67a1cb6a749cca2
2 http://intothewildunion.blogspot.com.es/

2. Durant molt de temps, s'ha utilitzat aquest mètode per acabar amb la vida dels gossos i els gats
nounats. La comparació pot semblar ofensiva, però RichardRhodes, que no és un animalista,
empra els arguments de l'antropòloga francesa NoëlieVialles per explicar com les persones
executores de la Shoahes pogueren immunitzar al dolor de les seves víctimes. En el seu assaig
Animal to Edible (1994), Vialles afirma que els escorxadors industrials i els camps
d'extermini nazi funcionen de manera similar, dividint el treball per diluir la
responsabilitat i dissipar qualsevol objecció moral.El primer escorxador industrial es va
inaugurar a Chicago i els nazis el van visitar per copiar les seves innovacions.
El
15
d'agost
de
1941,
el
ReichsführerHimmler contemplà per
primera vegada a Minks (Bielorússia)
l'afusellament d'un centenar de
persones partisanes i jueves. Segons
el testimoni de l'alt comandament de
les SS i de la Policia Erichvon dem
Bach-Zelewski, l'experiència li resultà
traumàtica. Primer, aturà l'execució
per comprovar si un jove alt, ros i
d'ulls blaus era realment jueu. Quan
l'infortunat li confirmà que era jueu,
igual que son pare i sa mare i els seus
avis i àvies, Himmler donà un cop de
peu a terra i exclamà que en aquest
Forns crematoris a un camp d'extermini nazi.
cas ni tan sols ell podia evitar la seua
mort. El pilot, format per dotze
homes, disparà a continuació, però dues dones no moriren a l'acte. Malferides, gemegaven a la
fossa. Descompost, Himmler es dirigí al cap de l'escamot i cridà: "No tortureu aquestes dones!
Dispareu! Doneu-vos pressa i mateu-les!". OttoBradfisch, cap del Einsatzkommando 8 del
Einsatzgruppen B, relatà durant el seu judici per crims de guerra i crims contra la humanitat que
Himmler reuní l’oficialitat després de la matança i li digué que el seu treball era certament
repugnant, però que es limitaven a netejar el món d'éssers indesitjables i inútils. Qualsevol caçador
pot expressar-se en els mateixos termes, després de penjar un llebrer que ha envellit o ha
demostrat escasses aptituds per assetjar un conill o una llebre.
Heinrich LuitpoldHimmler.
Les cambres de gas es començaren a
utilitzar la primavera de 1941 per
alliberar les persones executores de
la Shoah de la ingrata experiència
d'abatre a trets dones, infants i gent
anciana. AChełmno, Sobibor i Treblinka
s’emprà monòxid de carboni i només a
Auschwitz es recorregué al Zyklon B, àcid
cianhídric que al contacte amb l'aigua
produeix cianur d'hidrogen gasós. Fabricat
com a insecticida per IG Farben (un
complex d'empreses farmacèutiques que
inclou la famosa Bayer), es va considerar
idoni per a l'extermini d'éssers humans pel
seu poder altament tòxic. Una tona del
producte pot matar a 25.000 persones.
El 17 i 18 de juliol de 1942, Himmler visità
Auschwitz. Durant el matí del primer dia, observ`s per l'espiell d'una cambra de gas l'assassinat de
diversos centenars de persones deportades, sense mostrar cap mena de repugnància o espant
moral. Eixa mateixa vesprada, anà a una taverna amb RudolfHöss, comandant del camp i el
Gauleiter local, els dos acompanyats per les seues esposes. Begueren vi i celebraren els èxits
d'Alemanya en la seua guerra contra la gent jueva i bolxevic. Encara es trobava relativament lluny
el 2 de febrer de 1943, quan el mariscal de camp FriedrichPaulus es va rendir davant els soviètics a

3. Stalingrad, després d'una cruenta batalla que va costar més de quatre milions de vides, sumant les
baixes de tots dos bàndols.
Les cambres de gas foren la "solució humanitària" a l'extermini mitjançant escamots
d'afusellament."Mai serem durs o despietats si no és necessari", afirmàHimmler el 4 d'octubre de
1943 a la conferència anual d'alts comandaments de les SS. "Molts de vosaltres sabeu què significa
contemplar muntanyes de cadàvers i no perdre la decència. És una pàgina gloriosa de la nostra
història, mai escrita, i que no s'ha d'escriure [...]. Hem complert aquesta feixuga tasca per amor al
nostre poble. Ino hem danyat nostre el ésser interior, la nostra ànima, ni, en conseqüència, el
nostre caràcter".
Les paraules altisonants de Himmler esmentant la decència resulten
particularment grotesques, ja que totes les fonts històriques assenyalen que les matances foren
acompanyades de corrupció a tots els nivells. Inclòs el propi Himmler, tots els membres de les SS
robaren sistemàticament els béns de les famílies jueves assassinades: or, joies, obres d'art.
La mentalitat perversa de Himmleres reflecteix en la seva col·lecció privada de mobles realitzats
amb restes humanes. De fet, posseïa diversos exemplars del MeinKampf amb cobertes de pell
procedents de l'esquena de jueus assassinats a Dachau.
Al final de la guerra, Himmler pensà que els països aliats aprofitarien la seua experiència policial i
li encarregarien que vetllara per la seguretat a l'Alemanya de la postguerra. Una de les seves
preocupacions era esbrinar si seria més oportú saludar el general Eisenhower amb una encaixada
de mans o la salutació nazi. Hitler el destituí de tots els seus càrrecs quan descobrí que negociava
la seua salvació personal amb les forces aliades. Encara que s’afaità el bigoti i es col·locà un pegat
sobre l'ull esquerre, fou reconegut en un control britànic entre Hamburg i Bremen. Mentre un
metge li examinava, es suïcidà mossegant la càpsula de cianur que s’havia amagat a les dents. Les
seues restes foren enterrades en una tomba anònima.
Himmler pertanyia a la classe mitjana.
Fill d'un mestre, s’educà en un ambient
estricte, on s'aplicava el càstig físic per
corregir qualsevol gest de rebel·lia o
indisciplina. De fet, l'historiador alemany
GötzAly ens recorda que als mestres
també se'ls anomenava "apallissadors".
Durant els seus anys d'universitat,
Himmler s’apuntà a una associació
estudiantil i participà en un parell de
duels amb sabre, que li ocasionaren
ferides al cap. La seua trajectòria no és
insòlita, sinó previsible en un home
alemany del seu temps i la seva classe
social. No era especialment violent, però
Cambra de gas.
sí un covard que s’adaptà perfectament a
la rutina del’"assassí de despatx".
RichardRhodes esmenta que recriminava als seus companys de partit la seua afició per la caça,
afirmant que matar un cérvol era "un simple assassinat".
No s'ha de confondre aquesta observació amb hipocresia o amb una sensibilitat deformada, sinó
amb l'horror de la classe mitjana cap a les formes més cruentes i immediates de violència. El 1835,
les lleis angleses establien noves formes de sacrifici dels animals per disminuir el seu patiment i
evitar la degradació moral dels escorxadors, que fins llavors treballaven al centre dels pobles,
oferint un espectacle que recordava les execucions medievals davant una xusma eufòrica. Hitler
intentà aplicar el mateix criteri a l'extermini dels presumptes enemics del Reich.
NoëlieVialles descriu el procés psicològic que permet el funcionament dels escorxadors industrials:
"Les persones treballadores afirmen sovint que" quan t'acostumes, ho fas com faries
qualsevol altra cosa'. Aquest buit en el pensament i aquesta falta d'identificació amb
la tasca que es realitza, que en qualsevol lloc es consideren característiques negatives
del treball de la producció en cadena, constitueixen aquí, per contra, un prerequisit
per acostumar-te a això' ".

4. El Premi Nobel sud-africà John M.
Coetzee opina que els escorxadors
industrials amaguen el mateix
espant que Treblinka i que només
la nostra perspectiva com a espècie
superior i amb drets i privilegis
exclusius pot explicar la nostra
indiferència
cap
al
patiment
d'altres espècies, condemnades a
l'estabulació, la mort violenta i el
consum. No perd l'esperança que algun
dia rectifiquem i oblidem les nostres
velles excuses i pretextos. Els animals
experimenten
por,
angoixa,
vulnerabilitat, però el seu cervell limita la
Escorxadors.
seva vida moral. No se'ls pot exigir una
racionalització dels seus impulsos que
regule els seus actes d'acord amb preceptes ètics. Li passa el mateix als xiquets i xiquetes petites o
certes persones amb la ment ferida per culpa d'una cruel malaltia, però no és menys cert que
aquesta impotència sol conviure amb la tendresa i la demanda d'afecte i protecció. Només qui ha
mirat els ulls d'un animal i no ha descobert el seu profund desemparament, pot
ignorar que Auschwitz i un escorxador industrial neixen d'aquest menyspreu cap a la
vida i el dolor aliens.Potser necessitem una nova època d’Il·lustració per a comprendre que
qualsevol utopia ha d'incloure els drets dels animals, negats i escarnits per una humanitat obtusa i
autocomplaent.