Als comentaris de la meua publicació Escolàstica (II). El Legislador i la Constitució, intervingué Gabriel Doménech Pascual, l’autor citat, per a fer la següent reclamació: “M’encantaria que, en lloc de limitar-se a afirmar que els meus arguments no són més que ‘estupideses tavernàries’ (i altres perles) em demostrara amb arguments científics que estic equivocat”. Com es pot veure al text, el qualificatiu no es referia al conjunt dels seus arguments, sinó a unes afirmacions molt concretes. El títol d’aquest text és la primera resposta que li doní. Insistisc que els defensors i defensores d’allò que és indefensable haurien de tindre més clar el concepte de ciència. Ni tan sols es podria parlar de falsació davant d’afirmacions acientífiques i, per tant, no es pot demanar que es demostre científicament la falsedat d’una qüestió que no es basa en cap argument científic. No hi ha cap prova vàlida que la indústria de la tortura taurina genere “riquesa” o un “impacte ecològic positiu”. Cap tesi taurina aporta aquestes proves perquè, senzillament, són afirmacions més falses que la llenya de figuera. De totes formes, recopile en aquests text alguns dels molts arguments que es situen front a les mentides i manipulacions taurines. Uns són arguments científics, i altres són sentit comú...

1. Ho diu seriosament? Resposta a Gabriel Doménech Pascual.
Als comentaris de la meua
publicació Escolàstica (II). El
Legislador i la Constitució ,1
intervingué Gabriel Doménech
Pascual, l’autor citat, per a fer
la següent reclamació :2
“M’encantaria que, en lloc de
limitar-se a afirmar que els
meus arguments no són més
q u e ‘ e s t u p i d e s e s
tavernàries’ (i altres perles)
e m d e m o s t r a r a a m b
arguments científics que estic
equivocat”. Com es pot veure
al text, el qualificatiu no es
referia al conjunt dels seus
arguments, sinó a unes
afirmacions molt concretes. El
títol d’aquest text és la primera
resposta que li doní.
Insistisc que els defensors i
defensores d’allò que és
indefensable haurien de tindre
més clar el concepte de
ciència. Ni tan sols es podria
parlar de falsació davant
d’afirmacions acientífiques i,
per tant, no es pot demanar
q u e e s d e m o s t r e
científicament la falsedat
d’una qüestió que no es basa
en cap argument científic. No
hi ha cap prova vàlida que la
indústria de la tortura taurina
genere “riquesa” o un “impacte
ecològic positiu”. Cap tesi
taurina aporta aquestes
proves perquè, senzillament,
són afirmacions més falses
que la llenya de figuera.
De totes formes, recopile en
aquests text alguns dels molts
arguments que es situen front
a les mentides i manipulacions
taurines. Uns són arguments
científics, i altres són sentit
comú.
Animalisme CAT, 25/12/2014, Escolàstica (II). El Legislador i la Constitució, http://animalismecat.blogspot.com.es/1
2014/12/escolastica-ii-el-legislador-i-la.html
Comentaris a partir del dia següent a la publicació. Dispose de còpia en PDF als meus arxius.2
de1 5
Fadjen, el bou lliure anti corrida!
http://www.sauvons-un-taureau-de-corrida.com
Dues fotos que
apareixen a la
presentació de
Zaldívar.

2. Sobre el patiment dels bous sotmesos a tortura a les places i linxament als carrers. És
important perquè Doménech el relativitza totalment: el redueix a uns poquets animals, no més de
90 a Catalunya abans de l’abolició, a i al temps de cada tortura. La tortura d’animals com a
espectacle i, concretament, les formes de la terrible tortura taurina són fets tan específics que no
es poden relativitzar.
He fet una ullada al Codi Penal carregat de noves mordasses i, de moment, “constitucional”
perquè va contra el robagallines (és prestat, no ho dic jo ). “L’acarnissament, augmentant3
deliberada i inhumanament el dolor de la persona ofesa”, unit a la traïdoria i a l’execució per preu,4
recompensa o promesa, és la definició de l’assassinat. A més, la concurrència de només dues
d’aquestes circumstàncies té com a conseqüència la pena més alta del text, si exceptuem els
delictes de terrorisme.
És precisament el Dret el que ens dóna les eines per a entendre millor les especificitats i les
moltes diferències de grau de les accions. La tortura taurina, inclús diferenciada la de les places
del linxament als carrers, és un fet tan específic, tan summament greu des d’un punt de vista ètic,
del patiment i dels drets dels animals, que està més que justificada una abolició específica i
immediata. Ho dic, fins i tot, front a posicions antiespecistes que equiparen tot abús contra els
drets animals, sense acceptar cap distinció de grau.
Per a la descripció científica de la tortura taurina, em remet als i les especialistes. La meua
primera referència és José Enrique Zaldívar Laguía, president de l’AVATMA , que sol cedir el5
protagonisme del començament de les seues conferències a la foto d’un bou torturat,
acompanyada de la següent frase: “Si alguna persona dubta si un bou pateix a la plaça, només ha
de mirar aquesta foto”. He transcrit una conferència completa de Zaldívar, fonamentada en unes
80 cites científiques, que pengí fa uns dies a aquesta mateixa pàgina . També, la pàgina6
d’AVATMA compta amb l’apartat “Revisions científiques sobre el patiment dels bous ”.7
A l’altra banda del quadrilàter, tenim el figura que deia que anava traient sang durant la lídia als
bous mitjançant un microxip implantat sota la pell, amb dipòsit per a les mostres i tot, i que
accionava per control remot . Li diuen Juan Carlos Illera, i és l’autor de la “investigació preliminar”8
per a demostrar que el bou no pateix publicada a la revista de veterinària de la Complutense de
Madrid i a altra prestigiosa revista científica que es diu 6Toros6 o alguna cosa així. També ens
diuen que les ments de toreros com Jesulín o Ortega Cano són “extraterrestres ”, cosa que em9
puc arribar a creure perquè, com explica Stephen Hawking, és molt improbable que la probable
vida extraterrestre siga “intel·ligent” (prenent la intel·ligència humana com a referència
comparativa).
Si he comés alguna omissió sobre informació científica, escoltaré qualsevol referència (científica,
repetisc).
Europapress, redacció, 21/10/2014, El presidente del Supremo: la ley está pensada ‘para el robagallines’ i no pel gran3
defraudador, http://www.europapress.es/nacional/noticia-lesmes-dice-ley-procesal-pensada-robagallinas-no-gran-
defraudador-reclama-reforma-20141021213342.html
Cautela presa o conducta enganyosa de la persona o persones executores d’un delicte per a evitar de córrer cap risc.4
Amb premeditació i traïdoria. Diccionari de la Llengua Catalana, http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=tra
%EFdoria&operEntrada=0
Associació de persones veterinàries abolicionistes de la tauromàquia i del maltractament animal. https://5
sites.google.com/site/veterinariosavatma/home
Animalisme CAT, 31/12/2014, El patiment del bou a la plaça. José Enrique Zaldívar Laguía. http://6
animalismecat.blogspot.com.es/2014/12/el-patiment-del-bou-la-placa-jose_31.html
https://sites.google.com/site/veterinariosavatma/estudios-cientificos/revisiones-cientificas-sobre-el-sufrimiento-de-los-7
toros
Público, Javier Salas, 22/07/2009, La extraña tesis del veterinario que encandila al lobby taurino, http://www.publico.es/8
actualidad/extrana-tesis-del-veterinario-encandila.html
Diario Sur, Antonio M. Romero, 04/10/2012, Antonio Alcalá Malavé: ‘la mente de un torero es extraterrestre. http://9
www.diariosur.es/v/20121004/sociedad/antonio-alcala-malave-mente-20121004.html
de2 5

3. Sobre la “riquesa” que genera
la indústria de la tortura,
linxament i matança de bous.
No puc començar sense citar
literalment el Chesús Yuste,
diputat de la Chunta Aragonesista
- Esquerra Plural i de l’APDDA ,10
al Congrés de les Persones
Diputades de Madrid. Al debat de
la proposició de llei per a la
regulació de la festa dels bous
com a BIC, es referia així als
percentatges del PIB que
al·legaben els portaveus taurins:
Vaig a passar molt ràpid sobre ella
[ l ’ e x p o s i c i ó d e m o t i u s d e
l’esmentada proposició de llei].
Per a destacar la importància socioeconòmica de la tauromàquia s’apropien de la devesa, de la
ramaderia i de tot. Diuen que el PIB del món del bou és del 2’4%. Però, si tot el sector primari
suposa el 2’7% del PIB, com ca a ser el 2’4% el bou? Per favor… Si han fet així les xifres,
imaginen com serà la resta, les exagerades xifres d’ocupació, de milions d’euros …11
La llista de referències sobre la falsedat d’aquestes afirmacions taurines seria interminable. Si una
activitat és una ruïna fins i tot quan està absolutament subvencionada, i no fa altra cosa que
reclamar més subvencions de forma pública o amb el típic que hay de lo mío, no genera cap
riquesa, sinó que la consumeix.
Comencem, per exemple, pels esforços desesperats de la Generalitat Valenciana per blindar la
tortura de bous a les places i el linxament als carrers, que ha saltat del ridícul monumental del
procés de declaració del BIC fins a l’estrambòtica Llei de Senyes . Altre exemple és la setmana12
de bous d’Algemesí, de la que afirmaven que no generava despeses públiques mentre la
subvencionaven directa o indirectament amb 70.000€ i per a la que, a més, es reclama “suport”
per a afrontar la crisi . Podem continuar per la Diputació de València i la seua despesa taurina13
que no és opaca, sinó fosca com la nit .14
Tenim el gran respir que ha pegat la indústria amb el sosteniment de les subvencions europees a
la ramaderia taurina . Fa temps que la mateixa indústria, mentre s’embutxaca aquestes15
subvencions, ens parla de la ruïna de la ramaderia , que no cobreix els “costos de producció”16
amb els preus que paga la tortura taurina i, per això, ens reclama més i més ajudes.
Associació parlamentària en defensa dels animals. http://www.apdda.es10
Diari de sessions del Congrés de les Persones Diputades de Madrid, Ple i Diputació Permanent, nº 88 (12/02/2013),11
p. 16. http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-88.PDF
Animalisme CAT, 23/11/2014, De Castellano a Santamaría. Altra vegada, un BIC al barret, http://12
animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/de-castellano-santamaria-altra-vegada.html?q=llei+de+senyes
Animalisme CAT, 02/11/2014, Amb diners, xiulets. Ostentació, crisi i explotació animal. http://13
animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/amb-diners-xiulets-ostentacio-crisi-i.html?q=amb+diners+xiulets
Animalisme CAT, 07/08/2014, Transparència i parasitisme tauricida, http://animalismecat.blogspot.com.es/14
2014/08/transparencia-i-parasitisme-tauricida.html?q=diputació
Equo, 23/10/2014, Los Verdes no logran eliminar las ayudas a la tauromaquia, pero sí que el Parlamento Europeo se15
posicione en contra, http://partidoequo.es/los-verdes-no-logran-eliminar-las-ayudas-la-tauromaquia-
pero-si-que-el-parlamento-europeo-se
Diario de Sevilla, Luís Nieto, 19/02/2012, La ganadería de lídia: negocio en ruina, http://www.diariodesevilla.es/article/toros/1189100/16
la/ganaderia/lidia/negocio/ruina.html
de3 5
Coneguda imatge del gran impacte econòmic de la tortura taurina a la
Monumental de Barcelona. Quasi sempre, la seua "gran entrada"
estava formada per turistes que entraven gràcies a enganys i
desinformacions. Era habitual que eixiren, plorant, abans que mataren
el primer bou.

4. Conclusió, la del titular d’aquest complet article que ja té més de 4 anys: el toreig no es sosté
sense ajudes públiques . És públic i notori, malgrat els continus esforços de totes les17
administracions que subvencionen la tortura taurina per a ocultar-ho . Repetisc: si saquegen els18
recursos públics i generen un nombre irrisori de llocs de treball, no genera riquesa.
Sobre el “cost ambiental” de
l’abolició. No cal abundar
massa en aquest deliri taurí,
s’agafe per on s’agafe. Les
deveses, o els montados de
P o r t u g a l , n o s ó n g r a n s
ecosistemes i, per a moltes
persones expertes, no són altra
cosa que un sistema de gestió
de finques de ramaderia
extensiva. Són espais
antropitzats que integren usos
agrícoles, ramaders, silvícoles i
de la fusta, concentrats i, a la
vegada, molt dispersos per una
zona de l’oest de la península
Ibèrica. A causa de la
intervenció humana, “són una
s i m p l i fi c a c i ó d e l b o s c
m e d i t e r r a n i , i n e s t a b l e s i
ecològicament molt limitades ”.19
El seu principal problema no és
altre que la ramaderia i, la de la
t o r t u r a t a u r i n a é s m o l t
minoritària, ja que predominen
les ovelles i, sobre tot, els porcs.
La ramaderia taurina ni tan sols
és mencionada als documents
de les organitzacions que
fomenten la protecció de les
deveses, com indica l’informe
realitzat per a FAADA , citat20
anteriorment. A més, aquests
espais solen estar protegits, hi
haja o no ramaderia taurina.
No es poden deixar de banda els
danys específics que genera la
ramaderia taurina amb el
ramoneo dels animals, que es mengen les branques tendres dels arbres i impedeixen el seu
Público, Javier Salas, 02/08/2010, La lídia no es sosté sense ajudes públiques. http://www.publico.es/espana/17
lidia-no-sostiene-ayudas-publicas.html
La Opinión A Coruña, EuropaPress, 20/08/2014, La plataforma ´Galicia, Mellor Sen Touradas´ pide que el Consello de18
Contas fiscalice las subvenciones taurinas, http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/08/20/plataforma-galicia-mellor-
sen-touradas/871312.html
ÁLVAREZ, Fernando, BERENGUERAS, Jennifer, Contra argumentos a las afirmaciones de la Industria Taurina en19
referencia al medio ambiente. Un informe realizado para la Fundación FAADA, http://faada.org/userfiles/file/
Contraargumentos_medioambientales_tauromaquia_2(1).pdf
www.faada.org20
de4 5
Vaques a la devesa.
Mapa de localització de les deveses i de les poblacions de linx.
De l'informe de FAADA esmentat.

5. creixement natural. A més, provoquen un empobriment de les espècies vegetals, ja que només
poden sobreviure les que creixen ràpidament i es recuperen del pasturatge per ramats
sobredimensionats. També s’ha de destacar la presència de tanques per a limitar els moviments
dels bous, que afecten els de les espècies salvatges.
Gran part de la fauna salvatge que es pot trobar a les deveses només apareix de forma
esporàdica perquè les utilitzen de forma secundària, ja que tenen el seu hàbitat principal a les
zones boscoses properes (raboses, cérvols, conills, senglars, perdius). “Les deveses no tenen
capacitat per a acollir molta diversitat perquè no mantenen l’estructura original i complexa d’un
hàbitat sa”.
Fins i tot, s’ha volgut associar la ramaderia taurina amb la supervivència del linx i de l’àguila
imperial, a través de les deveses. Els 200 linxs ibèrics que resten formen l’espècie felina més
amenaçada del planeta, juntament amb els tigres de Bengala. Viuen concentrats a dos zones
d’Andalusia, prefereixen les zones boscoses i eviten els camps de cultiu, mostrant autèntica
aversió per les deveses.
Les àguiles imperials també estan en greu perill d’extinció, sent l’espècie d’àguila més amenaçada
d’Europa. Si que poden ser més habituals a les deveses, però requereixen un hàbitat molt més
heterogeni per a poder sobreviure i criar. El major perill que per a la supervivència de l’àguila és la
presència humana.
Aquestes han estat les principals crítiques que havia fet als “fonaments” de les conclusions
jurídiques de Doménech, falsos a més de gens jurídics. Sobre la vida privilegiada dels bous
abans de patir tortura o el “presumible” patiment dels animals als escorxadors, que és el que
qualifiquí de la forma que he citat al principi, crec que no cal cap resposta.
de5 5