Diari del 16 d'abril del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 16 D’abril Del 2018 núm. 3.536 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Europa està morta
ELENA ARANDA
Assessora literària
Tal dia farà set mesos
joRDi gALLARDo
President del grup
parlamentari liberal
El sistema francès incorpora
dos nous mestres substituts
Els docents es mostren satisfets amb la mesura, però continuen reclamant dues noves places de professor
avuI és NOTícIa pàgina 7
jONaThaN gIl
El MoraBanc somia amb el play-off
EsPOrTs pàgina 19
No es podrà substituir un apartament turístic
de baixa per un altre de situat al mateix edifici
aNdOrra pàgina 3
ENTrEvIsTa a
marc vila
pàgines 8 i 9
“a catalunya
no hi ha només
un tema polític,
sinó també de
drets humans”
aNdOrra pàgina 12
Hoteleria, el sector més
denunciat pels seus
propis empleats
culTura pàgines 17 i 18
la poesia és enguany
motor de Sant Jordi
amb deu novetats
BC MoraBanc
Andorra
Movistar
Estudiantes
78 65

2 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Guerrero 2
Av. Meritxell, 39 - Tel. 801 856
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu tueste natural
en català?
Es diu torrat natural.
El torrat natural preserva
l’essència del cafè.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 18 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
7,95€
DOS
CRUCEIROS
licor anisat 3L
1,99€
ENERGIZER
piles AA / AAA
pack 4 unitats
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
EL TEMPS
INICI DE SETMANA MOLT VARIABLE
Tot i que aquest inici de setmana sigui variable, tot apun-
ta que la resta de les jornades seran plenament primave-
rals i amb temperatures cada cop més altes. Avui el cel
estarà força cobert, amb nuvolades que aniran deixant
ruixats a qualsevol punt. Les temperatures seran més
baixes. A la tarda, no es descarta alguna tempesta i una
cota de neu de 2.200 metres. Que tinguin un BonDia.
Avui 18
20
22
5
5
6
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
dimarts
dimecres
Canillo
0/14
Pas de la Casa
-2/10Encamp
2/16
Ordino
1/15
La Massana
2/16
Escaldes - Engordany
4/18
Andorra la Vella
5/18
Sant Julià de Lòria
3/18
La Seu d’Urgell
2/19
Puigcerdà
0/15
L’Ospitalet
0/13

3Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Si un apartament –habitatge
d’ús turístic (HUT) en la seva
denominació actual– es dona de
baixa no es podrà substituir per
cap altre del mateix edifici amb
el nou reglament que està ela-
borant el Govern per a aquests
allotjaments. Això sí que serà
possible, però, sempre que el
nombredebaixesfaciquemenys
del 50% de la superfície desti-
nada a habitatge de l’immoble
en què es troben s’utilitzi per a
aquest ús. Cal recordar que, en
finalitzar el primer any des de
l’entrada en vigor del reglament
que reguli els HUT i les empre-
ses de gestió d’habitatges d’ús
turístic (Eghut), els edificis de
deu o més habitatges hauran de
passar d’ús residencial a hoteler
si més del 75% de la superfície
està destinada a apartaments.
Els propietaris tindran un
màxim de cinc anys per fer
aquest canvi d’ús, tres anys per
obtenir la llicència d’obra i dos
per dur-les a terme. Si abans
que finalitzi el termini de tres
anys no han presentat la llicèn-
cia d’obra, es donaran de baixa
tots els apartaments de l’edifici
a excepció que s’hagin reduït a
menys d’un 50% de la superfície
de l’immoble. Així mateix, el re-
glament recull que, si es presen-
ta la llicència d’obres però al cap
de dos anys no han finalitzat, es
donaran de baixa tots els HUT
de l’edifici. Destaca el fet que la
cancel·lació de la inscripció d’un
apartament al registre es pot
produir a instàncies de la comu-
nitat de propietaris si els seus
estatuts en prohibeixen l’activi-
tat. Així, només caldrà presen-
tar una sol·licitud al ministeri de
Turisme en què se’n demani la
cancel·lació, amb una còpia dels
estatuts adjunta.
empreses
Quant a les empreses de gestió
d’habitatges d’ús turístic, el re-
glament estableix que no poden
estar radicades en un aparta-
ment i que la recepció haurà
d’estar situada a la parròquia on
estiguin ubicats la majoria dels
HUT. Aquest servei haurà de
ser accessible per telèfon durant
les 24 hores del dia i, en cas de
les empreses que gestionin cinc
o més apartaments, hauran de
tenir una oficina d’atenció al
públic durant vuit hores els set
dies de la setmana. El text tam-
bé fixa l’obligació que les gesto-
res disposin de places d’aparca-
ment en el mateix edifici o en un
radi màxim de 300 metres per
al 30% dels apartaments com a
mínim (o que es presti el servei
de trànsfer fins al pàrquing si es
troba més lluny, un fet que s’ha
d’indicar a la carta de serveis). A
més, hauran de tenir un mapa
d’ubicació a internet dels HUT
que gestiona; un sistema d’ava-
luació de l’opinió dels clients
sobre la qualitat dels serveis; i
informació dels serveis en català
i tres idiomes més.
Categoria
Els habitatges d’ús turístic hau-
ran de complir 78 ítems obliga-
toris. A aquests se n’hi podran
afegir d’altres per assolir una
determinada categoria, tot i que
cal recordar que per als aparta-
ments la classificació serà vo-
luntària. Així, per obtenir una
estrella caldrà reunir un mínim
de 100 punts no obligatoris; per
a dues estrelles, 150; per a tres
estrelles, 200 punts; per a qua-
tre estrelles, 250 punts; i per a
cinc estrelles, un mínim de 300
punts. Així, segons recullen els
fulls de simulació corresponents
al reglament dels HUT, amb la
nova regulació no serà obligatori
per als apartaments disposar de
wifi. Aquest equipament, però,
sí que donarà punts per obte-
nir estrelles en la classificació
(en concret, 10 punts). Tampoc
serà obligatori habilitar cubells
d’escombraries per triatge (per
poder dividir les deixalles se-
gons es tracti de vidre, envasos o
cartró) ni tenir aire condicionat
amb termòstat individual. Amb
tot, aquests dos elements oferi-
ran 5 punts i 20 punts, respecti-
vament.
Quant al servei, fixa com a
obligatori la neteja completa de
l’apartament i el canvi de tota la
roba de llit, bany i cuina de for-
ma setmanal. També caldrà ofe-
rir un servei de manteniment
8 hores al dia. Amb relació a la
capacitat, l’HUT haurà de tenir
una superfície mínima de 24 m2
.
La superfície per persona haurà
de ser almenys de 8 m2
i hi hau-
rà d’haver una cambra de bany
per cada sis persones. El regla-
ment també assenyala que els
llits plegables i els sofàs llit un
cop desplegats han de permetre
una zona de pas de com a mínim
l’amplada de la porta d’entrada
a l’habitatge. També es remarca
que no s’admeten llits, sofàs llit
ni lliteres en rebedors, passadis-
sos i zones de pas.
No es podrà substituir un apartament
de baixa per un altre al mateix edifici
Això només serà possible si no se supera el 50% de la superfície destinada a habitatge de l’immoble afectat
Turisme
m.s.C.
andorra la Vella
El Tarter és una zona amb un nombre elevat d’apartaments turístics.
jonaThan gil
No serà obligatori
disposar de wifi
Disposar de wifi no serà
obligatori per als aparta-
ments. Amb tot, aquest
equipament permetrà
obtenir 10 punts per a la
classificació.
aparcament a 300
metres
Les empreses gestores
hauran de tenir un apar-
cament a 300 metres
com a mínim per al 30%
d’apartaments o un servei
de trànsfer si és més lluny.
Comunitat de
propietaris
La comunitat de
propietaris pot demanar
la cancel·lació d’un HUT
presentant els estatuts al
Govern, si aquests prohi-
beixen l’activitat.

OPINIÓ4 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La campanya d’estiu ja està en marxa amb
la finalitat d’incrementar un 2,3% els tu-
ristes, una xifra sensiblement inferior a la
registrada els últims anys, que es va situar
entre el 6% i el 8%. Tal com van indicar
durant la presentació els responsables del
ministeri de Turisme, és difícil continuar
assolint pujades tan grans any rere any,
motiu pel qual l’objectiu és ara augmentar
les pernoctacions. Per fer-ho, es vol desta-
car, en la campanya de comunicació, que
Andorra és una destinació de vacances
també durant l’estiu, cosa que molt sovint
els nostres visitants no saben, i fer que els
turistes es quedin més temps al país. L’en-
focament pot resultar bo, tot i que no és
gens innovador. I és que ja fa temps que
s’hauria d’haver destacat molt més del
que s’ha fet fins ara que Andorra disposa
d’atractius que van més enllà de la neu a
l’hivern i dels comerços. Per desgràcia, hi
ha un gran desconeixement, per exemple,
de l’important patrimoni cultural que hi
ha a Andorra i també de les moltes acti-
vitats que es poden fer a la natura. A més,
no s’hauria d’oblidar que, si es vol que
els turistes es quedin més temps al país,
haurien de trobar-lo endreçat i sentir-se a
gust quan passegen pels carrers, fet que,
tot i que pot semblar obvi, no sempre és
una realitat.
En marxa la campanya d’estiu
EDITORIAL
Ja m’he referit en aquesta ma-
teixa columna d’opinió en al-
guna ocasió a la tendència que
tenim, com a país, de caure en
el que jo anomeno bucle. I és
que periòdicament i, per mi,
massa sovint acostumem a de-
batre sobre els mateixos temes
sense arribar a cap conclusió
o, si hi arribem, no ens en do-
nem per assabentats i tornem
a reprendre la qüestió, suposo
que perquè a algú li interessa.
Això es converteix, a més d’un
exercici inútil, per la pèrdua
d’energia que suposa, en un
fàstic, almenys des del punt de
vista periodístic, perquè de nou
estem condemnats a repetir el
que ja es va dir. Un altre exem-
ple d’aquest estrany fenomen
és l’anunci del nou president
de la Cambra de Comerç, Mi-
quel Armengol, que ha comen-
çat fort en el càrrec, cosa que,
per altra banda, és d’agrair per
no haver d’escoltar les banali-
tats amb què d’altres s’inicien
en alguna responsabilitat. Ar-
mengol ha defensat sense em-
buts la molt vella idea de dotar
el país d’un aeroport a dins del
territori andorrà. El primer que
et ve al cap és que en el seu dia
es va parlar de construir una
infraestructura d’aquest tipus
a la Rabassa, com un dels pocs
llocs on en principi s’hauria po-
gut fer. El cert, pel que recordo
ara mateix, és que aquesta op-
ció, pels condicionants tècnics
i, en vista que, en un espai tan
reduït com el nostre, és pràcti-
cament impossible trobar un
indret adequat per a un aero-
port, es van posar tots els es-
forços en engegar de nou el de
la Seu d’Urgell. Si comencem
a repetir debats: proposo que
reestudiem la posada en marxa
del metro aeri, idea que va llen-
çar Marc Forné quan era cap de
Govern i que sempre es va veu-
re amb simpatia socialment.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
un aeroport
al territori
andorrà?
CaL uN PaíS eNdReçaT oN
eL TuRISTa S’HI TRobI bÉ
DONANT LA NOTA
Xavier Fernández
L’Encamp nit, iniciativa
organitzada pel Comú en-
campadà, va registrar una
assistència de més de 600
joves al Complex Esportiu i
Sociocultural.
12345
Marta Lladó
Uns 2.500 escolars d’entre
2 i 12 anys han assistit a les
sessions de l’Andorra Kids
Film Festival, que ha cele-
brat enguany la seva quarta
edició.
12345
Olga Gelabert
Cultura es planteja ara in-
troduir canvis a la Llei del
patrimoni cultural, però
no s’avança pel que fa a la
publicació dels entorns de
protecció.
12345
Jael Pozo
43 parades van participar
aquest cap de setmana
en el Vide Dressing de la
Massana, que ha registrat
una gran afluència de pú-
blic.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Vallnodrd
@Vallnord
El duel del segle. Més de 300 ‘guer-
rers’ han viscut el duel del segle contra
els seus amics en la Red Bull Home
Run 2018.
Creu Roja Andorra
@creuroja
El nostre Vicepresident, David Fraissinet i
el nostre Tresorer Matthew Lodge han es-
tat els dos últims dies, a la #TrobadaIn-
ternacional de la #CreuRoja de #Malta.
JULIÀ RODRÍGUEZ
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que ramaders i
agricultors haurien de tenir
més suport de l’Administració?
SÍ
NO
67%
33%

OPINIÓ 5Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Hi ha dues actituds davant tot
el que passa al nostre entorn.
D’una banda, es pot tenir una
actitud asèptica, mirar les coses
des de la distància, pensar que
el que passa no ens afecta i, per
tant, no cal implicar-se en res.
Una altra opció és participar,
implicar-se en els canvis, tant
si ens afecten directament o
indirectament, i això és a par-
tir d’una actitud compromesa,
ja sigui amb la societat, el país
o amb un mateix. Els canvis
arriben a partir de decisions,
projectes, propostes, acords...,
que impliquen una alteració de
l’statu quo ja sigui per a bé o per
a mal. És obvi que quan algú vo-
luntàriament vol canviar algu-
na cosa és perquè pensa que el
resultat serà millor del que en
un principi tenia. En ocasions,
però, els canvis són forçats, i és
en aquestes situacions quan les
garanties que el desenllaç porti
una millor conclusió del que es
tenia en un inici encara és més
incert.
Quan mirem d’entendre per-
què estem negociant un acord
d’associació amb la Unió Eu-
ropea que implicarà canvis al
país, hem d’assumir que l’ob-
jectiu era assolir uns beneficis
pel país, i entendre els beneficis
com a més oportunitats en ter-
mes generals. Majors oportuni-
tats per ser més competitius,
majors oportunitats per trobar
més mercats, majors oportuni-
tats d’expansió de les empreses
del país, majors oportunitats
de formació, més oportunitats
laborals...
Com que no és un canvi im-
posat, sinó que ha estat volgut,
recordem que el mandat de ne-
gociació l’obre la UE a petició
d’Andorra, hem de suposar que,
a banda d’analitzar les opor-
tunitats, s’han identificat els
riscos, entenent els riscos com
els costos que caldrà assumir, ja
que res és gratuït i segurament
el país haurà de fer uns esforços
en contrapartida. Això, a dia
d’avui, encara és una incògni-
ta i, malauradament, ho anem
descobrint amb comptagotes,
quan el Govern vol i com el Go-
vern vol.
Per aquest motiu, i acceptant
que ja estem negociant i que cal
arribar fins al final de la nego-
ciació per saber si la proposta
en general suma o resta, la pos-
sibilitat que l’oposició política
formés part de la delegació ne-
gociadora com a observadors,
plantejada el mes de setembre
passat durant el debat d’orien-
tació política, era una oportuni-
tat per reforçar el suport polític
de gairebé tot l’arc parlamen-
tari, i poder explicar amb més
claredat i amb més altaveus la
societat andorrana, els pros i
els contres de l’acord d’asso-
ciació. L’objectiu era ben clar:
assegurar que la sobirania po-
pular via referèndum decideix
amb el màxim d’informació
possible. La societat andorra-
na és prou madura per afrontar
una decisió transcendental com
aquesta; el perill, però, és fer-la
decidir sense tota la informació
necessària i possible, i això és
un risc a evitar. Si Andorra ha
d’acceptar o no l’acord negoci-
at amb la UE un cop es clogui
la negociació, ho han de decidir
les andorranes i els andorrans,
no els polítics. L’obligació dels
que estan negociant és assolir
el millor acord possible, però
tenen també la responsabilitat
de donar les eines necessàries
als que han de decidir perquè
ho puguin fer amb les màximes
garanties; es a dir, informació
per saber què votar.
M’atreviria a dir que avui
l’acord d’associació aixeca més
recel que entusiasme, fins i tot,
ha perdut el suport d’alguns
sectors que potser en un inici
n’eren incondicionals defen-
sors. No han deixat de creure
en les oportunitats que pot
oferir l’acord, sinó que han per-
dut la confiança en aquells que
l’estan negociant. I és en aquest
escenari de desconfiança que
descobrim i deduïm que segu-
rament la proposta que l’oposi-
ció parlamentària formés part
de la delegació negociadora a
Brussel·les ha passat a millor
vida perquè el Govern la deixa-
rà morir.
No es mereix ni tan sols una
explicació per part del Govern
després de set mesos. Dedueixo
que els motius són dos; Mònaco
veu en la proposta andorrana
el risc que els seus parlamen-
taris puguin demanar el mateix
al Govern monegasc. L’altre
motiu és que el Govern de DA
no ha plantejat seriosament la
proposta a la UE i s’ha quedat
en un sondeig no oficial.
La resposta de la UE? Que
no hi ha precedent. Interpretin
vostès si això és un sí o un no, el
Govern encara ara no ho té clar.
Tal dia farà set mesos
El Govern no ha dit ni una paraula sobre la participació de l’oposició en l’acord amb la UE Quan arribi als 85 anys vull ser
com Zygmun Bauman per es-
criure la meva versió d’Això no
és un diari. Em serviria sobre-
tot per reflexionar sobre l’ac-
tualitat abans que els fets més
torbadors no caiguin en l’oblit.
Potser no hauria d’esperar-me
quaranta anys per fer-ho, però
jo també, com ell, intento apli-
car-me a mi mateixa la reco-
manació de Wittgenstein de
guardar silenci sobre aquelles
coses de què no puc o no sé
parlar. Bauman afegeix “res-
ponsablement” (és a dir, amb la
convicció genuïna que tinc algu-
na cosa útil per oferir), i admet
que són precisament les coses
de què no pot parlar les que
“coincideixen, per desgràcia,
cada vegada més, amb aquelles
de què, avui, més val la pena
de dir-ne alguna cosa”.
Potser ho hauria de fer ara...
Com a homenatge a Bau-
man i començant com ell tam-
bé amb un atac a la política
immigratòria –no l’específica
de la França de Sarkozy, sinó
la de tota aquesta Europa, no
només comunitària, que cada
vegada sembla més morta.
Morta, com va sentenciar
l’eurodiputada Eleonora Flo-
renza al Parlament Europeu.
Va ser fa uns dies quan es va
donar veu a Oscar Camps, fun-
dador i director d’Open Arms:
“Europa està morta en trans-
formar la solidaritat en un
crim”.
Recordem que Open Arms
era fins fa poc l’única embar-
cació de rescat a l’àrea maríti-
ma que separa Líbia de Sicília,
quan el 2016 eren onze vai-
xells. Recomano fer l’exercici
de comparar mentalment l’ex-
tensió en kilòmetres quadrats
dels 350.000 que fa el forat
negre que separa l’àrea marí-
tima entre Sicília i Líbia amb
els 468 que conforma tot l’es-
pai terrestres andorrà. Ajuda a
comprendre una part del dra-
ma.
Bauman titulava la primera
entrada del seu no-diari: De la
utilitat de lluitar contra molins
de vent. Repassava l’inici de les
polítiques antiimmigratòries
relacionades amb la seguretat
pública que van fer tan grans
Sarkozy i Berlusconi. En aquell
moment, el focus de l’amenaça
eren els romanins o gitanos;
ara són, a més, tots els que
intenten creuar el Mediter-
rani per escapar del terror. I,
al bell mig de tot plegat, pa-
tim els efectes encoratjadors
d’aquelles idees que han reca-
lat en els discursos premiats
amb representació als governs
quan no directament amb la
presidència d’un país.
Mentrestant, les coses im-
portants passen inadvertides.
I, “en la política cada vega-
da més a l’ús, les víctimes (ja
siguin aquestes directament
elegides o col·laterals) no són
mers peons en els taulers d’es-
cacs d’altres persones; en els
jocs que s’escenifiquen en l’ac-
tualitat, també són figurants
anònims i prescindibles, fàcils
de reemplaçar: individus su-
pernumeraris la desaparició o
marxa dels quals cap jugador
(excepte uns pocs espectadors)
veurà probablement o recorda-
rà i, menys encara, plorarà i la-
mentarà”. Paraules de Bauman
per a una Europa morta.
Europa està morta
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jordi gallardo
President del grup parlamentari liberal
ElENa araNda
Assessora literària

OPINIÓ6 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Més d’un lector pensarà que és
una hipèrbole, una afirmació
exagerada. Espero que si lle-
geix l’article fins al final (si té
paciència!) em donarà la raó. A
més, confio que més d’un/una
s’ho pensarà dues vegades abans
d’agafar el seu cotxe si no en té
necessitat.
Soc un vell rodamon i m’he
extasiat en la pau del desert i la
immensitat dels oceans, però ha
quedat una taca negra en el meu
record. L’aire contaminat de la
quasi totalitat de les grans ciu-
tats del planeta. Ho recordo ja
fa molts anys a Santiago de Xile
i temps més propers a Shanghai,
per posar-ne dos exemples. En el
cas de la Xina, em vaig acovardir
i vaig simular una malaltia per
poder avançar la tornada. Estava
tan avorrit i fastiguejat de la con-
taminació que vaig decidir mar-
xar abans d’hora.
Tota moneda té dues cares!
Això em va permetre anar a un
hospital a Shanghai, parlar amb
alguns metges i veure el salt de
gegant tecnològic del país. Un
establiment moderníssim en
tots sentits. Allí el vaig comparar
amb les vetustes instal·lacions
dels grans hospitals de la nostra
zona. Per cert, em refereixo a edi-
ficis i instal·lacions. De ciència i
eminència mèdica no ens en po-
dem pas queixar.
Permeteu-me un curt i trist
apunt. Mentre escric aquestes
notes veig que Amnistia Inter-
nacional ha publicat avui les es-
tadístiques de la pena de mort.
De la Xina no se n’ha donat el
nombre. És un secret d’Estat,
però sens dubte són els primers
de la llista. Un dels negocis més
importants del món és el tràfic
d’òrgans. Històries d’horrors i
crueltats que no us podeu arribar
a imaginar. Màfies de traficants
i hospitals i metges corruptes.
Deixem-ho aquí.
Els rics que necessiten un ro-
nyó o un fetge poden recórrer a
aquestes màfies i salvar les seves
vides. Voldria que no fos cert,
però he llegit que en més d’un cas
a la Xina han condemnat a mort
persones perquè necessitaven els
seus òrgans. Fins i tot s’ha arri-
bat a l’extrem d’escollir la víctima
segons les necessitats dels paci-
ents. Repeteix-ho, voldria que no
fos cert. Quin món, amic!
Aterro. Em posava a volar.
Freno, perquè el director del
BonDia em renya si escric arti-
cles massa llargs. Quedem-nos
amb l’aire.
El nostre organisme s’havia
adaptat a filtrar la pols de l’aire
i així anàvem fent. Ara, però, hi
ha un nou i greu problema que
és l’existència de microscòpiques
partícules contaminants deno-
minades PM (particulate matter).
Un cop inhalades poden afectar
el cor i pulmons i anar directa-
ment a la sang, i causar gravís-
sims problemes de salut: morts
prematures, atacs de cor, arít-
mies, asma etc. El drama és que
poden viatjar milers de kilòme-
tres i estar en suspensió en l’aire
durant setmanes. No valen els
parcs naturals o les muntanyes.
Ho infecten tot. Provenen dels
tubs d’escapament dels cotxes,
de les xemeneies de les fàbri-
ques, i també de les calefaccions.
Sortosament, es comencen a
moure els fils perquè el parc d’au-
tomòbils sigui menys contami-
nant i altres mesures. Un detall
simpàtic: al Japó han prohibit als
pares que portin als nens amb
cotxe a l’escola. A casa nostra, si
la distància és major de 3 metres,
els hi acompanyen.
La majoria de la població no
és conscient d’aquest problema.
Quan l’aigua té mal gust, ho no-
tes i t’espantes, però en el cas
de l’aire no te n’adones. A més,
diferents estudis mostren que
la gent percep l’aire del seu bar-
ri com a menys contaminat que
la resta de la ciutat, és a dir, que
anem respirant tranquil·lament.
L’OMS estima que el 92% de la
població mundial respira aire
contaminat, i per aire contami-
nat s’entén el que tard o d’ho-
ra afectarà la nostra salut. En
aquestes partícules també hi ha
metalls pesats com el níquel, el
cadmi o l’arsènic, que són cance-
rígens.
A mesura que les partícules
són més petites, el trajecte que
fan en el nostre cos és més llarg.
Les grans es queden al nas i a la
gola, les ultrafines arriben a la
sang, al fetge, i ronyons. S’estima
que moren 7 milions de persones
cada any per aquesta causa (us
imagineu una pila de 7 milions
de cadàvers?).
Jo, etern optimista i càndid
incorregible, espero que algun
dels meus lectors s’ho pensi dues
vegades abans d’agafar el cotxe,
com he dit al principi. No podem
ser coautors de la malaltia de la
ciutadania. Si deixem el cotxe a
casa i caminem, farem una bona
obra, estalviarem diners i practi-
carem un esport bàsic, que és la
marxa a peu i, si ho fem amb els
nens, els donarem una lliçó molt
pràctica.
Vivim en una societat en què
les notícies dels nostres diaris
sobre Andorra no són d’inte-
rès primordial per a la pobla-
ció. Tothom mira més els diaris
de fora del país o els esportius,
naturalment també de fora del
Principat. A poca gent, de vega-
des sembla que a ningú, li inte-
ressa gaire el que passa al nostre
país. Expressions com la política
és la política i no canviarà mai o
comentaris com els diaris només
fan que publicar males notícies i
preus que pugen, que és el mateix
són molt habituals. Em quedo
molt sovint amb les ganes de
dir-los: Està molt bé debatre, això
ja és fer política... Però també s’ha
d’actuar.
Les respostes acostumen a
ser que la política és corrupció,
que sempre acaba igual o que soc
resident i puc pagar impostos,
però no votar ni opinar perquè
no tinc la nacionalitat andorra-
na. També n’hi ha que directa-
ment em diuen que no em parlis
de política quan trec el tema. He
de reconèixer que fa uns anys jo
mateix era d’una opinió similar
i em considerava apolític i anti-
sistema. També deia que els di-
aris són depressius. Però al llarg
del temps he anat evolucionat
i m’he adonat que no tenia raó
en això i que hem de lluitar més
pels nostres drets i exercir més
els nostres deures. I ho he vist
ara que el Govern té menys en
compte aquests drets i deures,
sobretot als residents que no
tenen passaport andorrà. Ara,
doncs, considero que la manca
d’educació sobre la política an-
dorrana i el poc interès no és
bo. Perquè he descobert que el
nostre deure principal és lluitar
per decidir quin tipus de políti-
ca i model de país i Estat volem i
necessitem.
Crec que toca aprendre a ac-
tuar sense discriminacions i, per
això, una de les primeres coses
a demanar és que aquells que ja
paguen impostos puguin, igual-
ment, votar. I fer-ho amb opti-
misme perquè hi ha algunes de-
mandes que comencen a fer-se
realitat, però encara hi ha molt
camí per recórrer.
Però s’ha de tenir present, i és
una cosa que em trobo escoltant
gent aquí i allà, que hi ha moltes
lleis, però que el més important
són els reglaments, i que aquests
siguin efectius. Que es complei-
xin les lleis, vaja. Per tot això, i
alguna cosa més, m’atreveixo a
animar a llegir els diaris, perquè
com menys ignorants siguem
de les coses del país més útils
podrem ser i més bons ciuta-
dans. I serà més difícil que se’ns
imposin coses sense tenir en
compte la nostra opinió. També
us animo a tots a una cosa més
difícil: a denunciar les injustíci-
es. Perquè només així podrem
aconseguir un país millor. I llui-
tar contra la por al que ens pot
passar si ho fem. Perquè al final
el país serà el que nosaltres fem
i decidim i per aconseguir-ho és
necessari defensar el que con-
siderem més just i fer-ho sense
por. Ajudant els altres tant com
puguem i deixant l’egoisme tant
de costat com puguem.
Perquè així es faci realitat el
lema del nostre país: Virtus Uni-
ta Fortior –ja saben–: La virtut,
unida, es més forta.
L’ONU diu que el 92%
de la població respira
aire contaminat amb
metalls pesants
TRIBUNA
TRIBUNA
FRANCESC SAlvAdoR
dANiEl CASCoN CommENgE
Activista Social
L’automòbil: una arma de destrucció massiva
Al Japó han prohibit als pares portar els nens amb cotxe a l’escola; a casa nostra l’agafem sempre si l’escola és a més de tres metres
Residents i andorrans en una
Andorra igualitària
Com podem millorar el país i a la vegada augmentar els drets i deures de tots?
Les micropartícules
sobreviuen setmanes
i viatgen milers de
quilòmetres
Primer de tot caldria
reclamar que els que
ja paguen impostos
també puguin votar

Andorra
Els centres de primera ense·
nyança del sistema educatiu
francès incorporaran dues no·
ves places de mestres substituts
de cara al proper curs escolar.
Aquests professionals perme·
tran reemplaçar els professors
que estan absents per malaltia
o per fer estades de formació
professional. La mesura era una
reivindicació dels docents, que
veuen amb satisfacció la decisió
del ministeri d’Educació fran·
cès. Fonts sindicals van remar·
car que fins ara la prioritat era
atendre els infants i, per això, en
els últims temps s’havien anul·
lat formacions, ja que el perso·
nal no era suficient.
Els docents destaquen que
aquesta mesura només fa que
donar la raó a les reivindicacions
exposades durant el darrer curs,
en el qual van posar en relleu els
problemes amb què es trobaven.
En aquest sentit, assenyalen
que aquesta millora s’ha aconse·
guit gràcies a les mobilitzacions
efectuades l’any passat, en què
va tenir lloc una jornada de vaga
amb una afectació important als
centres de primera ensenyança.
“Si no ens haguéssim manifes·
tat no hauríem tingut res”, van
assenyalar fonts properes als re·
presentants sindicals.
D’aquesta manera, gran part
de les reivindicacions exposa·
des aleshores s’han satisfet, o
almenys en certa mesura. S’han
cobert dues places de substitut.
També amb relació a les ins·
peccions s’ha trobat una “solu·
ció que és resolutiva”, tot i que
“no és perenne”. També en els
pressupostos pedagògics s’ha
constatat un lleuger increment
i els ensenyants esperen que es
puguin continuar adequant a
la realitat. L’única reivindicació
que queda per satisfer és l’incre·
ment d’efectius per tenir menys
alumnes per aula. En concret,
els docents han demanat dos o
tres llocs nous. Expliquen que
de cara al curs que ve es preveu
un increment d’entre 30 i 40
alumnes a primera ensenyan·
ça. Amb tot, el centre que més
preocupa és el col·legi francès
de Ciutat de Valls, a Andorra la
Vella, on l’augment d’alumnes
podria permetre obrir dues pla·
ces noves de docents. La petició
ha estat traslladada al delegat
de l’Ensenyament francès, que
s’ha compromès a analitzar la
situació durant el mes de maig
amb les xifres definitives per
avaluar si la situació justifica fer
un esforç o no. Ara per ara, l’es·
cola d’Andorra la Vella és l’única
del sistema francès per a la qual
es demanen més professionals.
Els ensenyants remarquen que,
tot i que és cert que la ràtio
d’alumnes per classe és més bai·
xa a Andorra que a certs llocs
de França, també ho és el fet
que els alumnes al Principat no
parlen francès a casa ni al carrer,
amb la dificultat afegida que su·
posa i, per això, cal una atenció
més personalitzada.
Les fonts sindicals consul·
tades es van mostrar confiades
que, si els nombre d’alumnes
creix, es dotarà els centres de
més mitjans. Amb tot, van dei·
xar clar que si detecten alguna
mancança en algun àmbit se·
guiran reclamant una millora.
“Continuarem explicant per què
falten més recursos en algun
centre”, van remarcar. A princi·
pis d’any, el delegat va afirmar
que tenint en compte els efec·
tius sempre es poden millorar
les coses, malgrat que conside·
rava que no s’estava en una gran
dificultat. També va assegurar
que es tenen en compte les es·
pecificitats d’Andorra tot i que
potser la dotació no és suficient.
El sistema francès incorporarà dos
mestres substituts el curs que ve
Els docents estan satisfets amb la mesura tot i que segueixen demanant dues noves places de professor
Educació
M.S.C.
andorra la VElla
A l’Escola Francesa de Ciutat de Valls es preveu un increment important d’alumnes el curs que ve.
bondia
El conseller general del Par·
tit Socialdemòcrata (PS) Pere
López ha denunciat que Go·
vern continua sense pagar als
comuns els diners correspo·
nents a la diferència entre la
xifra que havia pressupostat
per a les transferències del
2017 –amb una congelació que
finalment no va ser aprovada
al parlament– i el que els per·
tocava realment segons la le·
gislació vigent llavors. Per això,
López, que vol que l’executiu es
comprometi davant la cambra
a complir la seva obligació de
transferir·los, ha tramitat una
pregunta oral sobre la qüestió
de cara a la propera sessió de
control.
En l’escrit, el parlamentari del
PS recorda que des del Govern
s’havien plantejat dues possibi·
litats per disposar de la partida
necessària per fer front a aques·
tes transferències, que eren “o
bé presentar un crèdit extraordi·
nari” o bé “incloure una partida
específica al pressupost per al
2018”, i posa en relleu que “cap
d’aquestes dues opcions s’ha
acabat finalment adoptant”.
Així mateix, López va remar·
car que “els comuns compten
amb aquests ingressos” i que
“alguns, fins i tot, han augmen·
tat impostos, preus públics i
la pressió fiscal als seus ciuta·
dans”. També va indicar que
“aquests diners corresponen le·
galment a les corporacions i és
una xifra prou important de la
qual es pot beneficiar la gent”.
Per això, “no entenem el retard
a pagar per part de Govern”.
Consell General
Redacció
andorra la VElla
El centre que més
preocupa és el de
Ciutat de Valls pel
creixement d’alumnes
Els ensenyants
vinculen les millores
a les mobilitzacions
del curs passat
El PS demana pel pagament
de les transferències del 2017
El conseller general del PS Pere López.
jonathan Gil

ANDORRA8 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
En aquests quatre primers
mesos com a raonador del
ciutadà, ja ha pogut fer un
diagnòstic de com funcio-
na la institució, i quins són
els punts més febles que
cal millorar?
El diagnòstic és que la insti-
tució està consolidada en bona
part, però encara hi ha, al meu
entendre, unes quantes acci-
ons a fer per acabar-la de con-
solidar i situar-la on jo crec que
hauria de ser. Hi ha tota una
feina de divulgació i explicació
de les noves competències i
funcions que adquireix la insti-
tució amb la nova llei aprovada
al Consell i que encara són poc
conegudes. Les estem valorant
per veure què aportaran.
Recordi quines són aquestes
noves competències.
Són les referides a tractar
temes sobre discriminació o
igualtat per qualsevol causa, i
sobre les persones amb disca-
pacitat. El raonador, que té la
feina de poder adreçar-se sobre
l’actuació de l’Administració,
en aquests dos casos també
pot intervenir entre particu-
lars, entre dues persones, entre
una empresa i un treballador o
familiars, etc. Quan hi hagi al-
guna persona que se senti dis-
criminada per qualsevol causa
i no necessàriament per una
Administració també pot venir
aquí a explicar-m’ho, així com
qualsevol problemàtica que hi
hagi per a persones amb dis-
capacitat. Són noves àrees de
treball que s’han de donar a
conèixer i, des de la institució,
ara treballem per saber quins
protocols podem fer i quines
actuacions hi podem aportar.
Ara estem valorant què repre-
sentaran aquestes noves fun-
cions com a feina complemen-
tària.
Quines altres accions calen
per consolidar una institu-
ció que ja supera la majoria
d’edat?
Hi ha tota la part dels me-
nors, que també s’ha de po-
tenciar. En aquests quatre me-
sos, una de les coses que ja he
fet ha estat visitar el ministre
d’Educació perquè vull explicar
la figura del raonador al món
escolar i, com que estem a mig
curs, ara no ho farem, però la
intenció és que el curs que ve
hi pugui intervenir i anar a les
escoles per explicar en què con-
sisteix la figura del raonador
als joves i als infants. Cal infor-
mar que, malgrat que el raona-
dor es va crear el 1998, no és
fins al 2010, amb una reforma,
que es donen les competències
sobre els nens i sobre menors,
entre les quals figura un article
que diu que tot menor a partir
de 12 anys que tingui algun
problema greu referit a la seva
condició pot venir al raonador
sense els seus pares. Això és
una cosa que no se sap. És veri-
tat que, en tema de la infància,
s’ha millorat molt en serveis, i
també hi ha la llei de la infàn-
cia, que està a punt de sortir, i
que hi ha hagut una preocupa-
ció més important sobre temes
d’infància. El raonador és una
figura més complementària de
tot el que hi ha per orientar,
per vetllar que els drets dels
nens estiguin garantits.
Entenc que aquesta conso-
lidació es deu sobretot a la
divulgació.
D’una banda, sí. De l’altra,
en ser una institució amb re-
cursos limitats, tota la feina
que el raonador pot fer és amb
recomanacions, estudis o in-
formes sobre qualsevol aspecte
d’interès públic o social. Això
en aquests anys passats s’ha fet
poc. En la mesura que siguem
capaços de tenir els recursos
suficients, a mi m’agradaria
que el raonador pugui interve-
nir en el debat públic referit als
drets humans a través d’aques-
ta elaboració d’informes.
Sobre aquestes recomanaci-
ons que el raonador del ciu-
tadà pot emetre, per quin
debat públic li agradaria co-
mençar a intervenir.
Hi ha el tema dels pisos,
evidentment, de la problemà-
tica que es genera pel dret a
l’habitatge, i que sigui digne, i
també el preu. Ja hi estic tre-
ballant i aviat podré presentar
les meves primeres idees sobre
aquest tema. Aquest tema és,
ara per ara, el més important.
Després hi ha situacions difí-
cils de gent, quant a pensions,
i gent amb dificultats per te-
nir els mínims vitals garantits,
però això encara està en fase
més embrionària per veure fins
on puc recopilar dades.
Aquests informes que vol
fer el raonador són per
aportar-los al Govern per-
què pugui reconduir aques-
tes situacions. Cal recordar
que l’executiu ja ha anun-
ciat millores pel tema de
l’habitatge. El seu informe
seria complementari, vin-
culant?
El Govern és veritat que ja
ha començat a treballar sobre
el tema, i la meva pretensió
només seria de fer públic un
punt de vista de qualitat se-
gons tot el que diguin les per-
sones que venen. Només puc
escriure informes d’alerta. El
Govern estudia mesures a mig
termini i jo estic estudiant si hi
pot haver alguna mesura més
immediata. En el pressupost
de l’any vinent en demanarem
un increment per tenir més
recursos per fer front a les no-
ves competències i, a més, els
podrem utilitzar per fer més
recomanacions i més informes
d’ofici. És una potestat que ja
té la institució i que no s’ha fet
servir gaire.
En aquests quatre primers
mesos ha pogut comprovar
que les qüestions relacio-
nades amb la CASS, temes
econòmics..., encara són els
temes més nombrosos?
De la CASS n’hi segueix ha-
vent però des que hi ha el me-
diador han baixat una mica.
N’hi segueixen havent, però no
tant quant al tracte. Abans n’hi
havien més, això ha millorat,
són més aviat queixes sobre la
interpretació restrictiva en al-
guns casos dels reglaments i de
les lleis de la CASS. Després hi
ha queixes d’habitatges.
Ja s’esperava aquestes de-
mandes.
Sí, el traspàs de poder que
em va donar Josep Rodríguez
va estar molt bé perquè estava
tot al dia i per això no hi ha ha-
gut sorpreses i tot estava dins
de l’esperat.
A banda, d’aquest traspàs
“A Catalunya no hi ha només un tema
polític, sinó també de drets humans”
Vinculat des de fa anys en la defensa dels drets humans, tant a Es-
trasburg com als inicis del comitè andorrà d’Unicef, Marc Vila emprèn
sis anys com a raonador amb l’objectiu d’intervenir activament en el
debat de la societat amb una publicació d’informes que volen posar
sobre la taula possibles vulneracions de drets que passen al Principat.
El primer en què treballa és sobre l’habitatge.
Marc Vila, raonador del ciutadà
Pepa Gallego
andorra la Vella
Vull anar a totes les
escoles i informar
sobre la figura del
raonador
Tot menor a partir de
12 anys que tingui
algun problema greu
pot venir sol aquí
jonaThan gil

ANDORRA 9Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Conferència
Inversió en valor: una filosofia per
aconseguir rendiments sostinguts.
Francisco García Paramés, CEO de COBAS Asset Management,
considerat un dels gestors value europeus més reconeguts, ens explicarà
els principis de la filosofia value investing.
18 d’abril de 2018 · 19 h
Edifici Crèdit Centre · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Confirmació d’assistència al 88 88 88.
Més informació: www.creditandorra.ad
d’expedients, Josep Rodrí-
guez li va donar algun con-
sell que vostè ha agraït.
Sempre ha insistit molt en
el tema de l’escolta. Una gran
part de la feina és fer una es-
colta atenta i, d’alguna manera,
empatitzar amb les persones.
Una gran part té una problemà-
tica en la seva vida. La feina del
raonador és escoltar sobretot i
intentar millorar les situacions
en la mesura del possible. Hi ha
vegades que no es pot perquè,
si la llei diu una cosa, no s’hi
pot anar en contra, i no és per-
què les administracions hagin
fet res malament. Hi ha casos
en què s’ha d’intentar canviar
la llei, però Rodríguez va in-
sistir molt en aquesta escolta
atenta i empàtica de totes les
persones que venen.
Quines són les expectatives
o objectius que s’ha posat
de cara als propers sis anys?
Segons el que hem comen-
tat, l’objectiu principal és que
el raonador pugui intervenir
en tots els assumptes de la so-
cietat que tenen relació direc-
ta amb els drets fonamentals.
Intervenir amb opinió, presa
de posició, informes. Vull que
la institució tingui prou re-
cursos perquè s’ha de tenir un
assessorament suficientment
seriós. Vull dotar a la institució
d’aquests recursos per poder
tenir una posició fonamenta-
da en tots aquests temes que
tenen especial rellevància en
drets fonamentals i en drets
dels menors, sobretot.
Per tot el que comenta, veig
que el tema dels menors el
preocupa especialment.
Sí. Vaig estar molt vinculat a
Unicef, vaig ser un dels mem-
bres fundadors del comitè an-
dorrà i les necessitats dels nens
sempre han estat un centre
d’interès meu. Des que hi ha la
Convenció sobre els drets dels
infants ja es té una bona eina
i uns coneixements molt deter-
minats que aquí a Andorra, a
poc a poc, es van aplicant.
Aquesta intervenció amb
els menors passaria per la
divulgació que vostè ha dit
que vol donar als centres
educatius i també per res-
pondre als més de 200 me-
nors en risc registrats que
té l’àrea d’Atenció a la In-
fància.
Sí, és una realitat que es
desconeix i n’hi ha més perquè
se’n detecten més. El que vull
és complementar la molt bona
feina que fan des d’aquesta
àrea.
També ha visitat els còn-
sols.
Sí, als cònsols els he dema-
nat que em presentin els equips
que treballen amb Joventut. Ja
he estat en algunes d’aquestes
àrees, vaig fer un berenar amb
joves a Escaldes. Penso que als
punts joves poden divulgar les
competències del raonador i
també ser útils als tècnics de
Joventut que, de vegades, es
troben en situacions en què no
saben on acudir i han de saber
que poden venir. Als comuns,
he comprovat que els punts jo-
ves estan plantejats de manera
diferent segons cada Comú.
Veig que les corporacions te-
nen interès que aquestes àrees
es professionalitzin i és una
cosa en què també vull insistir
perquè els tècnics que treballen
amb Joventut estiguin conve-
nientment formats i titulats.
Una altra institució que tra-
dicionalment el raonador
visita és el centre peniten-
ciari.
Sí, ara per ara és la que més
he visitat. Hi dec haver anat
més de vuit vegades. És un dels
llocs on també tinc especial
cura per atendre els presos, i hi
vaig una mitjana d’una vegada
cada deu dies. Ells m’ho dema-
nen.
Quines són les principals in-
quietuds que li traslladen?
Bàsicament estan bé dins de
la presó, no hi ha temes ma-
jors, algun de concret que s’es-
tà treballant, però són sobretot
d’atenció i escolta a la seva si-
tuació. No són queixes del trac-
te, sinó sobretot són de fora.
Una de les coses que reclamen
és més atenció dels seus advo-
cats i ja he parlat amb la dega-
na del Col·legi d’Advocats, que
ha estat molt ràpida a solucio-
nar aquestes queixes. I també
són comentaris sobre la situa-
ció personal i financera.
En molts casos, el raona-
dor també s’adonarà que no
pot fer res més i que només
pot escoltar-los.
En el casos dels presos, mol-
tes vegades passa.
Al novembre, Andorra serà
la seu de la trobada de la
Federació internacional de
l’Ombudsman, quina reper-
cussió pot tenir això?
Tot el que sigui posar An-
dorra al món és important. I
més en aquests últims anys
en què hi ha hagut aquesta
obertura del país a la qüestió
iberoamericana i ja tenim en
perspectiva la Cimera ibero-
americana per al 2020. A poc
a poc, ens tenen en compte a
diversos fòrums iberoameri-
cans i tenir una relació amb els
defensors dels drets humans
d’aquesta zona ens pot donar
bones perspectives. És un re-
coneixement també, perquè en
formem part des que es va cre-
ar la institució.
Aquesta figura del defensor
dels drets humans té més
protagonisme actualment?
Estem en un moment de
dificultat dels drets humans a
molts llocs i cada vegada s’es-
tén més la figura i se li donen
més competències, tot i que
l’atmosfera que l’envolta no
és gens favorable, vist el que
està passant a diversos països
d’Europa i també d’Amèrica
Llatina.
Parlem dels recursos, qui-
na previsió ha fet d’aquest
augment que ja ha anunci-
at?
Ara som tres persones i jo. I
és difícil de concretar el nom-
bre de recursos. El que crec és
que a poc a poc s’han d’anar
agafant persones especialit-
zades en Dret, en infància. Jo
demanaria un mix, més recur-
sos especialitzats i també in-
formes externs d’especialistes.
La setmana passada, convo-
cada pel CDR d’Andorra, es
va fer una manifestació per
denunciar la repressió que
Catalunya viu. Pensa que
s’estan vulnerant els drets
fonamentals a l’altra banda
del riu Runer?
Malauradament, el que pas-
sa a Catalunya no només és un
tema polític, sinó que també hi
ha un tema de drets humans. I
no li dic res més.
jonathan gil
Vull insistir en el fet
que les àrees de
joventut dels comuns
es professionalitzin
Demanaria un
‘mix’, més recursos
especialitzats i
informes externs

Consell General
El vestíbul del Consell Gene-
ral acollirà aquest vespre, a
les 19.30, la conferència La
democràcia en l’època de les
emocions a càrrec de l’escrip-
tor Antoni Puigverd.
La xerrada de l’autor de la
Bisbal de l’Empordà, ober-
ta al públic, obre el cicle de
conferències per reflexionar
sobre el concepte de demo-
cràcia que el Consell General
ha organitzat en el marc dels
actes de commemoració dels
25 anys de la Constitució.
D’aquesta manera, i tal com
ja va avançar la subsíndica,
Mònica Bonell, la intenció
és que hi hagi una conferèn-
cia cada mes d’aquí a finals
d’any, amb parada els mesos
d’estiu. Entre els ponents
previstos hi haurà també
l’escriptor Javier Cercas.
Puigverd obre
el cicle de
xerrades sobre
la democràcia
Redacció
andorra la vella
L’escriptor Antoni Puigverd.
Forumlibertas
“Necessitemuncanviperaconse-
guir que no segueixin ofegant el
país amb la incapacitat, la inacció
i l’embolic”. Així de contundent
es va mostrar el president de So-
cialdemocràcia i Progrés, Jaume
Bartumeu, en la seva intervenció
al consell nacional que la forma-
ció va celebrar dissabte passat.
Així, Bartumeu, que va asse-
gurar que no és exagerat afirmar
que amb DA “Andorra viu un
període de decadència de la po-
lítica”, va fer una crida a “tancar
ràpidament l’etapa dels embolics
i obrir l’etapa de les solucions
justes i acordades”. Per això, i
perquè ja s’està en la recta final
de la legislatura, pel dirigent de
SDP és important “aconseguir
concretar una proposta política
oberta a la societat, que pugui
transmetre una sincera esperan-
ça, i respostes concretes a la ciu-
tadania andorrana que comença
a estar cansada de la diària deca-
dència del nostre país”.
En aquest sentit, Bartumeu,
que va destacar que, sis mesos
després de plantejar el setembre
passat la necessitat d’impulsar
una “proposta política que ge-
nerés un ampli acord”, ara “la
necessitat de redreçament aug-
menta”, va lamentar que, si el
país té un problema, el cap de
Govern, Antoni Martí, “l’empit-
jora” i que s’hagi passat “del go-
vern dels millors al govern dels
embolics”.
Així, Bartumeu, que també va
retreure a l’executiu que la seva
política “fomenta l’odi social con-
tra els empleats públics que de-
fensen els seus drets”, va enume-
rar tota una sèrie d’actuacions i
dades que posen de manifest la
difícil situació i les greus dificul-
tats que viu el país. Entre aques-
tes actuacions, el president de
SDP va situar les relacions amb
França i, de retruc, amb la Unió
Europea, que va assegurar que
“no van gens bé”, la inclusió del
país en la llista grisa de la UE de
països no cooperants en la lluita
contra el frau fiscal, i els dubtes
que ha generat, fins i tot en el
Tribunal de Comptes, la venda
de Vall Banc a J. C. Flowers.
També entre les qüestions
que “porten Andorra a un cul-
de-sac”, Bartumeu va situar-hi
la pèrdua de poder adquisitiu
dels assalariats, l’increment de la
desocupació i la caiguda dels in-
gressos per importacions, l’anul-
lació de part de la Llei qualificada
de transferències als comuns per
part del Tribunal Constitucional,
l’adjudicació directa d’uns tre-
ballsdemantenimentinformàtic
a una empresa amb lligams fami-
liars amb el cap de Govern i el fet
que, “amb la seva política autori-
tària”, l’executiu hagi aconseguit
“que s’hagi dut a terme una vaga
a la funció pública agreujant la
fractura social”.
Per tot plegat, i perquè el lí-
der de SDP considera que “som
al bell mig d’una situació ex-
tremadament difícil per al país
que exigeix mesures que afecten
la nostra convivència i algunes
regles del joc constitucional”,
Bartumeu va insistir en la neces-
sitat d’assolir “acords amples” i
d’impulsar un canvi amb dues
prioritats “molt clares”, com són
redreçament i progrés.
Així, Bartumeu va incidir en
la necessitat d’aconseguir un
“positiu embrancament de l’eco-
nomia andorrana amb la Unió
Europea mitjançant un bon
acord d’associació”, d’esmerçar
“els màxims esforços” de recu-
peració econòmica en l’atracció
de noves inversions que perme-
tin crear llocs de treball dignes,
així com dedicar l’“atenció que
mereixen” a la sanitat i l’edu-
cació públiques i revitalitzar la
democràcia i millorar el funcio-
nament de les institucions.
Per assolir-ho, el president de
SDP va insistir en l’aposta de fer
candidatures territorials con-
juntes amb altres forces i inde-
pendents de cara a les eleccions
generals vinents.
Bartumeu crida a tancar l’etapa dels
“embolics” i obrir la de les solucions
El president de SDP reitera l’aposta per impulsar una proposta política que generi un ampli acord
Partits
Redacció
andorra la vella
El president de SDP, Jaume Bartumeu, en un moment de la seva intervenció.
sdP

publicitat 11Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Això sí que és
una bona jugada
* Consulta condicions al teu gestor personal.
Amb el Préstec Cotxe aconsegueixes 20 participacions per al sorteig
de La Cistella dels teus Somnis i pots guanyar fins a 100.000 €.
Entra a lacistelladelsteussomnis.ad i descobreix-ho!
www.morabanc.ad
Joan Peñarroya
Entrenador
MoraBanc Andorra
Estrena cotxe
o moto per
175€/mes*
MoraBancGrup,SA,RegistreINAF:EB06/95

EL TEU
La família PASCUAL RIBES agraeix les mostres
de condol rebudes per la tan sentida pèrdua de qui fou
BOLUSIANO PASCUAL IZQUIERDO
(el Maño)
Que morí l’11 d’abril del 2018 a l’edat de 87 anys.
El sector de l’Hoteleria és el
que té més multes registrades
pel servei d’Inspecció de Tre-
ball, igual que en anys anteri-
ors, i des d’aquest servei tam-
bé confirmen que és el sector
que més denúncies dels propis
treballadors té. En concret,
aquest departament va rebre
l’any passat 112 denúncies, de
les quals 46 van ser referents
al sector hoteler. Altres 34 de-
núncies van ser per al sector
Altres serveis, dotze per a Co-
merç, deu per a Construcció,
nou per a Indústria i una per a
Agricultura.
Des d’Inspecció de Treball
destaquen que, pel que fa a
aquestes 46 denúncies que va
rebre el sector de l’Hoteleria,
“cal remarcar que algun hotel
ha rebut denúncies de dife-
rents treballadors. Per exem-
ple, un establiment hoteler va
rebre sis denúncies, un altre
quatre i altres tres hotels van
rebre dues denúncies cadas-
cun”, comenten des d’Inspec-
ció de Treball.
En aquest sentit, des del
sector hoteler, qui ha estat els
darrers anys president de la
Unió Hotelera, Manel Ara, va
remarcar que la llei és clara
tant pel que fa a les mesures
sobre condicions de treball en
general com sobre la seguretat
i la salut a la feina. Segons Ara,
“trobo bé que es denunciï i es
multi si hi ha incompliments
de la norma perquè la resta sí
que ho compleixen”.
Per altra banda, el represen-
tant dels hotelers destaca que
aquestes multes i denúncies
“van en contra del bon nom
del sector i el malmeten”, va
dir. Segons Ara, “la llei hi és
perquè es compleixi i, si no es
fa, els treballadors tenen tot el
dret a denunciar-ho”. Des de la
UHA tampoc s’ha detectat cap
dificultat per complir tots els
requisits de les lleis referides,
“perquè són clares i la majoria
sí que ho complim”.
Cal recordar que l’any pas-
sat, tal com va avançar el
BonDia, Hoteleria va rebre 51
multes d’Inspecció de Treball,
de les quals 30 corresponien
a incompliments relatius a les
condicions generals de treball i
la resta són incompliments de
la seguretat i la salut a la feina.
El sector de l’Hoteleria és,
després del de Comerç i Re-
paració de vehicles de motor,
el que més assalariats té. En
concret, l’any passat es van
comptabilitzar 9.376 assalari-
ats, mentre que comerç en té
11.988.
Inspecció
P.G.
andorra la vella
Hoteleria és el sector que té més
denúncies dels propis treballadors
Un hotel va acumular l’any passat sis denúncies dels seus assalariats; un altre, quatre
Tall a Doctor
Mitjavila
Una fuita d’aigua després
que es rebentés una
canonada va obligar ahir
a tallar l’avinguda doctor
Mitjavila durant més de sis
hores, de les deu del matí
a les 16.30. els efectius
del servei de Circulació van
redirigir la circulació a la
zona i els bombers hi van
acudir per netejar-la.
j. GIl
Successos
Des de la Unió Horelera creuen que aquestes denúncies malmeten la imatge del sector i que la llei s’ha de complir.
jonathan GIl
DENÚNCIES
hoteleria 46
altres serveis 34
Comerç 12
Construcció 10
Indústria 9
agricultura 1

publicitat 13Dilluns, 16 D’abril Del 2018
The Future of Private Banking
Fons Return & Conscience
Rendibilitats passades no condicionen rendiments futurs. Més informació i comissions detallades en els prospectes de cada producte, publicats a www.vallbanc.ad.
Entitat gestora: Vall Banc Fons, SAU. Entitat dipositària: Vall Banc, SA. Vall Banc Fons Return and Conscience: núm. de registre INAF 0176-01.
l nou Vall Banc Fons Return & Conscience t’ofereix la possibilitat d’incrementar el teu capital i participar en una inversió amb
grans beneﬁcis socials. Junts farem créixer projectes d’integració social, educació, salut, sostenibilitat i energies
renovables. I a més, cedim el 80 % de la comissió de gestió del fons a les entitats solidàries andorranes amb les quals col·laborem.
Els diners sí que fan la felicitat, sobretot quan s’inverteixen en empreses que milloren el teu futur i el dels que t’envolten.
Per a més informació, visita’ns, entra a www.vallbanc.ad o truca’ns al + 376 750 760
E
Els diners sí
que fan la felicitat
La felicitat d’obtenir beneﬁcis
per a tu i per a tots

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
El menjador social de cal Fo-
call, que gestionava la Creu
Roja, va deixar de donar ser-
vei a finals del mes de març i
això ha comportat canvis en
la gestió de les necessitats de
les persones a qui els cal ajuda
per satisfer els seus àpats dia-
ris. D’aquesta manera, la Creu
Roja passa a gestionar només
aquells casos en què la perso-
na pugui tenir una necessitat
puntual, ja que si es detecta
que n’hi ha una de més aguda
es deriva al ministeri d’Afers
Socials.
De fet, com va recordar
el director general de l’ONG,
Jordi Llansó, els casos que ate-
nien al menjador social ja eren
gestionats per Afers Socials
i amb el tancament del men-
jador és aquest departament
el que es fa càrrec d’aquestes
persones, i els facilita altres
vies perquè puguin fer els
àpats diaris, com les targetes
de prepagament per comprar
menjar a supermercats. Des
de l’ONG es farà a partir d’ara
una feina “de suport” i, per
tant, si reben un cas concret
podran fer que aquesta perso-
na pugui anar a menjar a res-
taurants amb els quals la Creu
Roja té acords.
Des que hi ha hagut aquest
canvi, de moment cap perso-
na s’ha dirigit a la Creu Roja
per demanar ajuda, tal com va
destacar Llansó, que va inci-
dir en el fet que ells oferiran
tiquets per anar a menjar a les
persones que ho necessitin.
El director general de la
Creu Roja va recordar que la
decisió de tancar es va prendre
quan es va veure que no era
viable mantenir una estructu-
ra com el menjador per a tan
poques persones i tenint en
compte que es podien posar
en marxa altres alternatives.
Per oferir el servei de men-
jador social l’ONG tenia con-
tractades unes persones que
feien unes hores i a qui s’ha
rescindit el contracte laboral.
En marxa un nou sistema d’àpats
per atendre necessitats puntuals
Creu Roja
Redacció
andoRRa la vella
empreses
Andorra Airlines, companyia
creada el 2016 amb la inten-
ció d’oferir un servei de línia
regular amb seu a l’aeroport
Andorra-la Seu d’Urgell, no
descarta reprendre l’activitat
en un termini relativament
curt de temps si fructifiquen
les reunions que ha de portar
a terme les properes setma-
nes amb possibles nous in-
versors.
Així ho explica la compa-
nyia en un comunicat en què
atribueix el retard en l’inici
de l’activitat als incompli-
ments del fons d’inversor
britànic amb el qual s’havien
arribat a una sèrie d’acords
per al finançament de la
companyia. En aquest sen-
tit, Andorra Airlines precisa
que “després de mesos amb
els corresponents contrac-
tes signats els abonaments
pactats no es van realitzar al
banc”, i que així ha continuat
malgrat les diferents gesti-
ons portades a terme.
Per tot plegat, la compa-
nyia va informar també que
està treballant amb dos des-
patxos d’advocats de Barce-
lona per iniciar les correspo-
nents demandes judicials per
reclamar les responsabilitats
econòmiques pertinents.
Andorra Airlines
cerca inversors
per reprendre
l’activitat
Redacció
andoRRa la vella
Més de 600 joves van participar
a la novena edició de l’Encamp
Nit, que va tenir lloc al Complex
Esportiu i Sociocultural d’En-
camp entre les vuit del vespre
de dissabte i les dues de la ma-
tinada de diumenge, segons va
explicar el director del departa-
ment de Joventut i Esports, Ig-
nasi Vinós, que va destacar que
l’esdeveniment es va desenvo-
lupar amb normalitat.
La policia va confirmar que
durant la nit no hi va haver
cap incident destacable ni cap
detingut. Com és habitual, l’or-
ganització comptava amb segu-
retat privada als accessos del
recinte per comprovar que els
joves no introduïssin alcohol a
les activitats, i també van fer
rondes.
La principal novetat va ser
un taller i una exhibició de ba-
talla de galls dels rapers espa-
nyols Skone i Chuty, que van
ensenyar als joves l’art de la
rima improvisada. Chuty va
guanyar la Red Bull Batalla de
Galls d’Espanya 2017, i Skone
es va proclamar campió inter-
nacional de la Red Bull Batalla
de Galls 2016. L’activitat és la
que va tenir més èxit, amb mol-
ta participació al taller.
Durant tota la jornada noc-
turna, els joves van poder parti-
cipar en diverses activitats, com
un taller de patinet amb l’escola
Ungravity Freestyle Company,
una classe de parkour amb Leo
Urban, un taller de monopa-
tí amb l’Associació de Skate i
Snowboard d’Encamp-Andorra
(Assea), tornejos esportius de
futbol 5, bàsquet 3x3, tennis
taula i slots, tallers d’aerogra-
fia amb La casa del Marc, amb
Marc Vidal, i de polseres de
drapet amb El raconet de l’Eri-
ka, un torneig multimèdia a
càrrec de What you play (orga-
nitzadors de la primera lliga de
videojocs d’Andorra), inflables i
una exhibició de les escoles de
dansa Areaesport, Líquid Dan-
sa, TC Company i Primer pas.
La jornada va acabar amb l’en-
trega de premis entre els parti-
cipants i una xocolatada.
Vinós va precisar que to-
tes les activitats van comptar
amb molta participació, i va
remarcar que el certamen s’ha
convertit en una activitat de re-
ferència per als joves de la par-
ròquia.
L’esdeveniment va comptar
amb un servei gratuït de busos
per facilitar el viatge d’anada i
tornada a casa dels joves: un
autobús va fer el trajecte des
del Pas de la Casa, i un altre des
d’Andorra la Vella.
Més de 600 joves participen a
la novena edició de l’Encamp Nit
Un taller i una exhibició de batalla de galls, la principal novetat d’un esdeveniment consolidat
Joventut
Una de les activitats portades a terme a la novena edició de l’Encamp Nit.
Comú d’enCamp
Agències
enCamp

ANDORRA 15Dilluns, 16 D’abril Del 2018
SETMANADE LA
CREATIVITAT
del 16 al 21
d‘abril
Cultura Andorra la Vella
Andorra
la Vella
FITNESS
CREATIUEntrena la teva creativitat cada dia
Conferència gratuïta de
Sílvia Sivera, creativa publicitària
Dimecres 18 d’abril, 20 h
Centre Cultural La Llacuna
La creativa publicitària, doctora per la URL i professora de creativitat al
grau de Comunicació i al de Disseny i creació digitals de la UOC, Sílvia
Sivera oferirà idees per exercitar el nostre múscul creatiu i aprendre
tècniques per a pensar lateralment en qualsevol àmbit de la nostra vida.
Consulta el programa a www.andorralavella.ad
Encamp
Des d’avui i fins divendres
vinent estarà prohibit esta-
cionar al carrer del Pedral
a causa d’uns treballs d’en-
quitranament de la calçada,
segons ha informat el Comú
d’Encamp.
Per aquest motiu, des de
la corporació parroquial, es
va advertir els ciutadans que,
en cas de trobar-s’hi algun
vehicle estacionat durant
aquests dies, es procedirà a
la seva retirada amb la grua.
Pel que fa a la circulació
dels vehicles, mentre durin
els treballs, es farà un pas
alternatiu en el tram afectat.
Prohibició
d’estacionar
al carrer del
Pedral
Redacció
ENCAMP
El Comú de la Massana va fer
ahir una valoració “molt posi-
tiva” de la “gran afluència” de
visitants que han passat des de
divendres i durant tot el cap de
setmana per una nova edició del
mercat de moda i complements
de segona mà, el Vide Dressing,
que ha comptat amb la partici-
pació de fins a 43 parades.
La consellera de Cultura,
Igualtat i Participació Ciutada-
na, Jael Pozo, va assegurar que
“estem aconseguint implantar
la cultura de la reutilització dels
productes”, i va remarcar que
“cada cop hi ha més persones
que compren articles de segona
mà, una bona manera d’allargar
la vida de les peces de roba que
altres persones ja no es posen”.
Pozo va afegir que “un altre dels
objectius és dinamitzar la par-
ròquia i, en aquest sentit, du-
rant tot el cap de setmana hi ha
hagut molt moviment al centre
de la Massana, ja que ha vingut
gent de tot el país”.
Així mateix, segons es va
remarcar des de la corporació
massanenca, les paradistes han
quedat “molt satisfetes” amb
les vendes que han fet durant
els tres dies, ja que algunes han
liquidat una bona part dels seus
articles. Així, totes “han com-
plert amb l’objectiu de vendre
vestits, bosses de mà, collarets
i altres complements que ja no
es posen”. A més, també des-
taquen la bona estona que han
passat compartint l’experiència
amb altres paradistes.
El Comú, que va destacar
també la bona acollida que han
tingut les dues food trucks ubi-
cades a l’entrada del recinte,
així com els tallers infantils que
s’han portat a terme per facili-
tar la compra dels pares, va inci-
dir en el fet que la percepció dels
compradors “és que en aquesta
edició encara ha millorat més la
imatge del mercat, amb espais
atractius i productes interes-
sants”.
Les participants van mani-
festar la seva voluntat de con-
tinuar amb el Vide Dressing
massanenc, que tindrà la pròxi-
ma edició a la tardor, coincidint
amb l’època de canvi d’armaris.
Satisfacció per l’afluència al Vide
Dressing, una cita del tot consolidada
Pozo manté que s’està “aconseguint implantar la cultura de la reutilització dels productes”
La Massana
Un moment de l’edició de primavera del Vide Dressing d’aquest cap de setmana.
joNAthAN giL
Redacció
LA MAssANA
El carrer del Pedral d’Encamp.
CoMú d’ENCAMP

16 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Les reiterades nevades que
aquest any ha rebut el Piri-
neu durant tota la temporada
fan que les reserves de neu si-
guin excepcionals. Al Noguera
Pallaresa fins a l’embassament
de Sant Antoni, al Pallars Jus-
sà, són de 481 hm³. Fa un any,
eren de 282 hm³ i la mitjana
dels darrers cinc anys és de 243.
Les reserves del Garona fins a
la frontera francesa també són
importants: 413 hm³. Fa un any
se situaven a 212 hm³, per sota
de la mitjana dels darrers cinc
anys, que és de 239 hm³. Pel
que fa a les reserves del Valira
i el Segre fins a la Seu d’Urgell,
es situen a 254 hm³, quan l’any
passat eren de 171. El Noguera
Ribagorçana fins al Pont de Su-
ert gaudeix d’unes reserves de
240 hm³, molt per sobre de la
mitjana dels darrers cinc anys,
que és de 123. Les dades regis-
trades per la Confederació Hi-
drogràfica de l’Ebre són des d’1
d’octubre del 2017.
Les reserves de neu del Noguera
Pallaresa superen els 480 hm3
Medi ambient
El riu Segre al seu pas per la ciutat de Balaguer.
agències
Agències
sort
educació
Fins al 24 d’abril es pot fer
la preinscripció per al curs
escolar 2018-2019. Durant
aquest termini caldrà pre-
sentar les sol·licituds d’ad-
missió d’alumnes per poder
cursar segon cicle d’educació
infantil, primària i Educa-
ció Secundària Obligatòria
(ESO) als centres docents su-
fragats amb fons públics (es-
cola pública i escola privada
concertada). Per formalitzar
la preinscripció, cal omplir la
sol·licitud que es facilita de
manera gratuïta en qualse-
vol centre docent: les escoles
Pau Claris, Albert Vives, La
Valira i Castell-Ciutat, així
com els instituts Joan Brudi-
eu i La Valira, i el col·legi La
Salle, o a l’Oficina Municipal
d’Escolarització (OME) de la
Seu d’Urgell, ubicada a les
mateixes dependències de
l’Ajuntament urgellenc. La
preinscripció cal tramitar-la
en el centre educatiu que es
triï en primera opció o a la
mateixa OME.
Ja es pot fer la
preinscripció
per al proper
curs escolar
Redacció
la seu d’urgell
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell
ha presentat la campanya Fem
memòria esportiva a la Seu i a l’Alt
Urgell, que té com a objectiu la
recuperació, digitalització i pre-
servació d’imatges i documen-
tació històrica de la Seu d’Urgell
i comarca. L’alcalde de la Seu
d’Urgell, Albert Batalla, va mani-
festar que “amb aquesta campa-
nya es pretén recollir fons docu-
mental, principalment d’imatges
i fotografies vinculades al món
de l’esport del nostre municipi i
de la nostra comarca al llarg de
les darreres dècades”. Batalla va
explicar que la idea sorgeix de la
regidoria d’Esports arran de la
creació d’un perfil propi d’aques-
ta àrea municipal a les xarxes
socials que, a més a més de di-
fondre l’actualitat esportiva dels
clubs de la ciutat, també vol di-
fondre imatges de la vida espor-
tiva de la Seu de dècades enrere.
Per aquest motiu, es va demanar
la col·laboració de l’Arxiu Comar-
caldel’AltUrgell,ensquecompta
ambaquesttipusdematerialhis-
tòric vinculat a esdeveniments
esportius molt concrets, però
amb pocs testimonis històrics de
la quotidianitat de clubs espor-
tius que hi poden haver.
Per això, l’alcalde va fer una
crida a la col·laboració tant de
clubs esportius com de particu-
lars que tinguin fotos històri-
ques de diferents manifestacions
esportives de la ciutat com, per
exemple, el cros de primavera,
ciclisme, piragüisme, esquí nòr-
dic, escalada, equips esportius
existents o ja desapareguts, en-
tre d’altres, “perquè es puguin
recollir amb l’objectiu que la nos-
tra memòria col·lectiva esportiva
quedi ben preservada a l’Arxiu
Comarcal i pugui ser divulgada
com correspon”.
Per la seva part, el director de
l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell,
Julio Quílez, va remarcar que la
campanya Fem memòria esportiva
a la Seu i a l’Alt Urgell és la con-
fluència de dos projectes: el de
l’Ajuntament de la Seu per difon-
dre a través de les xarxes socials
del servei municipal d’Esports la
memòria esportiva a la Seu i a la
comarca i, per l’altra, el projecte
Fem Esport, Fem Arxiu, impul-
sat per la Subdirecció General
d’Arxius de la Generalitat de Ca-
talunya emmarcada en una cam-
panya més àmplia iniciada des
del Consell Internacional d’Ar-
xius.
El director de l’Arxiu Comarcal
va explicar que la campanya Fem
memòria esportiva a la Seu i a l’Alt
Urgell té com a objectius la iden-
tificació, descobriment de fons,
col·leccions i documents histò-
rics relatius a la vida esportiva
de la Seu i comarca, així com la
preservació a llarg termini de do-
cumentació tant de particulars,
d’empreses com d’entitats i clubs
esportius “per poder fer també
difusió de totes aquestes imatges
i documents, i crear una finestra
oberta al descobriment del pas-
sat esportiu urgellenc”.
El consistori promou la digitalització
d’imatges i documents esportius
La campanya ‘Fem memòria esportiva a la Seu i l’Alt Urgell’ s’allargarà fins al juny del 2019
Patrimoni
Redacció
la seu d’urgell
Un moment de la presentació de la campanya.
a.s.u.

Cultura
El noble i andorrà
art de matar
ficció: novel·la i relats
Per on comencem? Per l’oportuníssim re-
torn d’Albert Villaró amb la ucronia aquella
que consistia a pelar Franco just el 18 de
juliol del 1936, que va engegar amb Els am-
baixadors i que ara –posem que el 1975–
continua amb El sindicat de l’oblit i amb el
dictador no tan mort com semblava? O per
Paradís d’ombres, el debut per la porta gran,
grandíssima, de l’encampadana Núria Gras,
que es va endur l’últim premi Fiter i Rossell
i de passada va incorporar un nom nou, el
de l’inspector Frank Moix, al nostre farcit
panteó de polis literaris? Moix, en fi, se les
haurà de veure amb un assassí en sèrie que
escull les seves víctimes entre els treballa-
dors de la Batllia, batlles inclosos. És clar
que també podríem haver començat per un
altre semidebut, el de Ludmilla Lacueva, que
a Mort sota zero insisteix en l’Andorra negra
que sembla que Portella va ajudar a posar
en òrbita: a compte aquesta vegada del co-
missari Cerni Llop, que investiga l’onada de
morts amb què un altre killer nostrat es de-
dica a sembrar en un poble que s’assembla
molt a Soldeu. O per Agustí Franch, que dei-
xa enrere el còctel de bruixeria, satanisme
i màgia negra 2.0 que va tastar a Wicca i ho
prova ara amb La capsa de música, novel·la
d’anticipació que parteix d’una prometedora
premissa: un noi i una noia queden en coma
a causa de sengles accidents ocorreguts
el mateix dia a vint metres de distància, i
desperten al cap de vint anys i precisament
el mateix dia. La nota pintoresca la posa
aquest curs l’escaldenc Marc Ribert amb
Nunca hallarás la paz, novel·la negra amb
rerefons filosòfic que el confirma com el
debut més precoç dels últims temps: té 20
anys i cal remuntar-se a Juli Minoves, que
va endur-se el Fiter i Rossell del 1988 amb
Segles de memòria, per trobar un cas similar.
També ha sigut un bon, excel·lent curs per
al relat curt, per on han desfilat David Gál-
vez (Arnes), Pilar Burgués (Vacances de xics)
i el poeta Manel Gibert, que s’estrenava en
la ficció (Vertigen), i en aquesta rara abun-
dància hi ha hagut lloc per als homenatges
–com el que Editorial Andorra ha tributat a
Joan Peruga amb la reedició d’Últim estiu a
Ordino per celebrar el 20è aniversari de la
novel·la–, les traduccións –Teresa Colom,
amb els contes de La señorita Keaton y otras
bestias– i les reedicions –Villaró de nou, amb
Obaga, la novel·la que el va catapultar a la
primera fila de la literatura catalana.
Si ens ho diuen fa un any, i no
diguem fa un lustre, ningú no
s’ho hauria cregut. Doncs sí:
la poesia, el gènere tradicio-
nalment més marginal de les
nostres lletres, s’ha convertit
contra pronòstic en el motor
literari del curs. Una desena de
novetats, amb el llarguíssim re-
torn de Josep Enric Dallerès i
els debuts d’Antoni Caus i David
Gálvez com a notícies de porta-
da, constitueixen bagatge més
que suficient per proclamar la
bona nova de la resurrecció d’un
gènere que semblava haver-se
resignat a viure de les velles glò-
ries. Com sempre en el nostre
capritxós, impredictibles lletres,
caldrà esperar al curs que ve per
comprovar si tanta abundància
constitueix tan sols un feno-
men conjuntural o es tracta del
començament d’una fecunda
amistat, i sigui dit amb el per-
mís de Humphrey Bogart.
Ja ho veurem. De moment,
regalem-nos l’any més poètic
que es recorda per aquí dalt. Un
any que, a més, ha coincidit amb
una collita de ficció més que
notable, amb un nom –el d’Al-
bert Villaró i el seu Sindicat de
l’oblit– en primeríssim lloc, més
un grapat de prometedors de-
buts –Manel Gibert, Núria Gras,
Ludmilla Lacueva i el joveníssim
Marc Ribert–, un parell de rein-
cidents–AgustíFranchi,denou,
Gálvez– i fins i tot el que per als
nostres estàndards no deixa de
ser una pintoresca, prometedo-
ra extravagància: El rumor de los
insectos por la noche, escrita a sis
mans per Martín Blanco, Àlex
Puig i David Arrabal i que con-
firma l’empenta amb què arren-
ca Santa Guadaña, segell nou
de trinca impulsat pel mateix
Martín i decantat des del minut
u cap al terror i altres vísceres. I,
com que no tot pot ser de color
de rosa, consignem finalment la
pràctica desaparició de l’assaig
històric, habitualment pròdig
i que servia per dissimular les
magres carns de la nostra litera-
tura i que aquest curs s’ha vist
limitat a tan sols dues novetats:
Ordino, segle XVI, i La vinya a An-
dorra. És ben veritat que no es
pot tenir tot.
L’any que vam rimar
La poesia, gènere tradicionalment marginal, es converteix en el motor literari del curs amb una desena de novetats
Sant Jordi: una guia portàtil
A. Luengo
anDorra la Vella

cultura18 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Venim de collites poètiques tan, però
tan escarransides –l’any passat, sense
anar més lluny, ens donàvem per satis-
fets amb una única novetat, els haikus
de Manel Gibert (A l’ombra del solsti-
ci)– que la insòlita abundància d’aquest
curs podria causar-nos fàcilment una
indigestió i farem bé de desconfiar: tri-
garem anys a veure una altra cosa així.
Però no ens fem mala sang per avançat
i celebrem per exemple l’esperadíssim
debut d’Antoni Caus, a qui fins ara co-
neixíem com a narrador (La síndrome
de l’escala) i articulista. Amb Repetició
i diferència ha teixit una coseta rara i
delicada com un camafeu grec que dis-
secciona l’amor conjugal i la devoció
filial amb tota la seva sensacional po-
tència expansiva. Tastin-lo només –“Tot
costa. Fer bona cara quan em mires de
dalt a baix, recollir els plats quan no has
plegat el tovalló, assecar-te els cabells
quan torces els llavis. Aprendre a viure
en tot el que fas...”– i segur que repe-
tiran. Al costat del debut de Caus toca
celebrar també el retorn de Josep Enric
Dallerès, que ha passat pel sedàs líric
les emocions que li han generat la si-
tuació a Catalunya: ho ha destil·lat en
les peces de Vuitanta-dos dies d’octubre,
originalment publicades al seu compte
de Facebook i cadascun encapçalat
per una cita d’autoritat com aquesta
de Kavafis: “Què esperem, reunits a
l’àgora?/ Diuen que els bàrbars arriben
avui”. Un altre que s’estrena en el gè-
nere si no líric, com a mínim de la prosa
poètica, és David Gálvez (Fragments de
paisatge), amb il·lustracions de Mònica
Armengol. Debuta també David Arrabal
(La noche roja), a qui fins ara coneixíem
com a narrador de gènere, i ha passat
injustament desapercebut Heteroter-
mia, el segon poemari del massanenc
Nacho Mayo: la sorpresa més agrada-
ble de la temporada, just al costat de
Caus. La més marciana, en canvi, és La
còrda roja. Així, amb accent, perquè és
la reedició bilingüe –en occità i en ca-
talà– del poemari publicat el 1964 per
Alan Ward pare en honor del poble kurd,
a cura ara del seu fill que, ja que en par-
lem, és també l’autor d’una de les dues
úniques novetats que els aficionats a la
història local tindran aquest Sant Jordi
per distreure la gana: La vinya a Andor-
ra; l’altra és Ordino, segle XVI, la vida a
Andorra a l’edat mitjana, on Albert Pu-
jal passa revista a les famílies i cases
pairals ordinenques de fa mig mil·lenni.
Les novetats líriques es completen amb
Si diem Andorra, antologia que recull els
poemes i poemaris premiats en les 25
primeres edicions del premi Miquel Mar-
tí i Pol, i Catarsi II: silenci, de Joan Agui-
lar, que durant tres decennis va exercir
com a professor al Sant Ermengol.
Diuen que els bàrbars arriben avui
poesia,assaig, infantil
Prop de 2.500 escolars van par-
ticipar en les catorze sessions
que l’Andorra Kids Film Festi-
val ha programat a sala d’actes
del Comú d’Escaldes al llarg de
la setmana passada. Dissabte i
diumenge es va reservar per a
les activitats familiars, que es
van desplaçar al Prat del Roure
i a l’FNAC. L’espectacle de cine-
ma-concert Clàssics de sempre va
posar ahir al migdia el punt final
de la 4a edició amb projecció de
quatre clàssics del cine mut, des
d’Aladí fins a un episodi del pri-
merHaroldLloydiViatgealaLlu-
na, el curt amb què Méliès va in-
ventar la ciència-ficció, tot plegat
amanit amb l’acompanyament
en directe dels músics de l’Espai
de Música Moderna.
Quinze escoles dels tres sis-
temes educatius han portat els
alumnes al festival, i han conti-
nuat treballant a l’aula allò que
han vist amb el material didàctic.
Segons la directora del Kids,
Marta Lladó, “la coordinació i
la col·laboració entre el festival
i les escoles ha estat exemplar;
el cine és una eina que conté els
quatre pilars bàsics de l’educació:
aprendre a conèixer, aprendre a
fer, aprendre a viure i aprendre
a ser”.
Les pel·lícules projectades
s’han triat en funció de l’edat
dels espectadors. En les sessions
per a escolars, els més petits –de
2 a 5 anys– han vist Animalades,
un conjunt de sis curts de dibui-
xos animats protagonitzats per
La 4a edició del Kids Film
Festival s’enfila fins als
2.500 espectadors
Cine
La sessió de clausura va tenir lloc ahir al Prat del Rore escaldenc,
AGènCiES
Agències
ESCALDES-EnGorDAny
animals. Al sostre del món ha es-
tat el llargmetratge d’animació
que s’ha ofert als nens i d’entre 6
i 8 anys. Finalment, Sport Lovers,
un conjunt de set curtmetratges
agrupats sota la temàtica de l’es-
port, ha estat la proposta per als
alumnes entre els 9 a 12 anys.
Segons Lladó, “els magnífics
resultats de la quarta edició del
Festival han de servir per con-
solidar-lo. Pròximament ens po-
sarem en contacte amb tots els
patrocinadors per explorar les
vies per aconseguir-ho, perquè
els nens i les nenes d’Andorra
s’ho mereixen”. El pressupost de
les quatre edicions ha sumat uns
25.000 euros, dels quals el 60%
procedeixen dels patrocinadors
privats, un 10% del suport insti-
tucional i el 30% restant de l’or-
ganització.

Esports
Del recital del Bàsquet Club Mo-
raBanc a l’art de maquillar, en el
conegut com els minuts de les
escombraries del Movistar Estu-
diantes. L’equip dirigit per Joan
Peñarroya, que arribava amb
dues derrotes consecutives al
Poliesportiu d’Andorra, neces-
sitava tornar a trobar el camí de
la victòria i l’afició els va guiar.
El BC MoraBanc ja té la setzena
victòria del curs, tot i que baixa a
la setena posició, en superar per
78 a 65 un Movistar Estudiantes
que va despertar tard i va arribar
a perdre de 27 punts en un segon
quart en què es va veure un bàs-
quet de moltíssims quirats, però
només a càrrec dels andorrans,
amb un parcial de 27 a 7 en 10
minuts. Al tercer i últim quart i
amb la victòria gairebé al sarró, el
joc va decaure i el Movistar Estu-
diantes, amb Dago Peña fent de
Sylven Landesberg, van deixar
una vergonyosa desfeta. Amb
aquesta victòria, el BC MoraBanc
s’allunya d’un triomf de l’UCAM
Múrcia i del Montakit Fuenla-
brada i de dos de l’Iberostar Te-
nerife, a sis partits per acabar
la competició regular de la Lliga
ACB. Una final més superada i
ara ja toca pensar en el RETAbet
Bilbao Basket, el proper rival.
El partit entre BC MoraBanc
i Movistar Estudiantes –que
arribava amb quatre victòries
consecutives– va començar amb
igualtat màxima. Els de Salva
Maldonado van apostar per dos
interiors oberts, com Goran Su-
ton i Alec Brown. El bosni i el
nord-americà van fer un xic de
mal a l’inici i van plantar un 5 a 8
inicial. Un triple d’Andrew Albicy
va posar per primer cop a davant
en el marcador el BC MoraBanc
(10 a 8). Això sí, va ser un primer
quart d’intercanvi de cistelles i
d’errors no forçats. El pitjor va
ser el poc que va durar a pista
Oliver Stevic, que es va carregar
enunnorestresfaltespersonals.
Al final del primer acte, 20 a 19
i ningú podia haver endevinat
què passaria al segon quart. Els
de Peñarroya van practicar una
defensa al límit i tremendament
intensa i el Movistar Estudian-
tes va semblar un equip de nens
i no de professionals, ja que van
rebre un parcial de 24 a 2 que
el tècnic Salva Maldonado es va
mirar des de la banqueta amb els
braços creuats sense demanar
temps mort. El parcial definitiu
en aquest segon quart va ser de
27 a 7 per deixar un contundent
47 a 26.
A la represa, Maldonado va
apostar per l’ex-FC Barcelona B
Dago Peña, ja que Landesberg
no va tenir el seu millor dia, tot
i que es va despertar al final. El
dominicà va anotar 12 punts en
el tercer quart, però l’electrònic
continuava sent escandalosa-
ment de domini andorrà, amb
un 66 a 43. En aquest tercer
quart només hi va haver un punt
negatiu, amb l’esbroncada de
Peñarroya a Jaime Fernández
per una tècnica xiulada al base
madrileny. A l’últim quart, amb
tot ja decidit, també va haver-hi
un intercanvi de paraules entre
Peñarroya i Vlado Jankovic per
un canvi. La intensitat, en tots,
és màxima. El play-off pel títol
és el gran objectiu i contra el Mo-
vistar Estudiantes es van fer els
deures en un segon quart excels.
Després, tothom va descansar
mentalment a l’espera d’afrontar
una nova final.
Deures fets en només 10 minuts
El BC MoraBanc destrossa al segon quart el Movistar Estudiantes i continua alimentant les opcions de play-off
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Lliga ACB (Jornada 28)
100 Kirolbet Baskonia - Iberostar 94
80 Unicaja Màlaga - FC Barça lassa 78
83 Herbalife GC - UCaM Múrcia 71
78 MoraBanc - Movistar Estudiantes 65
74 Tecnyconta Saragossa - València 97
75 Montakit ‘Fuenla’ - reial Madrid 90
84 divina Seguros - reTabet Bilbao 56
107 delteco GBC - Monbus obradoiro 99
96 reial Betis - San Pablo Burgos 101
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 28 25 3
2 Kirolbet Baskonia 28 20 8
3 FC Barça lassa 28 19 9
4 València Basket 28 19 9
5 Unicaja Màlaga 28 17 11
6 Herbalife GC 28 16 12
7 BC MoraBanc 28 16 12
8 UCaM Múrcia 28 15 13
9 Montakit ‘Fuenla’ 28 15 13
10 Iberostar Tenerife 28 14 14
11 Movistar ‘estu’ 28 13 15
12 delteco GBC 28 12 16
13 Monbus obradoiro 28 11 17
14 San Pablo Burgos 28 10 18
15 Tecnyconta 28 8 20
16 reTabet Bilbao 28 8 20
17 divina Seguros 28 7 21
18 reial Betis eP 28 7 21
BC MoraBanc
Andorra
Movistar
Estudiantes
78 65
Parcials: 20-19, 47-26 -descans-; 66-43 i
78-65.
Àrbitres: Carlos Cortés, Juande Oyón i Anto-
nio Sacristan.
Eliminat: Colton Iverson –BC MoraBanc.
Albicy 11
Jaka Blazic 11
David Walker 7
John Shurna 11
Colton Iverson 5
oliver Stevic 2
david Jelínek 1
Moussa diagne 6
landing Sanè 15
Vlado Jankovic 2
Jaime Fernández 7
Guille Colom 0
Omar Cook 7
Adams Sola 0
Edgar Vicedo 3
Goran Suton 3
Alec Brown 9
darío Brizuela 4
Caner-Medley 7
landesberg 14
Savané 1
Cvetkovic 0
dago Peña 15
Víctor arteaga 2
Poliesportiu d’Andorra: 4.879 espectadors
(segons el club)
Jaka Blazic, l’escorta eslovè del BC MoraBanc, va anotar 11 punts, però el jugador més valorat va ser el base Andrew Albicy.
JonaTHan GIl
Joan Peñarroya: “Quan hi estem tots posats, som
un equip molt complicat per als rivals”
Satisfet. Queden sis finals i el BC MoraBanc
continua en zona de play-off pel títol. el tècnic
egarenc Joan Peñarroya va destacar la victòria
contra el Movistar estudiantes que deixa els
estudiantils a tres victòries dels andorrans.
“era un partit molt important, ja que veníem
de dues derrotes, cosa que feia temps que
no ens passava i jugàvem contra un rival
molt incòmode pel tipus de joc que té. a
més a més, el Movistar estudiantes arribava
amb quatre victòries consecutives. Per tant,
ens feia molt de respecte aquest matx. el
primer quart ha estat igualat i, al segon, hem
apujat el nivell defensiu, que ens ha permès
córrer com avions. Hem trencat el partit i, a
la represa, hem tingut un moment dolent, ja
que hem deixat que ens facin un parcial, però
després hem tornat a entrar dins del partit
i hem fet un nou parcial. Un partit complet
en què hem demostrat que, quan hi estem
tots posats, som un equip complicat per als
rivals”, va assegurar Peñarroya, que també va
lloar l’afició. “Els felicito a ells també perquè
això ens dona un plus que necessitem i més
ara que arriben els partits més decisius”. I
com està l’equip? “està bé. estem força bé
d’energia i també de físic i ara ja tot passa a
ser més mental que no pas de cames. Hem
de seguir sumant i, si funcionem com a equip,
no som un rival fàcil de superar”.

esports20 Dilluns, 16 D’abril Del 2018
Futbol femení
L’Enfaf Crèdit Andorrà con-
tinua en ratxa i va sumar la
setena jornada consecutiva
sense perdre. L’equip dirigit
per José Antonio Martín es
va imposar per 1 a 3 contra el
Mollerussa, el cuer del grup
2 de primera catalana. Les
golejadores de l’Enfaf Crèdit
Andorrà van ser Maria Ru-
zafa i Samantha Reyes, amb
dos gols. El proper partit serà
contra l’Igualada B.
L’Enfaf segueix
en bona ratxa
Futbol
El Futbol Club Andorra con-
tinua sense guanyar: no ho
fa des del 24 de febrer en
perdre ahir per 0 a 1 contra
l’FC Martinenc. Els de Candi
Viladrich, amb moltíssimes
baixes, ja acumulen cinc jor-
nades consecutives sense
guanyar. Els andorrans, en
un partit amb escasses oca-
sions de gol, van rebre l’únic
gol del partit al minut 50; el
va marcar Ramon Rovira.
L’FC Andorra
perd novament
Hoquei patins
Futbol sala
El Seat Andorra Hoquei Club
agafa aire a la part baixa de la
classificació després de supe-
rar per un igualat 3 a 4 el CP
Bell-lloc. Els de Roger Corral,
que van perdre a la jornada
anterior per 8 a 3, a la pista
del CN Reus Ploms, el líder,
ocupen la tretzena posició
i el 27 d’abril reben la visita
del CE Vendrell, el setè clas-
sificat del grup B de primera
catalana.
L’Enfaf va sumar la tercera jor-
nada consecutiva sense gua-
nyar amb un 0 a 2 contra el
Salou B. L’equip dirigit per Xa-
vier de la Rosa no va superar
la qualitat dels jugadors que
ocupen la segona posició del
grup 3 de divisió d’honor cata-
lana i els dos gols de Cristian
Viudez van ser clau. El proper
partit serà contra els Maristes
de Montserrat.
El Seat AHC
agafa aire
Nova derrota
de l’Enfaf
Automobilisme
Joan Vinyes i Jordi Mercader van
estrenar el nou Suzuki Swift R+
de la millor manera possible, ja
que es van imposar a la categoria
N5 i van ocupar la tercera posició
absoluta al Ral·li Sierra Morena,
corresponent al Campionat d’Es-
panya. “Estic molt agraït a Suzuki
i a l’equip ARVidal per l’oportu-
nitat que ens han donat de tenir
un vehicle molt competitiu”, va
assegurar el pilot andorrà Joan
Vinyes.
Bona estrena del
nou Suzuki Swift
Futbol sala
El Sideco Encamp, que va tenir
moltíssims problemes a l’estiu
per crear la plantilla, està a no-
més un partit de revalidar el títol.
Els de Lluís Cruz van reaccionar
al 2 a 0 del SAE Sant Julià. Per
part dels lauredians van marcar
Jero i Balcells. Els encampadans,
sense Javier Saviola, van empa-
tar amb gols de Mimoun i René.
A la tanda de penals, Aitor va ser
clau en aturar-ne un a Jorge Dias.
L’FC Encamp, a
un pas del títol
Cuers del Campionat d’Europa
C de cúrling disputat a Tarnby
(Dinamarca). L’equip andorrà,
format per Josep García, Jo-
sep Caubet, Valentín Ortiz i
Borys Ruiz, va patir la setena
derrota a la competició en per-
dre contra Irlanda per 13 a 4
i finalitzar la competició cuer
sense cap victòria, ja que dis-
sabte també van perdre contra
Bielorússia per 3 a 13, i contra
Bèlgica per 8 a 10. La final del
Campionat d’Europa C la dis-
putaran avui Bielorússia con-
tra Dinamarca; el partit per al
tercer i quart lloc el jugaran
Irlanda contra Bulgària.
Andorra tanca el Campionat
d’Europa C sense victòries
Cúrling
Andorra, al Campionat d’Europa C.
Joan Vinyes, tercer a Sierra Morena.
AndorrA Cúrling
Fotoesport
Redacció
AndorrA lA vellA
Només faltaven tres minuts per
acabar el partit i Chus Sousa, el
menut extrem canari del Vall
Banc FC Santa Coloma, va ser
decisiu gràcies a un bonic gol
com en d’altres partits anteri-
ors. Els de Richard Imbernón,
líders de la Lliga Multisegur As-
segurances i vigents campions,
s’allunyen de quatre punts de la
gran sorpresa d’aquest curs, l’UE
Engordany. Els colomencs, aliats
amb la fortuna com l’equip cam-
pió que són, van neutralitzar les
oportunitats de l’equip dirigit
per Filipe Busto i van aconseguir
un triomf quasi decisiu. A quatre
partits per finalitzar el play-off
pel títol fan un pas de gegant i
diumenge els toca el clàssic con-
tra el Tic Tapa UE Sant Julià. Un
partit previsiblement transcen-
dent, sobretot perquè els laure-
dians, que es jugaran les opcions
d’entrar a competició europea en
la final de la Copa Constitució,
van perdre per 2 a 3 contra l’FC
Lusitans, que s’aferra al somni
d’acabar en tercera posició.
En el partit entre el Tic Tapa
UE Sant Julià i l’FC Lusitans, els
de Jesús Barón van demostrar
que aquest inici de play-off no
els està anant gens bé. Els d’Emi-
liano González es van avançar al
minut 27 amb un espectacular
gol del francès Ramael, que va
superar Nico Ratti amb un bon
xut. Al cap de tres minuts va ar-
ribar l’empat lauredià, després
d’un penal de Rui Felipe sobre
Joel Méndez que va transformar
el mateix Méndez. Abans d’arri-
bar al descans, Enric Pi va com-
pletar la remuntada laurediana
amb una rematada de primeres
a centrada de Vasile.
L’alegria dels de Barón va du-
rar ben poc, ja que Abdoulaye
Méïté, el central de la Costa
d’Ivori, va empatar amb un gol
de rebot i gairebé sense voler.
El gol de la victòria no va arri-
bar fins a l’últim minut i va ser
amb una nova diana del francès
Ramael. L’FC Lusitans se situa a
cinc punts del Tic Tapa UE Sant
Julià, però és a tretze del segon,
l’UE Engordany.
Per la seva banda, el Cons-
tructora Nóbrega FC Encamp
juga amb foc després de veure
com li remuntava un 2 a 0 l’In-
ter Club Escaldes. La victòria
del Penya Encarnada per 0 a 1
contra l’UE Santa Coloma situa
el cuer a només dos punts dels
encampadans. En el partit a Pra-
da de Moles es va estrenar a la
banqueta Carlos Sánchez, més
conegut com el maño. L’FC En-
camp es va avançar amb gols de
Briñez i Andreu Matos, però els
d’Álex Somoza van capgirar el
marcador amb dos gols de Peral-
ta i un d’Albert Virgili. El Penya
Encarnada va superar per 0 a 1
l’UE Santa Coloma amb un gol
de Vergara.
Cop de líder i de vigent campió
Chus Sosa, el menut extrem canari del Vall Banc,‘regala’ amb un gran gol tres punts valuosos
Futbol
V.D.
AndorrA lA vellA
Chus Sosa, l’extrem canari del Vall Banc, va tornar a ser decisiu per als colomencs.
jonAtHAn gil
UE Engordany Vall Banc FC
Santa Coloma
0 1
esquí estil lliure
La primera edició de la Red
Bull Home Run, que es va
organitzar a Vallnord, va
aplegar 300 participants.
Els noms destacats van
ser, en esquí, Naila Vidal
i Leo Tarrat i, en surf de
neu, Clàudia Prat i Mario
Hermosa. El premi al més
excèntric va ser per a Raül
Rito per la seva disfressa.
La nova aposta de Vallnord
va deixar imatges per al re-
cord amb vestimentes força
originals i divertides.
La Red Bull
Home Run
aplega 300
participants
Redacció
AndorrA lA vellA
La Red Bull Home Run, un èxit.
vAllnord

Classificats
VEHICLES
* El preu anunciat correspon al model
Citigo 60cv 3p Drive. PVP Andorra amb
transport, matriculació i IGI inclosos.
Descompte comercial del mes d’abril
de 1.450 € inclòs. Oferta vàlida per
vehicles en estoc.
Model foto: Citigo 60cv Style
Skoda Citigo
Sèrie Especial DRIVE
·Climatització.
·4 airbags.
·ESC, incloent-hi ABS, MSR, ASR, EDL.
·HHC, ajuda a l’arrencada en pujada.
·Vidres del davant elèctrics.
·Tancament centralitzat a distància.
·Seient del conductor regulable en alçada.
·Volant regulable en alçada i profunditat.
·Petit pack de cuir (volant, pom de canvi i fre de mà).
·Llum diürna a LED.
·Ràdio Swing amb 6 altaveus/bluetooth/MP3/SD/AUX-IN/USB.
·Sistema de navegació via smartphone (inclou suport i aplicacions).
·Seient del darrere separat 2/3-1/3.
·Paraigua sota el seient.
·Catifes davant/darrere.
8.650 €*
Segueix-nos al

Diari del 16 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 16 d'abril del 2018

Similar to Diari del 16 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 16 d'abril del 2018