Diari del 02 de novembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dijous, 2 De novembre Del 2017 núm. 3.427 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
Els que ja no hi són
elena aranda
Assessora literària
Sandy i la gran novel·la
andorrana
carles
sánchez
Estudis literaris
la inspecció als apartaments
augmentarà amb la nova llei
L’objectiu de Turisme és reforçar la unitat que fa aquests controls i reduir la contractació d’empreses externes
avuI éS NOtícIa pàgina 3
jONathaN gIl
aNdOrra pàgina 14
El govern té pendents de cobrar 33,7 milions
d’euros en diferents taxes i impostos
aNdOrra pàgina 6
aNdOrra pàgina 7
El Centre Nacional
d’Emergències,
encallat a Interior
aNdOrra pàgina 8
La cuina central
manté les tarifes i el
nombre d’usuaris
aNdOrra pàgina 13
El Govern impulsa una
plataforma per ‘lligar’
inversor i emprenedor
Vives oficia una missa per Tots Sants

2 Dijous, 2 De novembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Carlemany
Av. Carlemany, 83 - Tel. 805 444
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu mapache en
català?
Es diu os rentador.
L’os rentador té la cua llarga i
els ulls molt vius.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Av. St. Antoni, 91-93, baixos,
ediﬁci Cabanota,
Telèfon: 73 77 73
esfera@esferatecnologies.com
Serveis per a particulars i empreses
• Disseny, implantació i manteniment de
sistemes, xarxes informàtiques i de
comunicacions, xarxes wi-ﬁ per a hotels.
• Anàlisi i desenvolupament
d’infraestructures.
• Assessorament.
• Venda i manteniment de material.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 26 de novembre
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
EL TEMPS
NOVEMBRE O SETEMBRE?
En aquests primers dies de mes de novembre res no
ha canviat respecte al que teníem els darrers dies.
Sí que és ben cert que des de fa unes jornades les
temperatures mínimes són més baixes i el contrast
entre el dia i la nit s’accentua. Tot i això, les tempe-
ratures màximes són agradables i puntualment una
mica altes pel que tocaria en aquesta època de l’any.
Avui, a part d’un temps molt estable, únicament el
pas de núvols alts seran la nota diferent respecte a
les darreres hores. El vent serà fluix i variable. Demà
augmentarà la nuvolositat però sense precipitacions
a l’espera de canvis al llarg del cap de setmana. Que
tinguin un BonDia.
Avui
20 18
6
5 6
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
divendres dissAbte
-1/9
0/13
2/15
5/17
6/18
3/19
2/15
1/14
0/13
-1/17
2/20
18

3Dijous, 2 De novembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El Govern preveu que una de
les conseqüències de la Llei de
l’allotjament turístic serà un in-
crement de les inspeccions que
s’hauran de realitzar als aparta-
ments moblats per a vacances.
Actualment, el departament
de Turisme té registrats 2.287
apartaments i, tal com van in-
formar des de l’executiu, s’esti-
ma que en el proper any la ma-
joria d’aquests es regularitzaran
i sol·licitaran el Registre d’HUT
(habitatges d’ús turístic). A
banda, s’espera que aflorin nous
apartaments tan bon punt entri
en vigor el nou reglament regu-
lador dels habitatges d’ús turís-
tic, que encara està per aprovar.
Cal recordar que la Llei de
l’allotjament turístic estableix
en una de les disposicions
transitòries que aquests tipus
d’allotjaments tenen un any
per sol·licitar la inscripció al
registre d’UHT, un termini que
comença amb l’entrada en vigor
del reglament regulador dels
apartaments. Transcorregut
aquest període, els apartaments
que no hagin obtingut el certi-
ficat del Registre d’UHT no po-
dran desenvolupar l’activitat.
Segons expliquen des del Go-
vern, aquest creixement de la
feina vindrà motivat per l’aug-
ment de grups d’allotjaments
turístics i per la introducció de
nous criteris de classificació
a més del seguiment de l’ava-
luació de la reputació en línia
i de la lluita contra l’intrusis-
me, sobretot en el sector dels
apartaments. Per fer front a
l’increment de les inspeccions
a realitzar i també per conti-
nuar aquest treball de control
que s’ha estat fent des de l’any
2000, el ministeri de Turisme
preveu contractar una empresa
perquè assumeixi aquestes ins-
peccions durant els anys 2018 i
2019.
Cal remarcar que l’externa-
lització d’aquesta tasca d’ins-
pecció no és una cosa nova. És a
l’any 2000 quan es van comen-
çar a aplicar els reglaments de
classificació dels allotjaments
turístics previstos a la Llei ge-
neral de l’allotjament turístic
aprovada el 1998. És, doncs, a
partir de l’any 2000 que el Go-
vern sempre ha contractat una
empresa externa per assumir
aquests controls (que es realit-
zen com a mínim un cop cada
dos anys). Va ser al 2010 quan
es va començar a aplicar el Re-
glament de classificació dels
apartaments moblats per a va-
cances i les inspeccions es van
sumar a les que feia l’empresa
externa. L’any 2013, però, es va
crear la Unitat d’inspecció dels
allotjaments turístics, que està
integrada dins de l’estructura
del departament de Turisme.
Aquesta unitat assumeix a ho-
res d’ara totes les inspeccions a
excepció de les que es realitzen
als apartaments, una tasca que
continua fent un privat. Actual-
ment, aquesta empresa fa unes
1.000 inspeccions a l’any, una
xifra que s’estima que serà més
alta arran de la nova llei, i el pa-
gament per part del Govern
es fa per inspecció realitzada.
Aquest procediment és el que es
mantindrà durant els propers
dos anys.
Unitat d’inspecció
Ambtot,elministerideTurisme
reforçarà la Unitat d’inspecció
amb més personal i la intenció
és que aquest servei absorbeixi
progressivament una part de
la feina que en el passat feien
aquestes empreses, un fet que
podria comportar que la despe-
sa que es fa en la contractació de
privats per aquesta tasca passi a
ser inferior que fins avui. Així,
ara es contractarà un nou ins-
pector, que cobrirà una vacant
per jubilació, i de cara al 2018
es preveu crear una nova plaça.
Això farà que la Unitat d’inspec-
ció passi a estar formada per un
equip de quatre persones.
Des del Govern van recordar
que aquesta unitat ha de facili-
tarunamajorcoordinacióal’ho-
ra d’aplicar nous mecanismes
per combatre els allotjaments
il·legals i d’aplicar els diferents
criteris d’inspecció. En aquest
sentit van posar en relleu que
els nous criteris de classificació
que es recolliran en els nous re-
glaments que s’estan elaborant
seran més exigents, més nom-
brosos i “sovint innovadors”.
Així indiquen que aquests nous
criteris s’incrementaran en
quantitat i es destaca que intro-
dueixen nous apartats vinculats
a la qualitat del servei. En con-
cret, reiteren que la principal
innovació és la introducció de
l’avaluació de la reputació en lí-
nia com un element clau a l’hora
d’obtenir la classificació. També
s’adoptarà la figura del client
misteriós amb la qual es busca
resoldre dubtes sobre la quali-
tat de l’oferta dels allotjaments
turístics. A més, la unitat també
haurà de crear i desenvolupar
un procediment nou per com-
batre els allotjaments il·legals,
un fet que requerirà millorar
el disseny i la implantació del
sistema d’inspecció i control i
també una major coordinació
amb altres departaments de
l’administració.
Serà durant els propers dos
anys que es valorarà el treball
desenvolupat per aquesta uni-
tat i aleshores s’estudiarà si cal
mantenir o no la contractació
d’una empresa externa per ins-
peccionar els apartaments.
El Govern preveu que les inspeccions
als apartaments creixeran per la llei
L’objectiu és reforçar la unitat destinada a fer aquests controls i reduir la contractació d’empreses externes
Turisme
M.s.c.
andorra la Vella
El govern preveu que amb el nou reglament aflorin nous apartaments.
jonaThan gil
actualment, es
fan unes 1.000
inspeccions a l’any a
apartaments

OPINIÓ4 Dijous, 2 De novembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La resposta del Govern a una pregunta
del grup parlamentari liberal en relació
amb Andorra Desenvolupament i Inver-
sió (ADI) ha permès que siguin públics els
emoluments dels integrants d’aquest or-
ganisme. Durant l’any en curs l’ADI pagarà
enguany prop de 345.000 euros en salaris
als seus onze treballadors i tres membres
del consell d’administració. El sou mensu-
al se situa entre els 4.200 euros bruts de la
directora general, que és el més elevat, i els
1.904 d’un dels tècnics d’acompanyament,
eldemenorquantia. Totiquenoespotge-
neralitzar a l’hora de valorar aquests sous,
el que és clar és que la xifra global que es
destina només al funcionament d’aquest
organisme, una societat pública destinada
a impulsar la diversificació econòmica, és
significativa. Una entitat d’aquestes ca-
racterístiques és sens dubte necessària, ja
que pot fer una bona tasca de suport als
empresaris, però també s’ha de tenir en
compte que hi hagi uns costos assumibles.
De totes formes, malauradament, ja cada
vegada sorprèn menys alguns salaris que
s’estan pagant al sector públic, malgrat
que estiguin clarament per sobre dels que
s’apliquen al sector privat. La impressió
que algú podria extreure és que a l’Admi-
nistració sobren els diners, quan el cert és
tot el contrari.
L’elevada despesa salarial de l’ADI
EDITORIAL
eS PodRIa PeNSaR Que
SobReN eLS dINeRS
DONANT LA NOTA
Gilbert Saboya
El ministeri d’Economia,
Competitivitat i Innovació
impulsarà una plataforma
de finançament per posar
en contacte inversors i pro-
jectes d’emprenedoria.
12345
Jordi Cinca
El Govern ha abandonat
definitivament el pregonat
objectiu d’equilibri pressu-
postari als comptes públics
i es preveu un dèficit de 25
milions per al 2018.
12345
Josep M. Missé
Andorra Desenvolupament
i Inversió (ADI) pagarà
aquest any en salaris prop
de 345.000 euros, segons
la resposta a una pregunta
formulada pels liberals.
12345
Xavier Espot
El Centre nacional d’Emer-
gències és una infraestruc-
tura de la qual es parla des
de fa anys però encara ni
tan sols s’ha portat a terme
el concurs d’idees.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComuEncamp
I al Pas de la Casa també hem cele-
brat la Castanyada!
Ambassade d’Andorre
@ANDORRA_france
Aquests dies també participem a la
39a Conferència General de
l’@UNESCO.
TUITENQUESTA
Creus que les administracions
haurien de millorar l’atenció als
ciutadans?
A: Sí
B: No
A: 85% B: 15%
Dues victòries consecutives i
molt d’oxigen quan feia més
falta. L’inici del Bàsquet Club
MoraBanc, decebedor, no se
l’esperava ni el més pessimis-
ta. La pretemporada va deixar
bones sensacions, però eren
partits amistosos sense l’alta
exigència de la competició. Una
victòria en vuit partits i les dues
últimes, a Saragossa i a Zagreb,
han deixat una imatge pobra
i d’equip desfet. El projecte va
donar signes de trontollar –i no
és la primera vegada en el bino-
mi format per Francesc Solana
i Joan Peñarroya– i és que les
derrotes tenen aquest efecte:
desconfiançaipessimisme.S’ha
passat de dir “no som un equip
de 60 punts” a dir que el partit
de l’Iberostar Tenerife “ha estat
millor que contra el Levallois”.
En aquell partit contra la reve-
lació de la temporada passada
es van anotar 58 punts i es va
deixar al rival en 48, però els
percentatges de tir van ser força
baixos i els errors, molts d’ells
no forçats, van ser més que cla-
morosos. L’important és que es
va guanyar. El pessimisme es
va aturar i una possible recerca
de revulsiu va quedar aparca-
da. Potser alguns s’han adonat
que aquest equip no està fet per
buscar temptejos alts ni a l’in-
tercanvi de cistelles. no hi ha
killers a l’equip ni tampoc cap ju-
gador que destaqui per ser sem-
pre el màxim anotador. Aquest
és un equip creat per treba-
llar-lo des de la defensa. Dit i
fet. Ja han serrat les dents a la
part de darrere. Es va demos-
trar contra l’Iberostar Tenerife
i també contra el Levallois. Tot
i així, això és una cursa de fons
i amb una plantilla curta –en
definitiva, i amb tots els respec-
tes, no és de 12 jugadors– s’ha
d’anar amb molt de compte. El
passat continua molt present
en el present...
el present
atent al
passat
víCtor duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5

OPINIÓ 5Dijous, 2 De novembre Del 2017
“Els bascos sempre hem pensat
que la nostra és una tradició
literària menor. I és veritat, si
comencem per comptar el nom-
bre de llibres publicats en la
nostra llengua, que no són gai-
res. La nostra literatura a penes
ha exercit influència en altres
literatures, ni hem creat una
obra capaç de convertir-se en
referent universal, tot i gaudir
d’una riquíssima i antiquíssima
tradició oral”.
Això ho diu Kirmen Uribe
a la seva novel·la Bilbao-Nova
York-Bilbao i em serveix per
iniciar aquest espai i per parlar
de quelcom que periòdicament
apareix als mitjans amb l’ocasió
de la presentació d’un llibre, de
la celebració de Sant Jordi o dut
a les planes d’opinió per alguns
columnistes per als qui la qües-
tió és important: parlo de la li-
teratura andorrana. No és pas
un tema desatès i m’agradaria
fugir d’alguns dels tòpics que
veuen totes les arts que es pro-
dueixen en aquesta contrada
com un erm i pels quals la mis-
sió és replantar-lo; no soc gaire
amic de les visions de tabula
rasa. Tampoc crec que existeixi
una tradició inapel·lable sobre
la qual no es pugui discutir. Els
enfocaments en l’anàlisi literà-
ria permeten una reinterpreta-
ció constant d’allò que significa
la tradició pròpia; és més, quan
comences, t’ho demanen.
Diuen que la literatura s’as-
socia a la identitat. Això ho
trobo fal·laç, bàsicament per
dues raons: la primera seria la
part vertadera de l’afirmació i la
segona la part que la qüestio-
naria. La literatura s’ha emprat
històricament com a eina de
construcció nacional, especial-
ment al segle XIX. En néixer, la
disciplina de la literatura com-
parada establí mapes d’influèn-
cies entre literatures nacionals
–literatures que havien estat
fixades per la història literària–
on unes literatures principals
influenciaven literatures secun-
dàries i on la literatura pròpia
havia rebut influència de litera-
tures antigues i prestigioses. El
problema l’havia posat Goethe
el 1827 en parlar de la literatu-
ra mundial (Weltliteratur), de
la resta se n’encarregaren els
nacionalismes vuitcentistes.
La part negativa –aquella
que qüestiona que la literatu-
ra s’associï a la identitat– té a
veure amb el caràcter intrínse-
cament artístic de la literatu-
ra –on aquesta és, en essència,
forma– i amb la caracteritza-
ció política i historicofilosòfica
d’aquesta forma. En el primer
aspecte trobaríem la definició
de la literatura com una art
verbal, de vocació connotati-
va i tendent a allò que Victor
Xklovski –veu principal del que
en teoria de la literatura s’ano-
mena formalisme rus– definí
com a desfamiliarització, que vol
dir que emprant les paraules la
forma literària crea un efecte
en nosaltres que ens fa veure de
nou la realitat i apreciar-la amb
distància i amb nous ulls. Els
qui heu llegit i llegiu literatura
sabeu de què parlo. L’evolució
d’una literatura és, per als for-
malistes –i en general per a la
crítica i la teoria literàries– una
qüestió de tradició: són les prò-
pies normes i tendències que
es generen al seu si les que en
determinen el futur. Aquí, però,
s’entén tradició en l’àmbit de la
literatura mundial.
Deia, també, que tot i formal
la literatura té lectures polí-
tiques i historicofilosòfiques.
Això vol dir que com a feno-
men de cultura la literatura no
és aliena al conjunt de corrents
de pensament i de conflictes de
l’època, però no només quan és
escrita, sinó sobretot quan és
llegida. Per aquest motiu, i con-
tràriament a les afirmacions
d’Uribe al seu fragment, pro-
poso oblidar l’angoixa de la in-
fluència de què parlava Harold
Bloom i –paradoxalment, amb
l’esperit d’Uribe a Bilbao-Nova
York-Bilbao– recuperar l’ànim
de debatre sobre els sentits de
les obres de la nostra literatura.
Per cert, que Andorra o els homes
d’aram d’Isabelle Sandy és una
de les millors maneres d’inici-
ar-se, més endavant provaré de
demostrar-ho.
Sandy i la gran novel·la andorrana
Diuen que la literatura s’associa a la identitat: considero que és una fal·làcia
Oblidem l’angoixa de
la influència que diu
Bloom i debatem de
la nostra literatura
La literatura s’ha
emprat històricament
com a eina de
construcció nacional
Mostafa el-Abbadi, artífex de la
recreació contemporània de la
Gran Biblioteca d’Alexandria.
Gustav Metzger, inventor de
l’art autodestructiu contra l’obs-
cura Edat Tecnològica.
Norma Leah McCorvey, acti-
vista que va aconseguir declarar
inconstitucionals les lleis que
prohibien l’avortament als EUA.
Brunhilde Pomsel, secretària i
estenogràfica personal de Joseph
Goebbelsquemaiesvasentircul-
pable de res perquè no es va assa-
bentar (va dir ella) de l’holocaust
fins passat el temps.
James Stephen George Boggs,
artista falsificador que pagava
amb els bitllets que dibuixava.
DerekWalcott,únicPremiNo-
bel de Literatura caribeny i ànima
de les metàfores del mar.
Emma Morano, la persona
més longeva del món: 117 anys.
Clare Hollingworth, corres-
ponsal a l’estranger des de l’any
1939 i primera a informar de la
invasió de Polònia per part de
l’exèrcit alemany.
Yevgeny Yevtushenko, ídol
dels 60 i autor del lema: “Un poe-
ta a Rússia és més que un poeta”.
Ueli Steck, o la Màquina Su-
ïssa, prodigi de l’alta muntanya
especialista en speedclimbing, o
alpinisme de velocitat.
Miriam Rodríguez Martínez,
la veu abatudament silenciada
dels assassinats i desapareguts
pels càrtels de la droga a Mèxic.
Maryam Mirzakhani, la mate-
màtica més important del món i
primera guanyadora de la Meda-
lla Fields.
Irina Ratushinskaya, poetessa
i dissident soviètica que escrivia
en pastilles de sabó els seus texts
per la manca de paper.
El Dr. G. Yunupingu, la veu
cantada més bonica d’Austràlia
en llengua yolngu per complir
amb el seu deure de cuidar la seva
gent i la seva terra.
Jeanne Moreau (res més a afe-
gir).
Wayne Lotter, activista i de-
fensor silenciat dels elefants afri-
cans i més a Tanzània.
Stanislav Petrov, “l’home que
va salvar el món” perquè davant
un potencial atac dels EUA a la
URSS va decidir no pitjar el botó
vermell aquell anguniós 26 de se-
tembre de 1983...
Com m’agradaria que aquest
inventari de personalitats singu-
lars fossin els meus convidats a
un sopar informal. Tots ells sense
distinció. Les històries, experi-
ències i descobertes donaria per
omplir una eternitat de conversa
i alguna cançó... Però arribo tard
(com sempre) i només puc repro-
duir aquí els seus noms per la co-
incidència luctuosa d’haver om-
plert de manera retrospectiva la
darrera pàgina de The Economist
d’enguany: l’obituari que tanca la
revista i una vida que no es mor
del tot perquè resta escrita i per
tant fixada per sempre a la me-
mòria.
Ha passat Tots Sants i he re-
cordat als meus éssers estimats.
Cap d’ells havia estat destacat a
les pàgines de cloenda d’un set-
manarideprestigi.Peròenelmeu
pensament –i amb les mencions
puntuals que vaig deixant anar
intencionadament en aquest es-
pai– esdevenen immortals.
Hi ha una dita jueva molt co-
neguda que em vull permetre
–l’ocasió hi convida– completar:
“Qui salva una persona (de l’oblit)
salva el món sencer”.
Els que ja no hi són
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
elena aranda
Assessora literària
carles sánchez
Estudis literaris

Andorra
L’executiu tenia pendent de
cobrament a 30 de juny fins a
33.791.361 euros de diferents
taxes i impostos, inclosos els
recàrrecs i les sancions corres-
ponents per l’impagament, xi-
fra que suposa un 50,3% menys
que la quantitat pendent de co-
brament de les mateixes taxes i
impostos a 1 de gener del 2017.
Així consta si més no en l’infor-
me de l’execució pressupostària
i comptable corresponent al pri-
mer semestre de l’any.
Les partides més impor-
tants pendents de cobrament
corresponen a l’impost gene-
ral indirecte (IGI), 9,5 milions;
l’impost de societats, 8,4 mi-
lions, i els impostos especials
de duana, 3,4 milions. També
superen el milió d’euros els deu-
tes pendents de cobrament de
la taxa de comerç (2,8 milions),
taxa sobre el consum (1,8), la
retenció de l’impost de la renda
de les persones físiques (1,6),
l’impost als no residents fiscals
(1,1) i l’impost de plusvàlues (1
milió). A aquestes quantitats,
caldria afegir-hi 1,7 milions
més corresponents a sancions i
infraccions imposades però que
no s’han cobrat.
La resta de deutes fins a ar-
ribar als 33,7 milions pendents
de cobrament corresponen, en-
tre d’altres, a la taxes de vehi-
cles, marques i bingo; a fiances
de concursos i subhastes públi-
ques, a recàrrecs i a interessos
de demora.
D’altra banda, les arques pú-
bliques tenen pendents encara
d’ingressar fins a 80.072.150
euros corresponents a deutes
de taxes i impostos d’exercicis
anteriors i per tant amb les li-
quidacions dels pressupostos
ja tancades. Concretament es
tracta dels deutes pendents de
cobrament de les taxes sobre el
Registre de titulars d’activitats
econòmiques i de la taxa sobre
la tinença de vehicles de l’exer-
cici 2004 al 2016, així com els
deutes pendents de cobrament
de l’impost de la renda dels no
residents, l’impost de societats,
l’impost indirecte sobre la pres-
tació de serveis empresarials i
professionals, l’impost indirec-
te sobre la producció i de l’im-
post sobre les activitats empre-
sarials.
Menys iMpostos directes
Pel que fa als ingressos, l’infor-
me de l’execució pressupostària
i comptable a data 30 de juny
posa de manifest una caiguda
de la recaptació de la imposi-
ció directa (-34%) respecte de
la liquidació del primer semes-
tre de l’exercici 2016, davallada
provocada fonamentalment per
la fortes caigudes de la recapta-
ció de l’impost de societats i de
l’impost sobre la renda dels no
residents.
Així, en els sis primers mesos
de l’any, els impostos directes
han aportat a les arques públi-
ques 25,6 milions d’euros, lluny
dels 38,8 que es van recaptar
al primer semestre 2016. En el
cas de l’impost de societats, fins
al 30 de juny, s’han recaptat
9,1 milions d’euros, un 56,3%
menys que els 20,9 milions de
l’any anterior. Des de l’executiu
s’atribueix aquest descens al fet
que enguany hi ha hagut més li-
quidacions negatives, i per tant
a retornar, així com també per
un increment de les deduccions,
tant per les de contractació de
personal com d’inversions, així
com pel retrocés dels beneficis
d’alguns sectors com el bancari.
Pel que fa a l’impost de la ren-
da dels no residents, s’ha recap-
tat 3,9 milions, un 47% menys
que l’any anterior. Aquesta cai-
guda s’atribueix a l’impacte de
l’entrada en vigor d’alguns dels
convenis per evitar la doble im-
posició, especialment dels sig-
nats amb França i Espanya.
En canvi, l’import liquidat en
concepte d’impost sobre la ren-
da (IRPF) ha estat de 10,7 mi-
lions, un 15,23% més que el li-
quidat el 2016. També l’impost
sobre les plusvàlues immobilià-
ries, 1,7 milions, ha registrat un
creixement del 73,8%.
Pel que fa als impostos in-
directes, han permès recaptar
fins a 157,1 milions d’euros
aquest primer semestre, un
18% més que el mateix període
de l’exercici 2016, creixement
que s’explica principalment pels
creixements en la recaptació re-
gistrats pels ingressos sobre el
trànsit exterior (32,7%) i l’im-
post general indirecte (11,6%).
El Govern té pendent de cobrar 33,7
milions d’euros en taxes i impostos
Els impagaments dels exercicis compresos entre el 2004 i el 2016 ascendeixen a més de 80 milions d’euros
Finances
M.s.
andorra la Vella
El ministre de Finances, Jordi Cinca, en la presentació de la liquidació pressupostària dels comptes de l’exercici 2015.
jonathan gil
l’endeutament del govern a 30 de juny
passat era de 929.794.827,88 euros,
gairebé dos milions d’euros menys que
el comptabilitzat a primer de gener del
2017, segons consta en l’informe de
l’execució pressupostària i comptable
corresponent al primer semestre de
l’any. aquest endeutament s’estructura
en les sis emissions de deute públic,
per diferents imports, que hi ha vigent,
en l’import disposat de la pòlissa de
crèdit sindicada amb totes les entitats
bancàries del país, amb un préstec sol·
licitat per al finançament d’obres i amb
la pòlissa de crèdit formalitzada el març
passat, també sindicada amb les enti·
tats bancàries, que es va destinar a fer
un préstec a l’agència estatal de reso·
lució d’entitats Bancàries (areB).
entre el deute a més curt termini hi
hauria el de tres emissions de deute
públic per un import nominal de 100
milions d’euros cadascuna, una de les
quals ja renovada recentment i, les al·
tres dues, amb venciments el desembre
vinent i a l’abril del 2018. també en
aquesta categoria de curt termini cal
incloure la pòlissa sindicada destinada
al préstec a l’areB, per un import de
15.535.597 euros, pòlissa que venç el
15 de març vinent. I s’hi podria afegir
també el saldo disposat de la pòlissa de
crèdit sindicada, amb venciment el març
del 2022, que a 30 de juny passat era
de 51.343.224,20 euros.
Pel que fa al deute a llarg termini,
l’informe inclou tres emissions de bons,
per imports de 150, 260 i 60 milions,
amb venciments el desembre del 2019
i el març i el maig del 2022. I també els
92.856.006 euros que queden per re·
tornar del préstec sindicat a 20 anys for·
malitzat el 2012 per finançar obres com
el túnel dels dos Valires, entre d’altres.
l’endeutament disminueix en dos milions i
se situa en 929.794.827,88 euros

ANDORRA 7Dijous, 2 De novembre Del 2017
Els països prosperen si les
institucions treballen per tothomPROGRESSISTES
El conseller general del grup
parlamentari liberal, Josep
Majoral, vol conèixer de prop
la comptabilitat de la planta de
cogeneració de Forces Elèctri-
ques d’Andorra (FEDA) situada
a Soldeu i que ara fa un any que
es va posar en funcionament. El
parlamentari ha entrat a Sindi-
catura una demanda d’informa-
ció perquè Govern li faci arribar
la “comptabilitat detallada” de
la planta, segons un comunicat
emès ahir pel grup.
Així, el conseller general vol
conèixer si la planta, la primera
d’aquestes característiques que
funciona a Andorra, és soste-
nible econòmicament. “És im-
portant saber si la instal·lació
és viable i que no suposa una
càrrega financera excessiva per
FEDA” explica Majoral.
I és que la principal preo-
cupació del parlamentari és
“tenir la certesa que el projec-
te pot tirar endavant i que és,
com a mínim, autosuficient
econòmicament”.
Les dades econòmiques de
la primera planta de cogene-
ració d’Andorra tenen especial
importància, ja que “des del
Govern i FEDA es volen se-
guir implantant instal·lacions
d’aquest tipus en altres indrets
del país”, indica Josep Majoral.
LdA vol la comptabilitat de la
planta de cogeneració de Soldeu
Consell General
Redacció
andorra la vella
Consell General
Andorra Desenvolupament i
Inversió (ADI) pagarà aquest
any en salaris als seus 11 tre-
balladors i als tres membres
delseuconselld’administració
que perceben una retribució
–n’hi ha sis que no en reben
cap– prop de 345.000 euros.
Així es desprèn si més no de
la resposta que dona el secre-
tari d’Estat per a la Diversifi-
cació Econòmica i Innovació
i president de l’ADI, Josep
Maria Missé, a una bateria
de preguntes en relació amb
aquesta societat pública feta
pel president suplent del grup
parlamentari liberal, Jordi Ga-
llardo, i recollida en el darrer
Butlletí del Consell General.
En la relació de salaris
s’inclou el de la directora ge-
neral de l’ADI, Imma Jimé-
nez, que va deixar el càrrec
el juny passat i que percebia
de la societat 4.200 euros
bruts mensuals. El director
i coordinador de projectes i
el director de comunicació
perceben 3.600 euros bruts
al mes, mentre que la secre-
tària de direcció en cobra
2.254,76. El salari dels tèc-
nics oscil·la entre els 1.750
euros bruts mensuals i els
3.200 euros. Els tres mem-
bres del consell cobren 810
euros per assistir-hi.
L’ADI pagarà en
salaris aquest
any prop de
345.000 euros
Redacció
andorra la vella
El Centre Nacional d’Emer-
gències que s’havia d’ubicar en
un edifici annex a la caserna
de bombers de Santa Coloma
i que s’havia de construir du-
rant aquest any, no té encara
data d’inici. De fet, ni s’ha tret
el concurs de proposta d’idees.
Així ho va explicar el director de
Protecció Civil, Francesc Areny,
que tot just fa més d’un any va
manifestar que aquest edifici
“és urgent tenir-lo”, entre altres
motius perquè es coordinaria
tot més correctament i s’activa-
rien només els recursos neces-
saris, recuperant les paraules
d’Areny d’ara fa un any.
En concret aquest any hi ha-
via d’haver una partida pressu-
postària per fer l’obra i també el
projecte d’instal·lació tecnolò-
gic. Al 2018 s’havia de pressu-
postar les instal·lacions i acabar
l’obra. Però quan només queden
dos mesos per acabar el 2017,
el director de Protecció Civil
reconeix que no s’ha avançat
gens en aquest projecte. De fet,
durant l’any passat des de l’exe-
cutiu es va avançar que Ordena-
ment Territorial estava avalu-
ant la viabilitat del projecte.
Les obres consistien en la
creació d’unes cotxeres annexes
a la caserna de bombers de San-
ta Coloma per ubicar els cami-
ons i vehicles del cos d’extinció
i a sobre havia d’instal·lar-se el
Centre Nacional d’Emergències
i el departament de Protecció
Civil, que no té seu i que ara
està ubicat en uns despatxos a
l’edifici administratiu del Prat
del Rull.
Aquest Centre Nacional
d’Emergències ha de coordi-
nar tots els organismes im-
plicats per intervenir en una
emergència. De fet, la plantilla
projectada era d’onze treballa-
dors. Els operadors hauran de
parlar quatre idiomes, com a
mínim: català, castellà, francès
i anglès. Aquest equip sempre
comptaria amb un cap del 112
activat, un responsable de sala i
dos operadors. Amb tot es pre-
veu cobrir les 24 hores dels 365
dies de l’any.
Tot i això, i malgrat que es
té previst un sistema operatiu
de funcionament per a quan
els operadors estiguin ocupats
que salti la trucada al SUM, i si
aquest també estigués ocupat
a bombers i d’aquest a la poli-
cia, i també amb un programa
comú d’emergències per a tots
els cossos, el que és la infraes-
tructura encara no està prevista
en les projeccions de l’executiu,
segons va manifestar Areny.
El Centre Nacional d’Emergències
està encallat als calaixos d’Interior
La infraestructura s’havia d’ubicar a la caserna de bombers, però no té encara data d’inici
equipaments
El Centre Nacional d’Emergències s’havia d’ubicar en un edifici annex a la caserna de bombers.
jonathan Gil
P.G.
andorra la vella
Francesc areny va
manifestar ara fa
més d’un any que era
un edifici “urgent”
Josep Majoral.
jonathan Gil

ANDORRA8 Dijous, 2 De novembre Del 2017
Moltes gràcies per aquests 23 anys.
Ha arribat el moment de tancar
les portes de Bingo Cristall.
Us volem agrair totes les estones
que heu compartit amb nosaltres.
Us esperem a Bingo Star’s
(C/Prat de la Creu 15-25), a Andorra la Vella
La cuina central manté les ma-
teixes tarifes i el nombre d’usu-
aris que el curs passat. Segons
van informar des de l’Associació
de Pares del Col·legi Francès
d’Escaldes-Engordany (Apacef),
que és qui ofereix aquest servei
adreçat a al·lèrgics i intolerants
alimentaris, el nombre d’alum-
nes inscrits és de 131, i es man-
té la tendència de l’activitat re-
gistrada fins ara. L’associació va
indicar que el curs 2016-2017
es va acabar amb 144 alumnes.
Un canvi de cara a aquest any,
però, és que la cuina central ser-
virà a dues escoles menys.
L’entitat que gestiona el ser-
vei per a tots els sistemes edu-
catius manté reunions periòdi-
ques amb els representants dels
altres centres que també en són
usuaris. Aquest és el cas de l’As-
sociació de Pares de l’Escola An-
dorrana (APAEA), que tramita
el pagament dels seus alumnes
i fa de pont entre aquests i els
gestors de la cuina central per
solucionar els problemes que
puguin sorgir. La presidenta de
l’APAEA, Elena Leach, va remar-
car que “el tema de les al·lèrgies
està agafant complexitat”, te-
nint en compte que cada vega-
da hi ha perfils més diversos, i
per això no és estrany que pugui
aparèixer alguna queixa.
Des de l’Associació de Pares
de l’Escola Andorrana el que
sí que es va voler destacar és
l’avançament en la concessió
de les beques per part del Go-
vern. Així, exposen que aques-
tes ajudes generalment es co-
mencen a atorgar a partir de
finals de desembre i principis
de gener. Aquest any, però, la
primera tongada ja havia sor-
tit a inicis d’octubre. La presi-
denta de l’APAEA va celebrar
que aquesta mesura “facilita
molt la gestió” a l’associació te-
nint en compte que aquesta té
l’obligació de generar el rebut
per a totes les famílies encara
que hagin sol·licitat una beca.
Això fins ara provocava que les
persones que estaven pendents
d’un ajut retornaven el rebut a
l’espera de rebre’l. Leach expli-
ca que des que la beca ja està
concedida aquests rebuts no es
generen. Gràcies, doncs, al fet
que l’atorgament de les beques
s’ha avançat, l’APAEA s’estalvia-
rà una feina important i evitarà
que les famílies que no tinguin
suficients recursos per pagar el
servei es trobin en una situació
indesitjable.
Aquesta és una antiga de-
manda de l’APAEA que es fa
realitat per primer cop aquest
curs. Expliquen que el principal
problema per donar-hi resposta
era el fet que l’associació tre-
balla per cursos i el Govern, en
canvi, per anys naturals i això
provoca dificultats a nivell de
pressupost.
La cuina central manté les tarifes i
el nombre d’usuaris amb 131 infants
L’APAEA celebra que el Govern hagi atorgat les beques a inicis de curs per primer cop
Escola
La cuina central ofereix àpats per als al·lèrgics i intolerants alimentaris.
bondia
M.S.C.
andorra la vElla
El projecte de llei de pressu-
post del 2018 preveu un dèfi-
cit de 25,6 milions d’euros, la
qual cosa suposa un increment
del 0,86% respecte del 2017
tot i que el ministre de Finan-
ces, Jordi Cinca, va remarcar
el fet que es continua la línia
marcada en anys anteriors en
el sentit que “el dèficit de cai-
xa se situï per sota de l’1% del
PIB”. D’aquesta manera, va de-
fensar que els dos mandats de
Demòcrates per Andorra s’ha
seguit tant aquesta premissa
com també que les liquidacions
dels pressupostos hagin estat
millors que la previsió inicial.
Els comptes preveuen uns
ingressos corrents de 425,2
milions d’euros; és a dir, un
2,44% més que l’any 2017 (i en
destaca de manera important
el que es calcula que es recap-
tarà per impostos indirectes,
un 3,74% més) i unes despeses
corrents de 390 (2,59% més) i
60,8 a despeses de capital, la
qual cosa suposa un increment
del 0,78%. Creixen les despe-
ses de personal a 110,7 mili-
ons (un 2,73%), un concepte
que incorpora, per exemple, la
revisió dels salaris amb l’IPC;
i les inversions reals s’eleven a
49,5 milions d’euros (un 4,74%
menys). En relació amb aques-
ta darrera qüestió, però, Cinca
va remarcar que certs aspectes,
com l’asfaltatge de carreteres
secundàries, que són compe-
tència dels comuns, es comp-
tabilitza ara, a recomanació
del Tribunal de Comptes, en
el capítol de transferències de
capital, que per al 2018 s’incre-
menta un 35,18% fins als 11,2
milions. Quant als dividends
de FEDA, es repartiran un 30%
dels beneficis i en els d’Andorra
Telecom la idea inicial era se-
guir repartint el 100% del be-
nefici però la venda d’accions
de MásMóvil ha generat una
plusvàlua important, que no es
repartirà.
El pressupost del 2018
preveu 25,6 milions de
dèficit, un 0,8% més
Agències
andorra la vElla
Govern

publicitat 9Dijous, 2 De novembre Del 2017
ANYÓSPARK AMB
amb Eva Rodríguez, Marta Rosinach i Myriam Volpini
DISSABTE 11 DE NOVEMBRE
JORNADA DE IOGA SOLIDARI
A LA RECEPCIÓ DEL CLUB O TRUCANT PER TELÈFON
Data límit inscripció: dijous 9 de novembre
INSCRIU-TE
Organitza:
+376 73 85 73 · club@anyospark.com · www.anyosparkclub.com
anyosparkclub @anyosparkclub anyospark
Els fons recaptats s’entregaràn a
DAKTARI, asociació andorrana de
cooperació veterinària.
www.daktariandorra.org
Col·laboradors:
a càrrec de DAKTARI
18:00 H TALLER INFANTIL DE JOGUINES
18:00 H VINYASA IOGA
18:30 H HATHA IOGA ESPECIAL
19:00 H KUNDALINI IOGA
19:30 H MEDITACIÓ I RELAXACIÓ
A MÉS A MÉS,
MÚSICA AMB BOLS
TIBETANS EN DIRECTE
a càrrec de Manuel J.Arroyo
6€ | 12€no socissocis AnyósPark

4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
El director del Servei Andorrà
d’Atenció Sanitària, Josep Ma-
ria Piqué, va manifestar que el
sistema ha de fer un conveni
amb els professionals o clíni-
ques privades que van assen-
tant-se al país, segons les neces-
sitats que dicti el SAAS. Segons
Piqué, és el SAAS qui ha de de-
terminar quines són les neces-
sitats i això, diu, ho ha de fer en
pro d’una qualitat assistencial.
“No soc de l’opinió que tota
clínica privada que ve aquí
s’estableixi i tingui garantit un
conveni amb la CASS”, va dir
taxativament Piqué. El director
del SAAS va explicar que és el
sistema sanitari qui ha de fer
una anàlisi del que necessita.
“Si necessita oftalmologia que
digui quin és el volum que es
necessita. I amb això cal fer un
convenir. No ha de ser al revés”,
va remarcar.
Piqué destaca com a exemple
la gran quantitat de fisiotera-
peutes que hi ha al Principat.
Segons ell no obeeix a la reali-
tat que sigui el que necessiti el
servei públic. “Poden haver-hi
serveis privats, i és fantàstic.
Però qui ha de marcar la neces-
sitat en quantitat i qualitat és el
SAAS”.
El SAAS ja realitza aquesta
pràctica de voler trobar segons
quines especialitats i ho fa bus-
cant un assalariat o fent edictes
per compte propi.
L’ÚS DEL CHA ÉS LIMITAT
El director general del SAAS as-
senyala que moltes d’aquestes
clíniques privades que s’estan
instal·lant al país i altres pro-
fessionals privats que tenen
conveni amb la CASS utilitzen
instal·lacions del Centre Hospi-
talari Andorra (CHA) i “això té
un límit”, remarca Piqué.
Segons Piqué “si es fan més
convenis no podrem donar en-
trada a tothom”, adverteix. Pi-
qué no es mostra en contra del
fet que l’obertura econòmica
faci aterrar al Principat un grup
de clíniques i de metges privats,
“perquè la competència la fan
entre ells, i pot ser bo”. “Però en
el moment que fan servir els re-
cursos d’aquí dintre és limitat.
El nombre de sales d’operacions
és el que tenim”, comenta.
Per altra banda, el director
general del SAAS considera
que la quantitat té molt a veu-
re amb la qualitat quan parlem
de procediments sanitaris. Així
assegura que “si hi ha un pro-
cediment en què hi ha 50 casos
l’any i ens el fan dos professio-
nals i obrim la porta i ens ho fan
25 professionals la qualitat pot
baixar perquè una de les garan-
ties de la qualitat és que un pro-
fessional faci un nombre mínim
de casos per mantenir la seva
habilitat”, va argumentar.
En matèria d’obertura eco-
nòmica des del Govern, i des de
la iniciativa Actua, amb el seu
clúster de Salut i Benestar, s’ha
parlat de potenciar el turisme
de Salut, amb la instal·lació de
noves clíniques foranes de di-
ferents especialitats, com der-
matòlegs i oftalmòlegs, entre
d’altres, que ja s’han instal·lat
al Principat, i algunes la CASS
els fa un conveni i altres ho es-
peren, però des del SAAS consi-
deren que s’ha de regular.
Piqué: “El SAAS ha de decidir amb
quin centre privat fa un conveni”
El director general del SAAS manifesta que la utilització dels serveis del CHA és limitada
Salut
Josep Maria Piqué és director general del SAAS.
jonathan gil
P.G.
andorra la vella
Josep Maria Piqué
no soc de l’opinió
que tota clínica que
s’estableixi tingui un
conveni amb la CaSS
Si entren més
professionals en
un procediment pot
baixar la qualitat
empreses
Després que dimarts acabés
el termini per presentar les
ofertes al concurs per optar
a la llicència del casino, el
Govern ha fet públic que s’hi
han presentat nou grups em-
presarials, dels onze que van
retirar el plec de condicions.
El procediment determina
que el proper 7 de novembre
es farà l’acte d’obertura dels
sobres amb la informació
sobre qui compon cadascun
d’aquests grups, i també es
coneixerà si compleixen tots
els requisits administratius
per optar al concurs. A princi-
pis de desembre s’obriran els
segons sobres per conèixer
els detalls de cadascuna de les
ofertes, i el nombre d’ubica-
cions que ha presentat cada
grup empresarial. Algunes
empreses ja han fet pública
la decisió de presentar ofer-
ta, com és Jocs SA, liderada
per Ventura Espot, Gilbert
Montané, Enric Pujal i Marc
Martos, director de Bingo
Star’s. Es tracta d’una em-
presa 100% andorrana que
ha tancat un acord amb l’ope-
rador tecnològic Novomatic
i que hauria presentat dos
emplaçaments: Caldea i un
edifici de nova creació al car-
rer Prat de la Creu, al terreny
de l’antic skate park. També el
Grup Cierco ha anunciat que
ha presentat una oferta amb
el grup francès Partouche, i
que vol ubicar el casino en la
parcel·la de l’antic hotel Sàl-
via de l’avinguda Meritxell,
que comptaria també amb
un segon accés des del carrer
Prat de la Creu.
Nou grups es
presenten per
posar en marxa
el casino
Agències
andorra la vella

publicitat 11Dijous, 2 De novembre Del 2017
5,4º. San Miguel recomana el consum responsable.
TAPES
DE LA TERRA
AMB UTENSILIS
DEL MÓN
DERUTA
3 €
TAPA + QUINTO
PVP RECOMANAT
IRUTAFOODEXPLORERSAANDORRA
DEL26D’OCTUBREAL5DENOVEMBREDE2017
Pinces, bastonets, boles, barquetes... qualsevol estri pot ser
l’acompanyant ideal per a les tapes de la ruta gastronòmica
de San Miguel.
Organitza: Amb la col·laboració de:

Medi ambient
El Govern ha decidit allargar
el termini per demanar els
ajuts previstos en el marc del
programa Renova (destinat a
la millora del parc immobilia-
ri, l’eficiència energètica dels
edificis i l’ús de les energies
renovables), ja que encara
queden disponibles gairebé
600.000 euros del milió i mig
que hi havia previst inicial-
ment. Inicialment, el termini
per demanar les ajudes havia
de finalitzar el 15 de no-
vembre vinent però davant
el fet que encara quedaven
recursos disponibles s’ha op-
tat per allargar-lo fins al 15
de desembre. “La voluntat
és que es pugui utilitzar el
conjunt de la partida previs-
ta”, va assegurar el ministre
portaveu, Jordi Cinca, que
va precisar que fins ara s’ha
demanat un 8% més d’ajuts
que l’any passat tot i que la
quantitat és inferior.
S’allarga el
termini per
demanar ajuts
del Renova
Redacció
andorra la vella
La ciutat de Bucarest acull la
Conferència de Dones de la
Francofonia, sota el títol Cre-
ació, innovació, emprenedoria,
creixement i desenvolupament:
les dones s’imposen! Andorra, a
través de la seva ambaixada a
França, participa d’aquest es-
deveniment que va arrencar
ahir i acabarà avui a la capital
de Romania.
Durant aquestes dues jorna-
des de treball, unes cinc-centes
persones, entre representants
dels Estats i Governs membres
de l’Organització Internacional
delaFrancofonia,irepresentants
dels òrgans i dels operadors fran-
còfons, debaten aspectes relatius
als drets de les dones i l’accés al
mercat de treball, la innovació i
l’emprenedoria femenina i el li-
deratge de les dones en la gover-
nança econòmica.
La Conferència de Dones de la
Francofonia a Bucarest ha estat
impulsada per la secretària gene-
ral de l’Organització Internacio-
nal de la Francofonia, Michäelle
Jean, i pel president de Romania,
Klaus Iohannis, per tal de pro-
moure tant l’empoderament eco-
nòmic de la dona, com la igualtat
entre homes i dones. Aquest fò-
rum ha de permetre compartir
sinergies i bones pràctiques de
les polítiques i iniciatives d’estats
i governs francòfons. La inaugu-
ració d’aquest fòrum ha anat a
càrrec del president de Romania,
Klaus Werner, el secretari gene-
ral de la Francofonia, Michaelle
Jean, així com altres presidents
de la comunitat francòfona.
La voluntat de la Conferència
és la de fixar objectius al voltant
de la formulació de recomana-
cions estratègiques a favor de
l’autonomia i empoderament
econòmic de les dones (drets,
reforçament de capacitats, em-
prenedoria, lideratge). Aquestes
recomanacions permetran elabo-
rar un Pla d’acció francòfon que
ha de recollir diferents iniciatives
a favor del rol de la dona dins la
societat. Unes reflexions que es
recolliran dins l’Estratègia fran-
còfona per la igualtat entre ho-
mes i dones, que es preveu que
s’adopti durant la XVII Cimera de
la Francofonia de caps d’Estat i
de Govern que tindrà lloc a la tar-
dor 2018 a Erevan.
La conferència també té com a
objectiu establir una Xarxa fran-
còfona de dones emprenedores,
que impulsi l’intercanvi d’experi-
ències en la creació, finançament
i expansió d’una empresa.
Participació en la Conferència de
Dones de la Francofonia a Bucarest
Entre els objectius de la cita es busca establir una Xarxa francòfona de dones emprenedores
organismes internacionals
Redacció
andorra la vella
Un moment de la primera jornada de la Conferència de Dones de la Francofonia.
aMbaixada d’andorra a frança

ANDORRA 13Dijous, 2 De novembre Del 2017
ENCARA NO SAPS
COM VEURE LES MILLORS
COMPETICIONS ESPORTIVES
AL TEU MÒBIL?
Informa-te'n a andorratelecom.ad
andorratelecom.ad
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
yomvi bon dia mitja pag.pdf 1 26/10/17 17:38
El ministre d’Economia, Com-
petitivitat i Innovació, Gilbert
Saboya, va anunciar, durant la
compareixença davant la comis-
sió legislativa d’Economia, la
intenció del Govern d’impulsar
una plataforma de finançament
per posar en contacte inversors
i projectes d’emprenedoria.
Saboya va fer referència a
aquest projecte, que és una de
les voluntats per al 2018, arran
de la demanda que va fer la con-
sellera general socialdemòcrata
Rosa Gili sobre l’estat en què es
troba la tramitació de la propo-
sició de llei d’emprenedoria pre-
sentada pel seu grup.
El ministre va avançar que
estan treballant amb el grup
parlamentari demòcrata per
poder presentar les esmenes al
text abans del 15 de novembre i
que, paral·lelament, també s’ha
treballat per fer canvis en altres
textos i reglaments vigents que
poden tenir també incidència a
l’hora de posar en marxa noves
iniciatives empresarials, com
pot ser l’agilització d’alguns trà-
mits o millorar alguns concep-
tes d’autorització prèvia.
El ministre també va avançar
altres mesures per fomentar
l’emprenedoria com és aquesta
plataforma de finançament. La
voluntat és reunir el col·lectiu
de family offices i inversors pri-
vats del Principat que tenen
“capacitat i voluntat” de buscar
projectes en els quals invertir, i
que siguin preferentment d’An-
dorra. Saboya considera que
també cal involucrar les iniciati-
ves de promoció d’entorns, com
el NIU d’Andorra Telecom. En
aquest sentit, però, va apuntar
que moltes entitats desenvo-
lupen iniciatives per promou-
re l’emprenedoria “però el que
hem de començar a pensar és
a integrar esforços, perquè no
sé si tenim prou múscul perquè
tothom faci les iniciatives per la
seva banda”.
En tot cas, el ministre Saboya
va assegurar que hi ha demanda
d’inversors interessats a donar
suport econòmic a projectes, i
que en les primeres converses
que hi ha mantingut ha trobat
“molt bona receptivitat”.
Finalment, Saboya va avan-
çar que de cara al pressupost
de l’any vinent han reservat
partides per promoure aspectes
formatius en matèria d’empre-
nedoria, i que donaran conti-
nuïtat a projectes ja consolidats
com és el Taller d’emprenedors.
A més, també volen fomentar
l’Espai d’Innovació recentment
inaugurat a Caldea com a punt
de trobada entre emprenedors
i per captar recursos humans
qualificats que vulguin venir a
Andorra.
Govern vol impulsar una plataforma
per ‘lligar’ inversors i emprenedors
Saboya assegura que hi ha demanda d’interessats a donar suport econòmic a projectes
Economia
El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, durant la seva compareixença davant la comissió d’Economia.
jonathan gil
Agències
andorra la vElla

SO
ÉS EL TEU ANIVERSARI?
CELEBRA’L
al 360 extrem
amb tots els teus amics
Pack ANIVERSARI
Saltareu als llits elàstics,
fareu mortals i salts caient
al fosso, saltareu per les
rampes, fareu skate, scooter i
berenareu amb tots els amics!
RESERVA EL TEU ANIVERSARI A:
ESPORT@360EXTREM.COM
Castanyada a
la Massana
La Massana va acollir dimarts
la castanyada popular. La
celebració va tenir lloc a les
Fontetes i es van repartir
més de cent quilos de
castanyes, acompanyades de
moscatell. Aquesta és una
de les activitats organitzades
pel Comú amb motiu de Tots
Sants. Una de les novetats va
ser el taller de panellets de la
Casa Pairal, que es va obrir a
gent de totes les edats.
C.LM/E.C.
Celebracions
El consell d’administració de la
CASS va informar a les empre-
ses, tant del sector públic com
del privat, que les rendes en
espècies com ara assegurances
privades, incentius sobre els
productes o serveis oferts per
les empreses o altres retribuci-
ons no monetàries, estan sub-
jectes a cotització, a excepció de
les contribucions o aportacions
d’empresaris a plans de pensi-
ons, tal com havia exposat el
Govern. A banda, la seguretat
social va indicar que ara inicia la
segona fase de l’estudi de satis-
facció, en la qual es realitzaran
600 trucades a afiliats i 200 tru-
cades a empreses. S’estima que
durant el mes de desembre es
podran presentar els resultats
de l’estudi.
Les rendes en espècies
estan subjectes a cotització
CASS
Redacció
AndorrA LA vELLA
Malgrat que a la tradició li cos-
ta passar de generació en gene-
ració i s’ha estancat en la gent
més gran, els cementiris d’An-
dorra es van tornar a omplir en
el dia de Tots Sants. Els famili-
ars i amics es van acostar fins
als nínxols dels seus éssers esti-
mats per renovar l’ofrena floral
o portar un nou record. Entre el
silenci de l’espai i sota un dia as-
solellat, una de les visitants va
explicar que “cada any vinc, és
una manera de recordar aquells
que ja no hi són”.
D’altres també aprofiten la
visita per netejar el nínxol. “És
un dia per reflexionar i recordar,
amb el cor ple de joia, aquells
moments viscuts”, va afirmar
un dels visitants al cementiri
nou d’Andorra la Vella. Moltes
de les persones que ahir s’hi van
aplegar confessen que aprofiten
el dia 1 de novembre per realit-
zar la visita, mentre que la resta
de l’any les visites són més es-
paiades o inexistents.
En el marc de Tot Sants, l’ar-
quebisbe d’Urgell i copríncep
episcopal, Joan-Enric Vives, es
va desplaçar ahir a la tarda als
dos cementiris de Sant Julià de
Lòria, on va realitzar pregàries
pels difunts enterrats. Aquesta
actuació s’emmarca dins de la
visita pastoral que realitza a la
parròquia. “No és estrictament
necessari desplaçar-se al ce-
mentiri, els cristians preguem
pels morts amb les misses”, va
expressar. Vives també va in-
dicar que és normal que sigui
la gent gran la que mantingui
la tradició i es va mostrar molt
segur que aquesta es conserva-
rà en el temps. A més, durant
el matí, el copríncep episcopal
va realitzar una missa en què
hi han estat presents les auto-
ritats lauredianes. Durant la
celebració d’aquesta va recordar
que la fe dona energia i també
que la vida és la primera etapa
de la vida eterna.
De la mateixa manera que la
tradició és més conservada en-
tre la gent gran, també ha can-
viat la manera de donar repòs
als difunts. Mentre que abans
la gran majoria optava per en-
terrar-los ara, cada vegada més,
la gent decideix apostar per la
incineració.
La visita als cementiris per Tots
Sants, una tradició que envelleix
El copríncep episcopal oficia una missa a Sant Julià de Lòria en el marc de la visita pastoral
Costums
Agències
AndorrA LA vELLA
Dos visitants al cementiri nou d’Andorra la Vella, ahir.
AgènCiES
Successos
Tres persones van resultar
ferides en dos accidents de
trànsit que van tenir lloc di-
marts i ahir. El primer sinis-
tre es va produir abans d’ahir,
a les 18.55 hores, a la cruïlla
entre l’avinguda Meritxell
i el carrer Doctor Molines
d’Andorra la Vella. En l’acci-
dent s’hi va veure implicat
un turisme Volkswagen Golf
i un ciclomotor HM Derapa-
ge50, tots dos amb matrícula
del Principat. El conductor
del ciclomotor, un jove de
17 anys, va resultar ferit. Per
altra banda, ahir, a les 13.33
hores, al coll d’Ordino, es va
produir un accident en què
només s’hi va veure implicat
un sol turisme, un Opel Zafi-
ra amb matrícula espanyola.
Dues passatgeres, no resi-
dents i de 40 i 62 anys, van
resultar ferides.
Tres persones
ferides en dos
accidents de
trànsit
Redacció
AndorrA LA vELLA

Pirineus
El divendres 17 de novembre
l’Associació d’Empresaris de
l’Alt Urgell (AEAU) organitza
el sopar anual de l’associació, la
Nit de l’Empresariat. L’acte vol
ser un punt de trobada entre el
teixit empresarial, associatiu i
institucional de la comarca, i
comarques veïnes, per fomen-
tar la comunicació i ajudar a
teixir una xarxa de contactes
que aportin beneficis i puguin
ajudar a dinamitzar l’economia
de proximitat. Al sopar-col-
loqui s’hi convida els associats
i els representants de l’adminis-
tració local i comarcal i el públic
que hi vulgui participar.
La Nit de l’Empresariat se
celebra el 17 de novembre
Entitats
Redacció
la sEu d’urgEll
L’Ajuntament de Sort ha apro-
vat una taxa municipal per l’es-
tesa aèria sobre sòl públic de
cablejat elèctric. L’alcalde, Rai-
mon Monterde, ha explicat que
la taxa s’aplicarà el 2018 i supo-
sarà uns ingressos d’uns 14.000
euros per l’ajuntament. L’im-
port l’haurà d’abonar la com-
panyia Red Eléctrica de España.
Monterde ha dit que es tracta
d’una ordenança reguladora de
la taxa per la utilització priva-
tiva o aprofitament especial del
domini públic local.
La mesura s’ha aprovat des-
prés que el Suprem permetés
cobrar la taxa i establís que els
ajuntaments també poden cre-
ar-ne una per a les empreses
que compten amb xarxes que
travessen el terme municipal,
però que no van directament
vinculades a la prestació de ser-
veis al municipi.
Sort aprova una taxa que grava
l’estesa aèria de cablejat elèctric
Impostos
Agències
sOrT
Carreteres
La Diputació de Lleida ha
tret a licitació la tercera fase
de les obres de la variant
d’Ivars d’Urgell, amb la qual
cosa s’inicia el tràmit d’ad-
judicació. En aquesta tercera
fase, que costarà 965.993,75
€ es connectarà la carretera
de Vallverd amb la carretera
LV-3344 pel nord. El tram té
una longitud de 874 metres i
comptarà amb una platafor-
ma de 7 metres d’amplada,
formada per dos carrils de 3
metres cadascun i dos vorals
de 0,50 metres. La connexió
amb la carretera LV-3344 es
resoldrà amb la construcció
d’una rotonda de 42 metres
de diàmetre exterior i 24 me-
tres de diàmetre interior.
Les obres de la
variant d’Ivars
d’Urgell surten
a licitació
Redacció
llEIda
Aquest curs escolar les comar-
ques del Pallars Sobirà i Jussà
s’han quedat sense cap Progra-
ma de Formació i Inserció (PFI)
destinat a joves sense ESO de
16 a 21 anys. Els dos darrers
cursos PAI2Pallars impartia un
curs d’Auxiliar en Hoteleria i Res-
tauració, però com que no és un
centre educatiu ha caigut aquest
any de la llista de beneficiaris de
la subvenció. Per aquest curs ja
hi havia 12 joves preinscrits que
ara es queden sense formació.
Des de PAI2Pallars lamenten que
en tot el territori del Pallars no
hi ha cap altre recurs que doni
sortida a aquests joves i els ofe-
reixi la possibilitat de retornar
al sistema educatiu. La majoria
de joves preinscrits al PFI d’en-
guany pateixen una situació soci-
oeconòmica complicada, amb un
alt risc d’exclusió social, aspecte
que els complicarà desplaçar-se a
Les (Val d’Aran) o Balaguer (No-
guera) a cursar aquests estudis.
Aquestes dues localitats són les
que imparteixen Programes de
Formació i Inserció més pròxi-
mes als Pallars. Aquesta empresa
creu que no es tenen en compte
les peculiaritats i mancances del
territori, i es deixa d’afavorir
l’equilibri territorial i la igualtat
d’oportunitats. I és per això que
PAI2Pallarslamentaelcriterique
s’ha seguit enguany per subven-
cionarelsPFI,ivolendeixarcons-
tància de les desigualtats socials
que suposa pels joves de la zona
aquesta decisió. A la demarcació
de Lleida s’imparteixen 7 cursos
d’aquestes característiques; 5 a
Lleida ciutat, 1 a Les (Val d’Aran)
i 1 a Balaguer (Noguera).
Els Pallars no tindran cap programa
d’inserció per a joves sense ESO
Hi ha 12 preinscrits al curs d’auxiliar d’hoteleria i restauració que es queden sense formació
Educació
Agències
TrEmp
Alumnes en un curs d’auxiliar d’hostaleria que es va impartir a Sort.
agènCIEs

Cultura
“És una fotografia estàtica de
la situació dels museus i una
proposta de mesures per soluci-
onar qüestions concretes, però
no hi ha una estratègia defini-
da”. Aquesta és la demolidora
conclusió que es van sentir els
responsables del ministeri de
Cultura en la reunió que el Con-
sell Assessor del Patrimoni va
mantenir el 14 de juliol, segons
consta a l’acta. Una conclusió
àmpliament compartida i que
va més enllà d’una simple qües-
tió terminològica. Els membres
del Consell no acabaven de
veure clar per què s’insistia a
considerar “estratègic” un do-
cument que, en paraules dels
mateixos impulsors, “conté una
primera fase d’anàlisi i diagno-
si, i una segona fase durant la
qual s’hauran de desenvolupar
les línies estratègiques amb uns
propòsits i un seguit d’accions”.
Aquesta és l’estructura del
Pla Estratègic Museus d’Andor-
ra, 2017-2023 –el nom final de
la criatura– que la ministra Olga
Gelabert i la directora Mont-
serrat Planelles van presentar
la setmana passada a la Farga
Rossell. Amb un afegit: l’apar-
tat Objectius, que precedeix
l’anomenat Anàlisi i diagnòstic i
també la desena de “línies d’ac-
ció” o “propòsits” que estableix
el pla. Uns objectius que sem-
blen haver-se introduït amb
fòrceps per satisfer la vocació
estratègica del pla i que combi-
nen les declaracions genèriques
de bones intencions –“Dotar el
país d’una xarxa de museus mo-
derns i de qualitat”, “Fomentar
el paper educatiu dels museus”–
amb actuacions de sentit comú
com ara “incorporar les noves
tecnologies”, “ampliar el finan-
çament dels museus”, “preser-
var, incrementar i garantir l’ac-
cés a les col·leccions” i “establir
normes davant la creació de
nous museus”.
N’hi ha prou amb aquest afe-
git per dotar el pla de caràcter
estratègic? Un dels membres
del Consell ho deia clarament al
juliol: “Un pla estratègic reque-
reix un plantejament que inclou
anàlisi del cas, solucions, avalu-
acions de costos i una jerarquit-
zació. Si no sabem què costa en
recursos humans, econòmics
i temporals no pot ser un pla
estratègic”. Tàctic, potser sí. I
no gaire nou perquè –recorda
aquest mateix expert– el pla
de museus proposa solucions
a problemes “que fa temps que
s’arrosseguen”. Un altre retret
que va ser plantejat en l’última
reunió del Consell i que no sem-
bla haver-se incorporat al docu-
ment final és probablement la
biga mestra de tot plegat: quina
és l’estructura museològica que
necessita Andorra? El docu-
ment final no aporta una res-
posta clara en aquesta molt per-
tinent pregunta, més enllà dels
pedaços que posa aquí i allà,
de preveure una reglamentació
–avui inexistent– que definei-
xi què és un museu, un centre
d’interpretació, una col·lecció o
un centre de visitants, i d’insi-
nuar la necessitat d’un Museu
Nacional. Aquests dos últims
punts, per cert, proposats al ju-
liol pel Consell. Quants museus
s’han d’obrir al país en els prò-
xims anys? On? Per què? Amb
quin cost? De fet, totes les deci-
sions que podrien considerar-se
estratègiques –mirin sinó l’edi-
fici dels frescos de Santa Colo-
ma i el Thyssen, o el mapping de
Santa Coloma: se n’han previst
més? On? Per què?– s’han pres
justament abans i al marge del
Pla.
En canvi, s’oblida sorpre-
nentment d’incloure en l’equa-
ció un altre equipament clau en
la futura xarxa museística com
és el Núvol, candidat sempitern
a acollir el futur Museu Naci-
onal, a banda –ho acabem de
dir– de l’edifici dels frescos i del
Thyssen, que no és pròpiament
un museu públic, però que està
gestionat per una fundació de
caràcter públic presidida per la
ministra Gelabert. Doncs no
mereixen més que alguna vaga
al·lusió en el que es diu un pla
estratègic. Tot plegat, atenció,
no porta el Consell a despatxar
el pla, que considera “bo”, sí,
però “per a una altra funció per-
què no respon a les expectatives
creades”. Per això van proposar
canviar-li el nom a Pla d’Accions
de Museus. Òbviament, no se’n
van sortir, i això que Planelles
va admetre que l’encàrrec que
va rebre l’Àrea de Museus va
ser elaborar “un pla d’accions” i
que, per tant, “és un problema
de definició”.
Més fortuna van tenir, ja s’ha
vist, pel que fa al Museu Naci-
onal, a partir del consens –mi-
nistra inclosa– “que els béns
més rellevants i significatius
[del patrimoni històric i artís-
tic] han d’estar a l’abast de la
ciutadania i dels visitants”. Els
Pariatges, per exemple. Un dels
“propòsits” del pla és redactar
unes propostes per a la “instau-
ració d’un Museu Nacional” i
executar-ne el projecte museo-
lògic. I tot això, a curt termini.
Però ni així sembla resoldre el
pecat original apuntat al juliol
pel Consell: “El Pla constata les
problemàtiques que afronten
els museus i dona solucions a
les més immediates, però no hi
ha una reflexió general ni una
estratègia global”.
Més tàctic que no estratègic
El Consell Assessor va advertir que el pla de museus resol certs problemes però no defineix una estratègia global
Equipaments
A. Luengo
andorra la VElla
La ministra Gelabert i la directora Planelles van presentar la setmana passada el Pla Estratègic a la Farga Rossell.
agènciEs
El projecte de Jordi Batlle per a l’edifici dels frescos de Santa Coloma.
il·lustració: jordi BatllE
El consell proposava
canviar-li el nom: Pla
d’accions en lloc de
Pla Estratègic

cultura 17Dijous, 2 De novembre Del 2017
www.grupheracles.com
Compromesos amb la societat
Diposita la roba que ja no utilitzes als contenidors
En benefici de CÀRITASANDORRANA
Teatre
L’auditor i Claror lauredià
acull demà una nova funció de
Fred, obra d’Agustí Franch que
s’inspira lliurement en l’epo-
peia dels passadors i que es va
endur fa tres cursos el premi
de teatre de Crèdit Andorrà.
Estrenada l’octubre del 2015
a les Fontetes, i amb Joel Pla
i Irina Robles als papers prota-
gonistes, Fred clausura el cicle
Andorra en temps de conflic-
tes organitzat per l’ICOM.
Nou bolo de
‘Fred’ al Claror
Exposició
El Museu del Tabac va clau-
surar diumenge Gaston-Louis
Roux i l’avantguarda, consa-
grada al pintor surrealista
francès. Amb 7.406 visitants,
l’exposició s’ha enfilat fins
a la quarta posició entre les
més visitades de l’equipa-
ment lauredià, per darrere de
National Geographic (11.096),
Déus d’Egipte (8.860) i Hiper-
realisme (8.756).
Roux atreu
7.500 visitants
Concert
El cicle Cambra Romànica ar-
riba dissabte a Sant Pere del
Tarter amb el duo que inte-
gren els guitarristes catalans
Jordi Sàbat i Maria Ribera,
amb un programa que inclou
dues sonates de Scarlatti i pe-
ces d’Albéniz (Iberia), Falla (El
amor brujo), Granados (El jardí
d’Elisenda), Mompou (Cançó
i dansa número 5) i del Llibre
Vermell de Montserrat.
Duo de guitarra
al Tarter
“Les dones, com els literats, són
bèsties essencialment anacròni-
ques”. En època tan literal com la
nostra, captius i desarmats la iro-
nia i també el sentit de l’humor,
una sentència com aquesta me-
reixeria la reprovació pública dels
guardians de l’ortodòxia. Com
que la va dir Joan Fuster (Sueca,
València, 1922-1992) la podem
reproduir, fins i tot glossar sense
arriscar-hi gaire. El cas és que ni
ell, un dels pares fundadors de la
moderna literatura valenciana (i
en català), es va lliurar de la llu-
fa infame i ha passat a la història
com un dels misògins més recal-
citrants de les nostres lletres. I no
era fàcil. Potser hi va ajudar, tot
sigui dit, Misògins i enamorats,
títol sensacional i no apte per a
tots els paladars.
Amb aquests antecedents
s’entén –més o menys– que cap
senyora s’hagués molestat consa-
grar a l’autor del Diccionari per a
ociosos un assaig, una tesi, ni que
fos una humil monografia. Cap.
Fins ara, que no ha sigut una
sinó un centenar: les que parti-
cipen a Nosaltres les fusterianes,
patracol de mig miler de pàgines
publicat 3i4 –l’editorial d’Eliseu
Climent– i que pretén oferir una
mirada “calidoscòpica” d’un dels
assagistes “més importants del
segle XX europeu”. Es veu que
això de “calidoscòpica” hi justifica
la presència de veus que susciten
com a mínim sorpresa –què hi
poden tenir a dir, sobre Fuster,
l’encara presidenta del Parlament
de Catalunya, Carme Forcadell;
l’exportaveu d’ERC al mateix
Parlament, Marta Rovira, o la
presidenta de l’acadèmia del cine
català, Isona Passola?– però si en
parlem avui és perquè entre el
centenar de fusterianes s’hi han
colat la filòloga i periodista Roser
Porta, columnista del BONDIA, i
la també filòloga i correctora en-
campadana Roser Carol.
La primera, de qui hem pres
la citació que obre aquestes líni-
es, evoca en un text titulat El més
perspicaç en un concurs de cria de
bestiar la presència del valencià
al jurat del premi Sant Jordi que
el 1960 va ignorar –pífia entre les
pífies– el manuscrit de La plaça
del diamant en favor de Viure no
és fàcil, de l’avui oblidat Enric
Massó. Pecat mortal per a Porta,
rodorediana major i autora d’un
volum monumental, Mercè Ro-
doreda i l’humor. La culpa sembla
que va ser de Josep Pla, es veu
que tant o més misogin que el
nostre home d’avui, i Fuster –re-
corda Porta– va tenir la vista de
recomanar la novel·la perdedora
a Joan Sales. La resta és cone-
guda però resulta que Rodoreda,
que si s’ho proposava podia ser
tan orca que semblava de la Seu,
no va tenir mania a despatxar
per “dolents i banals” els aforis-
mes fusterians –“De tota novel-
la sempre en sobra la meitat”,
“L’únic orgull que trobem com-
prensibleéselnostre”... “Quit’ha
dat la informació sobre Fuster?
No m’estranyaria que hagi estat
ell; de tot el jurat, el més perspi-
caç”, li contesta Armand Obiols,
el seu corresponsal. Porta, en fi,
en reivindica l’actualitat com a
“pensador crític i heterodox, pro-
vocador i divertit”, n’arracona la
“presumpta” misogínia i recoma-
na estrenar-s’hi per Judicis finals.
Carol, de la seva banda, escriu
una Carta (insolent) a Joan Fus-
ter en què li confessa les misèries
de la vida de correctora –“Netejo
el cul de textos escrits en totes les
variants d’aquest coi de llengua”,
diu–, li demana (retòricament)
l’opinió sobre la recent polèmica
a compte dels diacrítics –a Fus-
ter, que va batallar a causa de
llurs i de sengles: cadascú tria les
seves guerres– i el reivindica com
a “gran manitú del pensament
lliure, home d’idees fixes i de mal
geni, i a qui m’uneix sobretot la
conya, el sarcasme, el riure’ns de
nosaltres, el tantsemenfotisme
etern”. Fuster, conclou, “és un
dels nostres clàssics més clàssics
i més arrelats a la terra: fotent-les
per tant pel boc gros, que és com
jo també intento fotre’ls-hi”.
Queda dit. I si en tenen ganes de
més, ja ho saben: a Nosaltres, les
fusterianes.
Joan Fuster: elles s’hi tornen
Roser Porta i Roser Carol participen a ‘Nosaltres les fusterianes’, volum col·lectiu sobre el valencià
Assaig
A. L.
AndorrA lA vEllA
L’escriptor valencià cap al 1990, dos anys abans de traspassar.
EspAi joAn fusTEr

Esports
Diuen que el bàsquet és l’únic
esport en el qual una bona de-
fensa implica una brillantor en
el joc. Larry Brown, un dels mi-
llors entrenadors que ha tingut
el bàsquet professional, era un
entrenador defensiu per natu-
ralesa i sempre donava impor-
tància al joc sense pilota. Era
com la pedra angular dels seus
equips. Poques vegades es gua-
nyen partits sense defensar.
El Bàsquet Club MoraBanc va
començar el curs oficial obli-
dant-se de la màxima premissa
i ho va pagar car en un projecte
amb sis jugadors nous. De set
partits una única victòria amb
quatre derrotes a la Lliga ACB
i tres a l’EuroCup rebent a la
competició domèstica una mit-
jana de 88,2 punts i a Europa
86,3 punts. Molts punts rebuts
per aspirar a guanyar més d’un
partit. De fet, en l’únic triomf
van rebre 76 punts de l’Herba-
life Gran Canària. Per tant, era
clar on s’estava fallant més i el
tècnic del BC MoraBanc, Joan
Peñarroya, va haver de canviar
de filosofia i intentar afluixar
el ritme ofensiu del rival. Per
l’inici d’aquesta recuperació a
la recerca d’agafar oxigen, el BC
MoraBanc ja suma dues victò-
ries consecutives. Va superar
l’Iberostar Tenerife per 58 a 48
i el Levallois Metropolitans Pa-
rís per 79 a 61. En dos partits
només s’han rebut 54,5 punts
de mitjana. És evident que el
joc ofensiu també se n’ha res-
sentit, però la fi justifica els
mitjans. L’equip no rep tants
punts ni tampoc n’anota tants.
Aquesta nova cara del con-
junt dirigit per Joan Peñarroya
també ha servit per recuperar
sensacions. És l’efecte immedi-
at de les victòries. A més a més,
el calendari de la Lliga ACB
també acompanya per intentar
buscar continuïtat en aquesta
millora ja que es visita diumen-
ge el Divina Seguros Joventut
i després reben el Reial Betis
Energia Plus que va acomiadar
el tècnic català Alejandro Mar-
tínez després d’un inici de curs
amb cap victòria i sis derrotes.
Això sí, a l’EuroCup es visita el
potent equip del Darussafaka
Istanbul. Sigui com sigui, els de
Joan Peñarroya han agafat aire
i s’han espolsat l’ansietat pro-
vocada pel mal joc, els resultats
i la desconfiança generada en
dos partits per oblidar.
D’aquests dos partits, con-
tra Iberostar Tenerife i Leva-
llois Metropolitans, destaca
la millora del base madrileny
Jaime Fernández. L’exdirector
d’orquestra, tot i que última-
ment jugava més d’escorta, del
Movistar Estudiantes està de-
fensant amb intensitat, aporta
punts i també assistències. En
les dues últimes victòries ha
estat el jugador més valorat i
l’equip necessitava la seva apor-
tació ja que està cridat a ser un
jugador important en el pro-
jecte del BC MoraBanc. A més
a més, el seu bon nivell també
ha servit per donar-li un xic de
descans al base francès Andrew
Albicy que des de fa uns dies
arrossega molèsties físiques.
Contra un dels seus exequips a
França, Albicy va jugar només
11 minuts i el jugador necessita
fer net de la lesió per tornar a
tenir bones sensacions dins de
la pista.
El punt negatiu continua
estant en jugadors que seguei-
xen sense estar fins, com Vlado
Jankovic o John Shurna. El pri-
mer d’ells no s’està trobant gai-
re a gust i està força erràtic en
el llançament. El segon d’ells, a
banda dels seus triples –la seva
gran especialitat– segueix sen-
se marcar diferències. Això sí,
contra el Levallois va tenir més
activitat defensiva que en els
altres partits jugats.
En aquestes dues últimes
victòries, que han estat con-
secutives, s’ha perdut en els
dos enfrontaments la partida
del rebot. Un dels handicaps
d’aquest inici de curs dels an-
dorrans. Contra l’Iberostar Te-
nerife, els de Nenad Markovic
van capturar 10 rebots més que
els de Peñarroya amb un total
de 43 –27 defensius i 16 ofen-
sius– i contra el Levallois París
–tot s’ha de dir amb un Boris
Diaw força passat de quilos i
un joc interior més que feble
i sense gaire alçada– els fran-
cesos van capturar nou rebots
més, és a dir, 39 –23 defensius
i 16 ofensius–. Moussa Diagne
i Przemek Karnowski van es-
tar més fins en atac. El primer
d’ells va ser espectacular amb
tres esmaixades marca de la
casa i lluitant fins al límit per
cada pilota i el segon va maqui-
llar la seva estadística al final
amb sis dels seus deu punts.
Els jugadors van tenir ahir
festa i a partir d’avui ja prepa-
ren l’últim partit a la pista del
Divina Seguros Joventut que
només ha guanyat un partit en
tot aquest curs. Els badalonins
esperen que el seu últim fitxat-
ge, Maalik Wayns, comenci a
ser el revulsiu que tant desit-
gen.
Agafen aire
El MoraBanc, amb dos triomfs consecutius, espolsa l’ansietat i comença a agafar sensacions a partir de la defensa
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Vlado Jankovic defensant amb força l’ala pivot del Levallois Metropolitans París, Rod Odom, que va acabar eliminat.
martin imatge
Sandro gacic,
el primer
debutant del
B a l’euroCup
la plàcida victòria del
Bàsquet Club moraBanc
contra el levallois
metropolitans París –
dimarts sense la seva
estrella ofensiva, l’eslovè
Klemen Prepelic– va servir
a Joan Peñarroya per fer
debutar el primer jugador
que pertany al segon
equip a l’euroCup. el base
bosnià, de només 21 anys,
va gaudir d’1’15” en un
partit de la segona màxima
competició europea
després de l’eurolliga.
l’exdirector d’orquestra
del la gallofa &Co de lliga
eBa no va anotar cap punt,
tot i que alguns dels seus
companys el van buscar
perquè s’estrenés. això sí,
va repartir una assistència
que va ser aprofitada per
Przemek Karnowski. Un
bon premi per gacic.
Sandro Gacic defensat per Roos.
martin imatge

esports 19Dijous, 2 De novembre Del 2017
Natació
La Federació Andorrana de Na-
tació organitza durant aquests
dies i fins demà una estada d’en-
trenaments preparatoris per als
Campionats d’Hivern on pre-
nen part tots els nedadors de
categoria aleví, infantil, júnior
i absolut amb opcions de clas-
sificar-se per als Campionats de
Catalunya d’Hivern. Un total de
27 nedadors a les piscines del
Complex d’Encamp.
Estada de Tots
Sants a Encamp
Tir
Esther Barrugués va compe-
tir diumenge passat al Trofeu
Generalitat a Manresa en la
modalitat de carrabina d’aire
i la tiradora va sumar 398,7
punts, però competia fora de
concurs. La puntuació que Est-
her Barrugués va realitzar és
mínima olímpica federativa. La
propera prova per a la tiradora
serà l’11 de novembre amb el
Màster 100 Vino de la Rioja a
Logronyo.
Barrugués, a
Manresa
Els participants a l’estada de Tots Sants a les piscines del Complex d’Encamp.
faN Motociclisme
Taekwondo
Tennis
Xavi Cardelús tanca aquest
cap de setmana la seva parti-
cipació al Campionat del Món
de Supersport amb la disputa
de l’última cursa de la tempo-
rada que se celebrarà el proper
dissabte al circuit de Losail
(Doha). Els primers entrena-
ments d’aquesta última cursa
es disputen avui a partir de
les tres de la tarda i divendres
serà l’últim entrenament.
El lluitador Abdou Taouil
serà el primer de l’equip
d’Andorra de taekwondo
a competir al Campionat
d’Europa júnior que té lloc a
Larnaca (Xipre). Taouil com-
peteix avui en la categoria
de menys de 59 quilos. Per
la seva banda, Luz Zurdo ho
farà demà en la categoria de
menys de 68 quilos. L’equip
està acompanyat pel tècnic
Diego Ortigoza.
La tennista Vicky Jiménez,
que ha rebut una beca del
programa ARA del Govern,
es va imposar al Yellow Bowl
a Gran Canària, torneig in-
clòs en el circuit Tennis Eu-
rope Júnior Tour, que es va
disputar a Telde. A la final va
superar per 6 a 3 i 6 a 0 Laia
Petretic. A les semifinals es
va desfer per 6 a 3 i 6 a 4 de
la francesa Radovanovic.
Xavi Cardelús,
a Qatar
Abdou Taouil, a
l’Europeu júnior
Jiménez venç
el Yellow Bowl
Raposeiras,
27è al CEV
El pilot de la federació
Motociclista d’andorra
(fMa), Jordi Raposeiras, va
finalitzar la seva participació
al Campionat d’Espanya de
Velocitat (CEV) i va ocupar
la 27a posició final després
de sumar els primers dos
punts de l’any a l’última prova
disputada a Jerez en obtenir
el 14è lloc en la categoria de
PreMoto3.
agusTí Nubiola
Motociclisme
En sis partits quatre gols mar-
cats i en un sol partit en mar-
quen quatre. Quan més es par-
lava de la falta de gol, el Futbol
Club Andorra va trobar la mi-
llor recepta possible per cuinar
quatre gols en el partit ajornat
corresponent a la jornada 6 pels
compromisos internacionals
dels jugadors andorrans. Els
de Marc Castellsagué, barallats
amb el gol durant les sis prime-
res jornades, van golejar per 4 a
1 el Vista Alegre de Viladecans
i van sumar tres punts impor-
tants per recuperar posicions a
la classificació. El tècnic de Llo-
reda va apostar per un canvi de
sistema per solucionar aquesta
manca de gols que estava perse-
guint l’equip i Marc Castellsagué
va encertar la tecla. Va situar a
la part ofensiva Jordi Betriu i
Cristian Martínez i a les bandes
com a interiors Àlex Martínez
i Jordi Aláez, que en moltes
ocasions feia tasques de mitja
punta. El camp més obert per
aprofitar els espais. Tot i així,
l’inici de partit no va ser el de-
sitjat ja que als 50 segons Iván
Peralta va aprofitar un error
de manca d’entesa entre Àlex
Sánchez i el porter Ferran Pol.
Lluny d’enfonsar-se, l’FC An-
dorra es va aferrar a les seves
idees i al minut 9 Marc Pujol va
empatar en aprofitar un error
defensiu de Dani Fernández per
superar amb un xut ras Tomás
Egea. L’FC Andorra va comple-
tar la seva remuntada al minut
17 amb un gol de Jordi Betriu.
L’extrem va provar amb un xut
des de fora de l’àrea que va en-
trar pel centre de la porteria.
Tomás Egea se’l va empassar. El
tercer va estar a punt d’arribar
al minut 24 després d’una pa-
ret entre Jordi Betriu i Cristian
Martínez, però el primer no va
rematar bé la passada de la mort
del segon i Tomás Egea va atu-
rar la pilota sense problemes.
Qui no va perdonar va ser Emili
García. La pissarra de Marc Cas-
tellsagué va donar els seus fruits
i en un córner tret per Jordi Be-
triu cap al segon pal era rematat
per Emili García de cap.
A la represa, el Vista Alegre
va tenir més domini de pilota,
però es va mostrar força inno-
cent en atac. Poques ocasions,
tot i que al minut 70 Víctor Hi-
dalgo va estar a punt d’escurçar
diferències amb un gol de vase-
lina que va sortir per sobre del
travesser. Quan el partit ago-
nitzava, Aarón Sánchez va estar
a punt de marcar el 4 a 1, però
el davanter internacional no va
poder driblar al porter Tomás
Egea. El porter del Vista Alegre
també va aturar, de manera poc
ortodoxa, un xut d’Àlex Martí-
nez i al minut 87, una cavalca-
da de Cristian Martínez per la
banda dreta va provocar el gol
en pròpia meta de Javi Carmo-
na abans que rematés la passada
de la mort Aarón Sánchez. L’FC
Andorra, que ja ha recuperat un
dels tres partits ajornats que
té, rep dissabte a les 16 hores
la visita del Balaguer. Els lleida-
tans tenen nou entrenador amb
l’arribada de Jordi Belló, que va
substituir el dimitit Edu March.
I quan es parlava de manca de gols...
L’FC Andorra, que en sis partits havia marcat només quatre gols, en fa quatre en un partit
Futbol
Víctor Duaso
saNTa ColoMa
Àlex Martínez intenta marxar de l’oposició de Manel, migcampista del Vista Alegre.
JoNaThaN gil
FC Andorra Vista Alegre
4 1
Gols: 0-1 Iván Peralta (1’), 1-1 Marc Pujol
(9’), 2-1 Jordi Betriu (17’), 3-1 Emili García
(33’) –descans–; 4-1 Javi Carmona (pròpia
meta) (87’).
Canvis: Joan Cervós per Txus Rubio (57’),
Aleix Viladot per Rober Font (57’), Marc Ferré
per Villagrasa (68’), Aarón Sánchez per Jordi
Betriu (68’) i Roger Nazzaro per Àlex Martínez
(86’) –FC Andorra–; Víctor Hidalgo per Naoufal
(61’), Germán per Jonatan (61’), Àlex Pascua
per Fran Orellana (73’), Marc Pulido per Dani
Fernández (73’) i Eduard per Iván Peralta
(80’) –Vista Alegre–.
Àrbitre: Galera Serrano.
Targetes: No n’hi va haver.
ferran Pol
Txus Rubio
Emili garcía
Àlex Sánchez
Rober Font
Marc Pujol
Villagrasa
Àlex Martínez
Jordi Aláez
Jordi betriu
Cristian Martínez
Tomás Egea
Dani Fernández
Javi Carmona
Adri Pérez
Rubén García
Javi Jarabo
Manel
Naoufal
Jonatan
fran orellana
iván Peralta
Centre d’Entrenaments de la FAF 1

publicitat20 Dijous, 2 De novembre Del 2017

Classificats
DIVERSOS
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
IMMOBLES
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
VENDES:LLOGUERS:
3-4 hab.
VENDA
175.000 €
3-4 hab.
LLOGUER
550 €/mes
Av. Meritxell,140 m², 3 hab.,2 banys, moblat,vistes, 2 pàrq.
830.000 €
CALEFACCIÓ
AMB BIOMASSA
50% D’ESTALVI
EN EL REBUT DE
CALEFACCIÓ
LLOGUER
350 €/mes
PÀRQUING INCLÒS
VENDA
125.000 €
Mobles i
inclosos al
preu
RESIDENCIALBELLAVISTAPisos per estrenar a prop
del centre d'Escaldes.
3 hab., 2 banys, garatge i traster.A partir de: 430.400 €CONSULTI'NS
C/ Pere d’Urg, 10-12, Ed. Mont-Ducal, 4t 8, AD500 Andorra la Vella· T. (+376) 860 260
infoimgest@gmail.com· www.andorracanillopark.com
ANDORRA: PISOS CÈNTRICS, moblats i equipats a partir
de 300 €/mes. CONSULTI disponibilitat.
SANT JULIÀ: Pis situat a prop del centre, 3 hab, 2 banys,
cuina independent, saló, garatge i traster, 650 €/mes
LA MASSANA: Erts, Ref.1101, pis nou, 1 hab, 1 bany,
garatge i traster grans. 450 €/mes.
EL TARTER: Ref.1080, 40 m2 aprox, moblat i equipat, saló
amb cuina oberta, 1 hab, 1 bany i garatge. 500 €/mes
CANILLO:
Ref.1018, àtic dúplex, situat en zona tranquil.la, vistes i
sol, 2 hab, 2 banys, moblat i equipat, amb garatge i traster.
225.000 €
Ref.1042, ideal inversors, actualmente llogat, a prop del
telecabina, seminou, 59 m2 + 25 m2 de terrassa, 2 hab, 1
bany, cuina oberta , garatge i traster. 150.000 €
Ref.1106, nou, ctra. del Forn, 75 m2, moblat i equipat, 2
hab, 2 banys, garatge i traster 163.000 €
3-4 hab.
VENDA
a partir de
250.000 €
BUSQUES PIS?Príncep Benlloch, 8-1r
AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad - Tel. 806 266
Descobreix tota la nostra
oferta a www.acg.ad
pàrquings
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ANDORRA LA VELLA. PREU: A PARTIR DE 80 €
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ESCALDES-ENGORDANY. PREU: A PARTIR DE 70 €
PÀRQUING CÈNTRIC A LA ZONA DE LA PLAÇA DE LES ARCADES. PREU: 80 €
AnDOrrA LA VELLA i sAnTA COLOMA
REF. 2302401: PARADES AL MERCAT DELS MARGINETS, BEN SITUADES. PREU: 300 €
REF. 3220101: LOCAL COMERCIAL, DE 230 M2
, APTE PER A TOT TIPUS DE NEGOCIS. PREU:
A CONSULTAR
MAssAnA-ArinsAL
REF. 2980101: PIS DE 2 DORMITORIS, 1 BANY, CUINA AMB BALCÓ, LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA
DE MAS DE RIBAFETA. PREU: 450 €
REF. 3460201: PIS, 2 HABITACIONS, 2 BANYS, CUINA ÀMPLIA,AMB PÀRQUING I TRASTER.A LA ZONA
DEL CRÈDIT ANDORRÀ. PREU: 600 €
REF. 2301601: PIS, 1 DORMITORI, MOBLAT I AMB BALCÓ. SITUAT A LA ZONA DEL CRÈDIT ANDORRÀ.
PREU: 450 €
EnCAMp
REF. 4210101: PIS D’1 DORMITORI DOBLE, MOBLAT, CUINA AMERICANA, ACABATS DE PRIMERA
QUALITAT. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 2320001: PIS, 1 HABITACIÓ, CUINA OBERTA, 1 BANY AMB DUTXA HIDROMASSATGE, PÀRQUING
+ GUARDAESQUÍS. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 4060102: PIS, 1 DORMITORI, 2 BALCONS, 1 BANY, AMB LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA DEL
MIRADOR D’ENCAMP. PREU: 400 €
REF. 3340101: ESTUDI SENSE MOBLES, SITUAT A LA ZONA D’HORT DE GODÍ. PREU: 300 €
LA CORTINADA: Bonica casa ados-
sada situada al centre de La Cortina-
da, completament reformada amb 4
dormitoris (2 dobles i 2 individuals),
2 banys (un amb banyera i un altre
amb dutxa, ampli saló menjador amb
llar de foc i cuina oberta equipada, al-
tell, terrassa amb sol i vistes. Armaris
encastats, acabats modern i garatge
per a 2 cotxes. Tot exterior.
REF. 4886 - PREU VENDA: 590.000 €
ARINSAL: Pis seminou de
58m² amb 1 dormitori doble
molt gran amb armaris encas-
tats, bany complet amb banye-
ra, cuina separada oberta, saló
menjador.Tot exterior.Terrassa.
Pàrquing i traster.
REF. 4867 - PREU: 105.000 €
Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA
VENDES LLOGUERS
VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT
ORDINO REF. 4364: Pis
al centre d’Ordino moblat
d’uns 105m2
aprox. amb 3
dormitoris (1 suite), 2 banys
(un banyera i un altre dutxa),
cuina separada, safareig,
saló menjador amb terras-
sa sol i vistes. Acabats de
qualitat i molt acollidor. Pàr-
quing. PREU: 1.070 €
ORDINO REF. 4875: Pis se-
minou de 90 m2
aprox. amb
3 dormitoris (1 suite i 2 indi-
viduals), 2 banys complets,
cuina separada moblada,
ampli saló menjador amb
accés a la terrasseta, exteri-
or, sol i vistes. Pàrquing op-
cional 50 € i traster opcional
25 €.Al costat dels col·legis
i al centre del poble. PREU:
800 €
SANT JULIÀ REF. 4894: Pis
molt maco moblat al centre
de Sant Julià amb 3 dormi-
toris, 2 banys, cuina sepa-
rada office gran, safareig,
ampli saló menjador amb
terrassa sol i vistes. PREU:
880 €
ANDORRA REF. 4996: Local
a peu de carrer ideal per fer
despatxos, centre de reha-
bilitació, centre mèdic, etc.
PREU: 1.300 €.
ANDORRA REF. 4892: Local
a peu de carrer amb 27m2
amb un traster de 9m2
al
centre d’Andorra la Vella,
ideal per oficina o botiga.
PREU: 500 €
IMMOBLES
Es vEn Hyundai i30
140.000 km. Corretja nova,
revisions a la casa.
En perfecte estat.
Completament equipat.
115 CV dièsel.
Consum mitjà 7.2 l. / 100 km.
5.000 € negociables
interessats trucar: 646 344
PelostoP
especialistes en
depilació làser
Bonaventura Riberaygua, 21
AD500 Andorra la Vella,
Andorra
816 840
www.pelostop.com

classificats22 Dijous, 2 De novembre Del 2017
EDIFICI ESQUIROl II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Escaldes - Engordany
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
EDIFICI ESQUIROl II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
Alta qualitat i disseny
Informació (+376) 622 822 (+376) 622 422
infovendes@ecohouseandorra.com www.ecohouseandorra.com
Av. Copríncep de Gaulle, 19
Escaldes-Engordany
Tel.: 621 100
immobiliaregiacomelli1963@gmail.com
OPORTUNITAT: Fantàstic pis en venda a
Canillo d’uns 98 m2
, amb una terrassa d’uns
38 m2
. L’apartament consta de saló menjador
amb llar de foc i sortida a una magnífica terrassa de
38 m2
, amb una part coberta, per poder gaudir
tot l’any d’aquesta bonica estança. La cuina és
tancada amb safareig. Un dormitori amb suite
i dos dormitoris dobles, amb un bany complet.
Tots els dormitoris disposen d’armaris encastats,
així com el rebedor. El preu inclou una plaça
d’aparcament i un traster. L’apartament està to-
talment moblat i equipat. El pis és tot exterior i
gaudeix d’unes vistes espectaculars i de sol tot el
dia. És ideal per a amants de la natura i esquia-
dors, ja que està ubicat molt a prop del Funicamp.
REF. 391998 - Preu: 190.000 €
Fantàstic àtic dúplex a Ordino, tot ex-
terior i seminou, ubicat en plena natura.
Consta de 118 m2
, 2 dormitoris (possi-
bilitat de fer-hi un altell), un d’ells suite
amb banyera d’hidromassatge, un bany
amb dutxa i un altre bany de cortesia.
Gran cuina office i saló menjador amb llar
de foc i extracció d’aire calent. Gaudeix
d’una terrassa amb barbacoa i zona per
deixar la llenya. Disposa d’una plaça de
pàrquing inclosa en el preu. Pis de llo-
guer amb opció de compra de 850 €
a 950 €, segons condicions.
VENDA
www.ferrutx-immobles.com
capferrutx@gmail.com
núm. col·l. 376 - grup Solà Immobles
TEl.: 35 36 37
Pis a Encamp (Llenguaderes) seminou, 138 m2
,
3 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys complets,
cuina office amb sortida a pati, i menjador amb
sortida a terrassa de 10 m2
. Pàrquing.
Preu: 450.000 €
Àtic dúplex en venda a Andorra la Vella (Santa
Coloma). Consta de 88 m2
repartits en 3 dormitoris
(2 dobles), bany complet, safareig, cuina equipada
amb electrodomèstics Miele i menjador amb
terrasseta. Orientació sud!! Vistes espectaculars!!
Pàrquing inclòs.
Preu: 218.000 €
Espectacular pis en venda al centre de
la Massana. Consta de 131 m2
repartits en
3 dormitoris dobles amb armaris encastats
(1 suite), 2 banys complets, safareig, cuina oberta
de disseny i menjador d’uns 40 m2
amb llar de
foc i sortida a balcó. Sol i vistes espectaculars al
Casamanya. Pàrquing i traster.
Preu: 378.810 €
Pisos nous, a estrenar, a Sant
Julià!! 2 dormitoris, bany
complet, cuina americana
i menjador. Pàrquing inclòs.
Preu: 157.500 €!!

classificats 23Dijous, 2 De novembre Del 2017
Pis reformat íntegrament, amb 3 dormitoris
(2 dobles i 1 ind.), 2 banys complets amb dutxes.
Cuina equipada oberta amb barra. Ampli saló
menjador. Pati interior. Pàrquing inclòs. Tots
els serveis al seu abast. Acabats de qualitat.
MOBLAT I EQUIPAT!
1.400 €Andorra la Vella (c. Prat de la Creu)
Ref. 9079
Pis NOU de tres habitacions dobles amb
armaris encastats, dos banys amb plat de dutxa,
cuina tancada, ampli saló menjador, molt llumi-
nós. Calefacció elèctrica. S’hi accepten animals.
Traster inclòs.
1.100 €Escaldes (CALDEA) Ref. 8758
PIS MOLT CÈNTRIC! 1 habitació doble amb
armari encastat. 1 bany amb dutxa. Cuina
totalment equipada amb passaplats i saló
menjador. Lluminós, però no disposa de vistes.
Pàrquing i traster inclòs al preu. S’hi admeten
animals!!
500 €
Encamp (centre) Ref. 9083
88 53 00www.casanova.immo
C/ Manuel Cerqueda i Escaler, n. 6, 2n 2a
(Centre de Negoci ANDBANK), Escaldes-Engordany.
VENDA
LLOGUER
Espectacular pis de 190 m2
seminou, d’alt estàn-
ding, moblat i equipat de luxe, totalment de dis-
seny. Consta de dues magnífiques habitacions
molt àmplies amb armaris encastats per tot el
pis. Una conté un ampli despatx i bany, i l’altra té
unes magnífiques vistes i una amplitud increïble.
Cuina equipada oberta, amb accés al saló men-
jador, de 70 m2
, totalment exterior i assolellat
tot el dia, 2 banys complets i un de cortesia .
Inclou 2 places de pàrquing i 2 trasters. No s’hi
permeten animals.
2.900 €
Escaldes (Illa
Carlemany)
Ref. 8511
Fantàstic pis NOU molt ampli, situat en ple
centre comercial, just al costat dels magat-
zems Pyrénnées. Es tracta d’un habitatge
de 140 m2
amb 3 habitacions dobles
(1 suite), 2 banys complets. Ampli saló men-
jador amb sortida a una terrassa de 10 m2
.
Cuina equipada amb zona office i safareig.
Sol i vistes espectaculars. Zona tranquil·la.
Es ven moblat i equipat. 2 places d’aparca-
ment incloses. Acabats de qualitat.
Andorra (CENTRE) Ref. 9002
Espectacular pis en venda al centre de
la Massana. Consta de 131 m2
repartits en
3 dormitoris dobles amb armaris encastats
(1 suite), 2 banys complets, safareig, cuina
oberta de disseny i menjador d’uns 40 m2
amb
llar de foc i sortida a balcó. Sol i vistes especta-
culars al Casamanya. Pàrquing i traster.
378.810 €
La Massana (CENTRE) Ref. 9081
Pis amb acabats de qualitat al centre de la
Massana per comprar. Situat en una zona amb
accés a tots els serveis i zones de comerç.
Consta de 3 habitacions, 2 dobles i una d’elles
tipus suite. Les habitacions són totes exteriors
amb armaris encastats. 2 banys, cuina ameri-
cana, saló menjador i accés a un pati interior de
20 m². Disposa d’un garatge tancat per a
4 vehicles a la mateixa finca.
270.000 €
La Massana
(centre)
Ref. 9087
Pis en venda de 120 m2
al centre d’Andorra!
Tres habitacions dobles amb armaris encas-
tats, dos banys complets amb banyera, cuina
office tancada i equipada, saló menjador amb
llar de foc i sortida a la terrassa de 5 m2
, molt
solejat. Aparcament inclòs.
380.000 €Andorra (CENTRE) Ref. 9102
Increïble dúplex en venda a Encamp! Primera
planta: una habitació doble, lavabo, cuina oberta
i completament equipada, saló menjador molt
lluminós amb accés a un petit balcó.
Segona planta: 2 habitacions individuals amb
armaris encastats i una habitació doble amb ac-
cés a un petit balcó, un bany complet amb plat
de dutxa. Té un altell de 30 m2
ideal per a zona
de jocs. Pàrquing i traster inclòs. Tot exterior, sol
i vistes tot l’any.
280.000 €
Encamp
(HORT DE
GODÍ)
Ref. 9099
OPORTUNITATS
AndorrA
140 m2
750.000 €
Àtic seminou de 97 m2
, amb
3 dormitoris exteriors i amb els
armaris encastats corresponents.
Habitació principal en suite amb
banyera. Ampli saló menjador,
totalment exterior. Cuina gran amb
safareig. Sostres alts. 1 lavabo.
Rebedor. Molt lluminós. Al costat
de tots els serveis. Inclou una plaça
d’aparcament.
Encamp (CENTRE) Ref. 9078
EnCAMP
97 m2
247.000 €

Diari del 02 de novembre del 2017

Diari del 02 de novembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 02 de novembre del 2017

Similar to Diari del 02 de novembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 02 de novembre del 2017