Diari del 19 d'abril del 2018

SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 19 D’abril Del 2018 Núm. 3.539 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 30/04/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
OPINIÓ
Retirada espitirual de
les xarxes socials
alan ward
Professor
Un país de jubilats
Joan peruga
Historiador i
novel·lista
jONathaN gIl
avUI és NOtícIa pàgina 3
el codi de procediment civil
aporta més agilitat i garantia
El text preveu que hi hagi una secció per als procediments ordinaris i abreujats, i una altra per als especials
aNdORRa pàgina 14
aNdORRa pàgina 6
LdA abandona la
comissió BPA i diu que
“ha estat un fracàs”
aNdORRa pàgina 10
El Grup Andbank obté
uns beneficis de 39,2
milions l’any 2017
l’acusat d’assassinar un empresari rus
a soldeu és absolt pel tribunal de corts
aNdORRa pàgina 8
avança l’obra a la piscina d’escaldes

2 Dijous, 19 D’abril Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa semblar un
gat escorxat?
Significa ‘ésser molt magre’.
Ha fet un règim molt estricte
i ara sembla un gat escorxat.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 25 d’abril. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
DOLCE
GUSTO
KRUPS
cafetera
31,95€ QUID
tasses 36cl pack 3 unitats
0,99€
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
CALORETA AMB NUVOLADES
La temperatura continuarà tenint valors molt agradables
al migdia. A causa de la pujada del termòmetre dels dar-
rers dies, els núvols sovintejaran una mica més al sector
més occidental del Pirineu. El vent serà fluix i variable.
Que tinguin un BonDia.
Avui 23
23
24
7
7
8
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
divendres
dissabte
Canillo
5/20
Pas de la Casa
1/12Encamp
6/21
Ordino
5/20
La Massana
6/21
Escaldes - Engordany
7/23
Andorra la Vella
7/23
Sant Julià de Lòria
5/24
La Seu d’Urgell
5/25
Puigcerdà
4/20
L’Ospitalet
5/19

3Dijous, 19 D’abril Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El consell de ministres va apro-
varahirelprojectedelleidel codi
de procediment civil, un text
que es va començar a treballar
el 2012 amb els col·lectius de
la justícia i els consellers gene-
rals. El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Espot,
va destacar que ha de perme-
tre una reducció dels terminis.
Així, estima que el temps mitjà
per a un procediment abreujat
pot suposar tres mesos, men-
tre que per a un d’ordinari es
trobaria entre sis i vuit mesos,
tot i que depèn de cada cas. Una
de les grans novetats és que, en
primera instància, hi haurà una
vista oral, mentre que fins ara el
procediment era escrit, un fet
que permetrà impartir justícia
de forma més precisa, va dir
Espot. Així els procediments se-
ran més àgils i ràpids i amb més
garanties, al mateix temps que
suposarà un estalvi econòmic,
va remarcar.
Hi haurà dos procediments,
l’ordinari (per a més de 20.000
euros o una quantia indetermi-
nada) i l’abreujat (per a menys
de 20.000 euros, procediments
especials o incidents). En el pri-
mer es crea l’audiència prèvia,
que ofereix la possibilitat d’arri-
bar a un acord i també permet
depurar defectes processals.
A més, si no compareixen les
parts al judici oral, aquest que-
darà vist per sentència.
El text també suposa la cre-
ació de dues seccions civils, un
fet inexistent fins ara. Una sec-
ció serà per als procediments or-
dinaris i abreujats, mentre que
l’altra s’encarregarà dels proce-
diments especials (el procedi-
ment d’injunció, de tutela su-
mària, d’arrendaments, laboral,
de família o de modificació de la
capacitat). El ministre d’Afers
Socials, Justícia i Interior va
recordar que s’havia parlat de la
possibilitat de crear una Batllia
de família. El problema és, però,
que per crear aquesta especialit-
zació cal tenir una “massa críti-
ca” suficient, un fet que no hi és
al Principat. Per això, va argu-
mentar que una bona solució ha
estat crear aquesta divisió de la
secció civil.
Una altre dels canvis per es-
talviar temps és la delegació en
els notaris de competències en
jurisdicció voluntària. A banda,
s’estableixen els terminis per
fer al·legacions i resoldre els
processos. També destaca el fet
que s’incorpora en tots els pro-
cediments civils la inversió de la
càrrega de la prova en cas d’al-
guna conducta discriminatòria
per algun aspecte prohibit a la
Constitució o a la llei (serà el de-
mandat que haurà de provar que
no s’ha produït aquesta situació
discriminatòria). Això permet
complir amb les recomanacions
dels organismes internacionals,
va remarcar Espot.
El projecte de llei també re-
gula les costes processals, un
fet que no està recollit en cap
text a hores d’ara. A més, els
requeriments documentals
dels tribunals seran gratuïts
en tots els casos. Per agilitzar,
l’advocat o el procurador po-
drà fer actes processals de co-
municació i també es podran
realitzar per correu electrònic.
També, si un demandat és de-
clarat en rebel·lia no es tornarà
a citar durant la tramitació del
procés i es regulen per primera
vegada les diligències prelimi-
nars amb l’objectiu d’evitar que
s’iniciïn procediments judicials
innecessaris.
Quant a la regulació del pro-
cediment d’arrendaments, per-
met avançar el moment a partir
del qual el propietari pot dema-
nar un retorn d’una finca arren-
dada de forma provisional per
tal de reduir el termini d’espera.
També es regulen les diligències
preliminars. Així, per exemple,
si una persona creu que té dret
a un llegat, però l’hereu no li
dona accés al testament podrà
accedir-hi sense haver d’inici-
ar un procediment judicial. Per
altra banda, els autes d’execució
podran incloure venciments fu-
turs dels terminis de la matei-
xa obligació que s’hagi valorat.
Això evitarà també iniciar nous
procediments per als venci-
ments d’una mateixa obligació
que s’hagin produït després. Es-
pot va remarcar que amb la llei
es podran imposar multes coer-
citives, com ara en el cas que els
testimonis no compareguin. Per
últim, el text permet actualitzar
les taxes judicials amb l’IPC.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior va remarcar
que el codi de procediment ci-
vil posa fi a la situació actual,
en què es tenia una regulació
fragmentada i que no s’adequa-
va a les necessitats actuals. Així
mateix, va subratllar que el text
s’ha fet segons criteris cientí-
fics i tècnics, i no pas polítics, i
també s’ha mantingut la tradi-
ció jurídica andorrana. A banda,
s’ha introduït l’ús de les noves
tecnologies.
El codi de procediment civil reduirà
els terminis i donarà més garanties
El projecte crea dues seccions, una per als procediments ordinaris i abreujats, i l’altra per als especials
Justícia
M.S.C.
andorra la Vella
Espot va comparèixer ahir per presentar el projecte de llei del codi de procediment civil.
JonaTHan GIÑ
Introducció d’una
vista oral
En primera instància hi
haurà una vista oral, men-
tre que fins ara el procedi-
ment era escrit. Això ha de
permetre impartir justícia
de forma més precisa.
Inversió de la
càrrega de la prova
S’introdueix en tots els
processos la inversió de
la càrrega de la prova si
es produeix una conducta
discriminatòria prohibida
per la Constitució.
Text treballat des
del 2012
El text es va començar a
treballar el 2012 amb els
actors de l’àmbit judicial
i els consellers generals,
amb qui s’ha consensuat.

OPINIÓ4 Dijous, 19 D’abril Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El grup parlamentari liberal va anunciar
ahir que abandona la comissió especial de
Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Esta-
bilitat Financera, i va adduir que “ha es-
tat un fracàs” en no haver assolit cap dels
objectius. no és la primera vegada, i se-
gurament tampoc serà l’última, que la co-
missió és més notícia per les queixes que
protagonitzen els seus integrants que pel
treball positiu que hagi pogut desenvolu-
par. La marxa dels liberals és un altre cop
de gràcia a la també anomenada comissió
BPA, que ja va néixer amb mal peu per-
què, segons altres forces polítiques, el que
realment es necessitava era una comissió
d’investigació. L’objectiu amb què es va
posar en marxa era lloable, ja que del que
es tractava era de determinar què és el
que havia passat exactament en la crisi
de BPA i treure’n les conclusions perquè
una cosa així no torni a repetir-se al nos-
tre país. Tot i això, l’únic que ha fet el Go-
vern durant aquest temps ha estat posar
pals a les rodes a totes les iniciatives que
prenien els seus membres i, en reiterades
ocasions, s’ha negat a donar als parla-
mentaris la informació de què disposava.
En aquests moments de la legislatura, fa
l’efecte que la comissió segurament ja no
té cap sentit i que el més oportú sembla
que és tancar-la.
Una comissió sense resultats
EDITORIAL
En èpoques en què el postureig
és màxim i a tots ens agrada
treure pit dels èxits particulars
hi ha persones i entitats que pi-
quen pedra sense tenir la reper-
cussió que tenen d’altres. Xavi
Folguera, el col·locador andorrà
de vòlei, va ser nomenat MVP
de la lliga belga. Va marxar de
casa quan el CV Andorra tenia
bons auguris, amb un patro-
cinador que havia d’ajudar-los
durant tres anys. Finalment,
però, no va aparèixer. Els va
deixar a tots amb un pam de
nas i va destrossar el vòlei. Un
esport que va estar uns quants
anys a l’elit i d’on n’han sor-
tit jugadors importants com
el mateix Folguera o, fa uns
anyets, José García. El vòlei va
morir i uns quants amics, força
malalts i apassionats d’aquest
esport, van decidir crear el CV
Encamp. S’han arribat a pagar
de tot. Han fet també de co-
mercials i, en quatre anys, estan
lluitant per pujar a la Superlliga
2, la segona màxima divisió del
vòlei espanyol. En els últims
anys a la Superlliga, i sense el
projecte estel·lar que estaven a
punt d’engegar, el Poliesportiu
tan sols l’ocupaven familiars i
amics. no va arrelar, però nin-
gú no va fer res per canviar-ho.
Això sí, Folguera, un MVP an-
dorrà a Bèlgica, i un club ben
modest,quevapagarmoltesco-
ses de la butxaca dels jugadors
i va lluitar per ascendir a la Su-
perlliga 2. Un altre esport a l’elit
oblidat és el futbol sala. També
van morir víctimes d’una mala
gestió i d’un poc control de la
subvenció que rebien. Ara no-
més sobreviuen dos clubs, que
competeixen a Espanya: CE
Sant Julià i l’Enfaf. La notícia
alegre: un pavelló ple a Sant Ju-
lià per veure el play-off final de
la lliga. Revifaran per fi aquests
dos esports? Pel bé de l’esport
del país, esperem que sí...
aquells
esports a l’elit
oblidats...
eL GoVeRN ha aMaGaT
INFoRMaCIÓ MoLTS CoPS
DONANT LA NOTA
Cristina Canut
Autèntics Hotels d’Andorra
(AHA) ha signat un acord
amb el Liceu Comte de Foix
per regular les pràctiques
curriculars dels alumnes
dels batxillerats.
12345
Xavier Espot
El nou codi de procediment
penal, del qual ahir el Go-
vern en va presentar el
projecte, hauria de suposar
més rapidesa en els proces-
sos i més garanties.
12345
Jordi Cinca
El Govern continua sense
estimar un càlcul del cost
per formar part de l’FMI,
però en la comissió legisla-
tiva ahir es va parlar de la
xifra de 150 milions.
1234 5
Jordi Vilanova
Les obres a les piscines i el
gimnàs comunals d’Escal-
des-Engordany es preveu
que puguin acabar el 27
d’octubre, tot i que es po-
den avançar o endarrerir.
12345
OPINIONS A LES XARXES
SAAS
@saasandorra
No us preocupeu si heu vist els
padrins i padrines sortint del CSS El
Cedre aquest matí, ha estat un simula-
cre d’evacuació.
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Foto, dansa, gravat, pintura...Andorra
la Vella està immersa en la Setmana
de la creativitat amb activitats per a
tots els gustos.
VíCtor duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que el país està
avançant prou pel que fa a
la introducció d’energies
renovables?
Sí
No
25%
75%

OPINIÓ 5Dijous, 19 D’abril Del 2018
Dormo sempre amb una llibreta i
un boli a la tauleta de nit. Em des-
perto i em precipito per recollir
sobre el paper allò que acabo de
somiar. Somio molt, sabeu? Que
viatjo a la Xina, que soc un con-
queridor de terres ignotes... His-
tòries increïbles que si aconseguís
atrapar-ne alguna es convertiria
en una gran obra de la literatura
mundial. Una novel·la que em do-
naria un premi important. No ho
sé, el Nobel, per dir-ne un.
Per això, a penes obro els ulls
agafo el boli i el paper... però en
unes dècimes de segon la trama
de la història ja ha volat. A tot es-
tirar, aconsegueixo enxampar al-
guna paraula, una onomatopeia,
uns signes de puntuació: fred –o
Freud, ves a saber–, rinoceront,
Genguis Khan!? De vegades pes-
co un adjectiu –valent, ogival– i
és com si capturés una peça de
gran valor. Tinc la llibreta plena
de paraules solitàries, d’adjectius
orfes i de signes de puntuació de-
sorientats.
Mentre prenc el primer cafè
repasso les pàgines, intento re-
soldre els jeroglífics i bastir un
relat. Mantinc l’esperança. He
creat, a l’escriptori de l’ordinador,
un arxiu Word amb les paraules
que pronunciaré quan rebi el pre-
mi. Està en blanc perquè, de mo-
ment, només he posat els silencis
i les pauses que faré durant el dis-
curs. Els silencis, les pauses i les
mirades són fonamentals quan et
dirigeixes a un auditori. Donen el
ritme, l’emoció i retenen l’atenció
dels presents.
Ho tinc, doncs, bastant avan-
çat. Això m’aixeca l’ànim i surto al
carrer motivat. Vaig a veure com
avancen les obres a l’altura de la
borda Mateu. M’ho van dir quan
em vaig jubilar. Ara, ja pots anar a
vigilar obres. I jo obeeixo. Aques-
ta obra m’està costant. És també
com un jeroglífic gegant. No sé si
aixecaran el carrer o els vorals, si
faran un túnel o un pas elevat...
Haurien de posar un cartell amb
una imatge d’aquelles virtuals
que fan els arquitectes.
Orienten molt. Mentre bai-
xo, passa el cotxe de la crida del
Comú. Anuncien més obres. A la
rotonda de l’avinguda d’Enclar, a
l’avinguda Meritxell, a un edifici
gegantí que es diu The Cloud...
Se’m gira feina. Sort que ha vin-
gut molta gent a vigilar l’obra
amb mi. Se’ls veu també animats.
A Escaldes tornaran a fer obres
a l’avinguda Carlemany. Miro al
meu voltant i cada cop hi ha més
gent. De totes les parròquies i de
totes les edats.
“No ho saps?”, em diu algú.
“Han canviat la llei. Ara ja et pots
jubilar a partir dels 18 anys”. Als
ministeris del Govern i als depar-
taments d’obres dels Comuns hi
ha uns robots que les van progra-
mant en funció de la gent que hi
ha a cada parròquia, de manera
que ningú hagi de caminar més
de cinquanta metres per anar
a vigilar la seva obra. S’anome-
nen work cities i els andorrans en
som els inventors. És molt bona
aquesta història. Escriure una
utopia (o distòpia, com vulgueu)
és moda.
Decideixoanar-me’ncapacasa
per posar-me a l’ordinador. Però
els p... jubilats m’agafen del braç
i em diuen que ells sí que tenen
grans històries de la seva vida.
Que si ho vull, me les expliquen.
Al final m’aixeco del llit i busco la
llibreta per escriure alguna cosa,
però només recordo sorolls. Mai
no guanyaré el Nobel!
Un país de jubilats
Vaig a veure com avancen les obres a la borda Mateu: reconec que m’està costant
Fa uns dies, vaig iniciar una
operació que vaig anomenar
una retirada espiritual de les xar-
xes socials. Va consistir a buidar
de continguts els meus diversos
comptes, que havia anat obrint
en els molts serveis que m’havi-
en anat proposant al llarg dels
anys. Per una certa sensació de
prudència, perquè algun okupa
digital no em prengui la posi-
ció, no vaig tancar els comptes,
ras i curt. Però hi vaig tancar
l’activitat, amb el missatge de
rigor per als meus interlocutors
de les xarxes.
Abans d’explicar perquè ho
vaig fer, m’agradaria donar al-
guns motius que no hi van ju-
gar cap paper. Per començar, he
de dir que no tinc cap recança
pel que fa a la privacitat de les
meves dades. Fa molts anys que
vigilo de no fer a les xarxes so-
cials res que m’incomodaria fer
al bell mig de la plaça del Poble.
Ja m’havia quedat claret des
del primer moment que les in-
formacions i les imatges que hi
posava serien molt poc protegi-
des des que marxaven del meu
ordinador. Si més no, tenia per
evident que un usuari indivi-
dual d’Andorra disposaria de
molt poques possibilitats de fer
alguna reclamació efectiva con-
tra una corporació americana o
altra, si mai anessin mal dades.
Una segona raó que no hi va
jugar cap paper va ser una idea
d’aïllar-me o de protegir-me
contra la gent. A internet, si al-
gun troll arriba a molestar, no
hi ha cap problema: s’ignora i
llestos. Ningú s’hi juga res.
Passem ara als motius que
sí que em van dirigir el gest.
El primer pot sorprendre una
mica: va ser un excés de publi-
citat. No estic parlant de la pu-
blicitat que els mateixos serveis
col·loquen dins la pàgina, i que
serveix –no en tinc cap dubte–
per cobrir les seves despeses,
més una mica de benefici per
a les empreses en qüestió. Faig
referència més aviat a la propa-
ganda que els altres usuaris de
les xarxes socials s’estan fent a
ells mateixos: “Mireu que maco
que soc, faig això, organitzo
allò altre...”. És del tot natural,
i sens dubte jo també hi he par-
ticipat en algun moment. Cap
problema que es faci. Com sol
ser, la recança no ve del fet,
sinó de la quantitat de publici-
tat que es genera quan tothom,
o gairebé tothom, s’hi dedica.
Arribem a una certa sensació
de saturació, sobretot en algu-
nes plataformes com Twitter
en què les entitats oficials s’hi
han posat de valent.
Davant d’aquesta situació,
què fer? En el món en què vi-
vim, tallar-ho tot de soca-rel i
jurar que no ens hi tornaran a
veure seria, probablement, una
rebequeria força satisfactòria
en el moment, però poc plausi-
ble a llarg termini. Però sí que,
a vegades, és normal tenir una
necessitat de calma i tranquil-
litat, d’allunyar-se del soroll
per deixar reposar la ment.
És el que vaig emprendre: un
descans momentani. Més en-
davant, potser hi tornaré, amb
l’esperit ja asserenat. O, potser
no. El temps dirà. No worries, no
stress.
Retirada espitirual de
les xarxes socials
Els robots programen
obres en funció de la
població: que ningú
se’n quedi sense
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
j. p.
Joan peruga
Historiador i novel·lista
alan ward
professor

Andorra
Liberals d’Andorra ha decidit
abandonar la comissió especi-
al de Vigilància i Prevenció de
Risc per a l’Estabilitat Finance-
ra, coneguda popularment per
comissió BPA, després de cons-
tatar que no ha assolit cap dels
dos objectius per als quals es va
crear el 2015.
Així ho va explicar ahir el
president del grup parlamen-
tari liberal, Jordi Gallardo, que,
acompanyat de la consellera ge-
neral Judith Pallarés, va adme-
tre que la comissió “ha estat un
fracàs”, del qual el grup, un dels
que va impulsar la comissió,
“n’és també responsable”.
Gallardo, que va precisar que
va aprofitar la reunió de la co-
missió d’ahir per comunicar la
intenció de deixar de formar-ne
part i que també es va informar
de la decisió per carta al síndic,
va recordar el doble objectiu
que tenia la comissió per mirar
d’analitzar, d’una banda, el què
i el com havia passat la crisi BPA
i, de l’altra, definir aquelles me-
sures que permetessin reforçar
el sistema financer i els organis-
mes de control –Uifand i INAF–
per evitar que una situació com
la viscuda es pogués repetir.
Pel que fa al primer dels ob-
jectius, el president liberal, que
va admetre que abans de l’escis-
sió del grup ja “hi havia qui es
qüestionava la idoneïtat de con-
tinuar en la comissió”, va asse-
gurar que “la manca d’informa-
ció clau” i la impossibilitat dels
parlamentaris a accedir a deter-
minada documentació han im-
pedit la consecució de l’objectiu.
No obstant, Gallardo sí que con-
sidera que hi ha prou informa-
ció per poder elaborar l’informe
de conclusions, tot i que “seran
molt genèriques”, i elevar-lo al
ple del Consell General.
En aquest sentit, el parlamen-
tari liberal, que va precisar que la
formació sí que prendrà part en
l’elaboració d’aquestes conclusi-
ons, es va mostrar partidari que
l’informe arribi a la cambra du-
rant aquest període de sessions i
no s’esperi a la tardor.
Pel que fa al segon dels objec-
tius, Gallardo va assegurar que
l’executiu “té el seu propi full de
ruta” pel que fa a l’entrada del
país a organismes com el Fons
Monetari Internacional (FMI) o
al Banc Mundial, així com res-
pecte a la possibilitat de dispo-
sar d’un prestador d’última ins-
tància, “al marge del que pugui
treballar o dir la comissió”.
Per tot plegat, Gallardo, que
es va mostrar convençut que si
s’hagués fet una comissió d’en-
questa com proposaven altres
forces polítiques “el fracàs hau-
ria estat el mateix”, va remarcar
que la comissió “ja no té sentit”.
D’altra banda, Gallardo va
informar que el grup parlamen-
tari ha presentat 21 esmenes al
projecte de llei de modificació
de la Llei de l’Institut Nacional
Andorrà de Finances (INAF)
encaminades a “clarificar millor
les competències de l’organisme
i les potestats del seu director”.
Liberals abandona la comissió BPA
i admet que “ha estat un fracàs”
Gallardo diu que no s’ha assolit cap dels objectius per la manca d’informació i el propi full de ruta del Govern
Consell General
M.S.
andorra la Vella
El president del grup liberal, Jordi Gallardo, i la consellera general de la formació, Judith Pallarés, en la compareixença d’ahir.
liberals d’andorra
El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés d’Encamp va
denunciar ahir el “llastimós es-
tat” en què es troba la carretera
d’entrada al Pas de la Casa des de
la rotonda d’accés tant al Túnel
d’Envalira com a la vila del Pas de
la Casa, arribant de França. En
un comunicat, la formació, que
lamenta que en set anys de Go-
vern de DA “no han estat capaços
de trobar solucions i no han fet
res més que deixar degradar la si-
tuació”, denuncia també “l’estat
deplorable –inadmissible– fins
al qual el Comú d’Encamp i el
Govern han deixat degradar les
artèries viàries principals del Pas
de la Casa”.
Així, SDP posa de manifest
que els visitants que arriben al
Pas “han d’efectuar una verita-
ble prova esportiva per intentar
salvar els forats, autèntics esvo-
rancs, del paviment de la carre-
tera” i que, un cop a la vila, es
troben amb els forats del carrer
Catalunya i altres vies, que “no
només són un problema per als
conductors, sinó també per als
vianants”.
Per tot plegat, la formació,
que assegura que “l’excusa de les
nevades ja no s’aguanta”, recla-
ma una solució per als carrers,
i carrega contra la política de
l’executiu demòcrata, avalada pel
Comú encampadà, de “tot per a
la parròquia del cap de Govern i,
per a la resta, outlets i menyste-
niment”.
SDP denuncia l’estat “llastimós”
de la carretera d’entrada al Pas
Partits
Redacció
enCamP
“antoni martí
és el gran
prestidigitador
de la política”
“si hi ha un gran prestidi-
gitador de la política an-
dorrana, aquest és antoni
martí, que és capaç de
canviar el discurs d’un dia
per l’altre i, fins i tot, de
votar en contra d’un pro-
jecte impulsat per ell, si fa
falta”. així de contundent
es va manifestar el presi-
dent del grup parlamentari
liberal, Jordi Gallardo, que
responia d’aquesta mane-
ra les acusacions fetes pel
cap de Govern, arran de la
Llei qualificada de transfe-
rències als comuns, en el
sentit que liberals d’an-
dorra feia un discurs en
públic i un altre en privat.
Gallardo va advertir
martí que “s’equivoca”
si amb la seva actitud
pretén forçar que lda
voti favorablement a la
modificació de la llei i
assegurar-se així que “no
hi hagi cap altre recurs al
Constitucional”.
La carretera d’entrada al Pas de la Casa.
sdP

ANDORRA 7Dijous, 19 D’abril Del 2018
INAUGURACIÓ DE LA NOVA
PLACETA I PARC INFANTIL
CIUTAT DE VALLS
Hi haurà esmorzar, ballada de la
Mulassa de Valls i dels gegants
d'Andorra la Vella, actuació castellera
i espectacle infantil a càrrec de la
COMPANYIA XIP XAP.
Dissabte 21 d'abril
a les 11.30 h,
a l'entrada de l'antiga escola espanyola
del carrer Ciutat de Valls d'Andorra la Vella.
US HI ESPEREM!
Nomenaments
A proposta del titular de Sa-
lut, Carles Álvarez, el con-
sell de ministres va acor-
dar ahir el nomenament de
Carla Guerrero com a mem-
bre del Govern al consell
d’administració de la Caixa
Andorrana de la Seguretat
Social (CASS), segons va
informar el ministre porta-
veu, Jordi Cinca.
La nova representant de
l’executiu a la parapública
substituirà Enric Bartu-
meu, que ha presentat la
seva dimissió d’aquest càr-
rec per motius personals.
Cinca va voler destacar i
agrair la tasca duta a ter-
me per Bartumeu al consell
d’administració de la CASS,
on va entrar després d’ha-
ver estat nomenat per ocu-
par aquesta plaça el 27 de
gener de 2016.
Guerrero, llicenciada en
farmàcia i en dret i actual
presidenta del Col·legi de
Farmacèutics d’Andorra,
compartirà responsabilitat
amb la resta de membres
nomenats pel Govern al
consell d’administració de
la Caixa Andorrana de Se-
guretat Social, Joan Miquel
Rascagneres, Josep Delga-
do i Vladimir Fernàndez.
Carla Guerrero
entra al consell
d’administració
de la CASS
Redacció
aNdorra la vella
L’establiment del grup d’amis-
tat amb el Parlament Europeu,
que es constituirà formalment
a Brussel·les la setmana que ve,
té el doble objectiu d’ajudar a
conèixer Andorra i trencar cli-
xés predeterminats entre els
europarlamentaris, i de buscar
també aliats de cara a l’acord
d’associació amb la Unió Euro-
pea que s’està negociant.
Així ho va explicar ahir el
conseller general de Demòcra-
tes per Andorra i president de la
comissió legislativa de Política
Exterior, Carles Enseñat, que,
acompanyat per la subsíndica,
Mònica Bonell, i el president
de la Fundació Valentí Clave-
rol, David Claverol, va presen-
tar l’acte previst per al 24 i 25
d’abril al Parlament Europeu.
Enseñat, que va precisar que
el grup d’amistat el conformen
una vintena d’eurodiputats,
principalment espanyols i fran-
cesos, però també de Malta, Xi-
pre i Luxemburg, va incidir en
la importància de fer pedagogia
d’Andorra a Brussel·les, però
també de fer pedagogia de la
Unió Europea a Andorra.
Així, el president de la co-
missió de Política Exterior va
destacar que molts diputats,
tot i ser de zones properes, “no
coneixen el dia a dia d’Andorra”
i encara tenen un “clixé prede-
terminat” en qüestions com
les llistes grises de paradisos
fiscals, el contraban de tabac o
que “es pensin que a Andorra
només hi ha bancs”.
En aquest sentit, Enseñat,
que va incidir en el fet que fins
i tot “hi ha eurodiputats que
no saben que Andorra ha sig-
nat un Acord Monetari amb la
UE”, va insistir que el grup ha
d’ajudar a trencar amb aquests
clixés, que potser hi són “per-
què nosaltres no ens hem sabut
explicar”, i també de cara a la
negociació de l’acord d’associa-
ció. “Crec que amb les persones
amb qui negociem no podem
no conèixer-nos els uns als
altres”, va assegurar el conse-
ller general demòcrata, que va
aprofitar per defensar la forma
com s’ha encarat la negociació
fins a la data, tot i que “amb
tota probabilitat” no es clourà
fins a la propera legislatura.
L’acte de Brussel·les consis-
tirà en una ponència de la ti-
tular d’Afers Exteriors, Maria
Ubach, que explicarà els canvis
que hi ha hagut al país els dar-
rers quinze anys, i en la inau-
guració de la mostra Andorran
Memories, una quarantena de
fotografies de Valentí Claverol
que mostren els canvis del país
entre el 1930 i el 1960.
La delegació del Consell Ge-
neral la conformaran el mateix
Enseñat, la subsíndica, el con-
seller general d’Unió Lauredia-
na-Independents de la Massana
Carles Naudi d’Areny-Plandolit
i el parlamentari del Partit
Socialdemòcrata Pere López.
Precisament, un dels ab-
sents, el conseller general i pre-
sident del grup parlamentari
liberal, a la vegada que membre
de la comissió de Política Exte-
rior, Jordi Gallardo, va justifi-
car la no participació en el grup
d’amistat, ja que “no compar-
tim com s’ha constituït ni el
procediment utilitzat”.
Així mateix, Gallardo, que
va recordar que LdA portava al
programa electoral la creació
d’aquest grup, va lamentar que
l’impuls del grup “arriba tard”,
a tot just un any de les eleccions
al Parlament Europeu i també
dels comicis generals a Andorra,
així com l’escàs nombre de par-
lamentaris confirmats, motiu
pel qual considera que, tal com
està plantejat el grup, “no té
massa sentit”. A més, Gallardo
va explicar que des de LdA es va
contactar amb eurodiputats li-
berals i “no estaven al corrent de
la trobada”.
El grup d’amistat amb el Parlament
Europeu pretén “trencar els clixés”
LdA no formarà part de la delegació de la cambra, ja que “no comparteix” el procediment seguit
Consell General
Carles Enseñat, Mònica Bonell i David Claverol en la presentació d’ahir.
CoNsell GeNral
M.S.
aNdorra la vella

ANDORRA8 Dijous, 19 D’abril Del 2018
El Tribunal de Corts considera
provats els fets que demostren
queunaagentimmobiliàriaesva
apropiar de més de 86.000 euros
de la immobiliària de què n’era
sòcia amb les dues denunciants,
així com més de 12.000 euros
d’un client. Per això, l’acusa del
delicte major continuat d’apro-
piació indeguda i la condemna
a divuit mesos de presó qualifi-
cada al pagament de la respon-
sabilitat civil. La sentència diu
que la condemnada es pot lliurar
d’aquesta pena de presó condi-
cional si paga, en el termini de
tres anys, la responsabilitat civil
als afectats, i li ofereix poder pa-
gar-ho en el termini de tres anys,
amb un mínim d’una tercera
part de l’import cada any.
Aquest import de responsa-
bilitat civil respon a la demanda
feta per Fiscalia que, a més, de-
manava 28 mesos de presó, part
condicional, que s’ha rebaixat.
L’acusació particular, en canvi,
reclamava més import en con-
cepte de responsabilitat civil, ja
que afegia a l’import sol·licitat
uns 103.000 euros per uns altres
dos xecs que s’hauria apropiat
d’uns altres dos clients, i que van
acreditar en l’estudi d’una audi-
toria. A més, va reclamar que la
pena sol·licitada per Fiscalia fos
un any de presó ferm.
ABÚS DE CONFIANÇA
La condemnada i dues altres
dones van crear una societat ci-
vil particular dedicada a nego-
cis d’immobiliària, el maig del
2010. Va ser el febrer del 2011
quan les dues sòcies van detec-
tar anomalies i la van denunciar.
Les denunciants, que van decla-
rar el 19 de febrer passat en la
vista del judici com a testimonis
afectades, van coincidir totes
dues que hi va haver un abús de
confiança amb les tasques que la
condemnada, segons elles, s’ha-
via adjudicat, i que eren ingres-
sar els diners i portar la compta-
bilitat.
La processada va negar du-
rant el judici les acusacions for-
mulades. La seva argumentació
es basa en el fet que la immobili-
ària no tenia cap tipus de comp-
tabilitat i tenia una caixa B, de la
qual es treien els diners del banc
i després es repartien entre les
tres. La processada va dir que els
beneficis es repartien en sobres i
alguns consten en el sumari. Les
dues sòcies van negar aquesta
afirmació, ja que, segons elles,
havien arribat a un pacte que
durant el primer any no repar-
tirien beneficis. Una qüestió que
l’advocada de la defensa va criti-
car perquè durant tot el sumari
no s’havia fet esment d’aquest
pacte.
Al judici també hi va parti-
cipar la propietària d’una altra
immobiliària que havia tingut
problemes amb dos cobraments
(un de 27.000 euros i un altre de
4.660) amb la processada, però
va dir que després va ser ella qui
els hi va ingressar.
El Tribunal de Corts absol l’únic
processat acusat del crim que el
17 de desembre del 2004 va aca-
bar amb la vida d’un empresari
rus de 48 anys en un hotel de
Soldeu. Després de més de tretze
anys d’investigacions, multitud
de comissions rogatòries a Isra-
el (d’on prové el processat) i un
sumari de 4.000 fulls, a més del
compliment del màxim termini
de presó preventiva d’aleshores,
un any, ahir la sentència de Corts
donavaungirde360grausitom-
bava tots aquests fets. Alhora,
també tombava l’argument de la
Fiscalia, que era qui demanava
30 anys de presó com a pena mà-
xima pel delicte major d’assassi-
nat. L’acusat, ara absolt, d’origen
ucraïnès i ciutadà israelià, que
aleshores tenia 40 anys, no va
comparèixer al judici celebrat el
desembre passat perquè, segons
la seva defensa, estava malalt i
també per motius econòmics. El
tribunal el va qualificar de “jutjat
en rebel·lia”. Ni la dona ni la filla
de la víctima es van mostrar com
a acusació particular al judici.
L’assassinat va passar a les
21.15 del 17 de desembre del
2004. Segons l’informe policial
d’aquell dia, una parella de tu-
ristes russos van ser atacats per
un desconegut en un hotel de
Soldeu, al replà de l’entrada de
l’habitació que ocupaven. L’home
va rebre diverses ferides d’arma
blanca per part de l’agressor, que
va fugir del lloc sense que ningú
s’adonés de la seva presència. I
la dona (que ho va presenciar)
no va patir cap lesió. Malgrat ser
traslladat a l’hospital, l’home va
morir una estona més tard per la
gravetat de les ferides. El metge
que li va practicar l’autòpsia va
declarar en el judici, celebrat el
14 de desembre passat, que les
ferides anaven dirigides directa-
ment al cor i al fetge i que l’arma
“era molt tallant, ja que va tallar
costelles”.
FALTA DE PROVES
El Tribunal de Corts ha fet cas a
la petició d’absolució del lletrat
de la defensa, que considerava
que no hi havia proves suficients
per declarar-lo autor d’assassinat
ni tampoc que fos un sicari.
A l’habitació de l’acusat, s’hi
va trobar una esquerda, que va
servir per obrir la porta de l’ha-
bitació d’hotel de la víctima, se-
gons va determinar un informe
químic de la policia científica es-
panyola. També es va trobar una
pistola d’aire comprimit, una
samarreta estripada (que potser
li va servir per tapar-se la cara a
l’hora de cometre l’assassinat,
segons la fiscal) i un pic, entre
altres objectes. Aquestes eren les
proves que Fiscalia va considerar
de càrrec per acusar-lo d’assassi-
nat.
En canvi, des de la defensa, es
va dir que la pistola d’aire com-
primit era per fer de guardaes-
patlles en un acte que tenia lloc a
Soldeu i que era una arma intimi-
datòria. La samarreta estripada
que s’havia mostrat com a prova
va desaparèixer durant els anys
de la investigació. La defensa va
criticar que s’hagi perdut una
prova i, a més, va al·legar que era
d’una talla inferior a la que l’acu-
sat feia servir, com la resta de la
roba trobada en un bidó. Però, a
més a més, mentre complia pre-
só a la Comella el ciutadà israelià,
va aparèixer una cinta de vídeo
en què un home s’inculpava del
crim. Aquest home, segons la
Interpol, tenia antecedents si-
milars al de l’assassinat de l’ho-
me rus. A més, el nebot del que
es confessa l’assassí va ser qui va
rebre 400.000 euros en concepte
de préstec de la víctima i, aquest
deute, segons la defensa, era su-
ficient per considerar-lo mòbil de
l’assassinat. Però la Fiscalia va
considerar que no servia de pro-
va perquè era una cinta editada i
manipulada.
Per altra banda, la dependenta
de l’armeria que va vendre l’arma
i que recordava perfectament
com va fer-se la venta no va reco-
nèixer ni l’acusat ni el que s’havia
confessat com a autor dels fets
en les fotografies que li van mos-
trar al judici. La defensa, a més,
va criticar que durant el temps
que va ser a la presó no s’escoltés
la demanda que va fer perquè li
emprovessin la roba trobada per
demostrar que li anava molt pe-
tita i que no cabia al processat.
Sigui com sigui, amb l’absolu-
ció de l’únic acusat del crim de
Soldeu, queda pendent de resol-
dre un assassinat que cueja des
de fa més de tretze anys.
Corts absol l’acusat de l’assassinat
d’un empresari rus a Soldeu el 2004
L’home va complir un any de presó preventiva i la Fiscalia li demanava 30 anys de pena
Tribunals
P.G.
andorra la vella
Al judici no va comparèixer el ciutadà israelià acusat, i va ser jutjat en rebel·lia.
jonaThan gil
El Tribunal Constitucional ha
decidit no admetre a tràmit el
recurs d’empara presentat per
l’expresident d’Orfund Joan
Samarra contra les decisions
del Tribunal de Corts i de la
sala penal del Tribunal Supe-
rior relacionades amb l’arxi-
vament de la querella que va
presentar contra el ministre
de Finances, Jordi Cinca, i
contra l’empresari espanyol
Manuel Terren. Samarra, que
va acusar Cinca dels delictes
d’apropiació indeguda, de
blanqueig de diners i d’admi-
nistració deslleial durant el
període en què el ministre va
ser director de l’empresa Or-
fund –a finals dels anys 90–,
va acudir al Tribunal Consti-
tucional després que el Tribu-
nal de Corts decidís arxivar la
querella i que el TS desesti-
més el seu recurs d’apel·lació.
El TC, al qual havia acudit per
una presumpta vulneració
dels drets a un procés degut
substanciat per un tribunal
imparcial, a la defensa i al
recurs, també ha rebutjat les
seves pretensions.
La representació proces-
sal de Samarra al·legava que
no havia pogut estar present
durant les declaracions dels
querellats, que no es van con-
cedir cap de les diligències de-
manades ni es van justificar
els motius per no fer-ho, i que
no s’havien esgotat totes les
vies d’investigació.
El TC considera
que Samarra
ha tingut un
procés degut
Redacció
andorra la vella
Condemnada l’agent immobiliària
que es va apropiar de 100.000 €
P.G.
andorra la vella
Fiscalia demanava
28 mesos de presó, i
l’acusació que un any
fos ferm

publicitat 9Dijous, 19 D’abril Del 2018
Es comunica a tots els cotitzants de la CASS que les eleccions al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social tindran lloc el
proper 20 de juny del 2018.
Les llistes electorals poden ser consultades a partir del 23 d’abril d’enguany a les oficines de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de dilluns a
divendres de les 8h00 a les 14h45.
Si els cotitzants no figuren inscrits en aquestes llistes electorals poden sol·licitar la seva inscripció a la 5a planta de les oficines de la CASS fins al 2
de maig del 2018 inclòs.
És possible ser persona electora en més d’un col·legi electoral, però en cada col·legi cada elector només té un vot.
QUI POT VOTAR
- Col·legi electoral dels assalariats
1) Persones assegurades assalariades
2) Persones internades en establiments penitenciaris
- Col·legi electoral dels pensioniste
1) Pensionistes cotitzant a la branca general de la CASS
a. Pensionistes de vellesa o jubilació
b. Pensionistes de reversió
c. Pensionistes d’invalidesa
2) Persones que es troben incloses en el règim especial de les persones amb discapacitat
3) Persones que es troben incloses en el règim especial de les persones prejubilades
- Col·legi electoral dels empresaris i de les persones que realitzen una activitat per compte propi
1- Persones físiques
· Les persones que cotitzen a la CASS en el col.lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.
· Les persones que cotitzen com a patró domèstic.
· Les persones físiques titulars d’un comerç, indústria o explotació agrícola o ramadera que cotitzen a la CASS.
· Les persones representants d’una comunitat de béns que cotitzen.
2- Persones jurídiques
· Les societats i altres entitats amb personalitat jurídica (associacions, fundacions, administracions públiques, etc.) que cotitzen, representades
per la primera persona física que consta com a titular de l’empresa davant de la CASS.
En les empreses o entitats on figurin varis titulars o el titular sigui una persona jurídica, s’inscriu a la llista d’electors la primera persona física que consti
com a titular de l’empresa davant de la CASS. En cas que aquesta persona física renunciï al seu vot en favor d’un altre responsable de l’empresa, ho
posarà en coneixement de la CASS abans del 8 de juny del 2018 a les 14h45.
En cada col·legi, cada persona només té un vot. S’entén que cada persona jurídica o física és un vot.
QUI POT SER CANDIDAT
Totes les persones candidates han de reunir les condicions previstes per l’article 69 del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la
seguretat social
1- Ser majors d’edat i residir legalment al Principat d’Andorra.
2- Haver cotitzat durant un mínim de vuit anys durant els deu darrers immediatament anteriors a la data de les eleccions en qualsevol dels col·lectius.
3- Haver cotitzat els cinc últims anys en un dels col·lectius que integren el col·legi electoral per al qual es presenta a l’elecció, excepte en el cas del
col·legi dels pensionistes, en què la durada mínima és de tres mesos.
4- Estar al corrent de pagament de les cotitzacions, els recàrrecs i les sancions acordades per resolució ferma.
5- Presentar un nombre mínim de signatures de cotitzants del col·legi electoral al qual es presenten a l’elecció tant la persona candidata com la
suplent, que s’especifica a continuació:
i) Cinquanta signatures per a la candidatura per representar els pensionistes.
ii) Cinquanta signatures per a la candidatura per representar el col·lectiu dels empresaris i els treballadors per compte propi.
iii) Cent signatures per a la candidatura per representar les persones assegurades assalariades i la resta dels cotitzants.
Una mateixa persona només es pot presentar a l’elecció en un sol col·legi electoral, a títol de candidata o de suplent.
Els candidats dels col.legis electorals dels pensionistes i dels assalariats han de reunir els requisits més amunt establerts pel text consolidat de la Llei
17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social la Llei 17/2008.
En el col·legi electoral dels empresaris i de les persones que realitzen una activitat per compte propi, pot ser candidat:
· La persona física que realitza una activitat per compte propi i cotitza.
· La persona física que cotitza com a patró domèstic.
· La persona física titular d’un comerç, d’una indústria, d’una explotació agrícola o ramadera que cotitza.
· La primera persona representant d’una comunitat de béns que cotitza.
· La primera persona física que figura a la CASS com a titular administrativa d’una persona jurídica que cotitza (societats, associacions, fundacions
etc.)
Si l’empresari és una persona jurídica, els requisits previs de cotització previstos en els punts 2 i 3 s’apliquen a la persona jurídica i no a la persona
física, i s’entenen complerts si la persona jurídica ha cotitzat durant aquells terminis.
Cosa que es fa pública per a coneixement general
COMUNICAT DE PREMSA
ELECCIONS AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL
19 d’abril del 2018

50%descompte
D E D I M A R T S
A D I V E N D R E S
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A ,
L A S E G Ü E N T A L
5 0 % D E D E S C O M P T E
Promoció vàlida de dimarts a divendres presentant el val descompte.
Promoció vàlida fins el 25 de maig. No acumulable en altres promocions.
El Grup Andbank va tancar el
2017 amb un benefici net de
39,2 milions d’euros, “un 30%
per sobre del previst”, segons va
explicar l’entitat en un comuni-
cat. “En un entorn internacional
complex, aquest bon resultat
és a causa de la consolidació del
seu model especialitzat en banca
privada, a la diversificació geo-
gràfica i a la confiança que els cli-
ents han dipositat en l’entitat”,
va indicar el banc. L’any 2016 el
banc va obtenir un benefici de 47
milions.
Els recursos gestionats de
clients han estat per sobre dels
22.200 M€, “fet que reafirma el
grup com a líder a Andorra”. Així
mateix, el volum de negoci, amb
un 45,7% de quota al país, “rati-
fica aquest lideratge”. “Aquestes
dades consoliden la línia positiva
que l’entitat va iniciar el 2008”,
s’afirma. Els bons resultats de
l’entitat el 2017 es reforcen per
una sòlida estructura de capital i
una còmoda posició de liquiditat,
per sobre del 75,80% (molt supe-
rior al mínim exigit del 40%). A
més, la solvència ha augmentat
fins al 24,57% que, en termes de
Tier1, segons Basilea III, és del
15,83%, de manera que ha supe-
rat el capital d’entitats europees
equivalents.
L’estratègia, la gestió i el per-
fil de risc del banc mantenen el
reconeixement de l’agència Fitch
Ratings, que atorga a Andbank
una qualificació a llarg termini
de BBB amb perspectiva estable.
Les qualificacions es basen en el
creixement de l’activitat de ban-
ca privada, la seva sòlida expan-
sió internacional, nacional i de
nínxol, així com la gestió dinà-
mica i un alt nivell de liquiditat.
Cal destacar també el ferm com-
promís del Consell d’Administra-
ció del grup en la implementa-
ció d’un govern corporatiu que
compleixi la CRD IV, fet que li ha
permès mantenir els estàndards
més alts en matèria de compli-
ment normatiu.
InternacIonalItzacIó
La trajectòria internacional
del grup Andbank, que va co-
mençar l’any 2000, li ha permès
créixer fins a assentar-se en tres
dels cinc continents. Llatinoa-
mèrica, Israel i Espanya són els
tres pilars estratègics d’aquesta
expansió. Andbank Brasil acaba
designarunacordamblagestora
Triar que li permetrà duplicar el
volum d’actius gestionats al país,
i no descarta tancar altres acords
durant l’any.
Un altre mercat internacional
en ple creixement és Israel, país
on Andbank va començar la seva
activitat de banca privada l’any
2015. Actualment hi gestiona
2.100 milions d’euros, un 9%
del negoci del Grup Andbank.
Andbank España, per la seva
banda, ha tancat el millor any
des de la seva implantació a l’Es-
tat veí, amb un volum de negoci
de 8.832 milions d’euros, fet que
suposa un creixement del 19,6%
respecte de l’any anterior. Així
mateix, el benefici de l’entitat ha
augmentat un 36%, fins a arribar
als 5,7 milions d’euros.
Atreure talent ha estat i con-
tinuarà sent un dels principals
objectius del pla estratègic del
Grup. Andbank ha reforçat el seu
equip directiu amb la incorpora-
ció de diversos professionals de
prestigi internacional; cal des-
tacar la incorporació d’Antonio
Castro, antic conseller delegat de
Barclays España, com a nou di-
rector general adjunt de l’entitat,
i Jacobo Baltar, com a secretari
general del Grup i del consell de
l’entitat. La innovació i la trans-
formació tecnològiques són un
objectiu estratègic per a l’entitat,
que el 2016 va iniciar un procés
de transformació amb l’objectiu
de convertir el grup en una refe-
rència en noves tecnologies i en
ciberseguretat. La transformació
tecnològica engegada comporta-
rà una inversió de més de 59,8
milions d’euros en la renovació
delesplataformestecnològiques,
la digitalització de la relació amb
el client i l’adopció de serveis pio-
ners per garantir la seguretat i el
compliment normatiu.
El Grup Andbank tanca el 2017 amb
un benefici de 39,2 milions d’euros
Els recursos gestionats de clients van estar l’any passat per sobre dels 22.200 milions d’euros
Economia
La seu central del Grup Andbank, a Escaldes-Engordany.
jonathan gil
redacció
andorra la vElla
obra pública
El Govern va acordar ahir,
en sessió de consell de mi-
nistres, la convocatòria de
tres concursos públics per a
la realització de treballs de
millora en tres centres esco-
lars: l’escola francesa de pri-
mària d’Escaldes-Engordany,
la de Fiter i Rossell, també a
Escaldes-Engordany, i l’esco-
la del Pedral d’Encamp.
En el cas d’aquesta darrera
es construirà una nova zona
de patis en el terreny que
l’executiu va adquirir el juliol
passat. Els treballs al centre
de Fiter i Rossell consistei-
xen en la construcció d’una
escala d’emergència exterior
i en la reforma d’espais a les
tres primeres plantes que
permetran crear uns lavabos
per a maternal al primer pis,
i redistribuir alguns espais,
als pisos 2 i 3, per donar més
amplitud a les aules, men-
tre que a l’escola francesa es
millorarà l’accessibilitat.
D’altra banda, l’executiu
va acordar la licitació de la
fase 2 dels treballs de con-
servació, posada en valor i
rehabilitació de l’antic hotel
Rosaleda, edifici que acollirà
la seu del ministeri de Cul-
tura, Joventut i Esport i al-
gunes dependències de Cul-
tura. Els treballs preveuen
la realització d’instal·lacions
diverses, com són les elèctri-
ques, de climatització, con-
tra incendis, d’il·luminació,
entre d’altres. La licitació es
fa mitjançant concurs públic
nacional i la data límit per a
la presentació de les ofertes
finalitza el 25 de maig.
Licitats treballs
de millora a
tres centres
escolars
redacció
andorra la vElla

Amb la col·laboració de:
Inscripcions
NOMÉS en línia
fins al 20 d’abril
a les 12.00 h
Per a més informació:
www.esports.ad
www.salut.ad
Recollida de samarretes,
dorsals i xips
del 7 al 12 de maig
Punt informació de l’Illa Carlemany
Trofeus
Per als 3 primers classificats
de cada categoria
Sorteig de premis entre els inscrits
que acabin les curses
- 15 vals de compra de 150 € cada un
9a cursa
popular
DIA DE L’ESPORT
PER A TOTHOM
13.05.2018
El Partit Socialdemòcrata (PS)
considera que, després de l’ela-
boració del Llibre blanc de la
Igualtat, la feina que s’ha fet
és mínima. És per aquest mo-
tiu que des de la formació es
demanen al Govern accions en
aquest àmbit. En aquest sentit,
el membre del comitè executiu i
de la Joventut Socialdemòcrata
d’Andorra (JSA) Roger Padreny
va destacar que fa un any es van
fer “grans declaracions” amb
motiu de la redacció del llibre
blanc, però la sensació ara és
que es troba “mig aturat”. “Si no
hi ha una execució posterior, tot
queda en un calaix”, va exposar.
Per reactivar el debat sobre
les polítiques d’igualtat i saber
en quin estat es troba el llibre
blanc i també aprofitant que
avui aquest és un tema d’actu-
alitat, la Joventut Socialdemò-
crata ha organitzat un debat
obert sobre la matèria. Aquest
tindrà lloc el 5 de maig, a les
cinc de la tarda, a La Llacuna,
i girarà a l’entorn de quatre te-
mes: la dona i els seus drets,
les polítiques d’immigració, els
drets dels discapacitats i els
drets LGTBI. La intenció és con-
vidar les associacions de dones,
d’immigrants, LGTBI i de disca-
pacitats, ja que per fer un bon
debat es vol escoltar la veu de
les persones que coneixen amb
profunditat aquest tema, va dir
el també membre del comitè
executiu del PS i membre de la
JSA Pere Baró. Amb la trobada
del 5 de maig el que es vol és
“veure on som” i què proposen
els joves.
Tant Padreny com Baró van
posar en relleu els aspectes
socioeconòmics que es despre-
nen del llibre blanc. Així, van
recordar que la meitat dels fran-
cesos i un terç dels andorrans
tenen feines qualificades, men-
tre que el 85% dels portuguesos
i el 65% dels espanyols ocupen
llocs de treball poc qualificats.
Unes diferències que conside-
ren alarmants i que també es
poden constatar quan es parla
de gènere. Per aquest motiu,
remarquen que “la societat
andorrana no ha avançat com
hauria d’haver avançat” i que
“falta més feina de la feta fins
avui”.
Tot i que és un debat adre-
çat als joves, està obert a tota
la ciutadania. També es convi-
da el Govern, ja que aquesta és
una oportunitat per explicar les
polítiques que es desprenen del
llibre blanc. Les conclusions de
la propera trobada es recolliran
per escrit i es traslladaran als
consellers comunals i generals
del PS.
El PS demana al Govern impulsar
accions en polítiques d’igualtat
Constata que el desplegament del llibre blanc està “mig aturat” després d’un any
Partits polítics
M.S.C.
andorra la vella
Les eleccions al consell d’admi-
nistració de la CASS seran el
dia 20 de juny, de les 8.00 a les
21.00. Les llistes electorals es
poden consultar a partir del 23
d’abril a les oficines de la CASS,
de dilluns a divendres, de les 8.00
a les 14.45. Si els cotitzants no hi
figuren inscrits, poden sol·licitar
la seva inscripció a la 5a planta de
les oficines de la CASS fins al 2 de
maig.
La presentació de candidatu-
res s’ha de formalitzar a la seu
de la CASS fins al 9 de maig a les
14.45. Els impresos oficials de
presentació de candidatures cor-
responents estan a la disposició
de les persones interessades a les
oficines de la CASS. La campa-
nya electoral s’iniciarà el dia 9 de
juny i finalitzarà el 18 de juny del
2018. El vot per dipòsit serà de 8
a 14.45, s’iniciarà l’11 de juny i fi-
nalitzaràel19dejunyales13.00.
Eleccions a la Caixa Andorrana
de Seguretat Social el 20 de juny
CaSS
Redacció
andorra la vella
oposició al projecte d’heliport
nacional a Tresoles
el PS va celebrar dimarts una nova reunió política oberta a la
ciutadania a Escaldes-Engordany i es va aprofitar per transmetre
als veïns de la parròquia la convicció que el terreny de les Tresoles
no és l’adequat per a la construcció de l’heliport nacional pel
cost elevat que suposa o les molèsties a la població. des de la
formació també es va plantejar que cal valorar si realment és
vol un heliport i si fa falta. en la trobada també es va criticar la
inacció de comuns i Govern amb la vall del Madriu i es va tractar
la proposta de permetre la doble nacionalitat.
PS

Sacs i contenidors per a la recollida i el tractament dels residus de la construcció
D E M A N A U N C O N TA R
1 .
Sac ﬁns a 1m3
2 .
Contenidor a partir de 1,5 m3
T E L . 8 0 1 0 2 0
Pioners en el compromís ambiental
El ministre de Finances, Jordi
Cinca, va defensar ahir que no
pot ser que les empreses que tin-
guin beneficis acabin sense tri-
butar gràcies a l’aplicació de de-
duccions. Per això, va defensar
la necessitat de modificar la Llei
de l’impost de societats per esta-
blir un topall mínim per tal que
contribueixin a l’erari públic.
Cinca també va recordar que
l’impost de societats aprovat el
2012 pretenia reactivar l’econo-
mia i atraure noves empreses. És
per això que remarca que ara cal
adaptar-lo a la realitat actual.
Un dels canvis que caldrà in-
troduir afectarà les deduccions
per noves inversions i per crea-
ció de llocs de treball, ja que el
context ha canviat i “potser no
té massa sentit mantenir aquest
ajut”. L’evolució d’aquest impost
des del 2012 permet constatar
que s’ha registrat una tendèn-
cia a l’alça de certes deduccions,
com ara per noves inversions
(l’any 2016, dels 26 milions de
deduccions, més de 9 milions
corresponen a noves inversions
–la xifra més alta dels últims
cinc anys). En el cas que s’elimi-
nessin les deduccions per noves
inversions i creació de llocs de
treball, es podrien recaptar en-
tre 39 milions i 44 milions més.
Cinca també va afirmar que cal-
drà evitar que per un mateix fet
generador es pagui dos cops,
tant a nivell nacional com inter-
nacional. “Amb la nova Andorra,
la idea genèrica de l’impost de
societats s’ha de repensar”, va
dir.
L’any 2016, 2.653 obligats
tributaris van presentar ba-
ses de tributació positives, que
suposen 581 milions d’euros,
mentre que 2.770 van presentar
pèrdues, per un import total de
333 milions. L’impost va supo-
sar una recaptació de 30 milions
d’euros. Si es mira l’evolució des
del 2012, s’observa que s’ha pas-
sat de 4.812 obligats tributaris a
5.769 l’any 2016. Quant al nom-
bre de declaracions presentades,
el 2013 se’n van tramitar 5.115
davant les 5.921 presentades el
2016. Tot i que el 2016 es van
generar 333 milions que podien
ser compensats, només se n’han
compensat 25 milions d’exerci-
cis anteriors. Això s’explica per-
què hi ha empreses que acumu-
len resultats negatius en anys
consecutius, va dir Cinca. A més,
la base de tributació negativa no
vol dir sempre que l’empresa
hagi tingut pèrdues. Així mateix
va afirmar que en els cinc anys,
del total de tributacions negati-
ves pendents d’aplicar, més del
50% de l’import total s’acumula
entre 60 societats de les més de
2.000 que hi ha.
Cinca defensa que les societats
amb beneficis hagin de tributar
Remarca que caldrà modificar les deduccions per noves inversions i creació de treball
Consell de ministres
M.S.C.
andorra la vella
Cinca va presentar l’evolució de l’impost amb Albert Hinojosa.
sfga
el ministre de finances, Jordi Cinca, va
assenyalar que formar part del fons
Monetari Internacional (fMI) podria
suposar, globalment, un cost de 150
milions d’euros. Cinca va remarcar, però,
que aquesta xifra es divideix en dues parts,
una que es desemborsa a l’organisme i
l’altra que és una reserva que es queda
al banc central del país membre, i que
suposa una part “molt significativa”. Cinca
es va mostrar molt reaci a donar qualsevol
xifra sobre la quota, ja que va assegurar
desconèixer-la.
amb tot, el ministre considera un error
valorar l’entrada o no a l’fMI segons el
cost i va reiterar que la majoria de països
en formen part. així, va explicar que el que
cal és analitzar en quins aspectes afavoreix
ser-ne membre. la qüestió va ser tractada
ahir en la comissió especial de vigilància
i prevenció de risc per a l’estabilitat
financera, en la qual es va informar els
consellers generals sobre aquest procés
prospectiu per demanar l’adhesió a l’fMI
i dels calendaris, en el cas que s’acabés
tirant endavant. si es decideix fer els
passos per integrar-s’hi, Cinca va explicar
que primer el que caldrà fer és presentar
al Consell general els acords que s’hauran
de subscriure. al mateix temps, va
remarcar que, si en un termini d’un mes o
un mes i mig s’iniciés aquest procediment,
no seria fins a l’últim trimestre del 2019,
aproximadament, que es finalitzaria.
formar part de l’fMI podria suposar un cost
d’uns 150 milions d’euros
anàlisi del
protocol per
agressions
sexuals
el ministre d’afers socials,
Justícia i Interior, Xavier
espot, es va comprometre
a analitzar el protocol que
hi ha a l’Hospital nostra
senyora de Meritxell
en casos d’agressió
sexual per verificar si cal
millorar-lo. espot va fer
aquestes declaracions
després que col·lectius
de dones assenyalessin
les mancances en la seva
aplicació en el cas d’una
dona que ha denunciat
un bomber per violació
i que va ser examinada
per professionals del
centre. espot defensa
que el protocol es va
seguir “adequadament”,
tot i que va acceptar que
potser cal introduir-hi una
explicació més detallada.
Tot i així, va remarcar
que encara s’està en
fase d’anàlisi d’aquest
cas i que cal verificar
que les afirmacions de
la víctima són certes.
“si es demostra que és
cert, es farà constar de
forma més explícita”
i es vetllarà perquè
s’acompleixi segons
està redactat. espot va
defensar que l’equip
del centre hospitalari
està sensibilitzat amb
la violència sexual. el
ministre d’afers socials,
Justícia i Interior també va
remarcar que l’aplicació
del protocol de la policia
en aquest cas també es
va seguir.

Amb el Préstec Cotxe aconse-
gueixes 20 participacions per al
sorteig de La Cistella dels teus
Somnis i pots guanyar fins a
100.000 €.
Entra a
lacistelladelsteussomnis.ad
i descobreix-ho!
www.morabanc.ad
Això sí que és
una bona jugada
* Consulta condicions al teu gestor personal.
Joan Peñarroya
Entrenador
MoraBanc Andorra
Estrena cotxe
o moto per
175€/mes*
Mora Banc Grup, SA, Registre INAF: EB06/95
El que des de feia un temps eren
unes col·laboracions, ahir al mig-
dia es va formalitzar amb la sig-
natura del primer conveni entre
el Liceu Comte de Foix i Autèn-
tics Hotels Andorra (AHA) per
regular les pràctiques curriculars
dels alumnes dels batxillerats
professionals del Liceu relacio-
nats amb l’hostaleria amb els es-
tabliments associats a Autèntics
Hotels Andorra. Els estudiants
d’aquests mòduls es beneficia-
ran del conveni durant un any,
que es podrà prorrogar.
Tant el director del Liceu, Da-
niel Proviseur, com la presidenta
d’AHA, Cristina Canut, van ma-
nifestar la seva satisfacció per
la signatura d’aquest acord que
permetrà als alumnes i als hotels
un major coneixement mutu i
una major professionalització
del sector. “Estem contents de
posar les nostres empreses a
l’abast dels estudiants perquè
tinguin un millor contacte amb
el món professional en qualitat
d’estatge en el seu procés edu-
catiu i oferir-los una sortida
professional més endavant, si
escau”, va declarar Canut, que va
insistir que “tots patim una mica
d’una manca de personal qualifi-
cat per al nostre sector”.
Per la seva banda, el director
del departament de Formació
Professional i Recursos Edu-
catius del ministeri d’Educa-
ció i Ensenyament Superior,
Joaquim Torredà, va anunciar
l’aposta per l’organització d’una
mena de “formació continuada,
àgil i monogràfica” per als pro-
fessionals que ja estan treballant
en el sector de l’hostaleria i del
comerç, encaminada a l’actualit-
zació d’aquests treballadors.
El ministre de Turisme
i Comerç, Francesc Camp,
va subratllar la importància
d’aquest primer conveni i el va
situar en la línia de treball del
seu ministeri pel que fa a l’apos-
ta perquè els establiments ofe-
reixin un millor servei “perquè
l’opinió del client sigui millor i
això repercuteixi en un incre-
ment de visites i de fidelització”.
En aquest sentit, va remarcar
que “l’acord demostra que per
Autèntics Hotels el servei al cli-
ent és el més important”. Pre-
guntat sobre els reglaments
d’allotjaments turístics i de
classificació hotelera, va dir que
“veuran la llum en els dos pro-
pers mesos”. També va insistir
que es donarà temps als establi-
ments per adaptar-s’hi. Va dir
que “Primer volem enviar els
grups d’ítems en funció de les
estrelles que vulguin tenir, i quin
és el temps obligatori i opcional
per adaptar-s’hi”.
El Liceu Comte de Foix
i AHA signen el primer
conveni de pràctiques
L’acord té com a objectiu la professionalització del sector de l’hostaleria
Batxillerat professional
Cristina Canut i Daniel Proviseur en la signatura del conveni, ahir.
jonathan gil
M.P.A.
andorra la vella
Cristina Canut
Francesc Camp
estem contents de
posar les nostres
empreses a l’abast
dels estudiants
l’acord demostra que
per autèntics hotels
el servei al client és
el més important

Sota el títol Inversió en valor:
una filosofia per aconseguir ren-
diments sostinguts, Francisco
García Paramés, CEO de la
gestora Cobas Asset Manage-
ment, va oferir ahir a la tar-
da una xerrada organitzada
per Crèdit Andorrà en què va
parlar del concepte d’inversió
en valor. L’expert va defensar
una inversió “a llarg termi-
ni des d’un enfocament em-
presarial, industrial, és a dir,
invertir en companyies” que
“agraden i generen confian-
ça” als inversors i que troben
“infravalorades als mercats”.
El que cal és que l’inversor
tingui paciència per fer front
als canvis del mercat, però te-
nint en compte que a la llarga
aquesta inversió pot ser per a
ell més beneficiosa que altres.
Quant a l’evolució del mercat,
va remarcar que el més normal
és que vagi cap a una revalo-
rització “sense grans alegri-
es”, però també sense grans
“ensurts”, tot i que va adver-
tir que tot pot passar. García
Paramés també va manifestar
que cal “desconfiar” d’aquelles
inversions que ofereixen “alts
rendiments a curt termini”, i
més tenint en compte la situ-
ació dels tipus d’interès.
L’any passat el grup Crèdit
Andorrà va arribar a un acord
amb la gestora Cobas Asset
Management per a l’asses-
sorament financer en renda
variable europea de determi-
nats organismes d’inversió
col·lectiva gestionats pel grup.
García Paramés defensa
invertir a llarg termini i amb
enfocament empresarial
Conferències
El CEO Francisco García Paramés en la conferència d’ahir a Crèdit Centre.
agènCies
Agències
andorra la vella
Fa mig any que van començar
les obres de remodelació de les
piscines i el gimnàs comunals
d’Escaldes-Engordany. La pre-
visió inicial era que els treballs
s’allarguessin uns divuit me-
sos, amb la possibilitat que es
poguessin escurçar a catorze o
quinze. De moment, la reforma
avança al ritme previst i es pre-
veu que estigui enllestida el 27
d’octubre, que és la data marca-
da per al final d’obra, segons va
explicar el conseller d’Esports
del Comú escaldenc, Jordi Vi-
lanova. El conseller d’Esports
va dir que “ara estem en un
moment decisori per a l’entre-
ga de l’obra”, tant pel que fa a
Urbanisme, que és qui controla
l’obra, com pel que fa a la seva
conselleria (Esports i Informà-
tica), ja que ara han de comen-
çar a preveure la maquinària
que necessitaran per al gimnàs,
els armariets, els punts d’accés
o les càmeres de seguretat i vi-
deovigilància.
Una de les principals nove-
tats seran els nous vestidors.
Se’n faran uns per a nens i ne-
nes separats, i es respondrà així
a la demanda de les escoles que
no es barregin amb els adults.
Hi ha haurà dos nous vestidors
per als monitors i se’n farà un
de mixt, que tindrà accés direc-
te a la piscina i serà especial per
a persones minusvàlides i amb
discapacitat que vagin acompa-
nyades. Pel que fa al vestidor
d’homes, s’ha eliminat el jacuz-
zi, la qual cosa ha permès gua-
nyar molt d’espai i reorganit-
zar-lo. El de dones tindrà accés
a les piscines sense escales.
A la piscina es posarà una ra-
jola fosca al terra i es pintaran
el sostre i les parets de color
blanc, de manera que es crearà
una ambientació més moderna.
A més, tota la il·luminació serà
led i indirecta, fet que suposarà
un estalvi energètic i no moles-
tarà tant els nedadors. També
s’instal·larà un gran armari al
costat de la piscina petita.
Pel que fa al gimnàs, que
abans estava partit en dos, ara
s’amplia cap a la banda de la pis-
cina i la part superior quedarà
reservada a les sales de fitness,
que passaran de dues a quatre.
Aquest espai quedarà separat
del gimnàs per vidres, i els usu-
aris no perdran il·luminació. Els
pilars d’aquesta zona, que eren
rodons, s’han restituït per uns
de quadrats. A més, es canviarà
la distribució de la recepció, que
quedarà de cara al públic i tindrà
un únic punt d’accés. Respecte a
la millora en eficiència energèti-
ca, s’instal·larà una nova calde-
ra i es renovarà tot el sistema de
conducció d’aigua termal.
La reforma de les piscines i el
gimnàs comunals, al ritme previst
Es preveu que estigui enllestida el 27 d’octubre, data fixada per al final d’obra
escaldes-engordany
Aspecte de les obres que s’estan fent a les piscines comunals d’Escaldes-Engordany.
jonathan gil
Agències
andorra la vella

EXHIBICIÓi descobriment de la placa
al Bulevard de les Estrelles
dedicada a
TONI BOU,Multicampió del món de Trial
19 d’abril a les 18.30 h
a Fener Boulevard,
Carrer Maria Pla
Autor fotografia: Pep Segalés
Organitza:
col·labora:
La gent gran de la parròquia
laurediana tornarà a pujar a
l’escenari per representar una
nova obra de teatre, la setena
que sorgeix arran de la posada
en marxa del taller ara fa uns
anys. El diumenge, 22 d’abril,
a partir de les cinc de la tarda
a l’Auditori Rocafort, els pa-
drins interpretaran l’obra L’es-
capada, l’argument de la qual
gira al voltant de la rutina en
una residència d’avis i, per
trencar-la, els protagonistes
s’organitzaran per donar lloc
a situacions noves i diverti-
des. Els que hi vulguin assistir
pagaran una entrada simbòli-
ca de dos euros i la recaptació
es destinarà íntegrament a
l’Associació d’Afectats d’Au-
tisme d’Andorra (Autea). La
creació d’un espot publicitari
per conscienciar la població o
la posada en marxa de nous
projectes formatius per a pro-
fessionals i famílies seran les
iniciatives a les quals Autea
destinarà els diners recollits.
D’altra banda, amb l’objec-
tiu de promoure l’envelliment
actiu de la gent gran i seguint
amb la feina que es realitza
cada setmana al taller de me-
mòria, el Comú organitza la
sisena edició de les Memolim-
píades, que es farà el 26 d’abril
i comptarà amb la participació
de 60 padrins de totes les par-
ròquies, menys la d’Encamp.
Al llarg de la jornada, els par-
ticipants s’enfrontaran a pro-
ves individuals de memòria
visual, auditiva, en moviment,
lògica matemàtica i, com a no-
vetats d’enguany, proves tàc-
tils i olfactives.
Els padrins representaran
l’obra de teatre ‘L’escapada’
en benefici d’Autea
Agències
SANT JULIÀ DE LÒRIA
Sant Julià de Lòria
Aconseguir que els alumnes de
segona ensenyança s’interessin
per la ciència, i aprofundir en
els coneixements dels alumnes
de batxillerat científic perquè
puguin plasmar el que estan es-
tudiant amb casos del dia a dia.
Aquests són dos dels objectius
prioritaris de la Jornada de les
ciències que va tenir lloc ahir al
Centre de Formació Professio-
nal d’Aixovall. Hi van participar
prop de 250 persones, entre
alumnes (uns 210) i docents,
procedents dels tres sistemes
educatius.
Precisament, el fet de convo-
car en un mateix esdeveniment
joves i professors de l’ensenya-
ment francès, andorrà i espa-
nyol és un dels elements que
va destacar d’aquestes jornades
el director del departament de
Sistemes Educatius del Govern,
Marc Jover. Els alumnes es
barregen als tallers proposats
“perquè es coneguin i tinguin
visions diferents per tractar el
mateix problema, la mateixa re-
solució del taller”, va dir. Tam-
bé és una experiència positiva
per als docents, que són els que
s’encarreguen, ja des del mes de
setembre, de preparar aquests
tallers científics. Aquestes jor-
nades es van centrar en l’evolu-
ció de l’univers i, en conseqüèn-
cia, en el creixement infinit.
En el marc de les jornades, al
vestíbul del centre d’Aixovall hi
va tenir lloc la primera Trobada
de joves científics, adreçada als
alumnes de segona ensenyança
(i equivalent), també dels tres
sistemes. Es van presentar gai-
rebé una desena de projectes
científics que aquests alumnes
han estat treballant a l’escola.
La Jornada de les ciències aplega
prop de 250 alumnes i professors
En la primera Trobada de joves científics es van presentar prop de deu projectes
Educació
Alumnes que van participar a la primera Trobada de joves científics.
JoNAThAN gIL
Agències
ANDoRRA LA vELLA
La sisena edició de
les Memolimpíades
es farà el dijous,
26 d’abril

Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
Les màquines van començar a
treballar a la pista forestal que
va des de Cellers a Moror, al
Pallars Jussà, per donar accés
directe als veïns del municipi de
Sant Esteve de la Sarga afectats
per l’esllavissada del Castell de
Mur. Amb aquesta pista es vol
evitar que els veïns hagin de fer
més d’una hora i quart de camí
per la carretera del Pont de
Montanyana. El president de la
Diputació de Lleida, Joan Reñé,
ha dit que el gruix dels treballs
d’aquest pas alternatiu queda-
ran enllestits aquesta mateixa
setmana. Reñé va afegir que
paral·lelament s’està treballant
en l’avaluació tècnica de la zona
de l’esllavissada (LV-9124) per
poder començar a retirar la
massa de roques i pedres amb
les màximes mesures de segu-
retat. Aquestes tasques seran
llargues i costoses.
Treballs per garantir l’accés als
pobles de Sant Esteve de la Sarga
Esllavissada
La pista forestal que s’està habilitant per accedir al poble de Moror.
agènciEs
Agències
cEllErs
La plaça dels Oms de la Seu
d’Urgell va acollir ahir per pri-
mera vegada la Fira de petits i
joves emprenedors. Tot i que
enguany se’n celebra la quarta
edició, s’havia deixat de fer du-
rant dos cursos acadèmics i ha
tornat a organitzar-se altre cop
amb la novetat d’estrenar espai.
Les escoles d’infantil i primària
de la ciutat, a més de la de Mont-
ferrer i Castellbò (l’Alt Urgell), i
una d’Andorra, l’escola Merit-
xell, van participar a la mostra
juntament amb l’Institut Joan
Brudieu, que n’és l’impulsor.
Tots van muntar les seves para-
des amb productes ideats i con-
feccionats pels alumnes, i els
beneficis es destinaran a causes
solidàries. La intenció és que la
recuperació d’aquest certamen
sigui el punt de partida per fer-
lo créixer en les properes edici-
ons amb la participació de més
centres educatius.
L’objectiu d’aquesta Fira és
que alumnes de diferents eta-
pes educatives puguin apren-
dre els “valors d’empresa” d’una
forma pràctica i, a més, sàpi-
guen “interactuar amb l’entorn
i actuar com a futurs comerci-
ants”, tal com va explicar el cap
d’estudis de cicles formatius de
l’Institut Joan Brudieu, Enric
Usach. La iniciativa, que va sor-
gir arran d’una matèria dels es-
tudis de formació professional
que imparteix aquest centre,
compta amb la implicació de les
escoles que hi participen i del
servei Educatiu de l’Alt Urgell i
la Cerdanya, entre d’altres. La
idea, però, és que se n’hi puguin
sumar més de cara a properes
edicions, tenint en compte que
s’ha decidit canviar d’ubicació
per donar-li més visibilitat.
L’alcalde de la Seu, Albert
Batalla, per la seva banda, va
considerar que aquest tipus de
mostres serveixen per “fomen-
tar l’esperit emprenedor i crea-
tiu”. En aquest sentit, va dir, la
fira serveix per demostrar que
hi ha “ganes” de tirar endavant
projectes i iniciatives entre les
persones joves i va lamentar
que “massa cops” s’atribueixi a
aquest col·lectiu “l’actitud del jo
m’espero que m’ho facin tot”.
En el marc de la Fira de pe-
tits i joves emprenedors, també
es van fer diferents tallers cre-
atius a l’interior de l’edifici de
Sant Domènec, que han anat a
càrrec de l’alumnat d’educació
infantil de l’Institut Joan Bru-
dieu. La fira, en la seva quarta
edició, forma part de les Jor-
nades de formació professional
que organitza el centre fins di-
vendres, i que comptaran amb
diverses conferències, taules
rodones i tallers que tenen a
veure amb les capacitats vincu-
lades a l’emprenedoria, com ara
la comunicació o la gestió admi-
nistrativa.
La Seu recupera la Fira de petits i
joves emprenedors en un nou espai
La iniciativa, impulsada per l’Institut Joan Brudieu, té per objectiu créixer en els propers anys
Educació
Roses elaborades pels alumnes durant la Fira de petits i joves emprenedors.
agènciEs
Agències
la sEU D’UrgEll
sant Jordi
La plaça del Camp del Codina
de la Seu va acollir dilluns el
taller de manualitats inter-
generacional, emmarcat en
la celebració de la diada de
Sant Jordi. Una cinquante-
na de persones van elaborar
roses i punts de llibre amb
diferents materials. Amb la
celebració d’aquesta activi-
tat, s’ha volgut fer arribar el
missatge que aquesta plaça
és un espai amb bona convi-
vència i civisme.
Taller de
manualitats
la seu d’Urgell
Dilluns vinent s’iniciaran les
obres de reurbanització del
carrer Escorxador de la Seu,
que tenen com a objectiu em-
bellir-lo i, alhora, unificar-lo
amb els dos espais centrals
del centre històric, la plaça
Pati Palau i el carrer dels Ca-
nonges. D’aquesta manera es
completarà la reurbanització
del nucli antic, ja que aquest
carrer –que té forma d’L–
dona per una banda al Pati
Palau i, per l’altra, al carrer
dels Canonges.
Obres al carrer
Escorxador

Cultura
On és el roc de les Bruixes? Dir
que a Canillo és relativament
fàcil. Però, com s’hi va, exacta-
ment? Perquè no ens pensem
que estem parlant de la mena de
diorama que hi ha al davant del
Palau de Gel. Allò és una rèplica
instal·lada pel Comú als anys 90,
després que el conjunt rupes-
tre patís l’assalt dels vàndals de
torn. De passada, el Comú va
retirar la senyalització que duia
al jaciment. El cas és que, dos
decennis després, l’accés al roc
de les Bruixes –mitja horeta a
peu, sortint de Prats en direcció
a Meritxell, i deixant el santuari
a sota– és un secret només apte
per a iniciats. No surt a les gui-
es i l’única forma de trobar-lo és
enganxant-se en algun natiu que
en conegui el camí. I te’l vulgui
dir, és clar.
No és l’únic jaciment que s’ha
convertit en patrimoni exclusiu
d’una certa elit que en coneix la
ubicació exacta per motius pro-
fessionals, perquè en són veïns
o perquè tenen la fortuna de
conèixer algú que forma part
de les dues categories anteriors.
Pensin en els jaciments medie-
vals del roc de l’Àliga i del cas-
tell de la Moixella, a Sant Julià;
en el roc de l’Oral i la Balma del
Lluncí, just davant de Ràdio An-
dorra, aquest de l’edat del bron-
ze. Hi sabrien anar? Doncs no
en busquin el camí a cap guia.
I una advertència: difícilment
el trobaran si s’hi aventuren
pel seu compte, perquè no està
senyalitzat.
Doncs aquesta opacitat és la
que, amb motiu de l’Any Euro-
peu del Patrimoni, denunciava
dilluns l’arqueòleg Gerard Re-
molins, l’ànima de Regirarocs,
que reclama de les administra-
cions un canvi de paradigma: el
patrimoni, sosté, només es pot
protegir si s’estima; i només es
pot estimar si es coneix. Difícil-
ment ens sentirem involucrats
en la conservació d’un jaciment
si no l’hem visitat mai i només
n’hem sentit parlar d’oïdes. Com
si estigués a l’altra punta de món
i no a uns pocs quilòmetres de
casa. Insisteix Remolins que el
vandalisme d’uns quants –un
risc amb què hem de conviure–
no pot justificar la invisibilització
d’un patrimoni que per llei és de
tots i que amb la coartada pro-
teccionista es converteix en ve-
dat privat d’una elit privilegiada.
És el que anomena la “democra-
tització del patrimoni”.
Però és que, a més, tancar
amb pany i clau un jaciment
tampoc no en garanteix de for-
ma absoluta la seguretat. El de
la Roureda de la Margineda, per
exemple, està protegit per una
tanca d’altura considerable però,
tot i així –diu Remolins–, ha re-
but la reglamentària visita dels
vàndals, que n’han desballestat
alguna estructura. Per no parlar
de les esglésies romàniques: nin-
gú no ha proposat mai que, per
evitar les pintades que de tant
en tant apareixen per exemple
a Sant Romà, s’hagi de blindar
el conjunt de les Bons, i molt
menys convertir-lo en un secret
d’estat.
Remolins apel·la també al
ganxo turístic que constitueixen
els jaciments arqueològics –i ho
ha comprovat ell mateix en les
rutes que cada juny organitza
precisamentalrocdelesBruixes,
coincidint amb el solstici d’estiu:
un èxit, diu– , i sosté que senya-
litzar-los és una eina pedagògica
de primer ordre perquè permet
que el ciutadà prengui consci-
ència del llegat patrimonial i
l’implica activament en la seva
protecció: “Un excursionista, un
pagès o un ramader que sap que
aquella balma o aquell conjunt
de pedres són restes arqueolò-
giques pot detectar moviments
sospitosos i comunicar-ho a les
autoritats perquè s’hi intervin-
gui al més ràpidament possible”.
I conclou amb dos arguments
considerables. El primer lliga
amb els atacs de nostàlgia pel
Museu Nacional que, de tant en
tant, emergeixen al debat públic
–i ara que s’acosten les eleccions
no dubtin que ben aviat en senti-
rem a parlar: “Tant que diem del
Museu Nacional com a eina per
reforçar la identitat, potser ens
hauríem de plantejar si el millor
museu nacional, o com a mínim
el més viable, no seria el conjunt
de monuments i jaciments dis-
persos pel territori”. El segon
és d’una obvietat a l’altura de la
nostra època: no es poden posar
tanques al camp. Internet no no-
més afavoreix, sinó que pràctica-
ment exigeix abocar a les xarxes
tota la informació disponible. I
l’única eina remotament similar
a un qui és qui dels nostres jaci-
ments de què avui disposem és
l’inventari de Patrimoni, “abso-
lutament insuficient”, conclou.
On és el roc de les Bruixes?
Regirarocs reclama que se senyalitzi l’accés als jaciments com a eina de difusió i democratització del patrimoni
Arqueologia
A. Luengo
AndorrA lA VellA
la carta arqueològica, urgentíssima
regirarocs ha llançat una proposta de carta
arqueològica “participativa”. ras i curt: demana
la col·laboració ciutadana per aixecar un mapa
que contingui la localització dels jaciments
arqueològics del país. Una eina bàsica no
només per a la gestió del patrimoni, insisteix
remolins, sinó també per a la urbanística,
“perquè un document com aquest permetria
propietaris, promotors i administració saber
d’una manera ràpida i fefaent si una finca està
afectada o no per un jaciment pròxim”. És veritat
que la carta sembla una iniciativa més pròpia
del ministeri que no de l’empresa privada, però
el cert –diu remolins– és que el que més s’hi
assembla és el treball de fi de carrera de Xavier
llovera, que més que una carta és un compendi
i que, sobretot, data del 1984. des d’aleshores
s’han dut a terme campanyes i prospeccions
a la Vall del Madriu, el fons de Vall d’Andorra
la Vella, el Solà d’enclar i a la capçalera
d’ordino, entre d’altres. la carta arqueològica
que projecta regirarocs desplegarà sobre un
mapa d’Andorra un seguit de pestanyes que en
obrir-se oferiran la informació disponible sobre
el jaciment –localització, accés, cronologia,
descripció, història, intervencions i referències
bibliogràfiques. Estarà operativa abans de
l’estiu amb un centenar de referències. Aquí
dalt tenen la de la Balma de la Margineda.
Pestanya de la Balma de la Margineda.
regirArocS
Remolins, amb un grup que va visitar el roc de la Bruixes la nit de Sant Joan de fa dos anys.
regirArocS
el patrimoni només
es pot protegir si
s’estima; i només
s’estima si es coneix

cultura18 Dijous, 19 D’abril Del 2018
Sant Jordi
L’ambaixada espanyola convo-
ca per Sant Jordi la IV Lectura
Pública d’El Quixot i del Tirant
lo Blanc, que tindrà lloc el 23
d’abril entre les 10 i les 12.15
a la sala d’actes de la delegació.
Amés,elsíndic,VicençMateu;
l’ambaixador, Manel Montob-
bio, i dues alumnes del María
Moliner participaran en la
XXII Lectura Continuada d’El
Quixot, que organitza el Círcu-
lo de Bellas Artes de Madrid.
Tirant i el Quixot
a l’ambaixada
Clàssica
La Jove Orquestra Nacional
de Cambra (Jonca) oferirà el
6 de maig a l’Auditori Nacio-
nal el tradicional concert de
primavera, sota la direcció
d’Albert Gumí i reforçada per
a l’ocasió amb alumnes de les
escoles de música d’Encamp i
Escaldes, l’escola Harmonia,
l’Espai de Música Moderna,
l’Institut de Música de la ca-
pital i L’Animal Teatre.
La Jonca torna
a la primavera
La “violència policial” exercida
durant la celebració del referèn-
dum il·legal per la independèn-
cia de Catalunya l’1 d’octubre
passat va indignar l’escriptor
Josep Enric Dallerès, que va
decidir escriure un poema cada
dia a les xarxes socials. La si-
tuació a Catalunya va ser-ne el
detonant, però l’exministre, ex-
cònsol i exsíndic va voler refle-
xionar sobre els drets humans i
la democràcia a Europa, en dub-
te, segons ell, des de fa temps.
Cada dia, des del primer d’oc-
tubre i fins al 21 de desembre,
data de les últimes eleccions
al Parlament català, Dallerès
va publicar un poema virtual.
En total, 82. Les poesies van
tenir repercussió, i Dallerès es
va decidir a recopilar-les i pu-
blicar-les en un volum a Anm
Editors, el segell que dirigeix. El
resultat és el poemari Vuitanta-
dos dies d’octubre, que es va pre-
sentar ahir al vespre al Comú
d’Encamp.
Molts amics de Dallerès van
assistir a l’acte, des d’escriptors
i personalitats del món cultural,
entre els quals hi havia el poeta
Manel Gibert, fins a la subsín-
dica Mònica Bonell i els minis-
tres Jordi Torres i Maria Ubach.
També hi va assistir l’ambai-
xadora francesa, Jocelyne Ca-
ballero, i membres del Comú
encampadà, com els cònsols i el
conseller socialdemòcrata Joan
Sans, a més de molts veïns d’En-
camp. El cònsol Jordi Torres va
fer la introducció del llibre, i
el raonador del ciutadà, Marc
Vila, una presentació a fons.
Vila, amic personal de Dallerès,
va subratllar que fa temps que
els drets humans a Europa “es-
tan en perill”, i va manifestar
que l’autor ha copsat “l’ambient
de tardor” en els seus versos. Al
seu torn, Dallerès va explicar
què va inspirar-li els poemes i
que la reacció que van provocar
entre els seguidors a les xarxes
el van animar a publicar-los. De
fet, van ser 82 dies perquè l’au-
tor se’n va fixar un per aturar
els escrits, ja que es podia haver
allargat a bastament. L’escrip-
tor va firmar molts llibres a un
públic entusiasmat amb la pro-
posta, que arriba a temps per a
Sant Jordi. Es tracta del primer
volum de poesia que Dallerès
publica des del 1995, quan va
aparèixer Illalba. Anteriorment
havia publicat Despertar, Amic,
Ulls d’aigua i De tu a tu, mentre
que el 2007 va debutar en la
ficció amb la novel·la Frontera
endins.
Dallerès treu poesia del ‘procés’
L’encampadà va presentar ahir ‘Vuitanta-dos dies d’octubre’, el seu retorn a la lírica des del 1995
Literatura
Agències
enCamp
Dallerès, a la dreta, amb la cònsol menor, Ester París, i Jean Michel Rascagneres.
agènCieS

Esports
Estava de vacances i, amb uns
amics, feia un descens de BTT
al país en un terreny que co-
neixia a la perfecció. La terra
era molla, per les pluges de la
setmana passada, i va tenir
una forta caiguda. Va fer un
mal gest i el diagnòstic és fatí-
dic: esquinç d’alt grau dels lli-
gaments lateral intern i creuat
anterior. Vuit mesos de baixa
i visita al quiròfan. Joan Ver-
dú es perdrà una de les tem-
porades més atractives que
li estaven dibuixant des de la
Federació Andorrana d’Esquí.
L’objectiu: arribar al Top 30
de la Copa del Món. Els plans
previstos es trenquen i ara tot
gira al voltant d’una operació.
Es preveu una recuperació
llarga abans no pugui tornar
el millor possible a l’alta com-
petició.
Un cop baixi la inflamació
del genoll dret malmès, Verdú
passarà pel quiròfan. Serà en-
tre el 20 o el 22 de maig: “Ha
estat un cop molt dur. La tem-
porada havia anat bé i consi-
derava que era molt important
per a la propera. Ara tinc molts
mesos per endavant. Estic ani-
mat, però la prioritat serà re-
cuperar-me bé perquè sé que,
si ho faig, recuperaré el meu
millor nivell”, va assegurar
Verdú. Aquesta és la seva pri-
mera lesió greu al genoll: “Això
mai és una bona notícia. Però
no és la fi del món. Intentaré
buscar les parts bones i treba-
llaré el físic com una bèstia”.
L’esquiador, un dels més
importants per a la FAE, té
clar que des de la federació
hi ha decepció per les expec-
tatives que s’havien generat:
“Estaven planejant un bon
programa i una estructura per
intentar arribar al Top 30. Tot
i això, aquesta lesió els tren-
ca els plans. No només a ells,
sinó també a mi. Sigui com
sigui, estic molt content de
com ha anat la temporada, ja
que he puntuat en totes les
disciplines de Copa d’Europa i
m’he apropat al Top 30 de la
Copa del Món. He pujat molt
el nivell i ha estat un curs po-
sitiu”. Ara li toca treballar amb
el fisioterapeuta, fer piscina i
tractaments suaus amb l’ob-
jectiu de baixar la inflamació.
L’operarà el traumatòleg Joan
Carles Monllau a l’Hospital de
Barcelona.
A la FAE, decepció. Per a
ells també ha estat un cop
molt dur, aquesta lesió. “Els
plans previstos segurament
els canviarem una mica ja que
la seva reaparició, si tot va bé,
serà al gener. Estàvem treba-
llant un programa per arribar
al Top 30 de la Copa del Món i
confiàvem que es podia acon-
seguir, però la lesió al genoll
ho trastoca tot una mica”, va
indicar el director tècnic de la
FAE, Carles Visa, que va treure
ferro del fet que la lesió Verdú
se la fes practicant BTT: “For-
ma part del seu entrenament.
Sigui on sigui l’accident, som
conscients que sempre pot ar-
ribar”. Visa encara no s’havia
vist amb Verdú, però més o
menys s’imaginava com podia
estar: “Desanimat. Estava mo-
tivat per aconseguir els reptes
del curs següent. Ara el seu
objectiu es recuperar-se bé i
tornar a tenir el nivell. No ser-
veix per a res lamentar-nos”.
Per la seva banda, a parer
de Visa, la surfista de la FAE
Maeva Estévez tornarà a pas-
sar pel quiròfan, ja que no fa
net de la lesió al genoll. “Espe-
rarem el diagnòstic del metge
per avaluar-la”, va concloure.
Les lesions, tot un malde-
cap per a la FAE.
Cop dur
La greu lesió de Joan Verdú trenca els plans de Top 30 de la Copa del Món que la FAE preveia per a l’esquiador
Esquí alpí / Surf de neu
Víctor Duaso
andorra la VElla
Joan Verdú que, a la imatge, està disputant els Jocs Olímpics d’hivern d’enguany, no tornarà a competir fins d’aquí a vuit mesos.
alExiS boichard / agEncE zoom
Àxel Esteve i clàudia mijares, campions d’andorra
de gegant als nacionals disputats a arcalís
Final de curs. Àxel Esteve i clàudia mijares
van aconseguir el títol de campions d’andorra
de gegant als nacionals disputats a Vallnord-
arcalís. El primer d’ells, que ja va ser campió
d’andorra d’eslàlom, va fer un temps d’1 min
36,34 s. xavi Salvadores, que va acabar tercer
a la prova, va ser el segon andorrà, a 0,79 s
d’Esteve. El segon de la prova d’ahir va ser
el basc ibon mintegui, a 0,53 s del primer
classificat. Va tancar el podi de millors
andorrans marc oliveras, que va ser cinquè a
la prova. Per la seva banda, robert Solsona va
ser setè; matías Vargas, 8è; Kevin courrieu,
10è; Pol Suárez, 12è; albert Pérez, 13è; Àlex
rius, 14è; xavi cornella, 19è; albert Torres,
27è; nico castro, 33è, i Joaquim gali, 37è. no
van acabar la primera mànega lucas lópez,
Tomás mijares i marcos argüelles, i la segona,
Pol robert.
En categoria femenina, el triomf de la prova
va ser per a la catalana mirentxu miquel, amb
un temps d’1 min 41,48 s. la millor andorrana i
campiona en el gegant va ser mijares,que va ser
sisena en la prova, a 1,80 s de la guanyadora.
El podi andorrà el van completar laura arnabat
i laia robert. arnabat va ser setena al gegant,
i robert, 12a. xènia rodríguez va ser 13a i
cande moreno no va acabar-lo.
Àxel Esteve, el gran protagonista dels Campionats d’Andorra.
origami FoTo / òScar riuS
Joan Verdú
Carles Visa
Estic animat,
però ara la meva
prioritat serà
recuperar-me bé
Confiàvem que,
amb el nou pograma,
podia arribar
al Top 30 mundial

Diari del 19 d'abril del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (12)

Similar to Diari del 19 d'abril del 2018

Similar to Diari del 19 d'abril del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 19 d'abril del 2018