1. www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dijous, 19 D’octubre Del 2017 Núm. 3.418 / ANy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
SERVEI DE
PERRUQUERIA
CANINA
OBRIM TOTS
ELS DIES DE
L’ANY
Ens trobaràs a
846 366
Andorra la Vella
Els millors productes per
a la vostra mascota
PERRUQUERIA
3a planta
OPINIÓ
La corda roja
alan ward
Professor
Abstenció política
lluís ferreira
Membre de Liberals
d’Andorra
les estacions veuen que cada
any és més difícil trobar pisos
Vallnord i Grandvalira estan prenent iniciatives per facilitar al personal temporer l’accés a un allotjament
AvuI és NOtícIA pàgina 3
jONAthAN gIL
l’eensM presenta el calendari 2018ANdOrrA pàgina 15
ANdOrrA pàgina 7 ANdOrrA pàgina 8
El consell de ministres
aprova la llei de mediació
La nova quota general
d’immigració creix un 51%
ANdOrrA pàgina 10
LdA veu “desorbitat”
el que costa l’estand
del Comú a la Fira
ANdOrrA pàgina 13
21 casos de càncer
de mama detectats en
4.350 mamografies
ANdOrrA pàgina 14
Més de 400 bombers
aprenen noves
tècniques de rescat
2. 2 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Guerrero
Av. Carlemany, 61 - Tel. 801 859
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *dudós?
Hem d’emprar dubtós.
És un resultat dubtós.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
El primer pas per fer una pizza italiana són
pizzers italians i un forn de llenya.
Vine al restaurant Itàlia, allà ho trobaràs.
El Pasquale, el Gianluca i el propietari
Corrado, professionals de la pizza.
Us hi esperem!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
RISC DE RUIXATS I MÉS FRESCA DE TARDOR
Les precipitacions de les darreres hores han estat
molt esperades per la natura ja que al llarg d’aquest
mes d’octubre encara no havia plogut ni una sola gota
en tot el nostre Pirineu i els boscos començaven a es-
tar molt secs. Avui la pertorbació encara ha de deixar
inestabilitat amb nuvolositat que serà durant tot el
dia abundant i que deixarà mala visibilitat als cims.
Esperem precipitacions en forma de ruixats a prime-
ra hora del matí per tornar-hi de nou a la tarda. Les
temperatures una mica més de tardor, més fresques.
El vent bufarà de component sud a sud-oest fluix.
Demà obertura de clarianes. Que tinguin un BonDia.
Avui
20 18
7
7 7
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
divendres dissAbte
3/8
5/12
6/14
8/16
7/17
8/18
6/14
5/13
5/12
6/14
9/19
17
6/14
3. 3Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Avui és notícia
La comissió interministerial creada per
mirar de trobar mesures que ajudin
a pal·liar el problema de la manca
d’habitatge de lloguer ha celebrat ja dues
reunions i continua treballant en diferents
alternatives, segons van explicar ahir el
ministre portaveu, Jordi Cinca, i el titular
d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier
Espot, que, en el cas concret de les
estacions d’esquí, va assegurar que “no
ens han fet arribar una preocupació major
que altres anys”.
Espot, que va recordar que algunes
mesures com la de facilitar l’accés a les
ajudes a l’habitatge de lloguer “ja estan
implementades”, va explicar que es
continua el treball amb FEDA i els comuns
per tal “d’afinar més les dades sobre el
nombre de pisos buits”, a la vegada que
es treballa també en canvis legislatius.
En aquest aspecte, el titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior, va incidir en
una possible modificació de la normativa
de construcció per tal de facilitar que es
construeixi més habitatge nou destinat al
lloguer, i també en possibles canvis en la
Llei d’arrendament de finques urbanes.
Precisament, respecte a aquesta darrera,
Espot no va descartar que es pogués
tornar a una durada mínima de tres anys
dels contractes de lloguer en lloc dels
cinc actuals, tot i que va advertir que és
una mesura que “cal analitzar molt bé” ja
que d’una banda podria facilitar l’entrada
de més pisos al mercat però de l’altra
podria “desprotegir els llogaters”.
Per la seva part, Cinca va explicar
que les entitats bancàries ja els han fet
arribar les primeres dades amb relació
als pisos de què disposen i podrien
ser susceptibles d’entrar al mercat de
lloguer, tot i que va advertir que “són molt
pocs” i que “no sembla d’entrada una via
gaire factible”.
La comissió interministerial estudia
possibles mesures per pal·liar el problema
Les estacions d’esquí assenya-
len que cada any costa més tro-
bar habitatge per la temporada
d’hivern. Per això, tant Vallnord
com Grandvalira estan fent ac-
tuacions per facilitar l’accés a
un allotjament per al personal
temporer. En aquest sentit, tal
com indica la responsable de
Recursos Humans de Vallnord-
Pal Arinsal, Mònica Garcia, des
de fa uns anys un alt nombre
de treballadors no poden con-
firmar el seu retorn perquè no
disposen de pis. Això, indica,
“ha fet despertar les alarmes i
ha incentivat l’estació a prendre
mesures”.
Aquestes passen per posar
en contacte els empleats amb
immobiliàries (s’ha acordat
amb diferents empreses del sec-
tor 100 places) així com amb
propietaris d’apartaments i re-
sidències. D’aquesta manera
s’aconsegueix que els temporers
trobin un lloc on viure, encara
que continua sent difícil. Garcia
apunta que fins ara s’ha pogut
gestionar però les dificultats
es poden donar quan arribi el
gruix de personal estranger. A
banda d’oferir ajuda per cercar
un pis, Pal-Arinsal ha apostat
per potenciar els contractes de
residents i transfronterers. Gar-
cia va posar en relleu que “hi ha
neguit” per part de les estacions
i dels treballadors i que els pro-
blemes amb l’habitatge afecten
les contractacions, ja que aques-
tes es realitzen “a poc a poc”.
A més va declarar que tot i que
ara els temporers no es plante-
gen deixar de venir a Andorra
són conscients que veuran re-
baixades les condicions de vida
respecte de les temporades an-
teriors. Per aquest motiu es va
mostrar a l’espera de l’evolució
que pugui tenir a la llarga. Pal-
Arinsal preveu contractar uns
500 temporers dels quals un
45% (unes 280 persones) són
foranes. El percentatge de repe-
tició d’aquests empleats se situa
entre el 65% i el 95%.
Des de Vallnord-Ordino Ar-
calís també es constata que els
temporers tenen dificultats per
trobar habitatge. Per això, des
de l’estació s’ha contactat im-
mobiliàries, propietaris i fins i
tot bancs que disposen d’edificis
buits. Amb tot, es va exposar
que les immobiliàries no tenen
pisos ni tampoc els privats, ja
que prefereixen llogar-los du-
rant tot l’any. Tenint en compte
que hi ha poca oferta, el preu
s’encareix, afegeixen. Ferrer va
explicar que hi ha hagut casos
de persones als qui l’estació ja
havia confirmat que se’ls con-
tractava un any més però s’han
trobat sense allotjament. D’al-
tres temporers venen abans de
l’hivern i comencen a pagar llo-
guer mesos abans de l’inici de la
temporada. També n’hi ha que
comparteixen pis. Des d’Ordi-
no-Arcalís es va assegurar que el
personal que ja hi ha contractat
ja disposa d’habitatge. L’estació
també està pendent de trobar
un edifici per destinar-lo a allot-
jar els empleats. La previsió és
contractar uns 220 temporers.
D’aquests, la meitat són perso-
nes estrangeres. En aquest cas
també es va indicar que entre un
65% i un 95% són repetidors.
Des de Granvalira també es
va constatar que cada any està
costant més trobar allotjament
per la temporada. Per això des
de recursos humans es fa orien-
tació i acompanyament per als
que no coneixen Andorra ja que
les estacions no tenen aparta-
ments propis. Amb tot, el cònsol
major d’Encamp, Jordi Torres,
va explicar que des de Saetde
s’està analitzant la possibilitat
de llogar hotels que tenen un ús
baix o que estan en desús. Tor-
res va remarcar que el problema
és la llei d’arrendaments, ja que
el contracte que preveu és per
cinc anys. Grandvalira projecta
contractar 1.490 treballadors
dels quals 1.218 són temporers
(539 per Saetde, 653 per Ensisa
i 26 per Nevasa). Ara per ara no
està notant dificultats per con-
tractar empleats.
Les estacions alerten que cada any
costa més als temporers trobar pis
Vallnord assenyala que els problemes per accedir a un habitatge dificulten la contractació de personal
Mercat immobiliari
M.S.C./M.S.
AnDorrA LA VELLA
Els treballadors de Grandvalira i també de Vallnord es troben amb dificultats per trobar habitatge.
JonAthAn gIL
tot i que no valoren
deixar de venir saben
que les condicions de
vida baixaran, diuen
Algunes estacions
valoren llogar algun
edifici per allotjar el
personal estranger
hi ha treballadors
que no poden
confirmar el retorn
perquè no tenen pis
4. OPINIÓ4 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El primer pas per arreglar un problema
és sens dubte reconèixer-ne l’existència. I
vet aquí que el Govern encara no és gaire
conscient que al país hi ha un greu pro-
blema per trobar pisos de lloguer a preus
assequibles. El cap de Govern va adme-
tre que hi havia un problema a resoldre
i fins i tot va apuntar algunes possibles
mesures a emprendre. no fa pas la im-
pressió que els seus ministres, que ahir
es van referir a aquest tema, vagin en la
mateixa línia quan mantenien que no els
ha arribat que les estacions d’esquí es-
tiguin més preocupades aquest any per
la manca d’habitatges suficients per als
seus treballadors. Tot el contrari mani-
festaven a aquesta diari responsables de
les estacions, que alertaven que cada any
costa més al personal temporer trobar un
pis. Davant d’aquesta situació, no s’han
quedat impassibles sinó que han adoptat
un paper actiu i estan prenent iniciatives
per ajudar a trobar un allotjament als
seus empleats. Per la seva banda, des del
Govern es continua en la mateixa línia:
s’emfatitza que ja hi ha ajudes i s’afegeix
a continuació que la comissió interminis-
terial ja s’ha reunit dues vegades. no es
veu, doncs, que s’avanci gaire per trobar
mesures eficaces, ni tan sols per saber
quants pisos buits hi ha al país.
Negar l’evidència de la falta de pisos de lloguer
EDITORIAL
No eS Veu Que S’aVaNCI
GaIRe eN aQueST àMbIT
DONANT LA NOTA
Pilar Díez
L’Escola Especialitzada
nostra Senyora de Merit-
xell ha presentat el calen-
dari 2018, confeccionat
amb la participació de les
persones ateses.
12345
Marc Rossell
El Govern ha aprovat l’es-
tratègia del medi atmos-
fèric, que vol reduir les
emissions per augmentar
la qualitat de vida de la po-
blació.
12345
Carles Álvarez
El sistema de cribratge del
càncer de mama està co-
mençant a donar resultats
positius, ja que cada cop
hi ha més dones que es fan
mamografies preventives.
1234 5
Xavier Espot
La tan esperada llei de me-
diació pot ser aviat una re-
alitat després que el minis-
tre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, n’expliqués ahir
el contingut.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComúEncamp
Aquest dissabte, posa un repte a les
teves neurones i participa al campio-
nat de Scrabble
Col·legi Mare Janer
@MareJaner
Els alumnes de 5è de Primària s’han
iniciat en l’ hoquei sobre gel pas-
sant-ho d’allò més bé al @palaudegel
TUITENQUESTA
¿Creus que la situació de
Catalunya pot afectar greument el
sector turístic del país?
A: Sí
B: No
L’ampliació de l’informe del ca-
tedràtic de dret constitucional
Miguel Ángel Aparicio, que no
només assenyala aquells punts
dels textos de la reforma com-
petencial que considera que
no s’adeqüen a la Carta Mag-
na sinó que fins i tot apunta
possibles solucions per fer que
aquestes lleis hi encaixin, no ha
fet res més que incrementar els
dubtes sobre la constitucionali-
tat d’una reforma, segurament
ja mal encarada des de l’inici.
De fet, alguns dels parla-
mentaris que debatran i vota-
ran demà els projectes de llei de
modificació de les lleis de com-
petències i transferències, ad-
meten, això sí, lluny de càmeres
i micròfons, que tenen dubtes
raonables sobre la constitucio-
nalitat d’alguns punts dels tex-
tos. Tot i això, estan disposats
a votar-hi favorablement, si
aquesta és la posició que acor-
da el grup, ja que, recorden, els
textos són fruit d’un acord en-
tre el Govern i les administraci-
ons parroquials i argumentant
que, a causa de la complexitat
de la matèria, és una reforma
que si no es fa ara arribats ja al
punt que es troba, ja no es farà.
Respecte al primer dels argu-
ments, i malgrat el que s’ha vist
des de gairebé el mateix mo-
mentqueesvadonarl’acordper
tancat, que el pacte entre Go-
vern i comuns no és ni de bon
tros unànime, caldria veure si el
simple fet que dues administra-
cions acordin quelcom permet,
si acaba sent el cas òbviament,
que el que s’acordi quedi al mar-
ge de la legalitat vigent. Quant
al fet que si no es fa ara ja no es
farà, si tothom, i això sembla
que sí que és així, considera que
s’ha de tirar endavant potser
s’hauria pogut posar l’interès
del país per davant del de partit
i afrontar la reforma sense les
presses amb què s’ha fet.
dubtes sobre
la reforma
competencial
MaRC sEgalés
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
a: 48% B: 52%
5. OPINIÓ 5Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Fa uns dies i, arran d’un informe
encomanat per Govern, coneixí-
em les dades sobre l’estudi realit-
zat en relació amb l’abstenció po-
lítica a Andorra. La primera dada
en què em vaig fixar és que el
total de l’abstenció a les darreres
eleccions generals del 2015 era
ni més ni menys que un total de
8.428 persones amb dret a vot.
Són moltes? Són poques?
Recuperem les dades d’aque-
lles eleccions per posar-ho en
valor. Per exemple, l’actual grup
de la majoria demòcrata (DA) es
troba governant amb un total de
5.448 vots. Els Liberals d’Andor-
ra (Ld’A) com a major grup de
l’oposició va obtenir un total de
4.073 vots. La plataforma Junts
(PS+Verds+IC+I) 3.462 vots i
Socialdemocràcia i Progrés (SDP)
un total de 1.728 vots.
Un cop refrescada la memò-
ria, em centraré en una frase
que moltes vegades sentim pel
carrer: “Per què haig d’anar a vo-
tar si el meu vot no canvia res?”.
Segur? Mirem-nos les dades de
més a prop: 8.428 persones es
van quedar casa. Si totes s’ha-
guessin mobilitzat i votat al grup
“Dels Que Ens Quedem a Casa
(DQEQC)”, aquest grup “polític”
disposaria en aquesta legislatura
d’una més que àmplia majoria
parlamentària.
És evident que quedar-se a
casa i no votar és una opció total-
ment legítima i defensable. Però
cal que recordem que de política
enfemtotsicadadiadel’any.Que
la política ens afecta o beneficia a
tots sempre, les 24 hores del dia.
Per aquest motiu és important
que deixem de banda allò del “no
vindrà d’un vot” perquè queda
clar que moltes vegades ve d’un
vot o, si he de ser curós, d’uns
quants. Com a exemple: a la for-
mació en la qual milito, Ld’A, li va
venir de 17 vots per passar de 8 a
10 consellers al Consell General i
evitar la majoria absoluta de DA.
Aquest només és un exemple de
la importància de votar. Consti
que el mateix argument es pot
llegir des de l’òptica demòcrata,
només per 17 vots han aconse-
guit la majoria absoluta.
Quedant-nos a casa perquè
simplement podem intuir qui
guanyarà i donem per segur que
no serà la nostra opció predilec-
ta, no ajudem. Hem de ser cons-
cients que aconseguim l’efecte
completament contrari i és que
justament els que sí que van a
votar acabin decidint per nosal-
tres les majories parlamentàries
i comunals.
És per tot això que us vull de-
manar que a les pròximes elecci-
ons no us quedeu a casa i que feu
tot el possible per exercir el vos-
tre dret a vot. La decisió del vot
ja és una altra cosa, trieu la que
més us agradi, la que us conven-
ci, la que creieu que és millor pel
país... Podeu estar tranquils que
quan s’acostin les eleccions ja us
arribarà tota la informació per
triar. Però, sobretot, aneu a votar
perquè ha quedat demostrat que
a Andorra cada vot és important.
Perquè una diferència d’un gra-
pat de vots a les últimes eleccions
han donat les majories actuals al
Consell General. I sobretot, aneu
a votar per no quedar-vos amb el
neguit del “i que hagués passat si
hagués votat?”.
El vot, un vot, el teu vot, té
una força que no et pots ni ima-
ginar. No la perdis per quedar-te
a casa.
Abstenció política
El 2015 es van quedar a casa 8.428 votants, i DA governa amb 5.448 paperetes L’any 1960, un jove irlandès nas-
cut a Anglaterra va passar un any
ensenyant la llengua anglesa en
un liceu de Diyarbakir, al Kurdis-
tan. Certes desavinences amb el
poder polític turc van fer que al
cap de poc temps hagués de mar-
xar corrents d’aquell país. Alguns
anys més tard, ja establert a An-
dorra, va publicar un curt poema
sobre el problema de la indepen-
dència kurda. Sota el títol La còr-
da roja, l’obra comença així:
Lo jorn que me penjas, fraire
Turc,
la còrda siá roja
roja com lo riu
roja com el Tigre al temps de
las pluèjas.
Tractant-se d’una nació sense
estat, amb una població reparti-
da entre els territoris assignats
a cinc entitats polítiques amb
representació internacional (Tur-
quia, Iran, Iraq, Armènia i Síria),
la situació del poble kurd és simp-
tomàtica d’aquella tensió entre
els estats nació reconeguts com a
tals, i els pobles que, per motius
de caires diversos però essenci-
alment històrics, no han aconse-
guit tal reconeixement. Vist així,
el fet que el poema s’hagi com-
post i presentat en llengua occi-
tana sense dubte no és innocent.
Tot i que aquests pobles obli-
dats no han obtingut un reco-
neixement internacional de la
manera que sens dubte es me-
reixerien, això no impedeix que
se sentin justament això: pobles.
Com a tal, tenen una consciència
col·lectiva fruit de l’existència
d’una llengua i una història co-
munes, que reuneixen els seus
membres. Naturalment, també
tenen consciència de formar part
d’un conjunt més gran: la Huma-
nitat, i fins i tot de tenir relacions
especials amb altres pobles pro-
pers. Pot ser que parlin idiomes
propers, com ara la llengua kurda
i les iranianes. També que hagin
compartit certs esdeveniments
històrics, de la mateixa banda o
bé en bàndols oposats. Però això
no és obstacle perquè se sentin
diferents dels seus veïns. Com és
lògic, a partir d’aquesta diferèn-
cia naix la voluntat d’una autode-
terminació política, de manar ca-
dascú sobre els seus assumptes.
Com també és lògic, els estats
nació, des de la seva posició de
poder fàctic i accés als fòrums
internacionals, no tenen interès
en què així sigui. Per a ells, és
més còmode seguir ordenant els
afers sobre tot el territori amb
un jacobinisme centralitzador.
Un sentiment de justícia –o de
la seva absència– no forma part
de les seves prioritats. És oblidar,
però, que la justícia es fonamenta
en la legitimitat. Sense el suport
delpoble,lademocràcianoesjus-
tifica.Justament,d’aixòestracta.
El meu pare, i autor d’aquests
versos, s’hauria alegrat força de
poder conèixer el referèndum so-
bre la independència del Kurdis-
tan celebrada una setmana abans
del català. Les reaccions adverses
de certs estats sens dubte l’hauri-
en decebut, però com que era un
home realista tampoc l’haurien
estranyat en excés.
La corda roja
Sense legitimitat,
sense el suport del
poble, la democràcia
no es justifica
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
LLuís ferreira
Membre de Liberals d’andorra
aLan ward
Professor
6. OPINIÓ6 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Daniel CasCon Commenge
Qualsevol jove d’Andorra pot
passar una crisi socioeconòmi-
ca. No tots són “ninis”; alguns,
de fet molts, volen tenir la seva
pròpia vida, treballar pel seu
futur i crear el seu projecte de
vida, cosa que es converteix en
una situació difícil i complexa
per a alguns al nostre país.
Molts joves són, doncs, els
que volen treballar, independit-
zar-se, i no dependre de ningú,
però no tots tenen els recursos
suficients per realitzar aquest
canvi de vida. És a dir, no tots
poden ser totalment autònoms.
A l’hora de buscar les solu-
cions per les seves mancances,
que pot ser habitualment una
empenta socioeconòmica, molts
es dirigeixen al Servei d’Orien-
tació dels Joves de Situació Vul-
nerable, entre altres serveis. I,
malauradament, aquí no troben
el que busquen. Se’ls falta al res-
pecte, se’ls desinforma i molts
cops es fa el possible perquè es
busquin la vida i per no haver
de pagar-los ajuts, quan tan sols
volen una solució i una sortida
digna per poder fer el seu camí i
projecte de vida sense dependre
sistemàticament de ningú.
Considero que Andorra, ac-
tualment, funciona en l’àmbit
social d’una manera totalment
inhumana, i així es veu com
són atesos aquests joves. Com
si fossin un problema pel país
i els serveis socials. Ho he vis-
cut i segueixo vivint-ho, acom-
panyant nois i noies del nostre
país a buscar solucions pel seu
projecte de vida.
Amb aquest tracte es creen
més problemes, quan el que
s’hauria de fer és buscar una
solució i facilitar-la als afec-
tats, fins i tot i més sovint, al
col·lectiu de joves en alt risc
d’exclusió. El nostre Govern
paga 600 euros per cada ajut
de precarietat i allotjament en
pensions depriments als usua-
ris. Sense ajudar-los amb un pis
i a assumir depeses bàsiques, les
pensions hostals tan sols són
solucions provisionals, ja que
només tenen un llit, una pica i
un bidet amb àpats, banys com-
partits, sense televisió ni res
més. Com deia abans, tot pa-
gat des de Govern directament
a hostals i pensions: 600 euros
per usuari en concepte d’allotja-
ment mensual per precarietat.
Se’ls dona pensió completa,
sí, però ni estris de neteja ni
cap despesa fora de l’hostal. Per
tant, sovint han de demanar
diners per sabó a altres perso-
nes per poder anar a treballar
en condicions, si és que troben
feina. Així és com malbarata
els diners el Govern de DA. Re-
petim-ho: marginant els joves
amb precarietat, gastant-se
molts euros en pensions per a
gent que ja té 18 anys. Una si-
tuació molt vergonyosa quan la
seva funció hauria de ser vetllar
per l’usuari perquè tingui un fu-
tur estable.
El més cruel, crec, per als
nostres joves és que no se’ls
informa dels drets quan estan
sent seguits pel Servei d’Orien-
tació. Se’ls demana que busquin
ells mateixos la solució als seus
problemes o que dormin a casa
d’amics o coneguts amb la fina-
litat d’estalviar-se ajudar-los,
com si fossin un problema per
Afers Socials. Fins i tot els fan
signar papers sense donar-los
cap còpia ni explicant-los què
firmen. Tampoc se’ls informa
dels drets i ajuts que estan dis-
ponibles per a cada usuari. Fins
i tot s’arriba a violar la seva in-
timitat a l’hora de parlar amb
els mateixos usuaris dels seus
problemes. Jo he viscut en una
pensió en aquestes condicions,
i trobo que era i és un ambient
trist i desolador.
Què costa pagar un pis i in-
vertir el que sobra en estris i
àpats? Per què el Govern gasta
600 euros per a cada persona
però no fa cap acompanyament
en pisos socials passats els 18
anys? Aquesta és la situació dels
joves andorrans i residents que
fan el pas de voler-se emanci-
par. Què vol fer el nostre Go-
vern de la nostra joventut?
On és la famosa Cartera So-
cial (aquell llibret, tríptic, que
orienta a la població pel que fa
als drets i a les ajudes que pot
rebre cada col·lectiu)? Una car-
tera que és fonamental per com-
plir els requisits de la llei social.
Al ministeri m’han dit que
no saben què és una cartera so-
cial. Vergonyós! Són la branca
central de la llei social d’Andor-
ra i, en canvi, generen manca
d’informació i confusió en ajuts
que es realitzen. Mentrestant,
molts joves voldrien ajudar al
país, però sense informació dels
ajuts i drets canvien d’opinió
i ja només volen marxar-ne. A
això ajuden les massives ajudes
discriminatòries, ja que segons
qui ets i quin nom tinguis, tens
o no dret a ajudes socials. Tan
sols has de callar i buscar-te la
vida. Cada dia que passa més
joves prefereixen estar al carrer,
farts del cansament que els pro-
voca la humiliació que reben del
nostre Govern. I pensen: quina
finalitat té per a un jove dema-
nar ajuts, si al final ens tanquen
la porta cap al carrer?
La joventut d’Andorra està
totalment abandonada quan,
en el fons, són el seu present.
Però un país sense un present
estable no podrà donar un futur
estable, i si segueixen ajudant
per aquest camí discriminatori
i no donen la mà als nostres jo-
ves, ells marxaran i no vull pen-
sar com serà la nostra Andorra
d’aquí 20 anys.
Espero i desitjo que això can-
viï i que es faci pública la famosa
cartera social, ja que sense in-
formació la llei social i l’atenció
és discriminatòria.
Tan sols vull donar forces als
nostres joves andorrans i re-
sidents. No esteu sols. Seguiu
lluitant pels vostres drets. No
us deixeu emportar per la humi-
liació del Govern actual.
Sou el present i Andorra és
vostra. Podeu canviar-la. Teniu
drets que s’han de respectar des
del ministeri d’Afers Socials i els
seus departaments. Heu de re-
clamar els vostres drets com a
persones i no tolerar més aquest
tracte, ja que com diu algú tots
som Andorra.
Joves vulnerables, oblidats i
apartats del sistema
El Govern no fa cap
acompanyament en
pisos socials passats
els 18 anys. Per què?
TRIBUNA
sanDra Cano Vila
Membre de la Comissió Política Nacional d’SDP
Fa uns mesos llegíem a la prem-
sa una notícia relacionada amb
el Comú de Canillo que deia
així:
“Queixes del ram de la jardi-
neria per un edicte internacio-
nal del Comú”.
Compartim la queixa i hem
de dir, parlem clar, que lamen-
tem que es vulgui anar a buscar
fora del país materials que les
empreses locals poden oferir
sense problemes.
Tres edictes que el comú de
Canillo ha publicat al Butlletí
Oficial del Principat (BOPA)
han encès els ànims de les em-
preses del sector de la jardine-
ria del país. Fonts properes a
aquest col·lectiu van indicar que
no havia agradat, per una qües-
tió “d’ètica”, que s’hagués optat
per un concurs internacional.
Ara bé, la indignació ha aug-
mentat quan s’han assabentat
que l’administració local, a més,
hauria avisat per correu electrò-
nic, i amb cinc dies d’antelació,
algunes empreses de jardineria
catalanes de la publicació dels
edictes i fins i tot del contingut
dels lots que es volien adjudicar.
Per què es busquen fora del
país empreses per a fer feines
que poden fer empreses d’aquí?
Empreses qualificades i, sobre-
tot, que necessiten treballar per
mantenir la seva activitat.
La pregunta que cal formular
als responsables de DA és la se-
güent: així és com es pretén fer
país?
Fa temps que llegim a la
premsa que el Govern contracta
persones no residents sota la fi-
gura d’agent de l’administració.
Molts ciutadans i ciutadanes ho
veiem amb moltíssima preocu-
pació.
A Andorra tenim gent quali-
ficada i preparada que es merei-
xen l’oportunitat. Si es tingués
voluntat, buscant a casa nostra
hi trobarien bons professionals.
Els ciutadans i les ciutadanes
mereixen que es cregui en ells,
que se’ls tingui en compte, i que
se’ls ofereixi l’oportunitat de
treballar.
Amb aquestes actuacions, el
missatge que està donant el Go-
vern al jovent és molt clar: per
molt que es formin i estiguin
preparats no servirà de res, per-
què es tindrà més en compte la
gent no resident, que no coneix
el país i tampoc el dia a dia.
Cal ser més curosos amb la
sensibilitat d’aquests joves i
professionals perquè el missat-
ge que reben és negatiu per a
ells i per a Andorra. No veuen
futur amb la política del govern
actual.
Fer d’Andorra un bon país és
creure en les seves empreses i
en les persones que en formen
part.
Els països prosperen si les
institucions treballen per a tot-
hom.
Creiem en les empreses,
creiem en les persones
Per què convoca Canillo un concurs internacional si al país hi ha
empreses del sector de la jardineria perfectament qualificades?
Sembla que el Comú
va avisar empreses
catalanes cinc dies
abans de l’edicte
TRIBUNA
boNDia
L’ajut de precarietat
dona per a una
habitació de pensió
amb llit, pica i bidet
7. 7Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oficial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
El Govern va donar ahir el vis-
tiplau al projecte de llei de me-
diació, un text que no només
planteja aquesta fórmula de
resolució de conflictes com a
alternativa a la via judicial sinó
que permet que sigui comple-
mentària i que fins i tot s’hi
pugui recórrer amb un procés
judicial ja iniciat.
Així ho va explicar ahir el mi-
nistre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, que va
remarcar que el text, que igual
que la Llei d’arbitratge aprova-
da la legislatura anterior té en-
tre els seus objectius poder des-
carregar i agilitzar el treball dels
tribunals, “va més enllà dels
textos que tenen els països del
nostre entorn” i que s’adequa a
les recomanacions del Consell
d’Europa.
D’aquesta manera, segons
va explicar el ministre, el pro-
jecte de llei distingeix entre la
mediació convencional, que ar-
rencaria abans d’instar un pro-
cés judicial o quan ja s’ha instat
o s’està tramitant, i la mediació
judicial, en què el tribunal pot
instar les part en qualsevol
moment del litigi a sotmetre’s
a un procés de mediació i fins i
tot nomenar-ne la persona en-
carregada.
A més, en aquest tipus de
mediació, que arrenca mitjan-
çant un aute judicial contra el
qual no es pot interposar re-
curs, i a diferència de la con-
vencional, on es preveu que el
procés tingui una durada de sis
mesos prorrogables a sis més
amb l’acord de les parts, el tri-
bunal determinarà la durada
del procés.
En els dos casos, un cop fi-
nalitzat el procés de mediació,
el projecte de llei preveu que
l’acord que s’hagi assolit, si és el
cas, es pugui homologar judici-
alment, s’hagi obtingut a través
d’un procés convencional o ju-
dicial, i d’aquesta manera con-
vertir-se en un títol executiu,
condició que pot adquirir tam-
bé si s’opta, com també preveu
el text, per elevar a escriptura
pública davant notari, segons
va detallar el ministre.
El projecte de llei defineix els
conceptes bàsics de la mediació,
l’àmbit d’aplicació, les modali-
tats i els requisits per exercir-la,
alhora que detalla els principis
que han de regir la mediació i el
règim estatutari del mediador.
També preveu la creació del Re-
gistre de mediadors, on s’han
d’inscriure totes les persones
que vulguin exercir aquesta
professió, i també la Comissió
de mediació, òrgan adscrit al
ministeri competent en matè-
ria de justícia i que tot i no ser
vinculant podrà emetre infor-
mes en relació amb els diferents
aspectes.
El ministre, que va destacar
que el projecte de llei “és el re-
sultat d’un treball tècnic” amb
totes les parts implicades, es va
mostrar convençut que malgrat
que al país no hi hagi una tra-
dició en l’àmbit de la mediació
mica en mica hi haurà més gent
que aposti per aquesta fórmu-
la de resolució de conflictes.
A més, Espot va recordar que
“tots els casos són susceptibles
de mediació”, tot i que va incidir
que és molt apropiada en els de
tipus familiar i laboral.
La llei de mediació preveu que pugui
ser complementària a la via judicial
El projecte de llei, que entrarà a tràmit properament, té entre els objectius agilitzar la feina dels tribunals
Consell de ministres
M.S.
andorra la Vella
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va donar ahir detalls del projecte de llei de mediació.
jonathan gil
L’executiu va acordar ahir la lici-
tació de les obres de remodelació
de l’enllaç entre la CG1 i la CS-
140 de Fontaneda, una part de la
fase 1 del projecte de la desviació
de Sant Julià de Lòria.
El ministre portaveu, Jordi
Cinca, va precisar que els treballs
d’aquesta primera fase consis-
teixen en la refecció de l’actual
pont sobre el riu Gran Valira, que
connecta la CG1 i la CS-140 de
Fontaneda i la construcció d’una
rotonda, que millorarà la con-
nectivitat de la circulació, i enlla-
çarà amb al futur vial de la des-
viació a través de l’antic càmping
Huguet. També s’aprofitarà per
fer actuacions per minvar el risc
d’inundacions en aquesta zona.
D’altra banda, el consell de
ministres va acordar també la
realització de diferents treballs
relacionats amb la protecció en-
front la caiguda de blocs rocosos
i amb millores hidràuliques en
diferents punts. En el cas dels
primers, les obres, instal·lació
d’una barrera dinàmica, s’efec-
tuaran al sector de la Font del
Puial de la capital, mentre que
les millores hidràuliques consis-
teixen en la reparació de la llera
de la llosa del riu Gran Valira a la
zona del pont de París.
Finalment, Cinca va informar
de l’acord per licitar el subminis-
trament i instal·lació d’un rocò-
drom al Centre de Tecnificació
Esportiva d’Ordino. L’objectiu
d’aquest concurs és de comple-
mentar la zona actual d’escalada
del centre i poder disposar d’un
espaiquepermetirealitzardesde
sessions d’iniciació, formacions i
pràctiques de seguretat i rescat, a
diferents tècniques d’escalada.
Licitada una part de la primera
fase de la desviació de Sant Julià
Redacció
andorra la Vella
8. ANDORRA8 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
El Govern va acordar ahir la
nova quota d’autoritzacions
per a la temporada d’hivern,
així com la quota general per al
període comprès entre el no-
vembre d’enguany i l’abril de
l’any que ve al 2018, segons va
explicar el ministre d’Afers So-
cials, Justícia i Interior, Xavier
Espot, que va remarcar que la
quota general s’incrementa en
un 51% respecte a l’any an-
terior i que s’obre a totes les
professions excepte les d’ad-
ministratiu i la de conductor
repartidor.
Concretament, s’han pre-
vist fins a 900 autoritzacions,
ampliables, si és necessari, en
un 30%. Així mateix, Espot va
remarcar que en el cas dels ciu-
tadans comunitaris no es de-
manarà cap tipus d’experièn-
cia prèvia per accedir al lloc de
treball demandat i que, fins i
tot, en el cas dels ciutadans es-
panyols, francesos i portugue-
sos, estats amb qui es té signat
l’acord trilateral i el bilateral
respectivament, no s’exigirà
tampoc el pla formatiu que es
demanava en anteriors convo-
catòries per a aquells treballa-
dors que no podien acreditar
experiència en el lloc de treball.
Així mateix, el ministre va
justificar l’augment de la quo-
ta en la conjuntura actual del
mercat laboral, “amb una ma-
jor oferta de llocs de treball
que no pas de persones atura-
des inscrites a Ocupació”, i el
fet d’obrir la quota a totes les
professions a una qüestió de
gestió “ja que en haver-se anat
ampliant el nombre de profes-
sions” era més pràctic “obrir-
les totes amb alguna excepció”.
Pel que fa a la quota per a la
temporada d’hivern, Espot va
informar que s’han acordat fins
a 3.787 permisos, un 15% més
que la temporada passada, des-
prés de tenir en compte les de-
mandes dels sectors i el consum
de la quota de l’any anterior.
En aquesta ocasió, va pre-
cisar el ministre, s’inclou una
quota específica per a profes-
sionals de la neteja, amb 70
autoritzacions i s’incrementen
fins a 100 els permisos per al
sector del comerç, ja que en an-
teriors convocatòries només es
va obrir per a la contractació de
persones de parla russa.
De la resta d’autoritzacions,
2.053 corresponen al sector
de l’hoteleria, 852 a treballa-
dors de les pistes d’esquí, 437
a hotels de pistes, 40 a agènci-
es de viatges i 235 al sector de
lloguer de material d’esquí. Pel
que fa al repartiment d’aquests
permisos, 175 seran per a tre-
balladors fronterers, 2.125 per
a treballadors comunitaris i
uns altres 1.487 per a extraco-
munitaris.
La nova quota general augmenta un
51% i s’obre a totes les professions
L’executiu acorda 3.787 autoritzacions de treball per a la temporada d’hivern, un 15% més
Consell de ministres
El Servei d’Immigració podrà concedir fins a 900 permisos en el marc de la quota general, ampliables en un 30%.
jonathan gil
M.S.
andorra la vella
Després de fer-se pública l’am-
pliació de l’informe del cate-
dràtic de dret constitucional
Miguel Ángel Aparicio, que in-
cideix en aquells punts dels tex-
tos de la reforma competencial
que considera que no s’adeqüen
a la Carta Magna, el ministre
portaveu, Jordi Cinca, va refer-
mar-se en la posició de l’execu-
tiu en el sentit que els projectes
de llei de modificació de les lleis
de competències i transferèn-
cies “compleixen els preceptes
constitucionals”.
Cinca, que va recordar que es
tracta de textos que són fruit
de tot un procés negociador
primer amb els comuns i des-
prés també amb el Consell Ge-
neral, va insistir en el fet que es
tracta de “bons projectes” i que
el Govern ha “d’estar tranquil”
ja que els informes de què dis-
posen avalen la constituciona-
litat de la reforma.
En aquest sentit, el ministre,
que es va mostrar convençut
que les dues lleis rebran el su-
port necessari en la sessió del
Consell General de demà per
tal de poder ser aprovades, va
evitar pronunciar-se sobre la
possibilitat que hi pogués haver
un eventual recurs al Tribunal
Constitucional recordant que
no es tracta d’una qüestió que
competeix al Govern, que “no-
més preveu que es puguin apli-
car” els textos un cop aprovats.
I és que pel ministre, els
projectes de llei compleixen
“abastament” els objectius que
s’havien fixat i entre els quals
afavorir “la sostenibilitat” de
les finances públiques i “avan-
çar en la introducció de nous
elements per parametritzar”
les transferències.
La reforma competencial s’adiu
a la Carta Magna per l’executiu
Redacció
andorra la vella
Cinca manté que el
govern “està tranquil”
i que només pensa a
aplicar les lleis
En el marc del pla de reforma,
modernització i digitalització
de l’Administració per anar
cap a una gestió més eficient,
el Govern va acordar ahir la li-
citació d’un concurs internaci-
onal urgent per al desenvolu-
pament de diversos evolutius
sobre el sistema integrat de
gestió tributs, segons va in-
formar el ministre portaveu.
Jordi Cinca va precisar que
aquestes millores en el siste-
ma informàtic tributari que
entren a concurs, han de per-
metre evolucionar i facilitar la
gestió dels processos interns
del departament de Tributs i
Fronteres.
D’altra banda, i a proposta
de la titular de Funció Pública
i Reforma de l’Administració,
Eva Descarrega, també es va
acordar la licitació d’un con-
curs internacional urgent per
a la implementació de proces-
sos interns en la gestió de la
Funció Pública, una eina, va
precisar Cinca, que ha de fa-
cilitar els treballs que s’estan
duent a terme en el marc de la
reforma de la Llei de la Funció
Pública. I és que el concurs ha
de permetre desenvolupar un
sistema que millori i automa-
titzi els processos interns en
la gestió de selecció de perso-
nal, de gestió de la formació i
de carrera professional de tot
el personal de l’Administració.
Licitació per millorar la
gestió integrada de tributs
Redacció
andorra la vella
el salari
mínim es fixa
en 1.005 €
mensuals
el consell de ministres va
aprovar ahir el decret de
fixació del salari mínim in-
terprofessional per al 2018,
que s’incrementa en un
1,5%, segons va informar el
titular d’afers Socials, jus-
tícia i interior, Xavier espot,
d’acord al compromís de
l’executiu per anar-lo aug-
mentant progressivament
fins que se situï a la meitat
del salari mitjà. d’aquesta
manera, i tal com marca el
Codi de relacions laborals,
el salari mínim per l’any vi-
nent s’ha fixat en 5,80 eu-
ros l’hora, xifra que dona un
salari diari de 46,40 euros i
un mensual de 1.005, 33.
d’altra banda, espot va
informar que l’executiu va
aprovar també el calendari
laboral per al 2018, decret
que estipula 14 dies festius
de compliment obligatori,
retribuïts i no recuperables
per als sectors de la cons-
trucció, les indústries en
general, les oficines, els
establiments bancaris, les
perruqueries, el transport i
la distribució de mercade-
ries i els serveis no relaci-
onats directament amb el
turisme. els que sí que ho
estan tenen els 14 dies
però els podran traslladar.
9. publicitat 9Dijous, 19 D’octubre Del 2017
19 D'OCTUBRE A LES 19 H
Ens vestim de rosa!
19 D'OCTUBRE A LES 19 H
Ens vestim de rosa!
DIAMUNDIAL
CONTRAEL
CÀNCERDEMAMA
Suma't al rosa
www.assandca.com / info@assandca.com
Organitza:Amb el suport de:
*Activitats incloses
en la setmana contra el càncer
Vine durant tot el dia a comprar la teva polsera solidària
8 euros a favor d’Assandca
Davant de l’oficina de Vall Banc d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella!
19 hores, ens il·luminem contra el càncer!
Encesa de llums a les oficines de Vall Banc d’Andorra,
Escaldes-Engordany i la Massana.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
BONDIA_255x340 copia.pdf 1 09/10/17 18:49
10. ANDORRA10 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
El conseller de CdI+LdA al
Comú d’Andorra la Vella Víctor
Pintos considera “desorbitat” i
“fora de lloc” el cost de l’estand
que la corporació tindrà aquest
any a la fira de la capital. Segons
va explicar, el preu puja a uns
77.000 euros i respon a dues
adjudicacions: una que es va
fer després de sol·licitar pressu-
post a tres empreses i que es va
acabar concedint a Entrimo per
uns 57.000 euros i l’altra que va
encomanar a Senyalitzacions
Stop de forma directa per uns
20.000 euros. Segons s’indica a
les actes de la junta de govern, la
primera seria per la construcció
de l’estand mentre que la sego-
na per a mobiliari per a aquest.
Tal com va explicar la majoria
en la roda de premsa de presen-
tació de la Fira d’Andorra la Ve-
lla dimarts passat, la intenció és
fer una simulació de la remode-
lació de l’avinguda Meritxell i de
la millora als Serradells. Des de
CdI+LdA es va criticar la man-
ca d’informació que s’ha ofert
a la minoria sobre la iniciativa,
sobretot tenint en compte que
“actuem com una oposició cons-
tructiva” i pel fet que suposa
prendre decisions sense voler
saber el parer d’uns consellers
que tenen “una representativi-
tat important”. És per aquesta
falta d’informació que Pintos va
dir que no pot entrar a valorar si
la mesura és positiva o no però
que en tot cas, a priori, fa la im-
pressió que “el Comú va molt
gras” i està malbaratant diners
en “accions de dubtós retorn”.
Davant d’això va declarar que “a
costelles dels ciutadans és molt
maco fer coses maques”.
Pintos va destacar que tot
això arriba a mitjans d’octubre
i amb gran part del pressupost
d’inversions sense impulsar, un
fet que permet preveure que a
finals d’any no s’haurà enllestit
amb el pla recollit als comptes.
Per aquest motiu va lamentar el
retard en obres, alhora que va
indicar que “esgarrifa les mol-
tes coses que van dir que farien
i les poques que s’han fet”, com
poden ser el soterrament de la
Rotonda, l’avinguda Meritxell o
l’avinguda d’Enclar.
El conseller de CdI+LdA va la-
mentar que a l’equip de govern
“li preocupa molt la imatge i la
comunicació” tenint en comp-
te que “són professionals de la
política”. En aquest sentit va
apuntar que “els interessa ven-
dre que estan fent una acció de
govern bona i beneficiosa pels
ciutadans” però va advertir que
“els ciutadans ja estan una mica
farts de la desfilada de vedets” i
que tan sols es facin actuacions
“de cara a la galeria” i no pas
en benefici de la població. En
aquest sentit va exposar que la
qualitat de vida dels habitants
de la parròquia es veuria afa-
vorida per inversions que tin-
guessin un retorn, un àmbit en
què, segons apunta, els projec-
tes que s’han fet ja estaven pre-
vistos per equips anteriors. En
tot cas, destinar quasi 80.000
euros a l’estand, fet que supo-
sa un 30% si es posa en relació
amb la inversió que el Comú fa
en l’envelat on tindrà lloc la fira,
“és una exageració”. Pintos va
recordar que en edicions ante-
riors l’estand es reutilitzava i
que, en tot cas, la despesa era
molt més baixa. Amb tot, es va
mostrar a l’espera de conèixer si
el cost per aquest any té justi-
ficació.
Andorra la Vella, 11 d’octubre del 2017
Benvolgut soci,
Per la present tinc el plaer de convocar-
vos a l’Assemblea General Ordinària
de l’Esquí Club d’Andorra, que tindrà
lloc el dia 26 d’octubre, a les 21 h en
primera convocatòria, a la sala de reunions de la Federació
Andorrana d’Esquí amb el següent ordre del dia:
1. Lectura i aprovació de l’acta anterior.
2. Memòria de les activitats del Club.
3. Estat de comptes.
4. Precs i preguntes.
Aprofito l’avinentesa per a
saludar-vos molt atentament.
Joan LLENA SALA,
president
Treballar per a la regeneració
democràtica per tal que la ciu-
tadania pugui tornar a confiar
en els partits polítics. Aquest
és un dels reptes que planteja la
llista que es postula per encap-
çalar la nova executiva del Partit
Socialdemòcrata (PS) liderada
per Susanna Vela, a banda de la
preparació de les properes elec-
cions generals o la reforma de
la llei electoral o la nacionalitat.
Tot això potenciant la participa-
ció ciutadana. Vela va explicar
que la llista que haurà de ser va-
lidada pel proper congrés de la
formació està formada per un
equip de gent molt solvent i amb
ganes de treballar, que combina
experiència política i joventut,
un aspecte que dona aire fresc
i renovació. Tot això amb el su-
port de molta altra gent de la
formació. L’acompanyen Pere
López i Carles Sánchez.
La candidatura a l’executiva,
per la regeneració democràtica
Partit Socialdemòcrata
Els integrants de la llista.
PS
Redacció
andorra la vella
El Govern va aprovar ahir la
convocatòria d’un concurs
d’idees per la selecció d’un pro-
fessional de l’arquitectura d’An-
dorra encarregat de la redacció
del projecte i direcció de les
obres de construcció del tanato-
ri nacional i sales de vetlla co-
munals. El concurs d’idees està
dotat de tres premis. S’ator-
garan 12.000 euros al primer
classificat, que també rebrà, si
el Govern ho considera oportú,
l’encàrrec de la redacció del pro-
jecte i direcció de les obres. La
quantitat abonada en concepte
de premi es restarà dels hono-
raris que s’abonaran en concep-
te de redacció del projecte. El
segon classificat rebrà i 6.000
euros i el tercer 3.000 euros.
La data límit de presentació de
les propostes finalitza l’11 de
desembre. Està previst que les
instal·lacions estiguin enllesti-
des al 2019. Aquest pas arriba
després de la signatura del con-
veni amb el Comú d’Escaldes.
Convocat un concurs d’idees
per la construcció del tanatori
obres
Redacció
andorra la vella
Pintos veu “desorbitat” que l’estand
del Comú a la fira costi 77.000 €
Acusa la corporació de malbaratar diners en accions de dubtós retorn a costelles del ciutadà
andorra la vella
M.S.C.
andorra la vella
El conseller de l’oposició de CdI+LdA Víctor Pintos.
jonathan gil
Víctor Pintos
els ciutadans ja estan
farts de la desfilada
de vedets i accions
de cara a la galeria
12. publicitat12 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
CARITA IDEAL
DOUCEUR DE
COTON
Promoció vàlida del 25 de setembre al 25 d’octubre.
No acumulable a altres descomptes i promocions.
EN CABINA
Desprès de l’estiu calma i reconforta la teva pell
amb una suau caricia per recuperar la elasticitat
prevenint els signes de la edat.
90min.
I PER CONTINUAR
Mantenint els efectes de aquest precios ritual
Masque Ideal Douceur, aplicar dos cops per
setmana.
Reserva cita amb les nostres professionals
de bellesa trucant al 73 76
90 €
TRACTAMENT
FACIAL
I DE AL DOUCEUR COTON
(aplicar dos cops per setmana)
Carita_Agost_Pagina_BD.pdfCarita_Agost_Pagina_BD.pdf
+376 73 76 73 | carita@anyospark.com | CaritaAndorra
13. ANDORRA 13Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Al gener del 2016 es va iniciar al
Principat la cinquena ronda del
programa de detecció precoç del
càncer de mama (2016-2017).
Fins al passat 30 de setembre
s’han realitzat 4.350 mamogra-
fies, que han permès detectar 21
càncers de mama. Cal tenir pre-
sent que a final d’any finalitza
aquesta cinquena ronda, de tal
manera que es preveu que aug-
menti el nombre de mamogra-
fies. Es recorda que aquest pro-
grama de cribratge del càncer de
mama es va posar en marxa l’any
2008, i fins al moment s’han
detectat 79 casos de càncers de
mama.
Les dades del registre de càn-
cer mostren que en les dones el
tumor de mama és el que es di-
agnostica amb més freqüència,
30,9% per al quinquenni 2010-
2014. La taxa de mortalitat
per càncer de mama per aquest
mateix període (2010-2014) va
ser d’11,9 per 100.000 dones,
mentre que pel període 2011-
2015, va ser de 13,7 per 100.000
dones.
PROGRAMA DE DETECCIÓ
El programa de detecció precoç
del càncer de mama a Andorra
posat en marxa pel Ministe-
ri de Salut ofereix a les dones
d’edats compreses entre 50 i 69
anys, una mamografia de cri-
bratge gratuïta cada dos anys
amb l’objectiu final de reduir la
mortalitat i la malaltia associada
al càncer de mama en les dones
d’aquest grup d’edat.
Les dones són convidades a
participar al programa mitjan-
çant una carta personalitzada.
Una vegada realitzada la mamo-
grafia, si el resultat no mostra
cap troballa, als dos anys són
convocades per realitzar de nou
l’exploració de cribratge. En cas
que es detecti alguna anomalia
que requereixi estudis comple-
mentaris s’informa la pacient,
el radiòleg els prescriu i si escau
els realitza, es lliura un diag-
nòstic final amb les indicacions
corresponents. Es destaca que la
totalitat de les mamografies són
interpretades per dos radiòlegs
independents que dirimeixen els
seus desacords per consens. Tots
els centres radiològics del país
participen en el programa.
Amb motiu del Dia mundial
contra el càncer de mama que se
celebra avui, el Ministeri de Sa-
lut recorda la importància de la
detecció precoç d’aquesta malal-
tia per garantir més possibilitats
de curació. A Andorra, igual que
a la resta de països desenvolu-
pats, el càncer de mama és un
dels principals problemes de sa-
lut pública.
21 casos de càncer de mama
detectats en 4.350 mamografies
El cribratge es va posar en marxa al 2008 i en nou anys s’han detectat 79 casos
Dia contra el càncer de mama
La taxa de mortalitat d’aquest càncer entre 2010 i 2014 va ser 11,9 per 100.000 dones.
jonathan gil
Redacció
anDorra la vella
El 14% dels nens obesos pateixen hipertensió
el 14% dels nens obesos i/o amb sobrepès
pateixen hipertensió. És una de les dades
aportades pel doctor josep estrada, cap
del servei de Pediatria de l’hospital, dins el
Cicle de conferències d’hipertensió arterial.
estrada va explicar que la hipertensió infantil
no és gaire diferent de la de l’adult. així, els
factors de risc són semblants; l’estil de vida
sedentari, l’obesitat o la dieta. entre el 2 i
el 3% dels nens entre 10 i 14 anys pateixen
hipertensió. els fàrmacs també són similars
als que es prescriuen als adults. la hipertensió
arterial infantil prediu la hipertensió arterial de
l’adult.
SaaS
SaaS
14. ANDORRA14 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Parla
català
Envia un SMS* al 515 amb la paraula
CINECAT i el teu nom i cognom, i et
regalarem una entrada per veure la
pel·lícula La pell freda, que es projectarà
als Cinemes Illa Carlemany a partir del
dia 20 d’octubre.
Govern d’Andorra
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
El Servei de
Política
Lingüística i el
BonDia et conviden a
veure cinema en
català.
Tenim entrades per als primers missatges
rebuts. Passa a recollir la teva abans no s’acabin.
Tenim entrades per als primers missatges100
El Congrés anual de la Comis-
sió Internacional de Socors Al-
pins (ICAR) va començar ahir
a Soldeu amb la celebració dels
tallers pràctics en què bombers
de diferents països han presen-
tat tècniques i metodologies
noves en l’àmbit dels rescats de
muntanya amb l’objectiu que la
resta els puguin implementar.
Les demostracions es van dur
a terme tant al poble de Soldeu
com al Pla d’Espiolets, aprofi-
tant els desnivells que presenta
la zona.
Tal com va explicar el res-
ponsable del Grup de Suport de
Muntanya dels Bombers d’An-
dorra, Pere Fortes, les noves
tècniques van encaminades a
guanyar eficiència i rapidesa a
l’hora de rescatar una víctima,
o bé, quan el rescat pot trigar, a
millorar les immobilitzacions i
a evitar el síndrome de l’arnès,
que provoca el tall del reg san-
guini quan una persona amb
arnès pateix un accident i es
queda suspesa al buit.
Així, un grup de bombers
d’Oregon (Estats Units), van
mostrar la potència –una espè-
cie de braç– que utilitzen per
guanyar alçada i poder recu-
perar més fàcilment la víctima
amb la llitera quan s’arriba a
la part superior d’una paret o
penya-segat.
De la seva banda, dos grups
de bombers italians van mos-
trar, d’una banda, un sistema
que, per guanyar rapidesa en un
rescat en un barranc, s’utilitzen
ancoratges humans en lloc d’ar-
tificials. L’altre grup italià va
presentar un sistema que han
ideat perquè els nusos en les
cordes no impedeixin que s’atu-
ri l’ascensió en grans parets.
En canvi, un grup de bom-
bers francesos va presentar la
seva tècnica a l’hora de fer im-
mobilitzacions en suspensió,
mentre que dues comissions
mèdiques també van fer de-
mostracions al Pla d’Espiolets
per evitar la síndrome de l’ar-
nès i de noves tècniques d’im-
mobilitzacions, que van anar a
càrrec del doctor Soteras, de la
Cerdanya. A més, també es va
donar a conèixer un sistema
que permet instal·lar un cable
troll en un dron.
Finalment, els guies canins
dels Bombers d’Andorra també
van presentar la metodologia
que fan servir quan és necessà-
ria l’ajuda de gossos en un res-
cat, ja sigui en un bosc o en cas
d’allau. El responsable del Grup
de Rescat Caní, Miquel Àngel
Adran, va explicar que es van
fer demostracions tant amb
animals encara en formació
com amb un gos operatiu per
mostrar com treballa tant el gos
com el guia i com es premien
els animals quan completen la
seva feina. A diferència d’altres
països, a Andorra es comença a
formar els animals des de ben
petits, amb 8 o 10 setmanes,
perquè és important que des
del principi s’acostumin a ser
sociables i no agressius, i a la
presència d’altres gossos. La
formació que reben els gossos a
Andorra és d’entre 18 i 24 me-
sos, durant els quals es practica
perquè l’animal aprofiti el seu
desenvolupat sentit de l’olfacte
i pugui localitzar persones de-
saparegudes.
El director adjunt del cos de
bombers, Jordi Farré, va expli-
car que cada país utilitza una
mica les tècniques pròpies, tot
i que a Europa són bastant co-
munes, i que l’objectiu de la
jornada és intercanviar experi-
ències i poder implementar in-
novacions que puguin ser d’ús
pràctic a cada zona. De fet, a
Andorra se segueixen les tècni-
ques estandarditzades de Fran-
ça, però “sempre va molt bé co-
nèixer altres procediments”.
Uns 400 bombers aprenen noves
tècniques en rescats de muntanya
Professionals de tot el món participen al Congrés de la Comissió Internacional de Socors Alpins
ICAR
Durant la jornada d’ahir es van fer diversos tallers pràctics dels bombers de diferents països
AgènCIes
Agències / Redacció
AndoRRA lA vellA
espot ressalta
el paper dels
serveis de
salvament
el ministre d’Afers socials,
Justícia i Interior, Xavier
espot, va inaugurar el 69è
Congrés de la Comissió
Internacional de socors
Alpins (ICAR), que fins
aquest dissabte se
celebra al Principat. en la
seva intervenció, Xavier
espot, va reivindicar la
bona feina que els serveis
de salvament en general
i d’extinció d’incendis
realitzen en benefici de
la societat, unes tasques
que en el cas d’Andorra es
porten a terme a través del
departament de Prevenció
i extinció d’Incendis i
salvaments, que compta
amb el grup de Rescat
de Muntanya del cos de
bombers. el ministre va
recordar que els serveis
de rescat de muntanya
són essencials en països
com Andorra, on la seva
importància ha anat a l’alça
en la mesura que s’ha
popularitzat el turisme de
neu i de muntanya. espot
també va ressaltar que la
formació permanent dels
equips humans és clau
per disposar d’uns serveis
de rescat de muntanya de
qualitat. d’altra banda,
espot va indicar que no es
descarta que en un futur es
pugui cobrar pels serveis
de rescat en helicòpter, tot
i que la mesura s’hauria
d’introduir “de forma
prudent i només en casos
molt acotats”.
els bombers
d’Andorra fan
demostracions amb
gossos i els guies
15. ANDORRA 15Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Actuació policial
Els mossos d’esquadra van
localitzar ahir el jove d’An-
dorra que s’havia escapat
d’un centre de tractament de
conducta d’Argentona, a Ca-
talunya. El menor es trobava
sa i estalvi i tornarà a ser in-
gressat al centre. Justament
ahir, la policia andorrana va
activar una ordre de recerca
a través de la Interpol. Ar-
ran d’aquest fet, el ministre
d’Afers Socials, Justícia i In-
terior, Xavier Espot, va re-
marcar la necessitat d’obrir
un centre d’aquest tipus al
Principat al més aviat possi-
ble “perquè puguem aplicar
polítiques pròpies”. Perquè
això sigui possible, falta po-
der disposar de la infraes-
tructura i aquí cal valorar si
se’n pot utilitzar una d’exis-
tent o si se n’ha de construir
una de nova. L’objectiu, se-
gons Espot, seria tenir-la a
punt durant l’any que ve.
Trobat sa
i estalvi el
menor fugit
d’un centre
Redacció
AndorrA lA vellA
Dibuixos de les 4 estacions. Vivim
junts un any ple de colors. Aquest
és el lema del calendari pel 2018
de l’Escola Especialitzada Nostra
Senyora de Meritxell (EENSM),
que es va presentar ahir a la
tarda i que està patrocinat per
Reig Capital Group. La novetat
d’enguany és que l’han elaborat
de primera mà els integrants de
l’escola amb dibuixos fets per ells
sobre la temàtica de les quatre
estacions de l’any.
El procés de treball va co-
mençar a l’estiu, quan cada un
dels membres va poder escollir
l’estació de l’any que volia dibui-
xar. Es van recollir fins a 66 il-
lustracions originals, de les quals
en van sortir les 12 propostes
que s’han inclòs al calendari,
elegides a través d’una votació
popular entre els participants i
el personal del centre. La inicia-
tiva s’emmarca en la voluntat de
l’EENSM de fer partícips als usu-
aris del l’escola. La presidenta de
la junta rectora, Pilar Díez, va
recordar que ja fa uns anys que
el calendari es fa amb fotografi-
es i va posar de manifest que “la
línia de l’escola va cap a la inte-
gració total”, per tal que els seus
integrants treballin i col·laborin
amb tot el que es fa al centre.
Per la seva part, el vicepresident
de Reig Capital Group, Carles
Enseñat, va apuntar que “el ca-
lendari cada any és més interes-
sant” perquè es veu la implicació
de l’escola i dels alumnes, i va fer
una crida a les empreses del país
“a formar part d’aquesta ajuda
cap a l’Escola Meritxell” o en al-
tres iniciatives similars.
El calendari es posarà a la
venda, al preu de tres euros, du-
rant la Fira d’Andorra la Vella, a
l’estand de l’EENSM. La recap-
tació es destinarà íntegrament
a la festa de Nadal de totes les
persones que passaran el dia 25
de desembre a l’escola “perquè se
sentin com a casa, un dia de Na-
dal de veritat”, va dir Pilar Díez.
El calendari de l’Escola Meritxell
recull il·lustracions dels usuaris
Està inspirat en les estacions de l’any i es podrà adquirir a la Fira d’Andorra la Vella
Producte
Agències
AndorrA lA vellA
Un moment de la presentació del calendari, ahir.
jonAthAn gil
16. ANDORRA16 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
La policia té previst donar “un
plus més de garantia” al proto-
col de seguretat i de contacte
amb els detinguts. Es tracta
d’actualitzar un protocol que
té més de 20 anys “i que no ha
donat mai cap problema” però
no volem que passi en cap cas
cap errada. Així ho va mani-
festar Sergi Medina, el porta-
veu de la policia.
Medina també va afirmar
que la millora que es vol fer
d’aquest protocol intern de
funcionament del cos no té
res a veure amb l’incident que
aquesta setmana es va tenir a
les dependències policials on
un detingut va passar més ho-
res de les que li tocava al cala-
bós, i que va ser una patrulla
a la matinada del diumenge la
que es va adonar que el detin-
gut que ja havia d’estar posat
en llibertat encara era a les de-
pendències policials. Segons
Medina, el protocol es revisa
per actualitzar-lo i també per-
què no tornin a passar casos
com el de la matinada del diu-
menge.
La policia ha obert una in-
vestigació al respecte per tal
de determinar les responsa-
bilitats d’aquesta errada. Du-
rant la nit del dissabte al diu-
menge també es va donar una
avaria tècnica amb l’enllume-
nat, però el cos encara no sap
si aquesta és la principal causa
d’haver deixat la persona al
calabós més temps del que li
tocava.
De fet, el titular d’Afers
Socials, Justícia i Interior,
Xavier Espot, va anar una
mica més enllà i va assegurar
que en aquest cas “hi ha una
barreja d’errada humana i de
mal funcionament del siste-
ma d’avisos i de la zona de
detinguts”. En aquest sentit,
el ministre va explicar que
s’ha demanat un informe a
tots els implicats en el cas i
si es constata que hi ha hagut
algun tipus de negligència
s’obriran els expedients san-
cionadors que correspongui.
L’home de 57 anys va ser
detingut dissabte a la nit per
alteració d’ordre públic. Es va
donar l’ordre de sortir del ca-
labós al migdia perquè no ha-
via de passar pel batlle, i es va
tancar el dossier, però l’home
va quedar dins de les depen-
dències policials. En arribar
la patrulla a altes hores de la
matinada del diumenge van
comprovar que l’home encara
hi era. Se li va demanar discul-
pes i l’home les va acceptar,
segons va assegurar Medina,
però la direcció vol esbrinar
responsabilitats d’aquesta er-
rada, reconeguda per la ma-
teixa policia, i obrir si cal un
expedient, va explicar el por-
taveu del cos.
El protocol de seguretat
dels detinguts es millorarà
P.G.
andorra la vella
El Govern va aprovar ahir l’Es-
tratègia del medi atmosfèric per
al període 2017-2030, que in-
clou les accions que s’estan de-
senvolupant i que està previst
desenvolupar per tal de reduir
les emissions al medi atmos-
fèric. El director de Medi Am-
bient, Marc Rossell, va dir que
l’objectiu és garantir la qualitat
de vida de la població i especi-
alment la salut de les persones
més sensibles als pol·luents.
El document afecta la qualitat
de l’aire, la qualitat acústica, la
contaminació lumínica, la pro-
tecció de la capa d’ozó i les ones
electromagnètiques. L’estratègia
preveu objectius i accions con-
cretes destinades a vigilar, co-
nèixer i caracteritzar els indica-
dors del medi i també a prevenir
ireduirlesemissionsprovocades
pel transport, les calefaccions i
les activitats qualificades com a
potencialment contaminants.
Pel que fa a la bona qualitat
de l’aire, una de les problemà-
tiques és el trànsit de vehicles
amb motor de combustió. L’ob-
jectiu de cara al 2025 és elimi-
nar els pics de contaminació
diaris i setmanals amb qualitat
deficient i dolenta, i de cara al
2030 es vol reduir en un 13% els
nivells anuals de NO2 i PM2,5.
Això es farà amb el foment de
la mobilitat sostenible, com el
Pla sectorial d’infraestructu-
res verdes, la bicicleta elèctrica
compartida o un model més
sostenible de transport públic.
El programa Engega també inci-
deix en aquest objectiu i s’acom-
panya del treball en la taula tèc-
nica de mobilitat, per millorar
la circulació i reduir els pics de
contaminació. A més, la sensi-
bilització prop dels ciutadans
també és important, i per això
es va engegar la campanya per-
què els conductors apaguin el
motor en aturades de més d’un
minut. Pel que fa a la prevenció
i reducció de les emissions de
les calefaccions, l’objectiu pel
2020 és estabilitzar durant l’es-
tiu i l’hivern els nivell de PM10
per sota dels 20 μg/m3, que és
el valor guia de l’OMS. Així ma-
teix, de cara al 2030 es vol redu-
ir el nivell hivernal del NO2 per
sota de 40 μg/m3. En aquest
sentit, les accions de foment
de l’eficiència energètica, com
el Pla Renova, es continuaran
difonent, i es mantindrà el con-
trol de la bona regulació de les
calderes. També es treballa en el
Pla sectorial d’infraestructures
energètiques, com a eina per fo-
mentar les energies poc conta-
minants. Finalment, també es
preveu actualitzar la normativa
que regula les substàncies que
afecten la capa d’ozó, actualit-
zar el Reglament de contamina-
ció acústica i el cadastre sonor,
i desenvolupar un marc norma-
tiu per prevenir i reduir la con-
taminació lumínica.
L’Estratègia del medi atmosfèric
preveu reduir les emissions
Pel 2025 és vol eliminar els pics de contaminació diaris pel trànsit de vehicles
Sostenibilitat
El director general de Medi Ambient, Marc Rossell, ahir.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Policia
17. publicitat 17Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Entre muntanyes, arrels de l'arbre, un documental que parla sobre la
generositat, el respecte i la llibertat que ens ensenya Mossèn Ramon
de Canillo. Un testimoni visual que narra com més de 25.000 nens i
nenes han crescut amb valors dins de la Casa de Colònies AINA.
www.entre-muntanyes.com · info@entre-muntanyes.comwww.entre-muntanyes.com · info@entre-muntanyes.com
18. ANDORRA18 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
CONCURS “JOVES TALENTS MUSICALS“
Data de la prova 2 de desembre: a les 11.00 h instruments, i a les 16.00 h veu i grups.
Lloc Escola Harmonia.
FESTIVAL “JOVES INTÈRPRETS MUSICALS“
Data de la prova 25 de novembre, a les 11.00 h.
Lloc Escola Harmonia.
LLIURAMENT DE PREMIS acompanyat d’un espectacle de música a càrrec dels alumnes de
l’escola Harmonia i també a on els guanyadors demostrarant els dots musicals
lloc HOTEL PLAZA a les 12.00 h. Entrada lliure.
Per horaris i peces/obres que heu de presentar, si us animeu a participar, i per qualsevol dubte vulgueu
visitar la web www.harmoniamusica.com o bé truqueu al telèfon 826 501 a partir de les 17.00 h.
Col.laboren: L’AMBAIXADA D’ESPANYA AL PRINCIPAT, HOTEL PLAZA, ESDEVENIA,
CLAUDIA AURIAC, ESCOLA HARMONIA.
L’Espai d’Innovació d’Andorra
va acollir ahir una nova sessió
de treball del clúster d’Educació
d’Actua, en la qual van prendre
part representants d’una dotze-
na d’empreses.
En la jornada, convocada per
informar de les darreres inici-
atives portades a terme dins
el clúster, el conseller general
del grup parlamentari liberal i
líder del clúster, Ferran Costa,
va donar a conèixer com serà la
segona edició del projecte Tàn-
dem, la iniciativa per vincular
educació i empresa i que busca
afavorir la innovació i l’empre-
nedoria.
Així, i després de l’èxit de la
prova pilot portada a terme el
curs passat, en què 11 alumnes
i cinc docents van fer front al
repte que planteja, en aquesta
segona edició del programa se-
ran fins a 61 alumnes de bat-
xillerat professional i 11 els
docents que hi participaran i
afrontaran els tres reptes de
tres empreses que es plantegen
en aquesta ocasió.
També la directora de l’Es-
cola internacional d’hoteleria i
gestió turística Vatel, Roser Da-
ban, va informar els assistents
de les futures línies d’actuació
del centre. Per últim, també es
va fer una presentació de l’Es-
cola de robòtica Loopa, a càrrec
de la sòcia fundadora de Loopa,
Elisabet Faura.
Els participants en la sessió
de treball també van aprofitar
per visitat les instal·lacions de
l’Espai d’Innovació d’Andorra i
van poder conèixer de primera
mà els diferents projectes que
s’estan desenvolupant.
La 2a edició del Tàndem, eix de
la reunió del clúster d’Educació
Dotze empreses participen en la sessió en què es presenta l’escola Loopa
Actua
Un moment de la sessió de treball del clúster d’Educació d’Actua d’ahir.
twitter iniciAtivAActuA
Redacció
AndorrA lA vellA
Crèdit Andorrà Asset Mana-
gement, la societat gestora
de fons d’inversió del grup
Crèdit Andorrà, ha obtingut
la renovació de la certificació
internacional Global Invest-
ment Performance Standards
(GIPS), que avala l’exactitud
i l’homogeneïtat en la pre-
sentació dels resultats del
rendiment de les inversions
d’acord amb els estàndards
internacionals de mercat, se-
gons va informar ahir l’enti-
tat en un comunicat.
L’estàndard GIPS va ser
adoptat voluntàriament per
Crèdit Andorrà Asset Mana-
gement el 2006, amb l’objectiu
de garantir “l’ús de processos
ètics i transparents” a l’ho-
ra de calcular i fer públics els
rendiments de les inversions
dels clients, a més de certificar
que les dades publicades són
homogènies i comparables a
les d’altres entitats de gestió
de fons d’inversió en l’àmbit
internacional, segons va re-
marcar el grup financer.
L’empresa auditora KPMG
Asesores ha tornat a certifi-
car l’estàndard GIPS a Crèdit
Andorrà Asset Management
després d’una anàlisi dels pro-
cediments duts a terme per
l’entitat a l’hora de publicar les
rendibilitats de les inversions
fetes entre el gener i el desem-
bre de 2016.
La norma avala que la ges-
tora ha complert els requisits
establerts per GIPS correspo-
nents a l’aplicació de processos
i procediments per calcular i
presentar informes d’agregats
i per compilar els rendiments
de les inversions de cada un
dels agregats d’acord amb els
requeriments que estableix la
normativa.
Les normes GIPS s’han con-
vertit en una referència de les
pràctiques de bon govern de
les companyies de gestió d’ac-
tius i de banca privada.
Asset Management renova la
certificació GIPS sobre els
rendiments de les inversions
Redacció
AndorrA lA vellA
crèdit Andorra
20. ANDORRA20 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Assegurances
fetes a
mida
#passióperlesport
Baixada del Molí, 14
Andorra la Vella (AD500)
Tel. (+376) 808 808
Fax. (+376) 865 111 | 868 586
multisegur@multisegur.com
www.multisegur.com
Patrocinador de la
Lliga Multisegur Assegurances
Amb la bona acollida que va te-
nir la primera edició, on hi van
participar prop de 400 persones,
el comú d’Escaldes-Engordany i
els Amics de l’Atletisme d’Andor-
ra organitzen, el diumenge, 5 de
novembre, la segona cursa ‘1609
metres de Halloween’. La prova,
que no és competitiva, està pen-
sada per a tota la família. L’objec-
tiu és que els participants vagin
disfressats i passin una tarda
divertida i distesa tot fent es-
port, a més de recordar els ésser
estimats que ja no hi són. Des de
l’organització esperen arribar,
enguany, als 500 inscrits. El con-
seller d’Esports, Jordi Vilanova,
es va mostrar satisfet perquè, tot
i ser la segona edició, han doblat
el nombre de patrocinadors.
Elrecorregut,de1609metres,
passarà per diversos carrers de
la parròquia: la sortida serà des
del carrer dels Veedors direcció
a Vivand, per acabar, de nou, al
carrer dels Veedors. Prèviament,
al mateix carrer, es disputarà la
cursa de 100 metres per als in-
fants. Les inscripcions es poden
fer, des d’aquest dimecres, al
secretariat d’Esports al Prat del
Roure i a la pàgina web, a la Llar
de jubilats i a l’Espai jovent. El
mateix dia de la cursa també es
faran inscripcions. El conseller
d’Esports, Jordi Vilanova, va
anunciar que ha fet arribar una
carta a l’escola especialitzada
Nostra Senyora de Meritxell per
convidar tots els alumnes a la
cursa, assumint personalment el
cost de les inscripcions.
Com l’any passat, tota la re-
captació que s’obtingui amb les
inscripcions es destinarà a l’As-
sociació Marc G.G. que, entre al-
tres tasques, es dedica a recolzar
i donar suport a tots aquells pa-
res que han patit la pèrdua d’un
fill.
La ‘1609 metres de Halloween’
espera arribar a 500 participants
L’objectiu és que els assistents vagin disfressats i passin una tarda divertida
Segona edició
Rosa Galobardes, Jordi Vilanova i Sergi Valls, ahir en la presentació de la cursa.
agèncieS
Agències
andorra la vella
Sant Julià de lòria
La visita pastoral que l’ar-
quebisbe d’Urgell i copríncep
episcopal, Joan-Enric Vives,
duu a terme cada any a les
parròquies del país arriba
enguany a Sant Julià de Lò-
ria. D’aquesta manera, Vives
visitarà la parròquia entre
els dies 22 d’octubre i el 2 de
novembre.
Vives mantindrà troba-
des amb els consells parro-
quials i de Càritas, l’equip
de catequistes, de lectores
i escolans, i també amb els
responsables de les diferents
escoles, de la llar de jubilats,
de les instal·lacions de salut i
de lleure. Visitarà els malalts
de la parròquia que ho dema-
nin i mantindrà una trobada
amb els capellans del país.
El dimarts 31 d’octubre serà
rebut al comú i l’1 de novem-
bre, coincidint amb la festa
de Tots Sants, presidirà la
missa solemne a les 11.30.
La visita
pastoral de
Vives serà a
partir del dia 22
Redacció
andorra la vella
Festa
El Comú d’Ordino vol repetir
l’èxit que va tenir la Fira de
Nadal l’any passat amb una
segona edició, que tindrà lloc
els dies 7, 8 i 9 de desembre, i
farà protagonista a tot el nucli
antic del poble. Plaça Major,
carrer Major, plaça del Ferino
i com a novetat, i gràcies a la
col·laboració de Govern, l’Era
i el pati Rossell, són els esce-
naris escollits per compartir
la prèvia a les festes de Nadal.
L’organització de la Fira es
torna a fer conjuntament en
sinergia amb la iniciativa pri-
vada, gràcies a l’Era d’Ordino,
que l’any passat va acollir 10
parades de venda d’objectes
de decoració i productes arte-
sanals, i enguany confia a am-
pliar la participació. El termini
per participar com a paradista
ja està obert i hi haurà dife-
rents maneres de formar part
de l’esdeveniment segons el
lloc a exposar.
La Fira de
Nadal d’Ordino
obre el termini
per les parades
Redacció
andorra la vella
21. 21Dijous, 19 D’octubre Del 2017
El pròxim dimarts 24 d’octubre
tindrà lloc la tercera edició del
workshop ocupacional a la Seu
d’Urgell a partir de dos quarts
de nou del matí al Centre Em-
presarial i Tecnològic de l’Alt Pi-
rineu (CETAP), situat a la terce-
ra planta de l’edifici Les Monges
de la Seu d’Urgell.
En aquest workshop ocupa-
cional hi participaran empreses
de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el
Principat d’Andorra amb l’ob-
jectiu d’afavorir la contractació
de persones desocupades. Les
empreses provenen de diversos
sectors econòmics com hostale-
ria, recepció i benestar, comerç
i vendes, mecànica i electròni-
ca, informàtica, Administració
i comptabilitat i indústria. Cal
remarcar que es demana a les
persones participants que com-
pleixin el perfil (amb formació,
experiència i/o habilitats pro-
fessionals) d’aquelles professi-
ons que seleccionin en el mo-
ment de fer la inscripció.
Les persones que vulguin
participar-hi hauran de forma-
litzar la seva inscripció a través
del següent formulari: http://
bit.ly/workshop_alturgell_2017
El termini per a inscriure’s és
el dilluns 23 d’octubre fins a
les dues del migdia. Per a més
informació es pot enviar un
correu a treball.alturgell@ofici-
najove.cat o trucant al +34 973
355 608.
La nova edició del workshop
ocupacional s’obrirà oficialment
amb una taula de benvinguda
als participants, a dos quarts de
deu del matí, que anirà a càrrec
de l’alcalde de la Seu d’Urgell,
Albert Batalla, el president del
Consell Comarcal de l’Alt Ur-
gell, Jesús Fierro, la directora
de l’Oficina del Servei d’Ocupa-
ció de Catalunya (SOC) a la Seu
d’Urgell, Elisa Farré, i el direc-
tor del Servei d’Immigració del
Govern d’Andorra, Jesús Guar-
diet. Com a novetat, aquest any
s’han organitzat uns tallers de
millora de competències en re-
cerca de feina que es realitzaran
aquest divendres 20 d’octubre,
entre dos quarts de deu del matí
i l’una del migdia, al CETAP.
Pirineus
Workshop ocupacional a la Seu
per afavorir la contractació
Treball
El workshop tindrà lloc al CETAP el proper dia 24 d’octubre.
A.S.U.
Redacció
lA SeU d’Urgell
Des de la creació l’any 2009 a l’Alt
Urgell, Pediatria dels Pirineus ha
aconseguit disminuir les visites
d’urgències hospitalàries en un
52% a la comarca, segons dades
de la memòria d’activitat del
2016. Pel que fa a la Unitat Ma-
ternoinfantil de l’Alt Urgell ha
aconseguit augmentar la xifra de
parts en un 13% (145 parts l’any
2016 versus 128 el 2015), amb
un percentatge de cesàries del
16%. Aquesta xifra ha disminuït
un 40% des del 2012, i dos punts
per sota de la mitjana de Catalu-
nya que se situa en el 18%. Tan-
mateix s’ha consolidat el progra-
ma de l’alta precoç de les parteres
amb part no complicat (entre les
8 i 24 hores del part), amb el qual
s’ha aconseguit que un 70% del
total de parts s’hagin acollit a
aquest programa, aconseguint
una excel·lent gestió d’estades
(estada mitjana d’obstetrícia
global d’1,75, rebaixant els 2,02
dies aconseguits l’any 2015).
Pediatria dels Pirineus és una
societat de professionals que
des dels seus inicis dona servei,
per encàrrec del CatSalut, a l’Alt
Urgell i, des del 2 d’octubre, ha
ampliat la seva activitat a les
comarques del Pallars Jussà, el
Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.
L’objectiu del projecte Pediatria
dels Pirineus és garantir una
atenció de qualitat, sostenible i
eficient en una àrea geogràfica
del país on tradicionalment hi ha
hagut dificultats per garantir les
cobertures.
Aquesta atenció és pediàtri-
ca, obstètrica i ginecològica a
la comarca, tant en assistència
primària a les àrees bàsiques de
salut (ABS) la Seu d’Urgell i Ur-
gell Sud, com en l’àmbit hospita-
lari a la Fundació Sant Hospital
de la Seu d’Urgell. Pel que fa a
l’activitat ampliada és només
pediàtrica i inclou l’atenció espe-
cialitzada a l’Hospital del Pallars
i l’atenció primària de les quatre
ABS: Tremp, La Pobla de Segur,
Pallars Sobirà (a Sort) i Alta Ri-
bagorça (al Pont de Suert). Per
poder prestar aquest nou servei,
es compta amb els quatre pro-
fessionals ja existents a la zona
i s’han contractat dos pediatres
més. El director del CatSalut, Da-
vid Elvira, i el director assisten-
cial de Pediatria dels Pirineus,
Jordi Fàbrega, van presentar a
l’Hospital Comarcal del Pallars
(Tremp) aquest nou dispositiu
d’atenció pediàtrica que amplia-
rà el servei.
Gràcies a la seva tasca as-
sistencial a l’Alt Urgell, el 2016
Pediatria dels Pirineus va esta-
bilitzar el nivell d’accessibilitat,
reduint la demora de cita prèvia.
Per exemple, en el CAP Oliana
s’ha aconseguit que la població
obtingui cita prèvia amb només
dos dies d’antelació i al CAP La
Seu d’Urgell s’obté cita per al ma-
teix dia. Quant a l’atenció especi-
alitzada (nivell hospitalari), l’ac-
tivitat de Pediatria dels Pirineus
el 2016 va seguir amb la tònica
dels anys previs, amb un baix
nombre d’ingressos pel bon con-
trol poblacional en l’àmbit am-
bulatori, amb estades mitjanes
baixes per la complexitat, gràcies
a una molt bona resolució de les
patologies.
Les visites pediàtriques a l’hospital
es redueixen un 52% des del 2009
La Unitat Maternoinfantil redueix un 40% les cesàries des del 2012, amb una taxa del 16%
Alt Urgell
Agències
lA SeU d’Urgell
Procés català
Tres famílies de la població
de la Seu d’Urgell van acudir
ahir dimecres al Jutjat citats
pel jutge arran de la denún-
cia que van interposar a la
Guàrdia Civil per comentaris
realitzats per diversos pro-
fessors, així com “actituds
emparades pel director”.
Segons les denúncies re-
alitzades, un dels alumnes
hauria sofert “humiliacions,
insults i fins i tot agressi-
ons” perquè la seva mare és
guàrdia civil, cosa que co-
neixen la resta de companys
i professors. Aquests fets
s’haurien produït el dia 3
d’octubre.
Els denunciants van acu-
dir ahir dimecres al jutjat
per al tràmit d’oferiment
d’accions i en el transcurs
d’aquest procediment van
ratificar la denúncia. En
aquest moment, no estan
constituïts com a acusació
particular en la causa. El jut-
ge seguirà amb la instrucció
de les diligències i amb els
tràmits que consideri opor-
tuns la denúncia contra l’es-
cola pública Albert Vives de
la capital de l’Alt Urgell.
Tres famílies
ratifiquen la
denúncia per
incitació a l’odi
Agències
lA SeU d’Urgell
El director de CatSalut a l’Hospital Comarcal del Pallars amb els professionals.
AgèncieS
22. 22 Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Cultura
És una convenció d’escriptors
que es reuneixen a Madrid
per parlar del Graal, i resul-
ta que un dels congressistes
apareix mort. Li sona?
Potser té alguna cosa a veure
amb Un emblema hexagonal...
Doncs és l’argument, molt es-
quemàtic, d’El fuego invisible,
l’últim premi Planeta.
Ni idea. La gràcia d’Un emble-
ma hexagonal no és tant la trama
sinó com es genera, així com les
tècniques i recursos que hi he in-
tentat utilitzar. En aquest aspec-
te no crec que tinguin res a veure
amb la novel·la de Javier Sierra.
Un emblema hexagonal frega
les 100 pàgines, quasi tantes
com Res no és real. Per què no
l’ha convertit en novel·la?
M’adapto sempre al que em
demana la història. No m’agra-
da allargar-les perquè sí, i tam-
poc retallar el que em surt d’una
mida X. Cada trama necessita la
seva manera de ser explicada, i
la seva extensió. Com a escriptor
de vegades costa d’entendre-ho,
però una vegada ho veus, hi gua-
nyes en naturalitat.
A Tatuatge inacabat es per-
met el luxe de versionar un
conte de Salinger: A Perfect
DayOfBananafish. No sabíem
que estigués al seu santoral.
Tampoc és que l’hagi transitat
gaire, però el poc que n’he llegit
m’ha interessat molt. Entenc que
pugui semblar caduc, antic. Però
m’és igual perquè el que m’atrau
d’ell és la forma de narrar. I aquí
hi ha molt per aprendre.
Quin Salinger: el d’El guardià
alcampdesègol?
Sí, pel to humorístic que sem-
pre m’ha agradat com a lector,
però és que és un narrador molt
hàbil. A Perfect Day... em sembla
un relat perfecte, em venia de
gust mirar d’adaptar-lo a una re-
alitat més nostra. No deixa de ser
un joc metaliterari.
Un pastitx, vaja.
Més aviat una variació. Par-
teixo del conte original però el
reescric de cap a peus. Pensa en
els estàndards de jazz, que han
donat lloc a una riquíssima va-
rietat de temes que considerem
originals.
Quan comença s’encomana a
Gil de Biedma –“Tras el mu-
erto en el estanque/ existe
siempre otra historia/ que no
es jamás lo que vemos”– però
en canvi ni rastre de Sant Ju-
lio. Cortázar, és clar.
Algú ha dit que la primera part
de All The Pretty Little Horses en
tenia un ressò, però no t’ho sa-
bria dir, i el que és evident és que
l’estructura dels meus relats té
poc a veure amb la de Cortázar,
especialment pel que fa a la ma-
nera d’acabar-los.
Cartes mortes tenia alguna
cosa de delirant; Resnoésreal
era una distòpia claustrofò-
bica. La crítica ha ventilat
Arnes com un llibre fosc. Però
és que tota la seva literatura
tendeix al fosc!
Hi estic d’acord. Potser perquè
és impossible que no t’influenciï
la realitat que t’envolta: i a la vida
real conviuen bellesa i violència,
felicitat i malaltia.
Què té, el costat fosc? Dit
d’una altra manera: la felici-
tat, és literàriament tediosa?
Hi ha un altre Gálvez, el que
escriu textos més curts, potser
més poètics i que qui sap si algu-
na vegada veuran la llum, textos
més contemplatius, que destil-
len una mena de felicitat bàsica i
panteista. Però és un Gálvez molt
menys conegut. Per no parlar de
l’humor, que fins ara no he explo-
tat però que m’interessa moltís-
sim.
Quines patologies pul·lulen
per Arnes?
Els personatges d’Un emblema
hexagonal, per exemple, tenen
no una fília sinó tot el reperto-
ri sencer. La primera versió de
Cartes mortes, ja que en parlem,
era un estudi sobre els límits de
la bogeria. La versió final la pro-
tagonitza un individu que té un
peu a cada costat. És dificilíssim
de posar-se en el lloc d’algú que
frega la bogeria.
Tots portem a dintre un di-
moniet potencialment pato-
lògic?
Segur, el que passa és que hem
après a reprimir-lo. Moltes de
les constriccions socials ens aju-
den a no perdre les maneres ni el
nord. I estem veient que és molt
fàcil perdre-les, en segons quines
situacions. Diria que tenim una
part molt, molt fosca que seria
relativament fàcil de trobar per
poc que gratéssim. I parlo per mi.
L’infern no són els altres;
som nosaltres?
En un sentit diguem-ne psico-
lògic potser sí, però no en tinguis
cap dubte: allà on hi ha una vícti-
ma, hi ha un botxí. I el culpable
sempre és el botxí.
L’assassinat, és en veritat
una de les belles arts?
El meu esquema temàtic no
era aquest. De fet, no n’era cap.
Dels relats que els vaig portar, els
editors en van triar aquests cinc
i hi van trobar un denominador
comú: la presència d’un assassí,
d’un assassinat o d’una víctima.
Però no va ser premeditat, per
part meva. No vaig concebre el
volum amb aquesta idea al cap.
Si en diem conte gòtic, o vic-
torià, diem bé?
Per què no? Gòtic, amb un
punt barroc. Algú ha parlat de
terror psicològic: no ho acabo de
veure.
De tots aquests individus, per
quin té més simpaties?
La narradora d’Els de Berta,
víctima del diguem-ne sistema
que remet al protagonista de Res
no és real, i que també s’acaba
rebel·lant. Aquests personatges
em fan gràcia.
I quin ha matat amb gust?
L’assassí en sèrie d’Un emble-
ma hexagonal. Ho té tot perquè
sigui impossible empatitzar amb
ell. De cap manera.
Els nens-cranc són una metà-
fora. Però, de què?
Potser del que som com a es-
pècie si anem molt, molt enrere.
Però no t’asseguraria que sigui
una metàfora de res.
Colom, Caus, Gibert i ara,
vostè han passat al conte. Ca-
sualitat?
A partir d’un cert moment
em van començar a sortir relats
breus, i tinc el costum d’escol-
tar-me: així que ho vaig cultivar
i Arnes n’és el resultat. Tatuatge
inacabat té cinc o sis anys, però la
resta són recents.
Tenint en compte que no re-
peteix mai gènere, ara què
toca? Poesia?
Podria ser. Textos breus i lleu-
gers, digues-li si vols prosa poè-
tica, que no s’han vist mai a can
Gálvez. No li’n dic poesia perquè
no m’ho crec, em costa conside-
rar-me poeta. Es triga una mica,
a creure’t escriptor, traductor i
poeta. Estic en aquesta fase.
“Tenim un costat fosc i relativament
fàcil de trobar, per poc que gratem”
Torna l’autor de ‘Cartes mortes’ i ‘Res no és real’: ara amb ‘Arnes’, el seu
debut en la distància curta. O no tan curta, de seguida ho veuran.A Gál-
vez li ha agafat per explorar el costat més fosc i també més lleig de la
gent normal. De nosaltres, vaja. En quatre relats i una paràfrasi ni més ni
menys que de Salinger. Ahir va presentar la criatura a la Fada Ignorant.
Els que s’ho van perdre, nova oportunitat, aquest vespre a la Llacuna.
David Gálvez, novel·lista
A. Luengo
anDorra la Vella
jonathan Gil
23. cultura 23Dijous, 19 D’octubre Del 2017
Cine
El cineasta Álvaro Rodríguez
Areny va obrir dilluns una
campanya de micromecenat-
ge a través de la plataforma
Verkami. Pretén reunir abans
del 26 de novembre 3.000 eu-
ros, que s’afegirien als 10.600
que ha aportat el ministeri de
Cultura i tot plegat, és clar,
amb l’objectiu d’aixecar The
Blizzard, el segon curtme-
tratge del director de Wolves.
La pel·lícula tindrà una du-
rada de 15 minuts, combina
els gèneres bèl·lic, fantàstic i
de terror, i segueix la peripè-
cia de Marie, refugiada de la
II Guerra Mundial que des-
perta a la muntanya, ferida,
sola i enmig de la tempesta,
i havent perdut la seva filla,
Margot. Una pel·lícula de pas-
sadors, en fi, amb Aida Folch,
Isak Férriz i Maria Lanau als
papers protagonistes, que es
rodarà la segona quinzena
de desembre i que Areny vol
estrenar al maig. Les aporta-
cions poden oscil·lar entre els
5 i els 500 euros. Tic, tac.
Areny obre una
campanya de
mecenatge per
a ‘The Blizzard’
Redacció
andorra la vella
Cartell del curtmetratge.
Murmuri, la instal·lació d’Eve
Ariza per al pavelló andorrà de
la Biennal de Venècia, no anirà
a Artalroc ni tampoc s’exposarà
temporalment en cap altra ubi-
cació. Tot això ja ho sabíem. El
que és nou de trinca és que el
ministeri, propietari de l’obra,
ha recuperat la idea inicial de
buscar-li un espai públic per
tornar-la a muntar i deixar-l’hi
de forma permanent. Un espai
que idealment hauria de ser
interior, però que també po-
dria ser a la via pública. En el
primer cas, una de les propos-
tes que la directora del depar-
tament, Montserrat Planellas,
té sobre la taula és el Rosaleda,
actualment en restauració i fins
on –segur que ho recorden– es
mudaran a finals del 2018 (qua-
si) tots els serveis de Cultura.
No hi ha res de tancat i la idea
és molt embrionària, però seria
sens dubte un destí molt més
lluït que embalar en caixes els
9.520 bols de fang que consti-
tueixen Murmuri i guardar-los
al magatzem. La via pública no
està del tot descartada, perquè
és una instal·lacció elàstica que
fàcilment es pot adaptar a qual-
sevol espai arquitectònic, però
tindria certs inconvenients. As-
senyaladament, el vandalisme:
caldria elevar la instal·lació per
dificultar-ne l’accés, i el cas és
que Murmuri és una obra essen-
cialment interactiva, que convi-
da el visitant a parar l’orella per
escoltar el so que emet cada bol.
Si s’ha d’enfilar o, directament,
és impossible acostar-s’hi, perd
gran part del seu sentit.
Així que ja es veurà, però sà-
piguen que, amb una mica de
fortuna –i de paciència– la po-
drem sentir un dia a Encamp.
L’altra bona notícia de la Bien-
nal és estrictament comptable:
quan falta encara un mes llarg
perquè es clausuri la 57a edició
ja hi han desfilat més de 40.000
visitants, una xifra que dupli-
ca llargament els 18.000 que
van passar el 2015 pel pavelló
andorrà, i que supera també el
balanç final del 2011 (32.000 vi-
sitants), i del 2013 (31.000). En
aquest canvi de tendència hi té
molt a veure –segons el minis-
tre portaveu, Jordi Cinca– tant
la qualitat de la instal·lació, “que
està tenint un èxit remarcable”,
com la nova ubicació del pavelló,
al Palazzo Ca’Cappello Memo,
molt mes cèntric que les dues
sales de l’Spiazzi de fa dos anys.
La 57a Biennal està a punt
a passar per tant a la història,
i a la convocatòria dels Tallers
d’Art –oberta fins al 8 de gener,
i d’on han de sortir els tres pro-
jectes que competiran per una
plaça al pavelló del 2019– es va
afegir ahir la designació de la
nova comissària: serà Eva Mar-
tínez, Zoe, artista, professora,
llicenciada en història de l’art
i postgrau en direcció i gestió
d’empreses i plataformes cultu-
rals, i que el 2015 va participar
a la, diguem-ne, fase final dels
tallers d’art. Zoe substitueix Mí-
riam Ambatlle i Javier Balmase-
da, i segons la nota oficial se l’ha
nomenat “no només per la seva
intensa trajectòria com a artis-
ta i docent sinó també perquè
compta amb una interessant ex-
periència com a gestora cultural
de plataformes, projectes i esde-
veniments artístics”, així com
“pel seu caràcter emprenedor i
la seva visió creativa i original
del món de l’art”.
Fa dos anys ho va intentar
des de l’altra banda, ja ho hem
dit, amb Lost Origin, aquella
nina de drap XXL –feia dotze
metres d’alçada– que regalima-
va una col·lecció d’extremitats
a mig fer i carregades de bonys,
nafres, pústules i tumors. I lla-
vors tenia molt clar el que sig-
nificava Venècia: “La Biennal és
un aparador bestial i si hi acabés
anant tinc una cosa claríssima:
l’espectador no ha de sortir in-
diferent, li he de generar inquie-
tud, incomoditat, fàstic... Hi ha
tantes coses per veure, i de tan
bones, que impactar-lo és l’úni-
ca manera que es recordin de la
teva obra”. Així que ja es poden
fer una idea de quina serà la
seva línia.
‘Murmuri’ busca un espai públic
El ministeri designa Eva Martínez, Zoe, finalista aquest any, comissària de la pròxima edició
arts plàstiques: Biennal de venècia
A. L.
andorra la vella
Més de 40.000 visitants han desfilat pel pavelló de Venècia per veure ‘Murmuri’.
Karina KaChurovsKaya
Zoe, davant de ‘Lost Oirigin’, la instal·lació amb què va participar als Tallers d’Art del 2015.
jonathan gil
una de les opcions
que el ministeri rumia
és plantar ‘Murmuri’
al nou rosaleda