Diari del 10 de maig del 2018

ReSidÈnCia Canina
PeR a GoSSoS PetitS a andoRRa
HABITACIONS INDIVIDUALS EN ÀREA CLIMATITZADA
JARDÍ EXTERIOR PER JUGAR
PREUS ESPECIALS PER A 2 O 3 GOSSOS
www.andorrakennel.com
TELÈFON 728 500 · WHATSAPP 697506
NAUS TEIXIDOR · CTRA. ARINSAL · LA MASSANA
PeR a GoSSoS PetitS a andoRRa
HABITACIONS INDIVIDUALS EN ÀREA CLIMATITZADA
NAUS TEIXIDOR · CTRA. ARINSAL · LA MASSANA
PACK CAPDE SETMANA49.90 €,DE DIVENDRES ADIUMENGE
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dijous, 10 De maig Del 2018 Núm. 3.553 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
OPINIÓ
Arboló
CLIMENT MIRÓ
Historiador
No passa res!
XAVIER
FERNÁNDEZ
Actor, director i
productor teatral
Un grup d’interns de la presó
dona suport a la direcció
El ministre d’Interior, Xavier Espot, creu que la demanda de dimissió feta per l’SPA és per un “enuig puntual”
AvuI és NOtícIA pàgina 3
jONAthAN gIl
ANdOrrA pàgina 12
El parc Central estarà sempre obert
per potenciar la noció d’espai públic
culturA pàgina 20
Josep Pozo rodarà una
telesèrie amb Lluís
Homar de protagonista
ANdOrrA pàgina 7
La llei d’òrgans preveu
un programa de
donació de medul·la
ANdOrrA pàgina 11
Els inscrits al servei
d’Ocupació creixen un
17,9% i arriben a 448

2 Dijous, 10 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Guerrero 2
Av. Meritxell, 39 - Tel. 801 856
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa caure una
cosa dels núvols?
Significa ‘venir sense haver
estat esperada’.
Puc dir que l’herència em va
caure dels núvols.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
PATROCINADOR
OFICIAL DE:
Preus vàlids fins al 16 de maig. Excepte error tipogràfic o fi d’existències.
CADÍCOOP
formatge light 2Kg
13,25€
SÍPIA
congelada
9,25€/Kg
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
EL TEMPS
TEMPERATURES MÉS BAIXES
Avui la jornada es caracteritzarà per una baixada general
de les temperatures que ja s’ha notat una mica la mati-
nada passada i també ho farà al llarg del dia, especial-
ment a l’alta muntanya. Hi haurà nuvolades de tarda i
vent del nord moderat als cims. Que tinguin un BonDia.
Avui 14
17
15
7
5
7
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
divendres
dissabte
Canillo
5/12
Pas de la Casa
0/8Encamp
5/13
Ordino
5/13
La Massana
5/12
Escaldes - Engordany
7/14
Andorra la Vella
7/14
Sant Julià de Lòria
8/16
La Seu d’Urgell
8/18
Puigcerdà
6/12
L’Ospitalet
5/12

3Dijous, 10 De maig Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
Les declaracions de represen-
tants del Sindicat Penitenciari
Andorrà (SPA) que reclamen la
dimissió de la direcció de la pre-
só de la Comella, fetes públiques
dimarts passat pel BonDia, han
tingut les primeres reaccions.
Per una banda, quinze interns
del mòdul S-3 (1-2) han signat
una carta publicada avui a la
secció d’opinió d’aquest rotatiu
que dona suport a la direcció
de Francesc Tarroch, i a la sub-
direcció d’Ismael Hernando. Per
l’altra, la consideració del mateix
ministred’AfersSocials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, que qua-
lifica aquestes declaracions com
una reacció “d’un enuig puntual
que passarà”, fent referència a la
posada en marxa immediata del
servei del vis-a-vis íntim.
Tant els interns com el ma-
teix ministre resten represen-
tativitat als que van demanar la
dimissió de la direcció “per una
organització nefasta”, segons
van dir des de l’SPA. Segons
Espot, “em consta que no és
una opinió generalitzada”. I els
interns expliquen que són uns
“set o vuit funcionaris que uti-
litzen els presos amb la finalitat
d’ocupar un lloc més alt del que
tenen”, diuen en l’escrit signat.
Espot va dir que desconeixia
els motius pels quals aquest sin-
dicat fonamenta aquesta petició
de dimissió de la direcció i, se-
gons van explicar al BonDia, si
un d’aquests motius és la posa-
da en marxa del vis-a-vis íntim,
el ministre diu que “no té raó de
ser, perquè només faltaria que la
direcció no ho fes. Hi ha una llei
aprovada que diu que, en un ter-
mini determinat, s’ha de posar
en marxa el vis-a-vis i, a més a
més, no se’ls pot fer un greuge
perquè estiguin fent cas o com-
plint aquesta llei”.
Espot va manifestar que “em
consta que la direcció vol iniciar
aquest servei com a prova pilot
i anar-nos adaptant a la pràcti-
ca de manera progressiva sense
crear cap tipus de trasbals als
agents penitenciaris i em cons-
ta que el projecte en si també el
volen treballar amb els funcio-
naris”.
L’SPA criticava la posada en
funcionament del vis-a-vis ín-
tim perquè, al seu entendre,
això generaria encara més feina
i més acumulació d’hores extres.
El ministre Espot, però, va dir
que els nous agents penitenci-
aris permetran reduir aquestes
hores extres. Quant a recursos
humans, el ministre va dir que
“estem pel bon camí i que des de
la direcció s’han fet els passos
necessaris per contractar nous
agents”.
En aquest sentit, Espot va
dir que, dels set agents que s’hi
han incorporat i que encara
es troben en fase de formació,
tres són places noves que s’ha-
vien contemplat precisament
per cobrir el plus de feina que
suposarà el servei del vis-a-vis
íntim.
Per altra banda, el ministre
d’Interior va assegurar que a
dins de la presó “hi ha molt bon
ambient”. De fet, els mateixos
representants de l’SPA van
reconèixer que la direcció de
Tarroch havia aconseguit una
unió entre tots els funcionaris
que en èpoques de direccions
anteriors estaven més dividits.
Per tot això, el ministre va
restar importància i va mani-
festar que “en breu la situació
es reconduirà”.
ESCALAR PROFESSIONALMENT
L’opinió dels interns, però, des-
taca que aquestes reaccions del
sindicat que reclamen la dimis-
sió de la direcció són per motius
de voler escalar professional-
ment per part de pocs funcio-
naris. Per altra banda, també
consideren que van en contra
de Tarroch perquè ha estat el
director que més expedients ha
obert, tal com van apuntar des
del mateix SPA.
Els interns, van explicar que,
igual que els funcionaris, tam-
poc volen fer públics els seus
noms per por a represàlies que
els mateixos agents penitencia-
ris puguin tenir en contra d’ells.
A més, els interns estan mo-
lestos perquè els funcionaris
barregen les seves reivindicaci-
ons amb la posada en marxa del
servei del vis-a-vis íntim. Els in-
terns contradiuen els represen-
tants de l’SPA que van dir que el
vis-a-vis pot suposar una font
de problemes de drogoaddicció
i d’embarassos no desitjats. Els
interns opinen que la presó té
els mitjans necessaris perquè
això no passi i, a més, senten
que aquesta acusació falta el
respecte als mateixos presos i
a les famílies que aniran a visi-
tar-los.
Lloen la tasca feta per la di-
recció de Tarroch, en el sentit
que diuen “treballa per tots,
per interns i per funcionaris”.
Els interns agraeixen que des
de que Tarroch dirigeix el cen-
tre penitenciari tenen més ac-
tivitats per fer i que faciliten la
reinserció.
Per tot això, els interns recla-
men que els funcionaris solucio-
nin els seus problemes sense fer
ús dels interns.
Un grup d’interns dona suport a
la direcció del centre penitenciari
El ministre Xavier Espot considera que la demanda de la dimissió de Tarroch i Hernando és per un “enuig puntual”
Presó de la Comella
Pepa Gallego
andorra la Vella
Francesc Tarroch i el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, amb la nova promoció d’agents penitenciaris.
JonaTHan GIl
Xavier Espot
em consta que
no és una opinió
generalitzada [la
petició de dimissió]
no es pot fer un
greuge a la direcció
perquè estan
complint la llei

OPINIÓ4 Dijous, 10 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El Govern va aprovar ahir el projecte de
llei de donació d’òrgans, cèl·lules, teixits
i sang que, per primera vegada, regula la
donació. La nova normativa s’ha elabo-
rat, segons es va explicar durant l’habi-
tual roda de premsa posterior al consell
de ministres, prenent com a base les
directives europees, fet que podria si-
tuar el país entre els capdavanters en la
regulació d’aquesta matèria. El model
adoptat en el text és aquell que fa pos-
sible que hi hagi un major nombre de
donants i que, per tant, hi hagi també
la màxima quantitat de persones que es
puguin beneficiar dels òrgans donats. A
més, el projecte obre també una via per
al desenvolupament del sector biotecno-
lògic. Amb l’aprovació d’aquest text per
part del Consell General, es posarà fi a
una situació inexplicable, com ho és que
fins ara les persones que viuen a Andorra
no puguin donar els seus òrgans i teixits.
El fet que mai abans no s’hagi fet una llei
com aquesta posa en evidència les moltes
llacunes legals que hi ha al país pel que
fa a l’àmbit sanitari. Legislar en matè-
ria sanitària no sempre és fàcil, però en
aquest cas no hi ha cap raó perquè el país
no s’hagi d’homologar amb els països del
nostre entorn, i donar resposta així a una
demanda social.
Llei per fer possible la donació d’òrgans
EDITORIAL
Tots ens fem grans. ningú s’es-
capa del curs de la vida. Vaig
arribar fa onze anys al país i
encara veig alguns esportistes
practicant la seva passió: futbol,
bàsquet, rugbi, tennis, auto-
mobilisme, futbol sala, curses
demuntanya,esquíalpí...Molts
d’ells passen de la trentena i al-
guns estan a tocar dels 40. La
vida esportiva d’alguns s’allar-
ga i sembla no tenir final, tot i
que algun dia diran adeu i se’ls
trobarà faltar. Alguns d’aquests
que he conegut han plegat –es-
portivament parlant– passada
la trentena i d’altres superada
aquesta xifra continuen fent
resultats inimaginables pel lloc
onsom.Elcorredordecursesde
muntanya Òscar Casal va acon-
seguir la victòria a la Yading, la
primera prova de la Copa del
Món d’sky. no és tan evident
guanyar una prova d’alta vola-
da i aquí sembla com si fos una
cosa normal. Té 38 anys i com-
peteix contra alguns que són
professionals. Ell es va plan-
tejar no continuar competint,
però per sort s’ho va repensar.
Una victòria li dona forces per
seguir. I millor, perquè hi ha un
buit important. Els joves encara
han d’arribar per ocupar el seu
lloc. Aquests canvis generaci-
onals que, moltes vegades, es
veuen més lluny que a prop. Al
rugbi, Roger Fité no s’ho repen-
sa. També plega. Divuit anys de
sènior. Va debutar als 18 anys i
ja ens havíem acostumat a veu-
re’l sobre el terreny de joc, al
mateix lloc que alguns que en-
cara es resisteixen a retirar-se,
per sort, ja que els joves, nova-
ment, triguen a arribar. Als 35
anys deixa l’esport que el tenia
enamorat. Un esport amateur
que, en els últims anys, inten-
ta buscar espai per recuperar
el temps perdut. Al rugbi, els
canvis generacionals també han
afectat. ningú se n’escapa. Com
diu Roger Fité: “És llei de vida”.
Això sí, urgeix trobar els relleus
per no tenir tants buits entre
retirada i retirada.
Retirades...
eL PRoJeCTe ReSPoN a
uNa deMaNda SoCIaL
DONANT LA NOTA
Conxita Marsol
El Comú d’Andorra la Vella
invertirà 100.000 euros en
diverses millores al parc
Central, que obrirà les 24
hores del dia i tindrà una
zona per córrer.
12345
Trini Marín
Un nou aparcament va co-
mençar a funcionar ahir a
Escaldes-Engordany: està
ubicat a l’avinguda de les
Escoles i disposa de 41 pla-
ces disponibles.
12345
Carles Álvarez
El ministre de Salut no
hauria de justificar els in-
compliments de les reco-
manacions del Tribunal de
Comptes, sinó fer que el
SAAS les compleixi.
1234 5
Neus Soriano
El Govern i la Cambra or-
ganitzen un curs bàsic per
a professionals del comerç
sobre habilitats per infor-
mar i orientar adequada-
ment els clients.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Servei Meteo d’Andorra
@MeteoAnd_OECC
Un dels últims sondatges de la tempo-
rada amb els @BandersAndorra al cap
del port d’Envalira #andorra #allaus
Naturlandia
@Naturlandia
No estem en època de competició,
però avui hem tingut campiona a #Na-
turlandia 🐐🐐🐐 #momentdeldia #desobte
víCTor duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que la religió ha de ser
una assignatura obligatòria en
horari lectiu?
Sí
No
4%
96%

OPINIÓ 5Dijous, 10 De maig Del 2018
Bon dia,
Aquestes últimes setmanes
hem vist protestes multitudinà-
ries contra sentències absurdes i
descarades, contra el menysteni-
ment econòmic i moral dels pen-
sionistes. Hem recordat el Maig
del 68 com l’inici de grans assoli-
ments socials. Però a Andorra no
passa res!
No passa res quan un diari
d’Andorra publica el nom i la foto
d’una persona en presó condicio-
nal, no jutjada ni sentenciada. I
no és el primer cop! Per què no ho
fa amb totes les persones inves-
tigades d’aquest país? No fotem!
No passa res quan, en quatre
anys, Andorra baixa de la 5a po-
sició a la 37a en el rànquing de lli-
bertat d’expressió. Espanya és la
31a i França, la 33a. La llei mor-
dassa fa molt de mal i a la banca
no hi ha qui la toqui! No fotem!
No passa res quan nosaltres
hem de presentar el comptes
puntualment, sinó ens atonyi-
nen; i dels que ens manen no pre-
senta comptes ni Déu: Liberals
no presenta comptes, DA i PS,
amb greus irregularitats. L’INAF
tampoc presenta els comptes i el
Sr. ministre diu que tenien molta
feina amb l’afer BPA. I els altres
mortals quan tenim feina què
fem, eh? No fotem!
No passa res quan el SAAS i la
CASS es dediquen a pagar pri-
mes a tort i a dret que no estan
regulades enlloc. Després ens
amenacen que la sanitat és molt
deficitària i que ens jubilarem als
70 i cobrarem una m...isèria si no
tenim assegurança privada. No
fotem!
No passa res que el Govern ad-
judiqui a dit la construcció de l’es-
tació d’autobusos i ara el Tribunal
Suprem digui que és il·legal. Què
farem? La tirem a terra o indem-
nitzem als qui volien participar
en el concurs i no els van deixar
perquè l’havien de construir els
amics? No fotem!
No passa res que ara l’eminent
ministre de Turisme digui que el
problema dels habitatges turís-
tics se solucionarà amb la nova
llei i, de retruc, el problema dels
preus de lloguer. És a dir: caguem
una gran pasterada , la deixem fer
i, quan ja no s’aguanta la pudor,
mirarem qui la va a recollir. Però
una part ja ha filtrat i la pudor
durarà molt de temps. Ho hauria
de saber, Sr. ministre, que vostè
és de Canillo. No fotem!
I tampoc passa res quan el con-
sell de ministres aprova un pro-
jecte de llei, MOLT demanat per
la ciutadania, del ministre de
Justícia, Afers Socials i Interior
on els empresaris d’oci i restaura-
ció quedem investits de policies
antidroga i antialcohol sense ha-
ver fet cap curset. Un país tan tu-
rístic com el nostre agrairà aques-
ta vigilància extra de la policia de
restauració que els dirà què po-
den fer en cada moment. Espero
que ens donin alcoholímetres,
detectors de drogues i mesura-
dors de soroll per poder controlar
els clients dins i fora dels locals.
Per poder respectar el descans de
la gent entre les deu del vespre i
les vuit del matí, com diu la llei,
espero que el Sr. ministre i com-
panyia no vagin a sopar a partir
de les deu i, si hi van, no surtin
a fumar al carrer ni se’ls acudeixi
beure una mica més del compte.
Si no, ens veurem obligats a apli-
car la llei. Ara que, de la mateixa
manera que ells passen per alt
la llei del tabac, també ho faran
amb aquesta, no? No fotem!
Però al Govern tots contents
perquè acompleixen el 30%! de
les recomanacions del Tribunal
de Comptes! I a mi, per no signar
un paper em van caure 1.500 eu-
ros de multa i la resposta a tots
els estaments que vaig escriure
va ser: “La llei és la llei!!”. I aquí
tot Déu es passa la llei pels ous!
No fotem!
I dels comuns, que aixequi el dit
qui estigui net de culpa. Cap ni
un? No fotem!
I aquí no passa res! Ningú pro-
testa, ningú es queixa, tothom
té la vaselina comprada per si li
arriba el moment i a d’altres ja ni
ens cal.
Si la mentida, la hipocresia,
la desídia i la malversació, en
aquest país, fossin música, tin-
dríem la més gran orquestra del
món i sonaria de meravella!
Au, BonDia tingueu i aneu
callant. No fotem!
No passa res!
Si la mentida, la desídia i la hipocresia fossin música tindríem la millor orquestra del món El Pallars Sobirà més meridional
va celebrar el passat diumen-
ge, 6 de maig, l’aplec de la Mare
de Déu d’Arboló. El santuari
s’emplaça a tocar de la Nogue-
ra, damunt d’un petit espadat
que la vigila, en una posició de
cert vertigen pels que no estan
acostumats a les altures geogrà-
fiques. El riu provinent del Pla de
Beret, que travessa tota la terra
de Pallars, ha excavat durant el
transcurs de milions d’anys tota
la pedra roquissa que envolta el
petit santuari, com és el cas de
la fastuosa roca de Costoia, que
presideix l’estret d’Arboló. Poc
després, la vall s’obre per enca-
bir-hi Gerri i el seu antic terme,
per després, tornar-se a estretir
a Collegats.
El santuari és accessible a peu
a través del vell camí ral que an-
tigament travessava la terra del
Pallars de cap a cap. A partir del
1973, un petit pont penjant per
a vianants, construït per Icona,
situat al costat de l’avui vella car-
retera, en facilita l’arribada.
La tradició vol trobar l’origen
d’Arboló en una antiga comuni-
tat eremítica visigoda que aprofi-
tava d’aixopluc una petita esplu-
ga de la roca. Segons remarca el
petit opuscle editat pel patronat
que té cura de la conservació del
santuari, el bisbe sant Ot restituí
el 1105 un seguit de possessions
al veí monestir de Gerri de la Sal,
entre les quals es trobava l’orato-
ri de nostra senyora d’Arboló. Cal
recordar-ho, el bisbe Ot era fill
dels comtes de Pallars, Artau I i
Llúcia de Marca, la gran protec-
tora del monestir de Sant Pere
del Burgal, situat aigües i quilò-
metres amunt, prop d’Escaló, no
gaire lluny de l’antic límit amb el
país d’Àneu.
ElmonestirdeGerri,dedicata
Santa Maria, i en temps reculats
a Sant Vicenç, fou el gran centre
espiritual del Pallars. La sal que
se n’extreia li conferia una rique-
sa absoluta que aviat el distancià
de la resta de monestirs pallare-
sos. La seva majestuosa església,
l’única part del cenobi que ha
resistit l’embat del temps, ens
recorda una mica –salvant les di-
mensions– la de l’actual catedral
d’Urgell, erigida per Sant Ot i,
evidentment, també la de la pe-
tita i veïna ermita d’Arboló.
Esteve Malgrat, de la propera
població de Baén, fou el darrer
dels seus ermitans i aplegadors.
A cavall d’un ruquet recorria el
país duent una petita capelleta
portàtil amb una figureta de la
mare de Déu. Fins fa pocs anys,
les noies que no tenien parella
feien una oració a la mare de
Déu, es descalçaven i posaven
el peu dins d’un soc. Segons el
costum, al cap de poc temps tro-
baven el seu promès. Els raiers,
quan baixaven per la Noguera,
en passar sota el santuari s’en-
comanaven a la verge, que era la
seva patrona i protectora. L’actu-
al figura que presideix el santuari
va ser entronitzada el 5 de maig
del 1940. La vella, una austera
talla romànica, va ser cremada
durant la febrada anticlerical de
la Guerra Civil.
Com en la majoria de santua-
ris, el lloc té una força d’atracció
que sobrepassa la dels objectes i
figures adorats. Per aquest mo-
tiu, encara avui, Arboló aple-
ga centenars de pallaresos en
aquest punt de força centrat per
la petita església romànica i la fi-
gura de la mare de Déu.
Arboló
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
XAVIER FERNÁNDEZ
Actor, director i productor teatral
CLIMENT MIRÓ
Historiador
L’INAF no presenta
els comptes si el
ministre diu que tenia
molta feina amb BPA
Hem vist protestes
multitudinàries i hem
recordat Maig del 68
però aquí, res de res

OPINIÓ6 Dijous, 10 De maig Del 2018
Amb aquest escrit, volem des-
mentir i explicar la realitat de la
situació que estem vivint dia a
dia en el centre penitenciari de la
Comella, després de llegir les de-
claracions de set o vuit funciona-
ris que utilitzen els presos amb la
finalitat d’ocupar algun lloc més
alt del que tenen. Ara mateix de-
manen la dimissió del senyor di-
rector, malgrat que des que ocu-
pa aquest lloc han canviat moltes
coses a millor, i sempre dins de
la legalitat. Es queixen que hi ha
més expedients que mai, vint, si
no ens equivoquem. Aquesta és
la prova que sap el que es fa i que
no es casa amb ningú. Els senyors
que han denunciat a la premsa
els problemes que hi poden haver
en autoritzar un vis-a-vis íntim
en el segle XXI no s’adonen que
els condemnats som nosaltres,
no les nostres parelles. El simple
fet de poder estar en una habita-
ció amb la teva intimitat reforça
moltíssim la relació. És molt di-
fícil amb condemnes d’un a cinc
anys no poder tenir relacions
amb la teva parella. Per molt que
et pugui estimar. Sempre passa
el que ningú es mereix, perdre les
parelles per estar privats de lli-
bertat. Com a professionals que
se suposa que són, haurien de
donar-nos exemple a nosaltres,
els presos, i estan fent tot el con-
trari. Aquesta presó és molt peti-
ta i ens adonem de moltes coses.
Hi ha a qui has de dirigir-te per
tramitar algun document o carta
privada i que ho fa correctament
i també sabem qui és aquí per
fer-nos l’estada més complicada
del que ja és. Demanem que no
barregin els seus problemes amb
la nostra estada aquí, perquè al
final els que en sortirem perju-
dicats de tot això som nosaltres.
És molt trist que ara que han
posat al capdavant de la presó
un director que lluita per tots en
general, funcionaris i presos, vin-
guin els funcionaris i en demanin
la dimissió.
En la notícia publicada es van
oblidar d’explicar les millores que
han fet en el centre penitenciari
per als funcionaris, amb un gim-
nàs, etc. Ens impacta quan diuen
que estan “desemparats” per la
direcció. Cap de nosaltres hem
enviat mai una denúncia a Fis-
calia, excepte en algun cas aïllat
que ja es va fer públic i va ser
jutjat. Les úniques víctimes som
nosaltres, que estem separats de
les nostres famílies i privats de
llibertat. És una casualitat que
sempre que hi hagi un director
nou sigui el mateix sindicat qui
en demani la dimissió. El mateix
que es dedica a boicotejar el tre-
ball de l’àrea Asrim, que són els
que s’ocupen de les persones que
treballen al centre penitenciari.
Dificulten els caps de setmana
del treball de l’ordenança del mò-
dul. Li obren la porta just quan
ja hauria d’estar repartint els es-
morzars.
A tots aquests petits conflic-
tes, si estàs en llibertat, no els
dones importància però, quan
ets aquí les 24 hores, se suposa
que els que estem malament som
nosaltres, i passa totalment el
contrari. Aquest grup d’agents
venen amargats a treballar. Ens
fa riure llegir que el vis-a-vis
portarà problemes de drogues
i embarassos. Ens falten el res-
pecte a nosaltres i a les nostres
parelles. La presó està perfec-
tament preparada per afrontar
aquests casos. Des de l’arribada
del director, el senyor Tarroch,
han augmentat les activitats i,
fins i tot, hi ha més d’un pres es-
tudiant a la universitat.
Resumint, demanem que
aquest petit grup de quatre fun-
cionaris rectifiquin l’errada que
han comès amb les seves declara-
cions i no utilitzin els presos amb
la finalitat d’aconseguir els seus
propòsits. Moltes gràcies.
És evident que tots busquem
d’una manera o altra la felicitat.
Ho portem en els nostres gens.
Més evident és que poquíssima
gent ho assoleix.
En escrits anteriors hem gas-
tat molta tinta explorant un dels
camins que ens porta a la nostra
meta. La salut. També és clar que
una passejada per les sales d’es-
pera dels hospitals demostra que
molta gent es queda pel camí.
Avui explorem una nova via, molt
interessant, per cert. El diner.
Certament, necessitem un ni-
vell mínim de benestar econòmic
per tenir una vida digna i una
opció a ser feliços. Permeteu-me
unes consideracions tècniques.
Es tracta de fer esment d’una
llei universal d’economia. Em
refereixo al concepte d’“utilitat
marginal”. Quan estem mancats
d’algun bé i aconseguim tenir-lo,
la satisfacció obtinguda va dis-
minuint a mesura que aquell bé
ens és més abundant. Tinc gana
i compro un panet i en gaudeixo
molt. Compro un segon panet i
encara és bo, però ja no m’agra-
da tant. I al tercer ja no em ve de
gust.
Amb els diners succeeix exac-
tament el mateix. A mesura que
n’anem tenint més, la satisfacció
personal va minvant. No crec que
Mr. Bezos sigui gaire més feliç
que Amancio Ortega, i m’atre-
veixo a dir que si tu, amic lector,
tens uns bons estalvis ets tant o
més feliç que ells.
Nord-amèrica és el país de les
estadístiques.
Un jove professor arribat a
la Universitat de Harvard pro-
cedent de l’Àmerica profunda,
Michael Norton, ha fet uns estu-
dis molt interessants. En un ví-
deo titulat How to buy happiness,
ens explica amb la gràcia, frescor
i agilitat tan pròpies dels intel-
lectuals d’aquella universitat els
resultats del seu treball al labo-
ratori de conducta. Norton va ser
a Barcelona i el van entrevistar a
LaContra de la Vanguardia sota el
títol Si vol treure el màxim del seu
diner gasti-se’l en els altres. No és
cap al·legat a favor de la caritat,
sinó un resultat científic. Si ens
gastem els diners per a nosaltres
la gratificació serà immediata i de
poca duració. Si els destinem als
altres, la gratificació durarà més.
Els experiments es van fer a
països tan diferents com el Ca-
nadà i Uganda i el resultat va ser
el mateix. Es van donar 15 dòlars
a dos grups de persones, un dels
quals els destinava a satisfer els
seus gustos, l’altre els dedicaria
a activitats socials i ajudes. Van
valorar “científicament” les emo-
cions. Els 15 dòlars gastats per a
si mateix es van transformar en
4.50. Els que es van dedicar a fi-
nalitats altruistes, en 78.
I aquí arriba el pensament del
càndid utòpic. Confesso que cada
dia em fa més il·lusió poder tenir
diners. Que els diners són una
granfontdesatisfacció.Unexem-
ple. Una senyora russa procedent
de les muntanyes immenses del
Caucas em ve molt amoïnada.
M’ensenya la nòmina de 1.060
euros. Explica que la seva mare
està molt malalta. El viatge és
Barcelona-Moscou, 5 hores, 3
hores més d’aquesta capital a un
aeroport secundari caucasià i 6
hores de taxi. Ho explico no per a
vantar-me’n (Déu me’n guardi!).
Quin remei toca? Els meus diners
m’han comprat –sense haver-la
buscat– una dosi elevada de sa-
tisfacció. Uns ulls que somreien i
ploraven al mateix temps i unes
abraçades que em recordaven els
ossos de les muntanyes russes.
Quin mal!
Amic, per les nostres terres
corren moltes Natashas i moltes
dones de països llunyans degu-
dament explotades per la nostra
bona gent. Per les nostres terres
caminen nens malalts i pares
sense feina, tots disposats a mi-
rar-te amb ulls entre somrients
i ploraners. La meva pregunta:
com podem ser tan cecs i... estú-
pids que, tenint tan a prop nostre
la felicitat, ens tanquem en els
nostres egoismes? Sí, deu vega-
des cecs i estúpids, o potser mil.
Acabo repetint la pregunta:
Can money buy happiness? Jo,
possiblement molt estúpid, molt
càndid i altres coses més, afirmo
rotundament Yes, it can. I tant,
que can, can, can.
Els demanem que no
utilitzin els presos
per aconseguir els
seus propòsits
TRIBUNA
TRIBUNA
FRANCESC SALVADOR
INtERNS DEL mòDuL S-3 (1-2) DEL CENtRE pENItENCIARI DE LA COmELLA
jonathan gil
Resposta al Sindicat Penitenciari
Amb la nova direcció les coses han millorat, i ells en demanen la dimissió
Poden els diners comprar la felicitat?
Com més en tenim, la satisfacció personal de tenir-ne és menor: gran paradoxa!
Els vint expedients
són la prova que sap
el que es fa i que no
es casa amb ningú
Si té uns estalvis,
lector, probablement
sigui tan feliç com
Amancio Ortega

Andorra
El Govern treballa amb la pers·
pectiva que el mes vinent es
pugui tancar el capítol de la
lliure circulació de mercaderies
en la negociació amb la Unió
Europea per a l’establiment
d’un acord d’associació. Així
ho va assegurar ahir el minis·
tre portaveu, Jordi Cinca, que
va afegir que, a més a més, la
perspectiva és que aquest ca·
pítol, on s’inclou la solució per
al tabac, es “pugui tancar d’una
manera força satisfactòria per
als interessos d’Andorra”.
Pel que fa a la negociació
de les altres tres llibertats del
mercat interior europeu (lliure
circulació de persones, béns i
serveis i capitals), Cinca, que va
voler desvincular la negociació
i el tancament del capítol del
tabac d’una possible visita del
copríncep francès aquest estiu,
va explicar que tot just s’és en
els treballs previs per analitzar
les diferents directives i regla·
ments que caldrà assumir, així
com per veure les diferències
entre la legislació del país i la
comunitària.
D’altra banda, el ministre
portaveu va assegurar que des·
prés de la sentència del Tribu·
nal Superior que anul·la l’ad·
judicació de la construcció de
l’Estació Nacional d’Autobusos,
l’executiu “prendrà nota del cri·
teri del tribunal” i que es tindrà
present per si mai hi ha un cas
que pugui ser similar.
En aquest sentit, el minis·
tre va recordar que el Govern
va considerar que l’ENA podia
formar part del mateix projec·
te d’urbanització de la zona del
Prat del Rull i que, per aquest
motiu, es va decidir adjudicar a
la mateixa empresa que portava
a terme aquesta urbanització.
“El tribunal ha determinat que
el criteri del Govern no era l’en·
certat”, va admetre el ministre.
Redacció
andorra la vella
L’executiu confia tancar l’acord
sobre el tabac amb la UE el juny
El ministre portaveu, Jordi Cinca.
jonathan gil
El consell de ministres va apro·
var ahir el projecte de la llei
d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang,
que regula per primera vegada
la donació, un text que preveu
l’establiment d’un programa de
donació de medul·la òssia en col·
laboració amb l’Estat espanyol.
Així ho van explicar ahir el
ministre de Salut, Carles Álva·
rez, i el secretari d’Estat de Salut,
Joan Antoni León, que van pre·
cisar que s’està negociant amb la
Fundació Josep Carreras perquè
els ciutadans del país puguin
inscriure’s al registre de donants
que gestiona (Redmo), un acord
que es podria tancar abans de
l’estiu. Tot i aquesta aposta, Ál·
varez no va descartar que en un
futur Andorra pogués tenir el seu
propi registre que, en tot cas, es·
taria també connectat al Redmo.
Segons va explicar León, el
text, que entrarà en breu a trà·
mit parlamentari, s’ha fet pre·
nent com a base les directives
europees que regulen la quali·
tat i la seguretat dels òrgans, les
cèl·lules i els teixits i la sang, i
un cop s’aprovi permetrà esta·
blir convenis amb altres països
perquè es pugui procedir a l’ex·
plantació d’òrgans i teixits de
difunts al país i que aquests pu·
guin ser utilitzats en trasplan·
taments per a aquelles persones
que els puguin necessitar.
D’altra banda, i tal com va
avançar el ministre en comis·
sió parlamentària, el text, que
“respon a la demanda de la so·
cietat per poder donar òrgans i
teixits”, estableix que en cas de
mort qualsevol persona tingui
la consideració de presumpte
donant si no ha manifestat en
vida la seva oposició a la dona·
ció, o si no s’hi oposa la família.
En aquest sentit, Álvarez, que
va remarcar que caldrà establir
acords amb els països que pu·
guin ser donants o receptors
d’òrgans, va defensar que s’ha
optat pel sistema que utilitzen a
Espanya perquè els ha servit per
ser “un país capdavanter en la
donació d’òrgans i en trasplan·
taments”. A més, va destacar
que davant un possible donant
un equip de professionals expo·
sarà a la família per què hauria
d’acceptar l’extracció d’òrgans.
Així mateix, i tenint en
compte les possibilitats de
desenvolupament del sector
biotecnològic al país, el text
regula també les activitats dels
establiments de teixits i defi·
neix els medicaments de terà·
pia avançada i els requisits per
fabricar·los i utilitzar·los.
El projecte de llei regula tam·
bé la donació de sang i els re·
quisits que han de complir els
centres i els serveis de transfu·
sió, i dona un marc legal equi·
valent al dels països del nostre
entorn amb els que es duen a
terme aquestes activitats. Tot
i això, el ministre va destacar
que les campanyes de col·lecta
es continuaran fent amb la col·
laboració dels bancs de sang
dels països veïns.
El projecte de llei d’òrgans preveu
un programa de donació de medul·la
El text preveu que qualsevol persona tingui la consideració de presumpte donant si no ha dit el contrari en vida
Consell de ministres
M. S.
andorra la vella
El ministre de Salut, Carles Álvarez, i el secretari d’Estat, Joan Antoni León, van presentar ahir la llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang.
jonathan gil
“no és fàcil
corregir les
irregularitats
del SaaS”
després que el tribunal
de Comptes, en el seu
informe de fiscalització del
tancament de l’exercici
2016, hagi posat de
manifest que es continuen
cometent irregularitats al
Servei Andorrà d’Atenció
Sanitària (SaaS), el titular
de Salut, Carles Álvarez, va
assegurar que “es tenen en
compte” les recomanacions
de l’organisme fiscal i que
es treballa per millorar
certs aspectes i reduir el
nombre de consideracions.
tot i així, el ministre
va admetre que “no és
fàcil canviar d’un dia
per l’altre determinades
pràctiques” i va recordar
que per les seves pròpies
característiques el SaaS
“està sotmès a molta
pressió” i “de vegades
costa complir al peu
de la lletra aquestes
recomanacions”.

ANDORRA8 Dijous, 10 De maig Del 2018
El Partit Socialdemòcrata és
partidari d’allargar el descans
per maternitat de les 16 setma-
nes actuals a les 26, és a dir, sis
mesos i, a la vegada, permetre
que aquelles persones que ho
desitgin tinguin la possibilitat
d’estirar-la fins a les 42 setma-
nes, deixant de percebre la part
proporcional de la prestació.
Aquesta proposta forma part
de les 78 esmenes que els parla-
mentaris socialdemòcrates han
presentat a la proposició de llei
qualificada de relacions labo-
rals, que ahir van presentar els
consellers generals del PS Ge-
rard Alís i Rosa Gili.
La formació preveu que les
cinc primeres setmanes posteri-
ors al part siguin per a la mare i
que, a partir de la sisena, ja se les
puguin distribuir com més els
convingui els dos progenitors, i
allargar el temps de descans fins
a les 42 setmanes percebent el
50% de la prestació o fins a les
36 setmanes percebent un 25%
menys de la prestació.
Així mateix, i també a partir
de la sisena setmana, el PS pro-
posa que la mare o la parella que
vulguin reiniciar la relació labo-
ral ho puguin fer a temps parci-
al, un 25% o un 50% de la jorna-
da legal ordinària, i allargar-ho
també fins a les 42 setmanes.
Gili, que va remarcar que aques-
ta opció no comporta cap so-
brecost, ja que l’empresa es fa
càrrec de la part de la jornada
treballada i la CASS, de l’altra
meitat, va explicar que amb
aquesta proposta es vol donar la
“màxima llibertat” a les famílies
perquè “es puguin organitzar
com millor els convingui”.
També en l’àmbit de les
propostes que afavoririen
una millor conciliació de la vida
familiar i laboral, els socialde-
mòcrates plantegen afegir un
nou apartat a l’article relatiu a la
prestació de l’empresa perquè,
a l’hora de planificar els hora-
ris dels treballadors, l’empresa-
ri tingui l’obligació de tenir en
compte la seva situació personal
–fills menors a càrrec o familiars
de fins a segon grau que reque-
reixin atenció especial–, i per-
metre així una flexibilització.
Així mateix, el PS, que plan-
teja afegir dues disposicions
addicionals per encarregar al
Govern un pla d’acció per lluitar
contra la bretxa salarial entre
homes i dones i l’elaboració de
plans d’igualtat per a les em-
preses –i recollir així dues de les
propostes d’Acció Feminista–,
proposa també 1,5 dies de des-
cans setmanal obligatori.
D’altra banda, la forma-
ció proposa l’eliminació de
l’acomiadament lliure, l’anome-
nat no causal, a la vegada que,
en una segona esmena per si
aquesta no s’accepta, planteja
una graella perquè les compen-
sacions econòmiques per aquest
acomiadament siguin més ele-
vades en funció de l’antiguitat
del treballador i mirar de “fre-
nar així” l’abaratiment de l’aco-
miadament que planteja el text
presentat per DA.
En aquest sentit, Alís va ex-
plicar que ja es veu bé reduir el
termini de preavís a un mes com
preveu la proposició de llei qua-
lificada de relacions laborals,
però va proposar elevar els 25
dies per any treballat fins a un
màxim de 365 dies que preveu
la compensació. Així, per als
treballadors amb menys de cinc
anys, la indemnització seria de
27 dies per any amb un mínim
d’una mensualitat, de 30 dies en
el cas que portés entre cinc i deu
anys a l’empresa, de 33 si l’an-
tiguitat és d’entre deu i quinze
anys, 36 dies per a aquells que
portin entre quinze i vint anys
i de 39 dies, amb un màxim de
27 mensualitats, per als treba-
lladors amb més de vint anys
d’antiguitat.
Una graella similar, però co-
mençant a partir de 16 dies,
s’aplicaria com a compensació
en el cas dels acomiadaments
per causes objectives. En el cas
que un acomiadament sigui
considerat improcedent o injus-
tificat, Alís va defensar l’aposta
per mantenir els 45 dies de sala-
ri per any treballat que ja preveu
la legislació vigent.
També en l’àmbit contractu-
al, el PS planteja eliminar la part
del text que preveu que la rela-
ció laboral d’un treballador amb
l’empresa s’extingeix en arribar
a l’edat de jubilació (65 anys),
ja que a vegades qui “continua
treballant és per una qüestió de
força major, ja que ho necessi-
ta”, va puntualitzar Alís, que va
precisar que d’acord amb aques-
ta esmena es proposa també su-
primir el contracte de continuï-
tat de la vida laboral.
Entre les esmenes de la
formació, moltes de les quals
destinades “a corregir” els re-
trocessos de la proposta de DA
per “mantenir com a mínim la
legislació actual”, Alís i Gili van
destacar també l’establiment del
contracte de teletreball, seguint
“el que ja es fa als països del nos-
tre entorn”, la creació d’un nou
supòsit d’excedència per a l’exer-
cici d’un càrrec públic o polític i
que es mantinguin els 60 dies
actuals de separació entre con-
tractes de durada determinada
perquè no hi hagi “successió”.
Consell General
Els consellers generals del PS Gerard Alís i Rosa Gili van presentar ahir les esmenes al text de relacions laborals.
PS
M. S.
andorra la vella
El PS planteja poder allargar la baixa
de maternitat fins a les 42 setmanes
El partit, que vol suprimir l’acomiadament lliure, aporta 78 esmenes al text de relacions laborals
El ministre d’Educació i Ense-
nyament Superior, Èric Jover,
va ser el protagonista ahir de
la setena sessió monogràfica
de Demòcrates per Andorra,
oberta a tota la militància,
centrada en aquesta ocasió en
el projecte de llei del cos edu-
catiu, segons va informar ahir
DA en un comunicat.
Jover va destacar el fet que
es tracta d’una llei que regularà,
per primera vegada, tots aquells
aspectes específics vinculats a
l’activitat de la docència, ja que
es tracta de l’únic cos especial
que no comptava encara amb
una legislació pròpia. En aquest
sentit, el ministre d’Educació
i Ensenyament Superior es va
mostrar convençut del fet que el
desenvolupament d’un text per
legislar tots aquells elements
que li són específics suposarà
un pas substancial que ajudarà
a valoritzar els professionals del
món de l’educació.
Al marge de les línies prin-
cipals d’aquest projecte de llei,
el ministre va expressar la seva
satisfacció per la roda de reuni-
ons que ha mantingut amb els
diferents claustres dels centres
educatius, més de 900 perso-
nes, per tractar el text. Així, i
un cop finalitzada aquesta ron-
da de contactes, al marge de les
reunions que ja s’havien man-
tingut amb els representants
del Sindicat de l’Ensenyament
Públic (SEP), el ministre va ex-
plicar als militants demòcrates
que considera que s’han pogut
recollir suggeriments i clarificar
aquells temes que havien pogut
generar dubtes i requerien d’un
contacte directe i obert.
La trobada amb Jover forma
part de les reunions que amb
una certa periodicitat convoca
la formació taronja per debatre
amb la militància sobre temes
d’actualitat i per donar a co-
nèixer de primera mà l’evolució
dels projectes i proposicions le-
gislatives que es treballen tant
al Consell General com per part
de l’executiu.
Partits
Redacció
andorra la vella
Jover explica els eixos del text del
cos educatiu als militants de DA
Un moment de la sessió de DA amb el titular d’Educació i Ensenyament Superior.
da

publicitat 9Dijous, 10 De maig Del 2018

El Consell Superior de la Justí-
cia (CSJ) va reforçant aquelles
àrees en què manquen recur-
sos, com són el Tribunal de
Corts, Batllia i Fiscalia. El CSJ
té previst publicar en breu un
edicte per cobrir una plaça de
magistrat a temps complet per
al Tribunal de Corts. El presi-
dent del CSJ, Enric Casadevall,
va explicar ahir que hi ha inte-
rès per cobrir aquesta plaça i
que, amb aquesta, el tribunal
quedarà molt cobert. A més, va
avançar que podrà ser un ma-
gistrat andorrà qui la cobreixi.
Casadevall va reconèixer,
com ja ho va reclamar el ma-
teix president del Tribunal de
Corts, que el cas BPA “demana
molts recursos i que tres ma-
gistrats es dedicaran a partir de
setembre a aquest afer, mentre
que també hi haurà tres magis-
trats per poder fer la resta dels
assumptes”, va dir. Tot i això,
va reconèixer que, quan passi
tot l’afer BPA, “podem dir que
el Tribunal de Corts estarà so-
bredimensionat però, amb el
temps, si es jubila algú potser
no caldrà renovar-lo. Durant
aquests primers anys, tot fa
pensar que Corts tindrà molta
feina”, va dir.
El ministre d’Afers Socials,
Justícia i Interior, Xavier Es-
pot, va recordar que primer es
va preveure una plaça a temps
parcial per a Corts, però “es va
valorar la càrrega de feina que
tenen i que tindran en el futur
i s’ha considerat que calia una
plaça a temps complet”, va dir.
DOS BATLLES A BATLLIA
Una altra àrea que quedarà
completa serà la de la Batllia,
perquè es preveu la cobertura
de dues places. Una és la que
va deixar lliure el batlle Jau-
me Tor, que va passar el darrer
mes de gener com a magistrat
del Superior, i que ha quedat
pendent de cobrir. I l’altra serà
una plaça nova. Així, tal com
va avançar Casadevall, “en poc
temps hi entraran dos batlles
més i quedarem coberts”.
El Col·legi d’Advocats va de-
nunciar que els afers de l’AREB
havien provocat un col·lapse a
la Batllia. Segons Casadevall,
no queda clar on hi ha el col-
lapse i, per això, ha convocat
el proper 15 de maig els repre-
sentants dels lletrats i els pre-
sidents de totes les instàncies,
Batllia, Tribunal de Corts, Tri-
bunal Superior i Fiscalia, per
analitzar on realment hi ha un
col·lapse i posar-hi mitjans. En
aquest sentit, divendres passat
el Col·legi de lletrats sí que es
va reunir amb el ministre Xa-
vier Espot i, segons va explicar
ahir el ministre, “sembla que a
priori no es pot concloure que
hi ha una situació de col·lapse a
la Batllia i, potser sí, un pic de
feina important”, va dir.
Casadevall, però, reconeix
que a la Batllia, a més d’aquests
dos batlles que s’hi incorpora-
ran, també “fan falta adminis-
tratius, que s’aniran cobrint
amb eventuals o amb els del
servei d’Ocupació que el Go-
vern dona durant nou mesos”.
D’aquests dos batlles, un
substituirà la plaça que tenia
Jaume Tor i l’altre anirà allà
on la presidència de la Batllia
determini; “són batlles poliva-
lents”, va dir Casadevall.
Totes aquestes places, tant
la del magistrat per a Corts
com les dues dels batlles per a
la Batllia, figuren en el pressu-
post d’aquest any.
Fiscalia, però, haurà d’espe-
rar a l’aprovació del pressupost
de l’any vinent per a la incorpo-
ració d’un nou fiscal, va comen-
tar el president del CSJ.
RENOVACIÓ DE CÀRRECS
Precisament, ahir es va celebrar
a la Casa de la Vall la renovació
de tres càrrecs amb una llarga
trajectòria en diferents òrgans
jurisdiccionals.
El primer va ser Jaques
Richiardi, com a magistrat del
Tribunal de Corts, que va ater-
rar a la seu de la justícia d’An-
dorra sense saber ni català ni
res de dret andorrà, com va dir
ahir. Avui ja compleix més de
18 anys com a magistrat.
La segona a renovar el càrrec
va ser la fiscal adjunta, Caroli-
na Bailen. I, finalment, Cristina
Bea va renovar el càrrec com a
batlle.
El president del CSJ va tor-
nar a insistir que el fet que se ce-
lebri la renovació d’aquests càr-
recs cada sis anys és per donar
compliment a la Constitució.
La renovació dels càrrecs ha es-
tat una cosa molt criticada des
d’institucions internacionals,
però Casadevall sempre ha dit
que són actes protocolaris que
es fan per donar compliment a
la llei i que mai ha passat que el
càrrec no s’hagi renovat, sinó
que es fa com si fos automàtic
però que requereix aquest acte
solemne perquè tradicional-
ment s’ha fet així, sempre res-
pectant el marc legal.
Corts tindrà un nou
magistrat a temps complet
i Batllia, dos batlles més
El CSJ analitzarà el 15 de maig on hi ha el col·lapse pels afers de l’AREB
Justícia
Acte de renovació dels càrrecs de Richiardi, Bailen i Bea, ahir a la Casa de la Vall.
Jonathan gil
P. G.
andorra la vella
Òrgan disciplinari del saig
el BoPa publicava ahir el decret del nomenament de l’òrgan
disciplinari del saig que, segons va explicar espot, és un òrgan
que crea la mateixa llei del saig i que està compost per dos
representants que nomena el ministre de Justícia, un que
nomena el ministre de Finances i el president de la cambra
de saig. espot va explicar que aquest òrgan és necessari
per quan hi hagi denúncies o queixes que poden posar en
dubte que s’han vulnerat certes normes deontològiques o
disciplinàries que estableix la llei del saig. tot i això, amb
els dos anys de funcionament, espot va dir que eren poques
les queixes rebudes (quatre o cinc) i que, després de fer les
comprovacions escaients, s’havia conclòs que s’havia actuat
de manera adequada. De fet, fins a la data, el ministre va
assegurar que no hi havia cap expedient a cap saig. tot i això,
la creació de l’òrgan, diu espot, és important per tenir un nivell
de control i perquè ho marca la llei. el ministre va voler remarcar
que la feina que fan els saig “no és agradable i que al ciutadà
que li embarguen sempre tindrà un nivell d’insatisfacció i s’ha
de veure quina és la part del deute i quina la de mancança
professional, i hem de ser objectius”.

ANDORRA 11Dijous, 10 De maig Del 2018
Del 7 al 12 de maig al punt
d'informació de l'Illa Carlemany:
- Recollida de samarretes, dorsals i xips
- Noves inscripcions
Activitats
esportives
Cada dia de 18h a 20h
a l’Illa Carlemany
Amb la col·laboració de les federacions
Amb la col·laboració de:
9a cursa
popular
DIA DE L’ESPORT
PER A TOTHOM
13.05.2018
10/05
Atletisme
11/05
Muntanyisme
07/05
Tennis
08/05
Esports
adaptats
09/05
Hoquei
patins
La plataforma Obrim-los,
Obrim-les va celebrar la signa-
tura del protocol d’entesa entre
el Govern i la Comunitat de Sant
Egidi per obrir un corredor hu-
manitari que permeti acollir de
manera legal i segura fins a una
vintena de refugiats sirians pro-
cedents del Líban. Segons una
de les seves impulsores, Emma
Riba, “estan contentes i satisfe-
tes” perquè considera “que ja era
hora que el Govern d’Andorra fes
aquest pas”. Riba va insistir a de-
manar una acollida digna i nor-
malitzada d’aquestes persones,
“amb els mateixos drets i deures
que un ciutadà andorrà”, i que es
garanteixi la seva inclusió tant a
nivell laboral com educatiu. De
tota manera, des del col·lectiu es
creu que hi ha aspectes que enca-
ra no estan prou clars de la Llei
de protecció temporal i transitò-
ria per raons humanitàries i, per
això, reafirmen la seva voluntat
de demanar una reunió amb el
Govern perquè s’expliquin els
terminis per fer efectiva l’acolli-
da, els criteris de selecció i el pla
d’acollida.
La portaveu de la plataforma
també va remarcar que conti-
nuaran reivindicant que el país
ha de garantir el dret d’asil. “Puc
entendre, va dir, que no és fàcil
perquè no som de la Unió Euro-
pea i no formem part de l’espai
de Schengen, però és una qües-
tió que s’ha de parlar i treballar”.
Pel que fa als refugiats, la porta-
veu d’Obrim-los, Obrim-les va
recordar que la seva situació és
molt delicada: “ens hem de posar
les piles per treballar-hi”. A més,
va recordar que Andorra ha estat
tradicionalment un país d’acolli-
da i que hauria de ser un referent
a nivell europeu en aquest sentit.
D’altra banda, la setmana pas-
sada la plataforma va entrar a
registre els estatuts de la futura
associació que podria estar cons-
tituïda en un mes. Els treballs
del col·lectiu se centren ara en la
preparació de les segones jorna-
des solidàries amb les persones
refugiades.
Obrim-los, Obrim-les celebra el
nou pas per acollir els refugiats
Cooperació
M. P. A.
andorra la vella
El mes d’abril es va tancar amb
448 persones inscrites al servei
d’Ocupació en recerca d’un lloc
de treball, un 17,9% mes que les
que hi havia comptabilitzades
el març, segons les dades que
va avançar ahir el titular de Fi-
nances i portaveu de l’executiu,
Jordi Cinca, que va atribuir l’in-
crement a “la fi de la temporada
d’hivern”.
A la vegada, aquestes xifres
trenquen amb la tendència
positiva registrada els darrers
anys, ja que les 448 persones
aturades inscrites a Ocupació de
finals del mes passat suposen a
la vegada un 7,4% més respec-
te del nombre d’inscrits que hi
havia l’abril del 2017, que era de
417.
Malgrat aquestes dades, Cin-
ca va defensar el manteniment
de la tendència positiva “inicia-
da el 2014” i va insistir que les
dades d’ocupació s’han d’obser-
var durant un cert període de
temps i no en un mes puntual.
A més a més, el ministre porta-
veu va recordar que enguany la
Setmana Santa ha caigut abans,
fet que també ha comportat
un avançament en el final de la
temporada d’hivern, i que tam-
bé l’activació més tardana dels
programes de foment de l’ocu-
pació, lligats a la disposició del
pressupost, ha influït en aquest
increment del nombre de perso-
nes sense feina inscrites a Ocu-
pació.
Tot i això, Cinca va voler con-
traposar aquestes xifres amb les
de la Caixa Andorrana de Segu-
retat Social (CASS), en aquest
cas, però, corresponents al fe-
brer. Així, a 28 de febrer passat,
la CASS tenia registrats 40.877
cotitzants, un 4% més que el
febrer del 2017 quan n’hi ha-
via 39.290. Si ens fixem en les
xifres dels darrers dotze mesos,
la mitjana d’assalariats es va
situar en 37.966, un 3,2% més
que el mateix període de l’any
anterior.
Cinca va qualificar aquest
augment de “significatiu” i va
assegurar que de mica en mica
“es va consolidant la recuperació
del mercat laboral”, com també
s’observa amb altres indicadors
com la massa salarial. Aquesta
va ser el febrer passat de 86,28
milions d’euros, un 11,4% su-
perior respecte al mateix mes
de l’any anterior. Pel que fa al
salari mitjà, va créixer un 7,1%
respecte del febrer del 2015 i es
va situar en 2.110 euros.
Els inscrits a Ocupació creixen
un 17,9% a l’abril i arriben a 448
Cinca treu ferro a les xifres i atribueix l’increment a la fi de la temporda d’hivern
Mercat laboral
El nombre d’inscrits a Ocupació el mes passat és un 7,4% més alt que l’abril del 2017.
jonathan gil
M. S.
andorra la vella

El Comú d’Andorra la Vella vol
potenciar el parc Central com a
espai públic. És per aquest mo-
tiu que retirarà les tanques que
el separen del passeig del Riu i
passarà a estar obert les 24 ho-
res del dia. “Volem donar més
activitat al parc”, va dir la còn-
sol major de la capital, Conxita
Marsol, que va remarcar que
l’eliminació d’aquesta barrera
ha de permetre que els vianants
que circulen pel passeig del Riu
s’integrin al parc, ja que avui
“molta gent no hi acaba d’en-
trar”. L’actuació anirà acompa-
nyada de la contractació d’un
servei de vigilància privat per
assegurar que no hi ha “actes
que puguin afectar la convivèn-
cia ciutadana”, que s’afegirà a
les càmeres de videovigilància
que ja es van instal·lar fa un any
i mig. El conseller de Medi Am-
bient i Innovació, David Astrié,
va explicar que durant l’estiu es
farà una prova pilot i, si es cons-
taten casos de vandalisme, es
tancarà el passeig del Riu.
Aquesta actuació forma part
d’un conjunt de millores que
pretenen “valoritzar” encara
més el parc i adaptar-lo a les
noves necessitats. Així, un dels
objectius que persegueix la re-
forma és guanyar més zona
verda. Això es farà anivellant el
talús que avui hi ha a la zona de
la tirolina i eliminant les tan-
ques de fusta perquè l’espai si-
gui més aprofitable, un fet que
permetrà comunicar la zona de
jocs infantils amb la de la tiro-
lina. Per altra banda, ja s’ha co-
mençat a actuar al llac, que es
vegetalitzarà. S’omplirà de ter-
ra i s’hi plantaran espècies ve-
getals (com nenúfars adaptats a
la climatologia del país i joncs)
que filtraran l’aigua, i elimina-
ran la necessitat de bombejar-la
i tractar-la amb clor. A banda
d’un estalvi, l’actuació donarà
un aspecte més natural al llac.
Altres millores seran l’habilita-
ció d’una zona de running pe-
rimetral d’una llargada d’uns
500 metres, es concessionarà la
terrassa del restaurant perquè
des de l’1 de juny fins al setem-
bre s’hi puguin instal·lar food
trucks, i es refarà la teulada de
l’edifici dels lavabos, que avui és
de vidre i s’hi posarà llosat per
facilitar-ne el manteniment.
També es canviaran els sanita-
ris per lavabos antivandàlics.
Les obres ja han començat i
estaran enllestides a principis
de juny. Els treballs no tindran
afectació en la zona de jocs in-
fantils.
Astrié va destacar que amb la
intervenció la “filosofia del parc
serà una mica diferent de la que
tenim ara”. El conseller va recor-
dar que aquest espai té la funció
de pulmó de la parròquia, però
també actua de barrera contra
la contaminació acústica i de-
senvolupa una funció social.
“Si millorem l’aspecte i l’estè-
tica, aquesta funció social es
reforçarà”. va destacar. A més,
va explicar que durant aquest
any s’estan refent els terres de
seguretat de la majoria de parcs
infantils de la parròquia (com
és el del parc Central, el parc
dels Artells, el parc del Cedre i
el parc del Roure).
Marsol i Astrié van presentar ahir les millores que es faran al parc Central.
JONATHAN GIL
L’aparcament de l’antiga estació
podria gestionar-lo la propietat
L’acord entre la propietat dels terrenys de l’antiga estació
d’autobusos i el Comú d’Andorra la Vella per habilitar en aquest
espai un aparcament encara no està tancat. El que falta per
concretar és si el pàrquing serà llogat i gestionat per la corporació
o si l’explotarà la propietat amb els mateixos preus que la resta
d’aparcaments comunals. Marsol es va mostrar confiada que en
breu es podrà avançar en aquests serrells que falta per tancar de
la negociació. En tot cas, va assegurar que el que és clar és que
la parcel·la acollirà un aparcament i es manté la data d’obertura
de cara al mes de juny per tal que estigui en funcionament per a
les funcions del Cirque du Soleil. Marsol també va anunciar que
l’aparcament de la nova estació d’autobusos es podria posar en
funcionament demà. S’hi preveu construir una escala d’accés al
Prat del Rull i Baixada del Molí.
El parc Central estarà sempre obert
per potenciar la noció d’espai públic
El Comú destinarà 100.000 euros a millores i a la contractació d’un servei de vigilància
Andorra la Vella
M. S. C.
ANdORRA LA VELLA
Es vegetalitzarà
el llac per donar-
li un aspecte més
natural, amb terra i
espècies vegetals.
S’habilitarà una
zona de running
perimetral d’una
llargada d’uns 500
metres.
Es treballa per
concessionar la
terrassa del restaurant
per instal·lar-hi food
trucks durant l’estiu.
Es guanyarà
en zona verda,
anivellant un talús i
eliminant unes tanques
a la zona de la tirolina.
1.
2.
3.
4.
Les actuacions

L’Agència de Resolució d’Enti-
tats Bancàries (AREB) ha acor-
dat un nou traspàs d’actius i
passius de BPA cap a Vall Banc,
després d’identificar nous cli-
ents de BPA com a traspassa-
bles. Tal com indica la resolució
publicada aquest dimecres al
BOPA, s’ha continuat el procés
de revisió dels clients i s’han
pogut traspassar 80 comptes
per un valor de 29 milions d’eu-
ros. Segons la resolució del con-
sell d’administració de l’AREB,
les operacions de migració no
meriten cap comissió de traspàs
ni cap altre cost a càrrec dels cli-
ents i a favor de BPA o les seves
entitats dipositàries, interme-
diàries o vinculades. El traspàs
d’aquests clients s’ha efectuat
després d’haver declarat que
tots els comptes eren aptes, de
manera que se’ls aixeca la sos-
pita d’estar relacionats amb els
casos de blanqueig de capitals
pels quals BPA va ser intervin-
guda.
En el primer traspàs del mes
d’abril del 2016, van passar a
la nova entitat el 92% dels cli-
ents de BPA i, dels que no van
ser traspassats, un 3% van ser
considerats sospitosos de blan-
queig de capitals, mentre que el
4% restant van ser considerats
no aptes per manca d’aportació
de documentació justificativa
de la seva operativa. Aquest
4% corresponia a 1.242 clients,
amb un volum de negoci de 708
milions d’euros. Les fonts con-
sultades han indicat que no es
descarta que en un futur puguin
fer-se nous traspassos, tot i que
cada vegada les migracions de
clients seran més petites, com
ha estat el cas d’ara. Hi ha cli-
ents que encara no són traspas-
sables d’una entitat a l’altra fins
que es confirmi l’evidència que
no concorren causes relatives a
delictes, faltes o infraccions.
L’AREB acorda un nou traspàs de
80 comptes de BPA a Vall Banc
En la resolució publicada al BOPA ascendeixen a un total de 29 milions d’euros
Bancs
Una de les antigues oficines de Banca Privada d’Andorra (BPA).
JONATHAN GIL
Agències/Redacció
ANdOrrA LA veLLA
La Batllia
dicta el retorn
de diners de
preferents
La Batllia ha donat la raó
a un client que va invertir
en preferents de BPA. Això
implica que el banc, que
avui té com a accionista
únic l’AreB, haurà de
retornar els fons invertits.
Aquesta sentència en
primera instància obre
la porta que clients
minoristes que tenien
aquest producte financer
d’alt risc puguin emprendre
accions judicials contra el
banc intervingut. Segons la
justícia, l’entitat no va oferir
suficient informació sobre
la complexitat del producte.

A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A
F R E E S T Y L E E T
R E G A L E M E N T R A D A
A L ’ S K A T E P A R K
TOTS ELS DIUMENGES
DURANT EL MAIG
Promoció vàlida durant els diumenges del mes de maig. No acumulable en altres promocions.
Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat per agafar forces.
Compartir experiències, els
pros, els contres i els perquès
és el que van fer ahir al vespre
tres joves del país en la xerrada
sobre voluntariat internacional
organitzada pel Carnet Jove.
Meritxell Pons va fer de vo-
luntària l’any passat a través
del Servei Civil Internacional
de Catalunya (SCI), que va co-
nèixer precisament gràcies a la
xerrada organitzada pel Carnet
Jove el 2017. En el seu cas bus-
cava una manera de fer un vo-
luntariat de curta durada ja que
no disposava de gaire temps,
i els valors que promou l’SCI
–interculturalitat, solidaritat,
diversitat, justícia i pau– “cor-
responien a la idea que jo tenia
d’un voluntariat, a més de tenir
una organització excel·lent”.
Pons va explicar que abans de
marxar va seguir un complet
pla de formació de voluntaris.
El projecte consistia en neteja
mediambiental i manteniment
de monuments històrics locals
d’un petit poble del centre d’Es-
tònia. Va compartir l’experièn-
cia amb vint voluntaris d’arreu
del món. D’aquesta experiència
se n’emporta sobretot “que vaig
aprendre molt”.
Carles Gonzàlez, el més ve-
terà dels tres, ha anat en quatre
ocasions a Bolívia i aquest estiu
repetirà; va fer de voluntari amb
Cooperand, motivat pel seu
projecte d’ajudar nens de carrer
o en situació de risc social que
viuen en diverses llars d’acollida
del Proyecto Don Bosco a Bolí-
via. La seva tasca principal era
la d’acompanyar els menors du-
rant el dia: anar-los a buscar a
l’escola, donar-los un cop de mà
amb els deures, jugar amb ells,
compartir els dies festius, els
àpats i, sobretot, “escoltar-los i
parlar amb ells”. El que més el
va impactar va ser “veure com
els infants i els adolescents
que han viscut situacions molt
dures i amb el bagatge emoci-
onal que això implica afronten
el seu dia a dia de la millor ma-
nera possible”. De l’experiència,
González es queda “amb l’agraï-
ment que una i altra vegada em
demostraven els infants”.
Susanna Ferran va anar de
voluntària el 2014 al projecte
que Muntanyencs per l’Himàla-
ia té en marxa des de fa temps al
Nepal. El seu va ser un volunta-
riat “artístic”, ja que va realitzar
un projecte fotogràfic participa-
tiu conjuntament amb els nens
i nenes de Kailash Home, en
format de voluntariat. De ma-
nera que va tenir l’oportunitat
de compartir deu dies amb ells,
conviure amb els nens i nenes,
conèixer la seva rutina, i crear
activitats participatives foto-
gràfiques i poètiques. El que
més la va impactar de l’experi-
ència va ser “la integració de la
diversitat de nens procedents
de cultures tan diferents i de
situacions tan extremadament
pobres”.
Els participants a la xerrada
van interactuar amb aquests
tres voluntaris i van rebre infor-
mació sobre els procediments a
seguir per ser voluntari. També
van conèixer de primera mà els
projectes de voluntariat que
diverses entitats els van expli-
car. A més de l’SCI, Cooperand i
Muntanyencs per l’Himàlaia, hi
van participar Música per Viu-
re, que ofereix un voluntariat
musical; Aigua de Coco i Infants
del Món, que tenen projectes
de voluntariat educatiu a Cam-
bodja; i Daktari, que proposa un
voluntariat de tipus mediambi-
ental.
El voluntariat: tota una experiència
Tres joves expliquen les seves estades a diversos països en la xerrada ‘Implica’t’, organitzada pel Carnet Jove
Projectes de cooperació
M. P. A.
andorra la Vella
Moment de la xerrada al centre cultural La Llacuna, ahir a la tarda.
jonathan gil
Set entitats presenten
els seus projectes
internacionals
de voluntariat
Els comuns d’Andorra la Vella i
d’Escaldes-Engordany van pu-
blicar ahir al Butlletí Oficial del
Principat d’Andorra (BOPA) dos
edictes a través dels quals noti-
fiquen a ciutadans que no han
pogut localitzar sancions de cir-
culació per valor de milers d’eu-
ros. Andorra la Vella va publicar
un avís per notificar diverses
denúncies per infraccions al
Codi de la circulació i a les nor-
mes comunals que regulen les
zones d’estacionament limitat i
que han estat constatades pels
agents de circulació. Es tracta de
més de 2.000 sancions per un
import total de 60.995 euros.
De fet, hi ha persones a les quals
es reclama més d’una sanció.
Aquestes persones tenen deu
dies hàbils per pagar l’import de
les sancions amb un descompte
del 50%. També es disposarà de
deu dies per fer les al·legacions
escaients. Transcorregut el ter-
mini de pagament d’un mes
sense que s’hagi realitzat l’in-
grés, se’n procedirà a l’execució
forçosa i s’aplicarà un recàrrec
del 15% durant els tres mesos
següents, i del 25% a partir del
quart mes.
Pel que fa al Comú d’Escaldes,
es notifica l’obertura de més de
560 expedients sancionadors
per infraccions a les normes
d’estacionament i circulació.
L’import reclamat és de 32.952
euros. Les persones que consten
en l’edicte disposen de quinze
dies per consultar l’expedient i
fer-hi les al·legacions escaients.
Si no se’n presenten es disposa-
rà d’un mes per fer efectiu l’im-
port de la sanció. Si no es com-
pleix dintre d’aquest termini es
procedirà a l’execució forçosa
amb un recàrrec del 20%.
D’altra banda, el Comú de Ca-
nillo publica un edicte pel qual
notifica l’embargament de béns
de diverses persones per rebuts
pendents de pagament. Es trac-
ta d’un import de 19.500 euros,
corresponents a 79 persones o
societats.
Andorra la Vella reclama més de
2.000 sancions per 61.000 euros
Circulació
Agències
andorra la Vella

Sant Julià de Lòria
La Ruta de la Tapa 2018, ce-
lebrada a Sant Julià de Lòria,
ha aconseguit vendre 7.900
racions. Ahir es va fer l’entre-
ga de premis per als partici-
pants. Se’n van repartir més
d’un centenar, entre els quals
cal destacar l’entrega d’un vi-
atge a Nova York. Pel que fa
als reconeixements als esta-
bliments participants, el jurat
va decidir que la millor crea-
ció va ser la proposada per
Bare Nostrum i la seva fusió
de sabors amb una croque-
ta, braves, bunyol de bacallà
i gaspatxo. En segona posi-
ció va quedar el Bar Coto i el
xarrup de foie amb coulis de
mango i xips de ceba, seguit
del Bar Valireta i el niu amb
encenalls de foie i tòfona. El
premi del públic va ser per al
Bar Muntanya.
Bare Nostrum,
primer premi
de la Ruta de
la Tapa 2018
Agències
andorra La veLLa
La tapa guanyadora.
agèncieS
Donant seguiment a les reco-
manacions del Pla estratègic
del turisme de compres, el Go-
vern, conjuntament amb la
Cambra de Comerç, Indústria i
Serveis (CCIS), han organitzat
la primera acció de formació
destinada als treballadors del
comerç, un curs amb relació a
l’experiència de compra en el
punt de venda.
Així ho van explicar ahir la
secretària d’Estat de Comerç i
Competitivitat, Neus Soriano,
i el director de Formació Pro-
fessional, Formació d’Adults i
Recursos Educatius, Joaquim
Torredà, que van plantejar
aquesta primera formació com
“una prova pilot” a la qual “se li
vol donar continuïtat” un cop
s’avaluï com ha anat amb els
professionals del sector.
L’objectiu del curs, el cost del
qual –4.000 euros– serà assu-
mit per l’executiu, és capacitar
els assistents en habilitats per
informar i orientar adequada-
ment els clients. Així mateix,
s’oferiran els coneixements
suficients per crear de manera
persuasiva i atractiva aparadors
i espais de venda.
Segons va precisar Torredà,
la formació, d’una durada de
34 hores distribuïdes en vuit
mitges jornades que tindran
lloc entre el 28 de maig i el 18
de juny, s’estructurarà en tres
mòduls que abordaran aspectes
com la satisfacció i fidelització
del client al punt de venda –de
l’atenció al client a la venda cre-
uada o substitutiva– i l’atenció
al client internacional, en què
s’oferirà tot un seguit de vo-
cabulari comercial en anglès i
francès i estratègies per gestio-
nar l’experiència de compra en
el punt de venda.
Torredà, que va precisar que
en tractar-se d’una prova pilot
s’ha previst una formació per
a vint persones, va remarcar
que en el primer dels mòduls
s’insistirà en la importància de
“reforçar l’ús del català a l’hora
d’atendre els clients”.
Les persones interessades a
inscriure’s al curs, adreçat es-
pecíficament als professionals
del comerç ja en actiu, poden
fer-ho des d’avui mateix a la
Cambra de Comerç, tan a tí-
tol individual com a través de
l’empresa. Precisament, i amb
relació a les empreses, Soria-
no es va mostrar convençuda
que “sabran valorar” aquesta
formació i que, per aquest mo-
tiu, permetran als treballadors
assistir-hi en horari laboral. A
més, va recordar que les dates i
horaris escollits per fer aquesta
formació s’han triat “tenint en
compte els moments de menor
afluència als comerços”.
El Govern i la Cambra impulsen un
curs per millorar l’atenció al client
Es tracta de la primera acció formativa emmarcada en el Pla estratègic del turisme de compres
comerç
Neus Soriano i Joaquim Torredà van presentar ahir la primera formació per a empleats del comerç.
Jonathan giL
M. S.
andorra La veLLa

LUMBALGIES
CIÀTICA
TENDINITISESPATLLA-COLZE
MALDECAP
DOLORDECERVICALS
Centre IME - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella
Núm. col·legiat 714 - Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t
El Servei Andorrà d’Atenció Sa·
nitària (SAAS) necessita ampliar
la seva plantilla i obre la convo·
catòria per ocupar diversos càr·
recs, alguns dels quals de nova
creació. En total busca dotze
professionals amb titulacions
i perfils que comprenen des de
directius a experts en compta·
bilitat, passant per metges es·
pecialistes, treballadors socials i
portalliteres.
Així, s’ha creat una nova plaça
de cap d’àrea de Serveis Generals
per liderar els departaments de
manteniment, compres i ser·
veis generals en àmbits com la
planificació, la gestió, la innova·
ció i sostenibilitat de les instal·
lacions, així com la implementa·
ció de millores de metodologia,
processos i control intern del
servei de compres. Per presen·
tar·hi candidatura els interes·
sats tenen quinze dies, que és el
mateix termini que per a la resta
de places laborals convocades pel
SAAS i publicades ahir al BOPA.
D’altra banda, també es preveu
crear dues noves places de secre·
tàries adscrites a la direcció As·
sistencial i una de portalliteres
adscrita a la direcció d’Inferme·
ria. A més, s’amplia la plantilla
de metges especialistes: es busca
un metge d’anatomia patològica
per treballar a jornada parcial,
i un neuròleg adscrit al servei
d’Especialitats de Medicina per
desenvolupar una jornada de
40 hores setmanals. Finalment,
s’ha obert una plaça de cap de
Comptabilitat per gestionar un
equip de set persones i encarre·
gar·se de la informació compta·
ble, així com de l’acompliment
de la legislació i regulació en
matèria comptable, pressupos·
tària i obligacions fiscals. Aques·
ta persona també participarà en
l’elaboració del pressupost i en
els projectes estratègics de l’àrea
financera.
A banda d’això, el SAAS tam·
bé ha obert convocatòria per
cobrir una plaça vacant de treba·
llador social, una altra plaça de
cap d’àrea de Finances i tres més
d’auxiliars d’infermeria (que
corregeix l’error d’un edicte en
què es demanaven fins a divuit
places).
Feina
Agències
andorra la vella
El SAAS busca directius, metges,
infermeres i treballadors socials
Universitat de París
El ministeri d’Educació i En·
senyament Superior ha obert
la convocatòria per accedir a
dues habitacions individuals
a la Ciutat Internacional Uni·
versitària de París per al curs
acadèmic 2018·2019. S’hi
poden postular els estudiants
dels nivells licence, màster,
doctorat i postdoctorat an·
dorrans o residents, que tin·
guin entre 18 i 30 anys el dia
1 de setembre del 2018. Així
mateix, han d’estar inscrits
en un centre d’ensenyament
superior de les acadèmies de
Versalles, París o Créteil. El
Governassumiràelscostosde
les tarifes per al proper curs
acadèmic, que són de 2.500
euros de manteniment anual
per habitació; així doncs, la
subvenció és de 5.000 euros.
El termini de presentació de
les sol·licituds s’acaba el 15
de juny.
Obre el termini
per optar a les
habitacions
d’estudiant
Redacció
andorra la vella
Escaldes disposa des d’ahir
d’un nou aparcament comunal.
Es tracta de l’equipament ubi·
cat a l’avinguda de les Escoles
que ofereix 41 noves places. El
Comú ha pogut obrir·lo gràcies
a un acord de lloguer que s’ha
firmat amb els propietaris del
terreny fins al 2021. Per fer·lo
realitat hi ha invertit 230.000
euros. Es tracta d’un espai
d’estacionament del tot ne·
cessari, van puntualitzar des
de la corporació, i en el qual es
treballava des de feia temps.
El conseller d’Aparcaments
i Administració, Esteve Vidal,
va remarcar que la zona tenia
carència de llocs d’aparcament
perquè, a banda de la gent que
hi viu i dels comerços, també hi
ha escoles. Això fa que hi hagi
una concentració important de
desplaçaments en cotxe de les
famílies en hores molt marca·
des del dia.
Vidal va negar que s’estiguin
reduint les zones blaves a la
parròquia, però va reconèixer
que en alguns espais que fins
ara funcionaven amb tiquet
s’hi han instal·lat equips amb
barrera. L’objectiu és afavorir
la rotació dels vehicles i que
quan una persona es desplaci
a la zona trobi aparcament, va
argumentar. És el cas de l’apar·
cament comunal de la Creu
Blanca. El conseller es va mos·
trar satisfet del funcionament
que està tenint perquè quan la
gent ha d’anar a aquesta zona
troba estacionament, “cosa que
fins ara no passava”.
La parròquia ha incremen·
tat notablement les places
d’aparcament en els darrers
anys. Amb l’obertura d’aquest
nou equipament a l’avinguda
de les Escoles ja disposa, a dia
d’avui, de 3.061 places d’esta·
cionament públiques. Vidal va
concloure que són “vitals” tant
per als comerços i els veïns
com per als visitants, al mateix
temps que va assegurar que el
barri ara ja està cobert.
Obre l’aparcament de l’avinguda de
les Escoles, que té unes 40 places
El Comú considera que amb el nou equipament aquest barri ja té cobertes les necessitats
escaldes-engordany
Agències
andorra la vella
El nou aparcament de l’avinguda de les Escoles.
agències
s’hi han invertit
230.000 euros i
l’acord de lloguer
finalitza el 2021

publicitat 17Dijous, 10 De maig Del 2018
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
UN COTXE PEL HOLE IN ON E!
CATE G ORI ES:
Scratch
Handicap inferior
Handicap superior
PRE M I S ES P E CI A LS:
Aproximacions
Driver Més Llarg
PLACES LIMITADES
Inscripcions abans del 10 de maig al Club
de Golf del Principat www.cgp.ad
Preu: 45 €
PREMI ESPECIAL:
Una nit a l’hotel Camiral de PGA
Catalunya Resort + 1 green fee al PGA
de Catalunya per a 2 persones
II T RNEIG
CISA IMMOBILIÀRIA
12 DE MAIG A LES 9.30 H
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
WELCOME PACK PER A TOTS ELS PARTICIPANTS, PREMIS EXCLUSIUS, SORTEIG,
ANIMACIÓ EN VIU AMB DJ SELVAS I MOLTES MÉS SORPRESES

Unicef Andorra va constatar ahir
en un comunicat la necessitat de
tenir dades actualitzades sobre
lactància materna a Andorra, ja
que les que es tenen corresponen
a l’any 2004. Segons aquestes
xifres recollides a partir de l’En-
questa nacional de salut infantil,
encarregada pel llavors anome-
nat ministeri de Salut, Benestar,
Família i Habitatge, el percen-
tatge d’infants que havien estat
alimentats amb llet materna els
primers mesos de vida era del
66%; és a dir, dos de cada tres
infants. El comunicat recorda
que l’Organització Mundial de
la Salut recomana alimentar els
infants exclusivament amb llet
materna durant els primers 6
mesos de vida, i fins als 2 anys
de forma complementària amb
altres aliments, però que, com
que no hi ha dades més actua-
litzades, “no sabem com ha evo-
lucionat el percentatge durant
aquests anys”.
Així doncs, la directora del co-
mitè andorrà per l’Unicef, Marta
Alberch,vadeclararquepersaber
si cal fer recomanacions específi-
ques per promoure l’alletament
infantil és imprescindible tenir
unes dades més actuals. L’entitat
expressa aquesta demanda en el
marc de la campanya anual Cada
Vida Compta que promou la re-
ducció de les “bretxes en la lac-
tància materna” que hi ha entre
rics i pobres arreu del món.
Unicef demana actualitzar
les dades sobre lactància
Entitats
Redacció
andorra la vElla
L’empresa andorrana Pic Res-
tauració, del grup Decomant,
participarà demà a Sant Se-
bastià en l’assemblea anual de
l’Associació d’Escura-xemeneies
d’Espanya (Asociación de Des-
hollinadores de España, ASDE)
que reunirà el conjunt d’empre-
ses especialitzades que confor-
men aquest sector professional
a l’estat veí. L’empresa andor-
rana forma part de l’entitat,
constituïda fa un any amb la
finalitat de fixar els estàndards
de qualitat en la prestació dels
serveis professionals en aquest
àmbit, així com conscienciar els
usuaris sobre la importància
de desenvolupar un correcte
manteniment de les xemeneies,
d’acord amb les obligacions de
la legislació vigent al país veí.
Tal com destaquen des de l’em-
presa, a Andorra els paràmetres
són estrictes pel que fa a qualse-
vol tipus d’instal lació associada
a una activitat econòmica i/o
situació que generi emissi-
ons a l’atmosfera. En l’àmbit
domèstic, les recomanacions
són realitzar les neteges de les
xemeneies com a mínim un cop
l’any i fer una revisió dels con-
ductes per comprovar el seu
estat, i verificar que no hi ha ni
esquerdes ni forats que puguin
produir filtracions de fum, així
com assegurar-se que no exis-
teixen obturacions causats per
nius d’animals.
Pic Restauració participa
en la reunió de l’ASDE
Empreses
Redacció
andorra la vElla
llengua
El Govern ha fet pública la
convocatòria dels exàmens
oficials de llengua catalana
dels nivells A1, A2, B1, B2, C1
i C2 i del nivell bàsic de ciènci-
es històriques i socials andor-
ranes. La inscripció es pot fer
del 17 al 31 de maig, al servei
de Tràmits de l’edifici admi-
nistratiu del Govern, o a tra-
vés del web www.etramits. ad.
El preu de la inscripció és de
17,15 euros. Les proves dels
nivells A1 i A2 tindran lloc el
13 de juny; les dels nivells B1,
B2 i C1, el 16 de juny; i les de
C2, els dies 14 i 15 de juny.
Exàmens
oficials de
català del 13
al 16 de juny
Redacció
andorra la vElla
Rendir-se no és una opció és el
títol de la conferència que ahir
va impartir del consultor Emili
Duró, organitzada per la Funda-
ció Jacqueline Pradere al Centre
de Congressos d’Andorra la Ve-
lla i que va aplegar centenars de
persones.
Duró va detallar els diver-
sos aspectes que poden ajudar
la persona a canviar la manera
d’afrontar la vida, tot i que va
deixar molt clar que “el nos-
tre cervell humà està preparat
per veure els problemes i no les
oportunitats”. En aquest sen-
tit, va remarcar que “estem més
preparats per sobreviure que no
pas per viure”. Per aquest motiu,
el consultor va posar èmfasi en
el fet que per trobar la felicitat
és fonamental l’entorn i envol-
tar-se de gent feliç que contagiï
aquesta felicitat. L’expert va sos-
tenir que ara es viu molt millor
que temps enrere, tot i que “el
pessimisme s’ha posat de moda”
i, per això, és vital canviar la for-
mació que reben els infants, per-
què malauradament avui en dia
ja hi ha depressions a partir dels
14 anys.
Per Duró, queixar-se no ser-
veix de res, i va remarcar que
l’important és canviar la mane-
ra de mirar el món. “Els nostres
fills”, va constatar, “ja no volen
posseir coses, sinó fer coses que
els apassionin”, des de la con-
vicció que d’aquesta manera el
món canviarà. D’altra banda, es
va mostrar molt positiu en la va-
loració d’aspectes com el canvi
climàtic perquè en pocs anys, va
afirmar, la major part de l’ener-
gia del planeta s’obtindrà per
fonts renovables.
Duró va distingir tres fases en
l’evolució de la manera com les
persones han afrontat la vida al
llarg de la història de la humani-
tat: fins al 1900 la vida consistia
a sobreviure; als anys 60, 70, 80
i 90 la societat estava basada en
el coneixement, i “ara volem viu-
re amb gent que ens transmeti
passió i il·lusió”, va afirmar. Per
aquest motiu, en les feines del
futur seran molt importants
quatre aspectes: una bona injec-
ció d’optimisme, la passió que
es contagia, un treball diferent i
un coneixement no basat en els
conceptes, sinó en la capacitat
de la persona per adaptar-se. “El
problema”, va subratllar, “no és
posar anys a la vida, sinó vida als
anys”. També va destacar la im-
portància dels tres primers anys
de vida de l’infant i de l’ambient
familiar, perquè allò que s’ha vis-
cut de petit és el que dóna la pau-
ta del que serà posteriorment la
manera d’afrontar la vida. Se-
gons va dir, convé ensenyar als
infants ball, cant i música, no co-
ses que poden fer les màquines.
Emili Duró: “L’optimisme, la passió i
l’adaptació seran clau en les feines”
Centenars de persones van assistir a la xerrada d’aquest expert sobre com afrontar la vida
Conferència
Moment de la conferència d’Emili Duró al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, ahir al vespre.
jonathan gil
M. P. A.
andorra la vElla
Eleccions CaSS
La Caixa Andorrana de Segu-
retat Social (CASS) ha infor-
mat a través d’un comunicat
de premsa que ahir dimecres,
9 de maig, va finalitzar el
període per presentar can-
didatures a les eleccions del
consell d’administració. Se-
gons va indicar l’empresa pa-
rapública, s’han presentat un
total de sis candidatures per
representar el col·lectiu dels
pensionistes, dues per repre-
sentar el col·lectiu d’empresa-
ris i treballadors per compte
propi, i vuit per representar
el d’assalariats. Les candi-
datures seran presentades i
validades si escau pel consell
d’administració el dilluns, 14
de maig. Estan cridats a votar
13.344 pensionistes, 14.950
empresaris i treballadors per
compte propi, i 37.839 as-
salariats, segons afegeix la
CASS. El president del consell
d’administració, Jean-Michel
Rascagneres, va remarcar la
voluntat de la CASS que hi
hagi la màxima participació i
va recordar que aquestes són
les úniques eleccions en què
pot votar la major part de la
ciutadania del país, i que per
això mateix sorprèn que fins
ara només un 3% o 4% dels
assalariats hi participi.
Finalitza
el període
per presentar
candidatures
Redacció
andorra la vElla

Pirineus
La capital alturgellenca va
acollir ahir la celebració de la
Diada esportiva de la gent gran
de la Seu d’Urgell i Andorra, on
van participar 200 padrins. La
majoria són urgellencs, men-
tre que la resta procedeixen
del Principiat. La jornada es
va iniciar a primera hora del
matí amb un acte inaugural
que enguany ha tingut lloc al
Palau d’Esports, i presidit per
la regidora de la Gent Gran de
l’Ajuntament urgellenc, Mont-
serrat Bonet, l’alcalde de la Seu
d’Urgell, Albert Batalla, i la se-
cretària d’Estat d’Afers Socials
i Ocupació del Govern d’Andor-
ra, Ester Fenoll.
Com ja s’ha convertit en tra-
dició en cada edició que té lloc a
la Seu, la inauguració simbòlica
d’aquesta diada de la gent gran
la van protagonitzar membres
del Consell Municipal d’Infants
de la Seu. Enguany van ser dos
alumnes de l’escola La Valira els
qui van donar la benvinguda als
padrins i els van encoratjar a se-
guir practicant activitat física.
En els parlaments inaugurals,
Batalla va manifestar que la di-
ada “serveix per comprovar que
la gent gran tant de la nostra
ciutat com del Principat d’An-
dorra teniu una actitud positiva
i saludable davant la vida, fet
que serveix de lliçó a les gene-
racions que venim darrere”. Ba-
talla va assenyalar la importàn-
cia que té aquesta jornada que
permet, cada any, que padrins i
padrines de banda i banda de la
frontera es retrobin.
Sobre això, l’alcalde urgellenc
va mostrar la seva satisfacció
per la “bona col·laboració” en-
tre l’Ajuntament i les institu-
cions andorranes per portar a
terme aquesta diada esportiva.
Per la seva part, Fenoll va re-
marcar la “molt bona entesa
i col·laboració” entre les dife-
rents institucions andorranes i
l’Ajuntament urgellenc a l’hora
de celebrar aquesta activitat i
moltes d’altres. La secretària
d’Estat d’Afers Socials va remar-
car també “la importància que
té que la gent gran es mantingui
amb hàbits saludables i faci es-
port per esdevenir un mirall per
a tots nosaltres, i així trencar
aquella imatge moltes vegades
estereotipada que tenim de les
persones grans”.
Després de l’acte institucio-
nal, els padrins van protagonit-
zar en diversos grups un seguit
d’exhibicions de gimnàstica de
manteniment amb coreogra-
fies. La jornada va seguir amb
la participació de les persones
grans en diferents activitats,
com ara un taller de ritmes, ioga
i una sortida en marxa nòrdica.
La jornada va finalitzar amb
un dinar de germanor a la sala
polivalent de la zona esportiva
de la Seu. La diada té com a ob-
jectiu la promoció de la pràctica
de l’exercici físic amb activitats
lúdiques, així com fomentar
els intercanvis socioculturals i
esportius amb caràcter partici-
patiu.
Uns 200 padrins participen en la
Diada esportiva de la gent gran
Batalla mostra la seva satisfacció per la “bona col·laboració” amb les institucions andorranes
Col·lectius
Els padrins van protagonitzar un seguit d’exhibicions de gimnàstica.
A.S.U.
Redacció
LA SeU d’UrgeLL
La carretera C-14 al seu pas
pel terme municipal d’Organyà
(l’Alt Urgell), on s’estan execu-
tant els treballs preparatoris
de l’excavació del túnel de Tres-
ponts, quedarà tallada al trànsit
avui dijous, en franges d’entre
cinc i deu minuts, des de les dues
del migdia i fins a les tres de la
tarda. Aquestes restriccions te-
nen com a objectiu dur a terme
diverses voladures de prova que
han de servir per estudiar les vi-
bracions i el comportament del
terreny abans de procedir a fer
les pròpiament destinades a la
construcció de la galeria.
L’actuació de condicionament
i millora d’aquest tram de via,
que va des de la sortida del nucli
d’Organyà fins a l’enllaç amb la
carretera LV-4001 i que arriba
a Montant de Tost, al munici-
pi de Ribera d’Urgellet, compta
amb un pressupost de 35,4 mi-
lions d’euros. Les obres de cons-
trucció del túnel de Tresponts i
d’eixamplament d’un tram de la
C-14, que abasten una longitud
total de tres quilòmetres, van a
càrrec del departament de Ter-
ritori i Sostenibilitat, que les va
iniciar la tardor passada. Fins
ara, gran part dels treballs s’han
anat executant sense la necessi-
tat de tallar totalment la via, i
s’ha donat pas alternatiu als ve-
hicles per un dels dos carrils de
la marxa. Aquest dijous, però, a
causa de les voladures de prova,
que es duran a terme entre les
dues del migdia i fins a les tres
de la tarda, caldrà restringir to-
talment el pas de vehicles du-
rant el moment de la voladura
i també en els minuts previs i
posteriors, amb la qual cosa els
talls es poden allargar entre cinc
i deu minuts.
Els treballs, que finalitzaran
durant la tardor de l’any 2020,
inclouen l’execució d’un nou
túnel d’1,3 quilòmetres de lon-
gitud, una amplada de 12,60
metres i una altura de 7,90 me-
tres. D’aquesta manera s’evita-
rà que el trànsit rodat hagi de
continuar passant per un tram
especialment sinuós del con-
gost de Tresponts. A banda de
la nova galeria, també s’actuarà
en la via que ja hi ha, en la seva
entrada i sortida, que comptarà
amb una calçada de 10 metres,
per la qual cosa caldrà instal-
lar-hi estructures en voladís en
alguns punts.
Talls a la C-14 a Organyà per les
voladures del túnel de Tresponts
Obres
Màquina treballant a la boca nord del futur túnel de Tresponts.
AgènCieS
Agències
LA SeU d’UrgeLL
La Seu d’Urgell
Una trentena de persones
va participar dimarts en la
primera sessió per elaborar
el reglament de participació
ciutadana de la Seu d’Ur-
gell, amb l’objectiu que hi
aportessin les seves idees.
Aquest acte, impulsat per la
comissió de Transparència
i Participació Ciutadana de
l’Ajuntament, va servir per
presentar i iniciar el procés
de participació dels veïns
amb l’objectiu de crear con-
juntament un reglament
participatiu. La setmana vi-
nent es farà arribar a totes
les llars urgellenques una
enquesta, que serà anònima,
per conèixer l’ús dels actuals
mecanisme de participació
ciutadana a la ciutat. L’en-
questa es podrà entregar
entre el 16 i el 31 de maig.
La comissió de Transparèn-
cia i Participació Ciutadana
de l’Ajuntament és l’única
comissió presidida per l’opo-
sició, de manera rotativa, i
compta amb representació
de tots els grups polítics mu-
nicipals del consistori.
Primers passos
per fer el
reglament de
participació
Redacció
LA SeU d’UrgeLL

20 Dijous, 10 De maig Del 2018
Cultura
Feia mesos, des que Álvaro
Rodríguez Areny va rodar The
Blizzard, que no es movia una
càmera per aquí dalt. És veritat
que el 2017 va ser un curs atípic,
perquè al degoteig de curts es va
afegir el rodatge de Fèlix, la su-
perproducció dirigia per Cesc Gay
que Movistar acaba d’estrenar.
Però vist el xup-xup dels últims
anys, aquest stand-by tampoc era
del tot normal.
Doncs ben aviat hi tornarà
a haver moviment. El director
Josep Pozo i la productora Im-
minent rodaran pròximament
l’episodi pilot d’El país de les
ombres, barreja de thriller i de
road movie concebuda i escrita
pel mateix Pozo, i que constarà
de deu capítols d’entre 40 i 60
minuts. Això serà el 2019 i si el
projecte, és clar, arriba finalment
a bon port. De moment, el que
està confirmat és el pilot, que
comptarà amb una subvenció
de 10.000 euros del ministeri de
Cultura i per al qual el director
ha lligat, diu, l’actor català Lluís
Homar, que l’abril va desfilar tri-
omfalment pel Claror amb Cyra-
no i que just ahir va començar el
rodatge d’Elisa y Marcela, la nova
pel·lícula d’Isabel Coixet. Homar
hi interpretarà Sebastià, el pro-
tagonista d’El país de les ombres,
un detectiu privat feliçment re-
tirat que ha de tornar a l’oficina
per resoldre la reglamentària sè-
rie d’assassinats. Que el fitxatge
s’acabi confirmant dependrà de
l’agenda.
El pilot el dirigirà el mateix
Pozo i es rodarà a l’agost o a l’oc-
tubre, perquè el 20 de juliol s’es-
trena comercialment Solo, el se-
gon llargmetratge d’Immiment
en associació amb Miramar
Media i Gold Tower, dirigit per
Hugo Stevens i protagonitzat
per Alain Hernández, i que acaba
de desfilar pel festival de Màla-
ga. Al setembre, d’altra banda, el
mateix Pozo rodarà a l’illa canà-
ria de Fuerteventura Beyond, el
documental que reconstrueix la
peripècia real del surfista en què
s’inspira la pel·lícula.
A Lluís Homar, en fi, se li afe-
girà com a coprotagonista una
actriu “de primera fila” del pano-
rama cinematogràfic espanyol,
tot i que la productora treballa
amb la possibilitat de lligar una
intèrpret del país a qui tenen
entre cella i cella. La durada del
pilot dependrà del finançament
que s’hagi pogut reunir, i l’objec-
tiu és disposar d’un material de
presentació per picar a la porta
de les plataformes audiovisual,
que són les que tallen el bacallà
en el mercat televisiu: “Dedica-
rem el que queda del curs al des-
envolupament del projecte, però
al costat del guió, del director i
de l’elenc cal mostrar-los ni que
sigui un tastet del que serà el pro-
ducte final: que s’hi vegi el look,
l’estil, la intenció”, diu Pozo.
El rodatge de la sèrie tindrà
lloc entre Barcelona i Andorra,
en un percentatge que dependrà
finalment de la plataforma i dels
inversors que s’hi interessin. So-
bre el paper, insisteix el director,
es podria rodar íntegrament a la
capital catalana, “però el nostre
objectiu sempre ha sigut fomen-
tar la indústria cinematogràfica
a Andorra i explotar les enormes
possibilitats que ofereixen les
nostres muntanyes com a plató
natural”. Però el que té clar és
que “no volem fer una rèplica de
Félix: són dos projectes absoluta-
ment diferents”.
El país de les ombres –títol
provisional, que té més a veure
amb l’atmosfera psicològica de la
història que no amb la ubicació
física del rodatge, i que tampoc
s’ha escollit pensant en Andor-
ra– serà per a Pozo la primera
incursió en la ficció televisiva,
després d’haver tastat en la pan-
talla gran l’animació (ElCid,Don-
key Xote), el curt (Clodette) i el
llargmetratge (Nick, 73 minuts).
El pilot i el desenvolupament de
la sèrie concentraran aquest curs
els seus esforços i el de la produc-
tora, amb l’objectiu que el rodat-
ge es concreti al llarg del 2019.
Mentrestant, no renuncia
a portar a la pantalla Danger,
aquell thriller amb joc de rol a
dintre que pretenia ubicar a Sud
Radio: el teaser es va rodar el se-
tembre del 2015, i Pozo va arri-
bar a avançar el fitxatge de Lukas
Haas, però el projecte es va anar
empantanegant, el centre de me-
dicina esportiva que havia d’anar
al Pic Negre no va ajudar gens, i
tot plegat ha acabat al calaix de
les bones intencions. O ho sem-
blava: “Si surt el soci adequat, el
reprendrem, la nostra prioritat
sempre ha sigut rodar-la a Sud
Radio, i no ho descartem, però
el cert és que els pròxims mesos
ens concentrarem en la sèrie”.
Pozo s’estrena en la telesèrie
Dirigirà ‘El país de les ombres’, barreja de thriller i ‘road movie’ en deu capítols i que protagonitzarà Lluís Homar
Audiovisual
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Homar, caracteritzat com a Cyrano, amb què va desfilar l’abril per l’Auditori Claror; aquesta setmana ha començat el rodatge d’‘Elisa y Marcela’, la nova pel·lícula d’Isabel Coixet.
BondIA
l’Acadèmia del cine, abans de l’estiu
la història l’hem sentida unes quantes vegades,
des que ara fa un any i mig es va començar a
parlar de la creació d’una Acadèmia de les Arts
i de les Ciències Cinematogràfiques d’Andorra
–ACPA, per als amics i coneguts. Però sembla
que ara va de debò: reconvertida en associació
professional i amb l’autorització governativa a
la butxaca, diu Pozo –que en continua exercint
com a president– que la reactivació de l’entitat
és només qüestió de setmanes: “Com a molt
tard, abans de l’estiu”. només falta retocar els
estatuts per adequar-los a la nova forma jurídica
–associació, ja no acadèmia–, i contactar el
prop de mig centenar de socis i simpatitzants
que s’hi van inscriure a principis del 2017, quan
l’ACPA va arribar a presentar-se en societat,
recordin, en un acte que va tenir l’aval d’Isona
Passola, la presidenta de l’acadèmia catalana.
Aquell intent es va acabar frustrant per una
barreja de recel, incomprensió i personalisme.
Però Pozo està covençut que l’ACPA pot ser
un instrument “interessant i important per al
desenvolupament de la indústria cinematogràfica
al país”. Contactats els possibles interessats per
confirmar la condició de socis, se’ls convocarà a
unes eleccions d’on ha de sortir la primera junta
directiva, “amb Pozo o sense Pozo, això dependrà
dels socis”. Si hi ha interès per tirar-ho endavant,
diu, “ho tornarem a intentar; si no, tancarem la
paradeta de la mateixa manera que la vam obrir”.

Diari del 10 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (14)

Similar to Diari del 10 de maig del 2018

Similar to Diari del 10 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 10 de maig del 2018