Diari del 14 de maig del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
mésbanca,
mésonline!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24hen
el nostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 14 De maig Del 2018 núm. 3.555 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
Els ingressos de duana baixen…
i els salaris dels membres
de Govern pugen.
OPINIÓ
‘Et les 12 points
vont pour...’
alfred llahí
Periodista i
escriptor
Transparència i accés
a la informació
jordi gallardo
President del grup
parlamentari liberal
la pensió mitjana passa de
426 a 579 euros en 10 anys
El nombre de pensionistes ha crescut un 54,2% entre el 2008 i el 2017 i ja s’ha situat en 9.505 persones
avuI és NOTícIa pàgina 3
jONaThaN gIl
andorra pàgina 11
EsPOrTs pàgina 16
ENTrEvIsTa a
antoni sasplugas
pàgines 8 i 9
“andorra no
és territori
ciclista”
aNDOrra pàgina 6
El programa contra la
dependència podria
beneficiar mil persones
aNDOrra pàgina 10
El sitca creu que el
retard en la sentència
del gada “fa mala olor”
El MoraBanc es classifica entre
els vuit primers de la lliga acB
Cursa popular amb 2.700 corredors

2 Dilluns, 14 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia El Cedre
Av. d’Enclar, 32 - Tel. 723 383
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu nublarse en
català?
Es diu ennuvolar-se.
El cel s’ha ennuvolat.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
del 3 al 20 de maig
0,99€0,99€
1,29€1,29€
0,89€0,89€
del 3 al 20 de maig
PRIMAVERA 0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€0,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,990,99€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
€1,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,291,29€€€€€€€€€€€€€€€€
0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€0,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,890,89€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€€
EL TEMPSEL TEMPS
RESTES D’INESTABILITAT AL NORD
Avui encara no farà net i a la divisòria entre França i An-
dorra esperem precipitacions al llarg del dia, que aniran
a més a la tarda. La cota de neu es situarà cap als 1.800
metres i pujarà als 2.300, amb vent del nord-oest. Al sud,
núvols i alguna clariana. Que tinguin un BonDia.
Avui 16
19
17
4
5
6
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
DIMARTS
DIMECRES
Canillo
0/10
Pas de la Casa
-4/5Encamp
2/12
Ordino
1/11
La Massana
2/12
Escaldes - Engordany
4/16
Andorra la Vella
4/16
Sant Julià de Lòria
5/17
La Seu d’Urgell
6/19
Puigcerdà
1/11
L’Ospitalet
-1/8

3Dilluns, 14 De maig Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
L’import de la pensió de jubi-
lació mitjana que paga la Caixa
Andorrana de Seguretat So-
cial als pensionistes s’ha in-
crementat en 152,86 euros en
deu anys, i ha passat de 426,16
euros que es pagava el 2008 als
579,02 euros de mitjana a finals
de l’any passat, segons les dades
que es desprenen de l’informe
relatiu als estats financers de
la parapública corresponents a
l’exercici 2017.
En el mateix període ha
crescut un 54,2% el nombre de
pensionistes, que ha passat de
6.162 l’any 2008 a 9.506, així
com també el nombre de jubi-
lats que perceben la prestació
que viuen al país, que ha passat
de 3.619 a 5.755.
Malgrat l’increment de
l’import de la pensió mitja-
na, l’augment de beneficiaris i
també els successius canvis en
la Llei de la CASS –el mateix
2008 i el 2014–, han comportat
que, exceptuant el cas d’aque-
lles persones que han treballat
35 anys o més, l’import mitjà
de les prestació que es satisfà
a tots aquells pensionistes que
han cotitzat menys de 35 anys
sigui inferior a l’import que es
pagava fa deu anys.
Així, per exemple, els pensio-
nistes que havien cotitzat entre
16 i 20 anys rebien fa deu anys
una pensió mitjana de 504 eu-
ros,mentrequel’importmitjàde
la prestació pel mateix temps de
cotització era l’any passat de 465
euros.Enelscasdelsjubilatsamb
un període de cotització d’entre
26 i 30 anys, l’import mitjà de la
pensió ha passat en aquests deu
anys de 784,90 euros (2008) a
746,73 euros (2017).
La disminució de la prestació
mitjana també s’observa en els
casos amb menys anys de cotit-
zació a la CASS. Així, l’import
mitjà que van rebre l’any passat
els que van cotitzar menys de
cinc anys va ser de 62,58 eu-
ros mensuals, quantitat que es
va elevar a 186,39 euros per a
aquells que van cotitzar entre
6 i 10 anys i fins als 323,30 eu-
ros per als que ho van fer entre
11 i 15. En canvi, pels mateixos
anys de cotització, el 2008 es
pagaven prestacions de 93,25
euros, de 235,07 i de 356,88,
respectivament.
En canvi, en el cas de les per-
sones amb més de 35 anys de co-
tització, l’import mitjà de la pen-
sió sí que ha crescut en aquest
període i ha passat dels 1.205,66
euros que es pagaven el 2008 als
1.252,22 de l’any passat.
Una evolució similar es pot
observar en el cas de les pen-
sions d’invalidesa passades a
vellesa, l’import mitjà de les
quals s’ha incrementat un 4,7%
en aquests deu anys, i ha pas-
sat dels 639,59 euros del 2008
als 669,87 de l’exercici 2017, si
bé el nombre de beneficiaris ha
disminuït i ha passat dels 1.439
pensionistes del 2008 als 1.069
de l’any passat.
A diferència de les prestaci-
ons de jubilació, l’import mitjà
d’aquestes pensions sí que s’ha
incrementat des del 2008 i no
ha estat així només en els casos
en què el beneficiari ha cotitzat
menys de 15 anys. D’aquesta
manera, l’import mitjà que van
rebre l’any passat els que van
cotitzar menys de cinc anys va
ser de 299,83, quantitat que es
va elevar a 511,30 euros per a
aquells que van cotitzar entre
6 i 10 anys i fins als 621,01 eu-
ros per als que ho van fer entre
11 i 15. En canvi, pels mateixos
anys de cotització, el 2008 es
pagaven prestacions de 312,57
euros, de 521,61 i de 592,92,
respectivament.
L’import mitjà d’aquesta pres-
tacióvaserl’anypassatde698,88
euros per als qui havien cotitzat
entre 16 i 20 anys (era de 674 eu-
ros el 2008), de 773,03 euros en
el cas d’un període de cotització
d’entre 21 i 25 anys (748 euros
fa deu anys), de 808,72 euros
per a qui havia cotitzat entre 26
i 30 anys (796 euros el 2008), i
de 929,47 i 982,28 euros en el
cas d’una cotització d’entre 31 i
35 anys i de més de 35 anys, res-
pectivament (874 i 940 euros fa
deu anys).
Finalment, en el cas de les
pensions de viduïtat sí que hi
ha hagut un augment de l’im-
port mitjà, tant general com en
els diferents trams en funció
dels anys cotitzats. Així, mentre
que l’any passat l’import mitjà
de la pensió de viduïtat va ser
de 322,92 euros, el 2008 era de
270.05 euros.
L’import de la pensió mitjana passa
de 426 a 579 euros en deu anys
Entre el 2008 i el 2017 el nombre de pensionistes ha crescut un 54,2% i ha passat de 6.162 a 9.505
Seguretat Social
M. S.
andorra la Vella
La seu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
jonathan gil
l’import mitjà de la
pensió de viduïtat es
va situar l’any passat
en els 322,92 euros
Pensió mitjana
L’import mitjà de la pen-
sió es va situar l’any pas-
sat en els 579,02 euros,
un 35,8% més que l’im-
port mitjà del 2008, que
va ser de 426,16 euros.
Pensionistes
El nombre de pensionistes
ha augmentat un 54,2%
entre el 2008 i el 2017 i
ha passat dels 6.162 de fa
deu anys als 9.506 de l’any
passat.
Pensió de viduïtat
L’import mitjà de la pen-
sió de viduïtat s’ha incre-
mentat un 19,5% en deu
anys i ha passat de 270,02
euros (2008) a 322,92.

OPINIÓ4 Dilluns, 14 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
L’abundància de projectes de llei que s’han
entrat a tràmit els darrers mesos ja ha
portat alguns a parlar del que es podria
anomenar empatx legislatiu. El Govern
ha disposat en aquesta legislatura d’una
àmplia majoria, igual que en l’anterior, per
poder emprendre les reformes a què es va
comprometre en la campanya electoral, al-
gunes de pendents des de fa anys. no obs-
tant, va optar per la via tacticista de deixar
passar el temps en els temes més espino-
sos, conscient de les dures crítiques que
podria rebre no només dels grups de l’opo-
sició,sinódelamateixasocietatengeneral.
A més, la intervenció de BPA va marcar,
sens dubte, bona part de l’inici de la legis-
latura i va obligar a centrar bona part dels
esforços de l’executiu per resoldre aquesta
qüestió,quepodriahaversuposatunrevés
per a l’economia del país molt més gran del
que finalment hi va haver. El resultat és
que,ambl’objectiudedonarl’aparençaque
s’ha treballat molt en aquests últims tres
anys, la majoria governant darrerament
no ha parat d’enviar i entrar iniciatives al
Parlament. Així, s’ha arribat a un punt en
què els mateixos demòcrates dubten que
tots els textos es puguin aprovar i comen-
cen a admetre que, tot i que la legislatura
s’esgoti, segurament caldrà deixar algunes
lleis per a més endavant.
Empatx legislatiu
EDITORIAL
Més o menys tothom reconeix
que la justícia espanyola no
passa pel seu millor moment
i pateix un descrèdit cada ve-
gada més gran. En el que ja no
es coincideix tant és a l’hora
d’apuntar les causes que han
portat que cada vegada més
gent qüestioni el funcionament
d’un dels pilars fonamentals de
qualsevol Estat que pretengui
dir-se democràtic. Algunes de
les associacions dels diferents
estaments judicials apunten
com una de les causes el fet que
els nomenaments, en determi-
nades instàncies, siguin fets
per polítics i, per tant, d’acord
amb criteris polítics, i no se-
gons el mèrit o la pròpia carre-
ra professional. I també des de
gairebé totes les associacions
s’admet que visions i actuaci-
ons diferents davant situaci-
ons similars tampoc no ajuden
massa a millorar la imatge que
puguin tenir els ciutadans de la
justícia.Iésqueesfadifícild’ex-
plicar que, per exemple en l’àm-
bit dels delictes econòmics, un
exjugador d’handbol i cunyat
del rei espanyol, ja condemnat,
es passegi tranquil·lament per
Suïssa, mentre un exconseller
de Finances del Comú de Sant
Julià de Lòria, soci d’un expre-
sident del Barça però ni tan sols
encara jutjat, porti gairebé un
any a la presó.
Tampoc ajuda a millorar la
imatge que una de les catedrà-
tiques integrants de la comissió
que ha de revisar el codi penal,
arran del que ha passat amb el
cas popularment conegut com
La Manada, asseguri que el pro-
blema no és la legislació ni les
lleis, sinó la interpretació que
en fan els jutges i magistrats.
I què dir de les manifestacions
d’exmagistrats, gens sospito-
sos de simpatitzar amb els in-
dependentistes catalans, que
posen el crit al cel davant cada
tomb incomprensible que fa el
fabulador Llarena.
un problema
de descrèdit
eS PaRLa de deIxaR TexToS
PeR a MéS eNdaVaNT
DONANT LA NOTA
Odile Sarroca
Unes 900 persones es be-
neficiaran del programa per
a la prevenció de la depen-
dència de la gent gran, que
es desenvolupa amb Cata-
lunya, occitània i navarra.
12345
Joan Peñarroya
El BC MoraBanc Andorra
es va assegurar una plaça,
per segona temporada con-
secutiva, per al play-off,
amb una victòria davant
del Delteco GBC.
12345
Sílvia Calvó
La ministra de Medi Am-
bient, Agricultura i Soste-
nibilitat ha anunciat que el
servei de bicicleta elèctrica
serà finalment una realitat
abans de l’estiu.
1234 5
Jordi Beal
Unes 2.700 persones van
participar ahir en la cursa
popular Illa Carlemany, en
el Dia de l’esport per a tot-
hom, fet que la converteix
en la més multitudinària.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@Andorra Capital
Tot i l’amenaça de la pluja, el temps
ha acompanyat i ha fet lluir com es
mereix la Festa de la Diversitat Cultural
que clou la Setmana de la Diversitat.
Météo Andorre
@AndorreMeteo
Primavera andorrana 😉😉😉#pasdelacasa
#Andorra #Pirineus #324eltemps
😉#grandvalira
MArC SegAléS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que hi ha massa lleis
a tràmit en aquest final de
legislatura?
Sí
NO
86%
14%

OPINIÓ 5Dilluns, 14 De maig Del 2018
Dijous passat el Grup Parla-
mentari Liberal vam entrar a
tràmit una proposició de llei a
favor de la transparència i l’ac-
cés a la informació, un text que
conté com a principis inspira-
dors el principi de legalitat, el
principi de transparència, el
principi d’idoneïtat i el principi
de raonabilitat. Amb aquesta
llei es pretén facilitar l’accés de
la ciutadania a la informació en
possessió de l’Estat que, per de-
fecte, ja és pública i accessible,
i regular, també, com els par-
lamentaris poden accedir a la
informació que fins i tot pugui
ser classificada com a sensible.
La llei també preveu els meca-
nismes de classificació excep-
cional de la informació, la seva
desclassificació i el procediment
administratiu per poder-hi ac-
cedir.
Els liberals som de l’opinió
que la Constitució atorga al
Consell General la competèn-
cia universal per conèixer els
assumptes que concerneixen el
Govern i a l’Administració, atès
que el Consell General repre-
senta el poble andorrà, que és
on resideix la sobirania nacional
i d’on emanen la resta de poders
de l’Estat. Malgrat que hem vist
com en les darreres legislatures
el Parlament andorrà ha perdut
clarament pes polític, que ha
basculat a favor del Govern amb
l’objectiu de traslladar la centra-
litat política, el Grup Parlamen-
tari Liberal pretén retornar-la
allà on ha de ser, que no és altre
lloc que el Consell General.
Per tant, els liberals defen-
sem que els límits d’aquesta
competència universal de co-
neixement i control parlamen-
tari només derivaran de la
Constitució o de les decisions
del Consell General. Lamenta-
blement en aquesta legislatu-
ra hem hagut de denunciar en
nombroses ocasions la negativa
del Govern, així com d’alguns
organismes que funcionen amb
diners públics, a facilitar infor-
mació que ha estat requerida
en el transcurs de la feina de
control i impuls del Govern o de
fiscalització d’organismes com
l’Agència Estatal de Resolució
d’Entitats Bancàries (AREB),
l’Institut Nacional Andorrà de
Finances (INAF) o la mateixa
Unitat d’Intel·ligència Finance-
ra (Uifand).
Actualment tenim una sèrie
d’organismes que s’han conver-
tit en caixes negres d’informa-
ció, que ningú pot fiscalitzar
perquè s’excusen en les seves
pròpies lleis per negar l’accés a
la informació sobre la seva ac-
tuació. Doncs bé, amb aquesta
llei proposem evitar aquestes
situacions i esperem que tots
els grups a favor de la transpa-
rència ho entenguin així.
També el Govern ha trobat
sovint la manera d’escapolir-se
de l’obligació de facilitar l’accés
a la informació als consellers, i
ha fet un flac favor a la trans-
parència i al bon govern. Per-
què el bon govern, expressió
que durant un temps tant es va
utilitzar en els discursos de DA,
també implica el conjunt de bo-
nes pràctiques que han de guiar
l’actuació dels alts càrrecs, càr-
recs directius i la resta de tre-
balladors del sector públic, amb
l’objectiu que les administraci-
ons funcionin amb la màxima
transparència.
Tenim l’oportunitat de fer
un pas cap a la credibilitat, la
transparència i la modernit-
zació com a Estat. Descartar
aquesta oportunitat és decan-
tar-se envers l’opacitat i afavo-
rir l’augment de l’escepticisme
i la manca de confiança dels
ciutadans respecte dels polí-
tics i dirigents. Explicar les co-
ses i compartir la informació
dins d’uns paràmetres molts
concrets és un símptoma de
salut democràtica. La societat
andorrana és prou madura per
participar en certs debats que
sense informació difícilment es
poden dur a terme.
Per tot això, la proposició de
llei és un pas important cap a
la maduresa de l’Estat andorrà
i nosaltres, els liberals, volem
fer aquest pas amb totes les ga-
ranties possibles, per les gene-
racions actuals i les que vindran
més endavant.
Transparència i accés a la informació
Tenim un seguit d’organismes que s’han convertit en caixes negres que ningú fiscalitza
Amb aquesta llei els
liberals volem tornar
la centralitat política
al Consell General
També el Govern ha
trobat sovint la forma
de no informar
els conselleres
Abans-d’ahir els seguidors del
Festival de la Cançó d’Eurovisió
gaudien de la final d’aquest po-
pular esdeveniment musical des
de l’antic Pavilhão Atlântico de
Lisboa, que enguany arribava a
la 63a edició.
Aquest festival, que va néixer
amb la lloable intenció d’unir els
pobles en la música i donar a co-
nèixer al món la música europea,
té un pare: Marcel Bezençon, que
fou president de la Unió Europea
de Radiodifusió (UER), amb seu
a Ginebra (Suïssa).
El nostre Principat només hi
ha participat en sis ocasions, del
2004 al 2009, si bé no vam arri-
bar mai a la final. Enguany fa deu
anys que vaig tenir l’honor de fer
d’spokes person o portaveu d’An-
dorra Televisió en la celebèrrima
entrega de punts a la final del
festival. Era l’any 2008, el primer
que hi concorrien Azerbaidjan i
San Marino, i s’arribava als 43
països participants, xifra rècord
igualada aquest 2018. També
era el primer any que s’enregis-
trava el programa en alta defi-
nició: el van seguir en directe
105.000.000 d’espectadors.
La final va ser el 24 de maig
del 2008 i va tenir lloc al Beo-
gradska Arena de Belgrad (Sèr-
bia). Els encarregats de conduir
la gala en directe des de l’antiga
Iugoslàvia eren la presentado-
ra Jovana Janković i el músic
Željko Joksimović, amb els quals
vaig tenir el plaer de parlar en
directe i als assajos (recordo que
no vaig poder evitar dir-li en di-
recte a la Jovana que estava real-
ment ravissante).
Vam ser el 22è país a votar i
em va tocar anunciar el nostre
veredicte en francès. Però mal-
grat les recomanacions, que em
vaig saltar sense dubtar-ho (com
també la recomanació sobre el
temps de locució), vaig parlar
en anglès, en serbi i... en el nos-
tre idioma oficial! Aquell any
recordareu que hi participava
Espanya amb el polèmic Rodol-
fo Chikilicuatre, a qui em va to-
car donar-li 12 punts a la final.
I explicar-ho, per descomptat, a
La Vanguardia, entre altres mit-
jans... Vam ser l’únic país que va
donar els dotze punts a Espanya!
Recordo també l’agraïment
que José Luis Uribarri em va
dedicar a Televisió Espanyola,
i l’apagada de llums a Andorra
Televisió per la tempesta la nit
de la final, i els nervis de pensar
que no podria entrar en directe...
Sens dubte, un record inesborra-
ble i un honor immens haver es-
tat l’andorrà que va parlar a més
de 100 milions de persones en
nom del nostre estimat país! Et
les 12 points vont pour... l’Espag-
ne!
‘Et les 12 points vont
pour...’
Vaig haver d’explicar
a ‘La Vanguardia’
com és que havíem
votat Chikilicuatre
Em vaig saltar el
protocol i vaig parlar
en francès, anglès,
serbi i... català!
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jordi gallardo
President del grup parlamentari liberal
alfred llahí
Periodista i escriptor

Andorra
El programa per a la prevenció
de la dependència en la gent
gran –que s’està desenvolupant
conjuntament amb la regió
francesa d’Occitània, Navarra
i Catalunya– podria incidir en
unes 900 o 1.000 persones a
Andorra, tenint en compte que
al Principat hi ha 10.000 perso-
nes aproximadament de més de
65 anys. Es tracta d’un projec-
te que té per objectiu prevenir
la discapacitat i actuar en les
persones que tenen més risc,
que són els majors de 65 anys.
La coordinadora de Recursos
Sanitaris del ministeri de Salut,
Odile Sarroca, va explicar que
es destinen molts recursos a la
dependència, com pot ser ara
en residències. Indica que quan
la persona arriba a aquest punt
es pot fer manteniment, però la
discapacitat ja no és reversible.
Recuperar un bon estat de sa-
lut sí que és possible si s’actua
abans, que és el que l’OMS reco-
mana. Per això, amb el progra-
ma es vol “donar recursos abans
per no només viure més anys
sinó per viure millor”.
Sarroca remarca que “costa
destinar esforços a actuacions
d’aquest tipus perquè no tenen
resultats visibles immediats”,
però afegeix que “a llarg termi-
ni sempre és una bona inver-
sió”. En aquest sentit, posa en
relleu que destinar recursos a
la prevenció serà un estalvi en
el futur. Ara per ara, no es pot
quantificar l’impacte que tin-
dran aquestes mesures en els
recursos sanitaris, però. De fet,
un dels objectius del programa
és tenir indicadors per saber les
conseqüències de les accions
que es porten a terme, què fun-
ciona i què no. Les mesures pre-
ventives més importants estan
relacionades amb l’activitat físi-
ca i l’alimentació, però cal ana-
litzar sempre cas per cas perquè
hi ha altres factors que poden
fer que una persona perdi pes,
se senti més cansada o tingui
més dificultats per moure’s.
El programa Aptitude, que
és el nom que porta, es preveu
desenvolupar durant tres anys,
des del 2018 al 2020. A banda
dels coordinadors del projecte,
també compta amb la parti-
cipació dels comuns, col·legis
professionals, empreses, funda-
cions i associacions d’afectats.
Ara s’està en la fase de trobar
els equips que l’han d’implan-
tar, que són gent del territori
procedent de diferents àmbits.
A banda, s’està planificant una
base de dades i ja es comença-
ran a fer algunes formacions so-
bre la matèria. A partir del 2019
s’iniciarà el cribratge de la gent
que entrarà en el programa i es
passarà a aplicar les actuacions.
Sarroca va remarcar que el des-
plegament es preveu fer amb els
agents de salut i agents socials
que hi ha avui al territori tot i
que no va descartar que s’hagi
de contractar personal al SAAS
perquè s’hi haurà de crear una
unitat multidisciplinària per
fer la valoració dels casos més
aprofundida.
La coordinadora de Recursos
Sanitaris del ministeri de Salut
va destacar que participar en
aquest programa permetrà en-
riquir-se amb l’experiència i el
coneixement d’institucions dels
països veïns que fa anys que
treballen en geriatria i geron-
tologia, al mateix temps que va
destacar la transversalitat dels
actors que formen part del pro-
jecte, ja sigui de l’àmbit social,
com de la salut, els beneficiaris
i, fins i tot, el món empresari-
al, que també hi pren part. Així
mateix, gràcies a la iniciativa,
els professionals sanitaris i les
persones responsables de gent
gran podran rebre formació
especialitzada (en són socis el
Gérontopôle de Tolosa i la Fun-
dació Salut i Envelliment de la
UAB) i, amb motiu de les troba-
des que s’organitzaran, es podrà
donar a conèixer el Principat a
gent de fora, va apuntar. Sarro-
ca també va informar que l’OMS
està interessada a fer servir el
programa com a banc de proves
d’alguns testos sobre fragilitat
que està emprant. Això, segons
va dir, donaria molta visibilitat
i empenta al projecte.
El pressupost del programa
Aptitude és de 2 milions d’eu-
ros. D’aquest import, 1,3 mili-
ons provenen dels fons Feder.
Andorra hi participa amb una
aportació de 50.000 euros.
Sarroca va remarcar que el pro-
jecte va en la línia que s’havia
fixat el Govern, que és passar
d’una atenció pal·liativa vers
la gent gran a una atenció més
preventiva.
Unes 900 persones es beneficiaran
del programa contra la dependència
L’OMS està interessada a fer servir el projecte com a banc de proves de testos sobre l’àmbit de la fragilitat
Benestar
M. S. C.
andorra la Vella
El projecte Aptitude està finançat amb fons Feder de la Unió Europea.
oneinchpunch
aposta per impulsar la investigació i la innovació
en productes i serveis per a la gent gran
un dels objectius del programa és promoure
la investigació i la innovació en el camp de la
fragilitat per tal de prevenir la discapacitat.
per això, es busca la creació de vincles entre
industrials i empresaris del sector amb
professionals de la salut, científics, autoritats
regionals i persones grans. així,la intenció també
és desenvolupar la silver economy, relacionada
amb els productes i serveis utilitzats per la gent
gran. la coordinadora de recursos Sanitaris
del ministeri de Salut, odile Sarroca, va explicar
que ara per ara només s’ha fet contactes amb
actua amb relació a aquest aspecte i que
també caldrà elaborar un directori d’empreses
relacionades amb la matèria. Sarroca es va
mostrar convençuda que “es poden fer coses
al país en investigació”, ja que, tot i la dimensió
que té andorra, el fet que en el projecte hi hagi
participants d’altres països més grans i amb una
experiència d’anys és una ajuda per al principat
(també forma part del projecte la indústria
aeroespacial de Tolosa, per exemple). en aquest
sentit, va remarcar que la investigació podria
estar relacionada amb productes de suport per
a la gent gran o programes de gamificació, entre
d’altres. “no està res tancat”, va dir. al mateix
temps, va subratllar que del que es tracta amb el
programa és d’unir l’empresa, els professionals
i la gent gran “perquè es trobin els problemes
amb les solucions”.
Odile Sarroca
cal donar recursos
abans per no només
viure més anys sinó
per viure millor
costa destinar-hi
esforços perquè no
té resultats visibles
immediats

ANDORRA 7Dilluns, 14 De maig Del 2018
Afers Socials
Un mes després de la seva
posada en marxa, el servei
de Trobada Familiar (STF),
dirigit a famílies que viuen
situacions de conflictes, ja
està fent el seguiment d’un
total de disset casos, tots
ells derivats de la jurisdicció
civil de la Batllia. Nou dels
casos pertanyen a la secció
de menors, dels quals és el
servei especialitzat d’Atenció
a la Infància qui s’encarrega
de fer-ne el seguiment. En
aquests casos, juntament
amb el batlle, es valora la uti-
lització d’aquest servei per
“donar continuïtat al treball
de recuperació de les relaci-
ons familiars”, tal com asse-
nyalen des de l’STF.
Quant a la freqüència de
les visites, en set dels casos
són setmanals, dos de quin-
zenals, un cas cada tres set-
manes, dos casos un cop al
mes i un altre de trimestral.
El servei
de Trobada
Familiar atén
ja disset casos
Agències
AndorrA lA vellA
El cap de Govern, Antoni Martí,
va instar ahir la resta de forces
polítiques a “mullar-se” i dir, en
el cas que l’heliport no es pugui
construir a les Tresoles, on el vo-
len situar. Martí, que va reiterar
que només s’ubicarà en aquesta
zona si tots els informes són fa-
vorables, va assegurar que “no
s’hi val a dir que estem d’acord
en un heliport i no encarar ni
dir obertament on es vol fer”,
i va recordar que “nosaltres ho
hem intentat diverses vegades,
no hem defugit la polèmica, i a
les pròximes eleccions no s’hi
valdrà a parlar-ne genèricament
sense mullar-se, sense proposar
indrets concrets”.
En aquest sentit, el cap de
Govern, que va incidir en el fet
que cada emplaçament sugge-
rit ha provocat la creació d’una
plataforma ciutadana en contra
malgrat que “la majoria” de la
població entén que “cal un heli-
port nacional”, va admetre que
“no hi ha un lloc neutre” per ubi-
car aquesta infraestructura.
Així mateix, Martí va insistir
en el fet que, des de l’executiu
demòcrata, “volem anar més
enllà del que es fa normalment”
i que, per això, s’han demanat
informes addicionals. “Serem
extremadament transparents
amb tothom”, va garantir. A
més, Martí va afegir que no es
pot parlar ni de terminis ni de
pressupost perquè la ubicació
definitiva encara no està deci-
dida. “Potser no podem declarar
l’heliport com a projecte d’inte-
rès nacional aquesta legislatu-
ra”, va insistir.
D’altra banda, i després que el
president del grup mixt, Josep
Pintat, hagués suggerit fer una
pausa legislativa i deixar algunes
lleis per a la següent legislatura,
Martí no es va mostrar parti-
dari d’aquesta possibilitat, si bé
no la va descartar del tot, ja que
va admetre que “difícilment” es
podran aprovar tots els textos
que són a tràmit. Això sí, aniria
lligada a un hipotètic acord que
es pogués assolir amb els par-
lamentaris d’Unió Laurediana-
Independents de la Massana.
“Si al final hi ha un acord
amb Unió Laurediana i Ciuta-
dans Compromesos, encara hi
ha molta feina per definir pro-
gramàticament el que es vol, i
potser no ens posem d’acord,
però DA no tanca les portes als
únics que almenys no han tan-
cat les portes per parlar amb
aquells que avui en dia tenim la
responsabilitat del Govern”, va
concloure Martí.
El cap de Govern va aprofitar
també per condemnar l’atemp-
tat reivindicat per Estat Islàmic
que va tenir lloc dissabte a París,
i en el qual va morir una persona
i quatre més van resultar feri-
des. Martí va lamentar que “els
grups extremistes continuaran
actuant” i va subratllar que “tots
els que defensem la democràcia
hem de condemnar qualsevol
actuació com la de dissabte a Pa-
rís”. Amb tot, el líder de l’execu-
tiu va remarcar que, en general,
vivim “dins de la normalitat”,
tot i que hem de mantenir “una
certa vigilància”.
Martí insta els partits a “mullar-se”
i dir on ubicarien el futur heliport
El cap de Govern no n’és partidari però no descarta la pausa legislativa proposada per Pintat
Política
Agències
AndorrA lA vellA
El cap de Govern, Antoni Martí.
AgèncieS

ANDORRA8 Dilluns, 14 De maig Del 2018
L’ACA s’ha convertit en un
referent expert a tenir en
compte quan des de l’Admi-
nistració es dissenya una
nova mobilitat.
Tradicionalment, l’ACA neix
com a associació esportiva i com
a federació automobilística. Els
estatuts també diuen que hem
de vetllar per una millor segu-
retat vial, per la formació de
conductors, etc. Amb la incor-
poració del president Pujal, és
quan més presència hem tingut
en la mobilitat. Fa cinc anys que
volem dir quelcom en aquest
tema, volem ser-ne un actor
important, que se’ns tingui en
compte, perquè també som la
veu d’aquests 7.000 socis, tots
automobilistes, i comencem a
fer petites accions de mobilitat.
La primera, que és la més ambi-
ciosa, és l’informe Imaca.
L’Imaca s’ha convertit en un
referent de consulta, un cen-
tre de dades.
Ens vam plantejar fa cinc
anys el fet de disposar de totes
les dades de mobilitat disper-
ses en diferents organismes,
però no estaven recollides en
un lloc per poder-les estudiar.
Vam detectar una necessitat i
vam considerar que l’informe
Imaca seria una molt bona eina
per entendre la mobilitat a An-
dorra i per treure’n conclusions
i organitzar campanyes conjun-
tes. Aleshores, vam començar
el primer recull de dades. Cada
any ens plantegem posar un
focus en una situació concreta
que planteja la mobilitat. Quan
va començar l’Imaca, hi va ha-
ver dos atropellaments greus en
passos de vianants i, en el pri-
mer informe, vam plantejar la
problemàtica en aquests punts.
Això ha anat evolucionant, amb
el plantejament d’una sèrie de
millores.
És veritat que aquest in-
forme ens ha portat a ser una
veu autoritzada en la mobilitat
d’Andorra. Fa cinc anys, FEDA
va fer la primera Jornada de
mobilitat elèctrica i hi vam reco-
llir aquesta inquietud de l’Ima-
ca, i vam fer una aliança per
plantejar aquesta jornada, que
vol ser un dia de divulgació so-
bre les oportunitats que dona la
mobilitat elèctrica i les oportu-
nitats de futur que té. Aquestes
són una mica les dues accions de
mobilitat pura que fa l’ACA.
De cada tema específic que
planteja l’Imaca, l’objectiu
és que es proposin, des dels
estaments responsables, so-
lucions de millora.
Et donaré una primícia. A
l’informe Imaca del 2017, que
presentarem aquesta setmana,
el que fem és un balanç de tots
els informes. Què és el que es
va plantejar a l’informe, qui-
nes recomanacions es van fer i
quines s’han fet. És a dir, com
s’ha recollit per part de l’Admi-
nistració.
I us han fet cas, o no?
Hi ha de tot. Ja ho veurem.
Hi ha informes que, pel tema,
per la sensibilitat o pel moment,
s’han recollit i s’han implantat,
i llavors s’han desenvolupat po-
lítiques públiques, com la del
vehicle elèctric, que l’Imaca ex-
plica com podria implantar-se a
partir de l’informe de Noruega
i totes les recomanacions. Aquí
estem molt satisfets del que pot
aportar. Aquest ha avançat molt
i d’altres, no.
Quin no ha avançat?
Pensem que el primer in-
forme dels passos de vianants
l’Administració l’hauria pogut
recollir amb més cura, perquè
moltes de les recomanacions
no s’han portat a terme. Com,
per exemple, la senyalització,
l’homogeneïtzació de criteris,
la nova reglamentació. Tot això
no s’ha fet. S’ha avançat poc.
L’informe dels punts negres ha
progressat en alguns aspectes,
i sabem que el ministre compe-
tent sí que té la voluntat de re-
soldre-ho amb celeritat, a base
de pressupostos. Hi havia vint
punts identificats, alguns s’han
rectificat i d’altres, no. Aquells
que no s’han millorat són en el
projecte, l’Administració és sen-
sible en aquest tema, però es
tracta d’una intervenció a la via
pública i això és més lent.
Sense voler aixafar la pre-
sentació de l’Imaca 2017,
pot avançar alguna dada que
sorprengui? Una serà que no
s’ha aconseguit aquest ob-
jectiu de víctimes zero a la
carretera.
De víctimes n’hi ha quatre.
La xifra zero del 2016 era una
dada molt bona, però no era
l’habitual. Víctimes zero ha de
ser un objectiu compartit per a
tothom, però ni el 2017 i ja sa-
bem que ni el 2018 s’aconsegui-
rà. Hem de continuar treballant
per aquest objectiu. Pel que
fa a les dades, n’hi donaré una
de bona i una de dolenta. La
primera és que es disminueix
la sinistralitat en els passos de
vianants. Aquesta és una bona
dada, sempre millorable, perquè
encara tenim atropellaments en
passos de vianants en zona ur-
bana. I el primer, per a l’ACA,
són els vianants. I la mala no-
tícia, que és recurrent en cada
informe Imaca, i que no acabem
de resoldre, és que augmenten
un 17% les sancions per condu-
ir sota els efectes de l’alcohol o
les drogues.
Per això, creu que les cam-
panyes que fa la policia són
efectives? Què més cal, si no
milloren les dades?
Quan identifiquem a l’Imaca
una dada com aquesta, pensem
quehadepreocupartoteslesad-
ministracions, també privades,
i potser ens hauríem de plante-
jar campanyes de la policia, de
Mobilitat o de l’ACA. Potser ens
hauríem de plantejar una cam-
panya nacional per resoldre una
dada com aquesta. Quan pen-
sem en l’Imaca, creiem que tots
junts som capaços de fer una
campanya nacional. Durant tres
o quatre mesos, amb recursos,
amb objectius marcats, amb
accions transversals. L’Imaca
dona aquestes oportunitats i
crec que no s’estan aprofitant.
Quin és el segon pas de l’open
data de l’Imaca?
Després de recollir totes
les dades, les volem posar en
un format que faciliti el fet de
tractar-les i compartir-les, i
és el que presentarem aquest
any. Fins ara, les teníem en
PDF, i ara seran més vives, més
actualitzables i es podran des-
carregar en tot tipus de for-
mats. Això ens ajudarà a treu-
re’n conclusions més ràpides i
més bones. El que hem fet és
digitalitzar l’informe.
De totes aquestes dades,
quina és la que més preocupa
l’ACA?
És una pregunta complica-
da. A l’ACA ens preocupa tenir
identificades totes les dades
i compartir-les amb tothom.
Posar-les sobre la taula perquè
entre tots entenguem quines
preocupen. A nosaltres, en con-
cret, sobretot les que afecten
l’automobilista, les que afecten
els vianants, les dades sobre
l’excés de velocitat, les que te-
nen incidència sobre la sinis-
tralitat. A partir de millorar la
mobilitat, l’objectiu és que dis-
minueixi la sinistralitat.
Passem ara a valorar aquest
pla de mobilitat, que sembla
ple de tics utòpics quan es
parla d’una mobilitat en bi-
cicleta sense cap carril bici,
en el concepte correcte, al
país.
No diré el que s’està fent bé
o malament. L’Administració fa
“Andorra no és territori ciclista”
L’ACA és present en totes les accions que es desenvolupen en el marc
del canvi de mobilitat. Ha estat qui ha creat l’informe Imaca, referent
de totes les dades de mobilitat del Principat. I ho ha fet perquè s’iniciïn
polítiques valentes per canviar el que és preocupant. Sasplugas ens
explica que el canvi cap a una mobilitat més verda comença per donar
espai segur al vianant,al ciclista,i això malauradament aquí no s’ha fet.
Antoni Sasplugas, secretari general de l’Automòbil Club d’Andorra
Pepa Gallego
AndorrA lA VellA
Moltes de les
recomanacions dels
passos de vianants
no s’han fet
Augmenten un
17% les sancions
per conduir begut i
drogat
jonAthAn gil

els projectes que creu que ha de
fer, però una dada és clara i és
queelspaïsosquevolenmillorar
en mobilitat plantegen la mobi-
litat a partir de les persones, a
partir de moure persones, no
pas vehicles. Andorra ha de fer
també aquest canvi. Això sig-
nifica que s’han d’incloure polí-
tiques valentes per la mobilitat
en transport públic. Ser capaços
de donar la possibilitat d’anar a
escola, d’anar a la feina en bici-
cleta, sobretot al fons de vall.
Hem de donar oportunitats a
les noves tecnologies d’automò-
bils, com vehicles elèctrics, i fer
una foto conjunta de la mobili-
tat d’Andorra. S’ha de tenir una
perspectiva global. No han de
ser accions concretes per apar-
car o moure un cotxe o per fer
un metre o un quilòmetre de
carril bici. El que s’està fent en
les ciutats que volen avançar en
polítiques de mobilitat és una
visió conjunta i aquí a Andorra
penso que falta aquesta visió
conjunta.
Quin és el guió que ha de te-
nir aquesta visió conjunta?
Hem de tenir en compte què
passa als vianants? Com cal
que es moguin? Quins espais
es donen al vianant? Quina és
l’oportunitat que li donem per-
què pugui agafar el transport
públic? Quina freqüència i quin
preu ha de tenir? Com ha d’in-
teractuar amb el carril bici? Els
nens han de tenir l’oportunitat
d’anar en bici a l’escola? Quin és
l’espai que cedim a la bicicleta a
la via pública? Com ens hem de
replantejar l’ús de l’automòbil a
Andorra?
Parlem d’un canvi de menta-
litat. Ara em ve al cap quan
es va tancar Vivand.
Els canvis sempre fan por.
Ara, però, en parlar de recupe-
rar espais per als vianants, faig
aquesta pregunta: què li sem-
blaria si féssim que els cotxes
tornessin a circular per Vivand?
Què ens diria la gent? Entenc
que és un espai recuperat i con-
quistat pel vianant. Els canvis
provoquen reticències, però
s’ha de ser valent, tal com en
aquest cas ho va ser el Comú
d’Escaldes, amb propostes va-
lentes i amb sentit.
Pero l’imperi del cotxe és ara
el que mana, el que té el po-
der.
La mobilitat amb automòbil
està molt arrelada a Andorra i,
amb les darreres polítiques de
mobilitat, s’ha facilitat. És molt
còmode moure’s en cotxe pel
país. Però també s’ha de donar
oportunitats a altres maneres
de moure’s. Oportunitats per
desplaçar-se a peu. Això vol dir
que hi ha d’haver espais real-
ment agradables. O bé donem
oportunitats als nens, als avis,
o bé els tenim tancats a casa i
oferim només més vies als cot-
xes? No estem donant oportu-
nitats a la gent perquè puguin
caminar. El transport públic
s’ha de plantejar de manera
eficaç, moderna, econòmica.
Si no es fa així, no es dona cap
oportunitat al transport públic.
Per què si visc a Escaldes no puc
anar a l’escola de Santa Coloma
en bicicleta? Per què, no? Per
què no oferim aquesta possibi-
litat?
Però això passa per crear
aquests espais, un carril
bici segregat i no només una
ratlla a l’asfalt que es talla
de sobte i no té continuïtat.
Evidentment. Tècnicament
suposo que no ha de ser senzill
de resoldre. Però en moltes
ciutats que tenien zero tra-
dició en mobilitat ciclista,
la gent ha conquistat aquest
mitjà de transport. La perso-
na que baixa en cotxe a Santa
Coloma des d’Escaldes sí que
té infraestructura de carrete-
ra per anar en cotxe, però si li
donem l’oportunitat, l’espai,
perquè vagi en bicicleta, dei-
xarà el cotxe. Al cap i la fi, es
tracta repartir l’espai en funció
de quin és el vehicle que volem
potenciar.
No es tracta només de fer
anuncis i cartells que diguin
“Andorra, territori ciclista”,
cal fer un esforç en infraes-
tructura.
Penso, i aquesta és una
opinió personal meva, no de
l’ACA, que Andorra no és terri-
tori ciclista. Ho dic per pròpia
experiència. I a qui digui que sí
el convido a anar amb mi en bi-
cicleta fins a Sant Julià. Estem
molt lluny de ser un territori
ciclista. O hi ha voluntat que la
mobilitat ciclista sigui realment
una alternativa, i es generen
infraestructures segures o una
política decidida, o només serà
una campanya i un eslògan i ens
quedarem en això.
Ara, quan es resolgui el tema
de l’adjudicació de la conces-
sionària de la bicicleta elèc-
trica compartida, tindrem
l’espai i els endolls per apar-
car-les, però qui s’atrevirà a
anar per l’avinguda Tarrago-
na en bici?
Ho faré més políticament
correcte. Quan l’ACA presenta
l’informe de com hauria de ser
la mobilitat en bicicleta a An-
dorra (no parlem de la modali-
tat esportiva), expliquem que
les ciutats que han aconseguit
mobilitat en bicicleta ho han
fet perquè han posat a disposi-
ció infraestructura. No bicicle-
tes elèctriques. Estem parlant
de carrils bici, segregats o no.
Infraestructura vol dir espais
segurs. El fet d’anar en bici elèc-
trica o sense ser elèctrica no és
el pal de paller.
Per tant, hem començat la
casa per la teulada, posant
bicis i no espais?
Això ho dius tu (riu). Quan
vam fer l’informe de mobilitat
en bicicleta ens vam fixar en
ciutats amb zero tradició de bi-
cicleta, com Andorra. A Sevilla
i Pontevedra no hi anava ningú
en bicicleta i, en presentar l’in-
forme, vam dir com estan lide-
rant la mobilitat en bicicleta en
nuclis urbans a nivell interna-
cional. Com s’han transformat
les ciutats. Sevilla és un model
europeu. Tu agafa la bicicleta i
ves fins a Santa Coloma. Quan
arribis, la llançaràs i no voldràs
agafar-la mai més. Ara fes un
carril segregat d’Escaldes fins a
l’escola i no cal que vagis en bici-
cleta elèctrica, pots utilitzar-ne
una del Decathlon, però aniràs
en bici perquè estaràs segur.
A la reforma del codi de cir-
culació, l’ACA també hi ha
dit la seva?
Sí. El gran avantatge d’aquest
codi és que és molt marc, i tot
el que afecta la mobilitat i les
variables es deixa resoldre en re-
glaments. Es guanya en agilitat.
L’anterior era massa rígid.
Es redueix l’espai de separa-
ció per avançar un ciclista de
2 metres a 1,5 metres.
Són estàndards internacio-
nals. No són tan importants els
metres com el fet de conscien-
ciar-nos, ciclistes i automobilis-
tes, que la via pública ha de ser
un espai compartit i de convi-
vència.
També és a debat si serà obli-
gat o no el curs de conducció
segura sobre gel que impar-
tiu des de l’ACA.
Àustria és un exemple on sí
que és obligatori. Des de l’ACA
fem una escola per conduir so-
bre superfície lliscant, i sem-
pre s’ha valorat positivament
aquesta formació. El curs que
fem és per als joves amb per-
mís J, d’entre 16 a 18. És inte-
ressant fer aquest curs perquè
les aptituds al volant milloren
molt, i això està comprovat.
L’ACA aposta per formar bons
conductors. Hi ha camí per re-
córrer per formar bons conduc-
tors.
jonathan gil

#thewaytogo
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la VellaCarrer de la Curia AD500 Andorra la Vellawww.facebook.com/andorrabybus
@Novatelandorrabybus
www.andorrabybus.com
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la Vella
www.andorrabybus.com
+376 803 789
+34 973 984 016
#thewaytogo
€
P
€
ndbuseja
i deixa el
cotxe a casa
TLS BCN
Des del mes d’abril passat, quan
van entrar en funcionament tres
nous radars, la xarxa viària an-
dorrana compta amb vuit apa-
rellspercontrolarlavelocitatdels
conductors, segons dades del mi-
nisteri d’Ordenament Territorial.
Els que ja funcionaven abans de
l’abril són el que està ubicat a la
CG2, a tocar del Parador Canaro
(fixdepujadaibaixada);alaCG2,
a Bordes d’Envalira (fix de pujada
i baixada); a la CG3, al túnel dels
Dos Valires (de tram de pujada
i baixada); a la CG3, al túnel del
Pont Pla (de tram de pujada i de
baixada); i a la CG-3, al túnel de
Sant Antoni (de tram de baixada
i de pujada). I els que s’han in-
corporat a partir del 3 d’abril són
l’ubicat a la CG1, entre la frontera
i el Punt de Trobada (de tram de
pujada i de baixada); el de la CG1,
a l’altura d’Automòbils Pyrénées
(fix de pujada i baixada); i el de
la CG2, des de la zona de Radio
Andorra fins a la rotonda del tú-
nel dels Dos Valires (de tram de
baixada i de pujada).
A aquests vuit se n’hi sumaran
dos de nous a finals d’any. Tots
dos estaran ubicats a la CG1, con-
cretament al túnel de la Tàpia (fix
depujadaidebaixada)ialacarre-
tera de l’Obac, a l’altura de la po-
licia (fix de pujada i de baixada).
De fet, totes dues zones ja n’han
tingut amb anterioritat, fossin
mòbils o fixos. Actualment, s’està
en fase de licitació d’aquests apa-
rells amb previsió d’adjudicar-los
a l’estiu i que puguin estar plena-
ment operatius a l’hivern, infor-
ma el Govern. Amb relació al nou
radar de la carretera de l’Obac, es
va treure quan es va fer la roton-
da i van posar el semàfor de re-
ducció de velocitat. Però són ac-
cions que no han donat els fruits
desitjats i molts conductors no
ho tenen en compte, ha informat
el director de la policia, Jordi Mo-
reno. Pel que fa al del túnel de la
Tàpia, ara hi ha una caixa, però el
radar al seu interior, que és mò-
bil, no sempre hi és. Ja fa temps
que hi ha la intenció de posar-ne
un de fix.
El túnel de la Tàpia i la carretera
de l’Obac tornaran a tenir radars
Trànsit
Agències
andorra la vella
andorra la vella
Avui comencen les obres
de muntatge de l’escenari i
les graderies a l’aparcament
del parc Central, on actua-
rà el Cirque du Soleil amb
l’espectacle Diva entre el
30 de juny i el 29 de juliol.
Per això, des d’ahir ja es va
tancar l’accés per l’avinguda
Tarragona, mentre que l’ac-
cés a través del carrer Pere
d’Urg es manté operatiu
sempre.
La majoria de places
d’aparcament, 420, queda-
ran inutilitzades mentre
durin els treballs de mun-
tatge, assajos, representa-
cions i desmuntatge de la
companyia. Durant aquest
temps, però, l’aparcament
del parc Central continuarà
oferint 120 places de pàr-
quing. Seguiran operatives
durant tot el període les
111 places de l’aparcament
del parc Central 2. Per tant,
la zona quedarà coberta
amb 231 places disponibles.
La previsió és que el 8
d’agost l’aparcament del
parc Central recuperi el fun-
cionament normal i pugui
oferir les 540 places dispo-
nibles, a banda del centenar
llarg de l’aparcament del
parc Central 2.
Menys places
a l’aparcament
del parc
Central
Redacció
andorra la vella
El Sindicat de Treballadors del
Comú d’Andorra la Vella (Sitca)
considera que el retard en la
sentència de la gestió de l’acom-
pliment (GAdA) “fa mala olor”.
En aquest sentit, des de l’entitat
no s’entén que passat el termini
de sis mesos que la batlle tenia
per pronunciar-se encara no ha-
gin rebut cap resposta. A més,
es mostren sorpresos de les pa-
raules de la cònsol major de la
capital, Conxita Marsol, que en
un primer moment va traslladar
de viva veu al sindicat que pel
Comú aquest tema estava tancat
i, posteriorment, va advertir-lo
que, sense un aute, veia molt
difícil que finalment el personal
pugui acabar percebent la part
del GAdA corresponent als anys
2008 i 2009, quan se’ls va rebai-
xar globalment un 10%.
Marsol s’havia compromès en
campanya electoral a abonar la
part del GAdA d’aquells dos anys
que no es va pagar a la plantilla.
Tot i així, a mitjans del 2016, va
acceptar que no podria complir
aquesta promesa després de
verificar que l’anterior corpora-
ció va executar la sentència del
Tribunal Superior sobre aques-
ta qüestió entre finals de no-
vembre i inicis de desembre del
2015. Així, Marsol va remarcar
que, tot i que l’equip de Govern
tenia la voluntat política de sa-
tisfer aquest import, hi havia un
impediment legal per fer-ho. La
mandatària va explicar que la
sentència només indicava que la
rebaixa del GAdA no podia ser
aplicada de forma global, sinó
que s’havia de fer de forma indi-
vidualitzada i el que el Comú va
fer va ser notificar a cada treba-
llador la reducció que li corres-
ponia. Per això, des del Comú es
va remarcar en aquell moment
que l’única via per recuperar
aquells imports passava perquè
els treballadors tornessin a por-
tar el cas a la justícia i que fos el
batlle qui decidís si estava o no
executada la sentència o si l’exe-
cució era o no correcta.
Arran d’això, el sindicat va
presentar a la Batllia un recurs
d’“incident per mala execució de
la sentència” per part de l’ante-
rior Comú en què sol·licitava de
nou que es fessin efectives les
quantitats que es deuen a alguns
treballadors i que se’ls restituís
la nota anterior a la rebaixa del
10% que se’ls va aplicar de ma-
nera global.
El GAdA serà una de les qües-
tions que es portaran a debat a
l’assemblea que demà celebrarà
el Sitca (a les vuit del vespre, al
Centre de Congressos d’Andor-
ra la Vella). En la reunió, també
es parlarà dels complements de
responsabilitat que la corpora-
ció paga a cert personal i s’infor-
marà de la demanda feta des de
l’entitat per poder prendre part
en la selecció de treballadors per
edicte extern. Fins ara, només
són presents en els edictes in-
terns.
Així mateix, en la trobada es
preveu traslladar als empleats
que el Sitca ha sol·licitat que es
reprengui el comitè de seguretat
i salut en el treball, en el qual hi
participaven membres del sin-
dicat, a més de representants
comunals. Això ha de permetre
als representants de la plantilla
fer seguiment de les accions que
es fan en aquest àmbit i detectar
si n’hi ha alguna que no es rea-
litza. A l’últim, es tractarà de la
proposta de prejubilacions i de
baixes de maternitat, una qües-
tió que ara està al teulat de l’as-
sociació, ja que en la propera re-
unió amb la cònsol major haurà
de presentar una proposta.
El Sitca considera que el retard en
la sentència del GAdA “fa mala olor”
Aquesta qüestió serà tractada en l’assemblea que celebrarà demà al vespre l’organització
andorra la vella
M. S. C.
andorra la vella
L’edifici del Comú d’Andorra la Vella.
jonaThan gil
el sindicat ha
demanat reprendre el
comitè de seguretat i
salut en el treball

Més informació: Oficina de turisme de la Massana.
Plaça de les Fontetes s/n. Tel.: +(376) 835 693
www.lamassana.ad
Aquest
dijous
17 de maig
Nit electrònica
amb Lidia Parat
Delizioso AnyósPark
Conﬁrmació de reserves al
tel. 737 173
Un total de 2.700 persones van
participar ahir en la novena edi-
ció de la Cursa popular Illa Car-
lemany, tot i que les obres de
remodelació de l’avinguda Me-
ritxell van obligar l’organització
a muntar un únic recorregut de
2 km, i que el sol no es va deixar
veure fins ben avançat el matí.
El primer grup d’atletes, els fe-
derats, van sortir a les 10.30 i,
uns minuts després, ho va fer
la massa: canalla, pares i mares
amb cotxets de nadons, gossos
amb dorsal i gent gran amb els
nets. La ministra de Cultura, Jo-
ventut i Esports, Olga Gelabert,
que va ser una de les autoritats
que va entregar els premis, es va
mostrar molt satisfeta per l’as-
sistència a la cursa, malgrat ser
una mica inferior a la de l’any
passat. La reducció dels quilò-
metres i el fred intens de prime-
ra hora del matí no van impedir
que la gent gaudís del Dia de
l’esport per a tothom.
Finalitzada la cursa, Gela-
bert, el cap de Govern, Antoni
Martí, i el secretari d’Estat de
Salut, Joan Antoni León, van
entregar els trofeus per als tres
primers classificats de cada ca-
tegoria. En la categoria d’adults,
nascuts abans de l’any 2001, els
tres primers classificats mascu-
lins van ser Nahuel Carabaña,
Pep Sansa i Gerard Rogé i, en
dones, Sílvia Felipo, Alda Babi
i Fernanda Barbosa. Felipo va
destacar que la millor marca no
va ser la seva, sinó la de la jove
Laia Martín (neboda de l’atle-
ta Yolanda Castillejo), una jove
promesa de l’atletisme andor-
rà, com Carabaña. Hi va haver
fins a divuit guanyadors més en
cada una de les sis categories in-
fantils. Avui se sortejaran quin-
ze vals de 150 euros per gastar
al centre comercial entre tots els
dorsals participants.
2.700 persones participen en la
9a Cursa popular Illa Carlemany
Sílvia Felipo i Nahuel Carabaña van ser els guanyadors en la categoria d’adults
Dia de l’esport per a tothom
Participants en la 9a edició de la cursa popular, ahir al matí.
jonathan gil
Agències
anDorra la vella
Medi ambient
La ministra de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat,
Sílvia Calvó, va voler donar un
“missatge de tranquil·litat” per
l’alarma sorgida a les xarxes
socials sobre el fet que hauri-
en aparegut isards malalts, i va
destacar que de moment s’han
fet vuitanta mostres entre els
animals i que se n’han “identi-
ficat quatre amb pestivirus”. De
tota manera, va assegurar que
cada any hi ha “tres o quatre
exemplars” que donen positiu
en aquesta malaltia i el que farà
ara el ministeri és realitzar-ne
“un seguiment més exhaustiu”.
Quatre positius
per pestivirus
entre la cabana
d’isards
Agències
anDorra la vella

Juliol
Agost
Multiesport
CampCAMPS SETMANALS DE DILLUNS A DIVENDRES DE 17H 20H
Aprèn i gudeix fent tombarelles i mortals,
saltant al llit elàstic, trucs de skate i bmx
i fent circuits i jocs durant l’estiu.
Camp a partir de 6 anys. Regal de benvinguda!
---
Gimnàstica
-10% descompte germà
50€/setmana
Camp multiesport
-10% descompte germà
45€/setmana
Camp gimnàstica
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · Tel. 828 566 · esport@360extrem.com · www.360extrem.com Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat.
La 25a edició d’Andoflora es va
tancar ahir al vespre amb èxit
de participació. “Estem molt
satisfets, hem superat les ex-
pectatives, ja que les previsi-
ons meteorològiques eren do-
lentes”, va dir la consellera de
Cultura, Igualtat i Participació
Ciutadana, Jael Pozo, en valo-
rar l’edició d’enguany. Segons
Pozo, en les activitats culturals
i els tallers hi va haver molta as-
sistència, amb pics d’afluència
massiva, per exemple, diumen-
ge al migdia, amb l’actuació de
l’Esbart Valls del Nord. Pel que
fa a les vendes, segons la conse-
llera, Andoflora és un aparador
per als comerciants i això fa que
sigui un punt de difusió per-
què la gent pugui conèixer els
diferents comerços. Quant als
diferents establiments, algunes
de les parades de plantes i flors
van explicar que han notat una
menor afluència que l’any pas-
sat perquè el temps no va pro-
piciar que es venguessin plan-
tes i coincideixen a assenyalar
el dissabte com el dia de major
afluència. En canvi, altres para-
des, dedicades a l’elaboració de
perfums i de melmelades, van
mostrar la seva satisfacció pel
nombre de vendes fetes.
D’altra banda, el guanyador
del premi a la millor intervenció
artística urbana va ser l’establi-
ment Lo florista, que va obtenir
un premi valorat en 1.500 eu-
ros. Quant al concurs d’apara-
dors, el primer premi va ser per
a la farmàcia Garrallà; el segon,
per a Entre Línies; i el tercer,
per a Cathyan.
L’arquebisbed’Urgellicoprín-
cep episcopal, Joan-Enric Vives,
va visitar ahir a la tarda Ando-
flora, com a colofó de la seva
estada a la Massana, després
d’haver oficiat al matí la missa
amb motiu de la celebració de la
Mare de Déu de Fàtima. Pregun-
tat sobre el recent atemptat de
París, Vives va voler fer arribar
el condol i el suport a França i la
repulsa “perquè hem de dema-
nar que el terrorisme s’acabi” i
va expressar la seva solidaritat
envers el president, Emmanuel
Macron, i tot el Govern i el poble
francès. D’altra banda, sobre la
situació a Catalunya, el coprín-
cep va declarar que “a Andorra
desitgem que Catalunya i Es-
panya puguin trobar camins de
diàleg positius” i va afegir que a
“tot allò que sigui pel bé de tenir
un Govern, de tenir una estabi-
litat i una mirada de futur amb
esperança i positiva sempre hi
donarem suport, com fins ara”.
La 25a edició d’Andoflora “supera
les expectatives de participació”
La intervenció artística urbana de l’establiment Lo Florista s’emporta el premi de 1.500 euros
La Massana
M. P. A.
andorra La veLLa
El copríncep Joan-Enric Vives va visitar Andoflora acompanyat pel cònsol David Baró.
jonathan giL
encamp
Un total de 98 vehicles i unes
250 persones van participar
aquest cap de setmana en el
sisè Weekend Internacional
dels 60, que va organitzar
l’Associació Andorrana de
Vehicles Antics. Segons el
seu president, Lluís de Juan,
aquesta trobada respon a la
recomanació de la Federació
Internacional de Vehicles An-
tics de fer difusió, preservació
i conservació d’aquests vehi-
cles. Entre els participants,
una seixantena eren d’Andor-
ra i la resta de Catalunya i de
França. Els vehicles es van ex-
posar al prat Gran d’Encamp.
98 vehicles al
sisè Weekend
Internacional
dels 60
Redacció
andorra La veLLa
Un dels vehicles exposats al prat Gran.
jonathan giL

13Dilluns, 14 De maig Del 2018
Pirineus
Medi ambient
La Direcció General de Protec-
ció Civil (DGPC) va disminuir
ahirl’alertadelPlaInuncatper
la millora del cabal dels rius al
Pirineu, Prepirineu i comar-
quescentrals.LaConfederació
Hidrològica de l’Ebre (CHE) va
informar que el volum del Ga-
rona ha baixat fins a 75 m3
/s
a la Vall d’Aran, nivell que no
hauria de provocar afectaci-
ons. A més, la fredorada farà
que l’aportació d’aigua per
fusió de la neu sigui poc relle-
vant. Pel que fa al riu Segre,
s’està a l’espera de possibles
desembassaments a Camara-
sa i Rialp que poden fer pujar
el cabal en alguns punts.
Rebaixa del Pla
Inuncat davant
la millora dels
cabals dels rius
Agències
barcelona
Joventut
A partir d’avui i fins diven-
dres, es podran presentar les
sol·licituds per accedir al curs
d’auxiliar de vendes, oficina
i atenció al públic del Progra-
ma de Formació i Inserció-Pla
de Transició al Treball (PFI-
PTT), que tindrà lloc a la Seu
el proper curs acadèmic. El
curs s’adreça a joves d’entre
16 i 21 anys, que no tenen el
GESO (graduat en educació
secundària obligatòria) i volen
formar-se en una professió.
Curs d’auxiliar
de vendes
Una gran esllavissada de ter-
ra, roques i arbres va caure la
nit de divendres a dissabte a
la ribera del riu Valarties, a la
vila d’Arties, a la Vall d’Aran.
Aproximadament a 500 me-
tres del pont de Sant Pelegrí,
que delimita el nucli amb l’ini-
ci de la pista forestal.
Els Pompièrs d’Aran, amb
el suport de l’helicòpter del
GRAE, van sobrevolar la zona
i no hi havia constància de
danys personals. Sí que han
quedat afectades la pista d’ac-
cés a aquesta zona, finques, i
una línia de mitja tensió, que
han quedat colgades per la
brutal acumulació de terra, ro-
ques i arbres.
A la part central del
despreniment hi transcorre
un barranc d’aigua amb un ca-
bal continu. Aquest aforament
d’aigua pot ser la causa que
s’hagi generat una gran bossa
que, en trencar-se, ha arros-
segat tots els materials. En les
properes hores, està previst
que es comencin a analitzar
quines han estat les possibles
causes d’aquest esllavissament
per determinar si ha estat fruit
de les intenses pluges dels úl-
tims dies o si hi ha alguna altra
causa.
L’esllavissada de grans
dimensions ha creuat el riu
i ha afectat la pista d’accés al
Montarto; ha sobrepassat la
llera del riu i ha remuntat el
vessant contrari. En aquest
punt, hi ha una línia elèc-
trica de mitja tensió que ha
quedat afectada pel despre-
niment, ja que s’ha trencat
un dels seus suports, fet que,
suposadament, ha provocat un
petit tall de subministrament
elèctric a una part de la po-
blació d’Arties, que ha estat
reposat automàticament. La
coincidència d’aquest micro-
tall de subministrament pot
indicar l’hora en què hi ha ha-
gut l’esllavissada, que es calcu-
la que podria ser passades les
onze de la nit.
Milers de Metres cúbics
Milers de metres cúbics des-
plaçats afecten directament
més de 200 metres de longitud
de la pista forestal i també els
dipòsits d’aigua potable d’Ar-
ties. El mateix dissabte les
màquines ja havien començat
a treballar per fer possible
l’accés als dipòsits d’aigua i
avaluar els possibles danys en
aquesta instal·lació.
El síndic d’Aran, Carlos Bar-
rera, va explicar que les finques
que estan situades entre el riu
Valarties i la pista forestal han
quedat totalment afectades.
Els Pompièrs i l’helicòpter del
Grup Actuacions Especials
(GRAE) han sobrevolat la zona
per esbrinar si a la part alta
de la ribera d’accés al refugi
de la Restanca i el Montarto
hi havia vehicles estacionats o
persones que es trobessin en
aquell moment a la zona.
Esllavissada de terra de grans
dimensions a la ribera de Valarties
No hi ha hagut danys personals, però han quedat afectades finques i una línia d’alta tensió
la Vall d’aran
L’esllavissada de terra va caure a la zona de Valarties, a la Vall d’Aran.
agències
Agències
alT aran
l’esllavissada ha
afectat els dipòsits
d’aigua potable
d’arties
REUMATISME
APRIMAMENT
TABAQUISME
COLITIS
ASMA
Centre IME - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella
Núm. col·legiat 714 - Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t

Cultura
Obrirà finalment Radio Andor-
ra com a museu, com Antoni
Martí va anunciar amb el re-
bombori reglamentari el 2012?
S’hi traslladarà RTVA, com va-
ticinava el pla estratègic de mu-
seus presentat la tardor passada
pel ministeri de Cultura i que ha
sigut històricament –i encara ho
és– l’opció preferida pel Comú
d’Encamp? O seguirà les passes
de l’hotel Rosaleda i s’hi ubi-
caran les dependències del de-
partament d’Exteriors, com la
competència donava per fet deu
dies enrere? Doncs ni una cosa,
ni l’altra, ni tampoc la tercera.
O potser sí, alguna combinació
d’aquestes tres possibilitats en
grups de dos. Ja ho veurem.
Aquest és exactament el
punt d’indefinició a què sis
anys després que Martí propo-
sés la idea de museïtzar-lo ha
arribat l’executiu demòcrata
amb l’edifici històric del roc del
Pui encampadà. Ahir va dir-hi
la seva la ministra de Cultura:
demanada sobre les penúltimes
notícies que corren –que el Go-
vern ha descartat l’opció RTVA
i que s’ha decantat per tras-
lladar-hi Exteriors–, Olga Ge-
labert va assegurar que el pro-
jecte museològic és compatible
“tant amb la tele com amb un
ministeri o amb qualsevol altra
activitat”. És a dir, que totes les
opcions són ara mateix possi-
bles i que, després d’una legisla-
tura i mitja, dos ministres i uns
quants milions d’euros invertits
en la rehabilitació de l’edifici,
encara no s’ha decidit si Radio
Andorra serà carn o peix.
Una indefinició absoluta que
sorprèn sobretot perquè –tor-
nem-ho a dir– fa sis anys que
el ministeri té el dossier sobre
la taula, i que contrasta amb
les conclusions que el mateix
executiu sembla haver extret
de l’estudi de viabilitat sobre el
trasllat de RTVA al roc del Pui
ordenat el març del 2017 pel
Consell General. El document
xifra el cost del trasllat en una
quantitat que oscil·la, segons
les fonts, entre els 6 i els 10
milions d’euros, quantitat que
inclou tant la construcció d’un
annex per encabir-hi la redac-
ció, els platós i els locutoris
com la duplicació de tot l’equi-
pament tècnic per garantir la
continuïtat del servei mentre
es concreta el trasllat. I prou
dissuasiva, en fi, com per haver
persuadit el Govern de no em-
barcar-se en l’aventura. La mi-
nistra advertia ahir que l’opció
RTVA és “molt costosa”, però
es resistia a descartar-la. Com a
mínim, públicament. Potser es
pronunciarà amb més concreció
demà, aprofitant el conveni per
a la construcció del nou Museu
de l’Automòbil que firmaran el
cònsol d’Encamp, Jordi Torres,
i la mateixa Gelabert.
L’únic que sembla tenir clar la
ministra és que l’ambiciós pro-
jecte que es va encarregar a la
consultora catalana Stoa –segur
que ho recorden: aquells quatre
espais expositius distribuïts en-
tre el soterrani, la planta baixa
i els dos pisos de l’edifici– ha
quedat reduït a la gran sala de
màquines, el cor de l’estació,
on s’han conservat les dues
emissores històriques de Radio
Andorra: l’original, construïda
el 1938 per la Société Françai-
se Radio-électrique (SFR) i que
una mistificació tan enganxosa
com falsa atribueix erròniament
a un obsequi de Goebbels a Tré-
moulet, i la Brown Boveri adqui-
rida el 1963: “El que s’ha de fer
és un discurs per a la sala prin-
cipal, perquè el museu són les
emissores que hi ha actualment;
la resta [d’espais] són annexos
que es poden destinar a altres
activitats”. Despatxos i oficines,
vaja: ja es veurà si ministerials o
televisius.
Els principis que han guiat la
–d’altra banda– erràtica gestió
de l’afer Radio Andorra han si-
gut dos: d’una banda, i com deia
ahir Gelabert, que “no fos un al-
tre museu estàtic”. I cal suposar
que en aquesta definició –“Un al-
tre museu estàtic”– hi encabeix
alguns dels equipaments que
depenen del ministeri, extrem
que després de dues legislatures
no deixa en gaire bon lloc l’equip
demòcrata al capdavant del de-
partament. De l’altra, “se li ha
de donar un ús”, diu la ministra,
“que generi activitat”. És a dir,
que desconfia implícitament
del moviment que pot generar
un equipament museístic i que,
per tant, busca obertament un
ús complementari. RTVA o un
ministeri: “La televisió és una
bona opció, però molt costosa;
si s’hi fa un projecte que gene-
ri activitat, Encamp hi estarà
d’acord”. Més clar, l’aigua..., si
no fos perquè, dit això, Gelabert
insisteix a dir que “no hi ha cap
opció tancada”.
El que també sembla
finalment descartat és aquell
“espai de creació” que durant
un temps –el 2016– va circular
com a destí alternatiu de l’equi-
pament. Les coses, en fi, no es-
tan gaire més clares avui que
el febrer del 2013, quan l’ales-
hores ministre, Albert Esteve,
va presentar el primer projecte
de museu per a Radio Andorra.
Hauria d’haver obert les portes
l’any 2015.
Radio Andorra continua als llimbs
Gelabert insisteix que totes les opcions continuen obertes i redueix el “museu” a la gran sala de les emissores
Equipaments
Redacció
Encamp
La sala de les emissores de l’estació, amb la SFR del 1938 i, al fons, la Brown Boveri de 1963, el 2012, abans que es restaurés.
bondia
Olga Gelabert
El projecte museològic
és compatible amb
la tele, un ministeri o
qualsevol activitat
El que s’ha de fer és
un discurs a la sala
principal: el museu
són les emissores
La resta de l’edifici
són annexos que es
podrien destinar a
altres activitats
mor Jean
delvigne, últim
president de
Radio andorra
dissabte a la nit va morir
Jean delvigne (1919-2018),
l’home que el 1971 havia
succeïtJacquesTrémouletal
capdavant de Radio andorra
i de totes les emissores del
grup. delvigne en va ser el
president des d’aleshores i
fins a la clausura, el 1981.
Havia descobert Radio
andorra el 1949, en plena
guerra de les ràdios i arran
d’una sèrie de reportatges
sobre l’emissora que va
publicar al diari L’Époque.
L’any següent es va
incorporar a la SGp, la
societat que gestionava la
publicitat de la cadena, i es
va convertir en l’home de
confiança de Trémoulet.

cultura 15Dilluns, 14 De maig Del 2018
d e s d e s i m o n e t f i n s
a l a s e va c u i n a
c a r n f r e s c a d e q u a l i tat s u p e r i o r ,
ta l l a d a a l t e u g u s t
n o v e tat a a n d o r r a
. l l i u r a m e n t g r at u ï t .
. C o m p r a O n l i n e .
E l 5 % d e t o t e s l e s c o m a n d e s f e t e s e n l í n i a e s d o n a r à a l’A s s o c i a c i ó A n d o r r a n a C o n t r a e l C à n c e r
Sant Antoni 15, La Massana 835 290
w w w . c a r n i s s e r i a s i m o n e t. a d
Prop de 700 espectadors van
desfilar el cap de setmana per les
dues funcions de La corte de Fa-
raón, la tercera i última proposta
de la Temporada d’òpera. Un re-
gistre que supera l’assistència a
La viuda alegre –opereta que era
fins ara l’única referència vàlida–
i que posa la sarsuela al mateix
nivell, pel que fa al públic, de les
òperes de gran format que s’han
programat al Claror, des de Car-
men fins a La traviata. S’entén,
per tant, que Jonaina Salvador,
directora artística i ànima de la
Temporada, estigués ahir exul-
tant. I no només pels números
–i no és qüestió menor haver su-
perat aquest curs els dos milers
d’espectadors–, sinó també per
la volada artística de la Corte lau-
rediana.
Salvador va assenyalar en pri-
meríssim lloc els nou secundaris,
nou, sortits del cor que en aquest
muntatge s’han enfilat a l’elenc,
amb lloc destacat per a Eva Sau-
ret (Raquel), Francisco Amat
(Copero) i les quatre viudes: “Em
fa especial il·lusió perquè, a ban-
da de portar artistes de primer
nivell i programar espectacles
de qualitat, un dels objectius de
la Temporada era i és crear plan-
ter. Vam començar amb Guillem
Forné, i a La Corte ja hem pogut
enrolar nou dels secundaris. Si
podrem arribar a veure algun
protagonista sortit del cor? A
curt termini, no, perquè el nivell
de cant i la responsabilitat són
molt alts, però si continuem tre-
ballant així és molt possible que
ho aconseguim”.
Pel que fa a la funció d’ahir, la
mateixa Salvador es va marcar
un Ay, ba entre el públic que va
acabar amb la soprano elevada
a l’escenari per dos figurants de
primera fila. També va agradar la
versió andorranitzada del cuplet
que van cantar les noies del cor
del María Moliner, així com el
garrotín flamenc que van inter-
pretar tres ballarins de l’esbart.
La Temporada vol ser com els altres
Jonaina Salvador reclama igual tracte que Ull-Nu i el Sax Fest, amb conveni en lloc de subvenció
Òpera
A. L.
sant julià de lÒria
L’elenc de ‘La corte de Faraón’, amb Joel Pla i Jonaina Salvador al capdavant, saluda el públic al final de la funció de dissabte.
andorra lírica
Per no parlar de Joel Pla, atlètic
José que va superar la prova de
debutar com a cantant.
Salvador va garantir la conti-
nuïtat del cartell, que mantindrà
el nombre d’obres –tres–, el ca-
lendari –octubre, gener i maig– i
el format –petit, estil Tutto Mo-
zart; òpera seriosa, estil Carmen;
i opereta, com La corte de Faraón.
El Claror seguirà com a escenari
únic de la Temporada, després
que no s’hagin concretat les ges-
tions per incorporar-hi la capital,
i el que sí que va reclamar Sal-
vador després de tres edicions,
onze muntatges i prop de 5.000
espectadors és un canvi en la
relació que fins ara ha tingut la
Temporadaambelministeri:“Els
agraïm naturalment que conti-
nuïn involucrats amb la Tempo-
rada però es tracta d’un projecte
de país, estable i consolidat, i
creiem que un conveni triennal,
de l’estil del que han firmat altres
festivals similars, com el Sax Fest
i Ull-Nu, ens aportaria més esta-
bilitat i més seguretat que no la
subvenció, que d’altra banda no
s’aprova fins al maig i condiciona
bastant la programació”.
El curs passat, en fi, ja ho va
insinuar. Sense èxit, com es veu.
A veure si el de La corte de faraón,
Tutto Mozart i L’elisir d’amore
obre per fi els ulls a Cultura.

Esports
El 28 de maig del 2017 el Bàsquet
Club MoraBanc s’acomiadava
del play-off pel títol en perdre
en el tercer partit dels quarts
de final contra el Reial Madrid.
L’experiència els va agradar –a
quin equip no?– i en aquesta fase
de creixement continu que té
l’entitat presidida per Gorka Ai-
xàs van dissenyar un equip més
potent per disputar l’EuroCup,
tornar a classificar-se per jugar la
Copa del Rei i repetir en el play-
off pel títol. Van quedar fora del
Top 16 en el retorn a la competi-
ció europea, no van finalitzar en
vuitena posició la primera volta
per tornar a competir a la Copa,
però tenien entre cella i cella clas-
sificar-se entre els vuit millors
per tornar a assaborir el play-off.
Segona volta espectacular i, a
dues jornades per finalitzar la lli-
ga regular els de Joan Peñarroya
ja són equip de play-off després
de derrotar per 94 a 81 el Delte-
co GBC i fer bones les derrotes de
l’UCAM Múrcia contra el Reial
Madrid i del Montakit Fuenla-
brada a la pista del Divina Segu-
ros Joventut. Ara només queda
una plaça lliure i el BC MoraBanc
afronta les dues últimes jornades
contra dos equips d’Eurolliga,
amb l’interès de saber en quina
posició finalitzarà. El repte: la si-
sena posició.
De moment, els andorrans
tenen 18 victòries i 14 derrotes,
com el seu proper rival, l’Unica-
ja Màlaga. El cinquè lloc és més
complicat ja que l’Herbalife Gran
Canària és a una victòria però
té el basket-average a favor. Per
tant, encara queden reptes abans
de jugar per segona temporada
consecutiva el play-off pel títol.
El BC MoraBanc va afrontar
un partit d’aquests coneguts com
a trampa. El Delteco GBC arri-
bava al Principat sense el pivot
holandès Henk Norel i amb les
molèsties al genoll de l’ex-Mora-
Banc Daniel Clark. Als primers
10 minuts, festival ofensiu de
l’escorta eslovè Jaka Blazic. Ell
sol va anotar 14 punts i va ser el
gran protagonista d’un equip que
buscava agafar sensacions des de
la defensa després de dues derro-
tes consecutives. El primer quart
va acabar amb un 23 a 18 i, en el
segon acte, un parcial de 13 a 2
va ser decisiu, i tot des de la di-
recció del base madrileny Jaime
Fernández. Al descans, 41 a 31,
però el Delteco GBC és d’aquests
equips que no abaixen els braços
així com així.
Els de Porfi Fisac no es van
rendir, però no van portar mai el
ritme del partit i, a més, van do-
nar molts minuts a poc habituals
com Xabi Oroz i Gaizka Maiza,
acabat de tornar de la seva de a
l’Iraurgi. Els de Peñarroya van
dominar a pler i només amb el
83 a 72 van haver de prémer més
les dents. Un triple d’Albicy va
aportar tranquil·litat i l’interès
només era en el partit del Fuenla-
brada a Badalona. La derrota dels
madrilenys va servir per celebrar
una classificació meritòria per als
play-off, sobretot després dels
dos cops durs que van ser que-
dar-se sense el Top 16 de l’Euro-
Cup i no disputar la Copa del Rei.
Una segona volta per emmar-
car fa aconseguir l’objectiu i estar
entre els vuit primers de la Lliga
ACB. D’equip per aconseguir-ho
n’hi havia.
Continua l’idil·li amb el play-off
El MoraBanc assoleix per segona temporada consecutiva la classificació entre els vuit primers de la Lliga ACB
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
Lliga ACB (Jornada 32)
93 València Basket - Movistar ‘estu’ 69
82 Unicaja - Tecnyconta Saragossa 83
94 BC MoraBanc - Delteco GBC 81
95 divina Seguros - Montakit ‘Fuenla’ 87
89 Monbus obradoiro - reial Betis eP 70
61 UCaM Múrcia - reial Madrid 63
74 reTabet Bilbao - Kirolbet Baskonia 78
xx Iberostar Tenerife - Barça lassa xx
89 San Pablo Burgos - Herbalife GC 98
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 32 29 3
2 Kirolbet Baskonia 32 23 9
3 FC Barça lassa 31 22 9
4 València Basket 32 22 10
5 Herbalife GC 32 19 13
6 Unicaja Màlaga 32 18 14
7 BC MoraBanc 32 18 14
8 Iberostar Tenerife 31 16 15
9 UCaM Múrcia 32 16 16
10 Movistar ‘estu’ 32 15 17
11 Montakit ‘Fuenla’ 32 15 17
12 Monbus obradoiro 32 14 18
13 delteco GBC 32 12 20
14 San Pablo Burgos 32 12 20
15 divina Seguros 32 11 21
16 Tecnyconta 32 10 22
17 reTabet Bilbao 32 8 24
18 reial Betis eP 32 7 25
Parcials: 23-18, 41-31 –descans–; 69-54 i
94-81.
Àrbitres: Luis Miguel Castillo, Juande Oyón i
Alfonso Olivares.
Eliminat: Fakuade –Delteco GBC.
Albicy 6
Jaka Blazic 19
David Walker 10
Landing Sanè 0
Oliver Stevic 6
John Shurna 10
Moussa diagne 8
david Jelínek 8
Vlado Jankovic 7
Jaime Fdez. 12
Guille Colom 2
Colton Iverson 6
Dani Pérez 0
Van Lacke 7
Jordan Swing 15
Daniel Clark 9
Fakuade 15
agbelese 15
Kenny Chery 4
Xabi oroz 7
Miquel Salvó 0
Joan Pardina 4
Xabi Beraza 0
Gaizka Maiza 6
Poliesportiu d’Andorra: 3.940 espectadors
(segons el club)
BC MoraBanc
Andorra
Delteco
GBC
94 81
L’escorta eslovè del BC MoraBanc, Jaka Blazic, defensat per l’ex-River Andorra, el base català Dani Pérez.
JonaTHan GIl
Joan Peñarroya: “encara que no sigui objectiu, el
club és la marca de país més gran que té andorra”
Satisfet. Segona temporada consecutiva
classificat per disputar el play-off pel títol. El
tècnic del BC MoraBanc, Joan Peñarroya, va
lloar el club un cop finalitzat el partit i després
d’abraçar-se al base Jaime Fernández: “És un
dia important per a nosaltres i per a tots els
que treballem i estimem aquest club. encara
que no sigui objectiu, el club és la marca
de país més gran que té andorra. repetim
classificació per al play-off. Teníem por perquè,
mirant la història del club, l’equip que va
disputar competició europea i va jugar play-off
la temporada següent va baixar, i nosaltres,
no. Som al play-off i, a més, havent millorat
registres i havent jugat bon bàsquet. Tampoc
és gaire normal que un club com el nostre jugui
el play-off dues vegades consecutives”. També
va lloar els seus jugadors: “l’equip ha sabut
patir després d’un inici complicat. Hem tingut
la capacitat de millorar i el club, quan ha tingut
l’opció de millorar la plantilla, ho ha fet. els
jugadors creien en el que feien”. no tria quin
equip vol per jugar els quarts de final del play-
off pel títol. “no podem triar. anem a gaudir-ho.
Si guanyem a Màlaga quedarem davant d'ells i
això em semblaria l’hòstia”.

esports 17Dilluns, 14 De maig Del 2018
Futbol sala
El CE Sant Julià, a tocar de la
la permanència, va golejar per
8 a 1 el Flowers Agramunt. La
victòria va estar acompanya-
da per una derrota del màxim
rival, Lo Sentiu, i a manca de
dues jornades els lauredians
depenen d’ells mateixos per
salvar-se. Els golejadors van
ser Jona Pérez, dos; Omar
Debboun, dos; un de Guillem
Castro, Brayan Pinto i Da Sil-
va, i un altre en pròpia meta.
Golejada del
CE Sant Julià
Automobilisme
Albert Llovera, que va tornar
a competir després de la le-
sió, es va estrenar al Campio-
nat del Món de ral·licròs amb
la prova que es va disputar a
Bèlgica. El pilot, que va dis-
putar aquesta competició el
2016, no es va poder clas-
sificar per a les semifinals
en finalitzar 17è en les qua-
tre sessions de qualificació.
Finalment, va acabar a 22
punts del 12è lloc.
Llovera, fora
de les ‘semis’
Alpinisme
L’alpinista Domi Trastoy va
assolir el seu tercer vuit mil
en fer cim ahir a les set del
matí a la sisena muntanya
més alta del món, el Cho Oyu
(8.201 m). Trastoy està des-
cansant al camp 1 després de
baixar a un gran ritme i haver
d’obrir traça de nou. Avui té
previst arribar al camp base i
aviatdecidiràsiatacaelShisha
Pangma (8.013 m), però tot
indica que tornarà a casa.
Domi Trastoy fa
cim al Cho Oyu
Automobilisme
Joan Vinyes (Suzuki Swift
R+), que havia començat amb
molt bones sensacions al Ral-
li d’Adeje, puntuable per al
Campionat d’Espanya de ral·lis
d’asfalt, va finalitzar en vuitena
posició després que el Suzuki
Swift R+ perdés eficàcia. “Tot
apunta que el problema era en
algun diferencial del Swift. El
temps perdut va ser considera-
ble, impossible de recuperar”,
va assegurar Vinyes.
Joan Vinyes, 8è
al Ral·li d’Adeje
Domi Trastoy segueix sumant vuit mils.
Foto cedidA per domi trAstoy
El Nóbrega Constructora FC Encamp celebra un dels tres gols que va marcar.
FAF tv live
el penya encarnada baixa
el penya encarnada
necessitava guanyar sí o sí
a la lliga Biosphere, però
va perdre contra el Nóbrega
constructora Fc encamp,
que disputarà la promoció contra el segon classificat, l’Atlètic
escaldes. el penya encarnada va tenir la primera gran
oportunitat amb un xut creuat d’Enric Triquell que va refusar
Friday. La resposta encampadana va ser un cop de cap d’Isaac
pedrós al travesser. A la segona part, Andreu matos va marcar
el primer al minut 78 en aprofitar una sortida de porteria de
Jordi rodríguez i marcar amb un toc suau. tot seguit, rodríguez
va aturar un penal a Jonathan Ferreira, i rashid idriss va estar a
punt d’empatar, però tot sol la va enviar a fora. A les acaballes,
els de carlos sánchez, El maño, van sentenciar amb gols de
Ferreira i un de penal de Rafa Martins.
Nóbrega Construc-
tora FC Encamp
Penya
Encarnada
3 0
Eltítolméspreuatperalsclubsde
la Lliga Multisegur Assegurances
es disputar competició europea.
A l’última jornada del play-off pel
títol només quedava una opció
per classificar-se per a la prèvia
de l’Europa League. El Tic Tapa
UE Sant Julià tan sols havia de
guanyar, però contra el campió,
el Vall Banc FC Santa Coloma, i
l’FC Lusitans necessitava sumar
els tres punts contra l’UE Engor-
dany. Els de Jesús Barón van fer
els deures i van aconseguir l’últi-
ma plaça europea en imposar-se
per2a1al’FCSantaColoma,que
ja ho tenia tot fet després d’haver
conquerit el títol de competició
domèstica.
Abans del partit, gest esportiu
amb el passadís dels lauredians
als campions i, a l’inici, domini
total del Tic Tapa UE Sant Julià.
Al minut 4 ja va arribar l’1 a 0,
amb un gol del capità, Kiko Gi-
rau,enrecollirunrefúsdelporter
Andrés a xut a boca de canó del
mexicà Diego Nájera. Els lauredi-
ans van estar a punt de marcar el
2 a 0, però Andrés va salvar una
nova rematada a boca de canó
de Nájera. Al minut 12, els de
Barón no van perdonar, aquesta
vegada amb un gol a porteria bui-
da de Nájera després d’un greu
error d’Andrés. Els de Richard
Imbernón van retallar diferènci-
es a les acaballes del partit, amb
un gol de penal provocat per Iban
Parra. Va marcar Chus Sosa.
En l’altre partit, l’UE Engor-
dany –ja classificat per a l’Euro-
pa League– va empatar a 0 con-
tra l’FC Lusitans. Els dos equips
van afrontar el segon temps amb
deu jugadors per les expulsions
de Rodrigo Guida i Ramael, que
van rebre vermella directa al
minut 42.
El Tic Tapa, a l’Europa League
Els de Jesús Barón aconsegueixen l’última plaça europea en vèncer el campió
Futbol
El Tic Tapa UE Sant Julià va fer el passadís al campió de lliga, el Vall Banc.
JoNAthAN gil
Redacció
ANdorrA lA vellA
Tic Tapa UE
Sant Julà
Vall Banc FC
Santa Coloma
2 1

Classificats
VEHICLES
ŠKODA
FABIA CLEVER*
*CLEVER adj Intel·ligent, que facilita les coses.
Ex.: «Un cotxe súper equipat amb càmera de marxa
enrere, detector de pluja, obertura i engegada
sense clau, climatització, llantes d’alumini…,
això és clever.»
Model presentat: Fabia 1.0 MPI 60cv Clever amb opció ConceptColor.
(1) Preu per un Fabia 1.0 MPI 60cv Clever, inclòs descompte comercial
i Pla Engega. Matriculació i IGI inclosos. Oferta vàlida el mes de maig i
subjecta a vigència Pla Engega.
A PARTIR DE
9.990 €¹
PLA
ENGEGA
1.500 €
deduïts
Segueix-nos al

classificats 19Dilluns, 14 De maig Del 2018
DIVERSOS IMMOBLES
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
IMMOBLES
BUSQUES PIS?Príncep Benlloch, 8-1r
AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad - Tel. 806 266
Descobreix tota la nostra
oferta a www.acg.ad
pàrquings
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D'ANDORRA LA VELLA. PREU: A CONSULTAR
PARQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D'ESCALDES-ENGORDANY. PREU: A CONSULTAR
AnDOrrA LA VELLA i sAnTA COLOMA
REF: 2302401 PARADES AL MERCAT DELS MARGINETS BEN SITUADES. PREU: 300 €
REF: 3220101 LOCAL COMERCIAL, DE 230 M2
,APTE PER A TOT TIPUS DE NEGOCIS. PREU: A CONSULTAR
REF: 4610001 PIS DE 3 HAB., 2 BANYS SENSE MOBLES SITUAT AL CENTRE DE LA CAPITAL PREU: 950 €
REF: 9999999 PIS PER ESTRENAR, 2 DORMITORIS, 1 BANY, TOTALMENT MOBLAT, AMB PÀRQUING. ZONA
ESTELA. PREU: 750 €
EsCALDEs - EngOrDAnY
REF: 4960001 PIS 3 HAB., CUINA, MENJADOR, LLAR DE FOC, 2 BANYS AMB PÀRQUING INCLÒS. ZONA
DON DENIS. PREU: 1.230 €
EnCAMp
REF: 2920403 PIS 2 HAB., SENSE MOBLES, AMB PÀRQUING, SITUAT A LA ZONA DE L'HOTEL CORAY.
PREU: 550 €
REF: 2920202 PIS DE 2 HAB. DOBLES, SALÓ MENJADOR AMB CUINA AMERICANA, SITUAT A LA ZONA
DEL PEDRAL. PREU: 550 €
LA MAssAnA
REF: 2301601 PIS 1 DORMITORI, CUINA-MENJADOR, 1 BANY, AMB BALCÓ, SITUAT AL CENTRE DE LA
MASSANA. PREU: 450 €
REF: 4850001 PIS 1 DORMITORI, CUINA-MENJADOR, 1 BANY, MOBLAT, A ARINSAL. URBANITZACIÓ MAS
DE RIBAFETA. PREU: 400 €
REF: 2980101 PIS 2 HABITACIONS (DOBLE, INDIVIDUAL), 1 BANY, CUINA, MENJADOR,A LA URBANITZACIÓ
MAS DE RIBAFETA, A ARINSAL. PREU: 450 €
ANDORRA: Pis molt cèntric de
80 m² amb 3 dormitoris dobles,
armaris encastats, 1 bany com-
plet, cuina separada amb galeria/
safareig, ampli saló menjador.
Terres de parquet i doble vidre
a les finestres. Pàrquing i traster.
REF. 4731 - PREU: 252.540 €
ARINSAL: Bonic apartament
situat a 5 minuts del centre
d'Arinsal i del telecabina amb
uns 100 m2
aprox. Consta de 3
dormitoris dobles amb armaris
encastats, 2 banys complets
(un amb dutxa i un altre amb
banyera), rebedor, cuina ober-
ta a l'ampli saló menjador amb
llar de foc i terrassa. Sol i vistes. Acabats de qualitat i en perfecte
estat. Pàrquing i traster. REF. 5073 - PREU: 250.000 €
Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA
VENDES LLOGUERS
VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR-LA O LLOGAR-LA
ANDORRA REF. 5074: Pis refor-
mat de 88 m2
, 3 dormitoris amb
armaris, 2 banys (1 amb dutxa
i un altre amb banyera), cuina
separada moblada, saló men-
jador amb llar de foc, terrassa
de 7,5 m2
. Amb sol i vistes.
Pàrquing opcional. PREU: 900 €
ANDORRA REF. 5057: Pis si-
tuat a Andorra, seminou, amb
acabats de qualitat, amb 3 dor-
mitoris amb armaris encastats
(1 suite), 2 banys complets (1
amb banyera d'hidromassatge
i un altre amb dutxa), 1 lavabo.
Cuina separada exterior office i
equipada, ampli saló menjador.
Amb sol i vistes. Terra de par-
quet. Pàrking. PREU: 1.030 €
ARINSAL REF. 4364: Pis molt
maco de 45 m² d'1 dormitori
doble amb armari encastat, 1
bany complet amb banyera,
cuina oberta equipada, saló
menjador. MOBLAT I EQUIPAT.
Pàrquing. PREU: 500 €
ESCALDES REF. 5026: Pis NOU
PER ESTRENAR de 120 m2
aprox., amb 4 dormitoris dobles
amb armaris encastats, 2 banys
complets amb plat de dutxa,
safareig, ampli saló menjador,
cuina separada office. Comple-
tament reformat, amb acabats
de qualitat i moderns. PREU:
1.200 €.
SANT JULIÀ REF. 5019: Pis
seminou molt beN comunicat al
centre de Sant Julià i al costat
dels col.legis. Tres dormitoris
amb armaris encastats (1 suite),
2 banys, cuina separada mobla-
da i saló menjador. Pàrquing i
traster. PREU: 800 €
Particular lloga pisos a Canillo
1 i 2 habitacions
Garatge i traster
(Ctra. del Forn, a 3 km del poble)
Tel.: 322 227
CASA INDIVIDUAL TIPUS BORDA
Totalment reformada. 3 habitacions,
2 banys, llar de foc, bodega, 2 terrasses,
garatge per 2 cotxes. A Bixessarri.
Preu venda: 411.860 € Contacte: 349 946.
VENDA O LLOGUER AMB
OPCIÓ DE COMPRA
Nau industrial al polígon de
Montferrer, 1a línia.
Molt equipada, 1000 m2
(9 m d'alçada)
500 m2
d'altells +
1000 m2
pati tancat, banys
+ vestuaris
Exposició, apartament
habitable, etc.
VISITES O CONSULTES
TEL. MÒBIL: 322 099
Restaurant 1
Av. Tarragona, Andorra la Vella. Tot equipat
i amb clientela fixa. Capacitat per a 50 per-
sones. 80 m2
més o menys. S'hi pot posar
terrassa. El traspàs és de 30.000 euros, ne-
gociables!
Restaurant 2
Es traspassa pizzeria al centre de Canillo,
a ple rendiment. Tot equipat i amb clientela
fixa. Disposa de 2 nivells: a peu de carrer, el
restaurant (d’uns 60 m2
) i un soterrani (d’uns
15 m2
). Capacitat aproximadament per a 40
persones (interior) i per a 16 persones (ter-
rassa). Preu a consultar.
LA CLAU GROUP · C/ Verge Del Pilar, 8
T. +376. 381 788
Es ven parcel·la
de 400 m2
aprox.
Ubicada a Can
Diumenge (els Vilars)
amb l'excavació
realitzada, a punt per a
la construcció.
Tel. +376 801 234
Particular VEN estudi a Barcelona.
Tot equipat, pati i traster, a 100 m
de la plaça d’Espanya.
Preu 80.000 €
Tel. 328 555
ANDORRA LA VELLA
PÀRQUING SITUAT AL COSTAT
DE LA LLACUNA, ZONA PLAÇA DE
LES ARCADES.
PREU: 80 €
ANDORRA LA VELLA
PÀRQUING MOLT CÈNTRIC,
SITUAT A LA ZONA DEL CENTRE
COMERCIAL ANDORRA 2000
PREU: 95 €
TEL. 321 248
LocaL comerciaL
en LLoguer aL
Pas de La casa.
100 m2
Cèntric (Carrer Major)
Telèfon: 322 227
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
Immobiliària:
tel. 835 800
www.manteniment-serveis.com
Tot tipus de serveis i reformes, fusteria, elec-
tricitat , lampisteria, pintura. Neteja i planxat
a domicili. Subministrament de llenya.
PLETA D’ORDINO
Àtic dúplex de 220 m2
, 4 habitacions, 3
banys, cuina equipada, saló menjador amb
llar de foc amb accés al balcó i 1 altell.
PREu: 650.000 €
Dúplex de 110 m2
+ 1 sala de 73 m2
+ jardí
de 38 m2
, 3 habitacions (1 suite) 2 banys,
salo menjador amb llar de foc, cuina equi-
pada, 1 plaça de pàrquing doble i traster.
PREu: 995.000 €
Gran casa unifamiliar de 200 m2
+ jardí
+ pàrquing, 4 habitacions, 3 banys, cuina
equipada, saló menjador amb llar de foc i
accés al jardí. PREu: 850.000 €
ES TRASPASSA
GIMNÀS
de 400 m2
cèntric
i totalment equipat.
Per a més informació:
interessats@andorra.ad
IMMOBLES

Diari del 14 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 14 de maig del 2018

Similar to Diari del 14 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 14 de maig del 2018