Diari del 15 de gener 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 15 De gener Del 2018 núm. 3.475 / Any 14
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10
Edifici Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
www. ladietaproteica.com
LA DIETA
QUE FUNCIONA
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
MÈDIC
TRACTAMENTS FACIALS
TRACTAMENTS CORPORALS
TRACTAMENT DE L‘OBESITAT
REJOVENIMENT FACIAL
amb PRP - CÈL·LULES MARE
CONFERÈNCIADRA. MONICA SANJUAN ALMACELLES
18/01/2018 A LES 18:00 HRS.
IMPRESCINDIBLE RESERVAR PLAÇA
INFORMACIÓ I RESERVESTEL: 00 376 800 040
C/ BONAVENTURA ARMENGOL, 10.
3ATROP,SIPRE1,2ALACSERALCTNOMICIFIDE
www. medicandbeauty.com
OPINIÓ
Us equivoqueu, Sr.
Pisco
Juli Fernández
Blasi
Copresident de Verds
d’Andorra
Pressupost final
decebedor
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
jONathaN gIl
avUI éS NOtícIa pàgina 3
l’embelliment de Vivand es vol
fer el 2018 i costa 2,5 milions
aNdOrra pàgina 15
Mor un motorista andorrà de 64 anys
en sortir de la via a la C-14, a BassellaaNdOrra pàgina 10
Es preveu que els treballs s’iniciïn després de Setmana Santa i es facin en dues fases fins al 31 d’octubre
escudelles a Canillo i encamp
ENtrEvISta a
DaviD Baró
pàgines 8 i 9
“Podem
assolir tot el
que havíem
previst al
programa”

2 Dilluns, 15 De gener Del 2018
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia de les Valls
C/ de l’Hort, s/n - Tel. 820 824
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar
el barbarisme *sospetxar?
Hem d’emprar sospitar.
Va sospitar del veí des del
primer moment.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar la inimitable
pizza italiana feta a mà i
al forn de llenya?
Només la podràs trobar a Italia!
Els seus pizzers
italians us esperen!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 28 de gener
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
80/145
3/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
40-80
12 km
4/4
Pols
Oberts
741 444
100/120
3/5
Pols
Oberts
30/30
45/45
878 000
50/120
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
INICI DE SETMANA AMB SOL
Avui el dia serà força més assolellat que ahir. Els nú-
vols alts abundaran a la cara nord i circularan cap al
sud. De fet, d’una banda, els núvols baixos seran pre-
sents al Pas de la Casa i en zones properes. A la resta,
farà sol. A poc a poc, aquests núvols es trencaran. Al
llarg de la tarda, arribaran núvols alts i prims. El vent
bufarà del sud-oest al matí i a la tarda, mentre que al
vespre i durant la nit girarà a component nord-oest,
moderat als cims. Les temperatures mínimes seran
de mes de gener, però la màxima tendirà a pujar.
Que tinguin un BonDia.
Avui
10 8
-3
-1 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dimArts dimecres
-5/1
-5/4
-4/5
-3/6
-3/6
-2/7
-4/5
-5/4
-5/4
-7/5
-3/8
6

3Dilluns, 15 De gener Del 2018
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
La segona fase de la transfor-
mació de l’avinguda Carlemany
en carrer per a vianants es pre-
veu que sigui una realitat aquest
any. Així ho espera la cònsol
major d’Escaldes-Engordany,
Trini Marín, tot i que es mos-
tra cautelosa a l’hora de parlar
de terminis i costos del projecte
d’embelliment. En aquest sentit
va apuntar que ara per ara no es
té la certesa de la data en què es-
taran enllestides les obres. “Pot-
ser el 2018 ho acabem. Serem
molt exigents amb els calenda-
ris”, va dir Marín.
La mandatària escaldenca va
recordar que el concurs de millo-
ra de l’eix comercial es va fer de
forma conjunta amb Andorra la
Vella. Ara, el Comú d’Escaldes-
Engordany ha creat una comis-
sió en què participa l’oposició
i s’està treballant per fer una
exposició pública del projecte.
A principis de febrer es voldria
treure l’edicte per adjudicar les
obres i començar el treballs des-
prés de Setmana Santa. Aquests
s’allargarien fins al 30 de juny i
tornarien a començar a mitjans
de setembre fins al 31 d’octubre.
El projecte no preveu fer cap
modificació en les voravies ac-
tuals, tal com sempre s’ha man-
tingut des del Comú. El gran
canvi serà, doncs, la instal·lació
d’un nou paviment al carril cen-
tral pel qual hi circulaven els ve-
hicles abans de convertir l’avin-
guda en zona per a vianants.
Aquest nou paviment serà de
granit, com el de les voravies
però més petit. La zona central
de l’eix i les laterals quedaran al
mateix nivell i, a més, als carrers
adjacents també s’instal·laran
llambordes. Marín va explicar
que, per sota d’aquest pavi-
ment, cal fer-hi passar tota la
instal·lació del wifi i altres con-
nexions, com ara la relacionada
amb la il·luminació per als esde-
veniments que s’hi organitzin.
A part, es faran algunes inver-
sions en mobiliari urbà. Es can-
viaran els bancs, “perquè són de
ciment i són molt freds”, pels
models que es van poder veure
durant la Fira d’Andorra la Ve-
lla. Així, aquest serà un element
que es trobarà tant a Meritxell
com a Carlemany i n’hi haurà
de diferents formes. En el cas
de les papereres, s’utilitzarà un
nou sistema que incorpora uns
dipòsits soterrats que permeten
que mai es vegin plenes. Així
mateix, el vianant trobarà en
diversos punts del carrer pan-
talles tàctils per a informació.
La cònsol major va indicar que
els fanals no es reemplaçaran
perquè encara són nous. El que
sí que va avançar és que de cara
al 2019 es podrien canviar els
llums a leds, que tenen una des-
pesa menor.
El projecte preveu mesures
de seguretat contra atacs ter-
roristes. Marín va explicar que
aquests elements “es podran
moure per permetre l’accés als
veïns i cossos de seguretat” i
per això, en principi, s’ha optat
per pilones retràctils. S’hau-
ran d’instal·lar a les principals
entrades (Ciutat de Sabadell,
l’entrada pel carrer de la Unió,
l’avinguda de les Escoles, el car-
rer del Picó).
Al pressupost del 2018 del
Comú d’Escaldes-Engordant hi
ha reservats 2,5 milions d’euros
per a l’embelliment de Vivand.
Amb aquest import, la cònsol
estima que es podrà cobrir la
pavimentació i el nou mobiliari
urbà que s’hi instal·larà. “Des-
prés ja veurem si cal afegir algu-
na cosa amb els adjacents”, va
declarar.
Marín va destacar el bon re-
sultat de la prova pilot del carrer
per a vianants. Així va remarcar
que Vivand s’ha convertit un
eix comercial important i en un
punt de trobada, un fet que es
veu “els diumenges de tempo-
rada baixa en què abans no hi
havia ningú i ara ha canviat”. “A
la gent li agrada i ara anem a la
segona fase”, va concloure.
L’embelliment de Vivand s’espera que
estigui el 2018 i costi 2,5 milions
Els treballs es preveu que comencin després de Setmana Santa i es faran en dues fases fins al 31 d’octubre
Escaldes-Engordany
M.S.C.
andorra la VElla
Les obres d’embelliment de l’avinguda Carlemany es preveu que s’executin el 2018.
JonaTHan GIl
Trini Marín
les mesures de
seguretat es podran
moure per permetre
l’accés als veïns
a la gent li agrada
[el carrer per a
vianants] i ara anem
a la segona fase
Llambordes als
adjacents
El paviment serà de granit
i ocuparà tota l’amplada
del carrer. Les llambordes
també s’instal·laran als
carrers adjacents.
Canvi del
mobiliari urbà
Es canviaran els bancs i
les papereres (que tindran
uns dipòsits soterrats)
i s’instal·laran pantalles
tàctils.
Pilones retràctils
per seguretat
S’ubicaran a les principals
entrades de l’avinguda pi-
lones retràctils com a me-
sura de seguretat en cas
d’atac terrorista.

OPINIÓ4 Dilluns, 15 De gener Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Els nombrosos judicis que es deriven del
conegut com a cas BPa comencen avui,
quan gairebé han passat tres anys des
que es va fer pública la nota del FinCEn
nord-americà. El primer serà sobre la cau-
sa general en què s’acusa els directius de
BPA de blanqueig de capitals procedents
d’una suposada organització encapçalada
per l’empresari xinès Gao Ping. Aquest
macrojudici, que ha obligat a adequar una
sala d’actes a l’edifici de Prada Casadet,
es pot allargar diverses setmanes. A més,
s’hauran d’abordar també inicialment les
nombroses qüestions prèvies presentades
per les defenses i posteriorment s’aniran
fent la resta de judicis. Tot plegat fa pre-
veure que, malauradament, durant els
propers mesos Andorra serà de nou no-
tícia per un tema que ha perjudicat molt
la imatge del país. Això mateix va passar
quan va esclatar aquesta crisi i ara s’hau-
ria d’aprofitar per posar de manifest que
les possibles conductes delictives que hi
pugui haver al país en l’àmbit bancari es
persegueixen amb contundència, com
demostren les nombroses causes ober-
tes. D’altra banda, no s’hauria d’oblidar
que Andorra té molts temes pendents en
aquests moments, motiu pel qual el cas
BPa no ens hauria de distreure a l’hora
d’avançar per resoldre’ls.
Comencen els judicis del ‘cas BPA’
EDITORIAL
Tot és complicat quan es parla
d’habitatge. Molt complicat.
Que si solucions a llarg termi-
ni, que si manca de dades, que
si el mercat... Just la setmana
passada, el Govern ens anun-
ciava que la presentació de
les tan esperades mesures per
facilitar l’accés als pisos de llo-
guer és imminent. Tot i així, ja
ens recomanava tranquil·litat i
bons aliments, que aquesta no
és pas una qüestió fàcil de re-
soldre. Ben cert que no és gens
simple. De fet, hem quedat ben
estabornits perquè de no saber
què fer amb munts d’habitat-
ges nous de trinca hem passat
a tenir una necessitat extrema
de tornar a construir i cons-
truir. Diuen que no hi ha prou
sostres per a tots. Que hi ha
una demanda que l’oferta no
pot cobrir. I, és clar, això fa que
els preus pugin amb alegria.
Esperarem aquestes magnífi-
ques dades que els comuns es
van comprometre a cercar i que
han de donar llum sobre el vo-
lum real de pisos desocupats.
Saber a què es destinen tots i
cadascun dels habitatges, i així
poder dissenyar mesures sobre
terreny segur. I després encara
faltarà el darrer ingredient de
la recepta, ingredient clau per-
què el plat sigui comestible: en
aquest camp no hi ha lloc per
a cagadubtes. Perquè en solu-
cions als problemes d’accés a
l’habitatge està tot inventat.
només es tracta de valentia.
Confiem que els nostres gover-
nants la tindran. Que seguint
amb el compromís pel benes-
tar dels ciutadans i ciutadanes
que reiteradament han expres-
sat posaran aquesta qüestió al
centre de la seva acció política.
I confiem també que no triga-
rem gaire a veure el resultat de
les accions adoptades avui. Per-
què hi ha coses que no poden
esperar a demà.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
Perdonin, és
ara que tenim
el problema
eL PaíS Té aLTReS TeMeS
eN Què ha d’aVaNçaR
DONANT LA NOTA
David Baró
El Comú de la Massana in-
crementa la inversió el 2018
un 31% en relació amb el
2017, amb més diners per a
millores de la xarxa d’aigua i
de les vies urbanes.
12345
Jordi Moreno
La campanya de controls
preventius d’alcoholèmia
i drogues de la policia ha
acabat amb 2.283 controls,
dels quals 114 van tenir un
resultat positiu.
12345
Jesús Núñez
Ser al capdavant del Sin-
dicat de Treballadors del
Comú d’Andorra la Vella
suposa responsabilitats,
com donar la cara als mit-
jans de comunicació.
12345
Joan Peñarroya
L’entrenador del BC Mo-
raBanc va reconèixer que
l’equip no té cap possibili-
tat de classificar-se per a la
Copa del Rei després de per-
dre contra l’Estudiantes.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Font Blanca
@FontBlanca_FAM
32 voluntaris a la formació de com
actuar en cas d’allau fins l’arribada dels
grups de rescat.
Naturlandia
@Naturlandia
Diversió per als infants a #Naturlandia:
minitubby, el Parc d’Animals, tallers
sostenibles, raquetes de neu, trineus...
TUITENQUESTA
Veus bé que els funcionaris puguin
allargar la jubilació més enllà dels
65 anys?
A: Sí
B: No
Mireia Suero
Periodista
a: 33% B: 67%

OPINIÓ 5Dilluns, 15 De gener Del 2018
El pressupost 2018 és l’evidència
d’un projecte polític desgastat,
faltat d’empenta, que no pre-
senta noves propostes, i que no
equilibrarien sense el recurs fàcil
de la bossa de les parapúbliques.
Un pressupost mancat de projec-
tes que aportin un salt endavant
per a l’economia andorrana; amb
projectes recurrents, que estan
enquistats i que, arribats al final
del mandat, alguns són qüesti-
onats quan hauria de ser al con-
trari. Per tant, un pressupost poc
realista que al final ajustaran com
han fet amb la majoria d’exercicis,
liquidant menys inversió que la
pressupostada.
Si es compleix la previsió de
variació d’IPC, que pot passar de
l’1,3% al 2,6%, representarà un
augment significatiu de les des-
peses i un problema greu per al
govern perquè necessitarà com a
mínim un milió i mig d’euros més
per satisfer les nòmines dels tre-
balladors públics, i ja no parlem
de la resta obligacions contretes
que estan indexades a l’IPC. El
pressupost 2018 presenta un dè-
ficit real de 38 milions d’euros,
motiu pel qual ja podem dir que
el resultat de la gestió demòcrata
es pot qualificar de totalment de-
cebedor.
No han sabut aprofitar el
desplegament fiscal que els ha
proporcionat el nou marc tribu-
tari andorrà. El Govern ha pas-
sat d’ingressar 6 milions d’euros
d’impostos directes al final del
2011, primer any de mandat de
DA, als gairebé 75 milions d’eu-
ros previstos per al 2018 per im-
posició directa. Els ingressos per
aquest concepte s’han multiplicat
per 12,5: el 1.250%. De fet, el to-
tal recaptat per DA en imposició
directa des de la seva arribada al
Govern puja fins a 383 milions
d’euros.
La pregunta és: en què han
invertit o gastat els diners recap-
tats? No s’aprecien grans canvis.
De fet, si parlem de la despesa,
constatem malauradament que
segueixen sense ser capaços de
controlar-ne el creixement expo-
nencial, principalment perquè les
mesures dels darrers anys de DA
han estat circumstancials, de cara
a la galeria i per penalitzar un col-
lectiu en concret, els funcionaris.
No han intentat seriosament re-
duir les despeses innecessàries o
no prioritàries de l’administració.
A part d’això, la creació de més
de trenta noves places a l’admi-
nistració enmig d’un gran debat
sobre la reforma de la llei de la
funció pública és un fet escanda-
lós. A aquest ritme, el pressupost
del Govern servirà en gran part
per pagar nòmines de treballa-
dors, a qui després culpabilitzem
per ser tan nombrosos. Quins
esforços de contenció està fent el
govern? Cap ni un. La lògica diu
que si els ciutadans fem un esforç
per contribuir més als ingressos
de l’Estat, l’Estat ha d’aportar més
benestar i prestacions a tots els
administrats.
No calen noves ocurrències.
Cal un projecte realista i rigorós
que respongui a les demandes i
necessitats reals del país, concep-
tes que sembla que el projecte de
DA ja ha perdut. Un projecte que
sigui capaç d’identificar quins són
els obstacles a què s’enfronten
tots els ciutadans, grans i joves,
el sector públic i el sector privat,
els assalariats, els autònoms, els
empresaris; en definitiva, el teixit
productiu del país, perquè tots hi
contribuïm d’una manera o altra.
Pressupost final decebedor
El Govern de DA no ha sabut aprofitar el desplegament fiscal del nou marc tributari
Els impostos directes
han passat dels 6
milions el 2011 als
75 previstos el 2018
En les darreres setmanes hi ha
hagut un ball de noms, uns que
entraven, uns que sortien...I no
ha estat per a l’elaboració de les
llistes parroquials de cap par-
tit, una operació, d’altra banda,
aquesta de les llistes dels par-
tits, que seria digna d’estudi a les
millors facultats de ciències polí-
tiques o objecte d’un joc del Trivi-
al. No, no eren noms de polítics,
ni de futbolistes amb fitxes i clàu-
sules astronòmiques, eren noms
d’artistes i intel·lectuals.
Sergi Mas sortia de l’alineació
del departament de Joventut,
que eliminava el seu nom dels
fins ara premis d’art lligats a la
Mostra d’arts plàstiques per a
joves i creava un Concurs d’arts
plàstiques per a joves a seques,
sense nom.
Algú podria pensar que un
artesà veterà com ell no és com-
patible amb uns premis innova-
dors, d’art contemporani, que
potenciïn el talent jove més tren-
cador si és que aquest és l’objectiu
dels premis? Que allò de tradició
i modernitat no pot anar junt?
Que l’esperit mig anarquista, mig
provocador no queda bé? Que
Sergi Mas no és modern i no té
glamur?
Per contra, segons publica-
va aquest diari, el comú de Sant
Julià posarà el nom de l’artista i
artesà a la sala polivalent de l’es-
cola d’art –que ell va fundar– i en
la qual tindrà el seu taller i, a més,
exposarà algunes col·leccions de
Mas a les dependències de l’antic
Comú. Tot un reconeixement en
majúscula, per tant.
Mas, cul inquiet a la seva edat
i atent a totes les novetats, no
és un dinosaure anquilosat en el
passat; és un mestre per als joves
valors, no tant per les tècniques
antigues que pot transmetre,
sinóperl’actitudvitaldel’artistai
la seva curiositat davant del món.
I si Mas ha sortit –en part–
de l’alineació cultural, el Centre
d’Estudis Històrics i Polítics ha
atorgat les primeres beques Pere
Canturri i Manuel Mas a joves
investigadors, i ha unit les pa-
tums del passat a les recerques
més modernes. La divulgació de
la recerca històrica viu un bon
moment, perquè aquestes be-
ques recent creades s’afegeixen
a les que dona fa temps l’Arxiu
Nacional: la Cebrià Baraut i Lídia
Armengol, dedicada a la recerca
sociolingüística, i a les que dona
el departament de Recerca del
ministeri d’Educació per a joves
doctorands, aquestes sense nom
i cognoms.
Deu ser que els noms van i
venen en aquesta fira de les vani-
tats que és el món. I si no que li
preguntin a l’esperit de José Luis
Sampedro, que deu contemplar
des del paradís dels heterodoxos
–on Sergi Mas segurament tam-
bé anirà a parar algun dia– com
la biblioteca que la Universitat
d’Andorra li va dedicar amb gran
solemnitat –i després d’una con-
decoració oficial del Govern i tot–
ha desaparegut i ara hi ha la bi-
blioteca comunal universitària o
universitària comunal o digueu-li
com vulgueu.
Sergi Mas no té glamur?
Sergi Mas no és un
dinosaure anquilosat,
sinó un mestre amb
curiositat universal
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

OPINIÓ6 Dilluns, 15 De gener Del 2018
Aviat farà tres anys que vaig te-
nir l’ocasió de conèixer i parlar
amb el Sr. Paulo Pisco, diputat
del parlament portuguès, durant
la celebració de la jornada de l’1
de maig a Escaldes.
Aleshores, els Verds d’Andor-
ra fèiem part de la coalició Junts
amb Iniciativa Ciutadana i el PS
fins que, mesos més tard, es va
trencar.
La conversa que vàrem tenir
va girar al voltant de la coalició
del Partit Socialista Portuguès
amb OS Verdes de Portugal per
tal de poder formar Govern i in-
vestir António Costa com a pri-
mer ministre.
Més enllà d’explicar-me la
bona relació que tenia amb la
líder dels Verds de Portugal, la
Sra. Heloísa Apolonia, i la feina
que calia fer per canviar les polí-
tiques més dretanes de l’anterior
primer ministre, el Sr. Pedro Pas-
sos Coelho, va fer la sensació que
el Sr. Pisco estava també bastant
ben informat del panorama po-
lític i social d’Andorra, cosa que
em va semblar sensacional.
Dit això, vull expressar la
meva perplexitat per les mani-
festacions que va fer fa uns dies
sobre l’operativitat i representa-
ció del consolat portuguès i la
tasca que du a terme el seu còn-
sol.
Davant de les seves paraules
en una entrevista –on va utilitzar
el terme “dignitat”–, vull pensar
que el Sr. Pisco ha estat mal infor-
mat perquè tant el cònsol –el Sr.
José Manuel da Silva, a qui apre-
cio notablement– com la resta de
funcionaris del consolat estan
fent una gran feina, no només de
representació diplomàtica, sinó
també administrativa i social.
Em sap greu, encara que no em
toqui directament, perquè crec
què no hi ha injustícia pitjor que
la de ser injust i, en aquest cas,
el Sr. Pisco –com a representant
d’una part del grup parlamentari
que està governant– ha desme-
rescut la feina d’una porció del
territori portuguès a l’exterior.
Recordo que quan el president,
el Sr. Marcelo Rebelo de Sousa, va
venir en visita oficial al Princi-
pat d’Andorra, seguit també per
molts mitjans de comunicació
lusitans, i davant d’una pregunta
relacionada amb les eleccions mu-
nicipals (autárticas) que s’havien
de fer l’1 octubre, va dir: “Quan
soc a l’estranger, no parlo mai de
qüestions internes de Portugal”.
Em va semblar molt elegant, molt
senyor i molt patriota.
Potser aquesta resposta pot
fer entendre millor per què no
tothom arriba a ser un bon servi-
dor del poble.
Aquest escrit només vol do-
nar suport al consolat de Por-
tugal, al seu cònsol, als seus tre-
balladors i treballadores i també
a tota la comunitat portuguesa
que fa mans i mànigues per fer
present al Principat d’Andorra
una cultura que, encara que ens
sembli llunyana, és molt similar
a la nostra.
Aprofito per demanar humil-
ment als assessors del Sr. Pisco
que tinguin la delicadesa d’in-
formar-lo adequadament per no
tornar a caure en un error que
potser ha molestat una part dels
seus compatriotes i també els
andorrans que estem al corrent
de la feina que es fa des de el
consolat portuguès.
El 3 de desembre es va celebrar el
Dia mundial de les persones amb
discapacitat i, encara que sigui
amb unes setmanes de retard,
voldria aprofitar l’ocasió per re-
flexionar sobre la discapacitat
psíquica.
Abans de res, ens podríem
preguntar què és la salut mental
i quina és la situació de la salut
mental a Andorra.
Els trastorns o malalties de
salut mental dificulten el dia a
dia a moltes persones, i es con-
verteixen en una veritable dis-
capacitat. Aquestes malalties
limiten molt les persones que les
pateixen. I hem de dir que, des-
graciadament, a Andorra, els po-
ders públics tenen molt oblidada
la salut mental. El centre de salut
mental, per exemple, cada vega-
da té més casos per atendre i els
seus serveis no sempre funcio-
nen com haurien de fer-ho.
Durant anys i anys s’ha pro-
mès un centre sanitari per trac-
tar els malalts crònics a Santa
Coloma. Però aquesta promesa
encara no s’ha complert.
Però tornem a la situació dels
malalts mentals. Sovint han de
ser tractats a fora del país perquè
no hi ha més remei, ja que al Prin-
cipat falten centres específics per
a ells. Aleshores, la persona que
ha de ser tractada ha d’afrontar
problemes, però també els seus
familiars. En aquests casos, la
família ha de viatjar cada mes o
cada quinze dies per veure el seu
ésser estimat, amb el cansament
que això suposa, i poder fer-li
una visita de poc més d’una hora.
La salut mental és una dis-
capacitat però no s’hi destinen
prou recursos, i això provoca als
afectats depressions i una vida
més limitada. I s’ha de tenir en
compte que la informació sobre
els serveis de salut mental no és
la que hauria de ser.
I tinguem en compte que
sembla que cada cop hi hagi més
afectats per trastorns mentals.
Almenys un 25% de les baixes
són per problemes d’aquest ti-
pus.
Tot i això, diria que hi ha un
problema més greu. Estem par-
lant de la incomprensió que els
envolta en el seu dia a dia. Aques-
tes persones pateixen un estig-
ma social molt gran. I hauríem
de tenir en compte que el fet de
tenir una depressió o un trastorn
no fa que siguin persones amb
menys drets. Tenen unes capa-
citats limitades o una diversitat
funcional. Però se’ls ha d’ajudar
més i no fer-los falses promeses
que encara els provoquen més
sentiments depressius. Se’ls ha
d’ajudar amb sortides i teràpies
de socialització, fet que no és en-
cara el més habitual.
Perquè l’actual sistema de sa-
lut mental no els ajuda prou i els
frena, i això ha empitjorat per les
retallades, que han fet que sigui
més difícil que el pacient millori.
Després, pot entrar en un cercle
viciós depressiu.
Tampoc és sempre satisfactò-
ria l’atenció dels serveis socials,
de la CASS i els altres organismes
destinats a oferir, teòricament,
ajuda a la ciutadania. Per què?
Perquè molts cops el tracte que
s’ofereix als usuaris és el que es
dona a un expedient humà, sen-
se tacte a l’hora de parlar. Sense
orientació sobre el que es pot de-
manar i ....sense humanitat.
Es necessiten, doncs, més aju-
des i més suport humà. I insistir
més en teràpies efectives que tin-
guin en compte que la salut men-
tal és equilibri emocional i s’ha
de tractar igual que un refredat o
una grip, amb prou recursos per-
què aquest equilibri torni si ha
desaparegut.
Amb aquest resum penso
que és obvi que s’ha de millorar
urgentment en molts sectors. I
també crear un hospital especí-
fic per a trastorns mentals a An-
dorra. Però no ens hem de que-
dar aquí: hem d’anar més enllà i
crear un sistema més accessible
i que no generi més depressions.
I sobretot recordar que la disca-
pacitat és una capacitat limitada.
Ningú és menys que ningú per
ser discapacitat.
Se’ls ha de respectar i sobretot
ajudar. No es pot millorar en sa-
lut si no se’ls ajuda, i més avui en
dia. Se’ls ha de prestar més aten-
ció i escoltar-los amb dignitat.
Us equivoqueu, Sr. Pisco
Discapacitat i salut mental: una reflexió
Els funcionaris fan
mans i mànigues
per acostar-nos una
cultura germana
TRIBUNA
TRIBUNA
Juli Fernández Blasi
Copresident de Verds d’Andorra
daniel CasCon Commenge
Consell generAl
El diputat Pisco
ha desmerescut
injustament la feina
del consolat
Haver de rebre
tractament a fora de
forma regular genera
molts problemes

Andorra
Han passat gairebé tres anys
des d’aquella denúncia dels Es-
tats Units per blanqueig de di-
ners procedents del crim orga-
nitzat que va portar Andorra a
una situació límit i inèdita, amb
la decisió per part de l’executiu
d’Antoni Martí, que encara no
havia tingut temps d’escalfar
la cadira, i a través de l’INAF,
d’intervenir BPA. Una decisió
que va portar el nom d’Andorra
lligat al concepte Corralito a l’es-
fera internacional, i que ha creat
un entramat en l’àmbit jurídic
d’un munt de causes obertes
sense precedents als tribunals
andorrans. Avui, però, s’inicia
el judici de la causa general del
cas BPA, que jutja un presumpte
delicte continuat de blanqueig
de capitals procedents del crim
organitzat en connivència amb
una entitat bancària.
24 són els processats, tots
ells gestors i directius vinculats
a BPA i a l’operativa amb Rafael
Pallardó. Aquest empresari va-
lencià i client de BPA és qui va
iniciar tot aquest afer. Va ser
qui es va encarregar de blanque-
jar, en anys anteriors, part de la
fortuna de Gao Ping, presump-
te cap d’una màfia xinesa, des-
mantellada a Espanya arran de
l’operació Emperador. Pallardó
va ingressar 68 milions a BPA
en quatre anys i amb 474 ope-
racions. Ell va declarar davant la
justícia andorrana que enviava
diners a la Xina amb un sistema
de “compensacions en efectiu”
que li van proposar directius
de BPA. Aquestes declaracions
van propiciar la primera deten-
ció i únic empresonament, el de
l’exconseller delegat Joan Pau
Miquel, que va complir presó
preventiva durant dos anys. La
resta dels processats són el di-
rector general adjunt de BPA,
Santiago Rosselló, el conseller
independent, Luis César Jayme
Garcia-Salcedo, i la cap de com-
pliment normatiu i membre del
comitè de prevenció de blan-
queig, Isabel Camino. A més,
també són processats els direc-
tors i gestors del banc membres
del mateix comitè, Luis Pablo
Laplana, Mauricio Escribano,
Xavier Mayol, Sergi Fernández,
Enrique Gracia, Josep Elfa,
Juan Cejudo, Josep Llúis Rivero
i d’altres com Josep Antoni Ri-
vero Carrizo, Amaya de Santia-
go, Javier Filoso, Esteve Garcia,
Francesc Xavier Domingo, José
González Frias, Ignacio Cardiel
Lavilla, Anna Maria Bermejo
Camps, Amelie Andree Moni-
que Perez, Francisco Miquel
Martínze, Joana Redolid i Jau-
me Sansa Matamoros.
Un llistat de processats que
es va fer públic el mateix dia
que fiscalia va lliurar l’informe
amb peticions d’entre cinc i vuit
anys de presó i d’entre 1 i 100
milions d’euros de multa per a
tots ells, així com 10 anys d’in-
habilitació i expulsió de 20 anys
del Principat per als que no són
andorrans. La pena més alta
sol·licitada és la de Joan Pau
Miquel: vuit anys i 100 milions
d’euros de multa.
Aquest matí a les deu està
previst que comenci el judici
amb la composició del Tribu-
nal de Corts, presidit per Josep
Maria Pijuan, i els magistrats
Enric Anglada i Concepció Ba-
rón. Segons ja es va avançar la
passada setmana, Corts espera
que el judici s’iniciï amb l’expo-
sició de qüestions prèvies per
part de les defenses del proces-
sat. Unes qüestions prèvies que
volen interrompre la celebració
del judici denunciant inferènci-
es que afecten el procediment i
a la instrucció de la causa.
Corts, però, ha marcat un
calendari d’aquest judici que
s’espera que duri almenys tres
mesos. Així, aquesta primera
setmana es farà tots els dies des
de les deu del matí i fins a pri-
mera hora de la tarda, i a partir
de la setmana vinent es farà di-
marts, dimecres i dijous, també
en horari de matí.
El macrojudici, de grans di-
mensions, pel número de fulls
que ocupa i pel gran nombre de
processats i corresponents lle-
trats, es farà a la sala d’actes de
Prada Casadet.
Avui s’inicia el judici del ‘cas BPA’
amb l’anàlisi de les qüestions prèvies
El Tribunal de Corts estarà presidit per Josep Maria Pijuan i els magistrats Enric Anglada i Concepció Baró
Blanqueig de capitals
Redacció
andorra la Vella
La sala d’actes de Prada Casadet acollirà la celebració del macrojudici que es pot allargar més de tres mesos.
JonaTHan GIl
processats, tots
exdirectius i gestors
de BPa participaran
en el judici
24
anys de presó és
la pena màxima
demanada per
fiscalia per a Miquel
8
milions procedents
de la màfia xinesa
van ingressar a BPa i
són objecte del judici
68
anys de presó
condicional ja ha
complert el principal
acusat, J.P. Miquel
2
10-03-15 L’INAF
intervé BPA
Arran de la denúncia dels
EUA per blanqueig de di-
ners procedents del crim
organitzat.
14-03-15 Detenció
de Joan Pau Miquel
L’única detenció i empre-
sonament ha estat el de
l’exconseller delegat de
BPA, Joan Pau Miquel. La
presó preventiva que va
complir va ser de dos anys.
02-04-15 Llei BPA
El Consell General va apro-
var la Llei de mesures per
a la reestructuració d’enti-
tats bancàries
13-04-15 Demanda
dels Cierco a l’INAF
Els accionistes majoritaris
demanden l’INAF per la
intervenció, primera acció
judicial de tot un seguit
que avui perduren.
22-07-15 Es
constitueix Vall Banc
El banc que servirà de pont
per passar actius lícits de
BPA i que després operarà
al mercat.
22-08-16
Processament dels
24 directius
La batlle Mingorance dicta
l’aute de processament
dels 24 directius de BPA.
15-01-17 Judici de
la causa general BPA
Avui comença el judici de la
causa general de BPA, una
vista que es preveu que
s’allargui més de tres me-
sos i que comença amb de-
senes de qüestions prèvies.
Cronologia

ANDORRA8 Dilluns, 15 De gener Del 2018
A l’equador del mandat, quin
balanç fa el cònsol major de
la Massana?
Un bon balanç. Anem desen-
volupant els projectes que tení-
em al programa i avancem a bon
ritme. Hem pogut incrementar
la inversió. És cert que, a princi-
pis de mandat i en l’anterior, la
inversió va ser més baixa perquè
veníem d’un moment complicat
i d’una crisi. Per això, vam haver
d’entrar en una estructura de
reduir inversió i funcionament
dels comuns. Ara tenim més oxi-
gen i la rebaixa que s’ha fet en
els darrers anys s’ha traslladat
en més inversió. En cada pres-
supost, ara la inversió augmen-
ta. Treballem en més projectes
i aconseguim un bon acompli-
ment del que vam proposar a les
eleccions.
Aquests dos darrers anys han
estat els més fàcils en l’àmbit
polític comunal pel fet de te-
nir una oposició mínima i,
podríem dir, poc opositora?
És cert que vam tenir un gran
suport en les darreres eleccions.
Des d’aleshores, vaig dir que hi
hauria mà estesa i faríem un
treball conjunt amb els mem-
bres de la minoria. Albert Esteve
també ho va dir, i això finalment
s’ha complert i s’ha mantingut.
Hi ha bona sintonia. Hem vol-
gut que sigui al consell d’admi-
nistració d’EMAP; és a totes les
comissions i està ben informat.
Pot sobtar perquè potser és
l’únic Comú d’Andorra en què
hi ha tan bona relació, però les
dues parts ho hem volgut així.
Al programa electoral parla-
va de 207 accions. Pot xifrar
quantes s’han complert?
Ho anem repassant. Ara, però,
no sabria dir-te el nombre. El
més important és que ho podem
aconseguir. Amb els quatre pres-
supostos del mandat, podem as-
solir tot allò que havíem previst.
A més, cal remarcar que estem
tirant endavant altres accions,
sorgides en el dia a dia, que no
estaven previstes en el llistat.
Per exemple, el programa no in-
cloïa fer la reforma del Prat del
Colat, però s’hi està treballant.
Serà una inversió important
que es farà a més del programa.
Així doncs, es complirà el pro-
grama amb les accions previstes
i, a més, se’n tiraran endavant
d’altres. Igual que a l’estació. I
això ho fem perquè la nostra
capacitat d’inversió ha crescut
més del que havíem previst. Per
això, fem altres projectes que no
són al programa. Tot amb molta
prudència.
Parlem, doncs, del pressu-
post del 2018 i d’aquest crei-
xement d’inversió.
La inversió creix un 31% res-
pecte de l’any passat, un milió i
mig d’euros més que traurem de
tresoreria. Això ens permetrà
fer obres de subsòl en mitja dot-
zena d’ubicacions de la parrò-
quia. En inversions, tenim dos
milions i mig que, si els sumem
als anteriors, en són quatre.
Així, l’increment és del 31%.
I els projectes més desta-
cats?
La millora en parcs infantils,
com el Prat del Colat, que cos-
tarà uns 470.000 euros. També
hi ha una altra partida impor-
tant en l’eixamplament de car-
reteres, en què es destinarà mig
milió d’euros. Una part impor-
tant, 300.000 euros, anirà per
a la xarxa d’aigua; i a les vies
urbanes i al manteniment de les
voravies i del mobiliari urbà es
destinaran també uns 300.000
euros. Estem acabant el cadas-
tre comunal. Aquest any ens
toca Arinsal i Erts, i l’any que
ve acabarem amb Pal i haurem
finalitzat tot el cadastre comu-
nal, tant rústic com urbà. Hi ha
també millores al parc comunal,
amb camins i senyalitzacions i
promocions. Cal destacar tam-
bé el nou impuls del Pla de dina-
mització de la Massana, que ara
es vol actualitzar.
I si parlem de l’estació Pal-
Arinsal tenim la segona fase
del Pla estratègic ?
Sí, amb una inversió que
suposarà 4,5 milions d’euros
i es destinarà a la neu de cul-
tiu d’Arinsal, a l’ampliació de
pistes, i millora de serveis i en
nous self-services.
A EMAP hem parlat molt de
la recerca d’un inversor pri-
vat i ara no se’n parla tant,
ja no es necessita?
És veritat que no el necessi-
tem en el dia a dia de la socie-
tat perquè tenim uns ingressos
que van creixent i una despesa
de l’explotació que està molt
ben controlada. Al final, això
ens permet fer front a les amor-
titzacions de la despesa finan-
cera i ja hem pogut aconseguir
tancar quatre temporades se-
guides amb beneficis. També
va rebaixant el deute, com el
Comú. Si ve un inversor, però,
lògicament hi estem oberts. Al
consell d’administració d’EMAP
treballem el Pla estratègic i les
accions amb la minoria, pel que
abans dèiem, i això cal remar-
car-ho perquè EMAP ha deixat
de ser un joc polític, ja no hi ha
picabaralles.
EMAP té un pressupost més
gran que el Comú.
Sí, és curiós. És una empresa
del Comú. La corporació, amb
un pressupost de 13,5 milions
d’euros, té una empresa que és
100% del Comú amb un pres-
supost de 18 milions. Això no
passa en cap parròquia, perquè
aquí la societat és 100% del
Comú.
Després de l’edifici de ser-
veis del Coll de la Botella,
quines inversions impor-
tants li esperen a l’estació?
Per a aquest any és la creació
de neu de cultiu, ja que a Arinsal
en manca molta. No hi ha una
bassa d’aigua. Per tant, aquesta
instal·lació per fer neu artificial
ha quedat obsoleta i es preveu
la construcció d’una gran bassa
d’aigua que pugui permetre fa-
bricar més neu de cultiu. Això
ens permetrà arrencar les tem-
porades amb més seguretat i fia-
bilitat. També es preveu a l’estiu
fer ampliació de pistes. En total,
hi ha 4,5 milions d’inversió en
la fase dos del Pla estratègic per
a aquest any.
Canviem de tema. Una inver-
sió que no depèn del Comú,
però que afecta la parròquia,
és la desviació de la Massa-
na. Un projecte que passa de
legislatura en legislatura i
que tornarà a passar.
És cert que la Massana i Or-
dino han crescut en els darrers
anys quant a població. Això s’ha
traduït en un increment de ve-
hicles. El Govern, fa uns mesos,
també va fer uns càlculs amb
aquelles sondes comptables i es
va veure que han augmentat el
nombre de vehicles que passen
per la Massana. La desviació és
un projecte que està previst al
Pla d’infraestructures del Go-
vern des de fa molts anys. Està
posicionat, però, en ordre de
prioritats, després de la de Sant
Julià. Llavors, jo entenc que el
Govern està resolent la situa-
ció a Sant Julià, perquè ja fan
una part d’una nova fase, però
la de la Massana també és molt
“Assolirem les 207 accions previstes
i d’altres que no eren al programa”
La prudència en la gestió i, sobretot, a l’hora d’elaborar uns pressupos-
tos,amb la firma de David Baró,ha sanejat els comptes en números ver-
mells en què es trobava el Comú de la Massana.A més, ha aconseguit
revertir la situació de l’estació.Tot i que insisteix que acabarà el mandat
comunal fins al final, no tanca la porta a la plana nacional, en un futur
més enllà de les eleccions, perquè confessa que la política l’inquieta.
David Baró, cònsol major de la Massana
P.G.
anDorra la Vella
la millora del Prat
del Colat, que costa
470.000 euros, no
era al programa
enguany, la inversió
més gran a eMaP és
la bassa per crear
neu de cultiu
Jo prefiriria que no hi
hagués (desviació de
la Massana) però si
s’ha de col·lapsar, sí
CoMú De la Massana

ANDORRA 9Dilluns, 15 De gener Del 2018
costosa. És un projecte que té
un túnel i hi van viaductes. És
molt gran i suposava entre 30
i 40 milions d’euros d’inver-
sió. Entenc que el Govern no
té aquesta capacitat d’inversió
en aquests moments. Després,
també hi ha el dilema de sem-
pre, la desviació és bona per a
tota la població?
Vostè què creu?
Alguns pensaran que servirà
per tenir més qualitat de vida,
es podrà circular millor i més
tranquil·lament; d’altres, en
canvi, ho veuran com un neguit,
i que pot tenir un efecte nega-
tiu. També és cert que la desvi-
ació de la Massana amb Ordino
no es comparable amb la desvi-
ació d’Encamp o Sant Julià, per-
què allà es fa des de la frontera.
Aquí és una desviació més inter-
na, no hi ha cap frontera.
Però David Baró opina que
s’hauria de fer?
Està prevista per a infraes-
tructures viàries i tard o d’hora
es farà, ens agradi o no. Perso-
nalment, preferiria que no n’hi
hagués. Si s’ha de col·lapsar la
Massana, però, si ha d’esdeve-
nir incirculable i no s’hi pot viu-
re... Això tampoc ho vull per als
ciutadans i s’hauran de buscar
fórmules perquè la Massana si-
gui atractiva. Caldrà continuar
amb el que li explicava d’actua-
litzar el Pla de dinamització del
comerç.
Vostè serà el cònsol que va
poder salvar aquells comp-
tes comunals que es troba-
ven pràcticament a l’UCI.
D’entrada, David Baró, no,
sinó tot l’equip comunal. Al fi-
nal, el Comú és un engranatge i
un treball en equip. Hem pogut
sanejar les finances i l’estació ha
avançat amb un Pla estratègic.
La Massana ha rebaixat el deu-
te. Dels 43 milions que teníem,
el rebaixarem el 2019 en 20
milions d’euros, 30 si no comp-
téssim les preferents. És una si-
tuació que permetrà als propers
equips comunals tirar endavant
els seus projectes, amb un pul-
mó financer, i amb diners acu-
mulats a tresoreria. Un exemple
és l’edifici de serveis que hem
fet al Coll de la Botella gràcies a
un execici d’estalvi i sense gene-
rar endeutament. I tot ho hem
fet amb uns pressupostos que
han estat prudents.
Sortim de la Massana, però
no de l’actualitat comunal.
Vostès s’oposen a l’Agència
Tributària única?
No hem canviat d’idea. Els
comuns de la Massana i Canillo
vam veure des de l’inici que no
ens era atractiu. Per nosaltres,
mancomunar un servei és per-
què tothom hi surti guanyant
i, a nosaltres, al Comú, ens en-
careix el funcionament. Tenim
molt pocs recursos i tot està
molt automatitzat i amb noves
tecnologies. No podem traslla-
dar personal perquè no el te-
nim. Si es crea aquesta agència
i se’ns demana cada any d’apor-
tar 80.000 euros o personal, al
final se’ns encareix el funcio-
nament, i prefereixo invertir
en obres i parcs de la parròquia
aquest cost. I ho continuarem
fent com fins ara.
Per tant, la Massana no en-
trarà a formar part d’aques-
ta agència?
No, perquè no ens quadra.
Entenc que a l’executiu li inte-
ressi perquè, és clar, el Govern
està pagant ara el 100% de tot
l’edifici i sap que ha d’incorporar
més personal. Si s’hi incorporen
els comuns es reparteix tot.
Quant a la reforma compe-
tencial, malgrat oposar-se
en un punt i deixar-ho en
acta, què n’opina de tot ple-
gat?
Sempre hem volgut que es
faci amb consens i diàleg. En
competències vam deixar cons-
tància en acta que pensàvem
que l’informe hauria de ser vin-
culant en la sessió de terrenys.
Hi estàvem d’acord en un 94%
i, per tant, no podíem dir que hi
estàvem en contra. Per això vam
donar-hi suport, com en trans-
ferències.
S’ha criticat des d’altres
veus que ha estat una refor-
meta, i s’hauria pogut ser
més valent.
Potser els que diuen que
ha sigut una reformeta volien
anar més enllà, però llavors cal
reformar la Constitució. Aquí
s’han volgut eliminar duplici-
tats i determinar qui fa el què,
i queden claríssimes totes les
competències. Potser el PS vo-
lia que les escoles bressol fossin
de Govern, però al final també
s’ha de valorar que és un tema
de proximitat, i les cases pairals,
igual. Nosaltres en l’únic que
no estem d’acord és que l’infor-
me per cessió de terrenys no si-
gui vinculant.
Sí perquè al final hi poden
haver més situacions com a
l’Aldosa on, per molt que els
veïns s’hi han oposat, al fi-
nal el Govern ho ha imposat.
El Govern ha fet la declara-
ció d’interés nacional i els veïns
assisteixen a les reunions infor-
matives convocades per la mi-
nistra de Medi Ambient. S’han
pres mesures per rebaixar l’im-
pacte visual i mediambiental i
perquè no molesti.
A David Baró li hauria agra-
dat que no es fes?
David Baró és al Comú, que
l’any 91 va cedir un terreny, es
van firmar uns convenis i uns
acords, i no es pot anar en con-
tra dels actes del Comú. Però el
David també escolta els neguits
de la gent. Per això, s’han dema-
nat estudis per reduir-ne l’im-
pacte visual, perquè sigui una
construcció tipus xalet i hi hagi
informes que demostrin que no
afecta la salut.
“Ara per ara, no s’ha parlat de fer de CC un partit”
Ciutadans Compromesos sempre ha dit que és
una marca política d’aspiració comunal. Ara ha
passat a la plana política nacional i a la palestra
del Consell General?
Ciutadans Compromesos és una agrupació
política independent que recull diferents
sensibilitats i es va crear per a les eleccions
comunals i per a la gestió comunal. Al Comú som
onze càrrecs electes, i també hi ha una junta, i
càrrecs, i un representant del Consell General,
Carles Naudi. Però ara estem en una situació
provisional, sobrevinguda, no estava prevista
a l’inici. La meva reflexió és que les eleccions
no són immediates. Al Comú són dos anys
de mandat, i jo hi seré (ho dic perquè sempre
se’m pregunta). Hi seré fins al darrer dia com a
cònsol, perquè no tinc cap intenció de fer política
nacional a les pròximes eleccions, després
ja ho veurem... En aquest sentit, Ciutadans
Compromesos també està en el mateix escenari,
treballant per a la parròquia. És clar que hi ha
càrrecs electes i persones impulsades per CC,
perquè hi van haver eleccions generals i es va fer
una candidatura de liberals més independents,
però eleccions a la vista no n’hi ha. Tinc la
impressió que alguns s’han precipitat.
S’ha apuntat, però, a finals d’aquest any?
Penso que els ciutadans d’Andorra, els
de la Massana, no estan ara pensant si hi ha
eleccions o no. Volen que qui hagi estat elegit
treballi. A la Massana anirem tirant endavant i
entenc que el Govern ho ha de fer, i també el
Consell. Ara hi ha hagut un moviment i s’haurà
de gestionar. Ja hi haurà properes reunions de
Ciutadans Compromesos, perquè al final no som
un partit, no hi ha militants que paguem una
quota per CC, som una agrupació, amb diferents
sensibilitats, que és molt integradora, no exclou
a ningú i té moltes simpaties.
Per tant, ara per ara, Ciutadans Compromesos
no passarà a la plana nacional?
A la taula no s’ha parlat de cap projecte de fer
un partit nacional. No se n’ha parlat. No vol dir
que en futures reunions se’n parli, però ara no
se n’ha parlat.
Vostè s’ha avançat i ha parlat del futur de David
Baró, que sempre diu que acabarà fins al darrer
dia el mandat. I després?
Mai es pot tancar cap porta. A les properes
eleccions seré al Comú i fins al final del mandat.
Després, no ho sé. Tinc un neguit per la política,
és clar.
Perquè CC també té un color taronja similar al
de DA?
No, és lila. També té taronja, però aquest
color el vam posar a la Massana el 2018. Vam
escollir el color de la marca de la parròquia, i DA
encara no existia.
No té res a veure amb la proximitat amb DA?
No, perquè agrupa moltes sensibilitats. És
clar que hi ha persones que són molt afins a DA
i que en gestió comunal ens han donat suport,
com també del PS. Però els vots dels ciutadans
no són de ningú, els electors cada quatre anys
miren programes i persones i decideixen.
Finalment, com valora la situació actual de
l’arc parlamentari. Li donarà més força a DA?
S’atreveix a fer una previsió per a les properes
eleccions?
Personalment, penso que encara falten molts
i molts dies. Hi ha moviments i, provocats o no,
les coses encara poden canviar. Tothom ha de
continuar fent la seva feina. Els ciutadans no
entendrien que un any abans de les eleccions
ja se’n parlés tant. Trobo que s’han anticipat
massa els tempos i que cadascú ha de treballar
des de la seva responsabilitat. Quan el cap del
Govern digui que ara hi ha eleccions, que es
posin en marxa els mecanismes.
Li concreto, veu DA com a guanyador?
Només ho podré contestar quan tingui el
panorama de quins són els partits que es
presenten, els líders i els seus projectes.
CoMú DE lA MASSANA

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El 30 d’octubre de l’any pas-
sat va començar la recollida de
la matèria orgànica per part
dels grans productors. Durant
aquests poc més de dos mesos
ja s’han recollit 93.500 quilos,
amb un total de 45 exportaci-
ons d’aquest residu a la planta
de compostatge de Benavarre,
de la Mancomunitat de l’Ur-
gellet, situada a Bellestar (Alt
Urgell). Segons va informar el
Govern, durant les primeres
setmanes es van recollir una
mitjana de 800 quilos de ma-
tèria orgànica cada dia, mentre
que ara ja són 2.500 quilos di-
aris.
La recollida es va posar en
marxa amb catorze grans pro-
ductors, vuit dels quals eren
grans centres comercials.
Aquests establiments estan
obligats per llei a separar en
origen la matèria orgànica i lliu-
rar-la a la recollida selectiva. A
dia d’avui, però, ja són 39 grans
productors els que recullen re-
sidus orgànics, nou dels quals
són grans magatzems i super-
mercats.
La intenció del Govern és in-
crementar de manera progres-
siva el nombre de productors,
per aconseguir l’objectiu del
Pla Nacional de Residus (2017-
2020), que passa per recollir el
10% de la matèria orgànica que
es genera al país, unes 1.000 to-
nes l’any.
De moment, la recollida de
matèria orgànica ha tingut una
bona acceptació per part dels
establiments participants, sen-
se que es registrin incidències
pel que fa a la qualitat dels resi-
dus recollits, de manera que el
retorn per part de la planta de
compostatge és molt positiu.
Reunits 93.500 quilos de matèria
orgànica en uns dos mesos
Residus
Agències
andoRRa la vella
S’han fet 45
exportacions
d’aquest residu a la
planta de Benavarre
nomenament
Marc Pons és el nou director
de la Fundació ActuaTech
(Govern d’Andorra, Andorra
Telecom, FEDA i Universitat
d’Andorra) després d’haver
estat nomenat pel patronat
de l’entitat. Pons és enginyer
en Telecomunicacions, màs-
ter en Enginyeria Ambiental i
Energies Renovables i doctor
en Ciència i Tecnologia per la
UPC i la Universitat McGill de
Mont-real. Al llarg de la seva
trajectòria professional s’ha
especialitzat en la recerca i la
innovació en l’àmbit de la neu
i la muntanya i en la mode-
lització de sistemes en dife-
rents àmbits com l’energia, la
mobilitat, les dinàmiques del
turisme i l’aigua. Pons ha tre-
ballat i col·laborat en diver-
sos projectes internacionals
(al Canadà, els Estats Units,
Àustria, Suïssa, França i Ità-
lia), és investigador associat
de la Universitat Politècnica
de Catalunya, col·laborador
del Centre d’Estudis de la Neu
i la Muntanya (CENMA) i co-
fundador de Nivorisk Inno-
vation. Compaginarà la seva
nova tasca amb la direcció de
l’Observatori de la Sosteni-
bilitat d’Andorra (OBSA) en
què va arribar en substitució
d’Eric Jover, ara ministre.
Marc Pons,
nou director
de la Fundació
ActuaTech
Redacció
andoRRa la vella
Un motorista andorrà va morir
ahir després de tenir un accident
al punt quilomètric 128,1 de la
C-14 en sentit Ponts, al terme
municipal de Bassella (Alt Ur-
gell). L’home, J.C.R., de 64 anys,
va sortir de la via i va topar con-
tra la tanca. Arran de l’impacte
va quedar ferit greu i va ser tras-
lladat en helicòpter a l’Hospital
Arnau de Vilanova de Lleida.
Potseriorment, a les cinc de la
tarda, va morir en aquest centre
hospitalari.
Segons van informar des del
Servei Català del Trànsit, els
mossos d’esquadra van rebre
l’avís a les 12.06. Fins al lloc dels
fets s’hi van traslladar quatre pa-
trulles dels mossos d’esquadra,
una dotació dels bombers de la
Generalitat i dues ambulàncies,
a més de l’helicòpter medicalit-
zat del Sistema d’Emergències
Mèdiques (SEM). Les tasques
d’atenció al ferit i retirada del
vehicle van fer que la circulació
en aquest tram de la C-14 que-
dés tallada durant almenys una
hora, un fet que va provocar mig
quilòmetre de retencions.
Des del Servei Català del
Trànsit es va informar que el
conductor de la motocicleta es
va accidentar tot sol en perdre’n
el control, ja que, segons consta-
va ahir, va ser l’únic vehicle im-
plicat en el sinistre. Les causes
que van fer que l’home sortís de
la carretera ara per ara es des-
coneixen i, per això, hi ha una
investigació oberta per part dels
mossos d’esquadra.
El quilòmetre 128,1 de la
C-14, on va tenir lloc l’accident,
no és un punt negre de la via, se-
gons van afirmar des del Servei
Català del Trànsit, i van indicar
que en aquesta zona no s’hi re-
gistra un volum destacat de si-
nistres.
A la xarxa viària del Princi-
pat, durant l’any passat i l’inici
d’aquest2018hanmorttresmo-
toristes després d’impactar con-
tra la tanca de protecció. L’abril
del 2017 va morir un motoris-
ta a la CG-3, entre la Massana
i Ordino. A l’agost, va morir un
altre motorista a la carretera de
la Solana, al Pas de la Casa. L’úl-
tim va ser aquest mateix mes de
gener, quan el conductor d’una
motocicleta va tenir un accident
mentre circulava per la CG-2 en
direcció a Escaldes-Engordany.
L’home va morir a causa de l’im-
pacte que va rebre en el sinistre.
Mor un motorista andorrà en sortir
de la via a la C-14, a Bassella
En el sinistre, que va tenir lloc a les 12 del migdia, no s’hi ha vist implicat cap altre vehicle
accident
L’indret on va tenir lloc l’accident, al terme municipal de Bassella.
GooGle MapS
Redacció
andoRRa la vella

CENTRE BOSE, C/ Prat de la Creu, 15-20 (zona Art Hotel – Novotel), AD500 ANDORRA LA VELLA
Telèfon (+376) 88-21-21
www.bose.fr
impexelec@impexelec.com
SoundTouch 10
“Sempre hi ha espai per un gran so”
En el marc de la lluita contra
el tràfic d’estupefaents, per
prioritzar l’erradicació de les
drogues destinades a menors
d’edat i joves, la policia va des-
mantellar dijous passat “un im-
portant punt de cultiu i elabo-
ració de marihuana a Encamp”,
segons va informar ahir el cos
de seguretat en un comunicat.
L’operació, batejada com a
Línia, va tenir lloc quan passa-
ven vint minuts de les sis de la
tarda. Els agents van procedir
a la detenció d’un resident de
32 anys. També van segrestar
un hivernacle equipat amb tot
el material per al cultiu de ma-
rihuana i un altre de destinat
a l’assecat i acabament de l’ela-
boració. Així mateix, van trobar
també una bàscula, 140 grams
de marihuana llesta per al con-
sum, quatre plantes en fase
avançada de cultiu i altres estris
per a la manipulació i possible
venda al detall del producte es-
tupefaent.
En el dispositiu, que conti-
nua obert i, segons van confir-
mar des de la policia, no es des-
carten noves detencions, hi van
participar gossos ensinistrats
en la detecció de productes es-
tupefaents.
Es tracta de la primera ope-
ració antidroga de l’any em-
marcada en la lluita contra el
tràfic d’estupefaents entre ado-
lescents o menors d’edat, i, se-
gons van remarcar des del cos
de seguretat, dona continuïtat
a les operacions Paradís, Sàtiva,
Ambient, Xamaos i Roca, efec-
tuades en el transcurs de l’any
passat.
La policia desmantella un punt
de cultiu de marihuana a Encamp
Els agents detenen un home de 32 anys i troben 4 plantes i 140 grams de droga
Successos
Les quatre plantes de marihuana localitzades pels efectius del cos de seguretat.
policia
Redacció
andorra la vella
Els diferents estris per a la preparació de la droga segrestats per la policia.
policia

Assegurances
fetes a
mida
#passióperlesport
Baixada del Molí, 14
Andorra la Vella (AD500)
Tel. (+376) 808 808
Fax. (+376) 865 111 | 868 586
multisegur@multisegur.com
www.multisegur.com
Patrocinador de la
Lliga Multisegur Assegurances
Monitors d’esquí
L’Associació Andorrana de
Monitors d’Esquí (AAME)
ha convocat per al 26 de ge-
ner vinent una assemblea
general extraordinària per
abordar l’inici de la tempora-
da d’enguany, les qüestions
que van quedar pendents de
l’assemblea del novembre
passat, així com informar
sobre l’equip Demo per al
Congrés Interski del 2019,
que tindrà lloc a Pamporo-
vo (Bulgària). L’assemblea
se celebrarà al centre cul-
tural La Llacuna d’Andorra
la Vella a dos quarts de set
de la tarda, en primera con-
vocatòria, o trenta minuts
més tard, en segona con-
vocatòria. En el transcurs
de l’assemblea es faran les
entregues dels segells ISIA
2017, i els assistents podran
adquirir medalles ISIA, se-
gons va informar l’AAME en
un comunicat.
Assemblea
extraordinària
de l’AAME el
26 de gener
Redacció
andorra la vella
La campanya de controls pre-
ventius d’alcoholèmia i droga,
que la policia va portar a terme
entre el 13 de novembre i el 8
de gener passats, va acabar amb
2.283 controls efectuats, dels
quals 2.169 van donar un re-
sultat negatiu i 113, un resultat
positiu. En un cas, el conductor
va refusar fer la prova, segons
va informar ahir el cos de segu-
retat.
Dels 114 controls positius, 38
van comportar sancions admi-
nistratives (taxa d’alcohol dins
la franja de 0,51 g/l a 0,80 g/l),
75 van comportar detenció per
taxa d’alcohol superior a 0’80
g/l i també es va detenir el con-
ductor que va refusar la prova.
Aquestes xifres eleven el percen-
tatge de positius en relació amb
el nombre de controls efectuats
al 5%, quan el percentatge de po-
sitius de la campanya de Nadal
del 2016 va ser del 3,27%.
Pel que fa als 76 detinguts,
66 són residents al país i 10 són
turistes; i hi ha 13 dones i 63 ho-
mes. Majoritàriament (34) van
ser detinguts per donar una taxa
entre 0,81 g/l i 1,20 g/l. Fins a
25 conductors van ser detinguts
per una taxa d’entre 1,21 g/l i
1,60 g/l, 7 per donar entre 1,61
g/l i 2 g/l, mentre que nou per-
sones van donar taxes superiors
als 2 g/l. Pel que fa a l’edat, 28
dels detinguts tenien entre 18 i
25 anys; 25 entre 26 i 40 anys;
mentre que 23 dels detinguts
eren més grans de 40 anys.
Des del cos de seguretat es
va “lamentar” el fet que, tot i la
publicitat que s’ha difós de la
campanya de controls, el nom-
bre de positius entre les deu de
la nit i les sis del matí hagi estat
de l’11,19%. Així, segons va pre-
cisar la policia, en aquesta franja
es van portar a terme fins a 804
controls, que van comportar 25
sancions administratives i 65
detencions. Entre les sis del matí
i les dues del migdia, es van fer
577 controls, amb un resultat de
set sancions i quatre detencions,
mentre que, entre les dues i les
deu de la nit, els 902 controls
van derivar en sis sancions i set
detencions.
Dels detinguts en la campa-
nya d’aquest Nadal passat, deu
van estar involucrats en acci-
dents amb danys materials i dos
en sinistres amb ferits.
La campanya de Nadal acaba amb
2.283 controls i un 5% de positius
Fins a 28 dels 76 detinguts per conduir superant la taxa d’alcohol tenen entre 18 i 25 anys
Seguretat viària
La campanya es va portar a terme entre el 13 de novembre i el 8 de gener passat.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella

La consellera general del Partit
Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili,
vol que el Govern expliqui els
motius de tres adjudicacions de
treballs d’assessorament vincu·
lats al pla de pensions de la fun·
ció pública. Aquests encàrrecs,
entre tots, sumen una despesa
de gairebé 316.000 euros, te·
nint en compte que un dels tres
treballs suposa un pagament de
més de 3.600 euros al mes du·
rant sis anys, segons ha anunciat
la formació en un comunicat.
Per això ha presentat una
demanda d’informació i una ba·
teria de preguntes escrites, mit·
jançant les quals vol que l’execu·
tiu aclareixi en què consisteixen
les tasques contractades, així
com les motivacions. A la vega·
da, també vol saber si es consi·
deren vàlids els assessoraments
que, en el seu dia, el gabinet de·
mòcrata va contractar per elabo·
rar la llei que creava el sistema de
jubilacions.
En el primer dels escrits, la
demanda d’informació, Gili sol·
licita, en primer lloc, la “còpia
del contracte de l’assessorament
jurídic relacionat amb la redac·
ció de la modificació de la llei
qualificada de creació i regulació
del pla de pensions de la funció
pública, adjudicat a la Societat
Arqués Ribert Junyer Advocats,
SL i publicitat al BOPA del 20·
12·2017”. També sol·licita el
“contracte de serveis d’assesso·
rament per a la transformació
dels complements de jubilació
dels funcionaris de l’Adminis·
tració General, adjudicat a la so·
cietat CA Vincles Actuarial SLU
i publicitat al BOPA del 20·12·
2017” i, a l’últim, una “còpia del
contracte de treballs d’assessora·
ment en temes de valoració dels
compromisos i obligacions que
es reconeixen als funcionaris en
concepte de jubilació, adjudicat
també a CA Vincles Actuarial
SLU i publicitat al BOPA del 20·
12·2017”.
Quant a les preguntes, fan
referència, justament, a aquests
tres encàrrecs fets des del Go·
vern. Primer, es recorda que els
tres edictes suposen importants
quantitats de diners públics:
28.989,87 euros, en el primer
cas; 3.657,50 euros mensuals
durant sis anys, en el segon; i
23.512,50 euros, en el tercer.
Per això, es fan diverses pre·
guntes que l’executiu haurà de
respondre per escrit. Es demana,
per exemple, “explicació precisa”
dels encàrrecs fets i, en el cas de
l’efectuat a Arqués Ribert Junyer
Advocats, es demana si “vist
l’import de l’adjudicació de gai·
rebé 30.000 euros, s’ha demanat
l’elaboració d’una llei nova?”.
Gili també vol saber “quins
estudis, auditories i assesso·
raments es van demanar en
el moment de l’elaboració de
la Llei qualificada de creació i
regulació del pla de pensions de
la funció pública”, així com el
cost de cadascun i a quines
empreses es van adjudicar. En
tots els casos, es puntualitza
també que es vol “una explica·
ció precisa”.
La consellera demana “qui·
nes raons justifiquen que el Go·
vern efectuï ara aquestes noves
contractacions” i si “hi ha algun
fet sobrevingut que invalidi o
qüestioni les previsions fetes
en aquell moment”. Al mateix
temps, qüestiona l’executiu per
“quines qüestions no poden ser
tractades directament pels Ser·
veis Jurídics de Govern i pel mi·
nisteri d’Administració Pública,
Transports i Telecomunicaci·
ons”.
Gili pregunta pels treballs del pla
de pensions de la funció pública
La parlamentària socialdemòcrata demana per tres contractes d’assessoraments
Consell General
Rosa Gili i Pere López.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella

publicitat14 Dilluns, 15 De gener Del 2018

La salut al dia
A càrrec del Dr. Elías Campo
EL GENOMA DEL CÀNCER
UN CAMÍ CAP A LA MEDICINA PERSONALITZADA
23 de gener de 2018 · 19 hores
Edifici Crèdit Centre · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Informació: 88 88 80
Entrada lliure
Aforament limitat
30 anys al servei de les persones
El Comú d’Encamp va celebrar
ahir la tradicional festa de l’es-
cudella de Sant Antoni a la pla-
ça de Sant Miquel. Malgrat la
neu que va caure durant la nit,
centenars de persones van fer
cua durant una bona estona per
degustar una de les 2.000 ra-
cions que hi havia preparades.
Per aconseguir-les, van caldre
700 litres d’escudella i 150 li-
tres de caldo.
Mitja dotzena de cuiners
voluntaris van ser els encar-
regats de preparar l’escudella
d’Encamp. Els primers s’hi van
posar aviat, a les tres de la ma-
tinada, just quan començava a
nevar. Per l’escudellaire major,
Àlex Arnó, el secret de l’escu-
della és el caldo: “si fas un bon
caldo i tot el que hi poses és bo,
l’escudella queda bona”. Segons
Arnó, la d’Encamp és la millor
escudella del Principat. I, de
fet, fa uns anys, van guanyar el
premi a la millor escudella dels
països catalans.
Abans hi va haver el tradi-
cional mercat dels Encants,
una subhasta on la gent de la
parròquia pugna per diversos
productes. En total se’n van
repartir 25 i l’aposta més alta
va ser de 65 euros, per un lot
d’embotits variats. Al final es
van recaptar 851 euros que, su-
mats als 900 euros que s’havien
recollit durant la darrera setma-
na amb les vendes porta a por-
ta, van donar una xifra de 1.751
euros. Aquests diners es desti-
naran íntegrament a l’església
d’Encamp, que els invertirà en
productes per a la gent més ne-
cessitada de la parròquia.
A Canillo es van preparar
entre 700 i 1.000 racions de vi-
anda. Per això, els cuiners van
abocar a les fogaines 70 qui-
los de botifarra, 40 de peus de
porc, 50 de mandonguilles i 70
més de gallina, a més de la ver-
dura i els altres ingredients tra-
dicionals. A les 6 del matí van
començar a fer bullir els escu-
dellers. La plaça del Telecabina
va acollir el repartiment de l’es-
cudella, que es va servir en un
plat de ceràmica dedicat aquest
any al santuari de Meritxell. La
vianda es va acompanyar de pa,
vi i coques. L’àpat popular va
coincidir amb els Encants i la
recaptació es destinarà a finali-
tats benèfiques.
El proper dimecres, 17 de ge-
ner, se celebrarà l’escudella a la
Massana, Andorra la Vella i Es-
caldes-Engordany; dissabte, 20
de gener, a Sant Julià de Lòria
i diumenge, 21 de gener, al Pas
de la Casa.
Encamp i Canillo reparteixen 3.000
racions d’escudella de Sant Antoni
A Canillo, la vianda es va repartir en uns plats de ceràmica dedicats al santuari de Meritxell
Tradicions
A dalt, repartiment de la vianda de Canillo.A sota, un moment dels tradicionals Encants d’Encamp.
JonaThan gil
agències
Agències/Redacció
andorra la vella
els encants
d’encamp van recollir
1.751 euros per a
gent necessitada

US DESITGEM
UN MOLT BON
ANY 2018
www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com
Després de més d’una setma-
na de l’afer que va implicar dos
agents de circulació i un home
ebri al Pas de la Casa la matina-
da de l’1 al 2 de gener, la poli-
cia ja ha pres declaració als dos
membres del cos de circulació
per esclarir els fets ocorreguts.
Segons va apuntar ahir el
cònsol major d’Encamp, Jordi
Torres, l’administració parro-
quial ha decidit paralitzar la
investigació comunal fins que
la policia presenti l’informe de-
finitiu, segons el qual “donarem
curs a la nostra i prendrem les
actuacions que creguem opor-
tunes”, va indicar. Torres també
va reiterar que no s’ha aplicat
cap mesura preventiva a cap
dels dos agents.
Segons el cònsol major, ara
s’està a l’espera que el cos policial
decideixi si pren alguna declara-
ció més i instrueixi l’informe fi-
nal. Torres va explicar que quan
es va donar a conèixer el cas,
el Comú es va personar al local
des d’on es van enregistrar les
imatges, que ara serveixen per
reconstruir els fets ocorreguts.
Cal recordar que, segons
aquestes imatges, un home
que presenta aparentment un
important estat d’embriaguesa
cau a la neu, just al costat d’uns
agents que s’estan enduent un
cotxe amb la grua. Malgrat te-
nir-lo a tocar, no l’atenen i mar-
xen amb el seu vehicle. Al cap de
pocs minuts, però, van trucar a
la policia perquè fossin ells qui
es fessin càrrec de l’home.
Arran d’aquest nou cas d’al-
tercats per accés d’alcohol o
drogues, Torres va recordar que
la Taula transversal de l’oci noc-
turn al Pas de la Casa ja ha co-
mençat a desenvolupar una sè-
rie d’actuacions, entre les quals
va destacar el repartiment de
8.000 fulletons en bars, discote-
ques i allotjaments turístics del
poble fronterer, amb l’objectiu
de promoure un turisme cívic.
“Cal esperar a final de tempora-
da per veure si les mesures que
hem pres han tingut un impacte
positiu o no i, segons això, con-
tinuarem treballant”.
El cònsol major també va
apuntar que la idea és canviar
l’hàbit dels turistes i “si podem
augmentar-ne la qualitat, tam-
bé molt millor”. Tot plegat ho va
indicar el cònsol durant la cele-
bració de l’escudella tradicional
de Sant Antoni, on també va
comentar els resultats de la pri-
mera fase del Pla de dinamitza-
ció lingüística del Pas de la Casa,
i va recordar que la competència
de fer complir la llei en matèria
lingüística és del Govern.
Els dos agents de circulació del Pas
de la Casa ja han pres declaració
El Comú d’Encamp atura la investigació interna a l’espera de l’informe definitiu de la policia
Successos
Agències
encamp
L’home en estat d’embriaguesa que va quedar estès a la neu després que els agents se n’anessin.
facebook

Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
60 €
per persona (IGI inclòs)
CUINA I MENJA
amb, CARLES FLINCH
17 de gener
i 4 de març
La Fundació Crèdit Andorrà
ofereix una nova edició dels
tallers de noves tecnologies
en el marc del programa En-
velliment saludable dirigit a
la gent gran. Avui comença
el curs d’iniciació per conèi-
xer i familiaritzar-se amb
l’entorn Windows. L’activitat
es durà a terme els dilluns i
dimecres de 10.45 a 12.30.
Aquesta tarda (de 17 a 19)
també s’inicia el taller de tau-
leta tàctil. Aquesta tempora-
da també es repeteix el taller
d’estimulació de la memòria
mitjançant la informàtica.
Les sessions seran dilluns i
dimecres, de 9.30 a 10.30.
Totes les activitats tenen lloc
a L’espai.
Durant la setmana es do-
narà el tret de sortida al
curs d’ampliació per oferir
la possibilitat de millorar la
utilització dels programes in-
formàtics i aprendre les pos-
sibilitats d’internet, des de
la navegació bàsica fins a la
recerca d’informació avança-
da. Les sessions tindran lloc
dimarts i dijous en horari de
matí (de 10 a 12) o de tarda
(de 17 a 19). Pel que fa al curs
de Windows 10 i de maqueta-
ció de publicacions, tindran
lloc els divendres de 10 a 12
i de 16 a 18, respectivament.
Cal recordar que la ins-
cripció és gratuïta, però s’ha
de formalitzar a través del
telèfon 86 80 25 o a la seu
de L’espai. Aquests cursos i
tallers estan pensats especi-
alment per donar resposta a
les inquietuds de les perso-
nes més grans de 60 anys.
La Fundació Crèdit Andorrà
posa en marxa els tallers
sobre noves tecnologies
Redacció
andorra la vella
Gent gran
La Universitat d’Andorra (UdA)
organitza, amb el Camões-Ins-
tituto da Cooperação e da Lín-
gua, I. P., dos cursos de llengua
i cultura portugueses, amb l’ob-
jectiu d’oferir un coneixement
general elemental i intermedi
de la llengua i la cultura portu-
gueses, corresponent als nivells
A1.2, i C2.1 del marc europeu de
llengües (CEFR).
El cursos abordaran les ca-
racterístiques lingüístiques ge-
nerals de la variant europea de
la llengua portuguesa per poder
assolir i desenvolupar un nivell
bàsic i intermedi de comprensió
lectora, expressió escrita i ex-
pressió oral en situacions comu-
nicatives quotidianes. Pel que fa
als continguts culturals, l’objec-
tiu és que l’estudiant compren-
gui i aprofundeixi en els aspec-
tes comunicatius i pragmàtics
bàsics del portuguès.
L’activitat està dirigida tant a
la comunitat universitària com
a qualsevol persona interessa-
da major de 16 anys. Els estu-
diants de formació reglada que
superin l’avaluació del curs po-
dran reconèixer tres crèdits eu-
ropeus de lliure elecció. Les clas-
ses tindran lloc a la Universitat
d’Andorra des del 20 de febrer
fins al 21 de juny i el termini de
preinscripció i matrícula finalit-
za el 10 de febrer. El preu és de
45 euros.
La Universitat d’Andorra
també organitza amb la Funda-
ció Institut Confuci de Barcelo-
na quatre cursos introductoris
de llengua i cultura xineses de
nivell A1.1, A1.2, A2.1, A2.2.
En aquests cursos semestrals de
60 hores, del febrer al juny, els
estudiants aprendran el siste-
ma de pronunciació (pinyin, sis-
tema de transcripció fonètic),
l’escriptura i el reconeixement
de caràcters xinesos bàsics i la
comunicació oral en situacions
quotidianes i senzilles. També
podran comprendre el vocabu-
lari i expressions bàsiques rela-
cionades amb la seva persona i
amb la vida diària.
L’activitat està dirigida tant a
la comunitat universitària com
a qualsevol persona interessa-
da major de 16 anys. Els estu-
diants de formació reglada que
superin l’avaluació del curs po-
dran obtenir el reconeixement
de quatre crèdits europeus de
lliure elecció. Els interessats es
poden matricular fins al 31 de
gener a un preu de 60 euros.
En ambdós casos es fa un
75% de descompte per als estu-
diants de formació reglada i per
al personal de l’UdA.
La Universitat d’Andorra ofereix
cursos de portuguès i xinès
Les formacions van adreçades a qualsevol persona més gran de 16 anys
educació
Redacció
andorra la vella
els cursos formen
part del programa
‘envelliment
saludable’
els estudiants i el
personal de l’Uda
tindran un 75% de
descompte en el preu

18 Dilluns, 15 De gener Del 2018
Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Un total de 2.912 autocaravanes
es van instal·lar durant el 2017
a la zona d’aparcament per a
aquest tipus de vehicles turístics
que hi ha a la Seu d’Urgell. De
gener a desembre del 2017, la
mitjana de nits que hi van passar
els usuaris d’aquests vehicles va
ser de dues, mentre que la mit-
jana del nombre d’autocaravanes
diàries que s’instal·len a l’àrea va
ser de set. Aquestes xifres han
comportat un impacte econòmic
positiu per al conjunt de la ciutat
d’un total anual de 210.000 eu-
ros. Una altra dada rellevant és
que el perfil dels usuaris de les
autocaravanes és familiar, així
com de parelles jubilades i pre-
jubilades. Els autocaravanistes
són majoritàriament de l’Estat
espanyol (40%), seguits dels pro-
cedents de França (20%) i d’Ale-
manya (6%), com a nacionalitats
més representatives.
Unes tres mil autocaravanes
s’instal·len a la Seu el 2017
Turisme
L’impacte econòmic de les autocaravanes supera ja els 200.000 euros.
A.S.U.
Redacció
lA SeU d’Urgell
estacions
El Comitè d’empresa de les
estacions d’esquí d’Espot i
Portainé ha convocat una
vaga durant els dissabtes a
partir del 20 de gener i fins al
darrer de febrer, de les onze
del matí a les tres. La vaga,
que s’ha registrat en forma
d’aturada parcial del servei,
és per demanar l’equiparació
de salaris i categories entre
els treballadors que estan
fent la mateixa funció dins
de l’empresa i de condicions
amb altres explotacions del
grup de Ferrocarrils de la
Generalitat, empresa gestora
de les dues estacions palla-
reses. Des del Comitè d’em-
presa s’ha explicat que han
pres aquesta decisió després
de no poder trobar solucions
amb l’empresa i s’ha recordat
que la convocatòria ha rebut
l’aval unànime de l’assem-
blea de treballadors. Entre
les demandes, també desta-
ca una gratificació per a les
persones que fan feines més
perilloses o de més responsa-
bilitat.
Els treballadors
d’Espot i
Portainé
fan aturades
Agències
lA SeU d’Urgell
El Consell Comarcal de l’Alta
Ribagorça ha iniciat els tràmits
per a la creació del primer regis-
tre d’arbres d’interès comarcal i
d’arbredes monumentals. El re-
gistre ha de permetre protegir
exemplars del territori que, pel
seu interès científic, històric,
per la mida, edat o altres mo-
tius, se’n justifiqui la seva de-
claració. En una segona fase, el
catàleg servirà com a document
base per escollir quins arbres
poden ser motiu de promoció
turística i, en aquest cas, poder
senyalitzar els camins per tro-
bar-los.
Segons va informar el Con-
sell Comarcal, la idea de crear
un registre d’aquesta tipologia
sorgeix d’una petició del cos
d’agents rurals de protegir dos
arbres detectats a la comarca
que són d’especial interès per la
seva edat i peculiaritat. Es trac-
ta d’una noguera centenària
(110 anys, 15 metres d’alçada i
75 cm de diàmetre) que es tro-
ba en el pati d’una casa parti-
cular ubicada a Viu de Llevata,
el propietari de la qual n’ha sol-
licitat la seva protecció.
La segona espècie a protegir
és un roure martinenc que es
troba prop de l’ermita de Sant
Llorenç. En aquest cas, la pe-
culiaritat recau en la raresa de
l’exemplar, ja que en realitat es
tracta de dos roures que s’han
fusionat en un sol arbre.
El seu emplaçament singu-
lar, en el recinte del Castell de
Lavaix, monument històric
avui en ruïnes, és un afegit a
la seva estètica particular. En
aquest cas, serà responsabili-
tat de l’Ajuntament del Pont
de Suert qui vetllarà per la seva
protecció. A part, també es té
localitzat un olm centenari a
Vilaller, que s’inclourà al catà-
leg dels arbres d’interès comar-
cal.
“De vegades no es té en
compte que els arbres poden ser
moltes més coses, com ara font
d’inspiració, referent geogràfic
o testimonis de multitud d’his-
tòries i successos. La creació
del registre ens ha de permetre
treballar en un catàleg on cons-
tin els arbres que es mereixen
la protecció i el reconeixement
dels ribagorçans”, ha explicat el
president del Consell Comarcal,
Josep Lluís Farrero.
L’Alta Ribagorça disposarà d’un
registre d’arbres d’interès comarcal
L’objectiu de la iniciativa és protegir els exemplars del territori que destaquen pel seu interès
Medi ambient
Agències
el ponT de SUerT
El roure fusionat que es vol protegir a la comarca de l’Alta Ribagorça.
AgèncieS

Cultura
Quan es va concebre, aquesta
criatura que ara celebra un
quart de segle?
Feia anys, molts anys que
anava al darrere d’una orques-
tra de cambra, però no acabava
de sortir. Fins que un dia vaig
anar a veure el síndic, aleshores
Jordi Farràs. Li va agradar la
idea i em va enviar a parlar amb
el conseller de Cultura, a l’època
Josep Enric Dallerès. I va resul-
tar l’home providencial. Devia
ser a mitjan 1992.
De seguida s’hi afegeix el
Crèdit i es crea la Fundació
ONCA. En algun moment va
veure perillar l’invent?
Hi ha hagut les dificultats lò-
giques quan hi havia canvis de
Govern: has d’anar a veure el mi-
nistre de torn per explicar-li de
nou el projecte. Però tots, sense
excepció, han entès que l’orques-
tra era una cosa molt especial.
Començant pel cognom, aquest
nacional, que va ser idea de
Dallerès. Pensant-hi ara, si ens
haguéssim dit d’una altra mane-
ra, potser hauríem desaparegut.
Diu Josep Peralba, i s’ha con-
vertit en tòpic, que l’ONCA és
un dels millors ambaixadors
d’Andorra. Massa orquestra
per a un país tan petit?
En això, com en altres aspec-
tes, ens hem adaptat al país.
Durant un temps van proliferar
les orquestres simfòniques, que
obliguen a tenir plantilles de 80
músics i a programar concerts
cada setmana. No sé si aquest
model és viable.
“L’ONCA és el projecte de la
meva vida”, ha dit. Fins al
punt que ha hipotecat la seva
carrera com a solista?
És cert que si no m’hagués
consagrat a l’orquestra segu-
rament hauria fet més carrera
com a solista, però no ho veig
com una hipoteca perquè ho
he escollit jo: i no per obligació
sinó per vocació. Si pogués tor-
nar enrere, ho tornaria a fer. No
canvio aquests 25 anys a l’ONCA
per una carrera de solista més
brillant. T’asseguro que no.
Els tres grans moments
d’aquest primer quart de se-
gle?
L’estrena, òbviament; també
el naixement de la Jonca; i, pel
que fa a actuacions, l’ocasió que
ens va dirigir Yehudi Menuhin
al festival Yepes del 1996: Me-
nuhin era déu. Tenia ja 80 anys
però conservava una energia
formidable... I mira que ja el co-
neixia, perquè m’havia portat al
festival de Gstaad. Però que ens
dirigís a Ordino un concert de
Mozart va ser d’una altra dimen-
sió. Irrepetible.
D’entre les coses que s’han
quedat al calaix, hi posaria
‘El somni de Carlemany?’
Un encàrrec que no s’estre-
na no deixa de ser una llàstima,
però era inviable sense lligar
una coproducció amb un teatre
d’òpera, i això al final no va sor-
tir.
Va ser una de les víctimes de
la crisi?
El que m’hauria sabut greu
que no s’estrenés és la Simfonia
número 2, de Rendine. I deixa’m
dir que un dels dies més frus-
trants de tots aquests anys va
ser l’estrena de la Simfonia: hi va
haver poquíssima gent. L’òpera
no és ara mateix un objectiu pri-
oritari. Entenc que ens hem de
plantejar objectius realitzables.
La sortida de Marzio Conti,
primer i últim director prin-
cipal de l’ONCA, també va ser
culpa de la crisi?
Sens dubte. Hi va haver una
època que fèiem força produc-
cions simfòniques. Després ens
vam haver d’adaptar a les cir-
cumstàncies, com tants altres
treballadors. Però és que hi va
haver orquestres de grandíssima
tradició que vam acabar desapa-
reixent. Nosaltres, no. Les pro-
duccions simfòniques són molt
cares, i molt difícils d’amortit-
zar. Conti ens va donar un plus
que ja és patrimoni de l’ONCA.
I mantenim una relació estretís-
sima: per això ens ha dirigit dos
concerts de valsos.
La figura del director princi-
pal és necessària?
Si tornéssim a potenciar pro-
duccions en format clàssic, pot-
ser ens ho hauríem de plantejar.
En el format actual, no cal.
Deia Conti a l’època que els
seus objectius al capdavant
de l’ONCA eren potenciar les
gires i les gravacions. L’últim
disc propi, les simfonies de
Rendine, precisament, és del
2008.
M’agradaria haver-ne gravat
més, la veritat. Però hem de ser
realistes: quin rendiment pots
treure de l’esforç que significa
gravar un disc? Potser val més
destinar aquests diners en altres
iniciatives. El dilema és aquest.
Un cicle de l’ONCA a l’Audito-
ri és viable?
Les últimes temporades hem
ampliat moltíssim l’oferta –si
comptem ONCA, Jonca, Yepes i
ONCA Basic– i no es tracta d’en-
taforar dates perquè sí. Dit això,
els músics sempre volem tocar
més, i hi estem treballant. Bus-
quem idees per motivar la gent a
venir als concerts.
Però totes les orquestres te-
nen temporada pròpia; l’ON-
CA, no ben bé.
Un objectiu raonable hauria
de ser un concert al mes, com a
màxim. Fer-ho amb periodici-
tat setmanal no tindria sentit.
Ni tan sols quinzenal. Però mi-
rem-ho pel costat positiu, l’or-
questra és molt més nacional ara
que fa deu anys, perquè estem
actuant al país molt més que lla-
vors. I en molt bona part, gràcies
a l’ONCA Basic.
Sense crisi, no hi hauria
ONCA Basic.
No ho sabrem mai. Però va
néixer en aquell moment. El rep-
te era fer-nos més visibles al ter-
ritori, i l’ONCA Basic va ser un
punt i a part.
El Doble concert de Brotons
és la cinquena obra d’encàr-
rec en aquests 25 anys. S’han
sentit prou?
La simfonia, menys, però
l’han tocat altres orquestres, i
això està molt bé. L’important
ara és el Doble concert de Bro-
tons, una peça raríssima: només
Brahms ha escrit un concert per
a violí i violoncel. Per això és ex-
cepcional. I a l’estil Brotons, que
escriu sempre pensant en el pú-
blic.
L’ONCA, és un luxe... neces-
sari?
Vull creure que sí. I més amb
les quatre branques amb què tre-
ballem avui: les produccions de
l’orquestra; la Jonca; el projecte
educatiu, i el projecte social, que
estem començant a exportar.
Tinc la convicció que cada vega-
da som més imprescindibles.
“No canvio aquests 25 anys a l’ONCA
per una carrera solista més brillant”
L’Orquestra Nacional Clàssica (ONCA) arrenca dissabte alTeatre Comunal
una temporada especialíssima: la del 25è aniversari d’una trajectòria que
va començar exactament el 20 de març del 1993. Qui n’ha sigut l’ànima
des del primer dia en repassa les llums i les ombres, i ens convoca a
l’acte central de l’efemèride,que tindrà lloc el 13 de març a l’Auditori amb
l’estrena del ‘Doble concert per a violí, violoncel i orquestra’, de Brotons.
Gerard Claret, director artístic de la Fundació ONCA
A. Luengo
ANdOrrA lA VellA
jONAthAN Gil

cultura20 Dilluns, 15 De gener Del 2018
Anàvem a dir que David Arrabal
també rima, que era un titular
facilet i aparentment oportú.
Però resulta que no, que l’escrip-
tor canillenc no rima. Perquè no
vol i perquè rima i ritme semblen
avui vicis plistocènics, una rarís-
sima parafília, quan la realitat és
queperpetrarunsonetésundels
pocs actes poèticament revoluci-
onaris que caben avui. Però no
és el cas, i Arrabal s’estrena en
la poesia amb La noche roja, una
col·lecció de poemes escrits en el
vers lliure que s’ha convertit en
reglamentari, per no dir l’únic
que admet la nostra pobra, bru-
ta, trista, dissortada època.
De fet, ell mateix és un vers
lliure de les nostres lletres, un
marcià que es va atrevir primer
amb el gènere fantàstic i les apa-
ricions d’El final de todos los in-
viernos i després amb el poema
èpic estil Blake, per entendre’ns
–amb Miratges, premi Martí i Pol
fa tres cursos. Doncs resulta que
el narrador Arrabal també té una
vena poètica, tot i que dir-li poe-
mari a La noche roja és inexacte,
adverteix, perquè no tenen cap
unitat temàtica, ni conceptu-
al, ni tampoc formal. Escriu el
nostre home d’avui una poesia
directa, sense trucs, artificis ni
floritures. Sense retòrica ni pre-
tensions, que apel·la a l’experi-
ència del lector i que, de tant en
tant, encerta la tecla i fa vibrar
el lector.
No és poc bagatge perquè,
igual que un bell morir tota una
vida honora, uns versos memo-
rables justifiquen ells tots sols
la petita vanitat en què consis-
teix avui publicar un volum de
poesia. Doncs La noche roja en
té uns quants d’aquests versos:
Si esto es un sueño,/ lluvia que
no moja/, terminemos esta cer-
veza”, en son tres; “Todas las pa-
labras/ huyen al verme llorar”,
dos més, i aquí van els nostres
preferits: “Grandes momentos
se esconden/ tras el cemento de
una tumba”.
Filosofia de barra? De barra
de bar? No exactament, diu. “Fi-
losofia de sis metres quadrats,
els que fa l’habitació en què pas-
so hores abocat sobre la pàgina
en blanc intentant donar forma
a les idees”. A La noche roja ens
parla una mica de tot: d’amor
i també de desamor, del món
tronat en què ens ha tocat viu-
re –“De vegades venen ganes de
fotre-li una puntada de peu i ar-
rencar a córrer”- i sempre amb
un molt reconeixible toc entre
gòtic i emo que emparenta el lli-
bre, diu, amb El final de todos los
inviernos: “Tinc el convenciment
que al lector d’aquella primera
novel·la li agradarà aquest vo-
lum”, augura.
Si s’ha decidit a tastar el vers
és perquè “hi ha emocions i sen-
timents que no es poden expres-
sar en una novel·la”. I no vol que
sigui dit que fa anys, potser en
una altra vida, ja va exercir com a
lletrista d’una efímera banda de
rock que ha passat justament a
l’oblit, diu. A l’hora de buscar-se
parents, Arrabal no es moca amb
mitja màniga: a més de Blake, al
sac de les influències, hi posa ni
més ni menys que Homer –“Ara
mateix tinc l’Odissea a la tauleta
de nit”– i Dante, i quan es posa
terrenal es treu de la màniga Mi-
guel Hernández. No és l’única
nota pintoresca que aporta a la
lírica nacional: a Arrabal també
li agrada recitar els seus poe-
mes, com a Teresa Colom. Ho va
fer dijous a La Puça, ho fa al CD
que acompanya el volum –a dues
veus amb la cantant Lydia Geor-
gi– i ho farà els pròxims mesos a
La Fada.
En fi, que ja podem anar afe-
gint un altre autor a la nòmina
de poetes locals, al costat dels de
Martín Blanco, Nacho Mayo i,
no ens el descuidem, David Gál-
vez, per dir només els que s’han
estrenat els últims temps. Si ens
ho diuen fa un any, no ens ho
creiem.
Arrabal és un vers lliure
L’escriptor canillenc deixa provisionalment el fantàstic i debuta en la poesia amb ‘La noche roja’
Literatura
A. L.
andorra La veLLa
L’escriptor canillenc, dijous a La Puça, en la presentació del seu primer llibre de poemes.
jonathan giL

Esports
“A vegades ens oblidem que som
l’Andorra i ens enfrontem a un
rival molt important. Ells també
juguen...”. Aquestes declaracions
pertanyen al tècnic del Bàsquet
Club MoraBanc, Joan Peñarro-
ya. L’objectiu de la Copa del Rei
ha semblat més una fita a assolir,
només de paraula, per animar
l’afició que no pas pels mèrits
que estava fent l’equip a dins de
la pista en alguns partits. Contra
el San Pablo Burgos la desfeta va
ser important i, tot i això, es va
continuar parlant de la Copa del
Rei. Més d’un es pensava que la
classificació encara era factible.
Contra el Movistar Estudiantes
el suflé va baixar des del primer
instant del partit, amb un par-
cial de 8 a 0, i només es va des-
pertar al final del tercer quart i a
l’inici de l’últim. En cap moment,
però, el BC MoraBanc va tenir
equilibri, ni solidesa, ni tampoc
s’ho va creure. A més, va tenir
uns percentatges de llançaments
paupèrrims. Les lesions poden
ser una coartada –a Santiago de
Compostel·la no ho van ser. Tot
i així, aquesta plantilla, per jugar
dues competicions, ha quedat
pal·lès que li falten efectius i que
alguns jugadors no han rendit
com s’esperava. L’EuroCup els ha
passat factura i és una evidència.
AlWiZinkCenter,elMovistarEs-
tudiantes va passar per sobre del
BC MoraBanc i es va imposar per
81 a 72. Amb aquesta derrota, els
de Peñarroya diu adeu a les opci-
ons de classificació per a la Copa
del Rei.
El partit era vital i en la po-
sada en escena semblava que el
matx era un pur tràmit. Com
una pedra en el camí. Els de Salva
Maldonado van sortir a la pista
com si s’hi juguessin la vida. Que
no s’ha de sortir així en una pis-
ta? Els madrilenys van clavar un
parcial de 8 a 0 i es van trobar un
rival andorrà feble en defensa i
erràtic en el llançament. El base
madrileny Jaime Fernández –ex-
capità del Movistar Estudiantes–
va ser ben rebut segons alguns i,
segons uns altres, hi va haver di-
visió d’opinions. Mai plou a gust
de tothom. Al primer quart, 22
a 16 i, del BC MoraBanc, poques
notícies bones, amb 0 de 7 en tri-
ples. Sense joc interior ni tampoc
joc exterior, és a dir, sense res.
Al segon acte, parcial d’inici
delMovistarEstudiantesde7a0.
El més intens dels andorrans van
ser Peñarroya i Paco Vázquez. Els
de Salva Maldonado van arribar a
guanyar de 15 punts de diferèn-
cia, amb un 35 a 20, amb Alec
Brown que oferia un gran rendi-
ment i sense els punts del màxim
anotador de la Lliga ACB, Sylven
Landesberg. Al descans, 43 a 34 i
només notícies d’Andrew Albicy.
A la represa, el BC MoraBanc
va despertar un xic i va pressi-
onar les dents en defensa. Es
va adonar que no anava enlloc
jugant d’aquesta manera tan
insolent i també va comprovar
que, jugant així, la Copa del Rei
començava a córrer perill. Els de
Peñarroya es van apropar a qua-
tre punts, amb un parcial de 2 a 8
per deixar el 59 a 55. El Movistar
Estudiantes va començar a veure
les orelles al llop i, a l’últim quart,
el BC MoraBanc es va situar a
només dos punts (68 a 66). Els
errors no forçats dels andorrans
i un triple d’Alec Brown davant
l’oposició de Jaime Fernández
van deixar tocats els de Peñar-
roya. Va faltar-los caràcter? Aquí
se’ls va acabar la benzina, i això
que només van utilitzar la ma-
quinària al final del tercer quart
i a l’inici de l’últim. Al final del
partit, el BC MoraBanc es va dei-
xar dur incomprensiblement Per
moltes excuses que es posin, no
s’ha de començar un partit sense
intensitat si el que t’estàs jugant
és prou atractiu per lluitar des del
primer segon.
Cop de porta a les opcions de Copa
El MoraBanc diu adeu a assolir el bitllet cap a Gran Canària en caure a la pista del Movistar Estudiantes
Bàsquet
Redacció
andorra la Vella
Movistar
Estudiantes
BC MoraBanc
Andorra
81 72
Parcials: 22-16, 43-34 –descans–; 59-55 i
81-72.
Àrbitres: Emilio Pérez Pizarro, Vicente Bultó i
Rubén Sánchez Mohedas.
Eliminats: No n’hi van haver.
Omar Cook 10
Cvetkovic 3
Landesberg 10
Alec Brown 18
Savané 5
darío Brizuela 10
Caner-Medley 4
Hakanson 9
Goran Suton 5
edgar Vicedo 7
Jaime Fernández 6
David Jelínek 9
Vlado Jankovic 11
John Shurna 4
Oliver Stevic 4
david Walker 4
albicy 16
Jaka Blazic 10
landing Sané 8
Chris Copeland 0
WiZink Center de Madrid:
8.213 espectadors (segons la Lliga ACB)
Lliga ACB (setzena jornada)
103 València - Tecnyconta Saragossa 58
100 reial Madrid - Montakit ‘Fuenla’ 72
99 reTabet Bilbao - divina Seguros 74
69 Monbus obradoiro - delteco GBC 72
92 San Pablo Burgos - reial Betis eP 88
86 Iberostar Tenerife - Baskonia 74
73 FC Barça lassa - Unicaja Màlaga 76
84 UCaM Múrcia - Herbalife GC 78
81 Movistar ‘Estu’ - BC MoraBanc 72
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 16 15 1
2 FC Barça lassa 16 11 5
3 València Basket 16 11 5
4 Montakit ‘Fuenla’ 16 11 5
5 Unicaja Màlaga 16 9 7
6 Herbalife GC 16 9 7
7 Baskonia 16 9 7
8 Iberostar Tenerife 16 9 7
9 UCaM Múrcia 16 8 8
10 BC MoraBanc 16 7 9
11 delteco GBC 16 7 9
12 Movistar ‘estu’ 16 7 9
13 Monbus obradoiro 16 7 9
14 reTabet Bilbao 16 6 10
15 Tecnyconta 16 5 11
16 San Pablo Burgos 16 5 11
17 divina Seguros 16 4 12
18 reial Betis eP 16 4 12
El base francès del BC MoraBanc Andrew Albicy va ser el millor jugador amb diferència contra el Movistar Estudiantes.
aCB PHoTo / e. Candel
Joan Peñarroya: “no tenim cap possibilitat de
classificar-nos per a la Copa del Rei”
decebut i bastant empipat, com no podia ser
d’altra manera. el tècnic del BC Morabanc, Joan
Peñarroya, ja no pot parlar de Copa del rei. les
dues derrotes consecutives couen. “no tenim cap
possibilitat de classificar-nos per a la Copa del
Rei”. Un periodista madrileny li va preguntar quins
objectius té l’equip a partir d’ara i la resposta
va ser clara i molt a l’estil Cholo Simeone.
“Guanyar el pròxim partit, entrenar millor i
recuperar jugadors que han estat lesionats”, va
dir el tècnic egarenc, que també va aprofitar per
criticar la tasca de la tripleta arbitral. “nosaltres
som l’equip de la lliga aCB que rep més faltes.
No diré res més”. Aquesta resposta es deu al fet
que en els dos primers minuts del primer quart
ja estaven amb bonus. I del partit? “Un partit
que comencem malament. Hem concedit massa
anotació a l’inici amb punts fàcils que han fet que
el Movistar Estudiantes agafi confiança i ens faci
anar a remolc”. Ara ja toca pensar en el play-off?

Diari del 15 de gener 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 15 de gener 2018

Similar to Diari del 15 de gener 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 15 de gener 2018