Diari del 23 d'octubre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 23 D’octubre Del 2017 núm. 3.420 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Tots és mentida... segons
Pla, Monzó i Aute
roser porta
Filòloga i periodista
Reorganitzacions fiscals
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
la llei de protecció civil està
avançada per entrar a tràmit
El cap del departament, Francesc Areny, explica que és una llei “complexa i feixuga” amb uns cent articles
AvuI és NOTícIA pàgina 3
jONAThAN gIl
ANdOrrA pàgina 10
Canillo celebra la Fira del Bestiar
amb el repte del relleu generacional
ENTrEvIsTA A
JOSEP MARIA PIQUÉ
pàgines 8 i 9
“Hi ha canvis
que poden
originar certa
sensibilitat
política”
EsPOrTs pàgina 17
El MoraBanc cau a la
pista del Tecnyconta
Saragossa (95-78)
ANdOrrA pàgina 7
L’AGIA estima que el
preu del lloguer només
ha crescut un 5%

2 Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Gran
Av. Meritxell, 83 - Tel. 828 009
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *intríngulis?
Hem d’emprar entrellat.
No sé com resoldre aquest
entrellat.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar la inimitable
pizza italiana feta a mà i
al forn de llenya?
Només la podràs trobar a Italia!
Els seus pizzers
italians us esperen!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
TORNA L’ANTICICLÓ
No sabem de moment si l’anticicló torna aquesta set-
mana per quedar-se molts dies però sí que és cert que
gran part de la setmana s’ha d’instal·lar sobre el Piri-
neu i no hi haurà gaire moviment meteorològic. Avui
el cel al matí estarà serè i al llarg del dia els núvols
alts han d’anar creuant sense donar precipitacions i
sota domini cada cop més de les altes pressions. A les
temperatures baixes a primera hora els costarà recu-
perar-se tot i el sol. El vent de component nord-oest
baixarà de força i com a molt esperem algun cop mo-
derat als cims. Demà pujada de les màximes i cel serè.
Que tinguin un BonDia.
Avui
23 25
6
6 6
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
-2/9
1/14
3/16
5/18
6/19
5/20
3/16
2/15
0/15
2/16
7/21
19

3Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
La llei qualificada de Protecció
Civil que el ministre d’Afers So-
cials Justícia i Interior, Xavier
Espot, va dir que volia aprovar
l’any passat ha patit un retard,
i una de les raons principals és
que depenia de l’aprovació de
la llei de competències i trans-
ferències que divendres passat
es va aprovar al Consell Gene-
ral. És important determinar
quines competències tenen
comuns i Govern a l’hora de
definir després també actuaci-
ons d’emergència. La propera
data marcada perquè aquesta
llei qualificada de protecció civil
s’aprovi és a finals d’aquest any.
“És una llei complexa i feixu-
ga”, va explicar el cap de Protec-
ció Civil, Francesc Areny. És un
text amb un centenar d’articles
i del qual deriven tota una sèrie
de reglamentacions i plans de
protecció. D’ella se’n despren-
dran plans d’autoprotecció que
hauran de tenir obligatòria-
ment tots els edificis que estan
en zones de risc (que al Princi-
pat és gran part del territori)
i plans de continuïtat en cas
d’emergències d’altres edificis
sensibles, com són FEDA i An-
dorra Telecom, però també de
supermercats per abastiment
d’aliments. Les parapúbliques
ja tenen els seus plans de con-
tinuïtat redactats però un cop
s’apliqui la llei ja es farà de ma-
nera reglamentària.
Altres plans que se’n deriven
són el Pla Nacional de Protecció
Civil, en el qual s’estableixen les
eines i estratègies per fer front
a les emergències; el pla comu-
nal de Protecció Civil, i el plans
especials en casos d’esllavissa-
des, incendis i riscos tecnolò-
gics com també els d’allaus. Per
exemple, ja es té el del tanca-
ment de la carretera d’Arcalís.
Els mapes dels riscos que
exigeix la llei estan tots acabats
però manquen els dels riscos in-
dustrials i tecnològics.
S’han format una vintena
de funcionaris en plans d’au-
toprotecció que seran els que
validaran un cop s’apliqui la
llei tots els plans que hauran
de contractar els edificis. De
fet, Areny preveu que un cop
s’aprovi la llei els recursos en el
departament necessitaran dues
persones més. Actualment en
són cinc.
COBRAR PREVENTIUS
Malgrat que tot el text de la llei
està molt avançat encara que-
den serrells per acabar. No no-
més plans i mapes sinó també
decisions polítiques com és el
cobrament dels preventius de
Protecció Civil que en set anys
han passat de 5 a 58 actes. Això
suposa activar un conjunt de re-
cursos humans i tècnics i hores
de treballadors i de voluntaris.
“Jo no ho cobraria”, va dir el
mateix Areny. Segons el cap de
Protecció Civil aquests dispo-
sitius de preventius aporten
qualitat als actes i aquests “fan
país perquè de l’Ultra Trail, la
Purito, la copa del món de BTT
i d’altres se’n beneficia tota An-
dorra”, va dir.
“Si s’ha de cobrar es farà” co-
menta Areny. Tot i això, diu que
encara s’està estudiant per de-
terminar en quins paràmetres i
quines taxes s’haurien d’aplicar
a quins esdeveniments perquè a
partir de la llei paguin aquests
preventius.
Aprovada la llei de competències,
ara s’entrarà la de protecció civil
Es vol aprovar aquest any i encara queda algun pla i mapa de riscos per fer i decidir si es cobren els preventius
Protecció civil
Pepa Gallego
andorra la Vella
En set anys s’han multiplicat per onze els preventius de Protecció Civil per l’increment d’actes esportius.
JonaTHan GIl
Creixement exponencial dels preventius
Des de principi d’any fins ara, els dispositius
per preventius coordinats per Protecció Civil
ja igualen la xifra dels de l’any passat. els
esdeveniments esportius són els que han fet
créixer aquest tipus d’actuacions a uns nivells
exponencials. només cal mirar set anys enrere
i veure que dels cinc preventius que Protecció
Civil va activar, tres per a concerts i festes i dos
per a esdeveniments esportius, s’ha passat a
activar-ne 58 l’any passat, dels quals 44 són
per a proves esportives i la resta per a concerts,
festes i d’altres.
Activar preventius significa que Protecció
Civil “s’ha de posar en contacte amb
l’organitzador de l’acte a cobrir i analitzar els
riscos que hi pugui haver, i a partir d’aquests
activar el personal professional i voluntari que
faci falta”, va explicar Areny. El cap de Protecció
Civil diu que el país té una certa capacitat per
poder arribar a donar seguretat a tots aquests
esdeveniments i que “encara no s’ha arribat
al topall”, tot i que reconeix que en alguns
caps de setmana quan coincideixen diversos
esdeveniments “és complicat pels recursos
i perquè també s’ha de tallar carreteres i tot
el que comporta”. Amb tema d’emergències,
aquest any portem 16 intervencions, al 2016
en van ser 23. Aquestes són nevades, cremes
no autoritzades, fuites d’aigua, desbordaments
del riu Juclar, vents violents, despreniments
del riu Aós, despreniments de rocs a xalets la
Peguera, accés de França tancat del tres al sis
de març, recerca de persones perdudes, entre
d’altres.
0
10
20
30
40
50
60
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
2 5
8
14 15
21
25
44 46
3
2
7
5 5
6
11
14 11
Concerts, festes, altres. Esdeveniments esportius

OPINIÓ4 Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La reforma dels projectes de llei de com-
petències i de transferències als Comuns
van ser aprovats divendres, com estava
previst, amb el suport dels consellers libe-
rals, dos dels quals hi van votar a favor i
sis es van abstenir. D’aquesta manera, el
principal grup de l’oposició va mantenir
el compromís que havia adquirit. Durant
el debat al Consell General va quedar clar
que els dos textos acabaran segurament
al Tribunal Constitucional. El cap de Go-
vern, Antoni Martí, criticava ahir el posici-
onament dels socialdemòcrates d’estudiar
portar el text a l’alt tribunal, però el cert
és que no li hauria de sorprendre aquesta
possibilitat, que també podria emprendre
el comú lauredià. El millor que ha pogut
passar és que tots dos projectes de llei ha-
gin estan aprovats perquè en cas contrari
el debat amb informes i contrainformes es
preveia etern i sense la seguretat d’arribar
a cap port. Ara, si finalment es recorren els
textos, serà el TC l’encarregat de dirimir si
hi ha punts que són inconstitucionals a les
lleis, com és la seva funció. S’ha de recor-
dar, però, que aquestaeraunareformaque
suposadament s’havia pactat amb les cor-
poracions comunals. Es tracta, així doncs,
d’un exemple més dels falsos consensos
a què solen arribar els demòcrates en els
processos de diàleg que engeguen.
Unes lleis que poden acabar al Tribunal Constitucional
EDITORIAL
éS uN exeMPLe deLS
FaLSoS CoNSeNSoS de da
DONANT LA NOTA
Josep Mandicó
Una vintena d’explotacions
van participar ahir en la
Fira del Bestiar de Canillo,
que va comptar també amb
una quarantena de parades
d’artesania i alimentació.
12345
Olga Adellach
L’exconsellera general i
exministra ha estat nome-
nada pel copríncep epis-
copal com a nou membre
del Consell Superior de la
Justícia.
12345
Antoni Martí
no hauria de criticar el que
facin altres partits sobre les
lleis competencials quan
els seus afins polítics laure-
dians li recorden que tenen
trets inconstitucionals.
12345
Ester Vilarrubla
Unes 30 persones estan en
llista d’espera per accedir a
un dels tres pisos amb ser-
vei per a gent gran autòno-
ma que el Comú d’Andorra
la Vella té al Calones
12345
El llenguatge no ens ofereix una paraula per descriure o qualificar allò
que se sent davant de la mort d’un fill, d’un fill estimat. Pots plorar
fins a quedar-te sense llàgrimes però un dolor sever, profund, greu,
segueix viu.
Un fill pot veure la mort com l’única forma d’alliberament quan pa-
teix una cruel malaltia que va néixer amb ell, sense que ningú ho sabés,
i que a poc a poc va controlar la seva vida. Una malaltia sense curació
coneguda a dia d’avui. Una malaltia que et tortura constantment, dia i
nit, que no et deixa gaudir de les hores de llum ni dormir, que s’enreda
dins teu amb urpes de por i angoixa fins a portar la teva vida a un ni-
vell insuportable. De poc serveixen els millors centre hospitalaris, els
millors metges, la màxima dedicació, bolcar-t’hi dia i nit. La malaltia
és implacable i utilitza l’esquerda més petita per reprendre el control i
destruir una vida estimada.
La mort d’un fill pot ser l’única forma d’alliberament per a ell. De
fet, pots tenir la sort de rebre signes molt clars que ha estat així. Però
el forat que et queda a l’anima és brutal. Les onades de tristor van i ve-
nen. Les onades de culpabilitat també –d’allò que sempre podies haver
fet de més, o d’allò que no hauries d’haver fet– van i venen. És inevita-
ble, encara que els metges ja et van advertir del caràcter incurable de la
malaltia i de la seva crueltat.
La mort d’un fill et porta a la necessitat d’acariciar breus moments
de pau i a defugir descaradament del soroll impertinent. La duresa del
moment en què et trobes amb la mort del teu fill es veu suavitzada per
l’excel·lent tasca dels cossos de seguretat, d’emergència, els forenses i
funeraris. Persones que van saber actuar i, sobretot, van saber estar.
Persones de bé, amb bon cor. Gràcies a tots per ser-hi. La duresa de
l’acomiadament és brutal i sols es va veure alleugerida per l’amor dels
amics de veritat i de les persones de fe, persones d’Església de veritat
que dediquen la seva vida als altres. Gràcies per ser-hi.
La mort d’un fill t’escapça l’ànima, com un arbre quan l’oratge li
parteix el tronc. Pot ser que una part s’assequi, o pot ser que amb el
temps brotin noves branques amb força. Però el tronc no deixarà d’es-
tar escapçat.
La mort d’un fill
TRIBUNA
Eusebi Nomen Calvet
Estava molt tranquil·la. Acom-
panyant un pot amb alguns
bolígrafs, com un adorn més
en aquesta caseta d’entrada a
Espanya, la que jo represento.
També n’hi ha d’iguals que jo
que resten en prestatgeries a
botigues de souvenirs, però jo
estic en un nivell més alt. Soc
com una funcionària, soc a la
caseta de la Policia nacional
i a una de les poques fronte-
res que existeixen a Europa,
l’andorrana. La meva vida ha
estat tranquil·la fins ara. Allà
quieta i com un símbol diplo-
màtic. Important. Amb tot
això del procés català que es-
colto per la ràdio i que sento
que comenten els meus com-
panys de la policia, m’han pres
mania. Els ha agafat per mou-
re’m cada dia de lloc segons
qui entra a la guàrdia d’aques-
ta caseta. Ara els ha donat
per enganxar-me al vidre
amb esparadrap blanc, i que-
do molt lletja. Uns em posen
dos trossos d’esparadrap ben
gran i d’altres quatre. Es veu
més l’esparadrap que jo. Volen
exposar-me i ho fan forçosa-
ment. Allà al vidre, al costat
de la finestra ja em veien, però
no, ara volen exhibir-me més
i més, per si els conductors
no s’adonen que entren a un
altre país, el d’Espanya “gran
i lliure”. Volen que estigui en-
ganxada d’aquella manera tan
indigna. Jo que sempre havia
estat tranquil·la en el meu es-
tatus diplomàtic, ara estic tor-
turada en cada canvi de guàr-
dia. Que em deixin tranquil·la!
Quines ganes tinc que acabi
tot això de Catalunya. Els in-
dependentistes són els culpa-
bles que estigui patint cada
dia uns esparadraps que no
només fan mal a la boca dels
que silencien sinó també
d’una bandereta com jo que
volen exhibir forçosament.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
L’esparadrap
que enganxa i
tortura
PEPA gAllEgO
Periodista

OPINIÓ 5Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
Divendres es va aprovar el pro-
jecte de llei de règim fiscal de
les operacions de reorganitza-
ció empresarial, un pas que era
necessari, atès el desenvolupa-
ment de tota la normativa fis-
cal i tributària engegada en els
últims anys en el nostre país.
Aquest desplegament normatiu
podria implicar incórrer en cos-
tos fiscals als intervinents en
operacions societàries pròpies
d’un sistema econòmic modern,
com poden ser les fusions, escis-
sions, bescanvi de valors, apor-
tacions no dineràries de bran-
ques d’activitats i altres actius,
entre d’altres.
El que es pretén no és gaire
diferent del que es recull en les
legislacions del nostre entorn
amb un model fiscal similar al
del Principat, la normativa an-
dorrana s’inspira en la Directiva
2009/133/CE del Consell del 19
d’octubre de 2009, afegint-hi i
adaptant algunes particularitats
del sistema econòmic andorrà.
Els liberals estem d’acord a in-
troduir una regulació especifica
amb l’objectiu de no penalitzar
fiscalment les operacions em-
presarials que responen a mo-
tius econòmics i a resoldre situa-
cions empresarials familiars. No
es tracta de no fer tributar, sinó
de diferir la tributació al mo-
ment de realitzar la transmissió
dels elements i participacions en
el capital de les societats que si-
guin objecte de les operacions de
reestructuració.
El text aprovat i que va rebre
el nostre suport era millorable al
nostre entendre, per aquest mo-
tiu vam presentar onze esmenes
encaminades a ordenar en un
apartat separat les particulari-
tats de la realitat i el teixit eco-
nòmic andorrà fent del text una
norma més homologable amb
els textos del nostre entorn, re-
baixar la desproporcionalitat de
les sancions en el cas d’incompli-
ments formals de les obligacions
de comunicació i també evitar
situacions tant particulars com
sorprenents en el nostre orde-
nament jurídic com és el cas que
les lleis entrin en vigor abans de
la seva publicació al BOPA.
Aquesta darrera situació es
va poder corregir gràcies a la
nostra aportació però no la resta
de propostes, que tenia la volun-
tat de millorar el text legislatiu i
adaptar-lo a la realitat de la nos-
tra economia, evitant situacions
feixugues pels administrats i de
poca possibilitat d’aplicació real
per part de l’administració, i so-
bretot no penalitzar el nostre
país com a plaça atractiva per a
la recepció d’inversió estrange-
ra.
Per aquest motiu vam creu-
re necessari evitar la restricció
en l’exempció dels dividends i
plusvàlues provinents de filials
estrangeres condicionant-la a
l’existència de convenis de no
doble imposició (CDI), perquè
considerem que és beneficiós
per Andorra com a plataforma
d’inversions estrangeres tenir
una exempció important que
no depengui de la tributació
subjacent de la filial i de la signa-
tura del CDI, bàsicament perquè
en l’actualitat el país no disposa
d’una àmplia xarxa de convenis.
Amb tot, la llei aprovada és
positiva i servirà per corregir
factors que ens podrien restar
competitivitat, i només per això
ja la valorem positivament mal-
grat que hem perdut l’oportuni-
tat de fer un text millor.
Reorganitzacions fiscals
Es tracta de diferir la tributació en les operacions de reestructuració, no de no tributar
“Todo es mentira”, cantava el
gran Luis Eduardo Aute que,
malauradament, ara passa ho-
res molt baixes per motius de
salut i d’edat. “Todo es mentira,
todo es mentira menos tú y si lo
fueras, te lo suplico miénteme,
bésame y dime: Todo es men-
tira menos tú” deia la tornada
de la cançó del disc del 1989 Se-
gundos fuera, amb altres temes
imprescindibles com La Belleza
o Va como va.
Uns anys més tard, el 2000,
Quim Monzó arribava a la ma-
teixa conclusió: Tot és mentida,
un excel·lent recull d’articles
publicat per Quaderns Crema
que, igual que el meu idolatrat
Esplendor i glòria de la interna-
cional Papanates –cada dia crei-
xent, la internacional vull dir–
és un clàssic, un llibre vigent.
Aute, Monzó i les seves con-
clusions em venien al cap fa uns
dies durant i després de l’excel-
lent conferència de Carles Gas-
con i Oliver Vergés sobre l’acta
de consagració de la catedral, un
document creat molt després de
la data del 819 amb la finalitat
de protegir els interessos del
bisbe davant dels del comte. Els
dos doctors en història i especi-
alistes en l’època medieval van
datar el document (que detalla
bé les esglésies que són propi-
etat del bisbat i que estan sot-
meses a aquella catedral) entre
el 1016 i el 1024 basant-se en
una sèrie d’arguments, dades
rigoroses que van exposar a la
Seu dins del cicle Desenterrant
el passat –i en breu ho faran a
Andorra– de manera brillant i
divulgativa per al gran públic.
Una conferència, d’altra ban-
da, que podia haver estat un
malson per aquest gran públic
no especialitzat si haguessin
caigut en enumeracions de bis-
bes i comtes medievals, però
que, gràcies al ritme que li van
donar, va ser un plaer per a tot-
hom. (Per què circula pel món
gent que creu que si fa xerrades
o intervencions en reunions
plenes de tecnicismes quedarà
com un gran savi i intel·lectual
i, en realitat, queda com un gran
pedant que no sap adaptar-se al
registre i al nivell de l’auditori o
del receptor?)
Gascon i Oliver van rebre fe-
licitacions de molta gent, entre
ells d’especialistes de l’àmbit
universitari per haver clarificat
un enigma que feia segles que
rondava pel cap dels historia-
dors i que havia tingut soluci-
ons i respostes molt diverses.
La seva novetat, deien, a part
de la datació, és l’enfocament
ja que parlen d’una invenció
per protegir els interessos i no
d’una simple falsedat.
La recerca històrica, tan inú-
til segons alguns, és bàsica; ens
permet una mirada crítica, una
anàlisi dels relats –tan diferents
segons qui els escriu– i, fins
i tot, ens desmunta els docu-
ments, sovint considerats tan
sagrats per escriure-la.
I escolto Albert Pla que tam-
bé canta Todo es mentira i con-
clou: “Me engañaron porque soy
un iluso, lo merezco, yo tambi-
én soy un poquito mentiroso.
Yo aquí sigo recostado debajo de
un olivo viendo pasar el tiempo
y engañándome a mi mismo.”
Tots és mentida... segons
Pla, Monzó i Aute
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

Andorra
La previsió de creixement del
Producte Interior Brut (PIB) no-
minald’Andorraentreaquest any
i el 2020 estarà entre el mínim
del 2 per cent (2018) i el màxim
del 2,6 (2019). Així es desprèn
d’un informe del departament
d’Estadística del Govern. Els càl-
culs s’han fet en comparació amb
els de França, Espanya i la Unió
Europea (UE). Es confirma la ten-
dència del 2016, quan l’augment
del PIB nominal va ser de l’1,9%
pel 0,4% de l’any anterior. Van
créixer tots els sectors d’activitat,
especialment el de la construcció.
La previsió de creixement és més
optimista que la que s’augurava
l’any passat, quan s’apuntaven
augments del PIB per sota l’1,5%.
El PIB real estarà entre el 0,9
i l’1,2%. El PIB és el valor de tots
els béns i serveis finals produïts
en un país, independentment de
la nacionalitat de l’empresari. Es
divideix en nominal i real. El pri-
meréselvalor,apreusdemercat,
de la producció de béns i serveis
produïts en un país en un any. El
real, per la seva banda, agafa com
a base els preus d’un any i permet
fer una comparació de la produc-
ció amb altres períodes de temps.
Traduït en diners, el PIB andorrà
seria de 2.584,1 milions d’euros.
El càlcul del PIB fins al 2020
s’ha dut a terme tenint en comp-
te les previsions de França, Es-
panya i la Unió Europea (UE). A
França, per exemple, es preveu
aquest any un augment del PIB
del 2,1% (nominal) i 1,3% (real)
i l’economia d’aquest país viu una
revifada després d’uns mesos
d’estancament. Pel que fa a Espa-
nya, la previsió estarà al voltant
del 3,5% (nominal) i 2,3% (real)
tot i un alentiment del consum
privat i pendent de l’evolució de
la situació a Catalunya. El Fons
Monetari Internacional (FMI)
va avançar que Espanya ocuparia
un lloc prominent com l’econo-
mia avançada que més creixerà el
2017, davant dels Estats Units i
la Gran Bretanya.
Aquests informes es basen,
entre altres paràmetres, en les
notes de les agències de qualifica-
ciócomStandard&Poors,queha
pujat el ràting d’Andorra i manté
la perspectiva estable.
Indicadors econòmics
Agències
andorra la vella
El Govern preveu que el PIB
creixi un 2,6% abans del 2020
El Col·legi professional d’agents
i gestors immobiliaris d’Andor-
ra (AGIA) considera que la sen-
sació que s’ha encarit de forma
important el preu del lloguer no
s’adequa a la realitat. Tot i que
el sector admet que globalment
hi ha hagut una tendència a l’al-
ça aquesta pujada ha estat de
menys del 5%. Així, i segons va
explicar el president de l’entitat,
Jordi Galobardas, els contractes
vigents només s’han actualitzat
amb la variació de l’IPC mentre
que en els que han arribat a la
seva fi sí que s’ha intentat aug-
mentar perquè “els preus han
estat bloquejats durant molt
temps”. Per aquest motiu va
remarcar que el que succeeix és
que “quan coneixes un cas, de
l’anècdota se’n fa categoria”.
Al mateix temps, Galobardas
va afirmar que “no és veritat
que no hi ha pisos de lloguer” ja
que les immobiliàries tenen ha-
bitatges en cartera. En aquest
sentit va declarar que, sense
voler minimitzar el problema,
al centre és el lloc on hi ha més
escassetat de pisos disponibles,
tot i que no és impossible tro-
bar-ne, i va atribuir la sensació
de manca d’habitatge al “canvi
de percepció del consumidor”,
ja que abans podia triar i ara no.
El president de l’AGIA es va
referir al problema afegit amb
què es troben els treballadors
temporers. Segons va indicar,
una part de les dificultats pro-
venen de la rigidesa de la llei
d’arrendaments, que no per-
met fer contractes per cinc o
sis mesos. A això s’hi afegeix el
fet que tres o quatre anys enre-
re hi havia una cartera gran de
lloguers i ara no, tot i que va re-
marcar que la situació “lògica”
és l’actual. Amb tot, Galobardas
va acceptar que les empreses
del sector són coneixedores de
les dificultats amb què es tro-
ben els temporers i per això va
destacar la necessitat de buscar
una solució.
La sortida a la problemàtica
actual passa, va dir Galobardas,
per modificar la legislació, una
demanda que les associacions
del sector ja van traslladar al
Govern i als grups parlamen-
taris. Exposen que la llei d’ar-
rendaments actual no preveu
totes les situacions que hi ha al
mercat i que la realitat demana
més flexibilitat. A més es mos-
tren convençuts que poder fer
contractes més curts ajudaria
a resoldre gran part de les difi-
cultats, fins i tot a curt i mitjà
termini.
L’AGIA estima que el preu del lloguer
només ha crescut prop del 5 per cent
També desmenteix que no hi hagi pisos en cartera si bé és cert que al centre és on hi ha més escassetat
Habitatge
M.S.C.
andorra la vella
L’AGIA assegura que les immobiliàries tenen habitatges disponibles.
jonatHan gIl

ANDORRA 7Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
ESCOLTAR PER EDUCAR
CONFERÈNCIA
A càrrec de César Bona, mestre i finalista dels
Global Teacher Prize.
www.creditandorragroup.com/ca/sala-de-comunicacioSegueix-nos a
Data: 25 d’octubre de 2017
Hora: 19 h
Lloc: Edifici Crèdit Centre · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Confirmació d’assistència: 88 88 88
ESCOLTAR PER EDUCAR
, mestre i finalista dels
El cap de Govern, Antoni Martí,
va criticar la postura del Partit
Socialdemòcrata (PS) després
que el Consell General aprovés
divendres passat les lleis de
competències i transferències.
Tal com ja es va avançar en el
transcurs de la sessió, i l’ende-
mà va confirmar el president
del PS, Pere López, els social-
demòcrates tenen previst reu-
nir-se amb el grup parlamentari
liberal per estudiar la possibili-
tat de portar els dos textos al
Tribunal Constitucional (TC).
“Estic convençut que faran tot
el possible per anar al TC per-
què les dues lleis no vegin la
llum”, va assegurar Martí.
El cap de Govern també va
deixar anar que el PS tenia ga-
nes de no votar les lleis però
“encara tenia més ganes d’anar
al Tribunal Constitucional”. Per
altra banda, el màxim manda-
tari de l’executiu va agrair el
suport del grup parlamentari li-
beral i de la consellera Sílvia Bo-
net, que ha permès tirar enda-
vant les dues lleis. Martí també
va reiterar que el Govern està
convençut de la constituciona-
litat dels dos textos i va criticar
que s’hagi posat sobre la taula
la inconstitucionalitat de les
lleis les darreres setmanes. Per
Martí, aquesta qüestió no havia
planejat mai en la taula tripar-
tida i va afegir que el catedràtic
Miguel Ángel Aparicio ja havia
alertat el 2013 de la inconstitu-
cionalitat dels textos i tot i així
tothom hi va estar d’acord.
En uns termes molt sem-
blants també es va pronunciar
el cònsol major de Canillo, Jo-
sep Mandicó, que va recordar
que les lleis s’han pogut tirar
endavant gràcies a l’acord asso-
lit en la taula tripartida. “Quan
es va arribar a l’acord, cap dels
comuns va mostrar cap discre-
pància”, va indicar. Tot i això, si
finalment les lleis s’acaben por-
tant al TC, Mandicó va dir que
serà el tribunal qui decidirà.
De la seva banda, la primera
secretària del Partit Socialis-
ta, Susanna Vela, va contestar
Martí assenyalant que no van
ser pas els socialdemòcrates els
que van demanar els informes
d’inconstitucionalitat sinó el
Comú de Sant Julià de Lòria,
una corporació “afí” a Demòcra-
tes per Andorra. Vela va indicar
que sembla raonable que els
textos tinguin aspectes contra-
ris a la Carta Magna i davant
d’aquesta realitat cal dirimir de
la millor manera. La primera
secretària del Partit Socialde-
mòcrata va remarcar, però, que
més enllà de la inconstituciona-
litat o no de les lleis la formació
les considera injustes perquè
creen parròquies de primera i
parròquies de segona.
Ràfting
En ser preguntat per l’inici de les
obres del ràfting de Sant Julià
de Lòria i per la possibilitat que
FEDA turbini aigua en els mesos
més secs, Martí va assegurar que
“no es turbinarà a conveniència
expressa pel màrqueting de ven-
desdelràfting”. ElcapdeGovern
va assegurar que la parapública
no pot renunciar a la seva feina
de turbinar en aquells moments
que l’energia és més cara perquè
se n’hagi d’importar menys, per-
què “aquesta és la missió que té
encomanada FEDA”. Malgrat
aquestes declaracions, Martí
també va voler recordar al còn-
sol major de Sant Julià de Lòria,
Josep Miquel Vila, que farà tot el
possible per ajudar el comú. “Sé
que passen per un moment com-
plicat i per això estic molt atent
a poder-los ajudar, encara més”,
va dir. Aquestes declaracions ar-
riben després que Vila afirmés fa
més d’una setmana que l’admi-
nistració laurediana estava a l’es-
pera d’una resposta de FEDA a la
demanda de turbinar més aigua
en els mesos més secs de l’any
perquè l’activitat del ràfting es
pugui realitzar correctament.
Martí retreu al PS que vulgui portar
les reformes competencials al TC
Els socialdemòcrates diuen que davant dels dubtes aquesta és la millor forma de dirimir
Política
Redacció/Agències
andorra la vella
El cap de Govern, Antoni Martí, al Consell General.
jonathan gil
Preocupació
pel 155 i
demanda de
diàleg
el cap de govern va
exposar ahir la preocupació
amb què es viu a andorra el
fet que el govern espanyol
hagi decidit aplicar l’article
155 de la Constitució per
intervenir l’autonomia de
Catalunya. amb tot, Martí
va recordar que l’execució
d’aquest article està
subjecta a l’aprovació del
Senat divendres, per la qual
cosa espera que encara
hi hagi temps perquè “es
pugui instal·lar el diàleg
entre institucions”. Martí
considera que el diàleg s’ha
de fer sense intermediaris
“perquè l’estat espanyol
és sobirà i qui ha de parlar
és el govern espanyol i la
generalitatdeCatalunyaper
si es pot trobar encara un
acord”. també el copríncep
episcopal, joan-enric vives,
espera que la democràcia
sigui el valor que prevalgui i
que les parts trobin la millor
forma d’avançar sense
trencar la convivència. de
la seva banda, la primera
secretària del PS va
reiterar la necessitat que
el conflicte entre Espanya
i Catalunya es resolgui a
través del diàleg.

ANDORRA8 Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
El mes passat el BonDia pu-
blicava una entrevista al
director assistencial, el doc-
tor Martínez Benazet, que
començava afirmant que el
nostre sistema sanitari té
un estat de salut bo i millo-
rable. En comparteix el di-
agnòstic?
Sí, el comparteixo i hi afegi-
ria una altra cosa que ens falta:
el registre de l’activitat que fem
per poder garantir aquesta afir-
mació. De les dades que tenim
podem concloure que el sistema
de salut, la salut dels andorrans
té un nivell bo, però si em de-
mana molta precisió respecte
això no li’n podré donar perquè
falta registre. Precisament una
de les coses de la reforma i dels
canvis que volem fer és la ga-
rantia per tenir el màxim d’in-
formació fiable de tot el que ens
passa i tot el que fem.
Parlem ja de la reforma.
Una de les coses que ja s’ha
decidit ha estat canviar la
relació entre els metges as-
salariats i els que van per
compte propi, amb un nou
contracte.
En la reforma hem aprofitat
les coses bones que té aquest
sistema. El que no hi havia era
la coordinació i la relació entre
els nivells assistencials. Els met-
ges per compte propi feien una
activitat que depenia molt de la
seva voluntat, de les seves ca-
pacitats de formar-se, però era
una responsabilitat individual.
La reforma el que canvia és que
la responsabilitat es trasllada a
la institució, per delegació del
ministeri, el SAAS té l’encoma-
na de coordinar tot això. I per
tant, aquesta activitat que fan
els metges per compte propi ha
de ser molt propera a la que fan
els metges assalariats, perquè
consensuïn els protocols, que
registrin la informació de la
mateixa manera tots. És a dir,
uniformitzar la pràctica clíni-
ca, per tal de garantir al ciutadà
andorrà que independentment
que el vegi un metge assalariat
o un per compte propi, el sis-
tema li garanteixi un nivell de
qualitat. Es tracta de regular, no
de controlar, perquè els metges
treballin amb unes eines d’una
forma col·laborativa.
Però ha costat arribar a un
acord per aconseguir tot
això, que sona molt bé.
El canvi de les costums en
la naturalesa humana és difícil
sempre. No és un problema de
metges, sinó de persones. Sem-
pre hi ha un col·lectiu a qui en-
tusiasmen els canvis, i després
hi ha una sèrie de persones a
qui els fa una mica de por ha-
ver de canviar algunes de les
formes d’actuar. Això s’ha ven-
çut. Hem tardat temps perquè
les bases d’aquest contracte les
hem intentat consensuar al mà-
xim amb els metges i si ells teni-
en suggeriments perquè aquest
contracte els garantís coses
nosaltres ens hem mostrat fa-
vorables a incloure-ho.
Quines de les aportacions
que vostè com a agent di-
recte, per ser el director del
SAAS, ha fet en la reforma
sanitària que des del minis-
teri li han acceptat i quines
no?
Em van demanar que per la
meva experiència fes el diag-
nòstic de la situació i en unes
línies, que les marca el Govern,
doncs posés sobre la taula qui-
nes coses s’hauria de fer. Per
a la majoria de les coses grans
que s’han de fer hi ha acord en
totes les parts (CASS, Govern i
SAAS). Quan baixes al detall, les
postures al començament po-
den ser lleugerament diferents,
es parlen i s’arriben a conclusi-
ons. Tot el que ja s’ha executat,
en principi, està en la línia del
que jo pensava que s’havia de
fer. Encara hi ha coses que fal-
ten.
Com per exemple?
La Llei de drets i deures del
pacient que s’aprovarà aques-
ta setmana juntament amb el
Reglament d’ordenació del sis-
tema sanitari públic. Estem en
una fase que encara hem d’aca-
bar de perfilar.
Entenc que les discrepàncies
venen perquè vostè i SAAS
ho veu des d’un punt de vista
tècnic i per part del ministe-
ri des d’un punt de vista po-
lític. Però pot concretar-me
alguna d’aquestes qüestions
que, tot i la proximitat per
la votació d’aquestes lleis,
encara estan per definir?
Deixem-ho aquí. Vostè ho ha
dit. Les solucions que jo crec
que són les millors les emeto
des del punt de vista estricta-
ment tècnic i entenc que hi ha
decisions que com que són can-
vis importants poden originar
certa sensibilitat política tant
per als ciutadans com per als
professionals. I aquí els polítics
introdueixen un element que jo
no introdueixo. Però la decisió
evidentment és d’ells.
Quan s’adonarà el pacient
que la reforma sanitària ha
començat?
La cosa més significativa
que notaran serà la necessitat
o obligació d’apuntar-se a un
metge, del metge referent. Un
cop tinguem tots els instru-
ments perquè les coses comen-
cin a funcionar millor no pas-
sarà que avui és de color gris i
demà tot de color blanc. Amb
els instruments anirem opera-
tivitzant tots els canvis perquè
en temps es vagin notant. I els
resultats de tot això els podrem
donar amb anys, no amb mesos.
El punt d’inici és l’aprova-
ció d’aquesta Llei de drets
i deures del pacient i del
Reglament d’ordenació del
sistema sanitari públic, i
també de la història clínica
compartida?
Sí, és que va dins d’aquesta
llei. La part tècnica de la histò-
ria està preparada, ara només
falta la llei per tenir l’instru-
ment legal per poder-la aplicar.
En què avançarem amb
aquesta llei?
El més fonamental, i d’aquí
se’n deriven moltíssimes coses,
és que tots els professionals sa-
nitaris han d’utilitzar un únic
instrument de registre de l’ac-
tivitat, que és la història clínica
electrònica compartida. Això és
un gran avenç. La majoria dels
països del món no ho tenen.
Però, d’altra banda, la llei
(com diu el seu enunciat)
també parla de drets i deu-
res del pacient.
Simplement es regulen
aquests drets i deures perquè
no hi havia una regulació. Que
la salut dels ciutadans sigui la
millor possible no és només res-
ponsabilitat de l’administració.
La pròpia persona té molta res-
ponsabilitat, perquè per molt
que jo li ofereixi un taller de re-
paració per quan se li avariï una
cosa vingui i la repari, el més
important és que no se li ava-
riï i perquè no s’avariï ell n’és el
responsable. No fumar, no tenir
conductes de risc, fer una dieta
saludable. Tot això són respon-
sabilitats de les persones.
Canviem de tema. S’ha par-
lat del servei de radioterà-
pia. De si s’oferirà per part
d’una clínica amb firma.
També li diré que en una
entrevista amb l’oncòleg fix
“Entenc que hi ha canvis que poden
originar certa sensibilitat política”
És un agent important en la reforma sanitària, perquè és qui aporta
la versió tècnica i potser per això manté certes discrepàncies amb el
ministeri, que té una visió més política. La Llei dels drets i deures del
pacient i el Reglament d’ordenació del sistema sanitari públic seran
els punts per obtenir les eines que necessita aquesta reforma. Piquè
ens avança que es té previst que s’aprovin aquesta setmana.
Josep Maria Piqué, director general del SAAS
P.G.
AndorrA lA VellA
ens falta registre per
garantir l’afirmació
que el sistema de
salut és bo
Quan baixes als
detalls dels canvis
és quan surten les
discrepàncies
SAAS

de l’hospital ell mateix em
va dir que si tingués càncer
preferiria anar a Barcelona
cada dia a tractar-se que no
fer-se la radioteràpia aquí
en un servei que potser no
tingui totes les garanties.
Això està en una comissió
que el Govern va engegar per
analitzar totes les oportuni-
tats per portar la radioteràpia
aquí. Pel que fa a l’opinió de
l’oncòleg, penso que és matisa-
ble. És evident que si la decisió
és portar la radioteràpia aquí,
s’ha de portar amb un mínim
de garanties importants. Això
vol dir un equipament tecno-
lògic d’última generació. I dos,
uns recursos humans de quali-
tat. Si pugen aquí els mateixos
professionals que ho fan on ara
tenim els malalts queda garan-
tida la qualitat suficientment i
és un guany perquè és evitar el
desplaçament. Què diem nosal-
tres? Que el cost d’aquest guany
per 70.000 habitants és un cost
alt. Aquesta mateixa organitza-
ció per 150 o 200 mil habitants
tindria el mateix cost que té
per un ciutadà a Barcelona. Per
a Andorra tindrà un cost molt
elevat.
Vostè, però, sempre s’ha
mostrat en contra de por-
tar a terme l’externalització
d’aquest servei.
En aquest procés estem ana-
litzant tot el que fem aquí, ga-
rantir que ho fem amb qualitat,
i veure quines coses sempre les
haurem d’enviar fora perquè
mai tindrem la capacitat de fer-
les bé aquí o quines coses que
amb una mica d’inversió, tec-
nològica o de recursos humans,
podrien fer-se a Andorra amb
garanties de qualitat. I tot el
que puguem fer en aquest sen-
tit és desitjable per nosaltres.
El que hem de fer és tenir
aliances amb diferents hospi-
tals. Quan els andorrans vagin
fora per segons quines coses,
en comptes d’anar sols, aniran
acompanyats pel SAAS, perquè
hi aniran els millors professio-
nals que nosaltres ja tindrem lo-
calitzats i conveniats. Com que
tindrem relació amb aquests
centres quan el pacient vagi allà
nosaltres estarem informats.
El que fem és incrementar
les garanties de quan enviem
les coses a fora fer-les amb més
qualitat i augmentar el que fem
aquí a Andorra.
Per tant, no necessitem ex-
ternalitzar, sinó conveniar amb
institucions que ens ajuden en
la nostra organització.
Però sí que es va plantejar?
Hi havia algunes posicions
que plantejaven això. La radio-
teràpia és un procediment, no
és un conjunt de coses per do-
nar una atenció integral. Ara no
el fem aquí; si amb garanties el
podem fer aquí, perfecte. Si el
fa una institució privada que ho
faci aquí, doncs bé, mentre tin-
gui la coordinació absoluta amb
nosaltres.
S’ha dit que aquesta qüestió
és la que li ha causat desavi-
nences amb el ministre.
No és veritat. En aquest
punt, quan jo li he exposat tot
el que he dit, el ministre sempre
hi ha estat d’acord.
Però sí que hi ha hagut dife-
rències.
És el que li he dit en el marc
dels canvis quan baixes al de-
tall: podem tenir punts de dis-
crepància.
A la visita de la ministra de
Salut espanyola es va parlar
de convertir l’hospital en un
referent del Pirineu, com un
projecte que ja ha començat.
Què en sap, d’això? Perquè
vostè no hi era, en aquesta
visita.
No, no hi era. No en sé res,
de tot això.
Que li sona estrany?
Em sona a paraules de polí-
tic. Bla, bla, bla. Ja li puc dir que
no hi ha cap línia de treball en
aquest sentit.
Però podria convertir-se en
un referent l’hospital an-
dorrà?
No.
Per què?
Els hospitals catalans ja te-
nen les seves vies de referència.
Una cosa diferent és que per a
algunes coses puntuals en què
la proximitat sigui molt impor-
tant puguem ser referents. De
fet ja ho som. La diàlisi de la
Seu d’Urgell la fem aquí. Però
això no vol dir que siguem re-
ferents. És un procediment que
ells no tenen i es va decidir fer-
lo aquí. Cap estat acceptarà que
el seu centre referent sigui a un
altre país. Hi ha models de col-
laboració transfronterera, però
no referent.
“La fiscalitat atractiva per als metges s’ha perdut”
Si entrem al web del SAAS a ofertes de treball
podem comprovar que cada cop n’hi ha més
i algunes d’elles hi són des de fa molt sense
obtenir resposta.
Sí, ens costa ser atractius per captar
professionals. No és tant un problema dels
salaris. Són dos problemes els que tenim
per captar professionals. Un és que un dels
atractius grans que hi havia per al professional
és la fiscalitat. I això ha desaparegut. La
número dos és que per als professionals que
no busquen només els diners venir aquí a
Andorra i quedar aïllats en una especialitat en
què només són dos i on no tenen convivència
de col·lectiu professional els va empobrint
professionalment. I en això sí que hi estem
posant remei i és que amb els convenis que
fem amb els hospitals de fora establim que els
professionals que pugen aquí quedin lliures
uns determinats dies i hores perquè treballin
a baix perquè així tinguin la sensació que la
seva carrera no queda en un cul de sac anant
a Andorra i puguin continuant fent currículum.
En això podem actuar però no en la fiscalitat.
També hem actuat en els tràmits per poder
exercir que eren farragosos i lents, i hem tingut
ja reunions perquè s’accelerin aquests tràmits,
ja que per culpa d’això hem perdut algun
professional.
Aquests convenis amb altres hospitals ja
s’han establert?
Sí, això està molt en marxa.
Pel que fa a les especialitats en què més pateix
el SAAS per aquesta manca de professionals,
quines són?
Urgències i ara per baixes mèdiques
ginecologia, encara patim per otorrino però en
aquest aspecte tindrem una solució, crec que
aviat.
I com se solucionen aquests buits? Amb hores
extra?
Sí. Nosaltres hem reduït molt aquelles hores
extra que no tenien una justificació absoluta
i hem exigit que si hi ha més feina que els
professionals s’organitzin per fer-la dins la
jornada laboral. Però si no tenim més remei en
algunes especialitats ho hem de fer.
SAAS

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
L’arquebisbed’Urgellicopríncep
d’Andorra, Joan-Enric Vives, ha
fet públic el nomenament d’Ol-
ga Adellach com a nova membre
del Consell Superior de la Justí-
cia (CSJ). Adellach és d’Ordino i
economista de professió, i subs-
titueix Jordi Vicent, que havia
exhaurit els dos períodes con-
secutius de sis anys en el càrrec.
Adellach va ser ministra
d’Agricultura i Medi Ambient
del 1998 al 2001 i consellera
general durant dos períodes
(1992-1993 i 2005-2015), tre-
ballant en l’àmbit legislatiu de
Sanitat i Medi Ambient i d’Eco-
nomia. A més, també va ser se-
cretària d’Estat d’Agricultura
entre el 1997 i el 1998.
En un comunicat, el coprín-
cep episcopal va agrair la dedi-
cació i els bons oficis que duu a
terme el CSJ i espera de la seva
renovació un nou impuls en les
altes responsabilitats que té
confiades al servei de la justícia.
La setmana passada es va pu-
blicar al BOPA el nomenament,
per part del copríncep francès,
del doctor Joan Cabeza tam-
bé com a nou membre del CSJ,
mentre que el síndic general ja
va anunciar que el president de
l’organisme, Enric Casadevall,
renovarà el seu mandat per 6
anys més, amb Maica Torres
com a vicepresidenta –nomena-
da pel cap de Govern després de
la mort de Jaume Sansa– i Clàu-
dia Arias, la membre escollida
pels batlles i magistrats.
El copríncep episcopal nomena
Adellach nova membre del CSJ
Consell Superior de Justícia
Agències
andorra la vella
El Partit Socialdemòcrata (PS)
està obert a formar plataformes
de progrés a l’hora de concórrer
a les properes eleccions. Ho va
dir la primera secretària de la
formació, Susanna Vela, que va
remarcar que “ho vam intentar
amb Junts i ho seguirem fent”
tot i que va deixar clar que ara
per ara no hi ha res decidit. El
que sí que es va acordar en el
congrés del partit celebrat dis-
sabte és que es reestructuraran
les comissions de treball per fer-
les més transversals i obertes a
militants però també a totes les
persones properes a la ideologia
socialdemòcrata.
En aquest sentit, Vela va re-
cordar la preocupació de la for-
mació per la baixa participació
enelscomiciselectoralsiperaixò
es vol donar la possibilitat de
dissenyar programes més oberts
amb la col·laboració d’associa-
cions culturals i socials i també
persones individuals que hi es-
tiguin interessades. Relacionat
amb la potenciació de la partici-
pació ciutadana hi ha la reforma
de la llei electoral i el treball per
la doble nacionalitat. La primera
secretària del PS va destacar que
són dos textos fonamentals que
estan impedint que bona part
de la ciutadania tingui la repre-
sentació que mereix al Consell
General. Així va recordar que a
hores d’ara Demòcrates per An-
dorra està governant amb un 8%
de suport dels ciutadans.
L’executiva encapçalada per
Susanna Vela com a primera se-
cretària, Pere López com a pre-
sident i Carles Sánchez com a
secretari d’organització va rebre
dissabte el suport de 72 dels 73
militants que van participar en
la votació –l’altre vot va ser nul–.
Una de les novetats és la pre-
sència a l’òrgan de dos membres
de la Joventut Socialdemòcrata
d’Andorra (JSA), que se sumaran
a Roger Padreny, que hi entra
com a representant designat per
l’entitat. Serà aquesta executiva
la que també haurà de preparar
unes primàries per elegir el pro-
per candidat a cap de Govern.
En el congrés també es va fer
balanç de la feina feta. Es van
destacar les actuacions arran de
la crisi de BPA i la participació en
el pacte d’Estat per l’acord d’as-
sociació amb la Unió Europea,
un fet que demostra que el PS és
un partit de govern, segons van
assenyalar, a més de temes com
la doble nacionalitat o els canvis
en el sistema electoral. També
es va fer una defensa de l’acció
parlamentària, amb la presen-
tació de lleis com ara la d’em-
prenedoria, i es va fer un repàs
a l’activitat comunal. A Encamp
es lamenta la manca de projecte
per part de la majoria, a Andorra
la Vella l’eufòria privatitzadora
de DA, i a Escaldes-Engordany la
complaença amb el Govern per
l’heliport.
El PS, obert a la creació d’un bloc
progressista per a les eleccions
Es formaran comissions de treball per dissenyar programes més oberts
Partit Socialdemòcrata
Els membres de la nova executiva del PS.
PS
M.S.C.
andorra la vella
Una vintena d’explotacions
ramaderes van participar,
ahir, a la ja tradicional Fira del
Bestiar de Canillo, que també
va comptar amb una quaran-
tena de parades d’artesania i
alimentació. Malgrat l’èxit de
participació, el sector primari
de la parròquia de Canillo viu
un problema generacional.
Per això, des de fa dos anys,
el comú treballa una propos-
ta del ministeri d’Agricultura,
juntament amb els ramaders,
perquè les noves generacions
s’interessin per aquesta ac-
tivitat. Segons va avançar la
ministra Sílvia Calvó, es tracta
d’un projecte basat en el coo-
perativisme, que permeti unir
esforços i fer més fàcil aquesta
feina. El cònsol major, Josep
Mandicó, va destacar les di-
ficultats que comporta l’oro-
grafia de la parròquia de Ca-
nillo, especialment a l’hivern,
i va recordar que “el bestiar no
entén de festes ni vacances i
s’ha de cuidar tot l’any, i això
és molt sacrificat”. Mandicó
va explicar que la proposta
del ministeri s’ha presentat
als agricultors i ramaders de
la parròquia, els quals han fet
les seves aportacions, i que ara
cal seguir amb les converses
per veure quina viabilitat pot
tenir el projecte “a mitjà ter-
mini”. Per tant, no hi ha cap
data fixada perquè aquest pla
tiri endavant. Ara bé, tant ra-
maders com comú i ministeri
tenen clar que, si avança, serà
de manera conjunta.
Canillo celebra la Fira
del Bestiar amb el repte
del relleu generacional
Canillo
Una vintena d’explotacions ramaderes van participar a la Fira del Bestiar.
JonaTHan GIl
Agències
CanIllo
Olga Adellach.
BondIa

publicitat 11Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
F4
F3
F1
F2
The Future of Private Banking
F1| Seguretat
Ara, les millors
inversions a l’abast
de tothom.
Vine a descobrir els nostres nous fons.
Per a més informació, visiti’ns, entri a
www.vallbanc.ad o truqui’ns al + 376 750 760
F4| Oportunitat
F3| Equilibri
F2| Diversiﬁcació
®®

Més de 500 esportistes han com-
petit entre Andorra la Vella i la
Seu d’Urgell en diferents discipli-
nes durant el cap de setmana. A
Andorra la Vella van tenir lloc les
proves d’atletisme, amb 177 es-
portistes, i el futbol sala va comp-
tar amb la presència d’equips
com Special Olympics Mònaco
i de diverses comunitats autò-
nomes espanyoles. L’equip de
Mònaco es va endur la victòria,
en segona posició va quedar Ca-
talunya, mentre que Andorra va
ser la tercera classificada. A la Seu
d’Urgell hi van competir prop de
300 esportistes: en ciclisme una
trentena, petanca amb 233 parti-
cipants i bàdminton amb 38.
El Territori Special ha estat el
primer tast per a esportistes i or-
ganitzaciópertalquel’anyvinent
els Jocs siguin un èxit absolut. El
cònsol menor d’Andorra la Vella,
Marc Pons, va voler remarcar el
repte organitzatiu que suposa
una doble seu pels Jocs, però que
és “una única candidatura que,
no en tenim cap dubte, enriqueix
la celebració d’aquests Jocs tan
especials”. Per la seva part, l’al-
calde de la Seu d’Urgell, Albert
Batalla, va destacar que els “pro-
pers Jocs Special Olympics seran
els millors de la història”, i que la
localitat de la Seu d’Urgell es bol-
carà en l’esdeveniment.
La primera etapa dels Jocs
Special Olympics 2018 va finalit-
zar amb l’acte de cloenda del Ter-
ritori Special Andorra la Vella-la
Seu d’Urgell 2017 al Palau d’Es-
ports de la Seu d’Urgell, on es
va descobrir el logotip dels Jocs
SpecialOlympics2018.SergiGri-
mau, president de Special Olym-
pics Catalunya, va presentar la
imatge, que vol “mostrar tots els
elements que uneixen els dos ter-
ritoris”, recollia l’organització de
l’esdeveniment en un comunicat.
Les proves del Territori Special
apleguen més de 500 esportistes
L’esdeveniment ha servit de tast per tal que els Jocs del 2018 siguin un èxit
Special Olympics
Els esportistes de Special Olympics Andorra i Taller Claror van encendre el peveter.
COmú AndOrrA lA VellA
Redacció
AndOrrA lA VellA
Les obres per remodelar el Cen-
tre Esportiu dels Serradells, so-
bretot la seva façana principal,
començaran de manera immi-
nent i s’allargaran durant dot-
ze mesos. D’aquesta manera, a
finals de l’any vinent la instal-
lació estrenarà imatge, amb una
façana que es modernitzarà,
amb tonalitats marrons, canvis
a les parets de la piscina interi-
or i l’exterior, i també millores a
la recepció. Junt amb l’embelli-
ment de l’avinguda Meritxell és
l’obra més important d’aquest
mandat al Comú d’Andorra la
Vella, ja que el seu cost ascen-
deix gairebé fins als 3 milions
d’euros. El conseller d’Urba-
nisme i Aparcaments, Josep
Antoni Cortés, va justificar el
projecte ja que feia temps que
no s’invertia en la instal·lació
i calia fer-hi reforços estruc-
turals. Properament també es
duran a terme altres obres, com
la remodelació de la part baixa
de l’avinguda Tarragona o la re-
novació del paviment del carrer
Prat de la Creu.
Els Serradells estrenarà
imatge a finals del 2018
Andorra la Vella
Projecció de com serà la façana dels Serradells d’aquí un any.
CAV
Agències
AndOrrA lA VellA

DE L’1AL 31 D’OCTUBRE DE 2017
Consulta tots els menús a www.lamassana.ad
10es JORNADES
GASTRONÒMIQUES
CUINA
DE
TARDOR
BORDA EULARI · LA TORRADA · MOLÍ DELS FANALS · ABBA XALET
SUITES HOTEL · BORDA CASA VELLA PALÉS · RESTAURANT SANT
ROMÀ · ÉMO - HOTEL PALOMÉ · L´HORT DE CASA · LA BORDA
SECRETA · CAL SILVINO · LA BORDA DE L’AVI · VERSIÓ ORIGINAL ·
BORDA RAUBERT · HOSTAL PALANQUES · RUTLLAN · TEQUILANDO
Oﬁcina de Turisme de la Massana · Plaça de les Fontetes s/n
T.: (+376) 835 693 · turisme@comumassana.ad · www.lamassana.ad
Una trentena de persones es
troben en llista d’espera per
ocupar un dels tres pisos amb
serveis per a gent gran autò-
noma que el comú d’Andorra
la Vella té al Calones. Ara com
ara aquests habitatges s’estan
habilitant després que a l’es-
tiu hagin quedat buits arran
que dues persones han mar-
xat a viure a una residència i
una altra ha mort. Per avaluar
aquestes demandes es tindrà
en compte el nou reglament
que regula l’accés a aquests ha-
bitatges que la corporació co-
munal ha aprovat recentment
i que serveix per ser “més clar
i més precís” a l’hora d’atorgar
els pisos, tal com va exposar la
consellera de Social de la cor-
poració de la capital, Ester Vi-
larrubla.
Així, Vilarrubla exposava
que s’han fet canvis més for-
mals, com ara l’actualització
de la terminologia, i d’altres de
fons per “ser més precisos en
aspectes en què l’anterior re-
glament no ho era tant”. Fins
ara, per exemple, es fixava uns
ingressos mínims i màxims que
calia justificar, però sense de-
terminar “quins havien de ser”
i ara es determina un màxim
fixat per poder ser sol·licitant,
que és el llindar econòmic de
cohesió social (LECS). I pel que
fa als preus que han de satis-
fer els llogaters es parlava d’un
màxim d’aportació del 25%
dels ingressos, una xifra que
“sempre s’ha cobrat” i que per
tant ara queda consolidada en
l’actual reglament com l’import
a satisfer. Un altre dels canvis
fa referència al fet que fins ara
només hi podien accedir les
persones amb un grau de de-
pendència de nivell 1 i s’amplia
també al 2 sempre que tinguin
els recursos necessaris per po-
der viure sols, tal com remarca
Vilarrubla.
Altres aspectes que es cla-
rifiquen és la tramitació de la
sol·licitud, és a dir, com dema-
nar el pis, on cal portar la docu-
mentació i quina és necessària,
entre d’altres.
Precisament, els tres habi-
tatges que van quedar buits
s’atorgaran ara seguint els
nous requisits i caldrà veure de
la trentena de persones que es
troben en espera quines són les
que compleixen aquestes con-
dicions.
Vilarrubla destacava que
l’ocupació “és sempre del cent
per cent”, i que fins i tot hi ha
sovint llista d’espera, ja que es
tracta d’uns habitatges “molt
ben situats, cèntrics” i que a
més tenen el menjador Calones
just a sota, la qual cosa fa que
tinguin “molt bona acceptació”.
Llista d’espera de 30 persones
pels habitatges del Calones
Els tres pisos de lloguer per a gent gran s’adjudicaran d’acord al nou reglament
Gent Gran
Agències
andorra la vella
La biblioteca d’Encamp va ser
l’escenari del 2n Campionat
Internacional de Scrabble en
català, organitzat pel Comú
d’Encamp i la Federació Inter-
nacional de Scrabble en català
i que té per objectiu “el foment
de l’ús de la llengua catalana”,
com va destacar Susana Gines-
ta, coordinadora d’activitats
de la biblioteca encampada-
na. Cristina Bassons, del Club
ScrabbleHescarràs,varevalidar
el campionat, davant d’una de-
sena de participants. La segona
classificada va ser Imma Ribas.
D’altra banda, a la biblioteca
comunal del Pas de la Casa, es
va celebrar el sisè Campionat de
Scrabble, amb 12 participants.
Bassons, de nou campiona
de Scrabble en català
Competició Internacional
Redacció
enCaMP
els ingressos màxims
per optar-hi es fixen
en el llindar econòmic
de cohesió social

Pirineus
Durant el primer any d’explo-
tació del servei ferroviari de la
línia Lleida-La Pobla per part
de Ferrocarrils de la Generalitat
(FGC), el nombre de viatgers
s’ha incrementat un 202%, amb
181.824 usuaris entre els me-
sos de juliol de 2016 i juliol de
2017.
Això suposa triplicar els vi-
atgers respecte del mateix pe-
ríode de l’any anterior, en què
la línia no era gestionada per
FGC (abans de juliol de 2016).
Pel que fa a l’Índex de Qualitat
del Servei se situa ara per sobre
del 99%. Tot i que la temporada
del Tren dels Llacs finalitzarà
amb circulacions programades
els dissabtes 21 i 28 d’octubre,
la previsió és de 7.546 places
venudes. Així, amb 30 circula-
cions (26 amb el tren històric i
4 amb el tren panoràmic) s’ha
obtingut una alta ocupació.
Són dades de balanç presen-
tades divendres a la Pobla de Se-
gur, en el marc de la reunió de
la Comissió de Seguiment del
servei Lleida-La Pobla de Segur-
Esterri d’Àneu.
Pel que fa a la temporada del
Tren dels Llacs també s’ha va-
lorat com a ‘’de molt èxit’’. La
inversió realitzada per FGC a la
línia és superior als 11 milions,
sumant els més de 5,7 milions
invertits el primer any i els 6
milions destinats a la compra
de la tercera unitat de tren.
L’adquisició d’una tercera uni-
tat de tren, una nova estació al
polígon El Segre, la introducció
de parades facultatives i la mo-
dificació dels horaris per millo-
rar les connexions amb els trens
de Renfe són les principals no-
vetats que s’han destacat du-
rant la reunió.
Obres executades
La trobada va servir també
per fer un repàs de les obres
executades o en curs que FGC
ha endegat durant el 2017 per
millorar les infraestructures de
la línia. Pel que fa a les obres fi-
nalitzades amb un import d’1,9
milions d’euros destaquen: la
renovació de la via al túnel tres
entre Camarasa i Les Avellanes,
l’estabilització del vessant al
terme municipi d’Àger i l’esta-
bilització de sis talussos situats
als termes de Camarasa, Àger i
Castell de Mur.
Pel que fa a les obres en
curs amb un pressupost de 3,8
MEUR destaca: la renovació de
via en quatre dels túnels entre
Camarasa i Les Avellanes, el
tractament de millora del dre-
natge de la plataforma de via a
Gerb, la reposició de les baranes
de quatre ponts a Talarn, Salàs
de Pallars i La Pobla de Segur,
la supressió del pas a nivell 10
situat al terme de Vilanova de
la Barca, les obres i millora dels
passos a nivell de Balaguer i
Vallfogona de Balaguer i el nou
enclavament de la línia Lleida-
La Pobla de Segur.
El tren de la Pobla triplica la xifra
de viatgers amb 180.000 usuaris
La previsió de places venudes pel que fa al Tren dels Llacs és de 7.546
Turisme
Un grup de viatgers a punt d’agafar el tren de la Pobla.
agències
agències
la pobla de segur
la temporada del
Tren dels llacs
també s’ha valorat
com a “de molt èxit”
Endesa ha col·locat un folre de
material aïllant a 58 suports
metàl·lics del Pallars Jussà
per evitar que les aus es col-
loquin en posicions de la torre
on podrien entrar en contacte
amb punts amb corrent elèc-
tric que els posessin en perill.
Amb aquesta actuació, que vol
protegir l’avifauna de la zona,
es reforça, a més a més, la
qualitat del subministrament
elèctric a 6.627 clients repar-
tits entre 13 municipis de la
comarca i dos de la comarca
veïna del Pallars Sobirà. S’ha
fet una inversió de 100.000
euros en la instal·lació de pro-
teccions per a les aus a sis líni-
es del Pallars Jussà.
Instal·lació de material
aïllant per protegir les aus
pallars Jussà
agències
Tremp
A causa dels atacs que ha anat
rebent l’escola catalana aquests
dies i les incidències que han
ocorregut a l’escola Albert
Vives de la Seu d’Urgell, una
part de la comunitat educativa
(Comissió de Suport a l’Escola
Catalana) ha elaborat un ma-
nifest i iniciat una recollida de
signatures de suport al centre
educatiu. Tres famílies de la
Seu d’Urgell van presentar una
denúncia per incitació a l’odi en
aquesta escola i per aquest mo-
tiu s’investiguen els comenta-
ris de professors i l’actitud del
director vers el fill d’una agent
de la Guàrdia Civil. Amb aquest
manifest es vol aconseguir ad-
hesions per ‘’tal de continuar
el bon clima de convivència
que sempre ha guiat i que s’ha
vist alterat darrerament’’. Un
cop recollides les signatures es
faran arribar al Departament
d’Ensenyament de Lleida.
En una clara al·lusió a les
denúncies posades per tres
famílies perquè, segons la de-
núncia, un dels alumnes hauria
sofert “humiliacions, insults i
fins i tot agressions” perquè la
seva mare és guàrdia civil, cosa
que saben la resta de companys
i professors, el manifest afirma
que ‘’els problemes de l’escola
s’han pogut resoldre sempre
a l’escola, a través dels canals
ja establerts: primer amb el
professorat, després amb els
tutors i caps d’estudis, i final-
ment amb direcció’’.
Recollida de signatures en
suport de l’escola Albert
Vives de la Seu d’Urgell
agències
la seu d’urgell
educació

Cultura
La tardor no acaba d’arribar
en aquest tros de món nostre
fins que ho diu Sergi Mas. De
fet, fins que ho dibuixa. I això
acostuma a passar a principis
d’octubre, quan els cartells de la
Fira Concurs de bestiar comen-
cen a inundar els aparadors de
la capital. És així des de fa qua-
tre decennis, quan Casi Arajol
va ressuscitar una cita quasi
mil·lenària –Pere Canturri en
va localitzar el primer rastre
documental el 1083– que s’ha-
via anat esllanguint fins a quasi
desaparèixer i que al 1978 va
renéixer al paratge de Prat de la
Creu on avui s’aixeca l’Orri. Des-
prés va venir la Fira d’Andorra
la Vella, que és una altra cosa.
Però la primera, hereva direc-
ta a més de la que secularment
s’havia celebrat a Prada Motxi-
lla –doctor Nequi amb Príncep
Benlloch: al solar hi ha Calçats
Albert!– va ser la Fira Concurs,
que torna puntualment i com
mana el calendari el 27 d’octu-
bre a l’aparcament de Govern.
Si en tornem a parlar avui és
pel cartell de Sergi Mas, que des
de la tercera edició posa rostre
a la fira. Un clàssic pel qual han
desfilat els últims temps –i per
no allargar-ho massa– el bar-
ri antic de la capital; l’Osca de
Migdia, a la de l’Obac; el Cap del
Carrer, amb la ferreria del ferrer
Bartumeu, i que aquesta edició
se’n va per primera vegada fins
a Santa Coloma, que s’estrena
així a la fira. De seguida hi tor-
nem, però la notícia és el recull
de la trentena llarga de cartells
que Sergi Mas ha creat durant
tot aquest temps i que l’organit-
zació reunirà l’any que ve en un
catàleg per celebrar l’efemèride
i reconèixer de passada l’obra de
qui és sens dubte el més longeu i
prolífic dels nostres cartellistes.
La dèria de Sergi Mas per un
art no tan menor com sembla
–pensin en Toulouse Lautrec,
Ramon Casas i Picasso– li ve de
mena: de les planxes que veia
traginar a la impremta famili-
ar del barceloní barri del Raval
on va créixer. També d’aquí, de
quan la padrina l’aparcava a la
rebotiga jugant amb un grapat
de tipus de plom, li ve –diu– el
gust per la tipografia, molt pro-
bablement un dels racons més
sorprenents i inexplorats del
nostre home: a cada cartell en
crea una de nova, i no n’ha re-
petit mai cap. I si fem comptes,
resulta que potser n’ha disse-
nyat tantes com les que surten
al processador de textos del lec-
tor. Espectacular.
També en aquesta faceta ti-
pogràfica caldrà parar atenció
un dia, però de moment ens
quedarem en la de cartellista.
Alguna cosa se li va enganxar,
diu, de Josep Morell, cèlebre
cartellista català que va ser
professor seu a la Llotja. Però
el culpable que s’hi comencés a
dedicar, una vegada instal·lat a
Andorra, va ser l’enginyer Ál-
var Menéndez, avui semioblidat
però pioner de quasi tot –des
de l’esquí fins a les publicacions
més o menys periòdiques– que
li va encarregar una sèrie de
cartells per a L’ocell de foc, el
cafè galeria que va regentar du-
rant uns anys a les galeries de la
Casa Felipó: “N’hi devia fer una
dotzena, i ben grossos que eren.
Tots a mà. En certa manera allò
era un luxe, però d’altra banda
et fas una idea de la misèria en
què vivíem: imagina’t com eren
aleshores les coses que sortia
més a compte encarregar-me
un gravat a mi, amb la quanti-
tat d’hores que hi podia dedicar,
que no a un fotogravador pro-
fessional perquè li fes una cosa
mecànica. Avui seria impensa-
ble”.
Entre aquells cartells de
L’ocell de foc, que avui serien
autèntiques relíquies, i la sèrie
de la Fira Concurs n’hi ha hagut
desenes més, des de les prime-
res edicions de la Trobada de
buners d’Ordino fins al concurs
de gossos d’atura de Canillo. I
tots, amb el segell aquest tan
personal, identificable només
d’un cop d’ull, amb què Sergi
Mas acompanya no només els
seus cartells sinó tota la seva
obra. Alguns en diuen kitsch.
Probablement, els mateixos a
qui els sembla el rien ne va plus
de la modernitat fabricar cara-
mels de plexiglàs mida XXL i
col·locar-los a preu d’or, o sem-
brar de gespa el terra d’una ga-
leria, quan la veritat és que des
de l’urinari de Duchamp tot està
inventat, i que de tan lluny que
ha volgut anar l’art (diguem-ne)
contemporani, el més revoluci-
onari avui és probablement el
més (aparentment) tradicional.
Però tornem abans d’acabar
a Santa Coloma: com és habi-
tual, Sergi Mas evoca al cartell
el tema d’aquesta edició, que
són els ous –i la clàssica ouera
de filferro, el trofeu que s’endu-
ran els guanyadors. Per això ha
plantat al primer pla d’aquesta
perspectiva de fantasia –el prat
és avui un camp de tabac, natu-
ralment– un corral amb el seu
gall i les seves gallines, una de
les quals s’enfronta amb la page-
sa que acaba d’enretirar els ous.
L’estampa la completen el besti-
ar de peu rodó –mules, eugues i
cavalls– i de peu forcat –vaques,
ovelles, cabres– que acostuma a
pul·lular pels cartells de la fira,
i atenció a l’estampa que com-
posen el nen del mig de l’escena,
que estira un cavallet de cartró
com el de Papasseit, al costat del
seu pare, que estira una euga de
veritat. Com és habitual, Sergi
Mas s’ha pres algunes llicèn-
cies artístiques, especialment
amb la perspectiva –no provin
de reproduir-la– i eliminant del
fons els edificis moderns que
embruten l’skyline del poble.
Això sí: la filera de la dreta, amb
casa Riberaygua de Santa Co-
loma i cal Simon –l’última, a la
dreta– és rigorosament fidedig-
na. I si aquest els ha agradat, ja
ho saben: l’any que ve, tots els
cartells de la Fira, junts. Nyam,
nyam.
Sergi Mas, cartellista major
La Fira Concurs reunirà la pròxima edició i amb motiu del 40è aniversari tots els cartells de l’artista lauredià
Arts plàstiques
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Santa Coloma s’estrena al cartell de la 39a Fira Concurs de bestiar, que aquesta edició té els ous com a motiu central.
Sergi Mas va mamar
l’art del cartell i el
gust per la tipografia
a la impremta familiar
Àlvar Menéndez li
va encarregar els
primers cartells per a
l’ocell de Foc

cultura16 Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
Sabem de les imbatibles gestes
eroticofestives de Don Juan
perquè el seu criat, Leporello,
en passa llista a Madamina, la
celebèrrima ària del catàleg de
Don Giovanni: l’home s’havia
enllitat, diu, amb 231 dames ale-
manyes, un centenar d’amables
franceses, 91 exòtiques senyores
o senyoretes turques i, atenció,
1.003 –que ja és concretar– ge-
neroses espanyoles. El que no
sabíem és que entre tanta pro-
esa amatòria va trobar temps
per seduir també 640 pagesetes
andorranes. No ho sabíem fins
dissabte, és clar, i va ser Guillem
Forné qui ens va obrir els ulls:
a la versió de Madamina que ha
estrenat Tutto Mozart, el reci-
tal que obria la 3a temporada
d’òpera al Claror. Un Madamina
que ens posa de patac al mapa
líric –amb el permís d’Halévy i
Gaztambide, és clar– i també al
d’aquest portentós atleta sexual
que va ser Don Juan. Tenint en
compte que la població andor-
rana de l’època –posem que som
al segle XVII– amb prou feines
supera els 5.000 habitants, i re-
partint-la a parts iguals entre
homes i dones, resulta que Don
Juan va conèixer carnalment la
quarta part de l’element femení
del país...
Doncs aquest va ser un dels
moments més còmics, és clar,
de Tutto Mozart, que va fregar
els tres quarts d’entrada –prop
de 700 localitats– en les dues
funcions del cap de setmana. No
és el ple d’altres ocasions, però
es tractava –recorda la direc-
tora artística de la Temporada,
Jonaina Salvador– d’un recital,
format que difícilment tindrà el
ganxo d’una òpera completa. I
això que el van vestir amb ves-
tuari, escenografia i septet de
corda i vent. L’organització n’era
conscient però va voler mante-
nir les dues funcions perquè el
públic de dissabte a la nit és di-
ferent del de diumenge a la tar-
da, i perquè amb un ple, ni que
sigui distribuït en dues funcions,
“amortitzem la inversió”. Mada-
mina de banda, altres moments
culminants de Tutto Mozart van
ser Non si più cosa son cos facció,
l’ària de Les noces de Figaro que
va cantar Inés Moraleda, i el duo
de Papageno i la Papagena, de La
flauta màgica, amb Salvador i el
mateix Forné, disfressats de ga-
llinàcies. L’experiment va deixar
un regust dolç, i la conclusió és
que musicalment i tècnicament
es va pujar un esglaó respecte a
la festa lírica del juny, més fes-
tiva i popular: “Mozart és més
exigent, més difícil, però hem
portat unes veus molt contrasta-
des que permetien distingir per-
fectament la delicadesa, l’agilitat
i la coloratura de tenor i soprano
de la potència i gravetat de barí-
tons i mezzo”.
El dubte era si amb Tutto Mo-
zart havíem de dir adeu a una
Flauta màgica o a un Cosí Fan tut-
te complet en uns quants anys.
Doncs no ben bé: un recital és un
concepte diferent a una òpera,
amb trama completa i els can-
tants consagrats a un sol perso-
natge. Diu Salvador, “que hàgim
programat Tutto Mozart no treu
que a les pròximes temporades
en programem una òpera sence-
ra”. Doncs li prenem la paraula.
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
CONCURS “JOVES TALENTS MUSICALS“
Data de la prova 2 de desembre: a les 11.00 h instruments, i a les 16.00 h veu i grups.
Lloc Escola Harmonia.
FESTIVAL “JOVES INTÈRPRETS MUSICALS“
Data de la prova 25 de novembre, a les 11.00 h.
Lloc Escola Harmonia.
LLIURAMENT DE PREMIS acompanyat d’un espectacle de música a càrrec dels alumnes de
l’escola Harmonia i també a on els guanyadors demostrarant els dots musicals
lloc HOTEL PLAZA a les 12.00 h. Entrada lliure.
Per horaris i peces/obres que heu de presentar, si us animeu a participar, i per qualsevol dubte vulgueu
visitar la web www.harmoniamusica.com o bé truqueu al telèfon 826 501 a partir de les 17.00 h.
Col.laboren: L’AMBAIXADA D’ESPANYA AL PRINCIPAT, HOTEL PLAZA, ESDEVENIA,
CLAUDIA AURIAC, ESCOLA HARMONIA.
Salvador augura més Mozart
Les dues funcions del recital inaugural del cartell freguen els 700 espectadors el cap de setmana
Temporada d’Òpera
El Claror va oferir més de mitja entrada en cadascuna de les dues funcions de ‘Tutto Mozart’: a la fotografia, la d’ahir a la tarda.
jonaThan gil
Redacció
sanT julià de lÒria

Esports
Després de la victòria davant
l’Herbalife Gran Canaria de la
setmana passada i d’haver re-
cuperat sensacions, el BC Mo-
raBanc va tornar ahir a la di-
nàmica negativa de joc i a obrir
novament els dubtes en caure
a la pista del Tecnyconta Sara-
gossa per un clar 95 a 78 en un
matx on només Jaka Blazic i
David Jelínek van donar la cara.
I és que els andorrans no en
van tenir prou del talent del
campió d’Europa eslovè, 20
punts i 7 rebots per a un 23 de
valoració, per sumar un triomf
en una pista que semblava pro-
pícia ja que els aragonesos ha-
vien encadenat quatre derrotes
consecutives en la Lliga.
Ahir només va funcionar,
i fins que Blazic es va quedar
sense benzina, el joc exterior.
No hi va haver equilibri dins-
fora. De fet, el joc interior del
MoraBanc, que només va cap-
turar 27 rebots pels 46 dels ara-
gonesos, va estar desaparegut.
Entre Stevic, Diagne, Karnows-
ki i Shurna van ser capaços úni-
cament d’anotar 16 punts, i els
exteriors, a excepció de l’eslovè
i Jelínek, autor de 15 punts,
tampoc van estar a l’alçada.
El matx, però, no va comen-
çar malament per als de Joan
Peñarroya. Un parcial de 9 a
13 en els primers cinc minuts
va obligar Jota Cuspinera a
demanar temps mort per evi-
tar que els andorrans obrissin
forat a l’electrònic. No només
ho va aconseguir sinó que els
aragonesos van ser capaços
d’encadenar un parcial d’11 a 2
per escapar-se de cinc (20-15) a
un minut de la fi del quart, una
ratxa que va coincidir amb la
lesió del base francès Andrew
Albicy, que amb un esquinç al
turmell dret ja no tornaria a ju-
gar més en tot el partit.
Malgrat aquest contratemps,
dos triples consecutius, Jelínek
i Walker, després d’un temps
de Peñarroya van permetre al
MoraBanc tancar els deu pri-
mer minuts de joc per davant el
marcador (20-21).
El segon parcial va ser molt
similar al primer. Els andorrans
aconseguien, amb un gran Bla-
zic que va anotar 17 dels seus
20 punts abans del descans,
petits avantatges al marcador,
cinc punts com a màxim (33-
38), que eren ràpidament con-
testats pels aragonesos amb
parcials que els igualaven i fins
i tot capgiraven l’electrònic.
Així, 46-43 al descans gràcies a
un triple al darrer segon de Ser-
gi García, que va llançar sense
cap tipus d’oposició.
La segona part va ser molt
diferent. Blazic no va poder
mantenir el mateix ritme, i
mica en mica els de Peñarro-
ya van anar desapareixent del
partit fins a acabar baixant els
braços i ni tant sols competint
davant un equip en el qual Var-
nado i De Jong van fer el que
van voler sota les cistelles i els
exteriors –Dragovic, García,
Neal i Blums– van aportar fins
a 52 punts.
A poc més de quatre minuts
del final del tercer quart, dues
cistelles consecutives de Neal i
De Jong donaven la màxima di-
ferència fins aleshores als ara-
gonesos, més nou (58-49), un
avantatge que va ser una llosa
per als homes de Peñarroya,
que tot i això van tancar el par-
cial amb un 65-58 a l’electrònic,
fet que va deixar el matx obert
per al darrer període.
No obstant això, l’últim
quart va ser un desastre pels
andorrans, que van encaixar 30
punts, i van anar veient com els
de Jota Cuspinera, cada vegada
més convençuts que sumarien
el primer triomf, anaven ampli-
ant l’avantatge, que va arribar a
ser de fins a 20 punts (94-74), a
poc més d’un minut per al final
del partit. Un tir lliure de Diag-
ne i un triple de Walker sembla-
ven voler maquillar el resultat,
que Garcí va deixar en el 95-78
definitiu després d’una anties-
portiva de Jankovic.
Al final del matx, el tècnic
del MoraBanc lamentava que
després de 25 minuts dins el
matx i malgrat les circumstàn-
cies “l’equip no ha estat capaç
de fer un pas endavant”. En
aquest sentit, i després de re-
cordar que s’havia “començat
bé”, Peñarroya va admetre que
a la segona part, i especialment
al darrer quart, “el nostre partit
ha estat molt dolent”.
Així mateix, el tècnic es va
mostrar més preocupat per la
mala dinàmica de joc que no
pas per la dinàmica de derrotes
–un sol triomf dels set partits
disputats entre ACB i Euro-
cup–, i malgrat admetre que
“és més difícil créixer des de la
derrota” va remarcar que tots,
començant pel propi cos tècnic,
“ens hem d’exigir més”.
Sigui com sigui, els homes
de Peñarroya no tindran gaire
temps per llepar-se les ferides
ja que demà viatjaran a Zagreb,
on dimecres jugaran a la pista
del Cdevita Zagreb en la tercera
jornada de l’Eurocup.
Només amb Blazic no n’hi ha prou
El MoraBanc cau a la pista del Tecnyconta Saragossa després d’encaixar 30 punts en un darrer quart desastrós
Bàsquet
M.S.
andorra la Vella
Lliga ACB (5a jornada)
83 Iber. Tenerife - reTabet Bilbao 69
94 Mo. obradoiro - San Pablo Burgos 69
88 Baskonia - Guipúscoa Basket 86
80 Movistar ‘estu’ - Barça lassa 70
95 Tecnyconta - BC MoraBanc 78
70 Betis e. Plus - Montakit ‘Fuenla’ 73
94 Herbalife GC - divina Seguros 69
99 reail Madrid - Unicaja 85
91 UCaM Múrcia - València Basket 93
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 5 5 0
2 Montakit ‘Fuenla’ 5 5 0
3 FC Barça lassa 5 4 1
4 Herbalife GC 5 4 1
5 Iberostar Tenerife 5 4 1
6 València Basket 5 4 1
7 Unicaja Màlaga 5 3 2
8 M. obradoiro 5 3 2
9 Movistar ‘estu’ 4 2 2
10 Guipúscoa Basket 5 2 3
11 Baskonia 5 2 3
12 UCaM Múrcia 5 2 3
13 reTabet Bilbao 5 2 3
14 BC MoraBanc 5 1 4
15 Tecniconta 5 1 4
16 divina Seguros 4 0 4
17 reial Betis eP 5 0 5
18 San Pablo Burgos 5 0 5
Jaka Blazic intenta progressar davant el marcatge de Gary Neal.
aCB PHoTo/ e. CaSaS
Tecnyconta Sar. BC MoraBanc
95 78
Parcials: 20-21, 46-43 –descans–; 65-58
i 95-78.
Àrbitres: Carlos Cortés, Rafael Serrano i
Arnau Padrós.
Eliminats: Vladimir Jankovic –MoraBanc–.
Barreiro 6
Dragovic 12
Bellas 3
Neal 11
Varnado 11
García 11
Michalack 6
de Jong 14
Suárez 3
Blums 18
Blazic 20
Albicy 2
Diagne 5
Shurna 2
Walker 6
Jankovic 9
Stevic 7
Karnowski 2
Colom 3
Jelínek 15
Príncipe Felipe: 7.885 espectadors

esports18 Dilluns, 23 D’octubre Del 2017
Sents que algo
li falta al teu negoci?
Av. d’Enclar, bloc 81 Residencial, Prat Condal - Ed. Pic d’Enclar, Local 1- Santa Coloma · tel. 72 77 66 · www.novatectau.com
VISITA’NSAL STANDNº32PRESUPOSTOS SENSE COMPROMIS!
una nova tecnologia!
Al teu negoci li falta
Envasadora Orved 8 m3/h
2.193 € + IGI
Forn Unox 5 GN 1/1
3.400 € + IGI
Abatedor Friulinox 5 GN 1/1
3.213 € + IGI
DISSENYEM, INSTAL·LEM, FABRIQUEM I
MANTENIM EQUIPAMENTS D’HOSTELERIA
I RESTAURACIÓ PROFESSIONAL
Futbol
La selecció sub-17, dirigida per
Eloy Casals, va debutar amb una
derrota per la mínima (2-1) da-
vant Escòcia en el PreEuropeu
que s’està disputant a Tallin (Es-
tònia). Els escocesos, que van
gaudir d’un bon nombre d’opor-
tunitatsxutantenfinsa16ocasi-
ons contra la porteria defensada
per Iker, es van avançar al minut
8 gràcies a un gol de Leonard. Tot
i el domini del rival, els jugadors
de Casals no es van rendir i van
poder igualar el matx al 36 amb
un gol de Guerrero. Un segon gol
de Leonard als cinc minuts de la
represa va acabar decantant el
partit. En l’altre enfrontament
del grup, Dinamarca, que serà el
rival dels andorrans en la segona
jornada que es disputarà dime-
cres, va superar, també per la mí-
nima (0-1), el combinat d’Estò-
nia, gràcies a un gol de Brajanac
en l’afegit.
La sub-17 cau
per la mínima
davant Escòcia
al PreEuropeu
Redacció
andorra la vella
L’FC Lusitans va empatar ahir a
2 amb l’actual campió de la Lliga
Multisegur Assegurances, el Vall
Banc Santa Coloma i va cedir el
lideratge al Tic Tapa Sant Julià,
que va protagonitzar la golejada
de la cinquena jornada i va supe-
rar per un contundent 18 a 0 el
Penya Encarnada.
Targino va avançar el Lusi-
tans al minut 13 en rematar una
centrada de Gomes do Nascimi-
ento després d’una contra molt
protestada pels colomencs, que
reclamavenunafaltasobreLima
a l’inici de la jugada. Al 41, Sosa
feia la igualada en rematar sol a
l’interior de l’àrea, davant la pas-
sivitat defensiva, una centrada
des de la dreta.
Ja al segon temps, al 51, una
nova pèrdua en la sortida de la
pilota va provocar novament
un contraatac del Lusitans que
altre cop Targino va culminar
en gol. L’empat del campió va
arribar al minut 73 després que
el Lusitans servís malament
una falta i Lo Sambou aprofités
una pilota penjada a l’àrea per
superar Perianez.
Aquest empat deixa el Lusi-
tans tercer i el Vall Banc quart
a la taula que lidera el Tic Tapa.
Els lauredians va superar per 18
a 0 el Penya Encarnada amb gols
de Freire (5), Luque (3), Fernán-
dez (3), Girau (3), Villanueva
(2), Najera (1) i Baffoe (1).
En els altres partits, la UE
Engordany va derrotar l’Inter
Club Escaldes per 4 a 1 i Nóbre-
ga Construccions FC Encamp va
caure davant la UE Santa Colo-
ma per 3 a 6.
Lusitans empata amb Vall Banc
i cedeix el lideratge al Tic Tapa
Futbol
Marc Rebés (Vall Banc) durant una acció del partit d’ahir contra l’FC Lusitans.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Els lauredians no tenen pietat del Penya Encarnada a qui golegen per 18 a 0
Motociclisme
Xavi Cardelús es va classifi-
car 23è a la penúltima cursa
del Campionat del Món de
Supersport que es va dispu-
tar ahir al Circuit de Jerez.
El pilot, que aquest cap de
setmana pujava per primera
vegada a la Yamaha de l’equip
Race Department ATK#25,
va sortir des de la novena fila
de la graella i ja a la primera
volta havia recuperat dues
posicions amb l’objectiu de
remuntar i recuperar el mà-
xim nombre de llocs possible
per acostar-se a la zona dels
punts. Tot i això, la falta de
grip de la seva moto va pro-
vocar que no pogués accelerar
amb plena intensitat a la sor-
tida dels revolts, fet que el va
penalitzar molt i no va poder
lluitar amb el grup de pilots
que aspiraven al 14è lloc i es
va conformar amb el 23è.
Xavier Cardelús
acaba en 23è
lloc a la prova
de Jerez
Redacció
andorra la vella
Vinyes, podi a
Santander
el duet joan vinyes-jordi
Mercader, al volant del Suzuki
Swift r+, van completar en
tercera posició de la general
el 38è ral·li Santander, prova
puntuable per al Campionat
d’espanya de ral·lis d’asfalt
(Cera) 2017. a més, els
pilots de Suzuki ibèrica, que
va obtenir el títol espanyol
de marques, van dominar i
ser els clars vencedors de la
categoria n5.
FotoeSport
Motor
Futbol
L’FC Andorra es manté invicte
a Primera Catalana tot i que
no va passar de l’empat (0-0) a
casa davant del Sants. Els ho-
mes de Marc Castellsagué van
disposar de bones ocasions,
especialment al primer temps,
però no van estar encertats
a l’hora de concretar-les. Els
barcelonins, en canvi, gairebé
no van inquietar el porter an-
dorrà. A les acaballes Ludo va
veure la vermella per escopir
un rival.
L’FC Andorra es
manté invicte
rugbi
Els Isards van arrencar l’Euro-
peu amb una ajustada derrota
davant Israel (22-27) tot i que
oferint una bona imatge en
el debut de Josep Magallón i
Peter Lucas. El primer temps
va acabar 5 a 7 i no va ser fins
al segons on el combinat isra-
elià va sentenciar el matx amb
un xut i una marca gairebé
consecutius, i un segon assaig
(5-20). Andorra va reaccionar
però només va poder ajustar
el marcador.
Els Isards cauen
davant Israel

Classificats
DIVERSOS
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
IMMOBLES
IMMOBLES
Immobiliària:
tel. 835 800
www.manteniment-serveis.com
Tot tipus de serveis i reformes, fusteria, elec-
tricitat , lampisteria, pintura. Neteja i planxat
a domicili. Subministrament de llenya.
PLETA D’ORDINO
Gran casa unifamiliar de 200 m2
+ jardí
+ pàrquing, 4 habitacions, 3 banys,
cuina equipada, saló menjador amb llar
de foc i accés al jardí.
PREu: 850.000 €
Pleta del Tarter. Magnífic apartament de
98 m2
, 4 habitacions, 2 banys, menjador
amb llar de foc. Pàrquing i traster.
PREu: 375.000 €
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
VENDES:LLOGUERS:
3-4 hab.
VENDA
175.000 €
3-4 hab.
LLOGUER
550 €/mes
Av. Meritxell,140 m², 3 hab.,2 banys, moblat,vistes, 2 pàrq.
830.000 €
CALEFACCIÓ
AMB BIOMASSA
50% D’ESTALVI
EN EL REBUT DE
CALEFACCIÓ
LLOGUER
350 €/mes
PÀRQUING INCLÒS
VENDA
125.000 €
Mobles i
inclosos al
preu
RESIDENCIALBELLAVISTAPisos per estrenar a prop
del centre d'Escaldes.
3 hab., 2 banys, garatge i traster.A partir de: 430.400 €CONSULTI'NS
C/ Pere d’Urg, 10-12, Ed. Mont-Ducal, 4t 8, AD500 Andorra la Vella· T. (+376) 860 260
infoimgest@gmail.com· www.andorracanillopark.com
ANDORRA: PISOS CÈNTRICS, moblats i equipats a partir
de 300 €/mes. CONSULTI disponibilitat.
SANT JULIÀ: Pis situat a prop del centre, 3 hab, 2 banys,
cuina independent, saló, garatge i traster, 650 €/mes
LA MASSANA: Erts, Ref.1101, pis nou, 1 hab, 1 bany,
garatge i traster grans. 450 €/mes.
EL TARTER: Ref.1080, 40 m2 aprox, moblat i equipat, saló
amb cuina oberta, 1 hab, 1 bany i garatge. 500 €/mes
CANILLO:
Ref.1018, àtic dúplex, situat en zona tranquil.la, vistes i
sol, 2 hab, 2 banys, moblat i equipat, amb garatge i traster.
225.000 €
Ref.1042, ideal inversors, actualmente llogat, a prop del
telecabina, seminou, 59 m2 + 25 m2 de terrassa, 2 hab, 1
bany, cuina oberta , garatge i traster. 150.000 €
Ref.1106, nou, ctra. del Forn, 75 m2, moblat i equipat, 2
hab, 2 banys, garatge i traster 163.000 €
3-4 hab.
VENDA
a partir de
250.000 €
IMMOBLES
BUSQUES PIS?Príncep Benlloch, 8-1r
AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad - Tel. 806 266
Descobreix tota la nostra
oferta a www.acg.ad
pàrquings
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ANDORRA LA VELLA. PREU: A PARTIR DE 80 €
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ESCALDES-ENGORDANY. PREU: A PARTIR DE 70 €
PÀRQUING CÈNTRIC A LA ZONA DE LA PLAÇA DE LES ARCADES. PREU: 80 €
AnDOrrA LA VELLA i sAnTA COLOMA
REF. 2302401: PARADES AL MERCAT DELS MARGINETS, BEN SITUADES. PREU: 300 €
REF. 3220101: LOCAL COMERCIAL, DE 230 M2
, APTE PER A TOT TIPUS DE NEGOCIS. PREU:
A CONSULTAR
MAssAnA-ArinsAL
REF. 2980101: PIS DE 2 DORMITORIS, 1 BANY, CUINA AMB BALCÓ, LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA
DE MAS DE RIBAFETA. PREU: 450 €
REF. 3460201: PIS, 2 HABITACIONS, 2 BANYS, CUINA ÀMPLIA,AMB PÀRQUING I TRASTER.A LA ZONA
DEL CRÈDIT ANDORRÀ. PREU: 600 €
REF. 2301601: PIS, 1 DORMITORI, MOBLAT I AMB BALCÓ. SITUAT A LA ZONA DEL CRÈDIT ANDORRÀ.
PREU: 450 €
EnCAMp
REF. 4210101: PIS D’1 DORMITORI DOBLE, MOBLAT, CUINA AMERICANA, ACABATS DE PRIMERA
QUALITAT. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 2320001: PIS, 1 HABITACIÓ, CUINA OBERTA, 1 BANY AMB DUTXA HIDROMASSATGE, PÀRQUING
+ GUARDAESQUÍS. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 4060102: PIS, 1 DORMITORI, 2 BALCONS, 1 BANY, AMB LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA DEL
MIRADOR D’ENCAMP. PREU: 400 €
REF. 3340101: ESTUDI SENSE MOBLES, SITUAT A LA ZONA D’HORT DE GODÍ. PREU: 300 €
Consulta la nostra WEB:
www.bondia.ad
i sempre estaràs al dia.
O segueix-nos a:
diaribondia
@bondia
ARINSAL: Xalet SEMINOU de 360 m² distri-
buïts en 3 plantes. Planta 1a: sala diàfana,
1 bany complet, pàrquing per a 4 cotxes,
safareig, traster, sala de calderes. Planta 2a:
4 habitacions dobles amb suite (1 d’elles
amb vestidor). Planta 3a: ampli saló men-
jador amb llar de foc i accés al jardí de
240 m², 1 lavabo, cuina office equipada
amb electrodomèstics de gamma alta i accés al jardí. Acabats de qualitat
i amb ascensor. Tot exterior, amb sol i vistes espectaculars, a Arinsal.
REF. 4862 - PREU DE VENDA: 1.500.000 € / PREU DE LLOGUER: 3.000 €
ESCALDES: Pis molt maco amb aca-
bats d’alta gama en zona residencial
a 5 minuts del centre d’Escaldes. Té
50 m2
, 1 dormitori doble amb armaris
encastats, bany complet, cuina ober-
ta moblada i equipada, saló men-
jador. Moblat i equipat. Pàrquing i
traster. REF. 4891 - PREU: 216.275 €
Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA
VENDES LLOGUERS
VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT
OORDINO REF. 4364: Pis al
centre d’Ordino moblat d’uns
105 m2
amb 3 dormitoris (1
suite), 2 banys (1 amb ba-
nyera i l’altre amb dutxa),
cuina separada, safareig,
saló menjador amb terrassa
sol i vistes. Acabadats de
qualitat i molt acollidor. Pàr-
quing. PREU: 1.070 €
ORDINO REF. 4875: Pis se-
minou de 90 m2
aprox. amb
3 dormitoris (1 suite i 2 indi-
viduals), 2 banys complets,
cuina separada moblada,
ampli saló menjador amb
accés a terrasseta, exterior,
sol i vistes. Pàrquing opci-
onal 50 € i traster opcional
25 €. Al costat de les es-
coles i al centre del poble.
PREU: 800 €
SANT JULIÀ REF. 4894: Pis
molt maco moblat al centre
de Sant Julià amb 3 dormito-
ris, 2 banys, cuina separada
office gran, safareig, ampli
saló menjador amb terrassa.
Sol i vistes. PREU: 880 €
ESCALDES REF. 4576: Des-
patx seminou d’uns 50 m²,
1 bany. Al costat de l’hospi-
tal. Pàrquing opcional 60 €.
PREU: 650 €.
ANDORRA REF. 4892: Local
a peu de carrer amb 27 m2
amb un traster de 9 m2
al
centre d’Andorra la Vella,
ideal per oficina o botiga.
PREU: 500 €

Diari del 23 d'octubre del 2017

Diari del 23 d'octubre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Diari del 23 d'octubre del 2017

Similar to Diari del 23 d'octubre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 23 d'octubre del 2017